any viii núm - albanya.cat · com cada any una representació del municipi va anar a fer la ofrena...

Butlletí Informatiu Municipal

Any VIII Núm.15 Desembre 2008

BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Desembre 2008

3


Índex

1. Salutació ................................................................................................................... 5 2. Fets i projectes .......................................................................................................... 7 3. Atenció continuada a l’Alt Empordà........................................................................ 9 4. Agenda 21............................................................................................................... 11 5. Memòria Històrica.................................................................................................. 14 6. Balanç econòmic Festa Major ................................................................................ 17 7. Festa Major 2008.................................................................................................... 18 8. Quina 2008 ............................................................................................................. 21 9. Pluviometria ........................................................................................................... 23 10. Biografia Silvestre Santaló ..................................................................................... 25 11. Receptes de cuina ................................................................................................... 31 12. Els Remeis de la Maria........................................................................................... 34

Col·laboren:

Jordi Rocas, Roser Catalán, Comissió de Festes, Ajuntament d’Albanyà, Jaume Cufí,

Joan Ambrosio, Maria Pons, Anna Mogas.

Amb el suport de la

Dipòsit legal GI-1263/93

4


1. Salutació

Som a les festes de Nadal, ja hem passat un altre any, i a les portes d’un nou any

tornem, amb el nostre butlletí, per estar al vostre costat, per explicar-vos diferents coses

sobre el nostre municipi, recordar histories, etc...

Per aquestes festes de reunió familiar, sols esperar que la joia i alegria hagi omplert les

vostres llars, que els retrobaments hagin significat una llum a les vostres vides.

Estem davant les portes d’un nou any a on, sembla que no ens esperen gaires alegries,

però tot i que sigui cert, nosaltres no hem d’abaixar els braços, hem de ser positius i

mirar sempre endavant, ja que entre tots podem fer que sigui més lleuger, que aquest

possible pas enrere, es transformi en dues passes endavant.

Recordar-vos que des del consistori volem la vostra participació en aquest butlletí,

penseu que és de tots i per a tots, podeu enviar-nos els temes per escrit a l’Ajuntament o

si voleu a través del nostre correu electrònic ([email protected]).

Bé, sols desitjar-vos unes BONES FESTES i un MILLOR ANY NOU.

Consistori d’Albanyà, desembre 2008

5


Ajuntament D’Albanyà

BONES FESTES Desembre 2008

Jo, tu,

tots, nosaltres

i vosaltres. Totes les persones del Planeta volem

que les utopies empenyin els somnis, que la llum d'un Nadal en pau arribi arreu,

que la foscor sigui un estat exclusiu de la nit i que els mapes ens dibuixin fidels els camins. Que la foscor sigui un estat exclusiu de la nit,

que la llum d'un Nadal en pau arribi arreu, que les utopies empenyin els somnis,

volem totes les persones del Planeta . I vosaltres nosaltres,

tots, tu, jo.

Isabel Barriel

6


2. Fets i projectes

• ROMERIA D’ALBANYÀ AL MONT

Com cada any una representació del municipi va anar a fer la ofrena a la Verge,

enguany va ser el dia 14 de Setembre. Al mateix dia, una representació de colles

sardanistes de Girona varen fer un homenatge a la figura de Mossèn Cinto.

• MILLORA ACCÉS A CABANELLES PASSANT PER LLIURONA

A dia d’avui ja està finalitzada l’obra que ha fet el Departament de Política

Territorial i Obres Públiques, i que suposa una millora en els accessos veïnals,

pensant sempre en la recuperació de la zona. La velocitat està limitada a 20

Km/hora, recordar que es tracta d’un “camí d’accés”, no d’una carretera pròpiament

dita, per tant l’amplada és limitada i amb forces revolts sense gaire visibilitat.

Preguem la màxima precaució.

La Diputació de Girona està finalitzant el projecte de formigonat de la resta de trams

existents entre el Coll de Teies i els Ferrers.

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà per aquest 2008 arranjarà el tram que va des

de el Càmping fins el Pla del Sastre en aquesta primera fase.

• ESTALVI D’AIGUA

Des d’aquest punt recordar que encara està vigent el decret d’Excepcionalitat II a la

conca de la Muga encara que la darrera pluja/nevada de desembre ha millorat la

capacitat actual del pantà de Boadella.

Hem de seguir pensant que l’aigua es un bé escàs, i que convé fer-ne un bon ús, i

que encara continua la prohibició de regar, netejar cotxes, etc.. amb aigua potable

procedent de la xarxa de distribució municipal.

• CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

Durant el 2009, la data límit és setembre, esperem haver solventat la millora en la

il·luminació pública. Aquesta obra consisteix en canviar les lluminàries i les

bombetes, per tal d’obtenir una millor visió, menys contaminació i al mateix temps

reduir el consum que tenim actualment. Dins la mateixa obra, i si els pressupostos

7


ho permeten, es canviarien els pals de fusta per faroles de ferro del mateix tipus que

la resta del poble.

• OBRES VÀRIES

o Arranjament de la Font del Rubié, cal adequar la instal·lació per evitar

possibles destrosses, i també per recomanació del departament de salut

pública. L’obra consistirà en consolidar les parets i el teulat, posar una porta

nova per evitar l’entrada d’animals i pavimentar l’entrada.

o Senyalització dels carrers. Quan el temps ens ho permeti i disposem de

l’autorització dels veïns afectats, es posaran els rètols amb els noms del

carrers, d’aquesta manera esperem evitar els problemes que tenim en el

repartiment del correu ens els moments que la titular del servei està de

vacances o de baixa.

o S’ha acabat d’enrajolar el terra que hi ha al voltant de l’Ajuntament, i dins la

mateixa obra s’ha fet el tancament de la part exterior, al costat de llevant i

més a prop del dispensari. Aquest tancament serveix d’aixopluc per la gent

que ha d’esperar el transport públic corresponent.

o S’ha instal·lat un sistema de calefacció i refrigeració a les dependències de

l’ajuntament. També s’hi ha posat tant al dispensari com a la sala d’espera.

