/ani LLOREfic DE/ CRROR//AR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * DESEMBRE DE 1982 * N° 77

.fß

iloi«p (Tortas

Octubre 19*2

Editorial FLOR DE CARD -2- (218)

ELS AJUNTAMENTS I LA CULTURA

Si va a dir ver, la vinguda de la democracia,de moment, no ha contribuí't gaire a modifi-car l'actitud dels ajuntaments envers de lacultura. Llevat de qualque excepció, el fet ésque les corporacions municipals han mostratmolt poc interès per un aspecte tan essencialdins la vida d'una col·lectivitat.

Podríem retreure'n exemples. Hem pogut to-car amb les mans que, a Mallorca, posseimpeces d'un valor artistic excepcional que, demanera inexplicable, se troben totalment a-bandonades, deteriorant-se progressivamentamb el temps i en perill de sofrir danys irre-parables. Que això succeesca a un pais ambpretensions de formar part d'Europa és un puri simple contrasentit.

Podem admetre que la cultura no és un pro-blema especi'fic ni exclusiu dels ajuntaments;però si és necessària una politica cultural benorganitzada i eficaç, és indispensable que elsajuntaments hi tenguin assignat un paper pre-ponderant, sobretot si volem avançar cap a unmodel d'estat de linia autonòmica. I creimqueés aquest el camí' vàlid per a resoldre certsproblemes amb eficàcia. N'hi ha molts, deproblemes, que només pot copsar i afrontar elqui els té a la vista, és a dir, un organisme local.

Per ventura aquesta indiferència de què par-lam no és sinó un eco de la indiferència delpoble mateix. Es una trista realitat que lesmasses, espontàniament, no solen mostrargran entusiasme per la cultura. Per això elsgoverns dels paisos civilitzats posen taüt d'es-ment a rompre'n la inèrcia i a estimular l'ac-

tivitat cultural des de dalt. Els organismes degovern han d'ésser capdavanters eri molts decamps i un d'aquests és precisament la cultu-ra, un dels béns més valuosos d'una comunitatcivil.

Amb això no volem significar que la culturahaja d'esser un monopoli estatal. Al contrari,la cultura autèntica ha de sorgir del poble is'ha d'ajustar a les seves peculiaritats.La his-tòria recent del nostre pais ha mostrat fins aquin punt és estèril una cultura oficial, fabri-cada i manipulada per uns organismes que, amés a més, no tenien base popular. Als ajun-taments no els pertoca fer la cultura^inó im-pulsar-la per les vies més adequades a cadamoment i a cada situació, seguint uns planstraçats amb intel·ligència, imaginació i gene-rositat, que determinin accions coordinades icoherents; no amb activitats esporàdiques, in-connexes, empreses de tard en tard per que-dar bé davant els intel·lectuals i per tranquil-litzar-se una consciència tampoc nogaire exi-gent.

No ens temérem i estarem a punt d'haverd'e-legir els nostres representants als ajuntamentsA l'hora de valorar els mèrits dels candidats,tots els ciutadans conscients hauriende sospe-sar amb tot esment quina aportació pot fercadascun d'aquells dins l'àmbit cultural, qui-nes garanties ofereixen de dur endavant unabona politica cultural aplicada amb f e, entusi-asme i, en especial, inspirada en la realitatautèntica del'nostre pais, en consonància ambles nostres arrels vertaderes i orientada capals horitzons que poden constituir el nostre ú-nic possible futur .

PREMSA FORANA

Õ&Q&W&

SA~ GRUTA

BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra. Porto Cristo - Caia Millor T 570193 _presupuestos sin compromiso

Flor de Card Varis FLOR DE CARD -3- (219)

Don JOAN NOGUERA, que durant més de30 anys fou "Es Quefe" de s'estació.

