any iv. palamÓs, esembr de marinada · ça nacional, no més té un punt de rao, a nostre juí: el...

A N Y I V . PALAMÓS, DESEMBRE D E 1917. NÛM. 49.

MARinADA

Musi ca empordanesa

La Festa de la Sardana, molt encertadament projectada i amb gran èxit duta a compliment per la Comissió de Festes de la ciutai de Girone, ha re-mogut e1 trist motiu de la musica empordanesa, cenyida al marc de la sarda-na. De trista, verament, hem de calificar la musica actual a l 'Enipordà, per quant en la ultima Iluita hi triomfaren eis compositors no empordanesos. Una sola excepció; ¡'obtentor del segón accésit al primer tema, el jove music se-nyor Sanmartí, ès empordanès de raça, fi l l del pöble del gran Muntaner; mes ja ha posai ar rds en la capital de Catalunya, apareguent aixis amb el ropat-ge de barceloni.

De les f igures de la terra d'En Pep Ventura, ha rebut plena consagrado dels grans mestres, no sols en la factura de sardanes, sino en obres simfò-niques de gran vol, la d'en Juli Garreta de Sant Feliu de Guixols. Eis mes-tres més exigents arriben a proclamar que En Carreta ès l'ùnlc empordanès actual, capaç de compondré belles sardanes. Verität que les firmes d'En Serra, d'En Juncà, d'En Soler, poden fer palanquejar l'asserció.

Per circumstàncles, impossibles d'esbrinar, pot haver-se donat el cas de que no hagin Iluitat en Túltim concurs els empordanesos, qui bé podien ha-ver-hl reverdit eis llorers d'anteriors batalles. El fet ès, en resum, que eis barcelonins coparen totes les distincions, i a conseqüéncia, t en el pro-posit de reiterar !a festa en Tany proper, ha sorgit la idea d'establlr un premi especial, al quai sols puguin aspirar els compositors empordanesos. Ans de que els mantenedors delà Festa de la Sardana puguin anunciar semblantdes-propòsit, mos afanyem a retreure i a recalcar el deshonor que per a l 'Empor-dà representarla aqueix abim de separado, aqueixa tria a priori, a semblan-ça dels preniis especiáis que en sport s'ha d'adjudicar a la mainada per tío poder equiparar-se amb la força dels adultes. La citació dels compositors es-mentats ja priva el rnès ardit de despullar d'honors l 'Empordà; mes, reaiment, la cultura musical dels escriptors de sardanes ès tan deficient, que fins ha permès dir al mestre Morera que aquells no son sino pagesos.

La causa principal de l'hostil destriament entre el bàndol que component

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

190 M A R I N A D A

sardanes fa art, i el qui les fa per la vida, radica en el vulgus. EI vulgus cla-

ma l'art assequible, mengivoi una melodia: defàcil heure en musica, una co-

mèdia que no mes faci riure, una revista que porti ninots. Es la contraposició

de la liei qui afalaga el gust del public i la Ilei qui l'educa a son despit.

Per a l'espandiment de l'art sardanistic, hi ha el greu inconvenient que

els daiiçaires reclamen musica saltadora, sens parar ment de si es converteix

en polca o marxa, i els compositors empordanesos, gairebé tots ells Ínteres-

sats en I'adquisicio de contractes i en la venda de sardanes, escriuen marxes

i polques, i deixen a casa llur les sardanes dels grans mestres, a pretext de

que son massa treballoses.

Amb el fácil fer i amb vida regalada, els compositors empordanesos se

veuen quitis d'estudiar i profundifzar la tècnica i de llegir i retenir les melo-

dies populars catalanes, i de sentir la musica selecta. Aixís no abonen mai la

llur fantasia perqué hi brolli la distingida inspiració a la qual tot artista deu

aspirar.

La cura, dones, està en que el pöble iniciat egixeixi en les festes les sar-

danes de mèrit, per treballoses que siguin, i aixís haurà la virtut de fer treba-

llar en aquell sentit els qui no volen fer-ho ni ara ho han de menester; i a

mes, en que sovintegin els concursos d'importància, en els quais no pot sor-

tir triomfant el compositor Ilec de tècnica i allunyat de la gran musica.

