2 DE JUNY 2012

er molts anys de par

PER MOLTS ANYS DE PART DE LA Júlia

En aquest mar de la vida

tingues ben oberts els

ulls,

per evitar amb mà ferma

tempestes, ones i esculls.

Manel-Dangi

Bé, no se que puc explicar, que puc dir-te... se que ets feliç, potser has trobat el teu lloc al món, una mica massa lluny... no et podem veure gaire sovint...

però ets feliç i això es el que compte.

Recordo quan eres petitona, sempre amb els cabells curts... Quan et deixaven a casa els pares, i nomes veure’m ploraves...

Quan vas anar creixent, i anàvem d’excursió, venies amb nosaltres al cotxe, i recordo que cantàvem cançons per distreure’ns i riure... lo tio pep, el mamut

chiquitito..... que be que ens ho passàvem!!

Recordo un any, que estàvem a un apartament a Sant Antoni, vareu vindre tota la família, i recordo, (i no era la primera vegada) que varem sortir a la

terrassa i vas vomitar, jo vaig pensar, ai el vòmit! Anirà directe als cafès amb llet del bar de sota!!!!

Et vas anar fer gran i jo ja vaig marxar a Vic... l’ultima trobada, si no recordo malament, va ser a la cosinada a casa teva, la de la caseta petita, estaves molt

guapa! El que mes em va impactar va ser la teva habitació, color vermell... que atrevida!!

Ara fa molt temps que no et veig, nomes per internet per nadal, així que espero, que si tornes aviat, facis una festa i ens retrobem tots plegats per recordar

vells temps i aprendre de les teves experiències.

Moltes felicitats Alba!!!! Esther

Diuen que els Geminis tenim dues personalitats,

jo com a bona geminis crec que en tenim tres o

quatre, cosa que ens permet fer moltes coses,

fins i tot algunes que ningú enten, som

lluitadores, agosarades, apassionades i versàtils.

També sabem quan ens equivoquem i malgrat

les adversitats rectifiquem i tirem endavant.

PER MOLTS ANYS nebodeta. La foto es de l-any

passat a la capadocia de la teva estimada

turquia, espero que t-agradi.

merce

La vida dona moltes voltes i el que avui ens sembla sòlid pot volatilitzar-se en un

moment. Amb el temps queden aquelles per les

que hem lluitat més. Si coincideixen amb les que són més importants

per nosaltres, tenim èxit i si no... En fin, canviem el rumb.

Que tinguis un aniversari ple d’èxits,

i l’altre i l’altre i l’altre ... Montse :-)

Felicitats Alba

Com passa el temps....

Felicitats per aquests esplèndids 23 anys ¡!!

Tens tant après i tantíssim per aprendre, tant per gaudir i per fer gaudir, per

ensenyar-nos , per compartir, per imaginar, per inventar, per solucionar…

Escriu!!!

T’esperem aviat!!

Fina i Pedro

EL TREN DE LA VIDA

A la meva neboda Alba

Agustí-Mercè Maig 2012

"La vida no és més que un viatge amb tren: abarrotat d'embarcaments i desembarcaments, esquitxat d'accidents, sorpreses agradables

en alguns embarcaments, i profundes tristeses en altres.

Quan naixem, pugem al tren i ens trobem amb algunes persones que creiem que sempre estaran amb nosaltres en aquest viatge: els

nostres pares.

Lamentablement la veritat és una altra.

Ells baixaran en alguna estació deixant-nos orfes del seu afecte, amistat i la seva companyia irreemplaçable. No obstant això no impedeix

que es pugin altres persones que seran molt especials per a nosaltres.

Arriben els nostres germans, amics i aquells amors meravellosos.

De les persones que prenen aquest tren, hi haurà també els que ho facin com un simple passeig

... Altres que trobaran només tristesa en el viatge ... I hi haurà altres que, circulant pel tren,

sempre estaran disposats ajudar a qui ho necessiti. Molts al baixar, deixen una enyorança

permanent ...

Altres passen tan desapercebuts que ni tan sols ens adonem que van desocupar el seient.

És curiós constatar que alguns passatgers, els que ens són més estimats, s'acomoden en vagons

diferents del nostre. Per tant, se'ns obliga fer el trajecte separats d'ells.

Per descomptat, no se'ns impedeix que durant el viatge, recorreguem amb dificultat el nostre vagó i arribem a ells... Però

lamentablement, ja no podrem asseure'ns al seu costat ja que hi haurà una altra persona ocupant el seient.

No importa, el viatge es fa d'aquesta manera: ple de desafiaments, somnis, fantasies, esperes i comiats ... però mai hi ha retorns.

Llavors, fem aquest viatge de la millor manera possible. Tractem de relacionar-nos bé amb

tots els passatgers, buscant en cada un, el millor d'ells.

El gran misteri, a la fi, és que no sabrem mai en quina estació baixarem,molt menys on

baixaran els nostres companys, ni tan sols el qui seu al seient del costat.

Em pregunto si, quan baixi del tren, sentiré nostàlgia ... Crec que sí.

Separar d'alguns amics dels que vaig fer en el viatge serà dolorós. Deixar que la meva família

segueixi sola, serà molt trist. Però m'aferro a l'esperança que, en algun moment, arribaré

a l'estació principal i tindré la gran emoció de retrobar-los, veient arribar amb un

equipatge que no tenien quan van embarcar. "Amiga meva, fem que la nostra estada en aquest

tren sigui tranquil·la, que hagi valgut la pena. Fem esforços per tal de que quan arribi el moment

de desembarcar, el nostre seient buit deixi enyorança i bonics records als que en el viatge romanguin. Per això, ... a tu, que ets part del

nostre tren, et desitjo un ...

¡¡Feliç viatge!

Seguirem fent castells en

l’aire

Seguirem celebrant

aniversaris

Seguirem rient

Seguirem gaudint

Seguirem fent trobades

Seguirem recordant els que

no hi són

Seguirem fent rutes i camins

Seguirem cantant cançons

Alba moltes felicitats en el teu aniversari

T’esperem per celebrar-ho 2 de Juny de 2012

Moltes Felicitats Disfruta dels 23

Casas Rullo