ANY Ill

.... •• SALUT PÚBLI CA

PREUS DE VENTA 2S cxernrlars. . . • . . . . . . . Una p:ssc:ta Cada número. . . . . . . . . . . 2 quartos

S"rt " llum ali tota regularitat a lo me11os UllJ vegada cada setma11a

MONUMENT A CLAVÉ

Poch av~ns òe anar a entrar en m~quina nostr(' 11úmero passat, rcbiam la circu lar de la Comissió del monument a Clavó, pre­gantnos obríssem una suscripci6 en nos­tre periódich al obj ecte de recull ir fondos pera portar a terme la iJ.ca q ue feu consti­tuir la citada Comissió.

No serém pas may nosa ltres qui regate­j ém nostre concu rs a tan lloable pensa­ment, ni creyém que hi haje un sol cata la de cor que tal fassa. Clavé es un a de las me~ llcgítimas glorias de Catalunya. tal volta la mes preuhada, puig no degué son nom !l res mes que a son talen t y a sa constancia, ocupantse, com A verdader fill del poble, en instruir y moralisar, deley­tant, . a sos semblants, ah la mes sublim de las bellas arts, ab la música.

Clavé. ademés de músich-poeta, fou po­Htich. Partidari acérrim de la Democracia, may buscA la política com A negoci, com feren tants d' altres, ni vengué sas convic­cions per un pla t de llentías. Aixó fa que 4 LA TRAMONTANA li siga doble simp4tich lo recort del in mortal Clavé, qual retrato y biografia publicA ja en un de sos prim~rs números, honrant lo seté aniversari de sa mort (24 Febrer 1874).

A continuació insertém Ja notable cir­cular passada per la Comissió, y partici·­pém A nostres llegidors que en la llista de auacripció que avuy qbrim hi admeterém deade Ja ínfima cantitat de un ral, pera que tothom que vulga puga contribuir, 4

. .~ida de las sevas forsas, A la realisació de

,. .. ••

BARCELONA 2 DE FEBRER DE 1883

PER J ÓDIC H V ER M ELL

INTERESSOS POPULARS

Rt:L'AC.:IÓ Y A O-t.111"\ISTRACIÓ

96 - Ro~oA D E LA UN 1VF.RS ITAT- gG BARCELONA

.. .

aixeca r ·un monument_,:i la memor ia del conseqüent dernócrat# y "tt'"~at mMieh- · poeta En J oscph A.nselm Clavê.

COMISSIÓ DEL MONU•ENT A CLAVÉ

Entussiastas admiradors del inspirat músich-pocta que ha legat a Catalunya un tresor de cants que no mori­ran mentres .visca. la terra cal¡i.lana, no hem fet mes que recullir una idea que Ct!y& temps vagava per la at­mósfera, idea do agrahiment y santa admiració que sentian tots; peró que ningtt formalisava, encaminada a erigir un monument a JOSEPIJ ANSJ~LY CLAVÉ.

No se 'os podra dir pretensiosos si nosaltres nos atre­vim a recullirla, no per afany de gloria, que aquesta sera tota entera do Catalunya, sinó perquc era ja ne­cessari que fos qui fos s' amparés de un propósit tan patriótich y noble com lo de pagar un deute al inspirat fill de Catalunya que consagra sa existencia tota al cul­tiu del .:rt catala y a la instrucció artística y al enalti­ment :moral de las classes treballadoras.

Si no sabessem quo la nostra terra es agrahida, nci­lariam; ai no tinguessem la seguretat do que aquí y fora de aquí en lo resto de Espanya y fina en América, ahont vulla que esbategui un cor cat.ala, la nostra veu ha de trobar eco simpatich, no 'ns hauriam emprés tan honr9aa iniciativa. .

Peró la mateixa viYor de la obra de Clavé , soa coroa inmortals, tan admirats aTIJy com lo dia en que nuque­ren, lo conc11l'I que acut a oirloa y admirarloa ahont sia que '• cantin: la grandeaa que a travéra del temps y de la mort ha adquirit la figura del mú.aich-poeta aTUy per ningú discutida, per tothom admirada, fan que 'na dirigim a tothom: a Iu altu repreaentacions de las provinciu catalana• y del.a municipil de Catalunya: als exércita de con.tu euterpeme1 que mantenen sempre livu 1aa impiraciom del mestre catalí. , ala poderosos y ala hamila, als capitaliltu 1 ala treballadora.

Lu corporac:iom oficiala, eempre amatentu í. honrar a quhia que •donat honra al paia, eatem segun que 'na reeponclrúl Iu primeru. Lu societat.a corala ¿cóm no han de resp6ndrem ai liuhen encara totu ellu al eacalf d' aquest foch de la impiraci6 artística, qae ni la mort apaga?

•

ARTS Y L LE'll~AS

NUM. 8&

... . ..

