anÀlisi de la situaciÓ social i d’olesa de montserrat. · després ja reajustarà la percepció...
TRANSCRIPT
ANÀLISI DE LA SITUACIÓ SOCIAL I FAMILIAR DEL CONJUNT
RESIDENCIAL DE FLORA FOU D’OLESA DE MONTSERRAT.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 1
Índex
1. Encàrrec Pag. 2
2. Objectius Pag. 3 3. Metodologia Pag. 4 4. Anàlisi de dades Pag. 7 5. Mapes Pag. 19 6. Dinàmiques familiars Pag. 35 7. Conclusions Pag. 40 8. Línies de treball Pag. 43 Annex Pag. 51
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 2
1. ENCÀRREC
El conjunt residencial de Flora Fou està afectat pel Pla d’Ordenament
Urbanístic Municipal (POUM) que convertirà la zona de Flora Fou com a zona
industrial. En aquest espai hi viuen, segons el padró municipal, un conjunt de
29 unitats de convivència familiar situades en els antics habitatges dels
treballadors de la fàbrica SEDÓ, a les afores del nucli urbà d’Olesa de
Montserrat.
S’encarrega a VINCLE, ASSOCIACIÓ PER A LA RECERCA I L’ACCIÓ
SOCIAL l’elaboració d’ un diagnòstic de la situació familiar i social dels
residents per a poder orientar la presa de decisions i les polítiques a seguir
amb aquest conjunt de població, des d’una perspectiva socialment inclusiva.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 3
2. OBJECTIUS
1. Aconseguir una radiografia social de les famílies residents a la zona
a. Actualitzar i comprovar les dades del padró.
b. Analitzar el procés de conformació veïnal actual
c. Valorar la situació social de les famílies en els diferents àmbits:
laboral, cultural, educatiu, econòmic, relacional i de la seva relació
amb l’entorn.
d. Explorar el nivell de satisfacció residencial i definir-ne les claus
d’interpretació.
2. Elaborar un pronòstic en la perspectiva d’incorporació al teixit urbà
d’Olesa.
a. Conèixer les perspectives de futur de les famílies (internes)
b. Explorar les mancances i potencialitats
c. Preveure possibilitats de canvi, transformació, manteniment o
involució.
3. Orientar la presa de decisions institucionals
a. Identificar diferents escenaris de futur.
b. Analitzar-ne els aspectes forts i febles de les diferents opcions.
c. Proposar línies i criteris de treball
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 4
3. METODOLOGIA
La Flora Fou és una barri de dimensions reduïdes, així una anàlisi sobre les
situacions socials i familiars de la zona es pot abordar des d’una vesant
qualitativa, que permet l’aprofundiment en el coneixement de les situacions
particulars de les unitats familiars i les persones. No obstant això el disseny de
la recerca no ha oblidat la visió descriptiva de conjunt que ens faciliten les
dades quantitatives.
Cal tenir en compte que un coneixement profund de les famílies només és
possible després d’un procés de treball i interacció de llarg recorregut, amb tot,
pensem que intensificant el treball de camp en un relatiu petit espai de temps
podem obtenir una aproximació suficient per a preveure línies de treball a
seguir, tot considerant que la intervenció que hipotèticament es pugui donar
després ja reajustarà la percepció d’aquest anàlisi inicial.
Des d’un punt de vista metodològic es buscarà una relació el més pròxima
possible a les famílies per entendre la situació, però amb la distància suficient
per a poder analitzar-ne els aspectes forts i febles.
Des d’aquesta premissa inicial, s’han definit una sèrie d’eines i tècniques
d’estudi que han de permetre assolir els objectius plantejats.
- Recull documental i de dades quantitatives, per obtenir una visió de
context de la zona. Concretament s’han pogut analitzar:
- Entrevistes amb les famílies en format semitancat; en base a un guió
estructurat per tal d’obtenir informació sobre la composició familiar, la
situació socioeconòmica, les relacions contractuals de l’habitatge, les
relacions familiars a la zona i a l’exterior, així com aspectes més
valoratius: la satisfacció residencial, el coneixement dels serveis del barri
i les expectatives.
- Entrevistes amb serveis relacionats amb les famílies: per tal de tenir
un coneixement sobre els usos i costums de les famílies des del punt de
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 5
vista de tècnics referents al territori, així com per complementar la
informació d’expedients familiars.
- Observacions: Una part de les mateixes han estat pautades, en base a
categories d’observacions de temes com: estat dels habitatges, estat
dels edificis, etc. Però una altra part seran observacions no planificades
que a part d’aportar informació valuosa per sí mateix, també poden
servir com a contrast d’informacions obtingudes per altres vies
(entrevistes o enquestes).
El treball de camp s’inicia amb la revisió de documentació aportada per
l’Ajuntament, concretament:
o Titular del contracte i consum d’aigua la Flora.
o Pla General d’Ordenació Urbana d’Olesa de Montserrat.
o Pla Ordenació Urbana Municipal d’Olesa de Montserrat.
o Registre de la propietat
o Padró d’habitants
Posteriorment es va mantenir una entrevista amb serveis socials on es va
recollir informació sobre les diferents actuacions dutes a terme tan a nivell de
les unitats familiars com des la perspectiva comunitària a nivell del barri. La
reunió també va servir per obtenir informació sobre les famílies de la Flora que
coneixen des de serveis socials. I finalment va servir per caracteritzar el barri
de la Flora.
El treball de camp pròpiament dit, es va compondre de 4 visites al barri, entre el
més de juny i juliol. L’equip de treball es compon de quatre professionals que
realitzen l’entrevista familiar als habitatges, aprofitant per realitzar les
observacions sobre les condicions generals d’habitatge i socials de les famílies.
Si no es localitzava una de les famílies es deixava una nota amb les persones
responsables del projecte i un telèfon de contacte, d’aquesta manera s’ha
pogut citar a algunes famílies per realitzar les entrevistes.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 6
Donades les dimensions del barri, l’objectiu inicial del treball de camp era poder
entrevistar al 100% de les famílies residents, finalment, es van poder
entrevistar a 22 famílies de les 24 residents a la Flora, el 91,7% del total,
obtenint informacions de 102 persones, i determinar que vuit pisos del barri
estan buits. Dels dos habitatges que queden per entrevistar, en un cas hem
comunicat amb el titular que actualment treballa a Madrid i pràcticament no viu
a Olesa, donada la impossibilitat de citar-lo a Olesa s’ha desestimat de realitzar
l’entrevista. Pel que fa a l’altra cas, tot i els avisos i les visites reiterades no ha
estat possible localitzar-ne cap resident per tant no podem confirmar si
l’habitatge està ocupat o buit.
Un cop recollides les informacions en un format d’entrevista semitancada s’han
sistematitzat les dades, cosa que permet obtenir diferents resultats: expedients
familiars per a cada unitat de convivència, explotació de les dades de manera
agregada per obtenir informacions de conjunt sobre el barri i finalment les
relacions i vincles familiars existents entre les diferents llars.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 7
4. ANÀLISI DE DADES
El total de persones de les que hem pogut obtenir dades ha estat, finalment,
102 persones, corresponents a 22 llars. No obstant això i segons les
informacions que tenim hi hauria una llar més –de la qual desconeixem el
nombre d’habitants- que no ha estat possible entrevistar.
Prenent doncs, les dades de que disposem, hem pogut anar dibuixant el perfil
de la població que resideix a la Flora. A continuació es mostra algunes dades
estadístiques que poden ajudar a donar una visió de conjunt de la població que
viu al barri, més endavant s’anirà aprofundint en el context i les característiques
de cadascuna de la llars que composen el barri, així com les relacions que
s’estableixen entre elles.
Règim de tinença
Desocupat 8
Lloguer 7
Propietat 14
Situació irregular 1
Desconegut 1
Total general 31
Tenint en compte els habitatges ocupats a la Flora la majoria són propietaris de
les llars, per bé que com veurem més endavant algun d’aquests propietaris es
troben en situació d’embargament de l’habitatge.
La segona situació més freqüent és la d’habitatges desocupats, a la Flora Fou,
fins a la finalització del treball de camp, es van comptabilitzar vuit habitatges
buits, el que constitueix el 21,9%. Com s’anirà veient en llarg de l’informe
aquesta situació marca una tendència d’aïllament i de marginació de la zona.
Per una banda, existeix una degradació dels habitatges buits i un increment de
les situacions d’ocupacions irregulars. Per altra banda, el barri va quedant buit i
per tant, especialment la gent gran, cada vegada se sent més aïllada. Per últim,
moltes de les famílies que s’han anat quedant al barri tenen fonamentalment
els vincles de relacions familiars a la Flora i poca vinculació amb Olesa, això
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 8
incrementa encara més l’aïllament i la sensació de marginació del barri
respecte el municipi.