En la festa de Girona triomfaren el mestre Sancho Marracó, amb tres

sardanes, Roselles i violes, La devesa, i Narcisa, aquesta per a dues co-

bles, i l'anomenat En Sanmartí amb sa Pirenenca. El Director del quartet

Renaixement, En Toldrà, abastà un premi extraordinari, i en la glosa d'una

cançô popular se lluïren els senyors Fornells, Pérez Moya i Mossèn Padró.

I bé, si el vulgus continúa pertinaç en esser afalagat, vindrà la propera tem-

porada estival, i ja farà prou que poguem sentir aqueix esplet de riques com-

posicicns.

El qui havía lograt dominar el public, educant-lo finament i fácil, ès el

mestre Morera: les seves sardanes arribaven al pöblet mes humil i arreu eren

i son de tothom apiaudides. I, noresmenys, arriba un jorn en qué el gran

mestre ja està cansat que el public reclami obres noves i obres noves, a la

manera deis espectadors de la cursa de braus, qui demanen cavalls i més ca-

valls.

L'Empordà hauria de celebrar una gran festa d'homenatge ais composi-

tors eminents, i, en especial, al mestre Morera per la labor educadora que

han vingut acomplint. Eis interessats en rellevar l'art sardanístic haurien de

procurar que no s'estafessin copies ais autors i que les composicions perci-

bissin un dret d'execució.

El vulgus, en son revirament contra les grans figures qui honoren la dan-

ça nacional, no més té un punt de rao, a nostre juí: el de revel'lar-se contra

les sardanes qni perden el ritme. La seva revolta natural Tacaba d'enfonsar,

llavors, en el cuite estrafalari de la musica dolenta.


M A R I N A D A 191

S o n e t s d e m u n t a n y a

I

LLUNV DE L E 5 J ñ C E 5

A Mossén Joan M. Quer-Qüel l

Llavors que s'inicia la calma de l ' ist iu, i al cim de les carenes s'esfunien els soléis, i ragen més frescals, Ies fonts de baix Tempriu, i un' abundor novella s'aboca pels herbeís;

l lavors, pels pasturatges, tot el remat s'hi esmuny en ni ig d'aquelles tanques, qui tenen la faÍQÓ d'olímpiques afraus, on s'hi oviren lluny la danga de les goges, de nítida blancor.

Les vaques ajaQades devora el r ierol, son lasses i ventrudes d'aquell herbei f lor i t , i ais dotarais ressona un cántic bosquerol

qui es perd dintre les grotes, com un selvatge crit. I tomba, el jorn morent, dintre i'etern bressol, i les muntanyes altes el copcen cada ni t .

II

C ñ M I D E L 5 ESTí^NyS ñ Xavier Carbó I Maimí

Quan les remades pugen a dait de la clapissa devé la tarda aurif ica, i es bell aquell indret, i enllá deis caminals s'hi sent la cantadissa deis cigalons qui brunzen penjats d'algun abet.

Amunt la gran rourera, es ja tremoladissa d'un venti t jol esquiu que esflora el seu secret, i el cel se torna xic, pel pastorell que frissa i veu, en llunyedanQa, que l 'horitzó es fa estret.

A baix de torrenteres, hi canta l'aigua freda i el cascadeig d'argent, ressona en la fageda sota un polsim de porpra, parpellejant claror...


192 M A R I N A D A

I pel caini, els pastora, aquella tarde roja hi cullen, primerenca, d'alguna genti l goja la romanalla ardenta de vesper-aLvisió.

I l i

tHcmjmim ñ Mossèn Lluis G. Pia

Té un deix comanadis d'encantament el dotara] ombriu de l'abetosa, i el d o s de l'herba fresca i sanitosa que es bada en virginal noveilament.

Com una fior de llum, el sol ponent, li envia una halenada frescorosa, i té l lavors f lonjors de liana tosa la boira que tramunta del torrent.

Damunt d'aquell mantell de randa fina, hi vola escaducera sonatina que fi la, en l'hora-baixa, un f luvio l . . .

I quan les goges blanques surten fora, f loreix, en beli esclat, l'encant de l 'hora, i al iluny tremola encar un raig de sol...