' REUS nF: ~USC.:RIPCIÓ Tot üpanya, rort.H .\ domidli. • • K rals trimestre Paissos de la Unió Posta l. . . . . 16 id. ili .

Do11a 11úmeros txlraordinaris sempre qu~ ho demau• las cfrcu11sta11cias

Y las alt.as classes <le Ja nostra societat ¿cóm no han

~re1p61!._d1·c~s t.a~bó º\~ monument al múaich-poet& popular es un llas dé oncòrdut-\oèfld"; ew 1111 .,......_ -

exemple d" emulació i~ las classes més humils pera que s' elevin ah lo talent y ah la perseverancia?

Las classes que <lel treball Tiuhen ¡oh! af¡uest.u por­tarún, estem segurs, son óhol modest, peró valiós pera enaltir à Cluí•, que es després de tot una de lu aevu glorias més legítimas.

La Comissió infrascrita, ah lo concun de tothom, complira son objecte, y quan en un siti digne de tal monument y próxim s.l ¡uocb bont Clavé guanya au ~lors victorias, s' also aquéll atrayentae las miradaa do propis y d' estranys, los filla de Catalunya. podran dir: "Per fi hem pagat un deute de agrahimeot,, y ' la forastera diran: " Benebjt sia lo poble que aab honrar als Eeua fills ilustres."

Barcelona y Janer Je 1883. - Jostph Rodortda.­Mariano Obwts.- Anto• ·Farg<M y Soler.- Altdre. Vi· dal y Rogt r.-Pere Pascual.- Maurici Vidal.-.M·a­cisco Riba y Lledó.- Prtderida Josep/a Garriga.-Joaelap Gassó y Alarti.- Joseph Joan Cabot.-J08tph Ferrer y & lu.-Ferran Marigó.-FrttlericA &/,er.-JosepA Ri­bera.-Narcis Olkr.-J<>aqtlÏlllRieray Bertnua.-Fraa­cesch Matheu.-Clintmt CUllpinera.-Joaeph PCQIÏcU.­Rosseruro Arús.- Emiü Vila11Dm.- Jtand Ltuarle.­Joseph &ca y Roca.-Aregtl Gtüaertí.-FMaaebi Pu­cual y Casas.- t Cario.s Sanpou.-F. de P. Urgdl.­.Alfredo Garcia Lopu.- QirkJa Frontaw-a.- JoapA lla­na Serraú .

, SUSCRIPCIO

; .... la 'i'iuilon .àIU •

Se admeteu clona&iaa ea ....... Beüceió.

l

. Ng.• 2

LO MARIT DE UNA PUBILLA (*)

Fadriot, medi&6u.

Ab una pubilla, per cert bastant maca, per ma gran desgracia j o 'm vareig casar, que ei 1ent solte ra n' estan un poch flaca aniy de tant grasea, r a p o de mirar.

En cambi j o eatan mes gras que una bota 1 quan ara 'm miro, de tan flach que 'm veig, la pell, de gallina se 'm torna fins tota, . m' agafa una basca y ' m ve un gran mareig.

J o he prou p ensau que 'n sen t marit d' ella de la ditxa • empre t indria la clau, p ero veig ¡macatxo! p er ma negra estrella, que de nra 1enyora soch sols un esclau.

J o escomhro In casa set c ps la setmana, del pis las rejolas lincb de fregar hé, Jos mohlcs espolso qunn ella m' ho mana, y 'ls plats cada dia li rento també.

J o p nro la tau In, jo fa ig b minestra, y encare que 'm trohi camat y <'núxit, la m eva senyora j a m' arma pall!stro ei la xacola ta no li porto al llit.

Si quan eslren~·ino . ~o l una trenyina jo 'm deixo per tr~ure <l ' ul.~un ra•.: ' ne t, DO 'm deixa en OS ef!'•l y a ~ :-Ït ' m . :l ffi1)hina fins qu e tot li d ix o p ul.t y '. ~ n n~t.

J o \'&ig a Ja phu sa l ü• ol pe:- Li e ~a. com i,i fos criada, <' ria l ..> :>" ~ ; .. l •nt. lo pa cada dia ne comp:-' i : .. fie<'3 per mes 1¡ue n:yen~me ::.e ·n :-Ï'.!l:i !:\ ~ent~

¡Ay~ ¡quanta n·~n<b :ll mi~.: à" :.:1a sab s' esta rcpapaih 1 u u'l ~ •u "j:~. y mcntrrs suor forta .!cl m• u rv, r»zala. jo ah manya las mo ca., li t in ·h d·· ' •·ma !

l~n un llit riquí ... sim t<l t pie ,;· M·ulptura, r cgalv <l' un ond e que \·iu :i Pari~ . prou e lla dc!H'l\fl 'ía; mes ¡oli clesv ... ntura! on u n llit jo d urmo Ct.> reat y l vt llis.