Bolleti'-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Desembre de 1982. Número 77.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Dipòsit legal: 765-1973.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

COL·LABORADORS

Josep Cortès

Guillem Pont

Maria Galmés

Biel FloritPere Josep Llull

Bmeu. MatamalasRamon RossellóFrancesc ClapésPere Or p i'Antoni MesquidaPere BauçàMiquel SuredaAndreu AmerGuillem QuinaIsabel NicolauFelip FortesaAntoni Sansó

Portada 1Entrevista 4Crònica Informal 6Batec 9índex del 82 12Espipellades 14Instruments 19Els 14 clotets 8Pensaments 15Sant Llorenç ahir 24Batec 9índex del 82 12Si lleu... 22Contarella pagesa 10Escola Card 15Mecanografial'ascensió... 16Història 18Costums 18Instruments 19Objectors 20Carta al batle 21Esports 23TresoreriaDistribucióDistribucióSecretariaTranscripció

NOTA

"Flor de Card" ha rebut la següent notadel 'Ajuntament, que reproduim textualment:

"El Consell Executiu del Consell General In-terinsular de les Illes Balears, en sesión cele-brada el dia 19 de Octubre de 1982, adopto,según comunicación de la Conselleria de Inte-rior recibida en este Ayuntamiento, el siguiente acuerdo:"A propuesta del Consejero de Interior y a te-nor de lo establecido en el articulo 42-2-3 delReal Decreto 2245/1979, de 7 de septiembre,se aprueba el cambio de nombre del munici -pio de San Lorenzo del Cardessar por el deSant Llorenç des Cardassar".Lo cual tengo el honor de comunicarle, a finde que en lo sucesivo se use y se difunda elnombre de SANT LLORENÇ DES CARDAS -SAR.Dios le guarde.Sant Llorenç des Cardassar, 29 de diciembrede 1982.El Alcalde,Ignasi Umbert Roig."

CDS

El dissabte, dia 4 de desembre, l'ex-presidentdel govern, Adolfo Suàrez, acompanyat d'enJosep Mèlia, va passar per Sant Llorenç en u-na curta gira pels pobles on el CDS té repre-sentació.Una bona partida de simpatitzants i curiososes va congregar a can Tomeu Carbó per salu-dar-lo i veure de prop el qui fou el motor deltraspàs de la dictadura a la democràcia.

ENQUADERNACIONS

Pels que no ho llegiren el mes passat, repetimque si algú vol totes les revistes de 1982 en-quadernades basta que ens ho faci sebre.En farem pagar 2.000 pts. i podrà triar el co-lor de les tapes.

JUBILATS

El dijous dia 23 de desembre es va inaugurarel local que l'Església ha destinat a l'esplaidels jubilats. Esta a les dependències de la Rectoria que donen a la Plaça Nova.

Entrevista FLOR DE CARD -fr- (220)

Continuant amb la sèrie d'entrevistes que en-cetàrem el mes passat amb els caps dels par-tits que conseguiren més vots a les eleccionsgenerals, hem fet de veure, aquest mes, enMiquel Falera, representant d'"Alianza Popu -lar" a Sant Llorenç» Ens acompanyà un cone-gut afeccionat a la poli'tica que per raons dediscreció preferi'conservar l'anonimat.

- Segons es resultats de ses darreres eleccions,p'es poble n 'hi ha que diven que seràs es prò-xim batle. ¿Tu què hi dius?

- Jo crec que es resultats de ses passades eleecions influiran molt poc en ses d'es batle.Tenes'idea de que es batle de Sant Llorenç no seràuna persona tota sola, sinó que se farà a based'un grup de persones que es poble vegui quevulguin fer feina i que estiguin més o menoscapacitats per fer-ne.

- Però n'hi haurà d'haver un que sigui es bat-le...- Exacte. I un d'aquests, si me presentava i a-nava de cap de llista, podria ésser jo.

- Fas comptes, idò, anar de cap de llista?

- Jo, en fi, he dit sempre lo que vaig a repe-tir: confii trobar un grup de persones que vul-gui'n fer feina i agotarem tots es recursos. Sise troben aquestes persones, a lo millor no emquedarà més remei que haver d'encapçalar unallista, però jo ja t'he dit i t'he repetit moltesvegades que de lo que se tracta és de trobaraquestes deu o quinze persones que vulguin ferfeina p'es poble.

- ¿Ja n'has trobada qualcuna?

- Si. N'hi ha qualcuna que, en fi, m'ha dit quepodria comptar amb ell. Poques, però n'hi haqualcuna.

- ¿Pots començar a donar noms?

- No. Emplearem es sistema socialista d'espe-rar es darrer dia i es darrer minut.

- ¿N'hi ha cap d'aquestes persones que actual-ment estigui dins es Consistori?

- No. No n'hi ha cap.- P'es poble diven que algun regidor preferi-ria anar dins sa llista d'AP...

- Jo, de moment, no he tengut cap contacteamb cap d'ells per estar dins sa llista, a pesarde que per jo no hi ha PSOE, ni UCD, ni res;hi ha persones, i això per jo va davant es co-lors.