MOSSEN JOAN M.''^ F E I X A S

"rederic Ru novell ista Miquel Roger i Cresa

I

Arràn de la mar en calma, quasi besant-li amorosament els peus, passe-java el poeta Frederic Rull llegint uiis pensaments de Nietzche.

El sol emniirallava les quietes aiguës i feia Huir la sorra de la platja com a granéis d'or i argent. La soiitut era la regina triomfant d'aquell paraíge, profanili pel pas insegur i feble del poeta; del poeta isolât i trist, d'ul ls en-fonsats i cabellera negra, de rostre eixut i adolorit. Era l'espectre de la vida, era l'ombra que vagava errant camí de l'Inevitable, com visió del Dante; era, en una paraula, la vida morta del poeta Frederic Rull, atacat pel monstre, pel butxí de les ànimes joves i somnioses, per la tràgica i esfereïdora tuber-culosi,


M A R I N A D A 193

El poeta, rendint amor a la bellesa, llegia i llegia. En una mà l'obra del

gran mestre; a l'altra, el berret negre d'amples ales, saludant la Naturalesa.

Era el Gen i que buscan! la vida s'al lunyava d'ella; fugint de la mort s'hi

apropava com en somnl l legendari. Era, per al poeta, en aquelles hores so-

lemnes, la renaixença de la seva ànima adolorida, car en aquelles pàgines re-

cordava, com en boirós pensament, un passat l luminós.

Al peu mateix del ceinentiri, en una roca l lagrimejada pels atacs de la

fera eterna, va sentar-se Frederic Rul l . Tanca el Ilibre, se cobri la testa i mi-

ra la l lunyania de la mar. Tot era Hum: les a iguës, el f irmament, l'espai. El

cant de la vida se li oferia esplendorosament i ell, en les ombres del seu pen-

sament, se confonia en una abraçada amb la màgica bellesa d'aquella me-

ravella.

I s'adormi.

Raresa estranya del poeta. El l , qui sempre volia viure, qui sempre s'en-

lairava amb les aies esteses de la realitat, va cloureels ulls, com l'aucellet en

el niu sofa les aies de la mare, entregant-se amb cos i àn ima , en aquel! mo-

ment solemne, a la mort dolça del repos.

La sirena d'un vaixell, que passava, va despertar-lo. Obr i els ulls, aquells

ulls que atravessen la buidor, i mira amb un somriure tràgic la nau lleugera.

Tal volta li robava un bocí de la seva vida, car era una perduda il ' lusió que

s'esfuniava en la l lunyania.

Va aiçar-se i saluda reverenciosament el vaixell; va saludar-lo com un

etern comiat, perqué els pensaments del mestre II deien que les n'tmiques no-

tes de la mar, eren el vel misterios que els breçava infantilment per a can-

tar-los, en negra nit, la tragedia de la vida, entre bramuls de tempesta i ma-

càbrics torbellins.

I, obrint el liibre, s 'encaminà a la muntanya del Remei , on hi reposa

blanca ermita, tot mormolant un cant a la tragedia de la mort, que era la

vida santa.

II

El poeta Frederic Rull contemplava tristament la festa de Termita.

Era l'unie dia de l'any que aqueli modest casal respirava alegría i joven-

tut. La veneració a la Verge del Remei s'efectuava acompanyat amb les so-

noritats d'una orquestra, i les rialles del jovent perfumaven aquell bell espec-

tacle de Ja vida. La campana cridanera batallava furiosament i se perdía el

seu crít, cresta avail .

El Poeta sentí enyorament de la mort i per saludar-la es posà el mo-

cador blanc ais llavís que es tenyiren de sang.

Tocà la musica. Les noies bailaren amb llurs galans i la festa prengué

increment de bogeria i desenfrè. Contrastava el burgit, impietosament, en

aquell recinte de pau, on tot l'any dominava la solitut.

L'ermità reia. El bon veil posava anys en la gatzara, mentres que Fre-


194 M A R I N A D A

deric Rull, ja mort eii la v ida, volgué desafiar-la i llençà l 'obra del mastre per entregar-se a les mult i tuts, símbols de v ida i de piaer. Avençà resolta-ment i en passar davant formosa damisel ' la, aquesta esclatà a r iure. Frederic Rull s'aturà, pressentínt el fracàs d'una vida que vol viure.

