Els animals de 1r ESO A.

5. Els animals invertebrats.

Fet per:

Gerard Talarn

Marc Monclús

Albert Palau

Marc Armengol

Data:15 de febrer 2013

1r ESO A

Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

Títols dels apartats

1.Els polífers i els celenterats

2.Els cucs

3.Els mol·luscs: gasteropodes, bivalves, cefalòpodes.

4.Els artròpodes: Els insectes, els aràcnids, els crustacis, miriàpodes.

5.Els equinoderms.

6. A fons.

Els porífers

Els porífers i els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparell.

Les esponges constitueixen el grups dels porífers. La majoria són marines, però n’hi han d’aigua dolça.

El cos té forma de sac i està perforat per porus, que es comuniquen per Canals. En la cavitat atrial, o general,

comunica amb l’exterior per un orifici anomenat òscul. Tenen capacitat de regeneració, un tros d’esponja pot

originar una de completa.

Els celenterats

.Són animals aquàtics. La majoria són ma-

rins, però també n’hi han d’aigua dolça.

Presenten simetría radial, és a dir, que el

seu cos es pot dividir per diversos plans-

de simetría. Tenen el cos tou, amb una

obertura coberta de tentacles. L’obertou-

ra comunica amb la cavitat gastrovascular.

Els tentacles tenen vesícules amb substàn-

cies per paralitzar les preses. Els celente-

rats poden tenir forma de:

Forma de pòlip: tenen forma de

sac tubular, tenen l’obertura a

l’extrem superior del cos. Viuen

fixats al fons del mar indivdual-

ment.

Forma de medusa: tenen forma de

paraigua amb l’obertura a l’extrem

inferior. Viuen nedant activament

o surant a l’aigua

1. A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el nom de porífer?

Fa referencia alS porus

2. En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’assemblen? Es diferen-

cien en: el pòlip te forma tubular i la medusa de paraigua.. Els pòlips tenen

l’obertura a l’extrem superior del cos i les meduses a l’extrem inferior. I en

que els pòlips viuen fixats al fons del mar i les meduses viuen nedant activa-

ment. S’assemblen en que tenen tentacles, tenen la simetría radial la cavitat

gastropulmonar.

24. Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recorre-

gut que fa el corrent d’aigua des qque hi entra fins que en surt.

Entra per uns orificis anoments porus, l’aigua que es comunica amb uns Canals.

Dels Canals va fins la cavitat artial i es comunica amb l’òscul i surt a l’exterior

de nou.

25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats.

A) Identifica-hi els animals de cada grup.

Actínies, coralls i una medusa.

B) Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlip i quins de

medusa.

Pòlip: Les actínies i els coralls. Medusa: Medusa

Característiques

generals dels

porífers i celente-

rats

Característiques

generals dels

porífers i celente-

rats

Porífers: tenen el cos

perforat per porus,

que es comuniquen

per canals. A l’inerior

tenen la cavitat artial,

que comunica amb

l’exerior per l’òscul.

Celenterats: són

aquàtics. Presenten

simetría radial. Tenen

el cos tou, amb una

única obertura cober-

ta de tentacles, que es

comunica amb la cavi-

tat gastrovascular.

Poden tenir forma de

pòlip o forma de me-

dusa.

Imatge de animal porífer amb les diferents parts

que el componen.

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

Imatge de animal celenterat. Medusa amb els

tentacles

2. ELS CUCS

Els platihelmintsSón els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit

en segments i sense òrgans de locomoció.

Alguns, com la planària, són aquàtics o de medis humits. Altres, com la tènia,

són paràsits, tant de les persones com d'altres animals. No tenen aparell di-

gestiu ni aparell respiratori.

Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i femenins. Es poden

autofecundar i produeixen milers d'ous.

Els nematodesLa triquina i els cucs intestinals són nematodes. Tenen el cos cilíndric,

tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majoria són de vida

lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terrestres. Alguns són paràsits i

produeixen malalties als animals i a les plantes. No tenen òrgans respiratoris.

Els anèl·lidsEl cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou, cilíndric i

dividit en anells. Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta

repetició d'anells al cos s'anomenametameria.

3. Quines diferencies hi ha entret els tres grups de cucs?Que tenen el cos deiferent, tenen diferentes formes de

respirar i de reproduir-se.

4. Busa els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.

Platihelmint: Grups d’animals invertabrats , en forma de cuc, de cos pla profunda en comperació amb els fons

oceànics.