Hi ha set famílies que es troben en règim de lloguer a la Flora, es tracta de
famílies amb poc temps de residència als habitatges actuals, fonamentalment
famílies joves o famílies immigrants.
Si bé la Flora és un barri que va quedant despoblat pel que fa a habitatges
buits, podem dir que la densitat dels habitatges ocupats és molt alta. Així en 10
dels habitatges entrevistats hi viuen més de cinc membres, d’aquests,
desataquen dos habitatges, un de 13 persones i l’altre de 16 persones, en
ambdós casos membres d’una família extensa.
Número de persones per llar
Unipersonal 2
Dos membres 6
De tres a cinc membres 5
Més de cinc membres 10
Per l’altra banda, de llars unipersonals només n’hi ha dues, corresponents a
homes de mitjana edat amb poca vinculació al barri.
Les llars de dos membres representen un volum important de llars, es tracta,
però, de llars amb situacions força diferents, hi ha des de persones grans fins a
parelles joves.
Per últim, les llars que tenen de tres a cinc membres estan formades,
majoritàriament per parelles amb fills, encara que en algun casos es tracta de
fills majors d’edat.
En definitiva, doncs, a la Flora hi ha una forta densitat en els habitatges, i tenint
en compte que són pisos de 72 m2, les condicions d’habitabilitat i salubritat es
poden considerar precàries.
No obstant això, tenint en compte la llei del dret a l’habitatge de
Catalunya (llei 18/2007 de 28 de desembre) aquests habitatges no es podrien
considerar sobreocupats, ja que els convivents estan units per llaços familiars.
El Decret 55/2009 del 7 d’abril, posterior a la Llei de l’Habitatge, especifica les
condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, i que
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 9
estableix aquests estàndards mínims, que resulten de l’aplicació dels
paràmetres següents:
M² Habitatge Núm. de persones
20 2
30 3
40 4
48 5
56 6
64 7
72 8
De nou en aquest decret se n'exceptuen les unitats de convivència vinculades
per llaços de parentiu, per bé que si l'excés d'ocupació comporta incompliments
manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene o genera
problemes greus de convivència amb l'entorn es poden incloure en aquesta
categoria. Així doncs, els casos esmentats de la Flora podrien entrar en la
denominació legal d’habitatges sobreocupats, però en tot cas,
Tal i com s’indicava en parlar de la titularitat dels habitatges, un bon nombre
dels habitants de la Flora tenen vincles familiars al barri mateix. El fet que el
veïnat sigui, de fet, un espai de convivència de diferents famílies extenses,
configura unes relacions veïnals ben particulars. Així, les famílies sense
vinculacions familiars se situen en una posició perifèrica en les relacions al barri
i tendeixen a marxar del barri per totes les activitats del dia a dia. En canvi, les
famílies que tenen l’entorn familiar al mateix barri, coincideix amb aquelles que
prioritzen les relacions familiars per sobre d’altre tipus de relacions, i per tant
tenen tendència a aquedar-se al barri, apropiant-se, a més, dels espais públics
tal i com es podrà comprovar en el mapa d’influència familiar a l’espai públic.
Familiars a La Flora
Sense família 11
Amb família 12
Total general 23
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 10
Aquesta és una de les característiques més significatives del barri, ja que la
gran concentració de familiars al barri marca les relacions veïnals a la Flora,
també significa una tendència a l’aïllament respecte Olesa.
Per bé que existeixen molts vincles familiars a la Flora hi ha molta diversitat en
l’antiguitat de la residència, tal i com mostra la taula següent:
Any d'arribada a Flora fou
Fins a cinc anys 5
De 6 a 10 anys 5
De 11 a 15 anys 3
Més de 15 anys 6
Desconegut 5
Així gairebé hi ha el mateix nombre de llars en cadascun dels intervals
d’antiguitat a la Flora, cosa que indica un tret força característic del barri, la
convivència de diferents onades d’arribada de famílies. De fet, a grans trets
se’ns parla de cinc moments importants en la construcció del veïnat, el moment
en que el barri era l’habitatge dels treballadors de la indústria Sedó, d’aquesta
època tant sols resta una família. Un altre moment en que una part dels
treballadors de la SEAT desplaçats de la fàbrica de la Zona Franca de
Barcelona a Martorell compren habitatges a la Flora per anar-hi a viure.
D’aquesta etapa només resta, també, una família que utilitza l’habitatge com a
segona residencia. El moment de l’arribada d’una família gitana que durant els
primers anys va generar alguna conflictivitat a la zona i que actualment ha anat
progressant al barri i arrelant-se a Olesa. Un quarta etapa la protagonitzen
alguns joves d’Olesa que atrets pel preu dels habitatges i per l’aïllament del
barri pensen en construir un model de vida alternatiu en un entorn menys urbà
que el del centre del municipi. D’aquesta nova arribada de veïns al barri en
resten dos habitatges. Per últim, en una etapa més recent fa 5 o 7 anys arriben
a la Flora tres famílies extenses amb vincles entre elles, i amb moltes
problemàtiques socials que causen un impacte important al barri. Membres
d’aquestes famílies viuen en 7 habitatges de la Flora, constituint una part
important del veïnat actual.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 11
La taula següent mostra el municipi de procedència dels veïns/es.
Procedència de les famílies
Núm.
Primera corona de AMB* 7
- Barcelona 2
- El Prat de Llobregat 3
- Hospitalet 2
Olesa i proximitats 8
- Esparreguera 2
- Flora Fou 3
- Martorell 3
- Olesa de Montserrat 3
Altres comarques de Catalunya 3
- Lliçà de Vall 1
- Lleida 1
- Sabadell 1
Estranger 1
- Marroc 1
Total 19
* Àrea Metropolitana de Barcelona.
Hi ha una gran varietat en la procedència dels veïns/es, però majoritàriament
provenen de la primera corona de Àrea Metropolitana de Barcelona o de les
proximitats del barri. Dins de Catalunya la família que prové de més lluny és de
Lleida per bé que el seu origen es troba al Prat del Llobregat. Només hi ha una
família que des del Marroc va arribar directament al barri de la Flora. Pel que fa
a les famílies que s’han format al mateix barri i que s’hi han quedat a viure en
són tres.
Tot plegat indica una gran heterogeneïtat dels orígens i segurament, per tant,
diferències en el coneixement del barri i en les raons que han dut a cada família
a instal·lar-se a la Flora.
La gràfica i la taula següents mostren l’estructura de la població de la Flora en
relació al total de la població d’Olesa de Montserrat.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 12
Estructura de la població per edats. Flora Fou (2010) i Olesa de Montserrat (2009)
0
10
20
30
40
50
60
Menys de 20 De 20 a 39 De 40 a 59 De 60 a 70 Més de 70
Perc
enta
tge
Flora Fou Olesa de Montserrat
Flora Fou Olesa de Montserrat Estructura d'edats
Total Percentatge Total Percentatge
Menys de 20 53 52 5.252 22,5
De 20 a 39 32 31 8.069 34,6
De 40 a 59 8 8 5.780 24,8
De 60 a 70 5 5 1.766 7,6
Més de 70 4 4 2.434 10,4
Total general 102 100 23.301 100
Existeix una gran diferència entre l’estructura d’edats a la Flora i al total
d’Olesa, mentre que més de la meitat de la població de la Flora té fins a 20
anys, a Olesa aquesta franja d’edat no arriba a la quarta part de la població. A
la Flora el nombre de persones majors de 40 anys és molt petit, cap dels
intervals d’edat arriba a superar el 10%. A Olesa, en canvi, la majoria de la
població es troba entre els 20 i els 59 anys, amb un 10% de població major de
70 anys.
Per tant, la Flora Fou, es pot considerar un barri molt jove, amb un nombre
important de menors d’edat que configuren, com s’ha pogut observar, famílies
força nombroses. Per altra banda, hi ha molt poques persones grans, si bé
algunes d’elles en una situació força precària pel que fa a l’autonomia i la salut.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 13
Per reflectir amb un mesura demogràfica habitual aquesta idea, s’utilitza l’índex
d’envelliment1 i l’índex de dependència juvenil2.
