A N Y I S A N T P E R E DE R I B A S , 19 D'OCTUBRE DE 1 9 1 6 ^ N Ú M . 5

P E R I Ó D I C S E T M A N A L

: : R E D A C C I Ó I A D M I N I S T R A C I Ó : : -:- CAHRER DEL PONT, 1

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ Ribas, trimestre . . 1 pesseta Fóra, » . . 1'25 •

Siguin o no publicables, no's retornen els origináis. — Deis treballs que's publiquin ne son responsables sos respectius autors.

E L S A N T R O S A R I

Una de les devocions més anti-gües i més patriótiques és la del sant Rosari, tan antiga com la ma-teixa religió, i per aixó trobant-nos en aquest mes dedicat a la Verge del Roser, no podem menys que parlar d'aquesta devoció que nía encara en el sí de les families cris-tianes i majorment extesa en les encontrades de nostra térra.

Poques son les cases on no's practica aquesta devoció per a en-lairar a la Verge els afectes de nostre cor en demanda de bona salut i excel ients collites al mateix tempsque un perfeccionament mo-ral de cada hú deis mortals.

És el Rosari una font de gracies que no s'estronca com no s'estron-quen totes aquelles que dimanen de nostra religió santa, és una lle-genda gloriosa, és un roser del que naixen cinc misteris florits de goig, cinc de molt tristos i cinc de glo-riosos, simbolisme de la vida per-fecta del cristiá; és aquella espe-cial devoció que per gratitut hem de practicar per haver-se dignat la Verge revelar-la a un patriota nos-tre, a Sant Domingo de Guzm&n.

En els primitius temps es practi-cava el Rosari resant un cert nom-bre de Pare-nostres, més tart Ave-Manes; mes en el segle xv es íundá la primera Contraría del Rosari, ank modificant-se i des de l 'any 1600 que's resa en la forma actual.

Sempre aquesta devoció ha sigut ben acollida. peí poblé, i podríem

anomenar reis i altres personali-tats que han tingut el Rosari com un medi de defensa contra les tem-pestes de la vida.

Aixís ho entengueren i declara-ren nostres Universitats, nostres reis i nostre poblé que'n feren del Rosari una oració obligatoria. •

Deia Felip II al séu fill Felip III abans de morir: «Fill, si vols go-vernar bé els teus regnes i mante-nir-los en pau, porta sempre sobre teu el Rosari.»

«El Rosari és tota esperanza de una salvació», deia Joan, rei de Bohemia.

«Juro que peí Rosari se lliuríi Franga de l 'heretgía.»—Z/Univer-sitat de Sorbona.

«Peí Rosari se confirmé la fé católica en els regnes de nostra Espanya.»—L' Univer sitat de Sa-lamanca.

I un sens fí de cites podríem aduir per a demostrar que el sant Rosari en tot temps ha sigut la de-voció especialíssima no sois de la gent del poblé, sinó de personali-tats i institucions ben significades.

I per a acabar no podem menys que transcriurer les paraules de 1'immortal Pius X, per a excitar al poblé a que practiqui aquesta de-voció tant cristiana i tan catalana: «Reseu el Rosari,' com jo lo reso sempre; que si Sant Domingo con-seguí victoria en són temps contra els enemics de l'Esglesia, també nosaltres la conseguirem valent-nos de les mateixes armes.»

S. l . J .

La guerra i la vinicultura

Les nacions que tenen major ri-quesa viti-vinícola estím compro-meses en Tactual tragedia europea, i aixó obliga a minvar cuidados culturáis a les vinyes i les hi priva atendrer les exigencies d'una es-merada vinificació amb la diligen-cia i acert que requereix la forma-ció de bons tipus.

La lluita comercial posá a fran-cesos i italians en la precisió de formar un aplec de comissionistes que, recorrent tots els paísos cuiten del món, busqués per ais seus prin-cipáis tipus de vins una clientela rica i nombrosa.

La República ve'ína arribfi al cim deis seus desitjos, guanyant per ais vins de més preu un mercat mun-dial que proporcionava a Franca quantiosos ingresos.