- ¿Vols dir que no tendries inconvenient en quepersones que avui militen a un altre partit venguessin a AP per presentar-se?- Sempre que tirin cap a s'ideologia d'AP. Novendrà un socialista o un comunista! Ara bé, jocrec que dins s'Ajuntament actual hi ha perso-nes que a lo millor podrien servir dins AP.

- Tu que ja has estat batle i membre de sa Di_putació, ¿què et fa més ganes, s'alcaldia o esConsell?

- Homo, jo he estat dins sa Diputació i a's mateix temps he estat batle. D'això en vàremtreure un profit que no hi emporta anomenar.Com que crec que sa Part Forana també had'estar representada an es Consell, com diu estan anomenat Estatut, crec que lluitaria comets altres p'es bé de Sant Llorenç.

- Te pareix que una mateixa persona -com enaquell temps- podria ocupar es dos càrrecs?

- Jo crec que avui basta bé un càrrec per unapersona tota sola. En aquests moments s'incompatibilitat és oportuna.

- Però si te deixassin triar, ¿quin triaries?

- Si me deixassin triar, jo triaria es fer feinaper Sant Llorenç, i crec que la faria més béaqui'. Som llorenci' es cent per cent.

- ¿Tens cap esbós de programa municipal?

- Homo, idees un homo sempre en té, peròcrec que en aquests moments és un poc prestper anomenar punts concrets.

FLOR DE CARD -5- (221)

- ¿I en general?

- Crec que a Sant Llorenç hi falten moltes coses i s'ha de fer molta de feina. Teniem s'ai-gua comprada ja en temps meu; falten pues-tos d'escola; s'han d'apoiar totes ses activitatsculturals; en fi, falten moltes coses.

'- ¿Ets partidari, idò, de posar en marxa es projecte de canalització de ses aigües?

- Si. Ara bé, consider que s'Estat hi hauria d'aportat bastants de duros, perquè de llavors ença s'ha convertit en una quantitat astronòmi-ca. Ara bé, si no ho fan es que entrin ho hau-ran de fer ets altres, però arribarà un dia enque Sant Llorenç haurà d'estar canalitzat.

- Tornem a ses eleccions. ¿Com veus es pano-rama local?

- Si t'he de ser sincer el veig molt fred. Tanfred que pareix que tothom se'n fot. No vulldir que sigui ver, però ho pareix. No parlen depolítica i jo crec que n'haurien de parlar, per-què aixi' defenses es teus interessos.

- ¿I de cara an es partits que se puguin presentar?

- De cara an es partits, he de tornar repetirlo que vaig dir es dia que se feren ses elec-cions generals, perquè an es meu veure, si esprimer de sa llista més votada ha d'ésser esbatle, convendría que es cinc o sis grups quese presentaren a ses generals se convertissinen dos o màxim tres.

- ¿Qui hi hauria dins cada coalició, segons esteu punt de vista?

- Si no vaig equivocat, a sa darrera revistavaig llegir que el PSOE pensa fer llista; crecque s'UCD també intentarà fer-ne una; i esCDS jo crec que també està molt interessaten participar en aquestes eleccions.

- ¿I s'Unió Mallorquina? Es batle diu que téentès que a Son Garrió se fa feina per aquestcostat...

- Referent a Son Garrió i tornant un poc en-rera, crec que no li quedarà més remei quelligar-se amb un o s'altre.

- És a dir, tu creus que hi haurà una llista conservadora, una de centre i una socialista?

- Crec que és es màxim que hi pot haver aSant Llorenç.

- I AP amb qui estaria dispost a fer coaliciói amb qui no?

- Jo estic dispost a fer coalició amb tothom,inclus amb sos socialistes, sempre que fossinpersones que volguessin col·laborar en bé d'espoble. O sigui, jo, abans de ses eleccions faria un mini referèndum amb una llista de sespersones que volguessin fer feina p'es poble, iamb sos que sortissin ja tendrfem una baseamb gent d'AP, d'es PSOE, d'es CDS...

- ¿I presentar una sola llista?

- No. No presentar una sola llista, sinó que secercassin dins tots es partits sa gent que vol-gués fer feina i es poble triàs es que li agra -dassin més.

- És a dir, llistes obertes, com an es Senat.