8


3. Atenció continuada a l’Alt

Empordà .- Nota de premsa que ens han demanat la seva publicació a la nostra revista. El nou model d’Atenció Continuada, una millora a l’atenció de les urgències. Durant el primer trimestre de l’any 2009, es posarà en marxa el nou centre d’Atenció Continuada de les Urgències Territorials (ACUT) a l’Alt Empordà, ubicat a l’Hospital de Figueres. Fins ara, les urgències que es produïen a partir de les vuit del vespre s’atenien als Centres d’Atenció Primària dels vostres municipis, on hi havia un equip de guàrdia durant 12 hores. Aquest canvi en el funcionament de les urgències mèdiques de nit és fruit de la reflexió i anàlisi acurat de l’ús i de les necessitats per part de la població de Figueres i els nuclis urbans de l’Alt Empordà. Aquest nou Punt d’Atenció Continuada de l’Hospital de Figueres donarà cobertura en horari nocturn a les poblacions de les Àrees Bàsiques de referència de Figueres, Vilafant i Peralada i estarà obert cada dia de 20h a 8h i les 24 h dels dissabtes i festius. La posada en marxa del nou ACUT ha suposat organitzar tot un dispositiu assistencial per tal de coordinar els recursos dels quals disposem a través del telèfon 061. A partir de les nou del vespre l’usuari que presenti una urgència nocturna pot desplaçar-se al Punt d’Atenció Continuada (a l’Hospital de Figueres) o trucar al 061. Aleshores el SEM-061, dóna resposta a la urgència i mobilitza el recurs sanitari més adient en funció de cada necessitat. Cal tenir en compte que la posada en marxa de l’ACUT no només servirà per atendre la demana urgent sinó que també s’atendran tots els tractaments de continuïtat. Un dels punts forts de l’ACUT és l’atenció domiciliària, ja que l’adquisició de dos nous vehicles facilitarà i millorarà aquesta modalitat d’assistència. Cada cotxe disposarà d’equipament suficient pel diagnòstic i tractament per tal que la majoria d’urgències puguin ser ateses al propi domicili del pacient i també per l’abordatge i estabilització inicial de les emergències en els casos que sigui necessari un trasllat hospitalari. Fins ara, aquesta oferta domiciliària es veia afectada per la dificultat d’abandonar els Centres d’Atenció Primària i deixar-los tancats durant l’assistència. A partir d’ara, amb l’ampliació dels recursos humans disponibles en el Punt d’Atenció Continuada permetrà atendre les sortides a domicili sense que el centre quedi mai sense personal sanitari. La posada en comú del programa informàtic amb què treballem permetrà als professionals que us atenguin durant les urgències nocturnes disposar d’accés a l’historial del pacient a través de l’ordinador, independentment de l’Àrea Bàsica de procedència i les anotacions clíniques de cada consulta quedaran enregistrades per la futura consulta amb el metge de referència. Aquests són els horaris dels Centres d’Atenció Primària. Quan aquests estiguin tancats, tindreu a la vostra disposició el nou Punt d’Atenció Continuada.

9


CAP Figueres Telèfon: 972 67 76 31 Horari: de dilluns a divendres de 8 a 20 hores. CAP Vilafant Telèfon: 972 51 43 49 Horari: de dilluns a divendres de 8 a 21 hores. CAP Peralada Telèfon: 972 53 85 87 Horari: de 8 a 21 hores. Tots els dies de l’any, inclosos dissabtes i festius. Punt d’Atenció Continuada Alt Empordà Hospital de Figueres Ronda Rector Arolas, s/n 17600 Figueres Telèfon: 972 50 14 00 Horari: de 20h a 8h, dissabtes i festius 24 hores. Dr. Jordi Berdala Vidal Director ACUT Alt Empordà

10


4. Agenda 21

El passat 28 de novembre a les 21h del vespre va tenir lloc a la Rectoria d’Albanyà el primer fòrum de participació ciutadana pel que fa al Pla d’Acció per a la Sostenibilitat. Pel que fa a la participació, cinc veïns del poble varen assistir a aquesta primera sessió. En el conjunt de municipis també s’ha registrat un descens general de la participació respecte la presentació que es va fer ara fa uns mesos. Els objectius de la sessió de novembre eren els següents:

1. Transmetre informació bàsica de caracterització del municipi. 2. Identificar/detectar les problemàtiques o punts febles del municipi. 3. Identificar/detectar les oportunitats o punt forts del municipi. 4. Aportar elements de diagnosi per a posteriorment plantejar i proposar

accions a dur a terme. Els 3 eixos de la sessió van ser: Territori i medi ambient, economia i societat. A partir d’aquí, els aspectes comentats i les seves conclusions van ser els següents: Aspectes urbanístics:

- El municipi és molt ric en patrimoni arquitectònic (Ex: Colomar del Bertran, la torre de Corsavell, les mines de Can Manera)

- La vigilància i manteniment (inclosos els camins d’accés) del patrimoni arquitectònic és molt difícil i s’han produït molts actes vandàlics i robatoris.