Per a sostenir el prestigi de les marques se requereix un treball preserverant; i aquest, a la hora present, té de sospendre's perque els requeriments de patriotismo obliguen a sacrificar les ventatges económiques en ares de la integri-tat del territori i de l'honor de la nació.

No estaven Alemania i Russia per al comen? deis vins en les condi-cions ventatjoses que teníen Fran-ca i Italia, peró també comptaven amb marques de fama universal que, per efecte de la guerra, han vist reduit considerablemem el séu consum.

Sera curiós pogucr formar una

2 LA V E U DE RIBAS

estadística exacta deis vins del Rhin que's consumíen en cada país i deis que a ra surten d'aquell Im-peri per a atendrer a la demanda de sa clientela.

Portugal que té una riquesa vini-vitícola de relativa importancia, també es troba ja compromés en la guerra europea, i per lo tant, pot dir-se que sois Espanya está en condicions de recórrer per a sa vinicultura els grans profits que han perdut les nacions que'ns feien la competencia en el comerá mun-dial deis vins.

La invasió filoxérica en Franca ens posá en condicions de formar bons vins tipus per a anar ais mer-cats de consum a acreditar les nostres marques, conseguint per aquest medi veurer realitzat el bell ideal de la industria vinícola, que no és altre que, a menor volum d'exportació, majors ingressos.

R I V A S MORENO. (Acabará.)

J O Á O D E D E U S 1830-1896

L A V I D A .

I Fuéseme poco a poco amorteciendo

la luz que en esta vida me guiaba, los ojos lijos en la cual pensaba ir del alto sepulcro descendiendo.

En nublándose aquella, en no la viendo toda otra luz también se me nublaba; despuntaba ella apenas, despuntaba luego en mi a lma la luz que iba muriendo,

Alma mía gemela , ingénua y pura cual ni los serafines la soñaron.. . ¡Bien me hiciste saber que el bien no dura!

No sé ni si volé ni si me alzaron; no pueda yo j amás mi desventura contar a los que en vida no lloraron...

F E R N A N D O M A R I S T A N Y .

N O S T R E S F U T U R S P E R I O D I S T E S

Postal És la tarde d'un dijous de prima-

vera. Els petits alumnes. del coliegi

del poblé, com de costum surten a passeig.

Al passar pels carrers, van orde-nats de dos en dos; de mida en mida.

Presenten un aspecte encanta-dor.

Cada parella sosté una conver-sació candorosa i falaguera.

Els ulls de l 'espectador queden extasiats al contemplar l 'alegría que regna en el conjunt.

Els manoteigs deis petits fent-se forts en sos acerts, Taire pica-resc amb que contesten, son coses que enterneixen l'ánima i recorden aquells temps primorosos de nostra infantesa, que ja han passat, per a no tornar mai més.

Al cap del car rer es veuen els camps...

S'és traspassat el poblé. El bon professor mana ais alum-

nes t rencar la fila. No's fan esperar. Murmull més.sencer i demostra-

cions més agradívoles entre els coliegials.

Aquets cerquen ais seus amics inseparables, i entre ells tiren els projectes més prenyats de sana fantasía.

En pocs segons la fila queda des-feta i no més es veu que colles in-fantívoles.

Entre l'espai d'una colla a l'altra, hi ha un infant completament sol. No té amics.

Camina, solitari sempre. La seva pensa no para mai de discurrir.

* * *

¿Qué passa an aquest infant? , És un sér insociable.

¡Tem la societat! ¡Quánta amargor haver-hi

dins són cor! R, M.

Estac ión Enológica de

Villafranca del P a n a d é s

Sección de enseñanzas especiali-zadas de Viticultura y Enología.

C O I S V O C A T O K I A

Este Establecimiento dará un CURSO PRACTICO DE ANÁLI-SIS COMERCIALES DE VINOS para personas dedicadas a la pro-ducción o al negocio de vinos que deseen ampliar sus conocimientos aprendiendo personalmente en bre-ve espacio de tiempo la ejecución de aquellas determinaciones indis-pensables para el reconocimiento de los principales componentes de dichos caldos, para la investigación de su pureza y para la apreciación de las cualidades de orden químico

que hoy exige el comercio tan interior como de exportación.

