any vi. palamÓs, qener de 1919nÚm. . 62.cont01.palamos.cat/documents/230_1113828345.pdf · de sos...

ANY VI . PALAMÓS, Q E N E R DE 1919. NÚM. 62.

O

EN MARTÍ ROGER CROSA

2 3 3 5 Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

M A R I N A D A

Martí Roqer i Crosa

Nasqué el 5 d'Abril de 1867. Cursa a Figueres el Batxi l le iat , i a Bar-

celona la carrera de liéis amb gran bri l laníesa. Tota sa vida fou consagrada

al nacional isme. C o m p a n y d'en Prat de la Riba, Duran i Ventosa, Verdaguer

i Cal l ís , amb eíls figura en la fundació del Centre Escolar Cata lan ista . Re-

cordant la joventut , retreia sempre l 'esmenlat senyor Verdaguer que En

Roger exce l i i a en els estudis de Dret C iv i l . T ambé juntà son vot en la

promulgac ió de les Bases de Manresa .

Una malaltia sofrida a pee. d'haver-se doctorat a Madr id i lá circums-

tància de posseir negoci el seu pare, l 'apartaren de l'exercici de la carrera

de Dret en que tant s'era dist ingit .

Vo lgué catalanitzar el mov iment politic federal de son districte, i, en

l 'absoluta inipossibilitat de realilzar-ho, ja no cura d'altres assumptes sino

del negoci , emprant sos Heures en l'estudi d'obres de dret i sociologiques,

sempre en la tranquil itat de la llar.

En tots els moviments inte l lectuals de la viia de Palainós figura el seu

nom , com no podia nienys d'esser. Col labora en El Semanario; fou l 'anima

deis primers Joes Florals celebráis en 1891; dirigí La Senyera^ publieació

literària deguda de vegades ín íegrament a sa p loma, i ú l í imament , f igurava

també com un deis directors de la revista literaria MARINADA.

Ses aficions artistiques sortien de l'esfera literaria. Fervent enamorat

de la música, ajustà els seus amies i quants volgueren seguir-lo per a formar

un chor que no pogué arrelar-se. A m b eondicions intuit ives eomponia motets

religiosos i sardanes.

Era natural que per sos estudis fos requerit a dirigir el Jut jat Munic ipa l .

En varies etapes ho realitzà aeompanyant sa labor a la d'atendre amb sos

coiiselís qiiants n'ereu sol'I icitants. Figura també com a regidor de l'Ajim-

tament de sa vila, passant després a la Presidencia de la Cambra de Co-

merç, càrrec que ha vitigut exercint fins a sa mort. Tal Presidència l ' induìa

a prciduir treballs economics per a Assemblees de Cambres de Comerç , per

a reunions d'elements surers, per a Assemblees de Productors agricoles,

treballs qui, en conjunt , formarien una obra intéressant i suggest iva , tes-

timoni de les qualitats del finat en qüestions mereantils i économiques.

Sa característica principal , pe iò , era sa disposieió ^ s estudis sociologies

i histories. Admirab le fruit ne fou la notable obra Els tipas socials de la

industria suro-iapera, publ icada en 1910, que li va lgué gran premi i el

fílol de Soci de Mèrit de l 'Econòmica d 'Amies del País de Barcelona. Hi

agermanà la seva amor a la sociologia i a la industria tapera.

A poc de publ icada la referida obra, estampà a Barcelona un estudi

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

M A R I N A D A

sobre la Gènesi de la Monarquía Catalana, amb la quai obtingué la feli-citació dels erudits i l 'apreci popular.

L'avenç del catalanisme reclama també la seva representació. En 1913, els seus correligionarís el presentaren com a candidai per a Diputat pro-vincial. No eixí tr iomfant l lavors, però sí i aiiib trionif esplèndid en 1917. Compi i el seu càrrec anib zel i amb el go ig propi de tocar la realitat de l' ideai, abraçat tota la vida.

Deixa una obra postuma sobre VE ducaci ó que M A R I N A D A publicará. La diversitat de les seves aptituts el movía, dones, en esteres diverses.

Arreu féu germinar simpaties i amistats.

Records histories

El sentiment de patria, que es manifesta per l'amor al país en que es viu, considerant ' lo no sois com un tros de terra sino tenint en compte la íntima relació que existeix entre el poblé i la naturalesa, seria un sentiment estret i mesquí, si només se referís al present: no tindría la força necessària per imposar-se quan les circumstàncies ho reclamen, si al estât act,ual no s'hi unís el passat que n'és la causa.