L’índex d’envelliment relaciona els dos grups de població inactiva (els menors
de 15 anys i els majors de 64 anys), per tal de conèixer el valor de la
substitució de la població. Tal i com es pot observar tant en el cas d’Olesa com
en el de la Flora el valor és inferior a 100, això significa que hi ha més infants
que persones grans. Aquest índex per al total de Catalunya era el 2008 de 107,
és a dir estava molt pròxim al mateixa quantitat de persones grans que d’infants
i adolescents. La Flora, s’allunya molt tant de la mitjana de Catalunya com del
valor d’Olesa i per tant es pot destacar un molt bon nivell de substitució de la
població.
Comparativa d’índexs demogràfics Flora Fou, Olesa de Montserrat i Catalunya
Índex d'envelliment Índex de dependència juvenil
Flora 14 78
Olesa de Montserrat 62 26
Catalunya 107 22
Pel que fa a l’índex de dependència juvenil, calcula la càrrega que suposa per a
la població en edat activa (dels 16 als 64 anys) els menors de 16 anys. Aquest
índex presenta força diferències entre el barri i Olesa, mentre que la càrrega
per a cada adult en edat de treballar és de gairebé 8 menors de 16 anys a la
Flora, al total de municipi aquest nivell arriba a gairebé 3 menors per cada
persona adulta. Olesa se situa, en aquest cas, força pròxim a la mitjana de
Catalunya que pel 2008 arribava a un índex de 22.
Un cop vistes les característiques generals de la població de la Flora a
continuació s’entra a analitzar aspectes més sectorials, com són la situació
laboral, el nivell de formació, etc. per tal de conèixer les condicions de vida
generals de la població.
1 Segons la definició de l’Idescat l’índex d’envelliment és el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. S'expressa en tant per cent. 2 Segons la definició de l’Idescat l’índex de dependència juvenil és el quocient entre el nombre de joves menors de 15 anys i el nombre de persones de 15 a 64 anys. S'expressa en tant per cent.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 14
Situació laboral dels adults Flora Fou (2010)
15,9%11,4%
15,9%
36,4%
20,5%
Ocupat Atur Inactiu Pensionista Submergit
La major part dels adults realitzen activitats de l’economia submergida,
principalment vinculats a la ferralla i la venda ambulant. Cosa que indica una
gran precarietat laboral i la irregularitat dels ingressos.
En canvi només el 20% de les persones en edat de treballar es troben ocupats
al mercat de treball i gairebé el 16% estan a l’atur, sense cap ocupació en
l’economia submergida.
Pel que fa a la població pensionista representen el 16% del total, per altra
banda, aquelles persones en edat de treballar però que no tenen interès o
possibilitat de fer-ho representen l’11,4% del total, i es tracta sobretot de dones
amb fills petits al càrrec.
Situació laboral dels adults
Total Percentatge
Ocupat 9 20,5
Atur 7 15,9
Inactiu 5 11,4
Pensionista 7 15,9
Submergit 16 36,4
Total 44 100,0
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 15
Font principal dels ingressos per persona La Flora Fou (2010)
34,1%
22,7%
6,8% 13,6%
22,7%
Salari Pensions Prestacions Ingressos irregulars Cap
Font d'ingressos per persona adulta
Total Percentatge
Pensions 6 13,6
Prestacions 3 6,8
Salari 10 22,7
Cap 15 34,1
Ingressos irregulars
10 22,7
Total 44 100,0
La major part de les persones manifesten que no tenen cap font directa i
personal d’ingressos, cosa que significa que depenen dels ingressos d’altres
persones. Tenint en compte que la majoria de llars estan compostes, com a
mínim, per dues persones adultes sembla que les economies familiars són molt precàries i depenen en força casos dels ingressos d’un sol membre de la llar. Un altre valor que destaca és el de les persones amb ingressos irregulars,
aquesta és una part important de la població, que bàsicament reben ingressos
de l’economia submergida, i fonamentalment de la venda de ferralla o bé la
venda ambulant a mercats -sense parada pròpia. D’aquesta manera els
ingressos acostumen a ser irregulars i baixos.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 16
Sumant les persones que no tenen cap ingrés i les que reben ingressos de l’economia submergida arriben a gairebé el 57% dels adults, cosa que representa uns valors de precarietat i irregularitat en els ingressos elevats. Pel que fa a les persones que disposen d’un salari arriba tan sols al 23% de la
població i són poques les cases on es disposa de més d’un sou. Es tracta
doncs d’un barri amb ingressos baixos i amb algunes famílies obligades a
mantenir-se al barri per raons econòmiques.
Pel que fa a aquelles persones que reben algun ingrés a través de
transferències de l’estat, cal distingir entre les pensions de jubilació o
d’invalidesa i aquelles ajudes de caràcter social com ara les Rendes Mínimes
d’Inserció. El volum de persones que reben alguna ajuda social que representa
el principal ingrés de la llar és baix, en canvi el 14% reben una pensió de
l’estat.
La taula següent mostra la població de la Flora segons si està o no
escolaritzada per trams d’edat, distingint entre les etapes d’escolarització
obligatòria (dels quatre als 16 anys) i les etapes no obligatòries (dels 0 als 3
anys i els majors de 16 anys).
Situació d’escolarització per edats
De 0 a 3 anys
4 a 16 anys
Més de 16 anys
No escolaritzats 8 6 55
Escolaritzats 0 27 2
Tal i com es pot observar cap dels infants menors de 4 anys està escolaritzat,
aquesta dada es pot relacionar amb aquelles dones –principalment- inactives al
mercat de treball, que desenvolupen tasques de cria i cura dels fills, en
economies precàries com les que s’ha observat al barri, el cost de l’educació
infantil supera el cost d’oportunitat de treballar per a les dones, especialment
perquè poden accedir a feines amb sous baixos i poc qualificades.
Pel que fa a l’edat d’escolarització obligatòria, la majoria d’infants i joves es
troben escolaritzats. No obstant això, hi ha sis casos de menors no
escolaritzats. Cinc d’aquests casos corresponen a una mateixa família amb una
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 17
situació familiar complexa; amb la convivència de diferents nuclis familiars en
una mateixa llar i la continua mobilitat dels seus membres, cosa que dificulta
molt l’escolarització dels menors; aquesta és una situació coneguda i treballada
des dels serveis socials del municipi. Pel que fa a l’altra menor sense
escolaritzar es tracta d’una noia de 16 anys que ha decidit abandonar els
estudis.
Per últim, i pel que fa als majors de 16 anys escolaritzats representen una part
molt minsa dels adults, de fet només dos joves realitzen estudis no obligatoris a
l’actualitat. La majoria de joves, doncs, no superen els estudis mínims
obligatoris i per tant els nivells de formació futurs seguiran sent baixos, tal i com
succeeix en l’actualitat. Veient la gràfica i la taula següent es poden observar
els nivells de formació de la població majors de 16 anys.
Nivell de formació dels majors de 16 anys La Flora Fou (2010)
1,6% 6,5% 4,8%
22,6%
40,3%
24,2%
Analfabet o neolector Primària o ESO Formació ocupacionalBatxillerat Altres Desconegut
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 18
Nivell de formació dels majors de 16 anys
Total Percentatge
Analfabet o neolector 25 40,3
- Analfabets 13 20,9
- Neolectors 12 19.4
Primària o ESO 14 22,6
- Certificat escolar 6 9.7
- Graduat escolar 8 12,9
Formació ocupacional 3 4,8
Batxillerat 4 6,5
Altres 1 1,6
Desconegut 15 24,2
Total 62 100
Com es pot observar el 40% de la població adulta és analfabeta o neolectora,
és a dir, que gairebé no ha tingut cap contacte amb l’educació, per altra banda,
gairebé la quarta part de la població té els estudis mínims o el certificat escolar.
És a dir, que si bé han tingut una trajectòria escolar han obtingut una titulació
mínima. Per últim, el nombre de persones que han superat els estudis
obligatoris és molt baix, arriba a les 8 persones majors de 16 anys.
En definitiva, doncs, gairebé tota la població de la Flora té uns nivells d’estudis
molt baixos, cosa que marca les seves possibilitats d’inserció laboral així com
la manca de certes habilitats i capacitats per a desenvolupar-se en tots els
àmbits de la societat.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 19
5. MAPES
Fins ara s’ha aportat una visió de conjunt, agregant les dades de totes les llars i
les famílies, a través de taules i gràfiques estadístiques. Per tal d’anar
concretant les diverses situacions i característiques de les llars en particular, a
continuació es mostren una sèrie de mapes que situen sobre l’espai físic del
barri de la Flora Fou les característiques particulars de cadascuna de les llars.
De l’anàlisi d’aquests materials se’n poden extreure conclusions tant del global
de barri com informacions més puntuals i significatives de cada família en
particular.