- El 90% del territori està hipotecat per figures de protecció i pel Pla Director de l’Empordà, que no permet el desenvolupament de sòl no urbanitzable.

Espais naturals i riscos naturals:

- Boscos i rius molt bruts que incrementen el risc d’incendi i el risc d’inundació aigües avall.

- L’abocament incontrolat de deixalles i voluminosos és vist com un altre factor de risc juntament amb el procés d’aforestació del municipi.

- El riu té una problemàtica de freqüentació de col·lectius nombrosos de fora del municipi que no respecten el medi.

- Es considera que hi ha una manca d’operativitat en la neteja de boscos i rieres i en el control dels abocaments o pràctiques de risc.

11


Trànsit i mobilitat:

- Poca oferta horària de transport col·lectiu i molt poc utilitzat a causa dels avantatges del vehicle privat. S’indica que potser s’adequaria millor un servei de minibus.

- Es qüestiona l’optimització de recursos en l’ús actual de 2 autobusos escolars i la seva restricció a la població escolar. Antigament el transport escolar també podia ser utilitzat com a transport públic per part dels ciutadans.

Aigua:

- L’aigua conté molta calç i malmet els aparells i les canonades. - Com a municipi de capçalera de conca s’hauria de disposar d’estació depuradora

i l’Agència Catalana de l’Aigua hauria de netejar i fer el manteniment de les lleres.

Soroll, contaminació atmosfèrica i olors:

- Es valora com a punt fort la bona qualitat de l’aire i el confort acústic del municipi.

Residus:

- Problemàtica greu dels abocaments incontrolats. - No es disposa de deixalleria però tampoc hi ha espai per ubicar-la. S’indica la

possibilitat d’organitzar un servei de deixalleria mòbil per recollir residus especials com l’oli o les piles.

- La recollida de residus resulta molt cara al municipi i no s’omple tot el camió de recollida. Altrament, el cost d’aquest servei pel que al càmping va a càrrec de la pròpia activitat.

- Al municipi hi ha un camp tancat amb pneumàtics residuals que contaminen el medi i el paisatge i que convindria retirar.

Energia:

- Es produeixen microtalls en l’electricitat (en una freqüència de més d’un cop al mes), la qual cosa malmet els aparells i suposa un mal funcionament en el servei d’Internet.

- Hi ha plaques solars en cases aïllades però impulsar iniciatives col·lectives (ex. horts solars) resulta inviable per falta de suficient espai i llum (hi ha poques hores d’irradiació solar al municipi).

- Es comentes les possibilitats i limitacions d’instaurar una planta de biomassa. - Es proposa estudiar la viabilitat d’aprofitar l’energia eòlica (sobretot a Lliurona i

Bassegoda, encara que es tracta d’àmbits inclosos en els límits PEIN) i d’energia geotèrmica (atenent a la falla propera a l’àmbit del càmping).

Sector primari:

- La manca d’activitats agrícoles, ramaderes i forestals es tradueix en un abandó dels espais agroforestals i en un augment del risc d’incendi.

12


Sector secundari:

- Es valoraria positivament el fet de disposar d’alguna activitat industrial de baixa incidència ambiental al municipi per tal de fixar la població al territori, però això no és viable per la manca de sòl urbà i per les restriccions de planejaments i normes de rang superior.

Sector terciari:

- El municipi compta amb oferta comercial, malgrat que es considera poca i cara. Població i habitatge:

- La nova promoció d’habitatges és molt esperada per les limitacions que té al municipi l’hora d’oferir habitatge, sobretot al jovent del municipi.

- Es valora molt positivament el taller de la memòria i la possibilitat d’oferir alguna altra activitat per a la gent gran (ex.: curs de gimnàstica).

- Es considera necessari poder disposar de nous equipaments per realitzar activitats de dinamització sociocultural i la festa major, per les limitacions que presenta la rectoria i l’església.

Salut i benestar:

- Es manifesta la problemàtica de tenir la farmàcia de guàrdia més propera a Figueres.

Seguretat ciutadana:

- Descontentament pel servei que realitzen els mossos d’esquadra en matèria de prevenció (visites 1 cop/setmana) i d’intervenció (temps d’espera).

Noves tecnologies i comunicacions:

- Manca de suficient cobertura en telefonia mòbil i en tecnologies d’informació i comunicació (TIC).

- Desconnexió de canals de televisió en cas de mal temps. - Es posa de manifest la manca i la necessitat d’un punt públic d’accés a Internet.

A partir d’aquestes conclusions, l’empresa redactora del projecte continua treballant per tenir a punt el PALS. Està previst que el proper fòrum de participació ciutadana es faci als voltants del mes de Març del 2009 (la data exacta encara està per definir).

13


5. Memòria Històrica En aquest punt, reproduïm una part de la història personal d’en Joan Cufí i Padern (“en

Padern”) que correspon a les vivències durant la guerra civil i després amb la “mili”.

Aquest escrit surt d’un document cedit per la seva família, transcrits a partir d’unes

cintes de cassette que en Joan tenia per costum gravar.