Per això sempre que s 'ape l ia al patriot isme per sortir de les situacions dificils, se fa memòria deis fets gloriosos del passat, per afermar més en el cor del pöble el sentiment de patria.

La historia és als pobles el que la experiència és a l ' individu. Les nacions que aixis ho comprenen donen importancia extraordinaria als estudis histories, estenent-los tot el possible perqué arribin a tot el pöble d' una manera complerta, encara que elemental.

Entre nosaltres no es dona a la hislòria la importancia que li correspon, per açô, amés de que la instrucció està tan poc estesa, solament quan és necessari l 'esforç del patriotisme, s'entera gran part del [)oble de les glories del passat.

I encara no de totes, perque, enseiiyant-se només, que una hislòria truncada, se prescindeix casi sempre de retreure el passat glorios de ies régions que abans deis Reis Catòlics no formaven part de la corona de Castella.

Sentireu a parlar de 1' Es[)anya de Pelayo i del C id , però quasi mai vos nomenaran la Espanya d'En Jaunie el Conqueridor i d 'En Pere el deis francesos. I no obstant eis aragonesos i eis catalans, eis valencians i eis mallorquins. estem orgullosos d'aquestos dos monarques, com ho estem d'En Muntaner i En Ramon Llul l , de N' Ausias March i En Fival ler.

Avu i , com en altres ocasions, ha passat i passa el niateix, amb la sola di-ferencia que . les glories que s'evoquen son totes d'una època en que l 'Es-


M A R I N A D A

patiya era un to t po l i t ic . Aba i is no hi havia a Espanya al t ra marina que ia de la Corona d 'A ragó , i els fets g lòr iosos de que avu i conve fer meniòr ia han d'ésser re iac ionats a m b i a marina. '

Els catalans admirem les proeses que es feren a Lepan to i a T ra fa lga r ; reconeixern la vàlua del Marqués de Santa C ruz , de l 'Oquendo, d 'En Grav i -na j de rants altres : però te i i im també eti nostra històr ia al t res fets i altres homes que mereixeu se els dediqui un record.

Aquesta és la causa de que en aquest art ic le par l i d 'a lguns fets de la ma-rina catalana en una de ses époques més g lor ioses: en temps de Pere el Gran.

Poe temps després d 'haver la ' i iac ió catalana dona i fe de sa exis tència, ocorregué a Europa el renaixement de la v ida munic ipa l . Les c iutats Italia-nes del l i tora l , estenent cada dia son comerç per p ro teg i r - lo contra els pi-rates sarraïns que s 'hav ien ensenyore ja t del Med i te r ran i , es conver t i ren en verdaderes potències mar i t in ies.

Barce lona, afavor ida per sa posic ió, fou també c iutat comercial i els seus comtes, que després foren Reis d 'A ragó , cont r ibu i ren a pro teg i r la navega-d o , arr ibant d 'aquesta manera a fer de Cata lunya una potència marí t ima ja des dei temps del gran Ramon Berenguer III. Sa unió amb A ragó la feu en-cara més for ta, i fou ia base de l 'engrand iment del nou estât . Per mat r imonis formaren pai t d 'el i a lguns comtats de l 'a l t re banda dels P i r i neus , - i per res fo rç del gran Jaume I entraren en la confederació Ma l lo rca i Va lènc ia . Perqué és de notar que aquei ls monarques no vo l ien que un estât fos absorbi t pels altres, ni els pobles tampoc ho haurien vo lgu t , i aquest pr inc ip i autono-mie el respectaven fins t ractant-se de paisos conquistats.

En Jaume I, un dels reis més grans del mon, notable no sois en la guerra, sino també com a legis lador i governant , posà la corona aragonesa, a tanta al tura, que to thom cregué que era impossib le de sostenir- l i . En Pere III eis demostrà lo cont rar i .

¡I de quina manera ho feu! Sostenint davant l 'Europa, que la Corona aragonesa rec lamava Hoc d 'honor : demostrant els que el pöble era d igne de sos reis, i tenia v i r tua l i ta t propia per a fer sent i r sa inf luencia en la pol í t ica general .

Son régnât fou curt , pero tant o més g lor ios que el de son pare. Co-mençà possant a rat i la els grans magnats, no resignats a reconèixer la super ior i tà ! del poder real, ni les l l ibertats de les c iu ta is i v i les a que eis havía obl igat el Conquer idor ; s 'embarcà després per a l 'A f r i ca , on sos caval iers feren Ies més grans proeses. Cr ídat peU sici l iens, qui no vo l ien Car les d 'An jou , t ragué eis francesos de la il la essent-ne aclamat Rei pel pöble.