Culiert~ hon-; 1le plata, ¡111 ir1··11 si f' ~ inj usta! m a rspmrn nr ga'>l a per tot te111ps drl any: quan j o sol!:! ne t in<·h cullcrns de fu ta y dugns for1¡uillas <lolcntas J ' c:-tany.

Y p t• r auml'ntnrnc mes In pena ni ia un angel... ploraitv ~'ta rcg-1\lar, quo per for que calli <1c nit ú <le <l.ia t inrh de pa scjnrlo y 'l tinch de bressar.

T :ímh1; tind1 clc <la rli pa. mam y sopelas, y pc rc¡m' 's distregui un sol tri~t ratct, podantmcl a sohre li fa ig ball-manetas 1 com un sereno, fins toco un xiulet.

Y IÍ mes jay! Cn('arc de dí 'm descuidava, quc quan de cap modo no 'm calla a la nit y do plora 'd t orna vermell com un rave, jo tinch de llevarme y durlo al meu llit.

¡La meva senyora vesteix com p rimpceaa. . Pe ' l lucso es capassa de fer disbarats! y a mí 'm fa anar sempre, (ho dich ab fran quesa), com Ull Senyor pobre U1 aquPlls rn es tronats.

Si rals li demano j o alguna r egada, per fe rme fe un traje decent y com cal, que no l' amohini, me diu irritada, perque t e migranya y mal de caixa!.

-.\ ix6 son cscusas,-(li dich d csseg uida), -tan sols pe r mofarte dels meus j ustos precha, y al punt ella en t erra, ne cau com ferida, Uensant horrorosos y horribles gemechs.

P ensant que molt bona per cómica fora, la deixo allí sola cr idant y xisclant, 1 al cap de p och rato, ¡mireus la traidora! ¡jo 't flicbl me la trovo tranquila cantant.

Aix6 a mi no 'm causa p as cap estranyesa, mes lo que m' atipa, m' enfada y confon, ea que veyentse e lla, per mí tal sorpresa, encare 'm diu fera, mal cor y Neron.

Y ai tot fent l' home jo crido una mica, per mea que ella 'm veji com un misto encés, cridant diu:-& casa, no gasti.s palica, ¡jo aoch la meatresa! ¡tu aquí, noy, no eta real

Aqueata 1'81HDJ& tan clara 1 senzilla, que hoa faig de mu pen.u, fadrina meditéu, pai¡ ben clar demoetra, que ab una pubilla, tan iola pot cuanhi. •. ¡aquell qu' e1 hereu!

•

Francieco Lr.wua

Onaia, Deaembre 1881.

rt U..Wa •• la TeWacla liWuïa-muiw cru eel.a.rA l• tOlatlie .. la V•i6 Greci .... lo dia te cie o-.,. •el an7 ............

•.

LA TRAMONTANA M6m. IS

L. ORFE DE LA FULIOLA ..... • '.SOTAS fNTIMAS

(Contln11&cló)

Mentres tenia lloch aquesta escena, de la qual vaig esser Ja víctima, a las matei­xas barbas dels empleats, ne comenaava un altra, destinada A inaugurar un drama de sa ng.

Ah motiu de ser lo dijous gras. los pre­sos del segon pis estavan de festa. De tant

Calmaren per fi sos animos exaltats y en tant se sentian brindis, cants y aplau- · quedaren tranquils. sos, que qualsevol hauria dit que aqueJla

Prop d• una hora hauri a passa t, quan presos estavan en complerta bacanal. lo director del ba ll , pas ant sens du bte Al soroll dels T'idres que tot sovint se revista a Ja gent del pa ti per ven re si hi sen tian trencar , s· hi barrejavan Jos crits havia hagut noYas entrada " aquell dia, va de ¡visca don Pep! ¡visca l' alcaide! flxa rse en mí~ y dirigintme una mala mi- Aquesta sa ragata cridA l' atenció dels rada y ah un son"rís y calma irónicas. nixís prPsos del pa ti, qu e no tardaren en Pntu­md díu: ~s iasma rse y en voler pendre part <'n la -Y dorrchs, noy, iSembla que tarnbc has fes ta.

cayg1lt a la tram :Ja? De prompte Jo pa tibulari que me habia -1Eu quina trampa? r'Jhat, reuneix a sos xa vals, com ell los -Vaja ·, no siga ta rambaua; J><'ro tl í- · d<'y :J, y ' Is comcnsa a arengnr de la segü~nt

gam. ivas fer~ lo menos bonn atrapntf a? · rnaner:1: -No 'us cntcnch..... -Lleonets engabiats; los presos del se--Vamos. ru ch, aquí no se amaga res, gon pis no teri en de ser mes que nosaltres,

pcrqu r tens de saber que 'l mes pillet a l y s;i e ll s jaman y beuhen a son pler, es ca r rer aquí dintre 'l fem servir d' escorn- precís qu e nosaltres fem lo mateix. hriayre. Apa. me sembla que la companyia -Sí, sí; cridaren tots. dels cm:allers de industria vn prenent u us Lo pa tibulari reu neix la seva gent devant eJucandos molt tO'txos. de la tatxada , y com un j efe que arenga a