Bassegoda, a 5 de Juliol de 1970 Al mas Can Padern, jo, Joan Cufi i Padern escric els següents fets reals ocorreguts en la meva vida: Vaig néixer a Oix a l’any 1920 en una casa anomenada "El Peiric", ara actualment aquesta casa es deu trobar en ruïnes. Poc temps després els meus pares es traslladaren a una altra casa a prop d'Oix que es deia La Farreria. En aquest indret hi vaig estar aproximadament fins que vaig complir set anys. I d'aquí els meus pares em feren anar a atalaiar el bestiar mentre pasturava a una masia anomenada "El Cortal". En aquest lloc hi vaig romandre un parell d’anys fins que els meus pares em van fer traslladar a una altra casa que es deia "La Cirera". En aquell temps s’hi estaven uns meus oncles; amb ells m’hi vaig quedar fent pasturar el bestiar tres o quatre anys fins que els pares van arrendar una masia al terme municipal d'Albanyà que es deia" Els Horts". El meu pare em vingué a buscar-me per tal de que anés amb ells per ajudar-los, la masia d' Albanyà era gran, jo ja tenia catorze anys i els seria molt útil. Fins aleshores la meva escola fou el camp, el bestiar i les seves pastures, no sabia comptar els cèntims d'una pesseta !! Malauradament en aquella època varem ensopegar la maleïda Guerra Civil del trenta-sis que ens va marcar profundament les nostres vides. A l’any trenta-vuit vaig ésser cridat per a incorporar-me a les files de l’exèrcit de la República ; exactament fou el 20 d'Abril. Incorporat a la 95ª Brigada d'infanteria de Marina prengué part als enfrontaments de Balaguer i Sentiu del 22 al 25 de Maig de 1938 on la meva "Compañía" quedà completament anihilada, excepte tres companys que poguérem reunir-nos a la nit i junts ens lamentarem i consolarem de la trista situació en que ens trobàvem. Foren moments dolorosos després de la batalla on els nostres pobrets companys havien perdut la vida. Finalment, tots tres i enmig de la desesperació decidirem desertar de les "files roges". Aquella mateixa nit partirem i a trenc d’alba ens trobàvem a mes de vint kilòmetres del front. El dia ens va agafar en aquelles terres d'Artesa de Segre completament desorientats, cansats i amb fam; feia tres dies que no havíem menjat rés. Poc després veiérem un Home allà en un hort, cuidant les plantes, ens hi aproparem per tal de que ens orientés o ens digués on ens trobàvem exactament. Al veure’ns es va espantar, seguidament li vaig demanar si ens podia ajudar a orientar-nos. Ell contestà: - Doncs si, aquí hi ha la província de Girona i allà la de Tarragona. Tos ens varem adonar que ens enganyava i li insistirem que ens indiqués correctament on volíem anar i que no ens traís. Finalment el bon senyor va optar per dir-nos realment

14


on ens trobàvem. Nosaltres li ho agrairem, però mes tard varem deduir que al partir nosaltres ens va anar a denunciar als Rojos, ja que poc havíem avançat quan ens cercaren les forces roges. Al veurem rodejat, els hi vaig dir als companys "estem perduts" i desesperat vaig agafar la bomba de mà que duia al damunt i vaig intentar suïcidar-me. El company Miquel ho impedí i exclamà “Mentre hi hagi vida hi ha esperança!” Ens deixarem apressar com tres pollets i haurien decidit afusellar-nos aquella mateixa tarda si haguéssim tingut mes de divuit anys. Ens van condemnar a treballs forçats. Els meus dos companys encara no havien passat dos mesos van morir, no van poder resistir-ho. Aquests xicots eren de Les Planes, un es deia Miquel Comas i era d’una casa que es deia “Els Carboners”, l’altre en Josep Estanyol i Sitjà dels voltants. Fórem castigats a treballs forçats, sense poder escriure a la família, sense tenir dret a la ració de menjar diària que tenien els demés soldats; ens en donaven mitja, estàvem permanentment vigilats per sentinelles, sense poder decidir mai res ni esser amo d'un mateix. Era dur i molts no ho resistiren. M'hi vaig passar sis mesos en aquest disciplinari i durant aquest període foren molts els que vaig veure morir en aquella esclavitud, esgotament, maltractament ... fins arribar a la Pau del Senyor. Finalment i acabats els sis mesos vaig poder sortir en "llibertat" del disciplinari per a esser retornat a l’exèrcit del mateix govern republicà. Vaig ésser destinat a la 27ª Divisió. Érem al mes d'Octubre del 38. Estava en una brigada "de xoc" on hi vaig estar quatre mesos. Vaig tenir la oportunitat de conèixer molts llocs degut als nombrosos trasllats, però no recordo els noms dels pobles, però sé que a finals del 38 tots els dies ens mobilitzaven. Havíem combatut per la part de Montblanc. A principis del trenta-nou, concretament el 7 de Gener i després de varies hores de duríssims combats, vaig rebre l'ordre d'anar a una barricada on hi teníem les metralladores a resistir fins a la mort. No podia negar-hi ni tornar, sabia que la meva vida estava perduda perquè em tenien fitxat de l'anterior deserció. Vaig arriba fins aquell munt i observava com les forces s'anaven retirant, i jo en lloc d'ordenar foc els hi vaig dir als meus companys: Camarades, salvi's qui pugui. Seguidament ens varem entregar a les forces nacionals. Moltes vegades he pensat quantes vides salvaria jo en aquells moments propiciant la rendició !. Però els "Nacionals" cridaren en veurem: -¡Fusilarlo! ¡que fusilen a ese rojo! l jo li vaig contestar com vaig poder: -¡Pues lo mismo me da morir aqui que allà. Mi vida esta perdida si me pillan los rojos, pero veo que aqui sucede lo mismo y yo ya no se dónde podré tener salvación! . Immediatament l'oficial nacional respongué: -¡Retirarle y llevarle detras y alli comprobaremos quien es Ud.! Em vaig salvar miraculosament en aquests indrets de Montblanc, no se exactament on em trobava, però d'aqui i presoner vaig ésser traslladat a Saragossa, a un poble anomenat San Juan. I de San Juan a un camp de concentració que els nacionals tenien a Miranda de Ebro. Hi vaig estar fins el mes de Juny del trenta-nou que vaig poder sortir en llibertat i amb certificat de bona conducta. Aleshores vaig poder pasar una temporadeta a casa, fins que em cridà l'exercit per tal de complir "el servicio militar". Em van destinar a Lleida, al regiment d'infanteria n.16 fins l'any 1944. Era el 18 d'Octubre de 1944, estàvem a la Vall d'Aran, a Les Bordes, on despres de varies hores d'intensos combats em feren presoner els maquis. Serien les deu del matí quan observava a la Companyia on pertanyia, estava desfeta i esclafada. Vaig intentar