El d 'An jou no es resigna i aleshores començà aquella espantosa guerra


M A R I N A D A

en que's juntaren contra Pere el gran; ei Sant Pare, el Rei de França i el Rei de les Dues Sicil ies.

Un altre Rei i un altre pöble haurien desesperat: alguns serrains del rsgfie de València estaven sublevats; eis nobles aragoneses exigien la con-firmació dels pr iv i legis: el Rei de Castella també movía brega, i al mateix temps, un numéros exèrcit francés amenaçava atravessar eis Pirineus.

El Rei dona compliment a tot; ordena l ' interior, pacta anib Castella i encara fou a temps d'anar al coli de Panissar abans que l 'exèrclt francés hagués pogut passar. No pogué privar- l i el pas que efectuà pel coli de la Maçana, per un carni que uns monjos mostraren al Rei Francés, qui arriba fins a Girona on s'aturà per sit iar la dita ciutat.

Mentrestant, en les algues de Sici l ia, els barcos del Rei d'Aragó manats per En Roger de L iúr ia , combatien contra els d'En Carles de Anjou sortint sempre vencedors.

Eis enemies reien primer en saber que les nostres galeres volien com-batre amb ies d'ells, considérant que era una bogeria, mes després en veurer el mal parats que en sortien ja canviaren d'opinió.

Seria molt l larg de contar els molts i molts combats que en aquelles ai-gües tingueren Hoc. En Roger de Liúr ia, després d'haver près L iper , desba-rata 37 galeres que havien sortit de Nàpols i en prengué 25. L ' infant En jau« me derrotà N 'Agus t i Davalía, qui manava 20 galeres. En Liúria cóstejà to-ta la Calabria, posant la por a tot arreu : prengué el f i l l major del Rei Carles i rescata la germana de la reina Constança, continuant son passeig sempre tr iomfant.

Entretant el Rei de França envià la seva armada a la costa de Catalu-nya, per a obrar en combinado amb Texèrcit de terra. Per combatre la, te-nia Pere el Gran molt poques galeres, que no volia que entressin en batalla, esperant les de Sicilia : però corsaris de València, Barcelona, Tarragona, Alacant i d'altres llocs anaven costejant i fugint de l'armada francesa, feien presa débarqués i altres vaixells que carregats de viandes i robes venien de Marsel la i altres ports per proveir l 'exèrcit francés. En Ramon Marquet i En Berenguer Mal lo l , veieiit que eis corsaris feien tan bones preses, deniana-ren al Rei que eis deixés anar contra l'armada francesa; en esser-los conce-di!, sortiren amb 11 galeres amb les quais en desbarataren 24 del Rei deFran-ça, fent presoner l'almirRll En Gui l lem de Lodeva.

En Roger de Liúr ia, que de Messina vingué amb 66 galeres, trobà en les Formigues l'armada francesa; en prengué 54; quinze de paisans que havien anat a terra foren destruïdes, i les altres, entre les quais n'hi havia 16 de ge-noveses, fugiren.

En Ramon Marquet i en Berenguer Mal lo l s'ajuntaren amb ralmiral l , quj eis maná que anessin a Palamós i a Sant Feliu a recoll ir totes les naus que tro-bessin, mentres eli se dir igí a Roses on s'apoderà de 25 galeres enemigues que allà esîaven, i recobrà la vil.a. La victòria en mar i en terra fou compler-ta pel Rei d 'Aragó. " .


6 • M A R I N A D A ^

En aquella època fou quaii en Llúr ia diuen que pronuiicià aquellas famo-ses paraules: ni eis peixos se gosaran aiçar de la mar si no porten la seiiyera del Rei d'Aragó.

Motius tenia per a parlar aixís: en tots eis combats havia sortir sempre vencedor; poques o moites, les naos enemigues mal conseguiren abaixar Tes-cut de les quatre barres.

Seri.a necessari per a donar compte dels fets grans d'aquell régnât, tenir la inspiració dels poetes: les cròniques que d'eli parlen semblen verdaderes epopeies.

Les glories d'aquell temps no es degueren sois al monarca : Rei I poblé íormaven un sol tot: eis animava un mateix esperi i , el de la pàtria. Per xo la confederado aragonesa conserva tot son esplendor fins a la unió amb Cas-tella.

Amb el descobrinient d' Eìi Colom el món deixà de ser mediterrani: Ca-talunya havia coniplert sa niissió. T inguem presentes ses glories per a animar SOS fi l ls i les imit in.