El mapa que es pot observar a continuació correspon a la titularitat de les llars per part dels residents. Així si bé tots els habitatges són de propietat
privada, no sempre és el propietari qui resideix a l’habitatge.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 20
9 13
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era *
10 14
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era **
11 15
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
12 16
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
Propietari-resident Lloguer
Embargat-resident Situació irregular
Buit
* No estan al corrent del pagament de la hipoteca** Lloguer sense contracte d'un pis embargat
Tinença de l’habitatge
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 21
En el cas de la Flora, tal i com mostra al mapa, la majoria d’habitatges ocupats
hi viuen propietaris residents, especialment els edificis número 11, 12 i 13 són
els que presenten més propietaris vivint-hi. Això, no obstant, no es relaciona
amb un millor estat de conservació dels edificis, com potser caldria esperar, de
fet el número 13 és un dels edificis més degradats. Si bé el número 12 i
especialment el número 11 sí que coincideixen amb els edificis en millor estat
de conservació. De fet, el número 11 és l’únic edifici que té la porta d’accés
tancada permanentment.
Una situació particular d’algun dels propietaris dels habitatges és l’impagament
de les hipoteques cosa que fa preveure l’embargament dels habitatges per part
de l’entitat bancària. Segons les informacions recollides aquesta circumstància
només es dóna en dos casos, els baixos primera del número 13 i el baixos
segona del número 14, malgrat és previsible que aquest xifra s’ampliï atès el
comentaris dels mateixos propietaris morosos.
En dos casos els pisos ja han estat embargats, en un d’ells hi segueix residint
la família embargada i a l’altra hi viu una parella que paga un lloguer irregular a
la titular a qui se li va embargar l’habitatge. Aquesta és l’única situació
d’irregularitat en el lloguer que s’ha pogut detectar en el transcurs del treball de
camp, la resta de lloguers, en principi es troben en situació legal.
De fet a la Flora hi ha set lloguers més, la majoria de parelles joves que fa poc
temps que s’han establert a l’habitatge actual.
El següent mapa mostra el nombre de persones per llar, en base a quatre
intervals.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 22
9 13
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
10 14
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
11 15
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
12 16
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
Llar unipersonal De tres a cin membres
Dos membres Més de cinc membres
Buit
Nombre de persones per llar
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 23
Com es pot observar, un bon nombre dels pisos estan molt densament poblats, amb més de cinc membres, en habitatges de 73 m2. Especialment
greus són les condicions de dos habitatges de 13 i 16 membres. Un bon
nombre de les llars formades per més de cinc membres tenen estructures de
família extensa, amb més d’un nucli familiar convivint a la llar. En les llars amb més residents s’ha pogut observar una forta degradació dels habitatges, sobretot pel que fa a l’estat de conservació. No obstant això, d’altres pisos,
especialment de lloguer, on hi viuen menys persones també presenten molta
degradació o mal estat de conservació.
En segon lloc hi ha els habitatges de fins a cinc membres, en general es tracta
de famílies nuclears amb fills/es a càrrec. Les llars de dos membres estan
formades, en general per parelles joves o per parelles grans. Per últim, només
hi ha dues llars unipersonals, corresponents a persones joves.
Per analitzar les vinculacions familiars en termes de família extensa s’ha
elaborat el mapa següent.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 24
9 13
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
10 14
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era *
11 15
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona ** B 1 era
12 16
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
Nucli 1: Echepares Riera Nucli 2: Pérez Salguero
Nucli 1: Serrano Nucli 2: Jiménez Moreno
Famílies marroquines sense parentiu Nucli 2: Giménez Giménez
Altres famílies Buit
* Viu fam. Serrano, però la propietat és fam. Jimènez Moreno amb el pis embargat. ** Sogre de 15 1er 1era Fam. Echepares
Vincles familiars al barri
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 25
Amb el treball de camp s’han pogut identificar dos grans nuclis de relacions
entre famílies extenses, que s’han representat amb dues games de color (verd i
blau). Aquests nuclis de relacions familiars estan formades per diferents
famílies extenses, representades, cadascuna per una tonalitat dins el verd o el
blau. Per últim, aquelles famílies que no tenen relacions familiars al barri s’han
identificat amb d’altres colors, segons si eren famílies autòctones o famílies
marroquines.
Si bé quan s’analitzin els genogrames familiars es podrà entrar més en el detall
del tipus de relacions existents entre les famílies extenses, de moment es
basarà l’anàlisi simplement en l’existència d’aquesta relació.
Com es pot observar al mapa hi ha un nucli format per la família Echepares Riera i per la família Serrano, es tracta de famílies amb molts anys de
residència al barri, que a través de la coneixença veïnal s’han anat relacionant.
Aquestes famílies tenen dos habitatges centrals el número 12 baixos segona i
el número 9 baixos primera, i després d’altres habitatges on resideixen fills i
nets que s’han anat establint al barri amb les seves famílies. Aquest nucli de
famílies extenses està format per 18 membres, que viuen en sis habitatges.
L’identificat com a nucli 2 està format per tres famílies extenses arribades a la Flora fa entre 5 i 7 anys, amb poc temps de diferència, segons les
informacions recollides. A diferència del que succeeix amb el nucli 1, les
famílies d’aquest segon nucli ja estaven emparentades amb anterioritat a
l’arribada a la Flora. Sembla que durant els anys han anat expandint la seva
influència al barri, i en la mesura que s’han anat creant noves famílies o que
s’han separat nuclis familiars han tingut tendència a instal·lar-se a habitatges
de lloguer al mateix barri. Aquest nucli de famílies extenses està format per 44 membres, més del 40% de la població del barri, que viuen en set habitatges. Per altra banda, hi ha tot un conjunt de famílies que no tenen lligams familiars
al barri, es tracta de 10 habitatges. Aquestes famílies són o bé famílies
marroquines que en general viuen a la Flora degut al preu dels habitatges, o bé
persones joves que van adquirir l’habitatge també a baix cost o bé persones
més grans que tenen una vinculació sentimental amb el barri i que per aquesta
raó no volen marxar-ne. Sembla que tot aquest conjunt de persones estan força
aïllats de la dinàmica de barri, no coneixen a massa dels veïns/es, això els fa
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 26
sentir una mica confinats a l’interior dels habitatges, sense poder fer ús de
l’espai públic.
Un cop vistes les relacions familiars existents a la Flora i tenint en compte les
observacions extretes del treball de camp, es poden identificar alguns aspectes
importants de l’ús de l’espai públic. En el mapa següent se sintetitza aquest
coneixement.
Anà
lisi d
e la
situ
ació
soc
ial i
fam
iliar d
el c
onju
nt re
side
ncia
l de
Flor
a Fo
u
27
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 28
Per una banda, s’identifiquen les zones de l’espai públic segons si el nivell de
degradació és elevat –trama de color vermell- o moderat –trama de color verd.
Cal dir, no obstant, que es tracta d’una zona molt degrada en general, tant pel
que fa a l’espai públic com a les parts comunes dels edificis. Així els carrers no
estan asfaltats, tenen forats causats per les pluges i als marges dels carrers hi
creixen males herbes. A algunes zones del barri hi ha acumulació
d’escombraries i deixalles, tot i que durant el Juliol del 2010 l’Ajuntament
d’Olesa de Montserrat va realitzar una acció de neteja de les parts més
degradades. Els focus principals de brutícia es trobaven a la zona de trasters i
a la part posterior del número 9. Pel que fa a l’estat dels edificis també es pot
observar una zona més degradada que l’altra, per bé que, en general, tots es
troben en força mal estat. Els principals problemes tenen a veure amb la falta
de manteniment, zones enrajolades que han perdut on no es reposen les
rajoles caiguda, escales de pedra escantonades o partides que no s’han
arreglat, bústies en molt mal estat o desaparegudes, escales sense llum
elèctrica, brutícia i objectes abandonat a l’entrada (cotxets, motos, etc.). En definitiva es pot dir que els espais comuns no es cuiden. El bloc número 11
és l’únic edifici tancat i que per tant manté la neteja i l’ordre. L’edifici número 12
també està força ben conservat i la part del carrer que queda al davant de
l’edifici està cuidada i neta de males herbes.
Una part de l’explicació dels diferents usos i estats de conservació dels espais
s’explica per la influència sobre l’espai públic de les diferents famílies del barri.
Al mapa aquesta influència està representada per unes àrees de diferents
colors. Concretament hem pogut detectar tres zones especialment
influenciades per una de les famílies del barri, tot i que probablement existeixin
d’altres usos dels espais menys evidents que no s’han pogut observar.