15


fugir d'aquell lloc, i al passar per un carreró estret vaig topar amb una metralladora del enemic que em disparà, però de tan a prop que la tenia que no em va tocar mes que la flamarada dels trets, i les bales em segaren solament la punta de la gorra. No vaig poder sortir del carreró i al veure que havia de morir vaig intentar fugir, però de cop i sense adonar-me'n tenia enfront meu set guerrillers amb set metralladores apuntant-me al pit, cridant que llencés l'arma. En una mà hi tenia una granada i a l'altra el fusell i just en aquells moments observava davant meu un soldat amb una ferida a l'orella, potser era de metralla, potser un tret, li rajava la sang cara avall i disparava el gatell de la seva metralleta. I a mi em semblava perdre el mon de vista, però vaig saber resistir pensant i lamentant en la fatalitat que m'envoltava. I aleshores ferit i en poder de l'enemic, el primer que em tragueren va ésser la cartera, vaig ser traslladat fins l'altre costat de Les Bordes, en un prat on curaven als ferits, i d’aquí em traslladaren a França, a un hospital a la ciutat de Toulouse. Em van treure la metralla i em curaren les ferides de la granada de mà que m'havien tirat. Una vegada recuperat m'enviaren a l'Alt Garonne, a Muret, i s'acabaren les batalles. Aleshores al govern francès no li interessava aquesta força guerrillera, la dissolgué i va oferir poder sortir-se'n o bé incorporar-se a la legió de l’exèrcit francès. Quedaven lluny els enfrontaments, era temps de pau i poderem anar a treballar als boscos de França mitjançant un contracte de treball. La nostra feina era fer de llenyataires i carboners. I així vaig passar la meva joventut, fins a l'any 1948 quan cansat i lluny de casa i la família vaig decidir anar a veure al Consol per tal de explicar¬li les circumstàncies per les que em trobava a França i si hi havia alguna possibilitat per la que se'm permetés tornar a casa. El Consol, en escoltar les meves peripècies em contestà: "-Usted puede volver a España si es cierto lo que expresa". Li vaig demanar si podía fer-me un passaport i em digué que no; que l’únic document que podia fer-me era un " pase clandestino" on faria constar totes les circumstàncies que m’havien portat a França, ell ho signaria i aquest document em permetria tornar a casa.

Joan Cufí Padern

Família Cufí Padern

16


6. Balanç econòmic Festa Major

BALANÇ FESTA MAJOR 2008 INGRESSOS DESPESES Donacions 3.040,00 € Begudes Darnés 2.128,72 € Botifarra 384,00 € Carn i embotits Vilarrodà 424,36 € Lluminetes 420,00 € Paneres Botifarra 13,25 € Barra divendres 1.840,20 € Gros Mercat 335,97 € Barra dissabte 2.407,20 € Pa i panets 135,20 € Barra diumenge 456,58 € Penjar cartells 110,00 € Anunci cartells 480,00 € Crêppes 6,15 € Samarretes 220,00 € Copisteria Esteve 3,38 € Cal Music 42,25 € Gel 15,20 € Samarretes 325,00 € Xais Vilarrodà 240,00 € Copes Botifarra 82,00 € Formatge i vi 49,50 € Can Cufi 40,80 € Gots plàstic 16,71 € Fanalets 45,00 € Taula de so 800,00 € Green Valley 500,00 € Stacatto 250,00 € Skac i Mat 250,00 € País de Xauxa 986,00 € Màgics 2.600,00 € Sardanes 550,00 € Taula de so (teatre) 500,00 € TOTAL 9.247,98 € TOTAL 10.449,49 € DIFERÈNCIA -1.201,51 €

17


7. Festa Major 2008 Vet aquí el resum gràfic de la festa major d’enguany. Tal i com s’avançava en el butlletí de juny, la festa d’enguany va començar amb tres concerts. Els grups varen ser: ESKAC I MAT, GREEN VALLEY i STACATTO.

Eskac i Mat Stacatto

Green Valley Gent

El nostre Jack Sparrow particular

Colla de caçadors

18


El dissabte va començar amb el campionat de botifarra, els guanyadors del qual van ser en Marc Fàbregas i l’Enric Gironès. Cap a les 17h, va iniciar l’espectacle d’animació infantil amb el grup “País de Xauxa”. I a partir de les 19h, es va fer el tradicional berenar popular i xocolatada. A la nit, a partir de les 23:30, va començar el ball amb “Els Màgics”. A l’endemà, va haver-hi l’audició de sardanes a càrrec de la “COBLA EMPORDANESA”, la missa i l’espectacle “Ja era hora” del grup “CONYA EN BICICLETA”. També va haver-hi el sorteig del xai.