M A R T Í ROGER 1 C R O S A .

* * *

Per més que hom sab que és Ilei de natura que tot quan naix fia de mor i r , seria Mògie que essent un principi inquebrantable, quan hom sofreix la pèrdua d'alguna persona estimada, t inguéssim la suficient resigfnació, però no sol èsser aixis: el cor domina la pensa i solament el transcurs del temps logra apaivagar en part el sentiment que ocasiona la pèrdua d'un ser volgut, però no borra pas de la memòria el record del desaparegut, si aquest durant la seva existència se n'és fet mereixedor. Aquest cas, el tern'm ara amb la mort de l'estimadissim amie i company de causa En Mar t i Roger I Crosa.

En Mar t i Roger, era una personalitat de gran relleu i prestigi, tan en la comarca Empordanesa com en el restant de Catalunya, i això fa que no necessita pas lloances de cap mena, ni que s'estampi son nom en perlòdics, perqué els bons patriéis en servem grats records; pere hom no pot pas resistir mantes vegades de fer esment del molt que valia i la manca que ens farà l'amie Roger en els moments presents, en els quais més se necessiten homes de cor noble, de clara inter i igència 1 de ferma voluntat, per a resoidre els grans i diíícils problèmes que han quedat plantejats en finalitzar aquesta horrorosa guerra, que no solament ha fet irontol lar el món, sino que també ha delxat tots els pobles en una situació tan greu i delicada, que forçosa-ment se fa imprescindible una reorganització fonda en tots els ordres de la vida, a f i de posar a la práctica totes les idealitats modernes que reclama la humanitat. Per això és de doidre que homes d'una acrisolada honradesa


M A R I N A D A

política i de unes excel ' lents qualitats culturáis com reunía En Mart í Roger, no pugui ocupar el Hoc que li estava destinât.

At i ib la mort de l'amie del cor En Mar t í Roger, ía vila de Palamós ha perdut un deis seus fi l is més preclars, la Ll iga Nacionalista del Baix-Em-pordà, un company estimadíssini i Catalunya, un deis seus més entusiastes defensors.

v i c t o r i a p u j a d a s

Presideii l de la Ll iga Nacionalista del B. E.

A la mort d 'En Martí Roqer

De sobres conegueres d'aquest mon de misèria la faisetat deis homes de cor empedreíl ; per això desll igant-se de la frági l matèria a les regions més pures vola el teu esperit.

Amb tu hem perdut nosaltres per sempre un company noble, Catalunya un apóstol, un cap l 'Agrupació, un paladí les Metres, un Iluitador el poblé, la causa un entusiasta, la Patria un campió.

Encar que avui la pèrdua plorem amb greu recan(;a, la mort inesperada no ens causa desconhort; podrem de sa presència sentir-ne l'enyoranpa, però viurà en nosaltres per sempre el teu record.

J O A N BTA. CAMÓS

L amie

Eli l'època ja llunyana de la nostra jovenesa convisquérem junts du-rant alguns anys en la mateixa dispesa i durant aqueil temps ell ens presi-dia a la taula i l ' lustrant-nos i dir igint-nos en les nostres discussions amb aquell seu posât modest que tant li esquela; i és que ja aleshores era un bon estudiant el que després havia de resultar tan bon mestre.

En aqueil temps venturos de les meves referències ja Iluitàvem i treballà-vem per la causa i per la Ilibertat de la nostra estimada Mare, i és per això que jo li deia—rara coincidència—en tornar de Barcelona en el mateix tren, el 17 de Novembre de l 'any passai, després de haver assistit plegáis a la festa unànim i espléndida del plebiscit en qué reclamàrem dels Governs de Madr id l 'Autonomia integrai de Catalunya, amb els nostres cors assado-llats d'amor, de desitjos i d'esperances d'aconseguir-la ben aviat. <Ara si


8 M A R I N A D A

que j'a podrem morir tranquils i satisfets, perqué per pocs dies que visquem ja haurem vist implantada a la nostra Pàtria l 'Autonomia per tants anys sospirada». Qui havia de dir-me en aquells instants en que sentiem tan viva satisfaccio que ell, en Mar t i , pobre amie meu, no havia pas de veure-la ni disfrutar-la?

Amb la mort d'En Mart í han perdut Palamós, Girona i Catalunya entera un f i l l preciar i un exce l len t patr ici.

A. DE Q U I N T A N A I SERRA

En la mort de nostre President En Martí Roger

Traidora sort, callada mort , com te n'emportes les persones! ton mai instint tr ia sovi i i t les més volgudes i més bones!