La duración de este Curso sei ,̂de un mes^ empezando el 20 de N

s i e m b r e próximo. El que desee asistir a dicho Cu

so podrá solicitarlo del Direct< del Establecimiento antes del de Noviembre por simple carta i la que el interesado indicará nombre y lugar de residenci; edad, si es viti-vinicultor, elabor; dor o comerciante en vinos.

El número de plazas será limit; •do; se remitirá gratuitamente quien lo solicite un folleto ilustr; do conteniendo el reglamento, le programas y demás antecedente sobre estos Cursos.

Villafranca del Panadés, 25 d Septiembre de 1916.—El Ingenier Director, Cristóbal Mestre y Ai tigas.

N O V E S L O C A L S

Atentament hem d'exposar i Sr. Alcalde el prec que ens ha fet alguns ribatans de veurer < podría evitar-se el t irar tota men d'escombraríes, com ha vingu fent-se fins ara, en els carrer Avinguda Jacas i Balmes, puig d continuar aixís, francament, ta volta se convertiríen aquells ca r rers en un segón Torrent de San Pau i sería m o l t de dóldrer trac tant-se deis millors carrers d Ribas.

* * *

Sentim haver de manifestar qu el teléfon públic no marxa cor deu, puig hem tingut ocasió d'ave riguar que quant els de fóra desit gen conferenciar se cansen de tru car sense que ningú contesti, i n« és estrany no havent-hi. ningú qu estiga a l'espectativa.

És una verdadera llástima qu« aixft passi, i no ho diem per gane de gppsurar-ho, sinó pels perjudi cis qiie P o t causar ais deis poblé comai :9 a n s c l u e per assumptes par ticular* ° de ncgoci desitgen co municá r" s e Ribas i peí conse güent j3£rjüdici pels cl'aquí. ¿Podrí; posar-s'hi esmena?

• * *

Nost re confi are El Eco de Sitge parlant, en un deis nombres pas sats, del rétol que fou coMocat ei l'estació del ferrocarril en el qu< hi consta el nom de Sant Pere d<

Ribas, digué que aquest, es tant sois per a indicar que Ribas se serveix de l'estació de Sitges, lo gual está perfectament bé; ara, a prec de molts de nostres llegidors deiTUinem a dit confrare ens dongui coinpto del motiu per que fou c'ol-¡loeat el nom de Ribas amb lletres vtant diminutes*, puig no's distingeix fins que un s'hi troba ben aprop. * * *

L'orquestra «Joventut Ribatana» •el passat diumenge fou contracta-da per a tocar en el poblé de Begas j per aquest motiu en el Centre Recreatiu sois si hagué sessió de Cine, havent-hi assistit nombrosa concorrencia.

» » •

Ja feia temps que en la font de la pla^a de la Puríssima Concepció hi havía l'aixeta en mal estat, de tal manera que s'escorría tota l'ai-gua, que era una verdadera lasti-ma per la molta falta que fá, i el passat divendres 1'industrial lam-pista D. Jaume Barril no pogué menys que, veient tanta pérdua d'aigua i prenent-se la cosa com a propia, sense donar-ne compte a ningú, va treurer l'aixeta i després d'arreglar-la convenientment la torná a posar al séu lloc.

Aprovem el procedir desinteres-gat del Sr. Barril.

Ara podem dir que no hi haurá necessitat de portar cada vegada l'aixeta a Barcelona, com venía fent-se fins ara, lo qual no deixava, el séu arreglo, d'ésser un gasto exagerat peí Municipi.

* * *

Diumenge passat en el Centre Catalá el quintet «Germanó Artís-tica» tocá un nou ball titolat Ball de perfum, essent de l'agrado deis balladors, havent sortit tothom molt satisfet i... perfumat. Last i -ma que el local resulta insuficient per ais concorrents.

• * •

Son molts els que han visitat la anomenada propietat de «La Pla-na» en busca de rovellons, en quina encontrada son bastant escassos, peró en canvi per la part de Begas se'n troben molts, degut a que hi ha plogut més.

* * *

Un deis dies de la passada set-mana tinguerem el gust de saludar a nostre amic i compatrici D. Joan Robert Carbonell, duenyo de l'acre-dicat Colmado del carrer de Va-

lencia, núm. 206, de Barcelona,'qui, junt amb la seva senyora esposa i fill, vingueren a passar el dia en companyía de la seva familia, re-tornant a Barcelona aquell mateix vespre.

