Els animals invertebratsAnna, Júlia i Nisrine

ANÈLIDS O CUCS• Cos dividit en anells (metàmers). En cada metàmer es

repeteixen la major part dels òrgans.• L'aparell digestiu és un tub continu des de la boca fins a l'anus.• Aparell circulatori molt senzill, format per dos vasos sanguinis,

l'un dorsal i l'altre ventral.• Reproducció entre mascle i femella (cucs marins).• Reproducció entre dos individus hermafrodites que intercanvien

els gàmetes (cucs de terra).• En alguns marins reproducció asexual per petites gemmes.• Generalment aquàtics, sobretot marins: el Nereis.• Terrestres: Cuc de terra.• Paràsits: Sangonera (xuclen la sang dels animals).

CNIDARIS• Cos tou en forma de sac.• Bàsicament carnívors, petits invertebrats i petits peixos. Capturen

amb els tentacles i paralitzen o maten amb cèl•lules urticants.• Alguns alternen la forma pòlip (reproducció asexual) amb la forma

medusa (reproducció sexual).• Aquest grup comprèn animals aquàtics amb un nivell d'organització

senzill, semblant al de les esponges, però més evolucionat, la qual cosa els permet per exemple ingerir aliments més grans i viure en alguns casos lliures, nedant en l'aigua. Gairebé tots viuen al mar, excepte certes espècies d'aigua dolça.

EQUINODERMS• Són marins.• Viuen desplaçant-se lentament per les roques, la sorra...• Esquelet intern format per moltes peces petites unides com si fos un

trencaclosques.• El nom d'equinoderm significa pell d'espines.• Tenen reproducció sexual i en alguns grups també es dóna la

reproducció asexual.• En la asexual es produeixen gran quantitat d'ous, dels quals surten

unes larves que després es transformen en adults.• Alguns equinoderms poden reproduir-se asexualment mitjançant

fragments del seu cos, a partir dels quals es formen nous organismes complets.

PORÍFERS• Majoria marines• Fixades al fons marí (sobre zones dures, roques...)• Formes molt irregulars: tubs, aplanats...• Filtre l'aigua i obtenen oxigen i partícules alimentàries.• Cos ple de porus• L'aigua entra pels porus i surt per un orifici més gran, l'òscul.• Tenen una gran capacitat de reproducció asexual per gemmes o

fragments a partir dels quals creixen noves esponges.• En determinades èpoques de l'any realitzen la reproducció

sexual. En aquest cas es formen unes larves nedadores que passats uns dies es fixen al fons i es transformen en petites esponges.

MOL·LUSCS

GASTERÒPODES• Són marins, bentònics o nedadors, amb una gran capacitat per al

camuflatge(canvis de color segons l'ambient).• Dins d'aquesta classe es troben els representants més grans del

tipus, que acostumen a viure a grans profunditats.• Regió cefàlica: Està ben desenvolupada, amb ulls de visió molt

bona, similar a la humana.• La boca està proveïda de mandíbules i ràdula i els llavis estan

hipertrofiats en forma d'una corona de braços o tentacles proveïts de ventoses (8 o 10 segons el grup).

BIVALVES• Amb conquilla externa formada per dues parts (valves).• Viuen al mar, normalment agafats a les roques o a la sorra, i

respiren per brànquies.• En molts el peu s'ha transformat en una pala excavadora que els

serveix per amagar-se a la sorra o al fang.• Per alimentar-se filtren aigua, de la qual retenen petits organismes.

En alguns casos també retenen bacteris i partícules tòxiques immerses dins l'aigua. Per això, si es mengen sense coure'ls abans, poden produir malalties.

CEFALÒPODES• Són majoritàriament marins.• La closca està ben desenvolupada, amb espires d'aspecte divers

(es tracta dels típics cargols de mar).• L'obertura de la closca pot quedar tancada per un opercle. És una

peça més o menys circular, que es situa dorsalment damunt del peu. Quan l'animal s'amaga dins de la closca, la última part en entrar és la regió posterior del peu que es doblega de tal manera que queda l'opercle a la part més exterior de l'obertura.

• Les brànquies se situen anteriorment i, moltes vegades, la vora del mantell es prolonga en un sifó que assegura la millor ventilació de les brànquies.

BIBLIOGRÀFIAhttp://www.xtec.cat/~aporta1/naturaweb/bivalves.htm

Esperem que us hagi agradat!!