- Exacte. I aixi' no passaria que es que estanmés enrera de sa llista no estan enterais deres. No se si m'explic.

- Si. De totes maneres no crec que es partitss'hi avenguin. Continuem. ¿Com van ses rela-cions amb ses persones que integren ets altrespartits?

- Podríem dir que van perfectes. Jo noméstene amics. Si hi ha qualque enemic deven serets altres.

- A sa darrera revista es batle diu que troba-va que AP s'havia d'haver presentat. ¿Què trobes tu?

- Bueno, això és es seu problema. Sense co-mentaris.- ¿Quina és sa teva opinió damunt sa situacióactual de s'Estatut?

.../.

Crònica Informal -6-(222)

.../...

- 3o, com en Matutes, crec que s'ha de prote-gir sa part forana, que és allà on hi ha sa dis-còrdia.

- Però per fer-ho com diu AP, hi ha es riscde que quedi un temps aturat...

- Jo crec que amb totes ses coses, "doctorestiene la Iglesia" per donar-li una via d'harmo -nia entre es que hi eStan d'acord i es que no.No hi ha perquè deixar-lo aturat; que el refa-cin i mirin entre tots de millorar-lo.

- I referent a sa llengua, quin cantei fas?

- Jo només dic una cosa, que jo se xerrar esmallorquí, gràcies a Déu i el llegesc; i a mésllegesc sa revista, que crec que està encálala.Sa gent que puja avui, degut an es canvi, moshem de fer a s'idea de que ja no corren estemps que corrien fa cinquanta anys, i que sivolen sa llengua mallorquina, pues que la xer-rin, i per xerrar-la l'han d'ensenyar a ses es-coles. Això és sa meva opinió.

- Apa, digués sa darrera paraula.

- Lo que hi afegiria aqui' és que tots es lloren-cins se fessen càrrec de que sa situació deSant Llorenç és sa mateixa que sa d'es restod'Espanya, i lo que s'han de menester són per-sones capacitades per ocupar un càrrec que vul^guin col·laborar, sigui dins un grup o dins unaltre, ja que an es poble tots mos coneixem,o sigui, deixar anar de tants de partits i tot ai^xò i anem a veure si entre tots logram queSant Llorenç sigui molt millor de lo que ha es_tat fins ara, a pesar de que crec que no mospodem queixar.

Josep Cortès

L.A HQUITATIVA

fundación rosillo

SE-GUFIOS

Cardassar, 17

És ben ver que si un es mou no hi ha dia queno aprengui qualque cosa. Jo mateix em pensava que per a fer un ple era menester un quò-rum dels 2/3 dels regidors, lo que tradui't alnostre Consistori suposava un mínim de 7 membres. El dia 6 de desembre, l'assessor de la se-cretària em va treure de l'error, puix que no-més eren cinc els que es dignaren complir ambla seva obligació d'assistir al ple, i va assegu-rar que encara en sobrava un. (Si teniu la pa-ciència de seguir llegint, veureu com semblaque hi havia algun regidor que anava tan erratcom jo).-"Mos enredarem de fred amb tan poca concur_rència"- , vaig pensar. El municipal portalatambé degué ésser del meu parer, perquè va posar estufes dirigides als il·lustres mandataris.A noltros no ens en va posar o perquè es pen-sava que anàvem prou calents com per no ha-ver-ne de menester, o perquè el pressupost nodonava per a tant, o perquè no li ho manaren.Si era pel primer motiu vos assegur que anavaben errat; si era pel segon, consentim enredar-nos per tal d'alleugerar les sufrides arques municipals.

Després d'haver aprovat l'acta del ple anterior,així com cal, envestiren l'orde del dia amb unpunt d'urbanisme: resulta quel'hotel Merito téganes d'enfilar-se per amunt, però la superfí-cie del terreny no li ho permet. I com que sónveihats amb el solar que l 'Ajuntament ha des-tinat a l'escola, volen provar de comprar-li eldret de cubicatge de mil metres, i n 'hi oferei-xen 1.500.000 pts. L'informe jurídic que ha fetfer el Consistori diu que no hi ha inconvenient,però que n'han de demanar 6.800.000. Acorda-ren fer una contraproposta al Merito amb l'es-mentada quantitat.

El Sr. Batle informà als assistents que a partirdel 19 d'octubre de 1982 ja no som de San Lo-renzo de Descardazar, sinó de SANT LLORENÇDES CARDASSAR, la qual cosa ens umpl degoig, naturalment.