Anèl·lids: Grup de animals incvertabrats , amb el cos allergat i tou , dividit en segments o anells, com per exe-

mple el cuc de terra.

5. Els aèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta carecteristiqua amb

el tipùs de respiració?

Que respiren per la pell i els aqüatics per mitja de brànquies.

28.Els anèl·lids són grups d’invertebrats que tans sols poden viure en medis aquàtics o terrestre molt humits.

Justifica a que creus que es dagut aques fet.

Perquè respiren gàcies a les humitat i l’aigua del mar.

30.A.Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?

Les ventoses per desplaçar-se i els grafis per agafar aliment.

B. Inbestiga com es reprodueix la tènia.

Que són hermafrodites i es reprodueixen entre ells.

Només poden respirar en les zones humides i aqüàtiques. No tenen escalet. Tenen els cosos diferents i es distingeixen

en tres grups :

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Els mol·luscs tenen:

Tenen simetría bilateral.

Tenen El cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa

visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la

boca. La massa visceral conté gairebé tots els altres òrgans

de l’animal.

El peu és musculós i el fon servir per nedar,trepar o reptar.

Tenen el cos cobert per el mantell, que és una membrana

fina i la majoria tenen una conquilla. Les conquilles poden

està formades per una o dues peces, anomenades valves.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Els mol·luscos aquàtics respiren per brànquies mentre que els ter-

restres respiren per pulmons. Alimentació molt variada.. Alguns

són carnívors i s'alimenten d’ altres animals. També ni ha de herbí-

vors, tos tenen aparell digestiu desenvolupat.. Ni ha de hermafro-

dites i també ni ha que tenen el sexe separat. Fecundació interna o

externa, són principalment ovípars i fan metamorfosi.

Hi ha tres grups de mol·lusc:

Els Gasteròpodes tenen un cap desenvolupat amb quatre tentacles, tenen ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar.

A la boca tene una espècie de llengua amb unes dentetes anomenades ràdula. Gairebé tots tenen una conquilla. Els marins

respiren per brànquies i el terrestres per pulmons. Són Herbívors, però també ni ha de carnívors.

Els bivalves tenen dues valves que formen la conquilla. Tots són aquàtics o marins. No tenen un cap diferenciat, tenen el peu

petit ,en forma de destral i és excavador característica que els permet enterrar-se a la sorra. Respiren per brànquies i s’alimen-

ten filtrant l’aigua, de la qual retenen l’aliment.

Els cefalòpodes són marins ,tenen el cap ben desenvolupat, amb ulls grossos. El peu s’ha transformat en tentacles. La majoria

no tenen conquilla. Respiren a través de brànquies. Són carnívors i, mitjançant els tentacles , que estan proveïts de ventoses,

subjecten les preses.

Grups de mol·luscss

El cargol és un

mol·lusc terres-

tre amb una con-

quilla enrollada en

espiral.

El musclo és una

bivalva que viu

fixat a les roques

per mitja d’unes

secrecions filamen-

toses.

El nàutil és l’únic

cefalòpode que té

una conquilla pro-

tectora.

6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs ? Els hi permet nadar, trepar o reptar.

7. Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc? Tenen simetria bilateral. Tenen El cos tou i dividit en tres regions: el

cap, la massa visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté gairebé tots els altres òr-

gans de l’animal. El peu és musculós i el fon servir per nedar,trepar o reptar. Tenen el cos cobert per el mantell, que és una

membrana fina i la majoria tenen una conquilla. Les conquilles poden està formades per una o dues peces, anomenades valves.

8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes:

Gasteròpodes: Grup de mol·luscs , la majoria tenen conquilla i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permet rep-

tar, com els cargols . Del grec gastér : panxa o estomac , i podós : Peu.

Bivalve: Grup de mol·luscs , que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conqui-

lla amb dues valves o peces articulades que encaixen l’una en l’altra,com les cloïsses o les escopinyes. Del llatí,, bi:dor, i valva:

porta.

Cefalòpode: Grup de mol·lusc que tenen el cap envoltat de tentacles i que generalment no tenen conquilla, comel pop. Del

grec, Kephalé: cap, i podós : peu.

9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?

Pertany al grup dels mol·luscs bivalves. Perquè te dues valves que formen la conquilla. No tenen cap diferenciat.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten simetría bilateral.

Tenenel cos cobert per l’exoesquelet per protegir-los dels de-

predadors.