* * *

Els germans Pujadas, pintors i empaperadors, ens preguen fem públic a tot el poblé, que ofereixen els seus serveis en tot lo que per-tany al séu ram, disposats a servir amb perfecció tots els encárrecs que se'ls hi facin, els quals poden dirigir-se a D. Josep Rossell, esta-bliment de «La Moderna», carrer Nou.

* » *

Se troba ja restablert de la ma-laltía que l'ha retingut al Hit, nos-tre distingit amic el metge D. Cris-tófol Cuadras.

Ho celebrem moltíssim. * * *

Per considerar-lo d'especial in-terés, publiquem un article sobre «La guerra i la vinicultura», extret d'un periódic de gran informació, cosa que és contra el nostre modo d'ésser, peró ho fem perque son curiositats que poden interessar a la classe agrícola, majorment en les presents circumstancies.

* * *

Alguns aficionats a la música, el dijous últim se traslladaren a Bar-celona per a assistir al segón con-cert Rubinstein al Palau de la Música Catalana, havent retornat molt satisfets per lo immillorable de l'esmentat concert.

* * *

Després d'haver passat una llar-ga temporada en la seva propietat de la Pobla de Mafumet (Tarra-gona), se troba entre nosaltres D. Josep Giralt Robert junt amb sa apreciable familia.

Celebrem els hi hagi provat la temporada d'estiueig.

* * *

Després de la pluja caiguda en aquest terme el passat diumenge, la temperatura ha refrescat bas-tant. Llástima que després de mol-ta fressa en trons i llamps, sois serví per a escombrar la pols de camins i carreteres.

• * *

Tots aquells nostres suscriptors, principalment de la classe agríco-la, que tinguin entre mans algún assumpte de carácter comercial o judicial per a resoldrer, serveixint-

se comunicar-ho a aquesta Redac-ció que serán defensats convenient-ment sempre que l'assumpte de que's tracti estiga dintre les liéis de la més estricta justicia.

* » *

Hem tingut el gust de saiudar a nostre volgut amic l'advocat don Arnest Giralt Puig qui, després de passar pocs dies en aquest poblé, marxará demá cap a Madrid.

• » *

El passat diumenge, ¿i les sis de la tarde, morí a l'edat de 62 anys l'agricultor D. Pere IRaventós i Comas.

Descansi en la pau idel Senyor nostre benvolgut comp;jatrici, men-tres endrecem a sa afligida viuda i filis 1'expressí^ n^sire condol.

• * *

El prop-vinent diumenge, dia 22 del corrent, hi hauf& vacunació oficial de dugues a tries de la tarde en el Redós de Sant Josep i Sant Pere, a cárrec de Postre amic el metge D. Cristófol Cuadras, per a les families de la beneficencia mu-nicipal, i els dies 2$ i 24, de vuit a dos quarts de deu¡., en són propi gabinet médic.

Ja perdonarán n o s t r e col'labo-radors si alguna vegada sacrifi-quen! els séus escrits per donar cabuda a l'informacw& local, la qual moltes vegades n<o pot demo-rar-se per ésser de camdent actua-litat, com aixís ens va passar en el nombre de la setmana passada. • • *

Respecte al moviment vinícol, sois hem de dir que s'han fet al-gunes ofertes a 3 pessetes grau, peró de bona calitat, no obstant el preu corrent és de 2'50 i 275 pesse-tes grau.

C O R R E S P O N D E N C I A Filet.—Varticle titolat «Una societat».

est<i molt bé, peró serveixi's passar per aquesta Redacció per a firmar-lo, de lo contrari no volem ésser responsables de lo que en l'article sosté sense que hi es-tampi la seva firma.

Un ribatá.—Anirii en el número pró-xim. Moltes mercés.