El primer que caldria assenyalar són les diferències en l’apropiació de l’espai
de les diferents famílies. Per una banda la família Echepares Riera ocupa un
espai ampli al voltant de l’edifici 12, aquesta família fa molts anys que viu a la
zona, i actualment entén aquest espai com a semi privat, així hi ha una zona
que fa servir per estendre la roba, un espai condicionat com a jardí particular
amb una piscina, jocs infantils, etc. Fins i tot han travessat un cotxe al carrer
per evitar que terceres persones del barri però que no resideixen al bloc facin
ús de l’espai que consideren seu. Aquesta apropiació d’un espai públic,
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 29
segurament respon a la necessitat de posicionar-se defensivament davant l’arribada d’altres famílies al barri, amb tendència a colonitzar espais públics. La família Echepares Riera privatitza espais però cuidant-los i
condicionant-los, tot millorant l’aspecte general del barri.
La família Giménez Giménez fa un ús intensiu d’un espai reduït del davant del seu habitatge. En aquest cas el
tipus d’ús està centrat en la
presència continuada dels
membres de la família,
especialment els infants i el
cap de família. Aquest espai
no està especialment
condicionat com a zona
particular, no es treuen les males herbes, ni es tapen els forats causats per la
pluja. Simplement s’han col·locat algunes cadires sota uns arbres. Així doncs,
hi ha una apropiació en la mesura que hi ha una presència continuada, però l’entorn no s’ha modificat especialment, com succeïa en el cas dels
Echepares Riera.
Edifici 16 espai ocupat per Giménez Giménez
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 30
L’última zona amb una clara
influència familiar és la que
inclou els edificis 9 i 13, on la família Jiménez Moreno domina l’entorn. Es tracta
d’un espai extens que
probablement es va
eixamplant en la mesura que
en tenen necessitat. El mode
d’apropiació de l’espai és corrosiu, en el sentit que els espais s’utilitzen per abocar-hi deixalles, emmagatzemar materials o deixar-hi aparcats vehicles en desús o en mal estat de conservació. Així
en el moment que un espai queda saturat de qualsevol d’aquests elements se’n
busca un altre, i d’aquesta manera es van colonitzant espais deixant degradats
els anteriors. La família Jiménez Moreno es dedica, fonamentalment, a la
ferralla cosa que implica que necessiten espais per emmagatzemar materials i
que produeixen moltes deixalles. Tot plegat explica que l’apropiació de l’espai
per part d’aquesta família tingui un major impacte pel benestar del barri, i que
afavoreixi la ràpida degradació de l’espai públic.
Un altre element que alguns veïns/es ens comenten que ajuda a la degradació
de l’entorn és el fet que els infants utilitzin l’espai públic i les zones comunes
dels edificis com a zona de jocs, que a més acostumen a ser destructius. El fet
que no hi hagi control per part dels adults responsables sobre els infants ajuda
a crear un clima d’impunitat que provoca un increment de la degradació.
En definitiva, doncs, queda prou clar que les diferències observades en el grau
de degradació de l’espai depenen en bona mesura de l’ús i el tipus d’apropiació de l’espai que n’estan fent cadascuna de les famílies. També
queda prou palesa l’estratègia defensiva de la família Echepares Riera davant
de la tendència expansionista en l’ús de l’espai de la família Jiménez Moreno.
Edifici 9 zona d’influència Jiménez Moreno
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 31
Un dels elements que es preguntava a les famílies era sobre les seves expectatives respecte al barri, la seva voluntat de permanència o de marxa i les raons que ho motivaven. El mapa següent mostra una
simplificació d’aquestes respostes, cal tenir en compte que cada família
exposava a la seva manera les raons de les seves preferències i que nosaltres
les hem recollit sintèticament.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 32
9 13
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
10 14
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
11 15
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
12 16
1 er 2 on 1 er 1 era 1 er 2 on 1 er 1 era
B 2 ona B 1 era B 2 ona B 1 era
Quedar-se amb millores al barri Marxar a Olesa
Quedar-se i que marxin algunes famílies Marxar on sigui
Expectatives desconegudes Buit
Un element important que hem de tenir en compte en analitzar aquest mapa és
que quan parlem d’expectatives o d’opinions i percepcions cal ser molt caut a
Expectatives vers el barri
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 33
l’hora de treure’n conseqüències, ja que es tracta de manifestacions puntuals
fruit d’un moment i unes circumstàncies concretes. La manifestació
d’expectatives no ha de respondre necessàriament a un posicionament ferm i
reflexionat de la família, i per tant cal prendre-ho com a indicis de la seva opinió
general. Per altra banda, també cal tenir en compte que en el moment que es
consolidi un projecte pública sobre el territori aquestes opinions i expectatives
poden variar i acomodar-se a la situació.
Tenint, doncs, en compte tots aquests condicionants, cal dir que la majoria de famílies manifesten que prefereixen quedar-se al barri. Totes elles, però,
creuen que el barri necessita millores o canvis, i per tant totes elles posen
condicions. Agrupant les opinions de les famílies troben dos posicionaments,
aquelles famílies que creuen que cal realitzar millores al barri i aquelles que creuen que el problema fonamental del barri són una sèrie de famílies que haurien de marxar. Pel que fa a les famílies que voldrien introduir
millores, parlen de l’asfaltat dels carrers, de l’enllumenat, així com de la neteja i
també de les comunicacions amb el municipi. La pèrdua de la línia d’autobús
que unia la Flora amb Olesa ha significat una pèrdua per a les persones grans
que resten al barri, la mobilitat dels quals s’ha vist molt afectada. Les famílies
que parlen de la necessitat que marxin d’altres famílies del barri, són molt més
radicals i assenyalen que des de l’arribada fa 5-7 anys de les famílies Jiménez
Moreno i Pérez Salguero la situació al barri ha empitjorat molt. En alguns casos
se senten intimidats per aquestes famílies i en d’altres casos es queixen del
vandalisme dels infants i de l’ús de l’espai públic de la resta de la família, així
com dels sorolls nocturns i la brutícia.
Una altra part del barri, en canvi, pren l’opció de marxar-ne, una part de les famílies que manifesten que marxarien si poguessin, mostren més interès a quedar-se a Olesa, en general perquè se senten més arrelats a l’entorn o
per tenir-hi la feina o els infants escolaritzats. Però hi ha fins a tres famílies que estarien disposades a marxar allà on calgués, cosa que mostra una
forta displicència amb el barri.
Dins el grup de famílies que volen marxar hi figuren, precisament, les famílies sobre les que recauen les queixes més importants. Aquestes
famílies consideren que l’entorn està massa degradat i s’acumula brutícia i que
els habitatges no presenten les condicions mínimes de salubritat. D’aquesta
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 34
manera fan demanda d’un habitatge proveït per l’ajuntament al mateix municipi
però fora de la Flora.
Així doncs amb aquestes opinions sembla prou clar que un nucli de famílies
concentra les queixes i les demandes d’una bona part dels veïns/es. No obstant
això, hi ha situacions d’abandonament i deixadesa de l’entorn que han estat
una constant del barri, tant per l’ús que se n’ha pogut fer per part dels veïns/es
com pel poc condicionament dels espais per part de l’administració. Tot plegat,
però, no desanima a una bona part dels veïns/es de voler seguir vivint a la
Flora.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 35
6. DINÀMIQUES FAMILIARS
A partir del treball de camp a la Flora i de les entrevistes a les famílies que hi
resideixen, s’ha elaborat un genograma dels nuclis vinculats familiarment dins
del barri. S’han tingut en compte també les dades del padró donat per
l’Ajuntament i les informacions facilitades en coordinació amb els serveis
socials municipals. Tenint en compte aquestes informacions exposem les
següents hipòtesis.
Ens trobem davant d’un grup de 23 famílies de les quals 11 no tenen cap nucli familiar dins del barri. De les 12 restants que sí que tenen vinculacions familiars a La Flora, es diferencien dos grans grups. De les onze famílies que no presenten vincles familiars al barri no aportarem
cap informació destacada pel que fa les dinàmiques familiars. La manca de
vinculació i/o suport familiar en el propi barri les exclou de qualsevol relació
comunitària i aquest àmbit familiar el desenvolupen a altres espais més
acollidors del mateix Olesa o altes municipis de la zona o de la seva família
extensa.
Les onze famílies sense relació familiar a La Flora són llars unipersonals,
parelles i famílies nuclears.
El primer dels grups amb vincles familiars està format per les famílies Echepares-Riera, Serrano-Castaño i Chahbouni. Totes tres famílies són
arribades de fa més de quinze anys al barri de la Flora i entenem que s’han
vinculat a partir de matrimonis entre ells i de la convivència en un barri encara
connectat amb la xarxa normalitzada d’Olesa.