Animació infantil Entrega premis Botifarra

Cobla empordanesa Moment del ball

19


Conya en bicicleta Moment de l’espectacle

Mirant l’espectacle La mà innocent del sorteig

20


8. Quina 2008 Aprofitant que ara fa pocs dies, concretament el dissabte 13 de desembre, hem celebrat la 6a quina d’Albanyà a la Rectoria, pengem algunes imatges que resumeixen la jornada. Es varen fer un total de 9 quines. De les quals una era especial, una era a càrrec de l’AMPA de l’escola de Llers i una altra estava formada únicament per fruita. Enguany, els canaris que hem tingut han sigut en Pere Garriga i la Cristina Colls. Com a novetat, aquest any es va fer un taller de fanalets de reis per a tota la mainada que hi volgués participar.

Premis de les quines Premis de les quines

Taller de fanalets Taller de fanalets

21


Els canaris

Gent a la planta baixa

Gent al primer pis xaGent a la planta bai

Des de la Comissió de Festes només ens queda agraïr la col·laboració i la

participació de tothom en les activitats que fem durant l’any.

Comissió de Festes d’Albanyà

22


9. Pluviometria En aquest apartat volem fer palesa de la quantitat d’aigua recollida al nostre

municipi en els darrers anys. Aquesta informació ha estat facilitada per en Joan de la Canova. Aquesta és suficientment vàlida com per adonar-nos de la reducció gradual de la quantitat de pluja recollida. La mitjana anual necessària caldria que fos superior als 1200 litres anuals, i repartits sobre tot a la primavera i la tardor, i les tempestes típiques de l’estiu a la tarda (pels bolets).

Les darreres pluges del mes de desembre han acostat la mitjana total del 2008 a

la mitjana ideal. De tota manera, la recomanació continua sent la no malbaratació de l’aigua. Es tracta d’un bé escàs i és deure de tots ser respectuosos amb el seu consum.

PRECIPITACIO ( l/m2 ) MES / ANY 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Precipitació

mitjana GENER 32,50 63,50 41,00 0,00 284,00 0,00 50,00 67,29 FEBRER 52,00 254,00 101,00 157,00 10,00 87,00 40,00 100,14 MARÇ 54,50 145,50 84,50 54,00 154,00 44,00 55,00 84,50 ABRIL 426,50 62,00 205,50 307,50 24,00 198,00 67,00 184,36 MAIG 220,50 88,50 214,50 87,20 8,50 90,00 199,50 113,59 JUNY 72,50 7,50 54,50 29,00 0,00 49,00 101,50 39,25 JULIOL 15,00 25,50 26,00 34,00 80,00 101,00 53,00 41,81 AGOST 116,00 41,70 66,00 45,50 0,00 0,00 21,00 36,28 SETEMBRE 51,50 117,50 71,00 98,50 84,00 18,00 47,00 60,94 OCTUBRE 130,00 379,50 65,50 247,00 122,00 65,50 54,00 132,94 NOVEMBRE 48,50 106,50 43,00 137,00 0,00 0,00 107,00 55,25 DESEMBRE 75,00 135,50 99,00 17,50 38,00 72,00 263,00 62,43 TOTAL 1.294,50 1.427,20 1.071,50 1.214,20 804,50 724,50 1.058,00 1.084,91

23


24


10. Biografia Silvestre Santaló

Fa uns set anys, vaig desenvolupar un treball d’investigació sobre la vida d’un

personatge important dins el món de l’educació. Aquest gran mestre era fill d’Albanyà,

nascut en una casa del poble que tots vosaltres coneixeu “can Santaló”.

Per resumir els aspectes importants de la seva biografia de manera que l’article no

resultés feixuc, he extret unes idees principals i unes fotografies representatives.

Espero que us resulti interessant i si més no, us convidi a descobrir una personalitat

il·lustre del poble d’Albanyà.

SILVESTRE SANTALÓ I PALVORELL

25


Va néixer en un poble de l’Alt Empordà, on potser la tramuntana li va encomanar la

vitalitat i l’empenta que va demostrar al llarg de la seva vida. Fill, nebot, germà, i més

tard pare, de mestres, probablement condicionà que la seva actuació professional girés

entorn al món del magisteri. El més sorprenent és la força amb la qual va dedicar-se a la

tasca d’ensenyar, no només dirigida als infants amb qui tenia contacte directe cada dia,

sinó també vers al benestar del col·lectiu de mestres i al reconeixement social d’aquests.

Des de ben petit, en Silvestre, va gaudir d’un entorn familiar i saludable. Juntament amb

els seus germans anava a banyar-se al riu que travessava el seu poble, on va aprendre a

valorar i estimar la natura. Aquest sentiment tant arrelat, el va saber transmetre als nens

que més tard, serien els seus alumnes en les diferents escoles on va exercir; en terres

lleidatanes, tarragonines i gironines.

Escola Pública de nens de Vilanova de Bellpuig, any 1901. Fotografia cedida per la família Santaló.

26


Equip docent del Grup Escolar Joan Bruguera l’any 1911. Fotografia cedida per la família Santaló

Als seus fills, no només els va descobrir el seu amor per la natura i per la terra on va

néixer, sinó que també els va portar al seu poble d’origen perquè tinguessin

l’oportunitat de sentir-se prop de l’entorn que ell més estimava. Amb aquesta mateixa

intenció, i la de descobrir nous entorns i conèixer nous companys, va iniciar les

excursions col·lectives a l’escola. Va ser una iniciativa admirada per molts dels seus

amics de professió que, de seguida, varen imitar. Aquesta és una de les aportacions que,

avui dia, hem d’agrair al mestre Santaló. Amb això, la seva tasca pedagògica

començava a destacar..