—Per qué rius, tu? La damisel ' la, qui seguia de molts anys els dolors del poeta, va dir- l i : —Llences la teva obra. La teva vida ès ella i no la molt i tut . — Q u i ets, que així parles? — La vida per uns. La mort pels altres. Fugí esverat buscan! els pensaments del mestre. El vel i ermita el ful le-

java i no entenia els profundes ideals de Nielzche. La tarde moria i la gent començà de desfilar donant adeus a la coloma

blanca, esperant amb afanys que fos precursora d ' i l i us ions . El poeta agafà el I l ibre del vei l ermita, el I l ibre de la vida de Frederic Rull. —Que ès això, bon senyor? — L a vida, la hermosa vida, la que tu no comprens, la que no pots

compendre. — A i , bon senyori La meva vida ès aquesta, la que se'n và. Per ells,

per la vida que fu ig , va ig a tocar les campanes per à que el seu cant plori la solitut en que me deixa, entre les ombres de la mort.

m Les campanes tocaven. Frederic Rull era aquella ombra.que parlava i 'ermità. El poeta isolât i

tr ist, d'ulls enfonsats i cabellera negra, de rostre eixut i adolori t , vomi tà sang. A l seu^eMorn eren tot ombres.. . buidor . . . rès. Apretava el seu Il ibre amb

gran amor, el Il ibre de pensaments de Nietzche i fer i t per una mà invisible clamava per la vida.

A l Iluny no es veia ja ia corrua." Silenci i sol i tut regnaven altra vegada a Termita del Remei. Sols la vida d'un agonl4zant torbava el repos.

Les campanes callaren. La tarde finia doiçament. El poeta Frederic Rull exhala l 'u l t im sospir, besant l 'obra del mestre. Creuaren uns corbs per damunt del cos ert del tísic. L 'ermi tà, al sort i , s'esglaià davant dei quadre. E.i despertar-lo, el silenci

tragic fou la resposta. Se descobri i mormolà: — L a vida era morta per tu, bon senyor! Descansa en pau!

LLUÍS C O M A S I X A N D R I


MARINADA 195

cpisto a Del llibre LINSTñNT, LE5 N05E5 I EL CflNTÍC 5ERÈ

En el portic seré, sota Ies voltea amb columnes de pins i el cel tot biau, ¡qui amb vosaltres fugís del carnestoltes, i en el silenci es sadollés de pau! Jo US envegí aquesta hora fugitiva del díáleg que es fa amb un llibre oberí. Jo, dins l'enuig de l'aldarull que arriba del carré estant, on la conversa es perd: la gent que crida, il'lusió dispersa deis qui no saben res de Tesperit! Criden, i els crits son tota llur conversa i es troben buits quan han perdut el crit. Jo em sento pie de l'ànima dels altres corn si portés el mon al meu damunt. Per a salvar-lo, jo vindré amb vosaltres: la niarxa ès dura, mes ja estic apunt. Travessaré la rierada humana combatut per la força dei corrent. Ni el Ilot del fons que als peus se m'encomana deturarà els meus passos contra el vent.

Jo em planyia d'avui, i tots els dies son arruixats, incohérents, i cal travessar el corrent de les follies per arribar al pur sojorn més ait.

La deixa inuti

Diré el capvespre que la claredat la Hum despulla, i, sense vel, estesa en I'horitzó, la tarda m'ha temptat amb el convit concret de sa nuesa.

Diré com jo deturaria el jorn i corro a I'horitzó que se'm retarda, i com el jorn, que fuig, no té retorn, i a I'horitzó més iiuny s'enduu la tarda.


196 M A R I N A D A

* ¡H

5

Diré j'engany de l'horitzó sens f¡,

forma precisa de la tarda nua,

que just quan sembla que m'esperà a mi

una altra fita m'ha promès, i afua.

Diré el daler que no s'acaba mai

i sobreviu al guany de la tenebra;

que en l'horiízó la llum ja no té espai

i fa només un fulgureig de febre.

Diré:—La tarda s'esvaeix com tu,

perseguidora forma femenina;

que, si jo creia perseguir-te a tu,

era el desig que així i'encís combina.—

I diré encar:—Serás eternament,

nuesa que he volgut sense acaballes,

la deixa inútil d'un capvespre lent:

estrella sola dait del cel, que bailes.