.\ qu e..; tas últirnas paraulas me feren re- lns forsas que te ~ sas ordres. c rida ah veu corda r aquell a casa misteriosa en J a cua l de tró : Ya ig- ~opa r d e l modo tan inespera t que co- -~l i nyo ns ¡Yisca clon Pep! r. "ix 10 lec tor. Y tots l o~ ct e l1n ix. mirant ~ Jas reixas

De~prés coniinua: de l segort pis, contestan: -Y3ja. a ixèri t, afluixa la moGca pe 'ls - ¡¡¡Visca!!!

(• 1·et-. .r Pn t rada. -¡Visca l' alcaide! repe tí. -¿Un~ :'Orri en a lg un teri tro, Yaig dírli, -¡¡ ¡Visca !!! contesta ren tots.

p<' r:l 'l"~ 's ti np-a cie pagar entradn? - ¡¡Volém ayguardent!! crid~ me3 fort -Y es clar q11 ~ hi som, respong-ué en tó que may ah 11 na YP11 que semblava l'udol

<le sati ;-; f~t : ; 11 0 acabas <l e veure las fun- de un llop. cion' q11 e élq11 í '~ donau? Vamos, vamos; -¡Ayguardent!! responeneren cent veus viugan to.;; calés y sino derr.a, en Jo Jan ~ coro. }let i t com ballli, clesde Ja pilastra te tiro a l aygua , com4 hi ftt,.t avuy ab aquest ber­gan t.

J . TONIJUAN (Se¡uiri )

·---.. ~/; . . -· . . ~~-

(5~~ ,_T:,• N T A o~A1~,¿;~· 1 , l , , , "". V LJ v ~ - a '\ ; ·: r~ ¡..i>~ J/J/1/, ,. J; · ) ~· 1:r.~t~ .., ~ :·· ,...-( '-- _¿~~ - .l /. !· ·.-~l~, ,; •. ~~'~*~-' ~~~.'l~ .

Eu aquest mornent passava 'l noy qu~ habia servit a l bandoler d' estravagant ba­t11 tn. y enca l'a que habia cambia t un xich <i e ft>somfo . v.a ig- coneixe en ell al Gali pa u de Ja casa miste riosa, q ue per lo vi s t de una 1·elliscada en sos escamotej os habia anat a parar en lllitj de aquella colla de mise rables.

-Apa, apa, ~fanyat; va dírme 'l bando­ler , que 'l s meus soldats esperan lo peñas­cm·ò.

Ab motiu dels ball s de mAscara y de las gatadas propias del carnaval, IJegeixo en · los dia ris unas ressenyas que s' hi poden llogar eadiras.

Jo no entenia ni una paraula del caló, y no obstnnt Yaig compendre qu e ' m dema­nava qu artos . y r onsiderant Jo molt que habia sofert pera arreplegar los din ers que portava, y que eran tot mon capital, vaig dírli que 11 0 volia pagar entrada de c:i p mena.

Desconeixedor de las costums establertas en los departaments de la presó per Ja cangrena social que 'Is habita. y per altre part creyent q ue, estant en poder de J' au­toritat, me bastaria donar un ~ot crit pera que tots los empf Pa ts del establiment acu­dissen en mon aussili, baix tan equivocat concepte, vaig pendre ma cAndida reso­lució.

Allavors lo banrloler, ·ah sa forsa hercú­lea me agafA per un bras, y treyentse un fl,amench que por~va amaga t sota 'l gec h, me 'l apunta al pit, y ab aire imperatiu y amenassador. me diu:

-Víngan los quartos ó 't traspasso 'l cor de part a part.

¡Tant descaro 'm deixa nerviós y con­volsiuf Y A pesar de tot y de ma justa in­dignació, no vaig tenir mes remey qoe do­narli 'Ja meus quartos.

-No hi ha qu' espantarse per aixó, va dirme 'l bandoler, quan sigo1s al carrer ja procurar4s aranarne d'altres de diners.

No cal dir si tals rabons feyan creixa encara mea ma indignació.

L' un diu qu' entremitj de aquells llabis esponjosos s· hi veu un octano de felicitats.

L' altre conta que las miradas [sortidas per entremitj de las caretas i1·1·adiaban un círcol tempestuds de beIJesas peregrinas.