Aquest grup tot i estar relacionat per vincles familiars no són una unitat, cada família (Echepares, Serrano i Chahbouni) és autònoma, i no hem trobat cap indicador que apunti conflictivitat ni greus dificultats per a la inserció en un entorn més normalitzat en tant que serveis i relacions veïnals. L’altre gran grup familiar que destaquem està format per tres famílies extenses
vinculades a partir de matrimoni: Pérez-Salguero, Jiménez-Moreno i Giménez Giménez. Sobre aquest gran grup familiar cal fer esment que parlem en relació a set
habitatges amb vinculacions familiars (30% del total d’habitatges ocupats). Són
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 36
majoritàriament, matrimonis d’ètnia gitana amb diferents graus d’exclusió
social.
A partir de les informacions recollides hem sabut que un dels membres de la
família Jiménez-Moreno va conèixer als Echepares al mercadillo de Martorell.
Després d’aquest contacte va arribar el primer nucli dels Jiménez-Moreno al
barri, que considerem l’inici de l’arribada progressiva de la resta de nuclis
d’aquest grup familiar a la zona. Segons les mateixes famílies provenen de
diferents punts de Catalunya, concretament: de Sabadell, del Prat (St Cosme) i
de Lleida (La Mariola) majoritàriament.
Per les observacions realitzades i coneixements que hem pogut aconseguir
pensem que tots els nuclis d’aquest gran grup familiar han fugit de situacions de crisi en els seus municipis d’origen. Han volgut resoldre
conflictes veïnals, dinàmiques internes problemàtiques, intervencions de
serveis municipals....
Les situacions d’exclusió en l’origen de les famílies i els conflictes que han
originat la mobilitat en aquestes s’han “resolt” també a partir de criteris
d’exclusió: expulsions, desterrament, pactes de no agressió...
Les dinàmiques familiars descrites anteriorment tenen una gran relació amb l’ús
de l’espai en el barri –que hem exposat amb més detall en el mapa d’influència
en l’espai públic (pg:24).
En les dinàmiques que s’estan generant en els darrers cinc o set anys al barri
de La Flora cal ressaltar l’atracció que exerceix el propi barri en famílies amb perfil d’exclusió sobretot per les condicions d’habitabilitat dels espais comuns, l’aïllament en relació a altres barris d’Olesa i el poc control social entès com a facilitador de la convivència i el respecte per l’entorn.
DINÀMIQUES FAMILIARS
15.B.2 1950
Ahmed Chahbouni
1991
Samira C
2001
Rachida C
1998
Horeia C
1985
Hakima C
1965
Fadma oualhaj
1989
Najim C
1980
Mohamed Zaaj
1993
Said C
1977
Antonia Echepares Riera
¿?
2000
Antonio
2002
Rachid
2005
Jesús Homar
2002
Ana
15.1.1
12.B.2 ¿?
1987
Ángela E R
1985
Francisca E R
1989
Juan E R
1981
Isabel E R
1957
Isabel Riera Moreno
1980
Alejandro Serrano Bravo
1979
Agustina Echepares Riera
2010
Angela
14.B.2
Verónica Serrano
2005
Amador
1983
José Echepares Riera
¿?
¿?
1986
Arantza Serrano Bravo
1980
Paco Soto
14.B.1
1934
Pedro Serrano Soler
1938
Margarita Castaño Torres
9.B.1
¿?
¿?
1987
16.B.2
2007
José
DINÀMIQUES FAMILIARS
1955
Fco Pérez Quintana
2003
Sonia PS
1970
Dolores Salguero Salguero
2006
Juan PS
1991
Juan Jesús PS
2000
Kevin PS
1998
Carlos PS
1996
Antonio PS
1994
David PS
1992
Jose Miguel PS
1993
Mª de los Milagros PS
10.1.2 13.1.1
1989
Fco Pérez Salguero
1988
Concepción Hernández Rodríguez
2009
Nayara PH
2007
Kevin PH
14.1.1
9.1.1 1980
José Miguel Salguero Salguero
1979
Mercedes Jiménez Moreno
2002
Antonio SJ
2002
José Miguel SJ
1998
Fernando SJ
1996
José S J
DINÀMIQUES FAMILIARS
1987
Dolores Jiménez Moreno
1983
Jordi Cayero Jordán
13.B.1 1985
Mª Mar Cayero Jordán
2007
Isidro JC
2005
Antonio JC
1980
Félix Jiménez Pubill
(no hi viu)
2003
María JC
13.B.1 1978
Nieves Jiménez Moreno
16.B.1 1946
Juan Giménez Arenas
1956
Pilar Giménez Amaya
2009
Antonio GJ
1989
Antonio GG
1991
Manuela Jiménez Moreno
9.1.2
1992
Mercedes GG 2008
Pedro Antonio GG 1976
José GG
1995
Elena GG
1994
Jesús GG
2008
Fátima GG
1984
Pilar GG
Juan Ramón GG
1998
Gabriel BG
Sr. Barquero
1997
Dolores BG
1980
Dolores GG
Sra. Fernández1997
Juan GF
1995
Fco GF
Fco GG
1999
Basilio GF
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 40
7. CONCLUSIONS
Com s’ha pogut observar, la Flora Fou és un barri conformat per famílies amb
molt baixos nivells de formació, ingressos molt irregulars i poca inserció al
mercat de treball. Tot i això aquestes mancances econòmiques i educatives no
són la principal dificultat del barri, sinó que el procés de degradació tant pel que fa a les relacions socials, com a les condicions de vida de la població i a l’espai físic del barri és el que marca les principals dificultats actuals de la zona. Des d’un punt de vista relacional, hi ha una pèrdua de les normes socials de convivència, substituïdes per acords i pactes tàcits entre famílies influents al barri –pel que fa, per exemple, a usos dels espais. Es tracta de
pactes que per una banda, marginen i aïllen aquells veïns/es sense influència i
poder al barri, i per l’altra emmascaren un conflicte latent entre famílies influents que pot esclatar en qualsevol moment. Existeix, doncs, al barri un
cert desgovern i falta de control social, que com exemple es pot veure en
l’actitud vandàlica dels infants que no és penalitzada o controlada per ningú, ni
pels seus pares ni per la resta de veïns/es per por a les conseqüències de
l’enfrontament amb tota la família extensa. En definitiva, a la Flora les relacions
familiars i els acords tàcits entre famílies extenses han substituït i ofegat les
relacions veïnals, ja que els veïns/es sense llaços familiars s’inhibeixen de
crear un teixit de relacions veïnals, i o bé utilitzen el barri com a zona dormitori
o bé, en els casos de les persones grans, queden recloses als seus domicilis,
amb les situacions d’angoixa i depressió que sovint comporta.
També s’han pogut identificar una sèrie de situacions personals preocupants
des d’un punt de vista social. Destaca especialment la poca gent gran que
encara viu al barri, mancats de vinculacions positives amb la resta de veïns/es del barri i amb falta d’autonomia, tant per les condicions de salut com per l’aïllament del barri. Per altra banda, també s’han detectat
situacions familiars preocupants, des d’un punt de vista de condicions
d’habitabilitat i de sobreocupació de l’habitatge, que poden comportar
problemes de salut i higiene així com d’altres problemàtiques vinculades al
desenvolupament dels infants o les relacions familiars. Una part de la
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 41
població infantil també presenta riscos socials (de diferents intensitat)
relacionats sobretot a la falta de control i límits així com a la difícil inserció
escolar o fins hi tot la manca d’escolarització. Totes aquestes situacions
requereixen d’una intervenció immediata i especialitzada que ajudi a evitar
riscos socials i la degradació de les situacions actuals.
Les condicions en que es troba l’entorn on vivim condiciona tant les relacions
que es donen en aquest espai com les condicions de vida. En el cas de la Flora
Fou, l’estat del barri esdevé un element central per explicar les circumstàncies
en que es troben les persones i famílies que hi viuen. Entenent l’espai físic com
un continu de dins cap a fora, és a dir, dels pisos a les escales de veïns, i
d’aquí a l’espai públic, s’ha pogut detectar una forta homogeneïtat en l’estat de
conservació i els usos. D’aquesta manera s’ha diferenciat una zona més degrada de barri tant a l’interior dels habitatges com a les escales i a l’espai públic, i una zona més ben conservada i cuidada. Aquests dos
espais diferenciats parteixen dels usos també diferents, més o menys
degradadors de l’entorn. No obstant això, el fet que l’espai públic mai no hagi
estat urbanitzat i que no existeixi una comunicació fàcil i còmode amb Olesa ha
marcat en gran mesura els usos que actualment es donen al barri, i per tant el
seu estat de degradació.