/• s . C.—Sembla estrany que vosté tin gui l'atreviment de escriurer el catalú. Fixis que en el séu article hi ha unes equi-

LA V E U P E RIBAS.

vocacions garrafals. Sense consultar les «Normes ortográfiques» comet uns assas-sinats deis més grossos, apart de les equi-vocacions gramaticals que hi son en bon nombre, i hi ha .paraules que és menester consultar varis cHccionaris, puig no ente-nem-pas la seva etimología. En fí. esme-ni's i li publicarem els séus escrits. ,

Imp. Soc i a l : Santa Madrona , 21 : Vilanova i G e l t r ú

EL D E S C A N S DEL PROPIETARI

R a f e l R i b o t i S e r r a s 'ofereix per a l 'administració i direc-ció de finques agrícoles , cobramenf de censos , l loguers de c a s e s i demés rédits, amb zel, i n t e l i g e n c i a i sa t i s -facció deis propiefaris que tinguin a bé confiar els tais serveis al S r . Ribot, Veíerinari, Agricultor i Zootécnic de

S A N T P E R E D E RIBAS

ANTICATARRAL BERTRÁN Probeulo per a la curació del ca tarro ,

bronquitis , tos ferina, etc. Disminueix i a tenúa els a c c e s s o s de tos, combatení aquelles rebeldes i de d u r a d o tan l larga, de carácter catarral i asmát ic , facilitan? l 'expectoració i essent molt útil en Ies demés malaltíes

de les víes respira tor ies . P R K U : 3 P E 8 8 E T E 8

De venda en ca sa de l 'autor :

M. BfRTRflM • SIIIIT PERE Df RIBAS

S a s t r e r í a de J ^ A F í L í ^ O l C Me complasc Q manifestar a la meva

distingida clientela al públic en general , haver rebut un exten.4 var iat assorti t en genres propis per a la emporada d'hivern.

E S P E C I A L I T A T EN ELS ABRICS D ' U L T t f A N O V E T A T

P E R F E C C I Ó I ECONOMÍA P R O M P T J T U T ENLOS E N C Á R R E C S

Carrer Nou : Sant Pere de Ribas

LAMPISTERÍA I LUIRÍA DE J f f l l BARRIL Es fan tota classe d ' ins ta l iac íons elfcctriques per a a g u a i gas.

Cristalls i vidres de totes classes i mides. Extens assort i t en objectes de llaunería i ba ter íes p e r a les cuines.

Reparac ions en tota classe de desperfectes. C A R R E R DE S A N T P E R E S A N T PERE D E RIBAS

Elástic Benefactor És, fins a la fetxa, el més higiénic, el més elegant i el més cómode. El «Benefactor» obliga a por tar el cós dret , el pit sortit i les espatlles en re ra , act i tu t que'ls higienistes recomanen com la més adcquada , per-qué d 'aquest modo els pulmons funcionen bé i oxigenen r icament la sang. És, dones, per aquets motius, el més perfecte i necessari a nens i nenes,

joves i noies propensos a corvar-se. De venta en L A MODERNA : C a r r e r Nou, 1, i Comerg, 2

S A N T P E R E DE RIBAS (Demknint-se catklegs i prospectes.)

impremía Socia l O r q u e s t r a « J o v e n t u t R i b a t a n a » JOSEP IVERN SALVÓ

S a n t a M a d r o n a , 2 1 V i l a n o v a ¡ G e l t r ú T E L É F O N 560

Representant en S a n t Pere de Ribas:

D • 8ALVAD01Í PUJOL • •

Aquesta impor tant casa se com-plau en par t ic ipar a sa clientela de Sant Pere de Ribas que amb la re-cent instal ' lació del teléfon podrk es tar amb més constant relació amb són representant en aquest poblé per a tots els treballs que's dignin confiar-li, principalment per Mquells de suma urgencia que se-rán servits amb tot l 'esmero pos-sible.

Impremía Social o Teléfon 560

SANT PERE DE RIBAS TELÉFON 373

I N S T I T U T O R T O P É D I C

$mÜ I Í Í £ M / S N Y 7, Canuda, 7, (prop de la Rambla) : BARCELONA

, I D E 9 A 1 I D E 3 A 7 GABINET D'APLICACIÓ : j p E S T n j s D E g A ,

Brasuers • Faixes VButrals • Garass artiflcíals • Cotillos mmm Construcció especial de tota classe d 'aparel ls

per a corre tg i r els defectes fisics del eos h u m á

A R T I C L E S H I G I É N I C - M E D I C A L S