Te endús amies pobres i ries que amb mala traça els esculleixes, joves i veils poc saben ells si prens els bons i els mais ets deixes.

A orfes petits i a veils rendits molts cops els prens la companyia; sembla que voU * deixar-los sols per amarga'ls-hi l 'agonia

Els qui quedeni, enc que plorem dels nostres plors no te n'adones; ¡callada mort, traidora sort, com te n'emportes les persones!

L 'Agrupació, sent greu doló


•• r rp^-- . M A R I N A D A 9 > '

— ?

per vostra pèrdua afl igida. Company fidel, és nostre anhel que a dalt del eel peguen gaudir l 'eterna vida.

LL. B A R C E L Ó I BOU.

An imes excelses

Si I'hora de la mort és el resuKant de tota la vida; si una tr ionifai per-durabil itat és e! premi de rexistèi icia corpòria, l 'hora de la mort d'En Martí Roger entremig dels horrors i dels dois qua suposa, nialgrat ells, havia de ser una bella hora; i la seva existència de la vida futura anirà auriolada pels esplendors d'aquella <major naixença» que besilumen les àninies excelses.

En Mart í Roger era això: una ànima excelsa. Perqué En Mart í Roger era abans que tot un home inefable, que vol

dir un home que porla als ulls dipòsits de bondat, que els Mavis desgranen soniriures, que el seu esperi i és un Ilac d'aigues apacibles amb riberes ufa-noses i planes, sense que mai la passio tumultuosa remogui la seva trans-réncia.

Per això En Roger era inefable, però també era home d'intensos ena-moraments. Era un idealista en tota cosa, fins en polít ica, que en ser-ho devegades, és un fantasieig. Catalunya ho sap bé fins OÎI arribaven els enamoraments del malaguanyat amie!

Per aquest ideaiisme En Mar f í Roger era un jove, a pesar del temps i de les cabòries de la vida, i aquesta qualitat és d'una excel lencia tal, que ella sola és una apologia. En Mart í Roger era jove i la seva joventut tenia clarors de testa i llençava aromes de bàlsenis i plantes odorants.

Inefable, idealista, jove. Veus-aquf les tres diferenciáis de les ànimes excelses. Aixís era En Maragal l , aixís En Prat, aixís el Bisbe Torres-— a ells s'assemblava En Mart í Roger.—

Per això En Mart í Roger passa a l 'O l imp de Catalunya on e!s Eneas hi gaudeixen la visió i la paraula de l'ombra dels Morts de la Pàtria.

Per això també pot aplicar-se an En Mart í Roger, aquells versos d'un altre home excels, En Casas i Amigó:

Quart tantes esperançes el cor tanca Que trist és el morir! Que trist es veure caure de la branca La novella flor blanca D'un atmetller gelât a mi g fiorir!!

La joventut de l 'esperit és sempre una flor novella. J. DE C A M P S ARBOIX

Qirona, Gener de 1919.


10 M A R I N A D A

^ecorc

El personal d'aquesta casa, on des de la seva íundació ve estani-pant-se Marinada , amb do! al cor fa constar son profutid sentiment per la pèrdua del seu nialaurat Director i principal collaborador En Martí Roger i Crosa (q, a. c. s.), del qui durant molt temps sentirà l'alè del seu valiós inipuls i enyorarà aquella ilimitada familiaritat agermanada amb tanta il'iustració quan prodigava els seus amplis coneixements a quants teniem la sort de tractar-io. Quant el ^bem a mancar i quant dificilment serà reemplaçat!

En desitjar a la seva familia II serveixl de lenitiu a son dolor el molt que també plorem tant sensible pèrdua, li transnietem l'expressló del nostre condoi, fent-ho particularment a son estimât germà, En Miquel Roger i Crosa, tan benvolgut i apreciat pel personal tot d' aquests tailers i Direcció.

ÎMPK EMTA L L O R E N S C A S T E L L Ò

A la mort de mon amat onde

S'és marcida ja eixa branca de l'arbre de mos passais on tenien vida franca l'amor i la fe plegats.

Sota ses frondoses rames ja no hi tindran més recer ni ses tres branques germanes ni els rebrots d'aqueix planter.

S'és marcida al bo de veure son somni realitzat, quan florida anava a treure l'arbre que havia plantat.

De l'amor a nostra terra, nostre cel i nostra mar, a la Reina de la Serra, a i'escon de nostra llar...


M A R I N A D A

Aqueixa llavor sagrada que un día vares plantar recorrent la teva aimada del Pirineu fins al pía.