Juntament amb els mestres amb els quals realitzava aquestes sortides, va iniciar unes

trobades en les que debatien com havia anat l’experiència i com realitzaven la seva tasca

docent. D’aquestes trobades varen néixer les conegudes Converses, que es van anar

estenent per la comarca i per gran part de Catalunya. Aquest petit camí que varen

iniciar, va donar lloc, al cap de pocs anys, a la creació de l’Associació de Mestres de

Catalunya, amb partits a les quatre províncies i, més endavant, a la Federació de

Mestres Nacionals de Catalunya.

Durant molts anys en Silvestre va lluitar, incansablement, per resoldre la problemàtica

de l’ensenyament elemental. Aquests problemes aparegueren per diferents causes: una

27


excessiva centralització del sistema educatiu, un pressupost, en matèria educativa,

insuficient, una despreocupació per part del govern, l’aplicació de forma generalitzada

d’uns mètodes pedagògics i didàctics desfasats... derivades, totes elles, d’una manca

d’organització escolar. I en arribar aquí, ens preguntarem, com s’ho havien de fer els

mestres per treballar amb motivació? Com ho va fer en Silvestre Santaló per no

abandonar, en cap moment, la seva gran vocació d’ensenyar? Penso que aquests mestres

tenien molta confiança en allò que feien i que el sentiment que els unia era molt fort. I

és, precisament, aquest lligam, el que em fa pensar que en Silvestre es sentís recolzat

pels seus companys. Ell conduïa moltes de les iniciatives pedagògiques que es

realitzaven en moments difícils per l’ensenyament. També dirigia reunions i

conferències on es discutien els problemes que patia el magisteri, i on es buscaven

possibles solucions. Va formar part de les associacions de mestres de la província i de

Catalunya, sempre actuant en pro del magisteri. Alhora, es va implicar en la seva tasca,

fins al punt de ser director d’un dels diaris que es publicava en aquella època, El

Defensor del Magisterio. I mentre s’esforçava a acomplir, correctament, totes aquestes

tasques, també es feia càrrec, a l’escola, del seu grup d’alumnes. Aquesta era per a ell,

la tasca prioritària, i de segur que l’acomplia de la millor manera i sense oblidar cap

detall.

28


Document cedit per la família Santaló En relació amb la família direm que es va casar,

va viure a Girona, va tenir fills i néts. Als seus set fills, els va educar amb els mateixos

valors amb que educava als seus alumnes. De fet, no hi havia motius per establir

diferències, a tots els estimava per igual: “él amaba a sus discípulos con cariño de padre

y a ellos se entregó siempre con todo fervor”. Malgrat la visió que els seus fills tenen

del seu caràcter seriós i estricte, reconeixen que fou un bon pare i un bon mestre! Ho

saben per pròpia experiència, ja que algun d’ells va anar a estudi a l’escola on en

Santaló exercia. També recorden molt bé com n’era d’exigent, tant a l’escola com a

casa, pel que fa a la religió. A l’escola resaven cada dia, i a casa a l’hora de dinar, era

una pràctica habitual. De la seva actitud més seriosa també en parlen els seus néts, però

consideren que amb ells tenia un tracte especial, diferent del que havia tingut amb els

seus fills. Per a en Silvestre, els seus néts eren “les ninetes dels seus ulls”.

En totes les seves responsabilitats era una persona disciplinada, creia que en totes les

coses calia establir un ordre per tal d’assolir els objectius proposats. Segurament,

aquesta disciplina el va ajudar, en molts moments, a compaginar els diferents càrrecs

que ocupava.

Com hem pogut comprovar en dedicatòries dels seus companys, en Silvestre era una

persona honesta. La seva pràctica pedagògica partia de l’ètica aplicada al comportament

humà, ell predicava amb l’exemple i tothom qui el recorda destaca aquesta moralitat que

el caracteritzava.

Un dels seus principis, del qual ens parla en diferents ocasions, era practicar la justícia. I

amb aquestes delicades paraules ens ho fa saber: “ La pau i la felicitat és el goig íntim

que sent l’ànima obrant bé, segons raó, segons justícia. El contrari és inquietud, és

remordiment, és tristesa, és desordre en els pobles, és pobresa, és guerra. Qui vulga

ésser home en el veritable i alt concepte de la paraula, ha d’ésser just. Ningú tindrà pau

si la virtut que aquilata totes les accions la justícia – no presideix sempre en llurs

determinacions; cap poble s’engrandirà, si autoritats i particulars desprecien el poder

que deu regular la raó i la consciència; les nacions que no edifiquin sobre la justícia

seran sempre pobres, seran revolucionàries i seran les vençudes en tots els ordres. La

pau i la felicitat regnen sobre aquell qui practica la justícia ”.

Probablement, degut en part, al seu inconformisme davant les decisions que feien

referència al magisteri, va escriure la gran quantitat articles que es varen publicar en

diaris de l’època, com El Defensor del Magisterio, El Magisterio Gerundense, El

Defensor, El Clamor del Magisterio, El Autonomista... En tots ells, redactava tot allò

29


que creia necessari de conèixer, ja fos de caire pedagògic, o referent a la situació dels

mestres. Hem pogut llegir moltes cites d’aquests articles en el contingut del treball que,

per a mi, han estat el clar reflex del seu pensament, el retrat d’una persona lluitadora,

decidida i compromesa amb el fet educatiu.