Els trets actuals del barri que marquen el procés de degradació parteixen,
a més, d’una trajectòria històrica decreixent. D’un moment inicial de certa
esplendor, per l’origen comú dels veïns/es de la Flora i la influència de la
fàbrica Sedó, caracteritzat per unes relacions veïnals i comunitàries fortes i
cohesionadores, a una continuada pèrdua de referents amb la desvinculació
del barri de la fàbrica i la marxa de molts veïns/es. En etapes posteriors al barri
hi ha arribat diferents onades de perfils de veïns/es diversos, però tots ells amb
expectatives concretes respecte al barri. Així dels treballadors de la SEAT de la
Zona Franca traslladats a Martorell que adquireixen les cases per la proximitat i
l’ambient de “poble” que s’hi pot donar, fins a l’iniciativa d’un grup de joves
d’Olesa amb ideari més o menys alternatiu que buscaven un entorn reduït per
establir un model de convivència diferent al establert en entorns més urbans,
tots ells han partit d’un projecte futur per al barri. Aquests projectes, però no
s’han arribat a desenvolupar donades d’altres onades de vinguda de població,
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 42
amb perfils de certa marginació o exclusió social, i amb evidents mancances
relacionals i socials, que han acabat fent-se forts al barri, inhibint qualsevol
revitalització del barri. D’aquesta manera, només queden al barri algun
exemples d’aquests veïns/es amb projectes concrets per la Flora. Cal destacar
també la presència de població d’origen marroquí que es mantenen al barri per
impossibilitat d’optar a una altra zona d’Olesa.
Les famílies que recentment s’han anat instal·lant al barri i que el dominen
s’han vist atrets per un espai físic poc atractiu per a la majoria de població (poc
urbanitzat, allunyat, en un polígon industrial, etc.), que facilita un espai de poc
control social i manca de normes de convivència, cosa que els permet imposar
certes normes i pautes de conducte que no els serien permesos en altres
entorns. Desactivar aquests elements atractius per aquesta població pot estar al darrera de la solució per la millora general del barri i pel restabliment de dinàmiques comunitàries i socials positives a la Flora Fou.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 43
8. LÍNIES DE TREBALL
Analitzada la situació, pensem que existeixen tres opcions a prendre,
cadascuna de les quals ofereix un escenari específic de possibilitats i
limitacions que exposem a continuació. Aquestes tres opcions són:
A) Mantenir la zona tal com es troba en l’actualitat, amb petits
arranjaments.
B) Rehabilitació de la zona, entenent-la com a zona residencial, amb
intervenció pública orientada a la transformació i millora de la situació
urbana, social i convivencial.
C) Anul·lació de la zona com a zona residencial i reallotjament de les
famílies amb drets reconeguts.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 44
OPCIÓ A. MANTENIR LA ZONA TAL COM ES TROBA EN L’ACTUALITAT, AMB PETITS ARRANJAMENTS. Aquesta és una opció continuista a la realitat social actual, tot i els canvis a
l’entorn. Consisteix en mantenir la poca intervenció actual de la majoria de
departaments municipals respecte de la problemàtica global de la zona, i
destinar-hi intervencions puntuals o sectorials de baixa envergadura:
seguiment social dels casos més rellevants, intervenció policial quan es
demani, recollida de brossa voluminosa quan s’hagi acumulat.
FORTALESES AMENACES
Mínim cost econòmic a curt termini.
Comoditat municipal. Els canvis socials resten en exclusiva en mans de les entitats financeres que son les que estan recuperant els habitatges amb hipoteques impagades. Tot i que per l’experiència que en tenim, aquestes no controlen les irregularitats que s’esdevenen en posterioritat als llançaments.
Manteniment de la “pau social” actual fonamentada en el domini d’uns quants i la resignació dels altres.
Preservació d’edificis amb memòria històrica per a la ciutat. Per bé que amb risc que es degradin paulatinament.
Desenvolupament del conflicte social. Aprofundiment de l’aïllament i la depressió de la gent gran de la Flora.
Pot fer inviable l’operació urbanística d’aportar un parc i un passeig d’accés al riu per al conjunt del poble, ja que les dinàmiques que es donen a l’espai públic de la Flora es poden projectar al parc i al passeig. A la llarga podria haver-hi problemes amb les industries que s’instal·lin al polígon.
Progressar en la projecció, per part d’alguna família, d’activitats irregulars al centre d’Olesa.
Ampliació de l’estigmatització de tots els residents de la zona, malgrat existir una forta diversitat.
Accentuació de la degradació. Augment de pisos buits, augment del vandalisme, augment de la irregularitat. Tendència al desgovern de la zona. (?)
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 45
Desatenció de la infància en risc. Absència de límits, augment de l’absentisme, ja que tot i els esforços que s’hi fan, els serveis socials per si sols no poden provocar canvis substancials més enllà de la contenció.
Degradació social i ambiental
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 46
OPCIÓ B. REHABILITACIÓ DE LA ZONA , ENTENENT-LA COM A ZONA RESIDENCIAL, AMB INTERVENCIÓ PÚBLICA ORIENTADA A LA TRANSFORMACIÓ I MILLORA DE LA SITUACIÓ URBANA, SOCIAL I CONVIVENCIAL
Aquesta opció implicaria adoptar una sèrie de mesures combinades, amb visió
integral, la qual cosa implicaria un treball municipal transversal, i una autoritat
que ho lideri, amb capacitat executiva. Ens referim a:
Activar una línia d’ajuts per a la Rehabilitació dels edificis
Rehabilitació dels pisos vandalitzats
Control de la irregularitat i efectivitat dels embargaments
Urbanització de la zona residencial
Transport públic al centre d’Olesa
Neteja i manteniment dels espais públics
Preveure sortida per a la gent gran: Pisos amb serveis?
Presència habitual de la guàrdia urbana
Intervenció intensiva amb els infants i adolescents
Acompanyament familiar
Aplicació d’un pla comunitari que contempli la generació d’acords per a
la convivència i l’apropiació democràtica i constructiva dels espais
comuns
Treball sobre l’opinió pública d’Olesa. Superar prejudicis
Requeriment a les entitats financeres per a que es comprometin a
exercir de propietaris actius si s’escau.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 47
FORTALESES AMENACES
Preservació d’edificis amb memòria històrica per a la ciutat.
Despesa continguda. Combinació de capital públic i privat.
Viabilitza el parc, el passeig i les transformacions globals de la zona.
Acontenta els que es volen quedar vivint a la zona de la Flora.
Alliberament dels “confinats” a casa per por, tendència a la normalització de l’espai públic.
Revitalització del mercat d’habitatge de lloguer.
Si es posa ordre i s’exerceixen límits raonables, molt probablement les famílies distorsionadores s’incomodin i marxin.
Tots els elements en joc estan interrelacionats, això fa que sigui complexa i lenta la seva execució. Requereix d’un pacte econòmic i polític estable del consistori, així com també amb el conjunt de les famílies residents.
S’hauria de valorar la possibilitat o capacitat d’impactar al veïnat de la Flora amb unes quantes mesures clares, intensives i immediates a l’inici de manera que visibilitzi amb claredat la voluntat dels diferents departaments municipals.
Significa posar en crisi l’estabilitat actual i els pactes tàcits entre conjunts familiars, per la qual cosa podria generar, a l’inici i conjunturalment, més conflictivitat.
Els efectes positius són lents, subtils i de llarg termini.
Té un cost econòmic significatiu
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 48
OPCIÓ C. ANUL·LACIÓ DE LA ZONA COM A ZONA RESIDENCIAL I REALLOTJAMENT DE LES FAMÍLIES AMB DRETS RECONEGUTS.
Aquesta opció significa reconèixer la inviabilitat de la zona com a zona
residencial atès la seva història recent de marginació i degradació socials.
Pressuposa girar pàgina a un procés residencial propi d’un desenvolupament
industrial ja superat.
Es tractaria de:
Establir criteris per a la definició de bens i drets dels titulars d’habitatge:
Antiguitat de padró, acreditacions, segons data planejament que
s’estableixi.
Valorar l’aplicació del decret HAUS (80/2009, de 19 de maig).
Concretar la relació de bens i drets.
Definir l’oferta a fer segons tipologia de situacions i tinences: propietaris
residents, propietaris no residents, llogaters, ocupants irregulars.
Preveure indemnitzacions, alternatives d’habitatge en lloguer o compra a
Olesa o a fora d’Olesa, amb criteris de dispersió geogràfica.