Lo de mes enll~ 'ns fa saber que las ale­nadas de Ja balladora li recordavan los c¿/ichs perfums de Jas flors tropicals y 'l deixavan aletargat (¡alsa bahós!) en un mar de confusas contemplac!ons.1 . Y entremi.tj de tan célichs perfums, lla­

b1s esponjosos, acéanos de felicitats, cír­cols tempestuosos, mars confusos y cer­vells encalab1·inats, nósaltres creyém que si no aumentan los pensionistas a Sant Boy y A Nova Belen, es un verdader mi­racle.

· 1Com se coneix que 'l Janer es lo mes dels gatsr

Un cas original passat fa pocha diu i Paris:

Un obrer desesperat intenta aai~dane y 's tira al Sena.

Dos empleats se n' adonan 1 corna A una llanxa per &Dar A aalvarlo. ·

Xoca la llanxa ab un pont, 1 caa al a,-

•

1

..... ss

pa on tripulant, essent arrastrar per la eorrent.

Flota 'l suieida després de haber lanat aa xieh i fo ns, se n'adona del perill del que anava A salvarlo, y per moviment ins­tintiu, corre ell i salvar al altre.

Després de molts esforsos logra ' l suici­da agafa r al que pretenia salvarlo, que, cambia ntse ' Is papers, es salvat pe ' l que volia morir.

Y perqu e no falti variació al drama, ar­riba 'J comissari de policia, s' entera de lo ~ucceh i t y desp rés de donar las gracias al obrer per sa abnegació en salvar l' empleat, me ' l ta posa r p res per la tentativa de suï­cidi .

Lo cas no deixa de ser sobradament ori· ,gina l ; pera dona rlt> i coneixe als nostres ll~gidors. .. ..

Ya estém en dij ous gras. Sols que, com totas las ~cosas del mon,

l o~ 11 na massa y ' Is altres gens. Pe 'l~ polítichs que 's desvetl lan per fer­

nos fel is~os, tot l' any es g ras. Y 'l pobre traballador q ue sua la cansa­

la rta, qem pre Ja hal la magre. ¡CantAn , poetas, a labant las excelencias

rl e la societat pr"~ent!

... .... Se di n que ' l president de Ja Diputació

<le Giro na ha ren un ciat a ~obrar los gas tòs rl P- repr(\qen tació q ue com a sou se li tenen s~ny;d,ats . •

Casi ' m ~embla una calumnia.

Notici<t <le sensació. L' . .\ 11 Ji~ncia d~ Valencia ha condemnat

al jnt)í• municipal de Xativa a sis mesos y n n 1li:-i df' presó correccional. cent pcsse­~~ <11' rnnlta . inhabilitació y costas, per abnc;o~ 1•lf'ctor~l .

E'pavi liq. senyor 1lart í; obri l' ull, g1·a­ri1>:\rt antoritat, que hi ha on retran que <liu: «Quan vegis las barbaq de ton vehí pelnr .. . ~

A Fig11eras a ra tot j ust comensan 'treu­re ' l n n~ lo-J emba rgs als con tri buyents pe r i nd us tria qne no han pagat segons Jas cé­lehres ta:-ifas camachinas.

Y a l fer Ja s u basta dels objec tes embar­gats, després de mes de una hora de inútils pregons, van dexarho corre per no presen­tarse compradors, com succeheix per tot.

..... Y 4 prop61i t. ¡C6m queda 4 Barc~lona y ' Mallorca la

qtieati6 de Jas contribocionsl Per mes que aix6 siga una tafaneria, no

'm desagradaria saberho. .. .. .. Tornembi ab las irregularitats. IM recaadadon de contribacion1 de la

proriacia de Tarragona, 1eo1on San Gre­pi, llic6 1 Sau, ban d .. parep, ea .. ,..,.. de alpo1 qaarlol.

At••tta •epda •mhla qu ~ ha fet lo ldrMle d' ~ alpD irreplarila-

..

LA TRAMOffTANA

dor, que ' n' aquestas boras se troba· ab allotjat,ent en las presons de Tarragona.

Ea f eil que se 'Is castigui. La e ntitat irregulari ada sembla no es

molta. ¡lnfe isoss! -... ,. Un peri6dich se q ueixa de que una mar­

quesa hage comprat un \estit a Paris pera assist í r a l ball de casa la Sama, perque ains no protegeix la industria nacional.

¡V~lgam Deu, y quan ta ignoscene ia co r­ra pel· mon!

¡Y doncbs:que 's pensa'que l' aristocracia aeneix per res útil.

Com no ho crega 'l Difur:io, que di u que fest:as ~e aquell as. convé que '3 repe teixen SOV1nt.1. -

A Gracia di-chen qne 's tracta de cele­brar un cer tamen literat:.

Que vaji de g-u ~t. •• .. ''

Lo conegu t aereonar¡ta llap't ha mor t A conseqüencia de una cayguda a }fad rid.

Y ta nts polítichs que per all í fan sa lts mortals Y. sempre cau h en de peus ! -.. ...

Segons diu un periódieh , ~ Espanya 's gastan cada any -,;uytanta_l il r11il ions de kilos de bacalla .