Còm lio l'has vista florida? perqué tan prompte Vhasmort? per qué has deixada ia vida ans de veure la claror?

Més no acaba amb l'agonia la vida pel cor que cr ^ sino que és l'auba d'uw dia sens í i , ais bragos de Déu.

• I allá, vius prop de Maria que amb el nom de Montserrat li demanes nit i dia per la Patria que has aimat.

I d'alia veuràs el dia que esperaves amb encís ¡Quina festa i alegría no fareu al Paradisi

Barcelona, 10 - 1 - 19. CARME F E R R A M I ROGER.

La mort de germa

La mort d'un pit germà percudeix nostre cor dolorosament. Acuden tots els records de tendreses que el temps semblava haver esmussats. Noves ainors foneii suaument la convivència de la gerniandor. Nova amor, nova llar. La gerniandor segueix unida amb ilaçada tendra; però cada membre té a son front nova ruta eixamplada, on les notes d'aniiga tendresa hi sonen com els Ilunyers afalacs maternais.

En la mort de mon germà tots els records de la sua convivència m'assal-ten el cor i tant niés Tadoloreixen quant més dolça és Tevocació. Quin fons de ventura, ja boirosa de tan Ilunyana, s'aixeca del passati

En Mart i fou el meu primer mestre de nacionalisme: en sos Ilibres d'estudi vaig l legir; en sos escrits vaig apendre, i amb les seves relacions politiques i intel lectuals jo, petit, petit, ja hi feia coneixença.

Una mateixa afició, per-ell en mi de segur impulsada, ens unía íntima-


m

12 M A R I N A D A

ment: la musica. Notes de Beethoven solemn'tzaven el nostre esfudi i

l'omplien d'una arnenitat encantadora.

Els veins no podien saber quin dels dos gernians felá música, que a

ambdós ens plaVa tocar les mateixes inspiracions.

Viatges d'art, viatges de joventut en qué la meva adolescencia era sal-

vaguardada pel braQ tutelar del gernià gran! Com adoloriu el meu cor de

tan festosa que és la recordan^a!

El treball quotidià en el negoci per defensar els interessos comuns

també pren Hoc en l'evocació del temps viscut. I en mig de tot apareix, com

el brancal de nostra germanor perfecta, la compenetracio en catalanitzar el

nostre pöble. Era tal ia nostra dèria, ja bronzejada Dels fracassos de les

primeres teniptatives, que només havia un de parlar, per treballar ambdós a

robra. Així ens trobàrem de bracet ensenyant català i Historia de Cata-

lunya a aquells qui en fossin desitjosos; per QO ens trobàrem, costat per

.costai, en les obres inteliectuals com MARINADA n'és prova, i per QO en

t'Agrupació Catalanista ajuntàrem esforcos i sacrificis per assolir la idealitat

flamejant en la nostra ànima, de tota la vida. Déu ha volgut que no veiés el

triomf definitiu. Gaudidor de la glòria eterna, sabrà, sens dubte, el gaudi de

la pàtria atliberada.

MIQUEL R O G E R I C R O S A

Crònica loca

El cro' ista ha d'escriure amb dolor. L'hòrrida grippe qui tants estrages

ha causai, ens ha fet perdre En Marti Roger, un dels directors de MARINADA.

A sa memòria és el present ntjmero consagrat. Eli fou qui escrigué les notes

necrològiques de les figures rellevants suara finades. Com és trist de pensar

que ja no podem lenir el seu valuós concurs! Va finar el 20 de Desembre, con-

fortada la seva ànima amb els auxilis espirituals. L'acte de son enterramentfou

un do! gran, revelador de les simpaties amb què el final comptava. La Man-

comunitat, en l'assemblea escaiguda el jorn de sa mori, feu constar son dol, i

eljPresident delegà sa representació a l'alcalde de nostra vila. Per tal coinci-

dència, no pogueren venir els Diputáis al fúnebre honrament; acudiren, en

noni de la D iputado , el Secretari Sr. Roca i els lletrats Srs. Eips i Veray;

les entitats nacionalistes de S. Feliu de Guixois 1 La BisbaI hi eren repre-

sentades pels senyors Vinyas i Casamiquela, respectivament; Baix-Empordà,

pel senyor Ganiguer; En Marti Bisbe dugué el nom de rAjuntament de Pa-

lafrugell; l'Ajuntament de la nostra vila hi assisti en corporació. Seguien ia

Junta de la Cambra de Comerg, la junta i socis de l 'Agrupació Catalanista i

en mig de Tajust d'amistat se destacava la delicada honra dels deixebles de

català, concorrents a l'Agrupació, qui enpunyaven bonica corona de roses.