Acompanyament social i educatiu als nous habitatges
Intervenció intensiva de caràcter socioeducatiu durant el procés
Intervenció combinada dels diferents departaments municipals
concernits per evitar una degradació superior durant el procés.
Col·laboració interinstitucional entre l’Ajuntament i la Generalitat (Incasol-
Reursa-Adigsa).
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 49
Enderroc dels edificis d’habitatges o reutilització per a usos cívics i
culturals (centres de interpretació, parc temàtic, espais musicals per
joves,...)
FORTALESES AMENACES
Talla amb claredat i contundència el procés de degradació. El missatge és clar i impactant.
Dóna una alternativa viable i raonable al confinament de la gent gran.
Viabilitza l’ordenació de l’entorn, i facilita el gaudi del parc i del passeig per part de la població.
Allibera un espai urbà a definir en el futur.
Cobertura legal de l’operació.
Els efectes són clars, visibles i inqüestionables.
Les famílies que quedarien situades a Olesa, en un context urbà normalitzat estarien molt més contingudes, amb efectes veïnals mínims si es fa un acompanyament socioeducatiu adequat.
La gent gran podria viure en condicions dignes.
Acontentament de les famílies que volen marxar.
Té un cost econòmic significatiu.
Requereix de gestió política i administrativa. Cal visió i convicció del consistori per a liderar l’operació i implicar la Generalitat.
Resistències d’algunes famílies que no volen marxar i alguna que segurament, amb el que se’ls pugui oferir, hi perdin de manera significa atès el seu grau d’apropiació de l’espai de l’entorn.
Existiran dificultats (superables) per estructurar el reallotjament en dispersió atès les estructures relacionals internes i els interessos familiars.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou 50
Queda pendent realitzar una sessió final de treball que permeti valorar de forma
interdisciplinar i global la situació dels habitatges i de les famílies residents a La
Flora, a partir del contingut d’aquest informe, en continuïtat a la que es va fer a
l’inici del nostre treball. La finalitat d’aquesta sessió final es debatre els
elements aportats, valorar les opcions més convenients en el conjunt de
polítiques municipals previstes per a aquesta zona d’Olesa, i per tant facilitar la
presa de decisions polítiques.
Anà
lisi d
e la
situ
ació
soc
ial i
fam
iliar d
el c
onju
nt re
side
ncia
l de
Flor
a Fo
u
51
AN
NEX
: GR
AEL
LA C
OM
PAR
ATI
VA T
ITU
LAR
ITA
TS
Adreça
Registre Propietat
Servei aigua
Pa
dró
Entrevista
C. Flora Fou
9 bxs 1
Pedro Serrano Soler
Margarita Castaño
Torres
Pedro Serrano Soler
Pedro Serrano Soler
Feta
C. Flora Fou
9 bxs 2
Matilde Riera Moren
o
Guadalupe
Casa Riera
Guadalupe
Casa Riera
No consta
No feta
C. Flora Fou
9 1er 1a
Caixa d’estalvis laietana
Mercede
s Jim
énez M
oren
o Mercede
s Jim
énez M
oren
o Feta
C. Flora Fou
9 1er 2a
Sílvia Pérez Cerdán
Sílvia Pérez Cerdán
José Echep
ares Riera
feta
C. Flora Fou
10 bxs 1a
Ana
maria m
oren
o bravo
Ana
Maria M
oren
o Bravo
Ana
Maria M
oren
o Bravo
No feta
C. Flora Fou
10 bxs 2a
Ba
nco Guipu
zcoano
SA
No contracte
No consta
No feta
C. Flora Fou
10 1er 1a
Enriqu
e Ro
drígue
z Martín
Enriqu
e Ro
drígue
z Martín
Enriqu
e Ro
drígue
z Martín
No feta
C. Flora Fou
10 1er 2a
Dolores Sastre Ro
bles
Margarita Caballé Alavedra
Jaim
e Saum
ell Caballé
Margarita Caballé Alavedra
Dolores Sastre Ro
bles
Feta
C. Flora Fou
11 bxs 1a
David Ren
au Calpe
David Ren
au Calpe
David Ren
au Calpe
Feta
C. Flora Fou
11 bxs 2a
Juan
José Santia
go Cortés
No contracte
No consta
No feta
C. Flora Fou
11 1er 1a
Anton
io Corral N
ieto
Fca Felip
Guillamon
t
Anton
io Corral N
ieto
Anton
io Corral N
ieto
Feta
Anà
lisi d
e la
situ
ació
soc
ial i
fam
iliar d
el c
onju
nt re
side
ncia
l de
Flor
a Fo
u
52
C. Flora Fou
11 1er 2a
Juan
José Hurtado
Barrero
Juan
José Hurtado
Barredo
Juan
José Hurtado
Barredo
No feta
C. Flora Fou
12 bxs 1a
Alejand
ro Lóp
ez Abad
Carm
en M
oren
o Re
yes
Alejand
ro lope
z abad
Feta
C. Flora Fou
12 bxs 2a
Isabel Riera M
oren
o Isabel Riera M
oren
o Isabel Riera M
oren
o Feta
C. Flora Fou
12 1er 1a
Ba
lbino Lópe
z Gon
zález
Concep
ción
Lóp
ez Lóp
ez
Balbino Lópe
z Gon
zález
No consta
No feta
C. Flora Fou
12 1er 2a
Larbi D
arghal
Ymna
Chatar Ep
Darghal
Larbi D
arghal
Larbi D
arghal
Feta
C. Flora Fou
13 bxs 1a
Jose Jimén
ez M
oren
o Eusebio Martín
ez Carballo
Mª de
l Mar Cayero Jordan
Feta
C. Flora Fou
13 bxs 2a
Pilar Palomar Villanue
va
Aniceto Peiró Red
on
Aniceto Peiro Red
on
Pilar Palomar Villanue
va
Feta
C. Flora Fou
13 1er 1a
Dolores Salguero Salgue
ro
Dolores Salguero Salgue
ro
Dolores Salguero Salgue
ro
Feta
C. Flora Fou
13 1er 2a
Gregorio Lafuen
te Lóp
ez
Dolores Rod
ríguez Fernánd
ez
Gregorio Lafuen
te (ino
perant)
No consta
No feta
C. Flora Fou
14 bxs 1a
Caixa mon
te de Pied
ad
Nieves Jim
énez M
oren
o Nieves Jim
énez M
oren
o Feta
C. Flora Fou
14 bxs 2a
Ana
Mazas Fernánd
ez
Anton
io‐Fco Ortega Iglesias
Ana
Mazas Fernánd
ez
Ana
Mazas Fernánd
ez
Feta
C. Flora Fou
14 1er 1a
Blas García García
Blas García García
Fco Pé
rez Salgue
ro
No feta
C. Flora Fou
14 1er 2a
Maria Olga Martín
ez García
Maria Olga Martín
ez
No consta
No feta
C. Flora Fou
15 bxs 1a
Jose Vílche
z Jim
énez
Amalia Dom
ínguez Peñ
a
Jose Vílche
z Jim
énez
Jose Vílche
z Jim
énez
No feta
C. Flora Fou
15 bxs 2a
Ahm
ed Chabo
uni
Ahm
ed Chabo
uni
Ahm
ed Chabo
uni
Feta
Anà
lisi d
e la
situ
ació
soc
ial i
fam
iliar d
el c
onju
nt re
side
ncia
l de
Flor
a Fo
u
53
Fadm
a Oualhaj Ep Ch
ahbo
uni
C. Flora Fou
15 1er 1a
Anton
ia Echep
ares Riera
Rachid Chahb
ouni
Anton
ia Echep
ares Riera
Anton
ia Echep
ares Riera
Feta
C. Flora Fou
15 1er 2a
Ana
Esteb
an Sánchez
Ana
Esteb
an Sánchez
Abd
errahim Ferraa
Feta
C. Flora Fou
16 bxs 1a
Fco Gim
énez Gim
énez
Pilar Gim
énez Gim
énez
Anton
ia M
artín
ez Franco
Pilar Gim
énez Amaya
Feta
C. Flora Fou
16 bxs 2a
Ester Lópe
z Morales
José‐M
aria Gim
eno Ba
ques
Mariano
Rod
ríguez Saez
Boussamma Azaho
um
Feta
C. Flora Fou
16 1er 1a
Francisca Molina Ro
drígue
z Francisca Molina Ro
drígue
z No consta
No feta
C. Flora Fou
16 1er 2a
Albert P
reses Pu
ig
Clare‐Mary Cu
llen
Albert P
reses Pu
ig
Zoufla Zahou
m
Feta