Apèndix articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals.

La magoria tenen el cos dibidit en tres parts: cap, torax i abdo-

men

Els ulls poden ser ocels o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

Són ovipars, i la fequndació sol ser interna.

En alguns artropodes, de l’ou neix una larva, que despres d’un proces fa la metamorfosi que es converteix en un individu adult.

Nom de muda, es el proces que rep quan aquests animals es canvien l’esquelet extern, aixo els i pasa molts cops al llarg de la

seva vida.

Tenen cap, abdomen i torax.

La foto es d’una llagosta d’on ens indiquen algunes

parts de l’animal.

10.Busca els conceptes clau de l’origen del terme artròpode.

Que tenen potes articulades.

11. Quina funció té l’exoesquelet dels artròpodes?

Defencar a l’animal de agracions externes.

12. Per què els artròpodes han de mudarla coberta externa? Com s’anomena aquest procés?

Perque ban creixen i s’els hi fa petita. Aquest procés s’anomena muda.

Els artropodes viuen en tots els medis: Terrestres, marins i d’aigua dolca. Presenten una gran veriatat d’adaptacions a diferents

maneres de viure.

Com són els insectes.

Els insectes

Al cap hi tenen un parel d’ulls compostos dos o tres ocels i un parell

d’antenes. El torax presenta tres parells de potes articuladesi general-

ment un o dos parels d’ ales.

Respiren perr mitja d’uns tubs ramificats anomenats tràquees. Fan la me-

tamorfosi poden passar peruna única fase de larvària o per dues fases, la

de larva i la de nimfa, com en el cas de les papallones.

Aparells bucals dels insectes

Boca mastegado-

ra (Formiga).

Boca xucladora

(papalona).

Boca mastegado-

ra i llepadora

(abella).

Metamorfosi de la papallona monarca.

De cada ou que ha post la femella, neix una larva,

anomenada eruga. L’eruga, després d’un període de

creixement i maduració, passa per una fase de nimfa,

en la qual s’embolcalla dins d’un capoll, que rep el

nom de crisàlide, i experimenta un seguit de canvis

Larva la primera fase .

Crisàlida. La larva s’embolcalla i

forma el capoll.

Insecte adult

13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes ? Perquè tenen sis potes.

14. Com respiren els insectes ? Respiren perr mitja d’uns tubs ramificats anomenats tràquees.

29. Les fotografies seüents són d’un anèl·lid i d’una eruga.

a) Identifica quin és cadascun. La foto A l’uruga i la foto B l’ anèl·lid.

b) En què s’assemblen i en que es diferencien. S’assemblen en que els dos són cucs i es diferencien en que el cuc de seda

fa metamorfosi i el anèl·lid no.

37. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials:

a) Els tèrmits, formigues i vespes.

c) Xinxes, polls i puces.

Boca picadora i

xucladora

(Mosquit).

Els aràcnids

Els crustacis

Gairabé tots són marins, però també n’hi han d’aigua dolça.

Tenen el cos dividit en el cap, el tórax i l’abdomen, tot i que en

molts casos el cap i el tórax están units i formen el cefalotórax.

Al cap hi tenen dos aparells d’antenes, un aparell d’ulls i mandíbules

mastegadores. Tenen cin parells de potes en el tórax. L’abdomen

està segmentat. Respiren per mitjà de brànquies, situades a les po-

tes, o través de la superficie del cos. Tenen una alimentació variada;

la majoria son carnívors, però també n’hi han de filtradors i paràsits.

Són ovípers, i presenten la metamorfosi.

Imatge d’un aràc-

nid. Una aranya

en que es poden

veure les difrents

parts en que està

composta. El

cefalotórax, l’ab-

domen, els pedi-

palps, els quelí-

cers i les qutre

potes.

Imatge d’un crus-

taci

Podem observar

les antenes, el

tórax i el cefalo-

tórax.

15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina utilitat

tenen?

Són una espècie de pinçes que serveixen per menjar.

16. Busca en els conceptes clau el signuficat de mi-

riàpode.

Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos

llarg dividit en nombrosos segments . Cada segment té

un o dos parells de potes, com els centpeus o els mil-

peus. Del grec myriás: molt nombrós, i podós: peu.

17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i

les paperres?

Escorpins: pertanyen al grup d’aràcnids.

18. Quina és la principal diferència que hi ha entre els

centpeus i els milpeus?