El R. P- Blanc de S. Feliu de Guixois, en l'elogi fúnebre, féu ressaltar les

amors del finat per Déu, per la familia, per la pàtria. En els solemnes fune-


M A R I N A D A 13

rais, concorregudíss ims, hi prengué part la Capel la de ia Seu de G i rona , di-r ig ida per M n . M ique l Rué. A m b elements de l 'Or feo Auce i lada, fo rmant massa nodr ida,cantaren el Requiem de Perosi i amb eis de i 'Escolania cantaren el requiem gregor ià Les persones meri t íssinies, traspassades recentment , no son poques, per d issor t : El profesor Ei i Manue l Garangé, mort a la f lor de la v ida ; l 'Escota Graduada i Au to r i ta ts s 'endolaren intensament. To tes les Au to r i ta ts també se revest i i en de dol en la mor t de! T inen t de la Guard ia C i v i l Don Franc isco Gonzá lez i Santael la. Han mort fabricant el Sr. Vehí , el prop ie tar i Sr . Funat let , el contrat is ta d 'obres Sr. Bota, l 'ex íabricant Sr. Bar-nach, Tesposa del fabr icant Sr . Ribera. Duran t a lguns jorns, p rev i acord de la Corporac ió Mun ic ipa l al quai benvo len l hi accedí el Sr . Rector , deixaren de tocar a mort les campanes. A Cassà de ia Selva mor í Mossèn X a v i e r Carbó

i Ma im í , est imadíssim coTlaborador de MARINADA . T m g u i n la g lor ia eterna toís els f inats.

Els dois ha pr ivâ t de concurrèncialeo festes. La festa re l ig iosa a la Pa-rroquia, consagrada a la Pur iss ima, ve ié encara una gernac ió relat iva-ment impor tant . H i predica el P. Gabr ie l de Tar ragona . La senyoreta Amé-rica P. B o y . l lavors resident entre nosal t res, Huí sa espléndida veu cantant boniques melodies. T a m b é canta la senyora del mestre Ferrer . En la diada de la Verge, l 'escolania, d i r ig ida per M n . A lbe r t F iga , in terpreta amb ajust la missa a una veu de Brunet .

C r e i x i se genera l i tza Tafició-a l 'ar t dramat ic. El Cent re Economic mun-ta un escenari. La societat Germanor Cent re Federal o fe j í La mare eter-

na \ El mea criât, f igurant -h i amb gran acceptació els senyors Riera, Sista-né, Qu in tana, Pla ja, Juera i Co l l . C o m sempre, comptaren amb el preat con-curs de la senyoreta Vi laseca.

To tes les societats dedicades a Tart teatral s 'agermanaren per real i tzar plausible homenatge a Taf ic ionat En Gen is Riera, excel ' Ient i popular apun-tador, amb mot iu de les sevens noces. La societat Germat ior interpreté La festa

dels\aucells\ TAgrupac ió L í r ica , Gente bien; la societat X , Un cop cVEstât,

i la Secció de l 'Ag rupac ió Cata lanis ta, La malaltia de moda. L ' O r f e o Auce-ilada hi co l ' Iaborà cantant els seus sol istes melodies.-

En el C ine Carmen actúa, de poc, un sextet ; a ix í els dos Cines actual-ment r iva l i tzen en pel ' l ico les i música. Es utia ni i l lora. En quant a música, cal anunciar els propòsi ts de reconst i tuc ió de l 'anl ic chor «El Progrès». El President de l 'O r feo « Aucei lada » és nomenat membre de la Comiss ió de Gest ió Econòmica de la Germanor d 'Or feons. A m b plaer l legim que nostre compat r ic i en Manel Ribas i Polau ha fundat un Cen t re Català a Lisboa i que, amb tal mot iu , v ingué a Cata lunya a parlar amb En Cambó. Es tiome-nat President de la Germandaí «La Un ió Palamosina» En Josep Mar t inench .

En l ' impremta on és estampada la nostra Revista augmenta el trebal l . A ra compta amb una secció femeni l .

D e la r i fa de Madal sois caigueren tres sorts peti tes. Abans de les festes, passaren per esta v i la invest igadors industr ia ls.