Quan ha plorat el meu infant,

que era tot just sa vida desplegada,

al teu davant, Senyor, eli era el gran

i jo naixia altra vegada.

I, com si fos el nou vingut,

jo, dins la lUir, cercava una defensa,

perqué era plena del menut

i amb el seu plor nodria ma creixenpa.

M'han dit que el faci un home fort,

i és eli que planta al meu davant la vida!

L'acarament que em fa amb la Mort

home farà de mi, d'una embranzida.

j. M. LOPEZ-P ICÓ


A unes mans de lliri A ma bona amiga Tí.

M a n s per fumades , mans blanques

que voleu com papa l lons ,

si ells es paren a les branques

vosal tres als petits fronts

dels fills de la ma laurança

que fan v ia tots solets

pere l mon , i d 'enyorança

els llurs cors ha deixat frets.

I l 'a lmoina bene ïda

doneu esp lènd idament

i rebeu amoros ida

besada d 'agra ïment .

T a m b é sou les missatgeres

d 'hores de fél icitât

quan feu la via l leugeres

escrivint a l 'est imât .

Co l l i n t els Ilirs i les roses

i b ranques de l lessamí,

acaroneu gracioses.

Les flors ho poguess in diri

Teix iu les randes més fines

i brodeu amb plata i or

riques sedes carmesines

pel dosser del niu d ' amor .

S i vos junteu amoroses

* enlairant un prec a D é u

sou tan pures i agradoses

com la bella flor de neu .

M a n s petites i est imades

que us moveu amb vol suau

estes lletres escampades

recolliu-les si vos plau.

MARIA DEL CARME M A R C É


198 M A R I N A D A

Crònica loca S'aixeca un núvol de desafecte a l'entorii de la Companyia Energia

Eléctrica, per haver rescindit contractes dels pocs adeptes que aconseguí en sa difícil entrada. T é la Companyia base de raó en l'abus en qué incorren al-guns abonats; nies la desaprensió dels infractors a sa Ilei no ès prou perqué ella tract! a tothom per un igual. Coincideix el seu procedir amb la falla de Hum, cada vespre, per la falla d'aiga en el Pasteral. Les fabriques Corchera Internacional i Miquel Palet, S. en C. en pateixen granment, arribant la últ i-ma a canviar hores de treball per evitar pèrdues. La súbita fosquedat quoti-diana apar una broma pesada i maligne; un hom ha de reservar la labor més important per a l'hora de la digestió, hora segura de Hum. La potent Compa-nyia Energia Eléctrica si no proveeix la vila d'espelmes, no podrà usar d'ar-rogàncies ni tenir exigéncles.

La nova que els nacionalistes intervenen en el regiment d'Espanya produí joia gran en l 'Agrupació Catalanista de Palamós. Cursaren-se tele-grames de congratulado a l'eminent estadista Cambó i al nou ministre d'Hi-senda Ventosa. Els catalanistes palamosins, en major número a cada reunió, se reuniren per a la formació dels Estatuís i per resoldre la seva inhibició en la campanya municipal. Com sia que ès l 'Agrupació molt interessada en el foment de la cultura pàtria, acordà la publicació d'una fulla de propaganda per a l'Escola de LIengua Catalana i Historia de Catalunya. La coneixença del català ès, avui en dia, necessària, car totes les grans institucions de Ca-talunya I'exigeixen.

Paral'lelament a la propaganda nacionalista, els mauristes, presidits per I'advocat i Jutge En Ramir Pagès, recullen adhesions per a la formació d'un cercle inspirât en les idees del gran estadista.

A la bona hora, van desapareixent de la vi la els elements neutres. 1 heu's-aquí una paradoxa: quan tot sembla moure's a influéncia de la polit ica, celebra h nostra vi la, per primera volta, unes eleccions municipals per l'ar-ticle 29, sense cap protesta ni dissensió. Reunió de dretes, reunió de repu-blicans, reunió de radicals, i el dijous dia 8, quedaren reelegits N'Emil i Pa-gès, N'Eladi Cateura, En Ramón Reig i proclamats En Salvador Bota, En Gabriel Parera, En Jaume Clos i En Josep Gafas.