Se coneix q oe 'l qu e v¡ fer lo c'lcul no miri prim en anyad ir ze ros i la dreta .

Treyentne 'l compte d' aq uesta cantita t, resulta que cada es panyol tindria que men­jarse al dia prop de una arroba y mitja de bacall~.

Y encara resultaaquestcompte contantbi tots los espanyols de mamella. •

y ara ja pot ro lector beu re un trago, qoe aquesta noticia es molt cap~s de fer agafar set i qualsevol.

Los peri6dichs min isterials di uhen que 'Is espanyols estém de enhorabona perqoe don Alfons casa ~ sa germana Pau ab un príncep de Bavi era.

¡Ay carim! y nosaltres tan ingrats que no sabém alegrarnos.

... .. No tne$ qoe 65,000 homes demana 'l go­

bern per la quinta de aqo~t any. Ara potser comprenga que 'Is espanyols

tenim d' aJegrarnos perque 'l rey casa A sa germa~a. .. .. ...

Di a El Ceru:erro:

cPoes, señor, hemos llegadoA onos tiem­pos tan¡ felices, que pedir iú1 seria golle­na. LU traiciones polf ticu se eosalzan, 1 el gobiemo Iu premia: se roban u nos cuaolo* millooes, y en sieodo millooee, nos encojemos de hombro9 1 llama~os al becho 81traeion ó irregalaridad; 1e denon­eiu por medio de la prenu 6 del rou~, timoe propioa de Diego CA>rrientea, 1 cleci­IDOI: cKn caalqaier país e.e Dagae no Tol­Teria' leYutane mas; peroaqaf, Teri uted como llepri otra Tel i arriha.11 ¡Y es Ter­dadl Cutelar, despaea de 10 apos•Nfa, ao

.,

se h uhiera leqn ta@ ea 4 P• pdl, fa eluso Marruecos . El' dfll•·de la TbrN veoèido xechado por aw matoe ••• dos euallA es taba al rrente de 80.000 Jaom­bres y rigiendo 109 deetinos del .,.&, ai en tre los zulús hubiera podido recobrar• prestigio. M4rtoe, el maripoeo poUtico, tend ria q ue i rse' la Ch111a, si en otra parta h u biera h ec ho esa deshonesta apostu(a. ¡Carape a lo que hem<W llegado los de1-ce n di en tes de tan tos !Jirños como dice la historia que ha habido en esta Kapaiaf•

- .. Lo nou minis tr e de Rilenda diuhen que

també tracta de vendres las ~ntanyas que feren cau re ' n' en Camacho-.

En materia de fer q•rtos, tots loa mi­n istres d' Espanya son lo mateu. ..,

De sastre pots mudar, que de ministre nn escaparis. .. .. -Aquell milionet de rals cada any que •s tractava de donar~ una certa senyora baix lo nom de carga de /U&ticia, y que tan de rebombo ri mogué, sembla que ara·~ tracta de torna rse ~remenar baii: la protecció del nou ministeri .

¡Yiva ' l rumbo! Aquesta rar!.."a ja fa temps que ' n~ es~

carre O' an t. -- ... Copiém d' un per iódich: «U nas quan tas xi fras del prP.ssupost per

entreniment de l~ con~\D t.s: Per la casa real : 40 mi l ion~ de ra l.s. Per la Deuda pública: 892 mil ions. Per classes passi vas: 180 milio ns. Pel clero: 168 milio ns. Pel min isteri de la Guerra: 524 milion!. Pel ministeri de ~fari na: 144 mi lions. Total per aquestos sis conceptes:! 1 .948

milions de rals, que pa rtit~ per 16 milions d'espanyols, tocan 121 rals. 6i c~n timslper barba.

Vaja que per tan luxo, la .cosa es bara­to ta.>

Pensaments d' en Gambetta que publica an peri6dich de Paris:

-Es precís honra r a ls morts, sobre tot als que han mort en la desgracia , en la derrota, que han s ucumbit senteletperan­sa: pero que han complert IOD deber ftna al pubt de ferho ab lo sentiment de no po­guer dona r per sa pa tria mes que,uoa coa: la se•a sanch.

-L' historia marxa y no pot repetirse. -Lo pinicuJ del dret es molta• Tegadu

lo pin,col de la injustícia. -No regonesch 4 ningú 'l dret d' impo­

sarme, i nom del Estat, la meTa ftlOIOt'Ia 6 la me~a idolatría.

-Res hi ha mes perillcSI, mea corrup­tor, que fer de Ja lley l' instrument Tenal de Iu paaions y de Iu eoncapiacenciaa dels partits. .. .. ..

Lo reverendíuim 'MDJOr Jlartiaet de l' Arpa nos pregaata d.te LtJ Yap1 tuta 1 tals COia.i de Dea, Ja creaci6 del mo~ 1• hima, la geneneió e8pOlltbea J Iu ._.