14 MARINADA

Moviment del port durant el mes de Desembre de 1915

E N T R A D E S T O N E L A T G E S

Vapors 10

Barcos de vela 27

11.099

1970

S O R T I D E S T O N E L A T G E S

Vapors 10

Barcos de vela 2fi

11.099

1.951

O p e r a c i o n s d e l a C a i x a d ' è s t a l v i s Mes de Desembre

Nombre d'ímposicions Quantítats imposades Reintegres Quantitats pagsiies Üibretes noves

42 837 19 4224'45 1

i s t a c i o D u v i o m e t n c a

^ e a i s t r e c i v i

Aigua recoll ida durant el iites de Desembre : O mni,

Mes de Desembre

Naixements: 1. A g u s t í Sar ra t i Fo rné .—2 . Ange l a Vi l i i Sa is . - 3 . J oan Pu i g i 5u-

reda. —4. Narc í s Corom ino l a i V ida l ,—5 . Josep Condom i Q ra t acós .—6 . Ma r i a del Car-

men Maru l l i He rnández .

Innomenats: 1. Pa l l i í Ro i g .—Ca-nps i Mon to l i u .

1. A rmengo l G í ch i V ida l , 29 anys .—2. Es teve Rot l l an i Serra , 31

anys .—3. Gu i l i em Galcerari i Ba lmes , 26 anys.—4. Mane l Ga r ange r i L ladö , 32 anys ,—

5. Gabr i e l a Mo reno í Mar t í nez , 25 anys.—6* An ton ia So la i V i l a tó , 75 «nys —7 .Francese

Gon z á l e z Sa i i tae i la , 43 anys .—8. J osep B a h í i Ca r re ras , 52 anys. —9. J osep S á n che z i

Fere i ra , 22 .anys .—10. An tòn i a M i l l Mon t ane r 5 anys .—11. TTlaria C a r r i Bonney , 80 anys .

--12. Neus Gu iés i Segu í , 11 anys . — 13. Rosa Fer re r i Poch , 3 mesos .—14 . J o ana

Ma ru l l i A r t i gas , 31 anys. —15 Mar i a Tu r r ó i Bacal lb , 16 mesos.—16. P ietat Cas i e l l ó i

Bassa , 31 anys.—17. V ic tor ia Fe l íp i R i sech , 13 mesos.—18. Ma r t í R oge r i Crosa, 51 anys .

— 19. Sa lvador Bo ta i Pa lah í , 58 anys.—20 Narc í s Vergof ids i Rou ra , 56 anys.—21. Maria

Dav i u i Sobrepera , 20 anys .—22. C a r m e Gube r t i L lenas , 56 anys.—23. E l isa Pons i

Cañé , 7 anys.—24. Josep Ba rnach i G e abert , 75 anys .

Matrimonis: 1. Agus t í T u r i Pu jo l amh El isa M o r a t o i Sureda .—2 J a ume Ga f a ro t

i Pi a m b L l um Sa l ó Mas l l o r e n s .—3 .ma r t í R i ca r t i Fona l le ras amb Teresa G isper t Ba rnés .

—4. J oan B ruga t i R ibera a m b Ampa r R o i g i Maru l l .—5. Vicens Mo l i ner i Sa lvador a m b

Marta A m i r i Serra- '

Tallers Tipoffràfics LLORENS CASTELLÒ-Pa lamós


CICLES sAnFjomÁ ARTICLES P E R A

S P O R T S

M O T O S 1 S I D E - C A R S

SUN

A. S A N R O M A Balmes. 62

B A R C E L O N A

T E L E F O

14 4 5


A L F O M B R E S - T A P I C E R Í E S Tot quant se fabrica a Europa per a decorar, se troba en els GRANS MAGATZEMS A L^ENGROS I AL DETALL

Barcelona Successor de BLANCO Y BOSCH

Plaça de St. Jaume, Call 21, 5. Honorât, 1 i 3 i Fruita, 2. TELEFON I90 a

Gratis existencies. Ultimes Novetats.

Preus sens competencia. Importació directa de Tapiços, Smirna i Perses (Orient). 1 antic, en Damascs, Velluts, etc. Diets de Cortinatges, Stores, Visi/los \ Cobrellits de Tul i Puntes per a Dormitori. Tapets, Pells, Mantes, Edredons. Tallers de Roba blanca per a taula i Hit i demés articles de Llencería, Géneros de punt, Camisería i Equips per a

senyor i senyora. fiOT/l. Es convenient per a les car-

petes saber Jes mides de ì^habitació.

times creacions, isti! oes com-


any vi. palamÓs, qener de 1919nÚm. . 62.cont01.palamos.cat/documents/230_1113828345.pdf · de sos...

Documents