D'un acte politic hem de donar compte: l 'homenatge del Centre Federal al Diputat a Corts En Salvador Albert , en testimoni del qual li fou regaiat artistic pergami i col' locat fou en la sala principal del Centre el retrat del po-l i t ic. Retrat i pergami pogueren esser vistos del públic a ['aparador de casa N'Elena. A la conferencia que dona N'Albert precedi un parlament d'En Fà-brega.

L'únic espectacle teatral de qué hem pogut disfrutar en la present mesa-da ès el de Don juán Tenorio, executat pels artistes de l 'Agrupació Lir ica.


MARINADA 199

El Tenorio per a af icionats s 'ha de admet re ga i rebé sempre com a b roma . En broma varen preparar- lo els palamosins i el feren en serlo, logrant reunir ai T e a t r e molta de concurréncia . Nous e lements hi concor regueren , els quais, s ense rese rves hem de Hoar. La senyora Soria inlerpretà la Doña Inés amb dicció clara i sereni ta t ; En Soria donà un Ciiitti molí a í ract ívol i plaent, i En Tur interpreta a la perfecció el Batarelli, tenint a sa favor la bona condició de parlar amb bon accent la llengua castel lana. Del quadre conegu t de l 'Agru-pació Lírica se dist ingí En Pelai P a g e s ; t ingué, empero , algún defalliment, com per exemple , el del final del quar t ac te . No es açô d ' e s t ranyar per l 'es-fo rç extraordinari que reclama el paper de Don Jaan. La presentació , admi-rable; i la direccíó, encer tada , si descomptem les fal lades de la comparse r ia . D e cor supliquem a l 'Agrupacio que ofereixin un espec tac le teat ra l , quan ja faci t emps que no n 'hagin ofer t comics d 'ofici . L 'èxi t sera segur , i el conten-tament , genera l .

Inseguint la pia costum, fou celebrada una missa en la capella del cemen-tiri, el dia dels morts. E n l 'esglèsia parroquial , l 'escolania canta molt bé la JVlissa Gregor iana , que repetí en els funera ls per l 'anima de Na T e r e s a Pla-nas (q. a. C . s.) Els capel lans anaren els dies 19 i 20 a Ca longe i a S a n t An-toni a complimentar r i l - lus t r fss im Sr . Bisbe, Dr . Mas .

Infinit estol de ba rques i pai lebots n a v e g a v e n cap a F rança , aprof i tant i 'escaiença de la importació de vi; un t ramuntanal , mai vist, com un cicló, feu perdre alguns bas t iments , s e g o n s s ' è s dit, i ha fet recular tots els al t res , re-c a l a n t a molts de punts , i en especial , a Rosas i a Pa lamós . Dos ba r cos it&lians Luisa della Torre del Greco i Fortunato Mortola, emportats pel vent , anaren a raure a la plat ja de Pals, bavent de fer e s fo rços la tripulació per salvar-se. De la salvació dels vaixells se n ' encar regá el pràctic de Pala-mós En Pere Gut ié r rez . El vapor Sueca, de resul tes del temporal , rompé el timó i se refugia a San t Peliu. H e m vist passar per nos t re port l 'antic canoner Temerario habilitai com a mercant . Les barques de bou han t inguda la vaga fo rçosa durant molts de dies. Els senyors Fills de G . Matas han fe t t reure del mar la barca Montserrat per caiafatar-la i posar-li motor. En el moll, la mer-cadería mes abundosa ès la l lenya. Augmenten , cada jorn, els comerciants d 'aquest article, però Iluiten amb el fort inconveniènt de la falla de nôlits. C o -rren els négociants en ques ta de llenya i els humils van al bosc a corrues per a car regarse 'n l 'esquena. Els pagesos n 'es tan indignais , per ço com han vist desaparè ixer de Ilur predi es t ives de llenya de considerable valor . Con t inúen les combinacions per a l 'estalvi de carbó; a lguns humils arriben a deixar de fer escudel la .

El negoci , en genera i , ha sofer t pel t ancament de la f ron te ra f r ancesa .

Felicitem a En Bonaven tu ra Saba te r per esse r nomena t Gove rnado r de la provincia de C à c e r e s .