En el quart punt digueren que, per tal de po-der quadrar el pressupost, passarien dobbersd'una partida a l'altra i així els comptes sor-tirien. Maldament algun lector malpensat s'hoimagini, aquesta figura comptable no s'anome-na "Quadrar a la brava".

Més urbanisme. Els constructors dels aparta-ments que s'edifiquen allà on hi havia el campde futbol de Cala Millor han modificat elsplans. Els nostres tècnics diuen que no hi ha inconvenient i l 'Ajuntament dóna el vist i plau."En voler poden començar les obres, si ningú no

FLOR DE CARD -7- (223)

hi té res que dir, si el Consell ho vol o si en-cara no les han acabades.

En el darrer punt de l'orde del dia es va infor-mar que els d'Obres Hidràuliques diuen que convendria més anar a un arquitecte particularper l'assumpte de la presa, i que, damunt da-munt, tendría erçtre sis i vuit mestres d'altà-ria i hi cabrien 190.000 metres cúbics de brou..Vendria a costar entre 18 i 22 milions de pes-setes, dels que Obres Hidràuliques se'n fariacàrrec d'un 75%.Les terres que quedarien inundades són xere-ques i ocupen 10 o 12 quarterades; es tracta-ria d'arribar a un acord amb els propietaris.Quedaren, me pareix, que en parlarien.

A l'apartat de precs i preguntes, el batle pro-posà que s'adherissin a la commemoració deldia de la Constitució, proposta que fou accep-tada per tots els assistents.

Maldament a primera vista ho sembli, el dibuix norepresenta una sessió del plenari, sinó el que po-dria arribar a ser l'escola de pàrvuls amb una solamestra.

En Tomeu Carbó també proposà que es desti-nassin 175.000 pts. a la contratació d'una aju-danta per a la mestra de pàrvuls, segons sol·li-citud de l'Associació de Pares, cosa que f ou acceptada per unanimitat.NOTA A la reunió de la Comissió Permanent

celebrada un parell de dies abans, en Tomeu Carbó i el batle, segons es comprometeren amb l'APA, havien fet la matei_xa proposta, juntament amb la de posarcalefacció elèctrica a l'escola, i els de-més membres de la Permanent els leshavien tirades abaix.És curiós i simptomàtic com el regidorde Cultura, en Mateu Moll, no havia ditmai que no a res, i ara es va posar encontra d'una mesura que beneficiava alsinfants de Sant Llorenç i que correspo-nia a la seva Comissió. Argumentà queaixò no tocava fer-ho a l 'Ajuntament ique gastava massa. Si la memòria no licurteja se'n recordarà que ha dit aména moltes coses que tampoc no tocavena l 'Ajuntament (com per exemple els 6milions destinats a l'escola de Cala Mi-llor), i que els focus del futbol tambépeguen una bona xupada al comptadordel poble. Es veu que el seu al.lot va aescola de paga i no passa gaire fred.En Mateu Puigròs també va dir que no aambdues coses, el que suposa que, encque sigui mestre, o bé no està gaire aldia amb les recomanacions pedagògiquesreferents al nombre d'alumnes per aula,o bé l'únic que li interessa és estirardobbers cap a Son Garrió i se'n fot deles necessitats de Sant Llorenç.Supòs que si els fills del Sr. Perales, eltercer regidor en discòrdia, anassin al'escola pública, s'hagués estimat mésque no patissin fred. Veurem d'aqui'a unparell d'anys quin cantet farà.Aixi' que ja sabeu qui eren els que no volien que a l'escola hi hagués calefaccióelèctrica i que a pàrvuls una sola mes-tra se'n cuidas de trenta-cinc al.lotscor_responents a dos cursos diferents de preescolar. M'han assegurat que algun d'ellsno va assistir al ple pensant que el quò-rum no bastaria i no es podria tornarfer la sol·licitud, però gràcies a l'opor-tuna proposta d'en Tomeu Carbó el tirels va sortir tort i quedaren malamentper no res.A les vinents eleccions convé tenir elstres noms a la memòria.