•

,

•(,

-""'-

rías de Darwin, i¡ue tindriam d'omplir set dotzenas de TRAMONTANAS per respondre al avispat Martinet.

Y estém segurs que ni aixís lograriam contèstar satisfactoriament al nostre con­trincant. Perque la veritat siga dita, es precís fer molts y molt.s distingos per afir­mar 6 negar aquell as pregun tas, sobretot, quan, com nosaltres, se parteix del prin­cipi de no admeire lo absolut en tot alló que estiga subjecte a interpretacions 6 apreciacions, segons siga lo punt de mira en que un se coloqui.

Professém un principi negatiu en las materias sobre que 'ns pregunta lo tal Martinet; per nosaltres tant s'equivoca ell, si ho acepta, com los que negan.

Vegi donchs, si vol entrar en polémica, de definirnos qué entent per Deu y qué per anima, lo bon senyor Martinet.

Un cop aclarit aixó, a pesar del principi que professém, ne tindrém inconvenient en tirar :avant.

Després de lo dit sembla que no deuriam resar de la generació espontanea ni d'en Darwin, mes sapiga en Martinet que & ga­lants ningú 'ns guanya y per lo tant no tenim inconvenient en contestarli: que a n' en Darwin y sas teorías profcssém lo res· pecte a que son mereixedors, perque no pot negarse que ell es lo sabí mes eminent que de dos a tres sigles en si ha conegut la Humanitat; y sas teorías, com fillas de semblant tal ent, se nse que las tinguém per infalibles, deixan molt enrera las demés, sense cxclu·ir a'i*llas que per contar llarchs sigles de fetxa y prestarse a mil in­terpretacions d' e·stira y arronsa, volen alguns, pot ser en :Martinet entre ells, que sigan la veritat, lo únich, lo absolut.

LA CANSÓ DEL DESGH.ACIAT

A MON JJENVOLGUT AYICJI J OSBPH S ANTAXAlUA

Mireus: estich tant de pega, que may la desgracia 'm deixa, lo meu cap tant ensopega, que tots los mals arreplega desde 'l dia. que vaig neixe.

Era un dimars de Febré, jorn sols de fatalitat; sent dimars, res te surt bé, y sent un més esguerrat; esgarrat també nig sé.

Vaig neixe tant 1.1mbolica, que al bateja en semblants cassos, tot criJant que no se esplica, me 'n vareig anar de nassos cayent dintre de la pica.

Sort que ' l capella formal me va treure com tal cosa; res, la pega, sort fa tal, vaig pend_re un bany general sense ana a la Deliciosa.

Y d' allavors als quinze anya que no h.i fet may res de bó, tot m' ha portat mals y danys, y be sofert tanta desenganys que hos dich que n' hi ha un vagó.

Vaig ana a estudi, y entesos; mes era jo tan bagarro; que 'ls llibres van queda estesos, Mireus que apendre 'l Narro crech que hi vaig esta nou meaoa.

Ab fatichs y ab moltaa penu vingué dels setze anys l' esclat, com que bullian mas nnu, anaba al detri.a de nenaa, com un boig arrematat.

A totaa donaba amor dibent que hi hauria bodas, tenia, per diu millor, fet ab uamplaa lo cor, era en ft, un •e ,..ta Ioda.

l'

LA TRAMONTANA

Pero la sort malehida feya qu' ab amor igual, com jo f eya mala vida m' enjegaban sola i. dida, es dir, no 'n fey&n cabal

Y perduda la xaveta y aburrit de tants tropells, un dia sols per brometa, vaig f é traurem la planeta per aquell qu' ensenya ausells.

. Y un pinsa de Montalegre, al colliria, s' entrabanca lo coixet ah veu alegre, li va di-Saeala bla,aca, y ell que sí, que la treu negre.

Seras nmy dtsgraciado te saldró. ú>do al revés, y aburrid<> y f astidiado, morirtís de un resfriado si no mueres <f algo mes.

Del fet al dit, d' aquell dia, :tot al revéR m' ha sortit no lii hagut algarabía, ni hi probat tení alegria que no ' n surti penedit.

Estimo de cor, penjada, la noya :i cap preu me vol, y es ma sort tant empegada, que si un dia vull tronada, alJavoras surt lo ·sol.

Si surto :Ïh hastó de cnsa, se posa núvol y plóu; ¿que esta nüvol y ab catxassa prench lo parn.yguas? no passa; súrt un sol que ' l cervell cou.

V ull una noya? no :m mira; vaig pel carrer? ensopego; enseng un paro? no tira; m' asech, se 'm romp la cadira, y 'm 81avo un tanto de cego.

Jo hi prés bitllets y no treuhen; perdo 'ls dinés i grapats, qo 'm pagan si res me deuben, y fan veure que no 'm veuben, los amichs quan van mudats.