Es mestra de secció en l 'Escola G r a d u a d a de noies Donya Dolors G e s . El conse rge del C e n t r e Economic En Sa lvador Pla ja , ha quedat exerc ini


200 M A R I N A D A

el seu càrrec. En aquesta societat hi hagué gran enrenou, acabant amb la sortida de molts joves, la majoria deis quals va ara, al Casino «Ef Puerto». El ball en el Casino del passeig ès pleníssim, com mai s'era vist. A l l í s'ès formada una nova orquestra, dirigida pel mestre En Josep Casanovas (Paxe-ro). Per al ball de societat fou contractada «La Principal» de Palafrugell.

Ha arribat el turronaire de tots els anys. La fret ha començat de f ib lar de tal manera, que ía joventut no ha pogut ramblejar en el Carrer Major du-rant alguns dies.

Ha mort N'Antoni Roger Ol iver , ex-PresIdent de la Societat de Socorros Mutuus (a. C. s.)

Soor Foot-bal l

Amb la desaparició del nostre «Paiamós F C.», rès no podria dir del no ble i bell sport que fins poc ha, venia desenrotllant-se en la nostra vila.

Per no deixar els amables l legidors de MARINADA i, príncipalment, els qui Ilegeixin les meves humils cròniqiies de sport, me proposo publicar junt amb algunes notes els résultats dels parlits efectuats i els alires que hauràn d'efectuar-se corresponents al Campionat Provincial d'enguany.

Començà el Campionat el dia 4 del passat mès de Novembre amb el partit cAteneu Palafrugellenc» — «Casal Popular», ambdós de Palafrugell, resultant vencedor el primer per 5 goals a 0.

El partit s'efectuà en mig de una gran tramuntanada que deslluí bastant el joc.

Al t re partit s'efectuà, també de Campionat entre l '^Ateneu Ar t i Cultura» de La Escala i el «Casal Popular» de Palafrugell.

En aquest guanyà el segón per 4 goals a 0. Jugaren els dos teams amb molta energia, però la falta de decisió davant

la porta enemiga féu que r«Ateneu Ar t i Cultura» no pogués marcar ni un sol goal.

L 'ul t im partit de Campionat célébrât el passat mès, fou el més intéres-sant i s'efectuà entre el «Casal Popular» i l '«Sport Club Guixolenc» de Sant Feliu de Guixols.

Fou molt inieressant, sense cap incident, guanyant els guixoiencs per 6 goals a 1.

El résultat d'aquesí match era molt dubtós abans de realitzar-se i molt més, ho fou quan el joc hagué començat. Acaba la primera part amb el ré-sultat de 2 goals a 0 a favor del Sport.

En la segona el Casai logrà fer un goal d'un penalty i en conseguí 4 més rSpor t , un d'eils també de penalty.

Notàrem en l'equip de l 'Sport una gran empenta i molta col iocació però


M A R I N A D A 201

també molt de joe individual que estorba moites jogades, perilloses pels seus

contrincants.

El Casal ès un bon equip, te bons jogadors, però n'hi ha alguns que te-

nen molta por i, al mateix temps, es desanimen en veure franquejada la liur

porta per les hosts enemigues; sense açô, podria donar mes d'un disgust a

algun equip de la provincia.

Ja pogueren veure els amats llegidors en la relació que vaig fer el mes

passat, que els jugadors palamosins ingressaren en diferents equips comar-

cáis.

En els partits efectuáis entre r<Ateneu Palafrugellenc» — «Casal Popu-

lar» i entre el «Casal Popular> i r«Sport Club Quixolenc» • se vegeren, per

primera volta i en partit de Campionat, front a front, els antics companys

i jugadors del malaurat i disolt «Palamós F. C.>

Urr deix de trístesa se veia en llurs cares, en pensar que l'enemic que te-

nien davant era sos antics companys amb qui havien conseguit en Iluita ager-

manada, brillants victories, enlairant 1 fent ressonar per tot Catalunya el nom

i colors blanc-groc de l'inoblidable Palamós F. C .

I pensar que totes aqüestes coses, per culpa de la poca protecció deis

convenís de Palamós!

« * t.

Es molt lloable la campanya empresa pel nostre amie i company d'sport

en Francisco Qoday des de les columnes de El Programa, setmanari-que

veu la Hum a Sant Feliu de Guixols.