Doncs que el centpeus té moltes menys potes que el

milpeus.

Els miriàpodes

Són artròpodes terrestres que viuen en

llocs foscos i humits.

Tenen el cos allargat i format pel cap,

tronc. Tenen un nombre variable de seg-

ments. A cada segment poden tenir un

parell un parell de potes. A l cap tenen un

parell d’antenes, ulls simples i una boca

amb mandíbules mastegadores. Respiren

mer mitjà de tràquees. Tenen una alimen-

tació molt variada: alguns són carnívors,

mentre que d’altres són herbívors.

Són ovípars i no presenten metamorfosi.

Imatge d’un mi-

riàpode. Es pot

observar, les an-

tenes, el cap,

tronc i els petits

segments amb

potes

Gairabé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotórax i l’abdomen. Al

cefalotórax tenen dos quelícers, qu els serveixen per menjar, dos

pedipalps amb funció defensiva i táctil, i quatre parells de potes.

Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i están

proveïts d’ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les pre-

ses.

N’hi ha d’ovípars, altres vivípers, tambe n’hi ha d’ovovivípers, i en

cap cas presenten la metamorfosi.

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Tenen simetria radial, tot i que en les larves es bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida, com les granotes; cilíndriques com

les holotúries; o estrellada, com les estrelles.

Presenten un esquelet intern format per petites plaques a la pell.

No tenen un cap diferenciat , i la boca sol està situada a la part inferior

del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Es desplacen per l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs in-

terns, plens d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals.

Respiren a través de la pell i per fer-ho utilitzen l’aparell ambulacral.

Són carnívors s’alimenten de petits crustacis i de mol·luscos. Presenten textos

separats ni ha algunes de hermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous

neixen larves. Alguns com l’estrella de mar, tenen una gran capacitat regenera-

dora que els permet tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a

originar tot l’animal a partir d’un braç que inclogui part del disc central.

Grups d’equinoderms

Equinoideus:

Garotes o eri-

cons de mar.

19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.

Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per pla-

ques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambula-

crals que tenen. Per exemple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec ,

ekînos: eriço , i derma : Pell.

20. Què és l’aparell ambulacral? Consisteix en un sistema de tubs interns, plens

d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals. Quina funció fa? Els hi

permet desplaçar-se.

Asteroïdeus:

Estrelles de mar.

Ofiuroïdeus:

Falses estrelles.

Holotu-

rioïdeus: Co-

gombres de mar.

Crinoïdeus.

Clavellines o lliris

de mar.

A fons

Dions del regne animal, els insectes constitueixen el grup amb el nombre d’espècia i d’indibiduos més nombrosos es coneixen

més d’un millo d’especies d’iferentes. Es molta la veriatat de mides i de formes que presenten, i aquests es divideixen en

aquests grups:

Himenòpers. Tenen dos parells de

ales membranoses, tot i que alguns

no en tenen. L’aparell bucal està

adaptat per llepar, mossegar i xuclar

líquida. Viuen en societats organitza-

des.

Dípters. Tenen un aparell d’ales

membranoses. Les posteriors están

reduïdes a òrgans que mantenen

l’equilibri quan volen, anomenats ba-

lancis. L’aparell bucal és xuclador.

Coloèpeters. Tenen dos parells

d’ales.Las anteriors són gruixudes,

dures i opaques, i les posteriors,

membranoses , i les tenen plagades

sota les primeres quan están en

repòs. L’aparell bucal és mossegador

i mestegador.

Dermàters. Tenen les ales en-

teriors molt grosses i menbranoses,

plegades sota les primeres en eswtat

de repòs. L’aparell bucal és mastega-

dor.

Ortòpters. Tenen dos parells d’ales

les anteriors endurides i les posteriors

plegades sota les primeres. L’aparell

es mastegador.

Heteròpters. Tenen dos parells

d’ales. Les anteriors tenen una part

engruixida i les posteriors són men-

branoses. La boca esta adeptada per

perforar i per xuclar

Lepidòpters. Tenen dos parells

d’ales menbranoses amb escates.

Aperell bucal és xuclador, i esta en-

rotllat en estat de repòs.

Odonats. Tenen dos parells d’ales

estretes, grosses i menbranoses. L’apa-

rell bucal és mastegador.

Sifonàpters. No tenen ales. Les

potes están adaptades per fer salts.

La boca és xucladora i esta adeptada

per perforar la pell.