M' aturo en mitj del carrer y un pillo d' amagatotis lo meu rellotge ja té, y si crido al lladre, ré, per boig m' inflan los bigotis.

Y esticb cansat de pati, y estich cansat de pena, y de desgrtk:ia y sufrí; y tan tip esticb de mi que 'm voldría suïcida.

•. Sino que penso que l' tret · de la pistola que mata,

si ho probo segú no esclata; ó si ho fa, per anar dret sortira per la culata .

U. COLL GORINA.

. .

~;~-/~~~ . ~ M~n1f/l / ~~;;, ~1•

. ~·~~'~~ -~~!__;.;.. Alla va una noticia espeterrenca. En un poblet de Viscaya que 's diu Ar­

teaga, hi ha una¡iglesia. Aixó no te res de estrany. ' Aquesta iglesia fou robada. Tampoch te

res de particular. Y un Gabo de la Guardia civil va trobar

los objectes robats. Aixó es algo. Y aquells objectes, que cran copons, can­

deleros y canadellas de plata, van trobarse dintre una sombrerera del rector y dins del baul de la majordona. Ja es bastant.

Pero 'l rector y la majordona van dir que alló no podia ser res mes que un mi­racle. Aixó ja es molt.

y a pesar del miracle, lo cabo de la Guardia civil, Carlos Iraga, agafa al cape­lla y la majordona y me 'Is planta a la ca­gamenja. Aixó es ¡la mart

Y vetaquí que ara 'ls'incréduls, ah tants robos de iglesias, serém molt ~apasaos de pensarnos que hi tenen que veure las ma­jordonas, sagristans, rectors~ etc., etc.

¡Mal pensats! •• .... ..

Ha caigut un llamp A la iglesia parro­quial de Oropesa, tirant per terra al sacer­dot que deya missa, al sagristi y algun altre devot, que quedaren mitj asfixiats pel f och del cel.

Decididament la diYina_ providencia ha · declarat guerra 'las igle1ia1.

N6m. 85

Lo rector de Olot va excomunicar fa pochs dias i un obrer de Sant Joan 1.u-· fonts perque sabia que rebia pe ·1 correu llibres dolents.

L' excomunicat ob!ér li feu dir alexco­municador, que estaba equivocat en lo de llibres dolents, puig si n' hi volia comprar n' hi vendria a preu corrent, pera que 's convencés de que eran llibres nous.

Lo rector no ha volgut fer la proba.

•• .... ... A Balsareny s' ha fet un auto de fe ile

llibres anticlericals, al crits de ¡Mori la Constitució! ¡Moriu los espiritistas! ¡Mo­rin los /1,acltsmason~ ¡Morin los lliberals! y algun altre bram que fins ara no 's te pas coneixement de que hagin arribat al cel .

Las teresianas, fillas de María, l;eyatas de tots colors y dem~s carn de prebere fe­ren la festa aL son capita, vuJgo rector, de cap de col la. .

Lo rector de Balsareny deu pensar en aquell re tran de li falla de ¡Jan buenas son tortas y cieu dir: No podent cremar llibe­rals cremém llibres.

Tot son entreteniments ... católichs. •• ......

Per all a prop de festas de Nadal, con tan que una dotzena de noyas de divuyt a vint anys se tancaren tota la uit ab lo rector dintre la iglesia de Hubí. al ohjecte de practicarse e n las funciCJ11s del naix.cruent del fill de De u.

Y contau malas llenguas que pas~aren la nit moYent gran xibarri, y fins a~un periódich heretj e din que mos!i'cn Balla va tocar/as lo piano, r quejngarcn a fet.

Yo no sé aquesta gentola ('l~ heretjes) qui 'Is fa ficar alla ahont no 'Is demanan.

¡Tafaners~

L' esmentat rector de Rubí mossen Bal­ta, va dir l'altra dia desde la trona que tots los librès-pensadors, partidaris del laïcis­me y protes tants, 1! 0 son espanyols.

La ve ritat. jo no trobo, ni piadosam ent pen~ant, lo perqué <l c <lir tals gotllas en nom del Esperit sant.

A moltas casas hi ha la total posat ab a; nom de dona ' t podra dí mon total posat ab i; per las bot.as compro jo lo que mon tot diu ab o.

-~ .. ... Ramon P.OKAJOIQUJ.

GEROGLÍFICH

x NEGRE

l no

S .A. L :MllX

RamonBo~vu

SOLUCIONS A L . .\S Ca\BORIAS DBL NÓMBRO PASSAT

Xn•»AB:-1.ª F~ri·go-la; l.ª Ca-mi-& Gnoeuncm:-Qai no crea i bMu ._._.._.., .....

Tipocrmla LA .&CAJ>IUH.&, a-.. .. la u.IN f' ', iJ. .. 11 h11

•

'

-

•