En els articles publicats per nostre amie, s'hi veuen la noblesa i veritats

que sempre exornen sos escrits.

JOSEF F R A N C H .

Als subscriptors Per fi, la crisi inacabable obliga MARINADA a presentar-se humilment,

sense clixès i en l'any nou amb paper verjurat. Qrans empreses editorials

han escurçat el vol, temps ha, i fins algunes, han sospesa, teniporalment, la

publicació. La crisi contribueix al canvi; i el canvi, empero, no íóra estât

precis, d'haver demostrat Palamós més amor a la única publicació que po-

seeix. Els favoreixedors assidus de la Revista se veuràn correspostos amb el

gran esforç de la nostra voluntat.


202 MARINADA

Moviment del port durant el mes de Novembre de 1917

E N T R A D E S T O N E L A T G E S O R T I D E S T O N E L A T G E

Vapors 4

Barcos de vela 17

2.994 ' Vapors 4

606 Barcos de vela 17

2.994

606

O p e r a c i o n s d e \ ñ C a i x a d ' C s t a i v i S Mes de Novembre

Nombre d'impnsicions' Qiiantitats imposades Reintegres Quantitats pagades Llibretes noves

28 1438 19 2048^50 O

LStacio D u v i o m e t r i c a

Aiga recoll ida durant el mes de Novembre : 48'2 mm.

^ e a i s t r e c i v i Mes de Novembre

Naixements: 1. J oan Can ta l i Re ig .—2, Josepa Vi la i Ga l ce r àn .—3 . Ma r i a Serra-

deli i Su reda .—4 . Enr ié Pel l icer i M a r u n y . — 5. C lo t i l de Porro i Mo l l a .— 6. Enr i c Pérez í

Casadeva l l .

Innomenats : 1. Br ines i B a ño — 2. V i ñas i G á r g o l . — 3. Có rdoba i C a r m e n . - 4.

Fon t i Da i de .— 5. S a m s ó i P u i g .— 6. Proh ías i Torrent .

Defiincions : 1. Pere Ba t l i e i Fo rmen t , 66 anys — 2. Teresa. J ue ra i V i la , 49.— 3.

Narcís Farr io ls i E l i as , 74.— 4. Mane l A icoberro i A lcoberro , 40.— 5. Enr ic C l a r a i Car-

ies, 79 ,-6 . Teresa P lanas i Mau r i , 65 .-7 . Teresa Ga l i i Pa l l i , 74.— 8- E lad i Pa l l i i Deu-

lofeu, 29 .-9 . Anton ia L launeta i Camps , 51 .-10 . L í u i s O l i u i M i r , 51.— 11. An tón Roge r

i O l i ver , 58. .. - .

Matrimonis : 1. R icard Boadas i Ro s amb Rosa Pu igmi t j à i A rqués .— 2. Ado l f

Escofet i Ferrer amb Ca rme Ma teu i A la rcón .

Tallers Tipogràfics LA GUTENBERG - Palamós,


MARINADA 203

CICLES SAHROTTiÁ ARTICLES PER A

S P O R T S

M O T O S 1 S I D E - C A R S

A. SANROMA Balmes, 62

B A R C E L O N A


É X Q U I S I T O a C O R

TONICO A P E R I T I V O

ANIS "'ÏÎRIOLLA

y V I C T O R I A -

Licor F e r r o - Q u i n a

C A L I S A Y Exquisit i suäu licor de sa-

bor agradable i de puresa

garantida.

Composició aprovada i re-

comanada per varis Labora-

toris Municipals i nombro-

ses eminencies médiques.

Beguda higiénica ideal, de

fama mundial.

El seu ús facilita Ies digestions penoses, fortifica el sistema

nervios i retorna les energies i forces perdudes a l^organisme

débilitât per malaltíes o treballs excessius. =

Premiat en totes les exposicions i POT DEMANAR-SE

concursos nacionals i estrangers. PER TOT ARREU.

fi*

S A J i I d û

ARENYS DE MAR (Barcelona)

T i n g ' u e u c o m p t e a m b Ies t a l s i f i c a c i o n s .

R e b u t g ^ e n l es i m i t a c i ó n ^


any iv. palamÓs, esembr de marinada · ça nacional, no més té un punt de rao, a nostre juí: el...

Documents