Dels motius de la seva sanció, podem dir que qui el coneixia no va entendre mai les

raons de la sanció que el van obligar a traslladar-se. De fet, possiblement no va ser una

causa justa, donat que en Silvestre va preferir demanar la jubilació. Una jubilació que

consta com a voluntària, però que en realitat va ser forçada.

Pot semblar que en la descripció del personatge, no hagi estat gaire crítica, pel fet que

totes les seves actuacions em semblen admirables. Però voldria deixar clar que, per a

mi, la redacció d’aquest treball ha significat un homenatge vers a una persona que va

lluitar pels seus ideals fins a la fi dels seus dies. Un fet lloable que en cap moment va

mostrar cap incongruència entre fets i paraules.

Mentre desenvolupava aquest treball, vaig llegir una cita escrita pel germà d’en

Silvestre, en Miquel Santaló, que exposo a continuació: “...El día que salga a la luz

pública una historia sobre el movimiento pedagógico español, sobre lo que ha hecho el

Magisterio por su cuenta y razón, autonómicamente en cierto modo, movido tan sólo

por un afán de perfección, tenemos la seguridad que se señalará en primer término a los

maestros gerundenses si se hace la justícia merecida”. Amb aquest treball, espero, si

més no, haver contribuït a descobrir una mica més aquesta història sobre el moviment

pedagògic i haver fet justícia en el reconeixement del col·lectiu de mestres gironins i,

molt especialment, en la tasca del mestre Silvestre Santaló i Palvorell.

Anna Mogas Xartó

30


11. Receptes de cuina

SUPREMES DE POLLASTRE AMB XAMFAINA INGREDIENTS: 2 pits de pollastre sense os ni pell. 1 ceba. 100 cm³ de xerès sec. 200 cm³ de brou d’au. 1 raig de vinagre de xerès. Samfaina: 1 albergínia. 1 carbassó. 1 pebrot vermell. 1 ceba. 4 cullerades de salsa de tomata. Oli, sal i pebre. PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ: Lligar els pits de pollastre en forma de rotlle. Salpebrar. Daurar a la cassola amb oli i posem la ceba tallada amb juliana. Es deixa estovar i s’hi aboca el xerès i el brou. Es deixa coure durant 25 minuts aproximadament. Al final s’hi afegeix el vinagre. Es deixa refredar dins la salsa. Un cop fred es talla a llesques. Triturar la salsa. Per fer la samfaina, es tallen totes les verdures a quadrets petits. S’estofa amb una mica d’oli, primer la ceba i el pebrot. Tot seguit s’afegeix el carbassó, i al final, la salsa de tomata. Es deixen les verdures “al dente”. Servir fred o tebi amb la salsa i la samfaina.

QUE VAGI DE GUST!

Roser Catalán i de la Herrán

31


FLAM DE POMA AL CULÍS DE MADUIXA INGREDIENTS: 4 pomes Golden. 50 g de sucre. Pell de llimona. Canyella en pols. 4 ous. 50 cm³ de Calvados o licor de poma. Culís de maduixa. 300 g de maduixes. 100 g de sucre. Una mica de suc de llimona. PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ: Pelem les pomes i traiem el cor, les tallem a trossets i les posem dins d’un bol. Afegim la pell de llimona ratllada, una mica de pols de canyella, el Calvados, sucre i els ous. Es tritura tot i s’aboca dins d’un motlle untat amb mantega. Es cou al forn amb bany Maria fins que estigui cuit, a uns 180 ºC de 35 a 45 minuts. Netegem les maduixes, les tallem, les posem sucre i un raig de llimona. Ho triturem tot fins que quedi ben triturat. Un cop el flam età ben fred, el desemmotllem i l’acompanyem amb el culís. També tot fred.

QUE VAGI DE GUST!


32


GELAT DE CANYELLA INGREDIENTS: 500 cm³ de llet. 6 rovells d’ou. 125 g de sucre. 4 branques de canyella. 100 cm³ de crema de llet. PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ: Posem la llet a bullir amb les branques de canyella i deixem reposar una hora. Batem els rovells d’ous amb el sucre i afegim la llet aromatitzada calenta per tal de fer una crema anglesa. Deixem refredar i afegim la crema de llet. Posem a la geladora. Si no es disposa de geladora, es posa al congelador. Una vegada està semi-congelada, es tritura amb el primer un parell de cops.

QUE VAGI DE GUST!


33


12. Els Remeis de la Maria Maria Pons – la Maria del Camp de l’Illa -

HERBES:

GINESTA La infusió d’aquesta planta és diürètica i també és te beneficis pel cor.

ROMANÍ Les infusions serveixen per combatre l’esgotament físic i intel·lectual. També ajuda a combatre la migranya, l’asma i el reumatisme. Les infusions no s’han de fer gaire concentrades. REMEI: PER LES CREMADES Per calmar la coïssor de les cremades cal aplicar-se la clara d’un ou. PER LA TOS Agafar una ceba grossa i dues dents d’all i pelar-los. Partir la ceba amb quatre trossos i els alls per la meitat. Ajuntar-ho tot i posar-ho en un plat. Posar el plat amb la ceba i els alls a la tauleta durant tota la nit. CONSELL: MANTENIMENT DE LA RENTADORA Posar la rentadora en marxa amb el programa normal i sense roba i afegir-hi un litre de vinagre blanc amb l’aigua del rentat.

34


35

any viii núm - albanya.cat · com cada any una representació del municipi va anar a fer la ofrena...

Documents