Josep Cortès

Els quatre clotets FLOR DE CARD -8- (224)

L'altre dia vaig anar a un poblet de l'interior del'Illa. No hi havia estat mai i realment em re-sultà agradós a la vista, per aquella gran pla-ça amb exhuberaríts palmeres i una estàtua albell mig. I ho comentàrem a una vetlada, éscollonut, eh? quasi tots els pobles tenen "unacosa" que els fa distints, un quelcom que con-figura la seva fesomia, el seu esser, una me-na de solera vinicola: ja sigui per les places,per uns edificis singulars degudament respec-tats, per una vegetació abundant i cuidada,peruns turons circundants o per una vista agrado-sa, tots tenen cosa manco un. Siiii ! El nostreno té res. Potser té i no li sabem veure. Pot-ser és això. Potser no ha tengut res mai. Pot-ser ha tengut i a poc a poc ho hem anat bor-rant per variades raons amb un denominadorcomú, la manca de pipella.

I pens ara amb un Pou Vell diverses vegadesultratjat, amb una vegetació comuna que esféu desaparèixer sense miraments ni explica-cions, amb unes agradoses façanesemparradesque no es mimaren gens ni mica... Peçfoo pen-sar amb el que s'haguera pogut fer: la figurade Mn. Calmés, com a tot homenatge, te elnom a la biblioteca; els racons agradoses ques'haguessen pogut fer aprofitant una casa ve-nal...

Hi ha tantes coses que no són!

^/

SANT LLORENÇ DE5 CRRUftíARR.

TT\\i\\é

s\ i fJ1

\ •'\ \UW//>^ ^X;

jS&v^x^

Hi ha una cosa que no entendré mai i dic ai-xò perquè, per no molestar, mai no en dema-naré explicacions. Per això mai no podré en-tendre i manco acceptar les motivacions quepresumiblement portaren a En Mateu de SonGarrió (mestre), a En Mateu Moll (regidor decultura) i a N'Eduardo (pare) a votar No a laproposta de TAPA en el sentit de pagar unaajudanta per a la mestra parvulista, i mai siintuien que després s'aprovaria a un plenari.

Intuesc raons poli'tiques, de disjunció interna,perquè si no... Es Mateus, un per professió il'altre per obligació relativa al càrrec, de se-gur coneixen la problemàtica que volta l'ense-nyament, i més concretament l'ensenyamentpreescolar, font d'unes desigualtats socials queja mai es podran combatre. Hi podria haver efectivament una excusa fàcil, la manca de doblers. Una excusa potser vàlida si aquest con-sistori com anteriors, no hagués demostrat quea l 'Ajuntament normalment hi ha doblers pelque es vol.

No en demanaré explicacions, per a què? Seràuna cosa, com a tantes, que no entendré mai.

De la mateixa manera que diuen que el "de-manar no fa preu" jo diria que el "dir no faveritat".

Aiximateix trob que s'allargà molt el batlequan parlà de les realitzacions tant a nivellescolar com cultural, i trob que s'allargà per-què les generalitzacions excessives poden in-.duir a opinions errònies. No tene dubtes sobrela veritabilitat de ses afirmacions però...

En el camp de l'ensenyament no puqfconstatarrealitzacions d'aquest i dels passats 'consisto-ris, però per mi aquest tampoc no ha estat unConsistori que tingués una politica revolucio-nària clara i oberta envers l'escola. Ha inten-tat resoldre, això si', els problemes imminentsi de tràmit que se li han presentat amb acti-tuds que no fa gaire des d'aqui' vaig lloar, pe-rò sense una politica global que intentas com-prendre i resoldre en part el problema esco-lar en tota la seva magnitud.

I en el camp de la cultura, crec que es potdir amb la cara ben alta que s'ha creat unabiblioteca pública, però encara no s'ha expli-cat mai per què es va enviar a prendre pelsac el patronat que s'havia constituí't amb lafinalitat de mantenir la primera biblioteca pública Mn. Calmés.

Les afirmacions del batle no són mentides,pe-rò tampoc no són tota la veritat.

I no puc acabar els clotets sense alçar la co-pa i brindar-vos, amics lectors, una felicitaciónadalenca. Que molts d'anys us n'adoneu deltuf mercantilista que desprenen aquestes fes-tes, amb el desig de que si teniu força i pi-pella el pogueu esquivar. I que penseu altravegada que Pau és quelcom més que una pa-raula a la venda, potser és (hauria d'ésser) u-na meta quotidiana en una quàdruple vertentinter i intra personal en la qual podem incidirdirectament i personal, i també inter i intrasocial per a la qual cosa només tenim (moltsd'anys ni això hem tingut) el vot que deposi-tam cada cert temps.Salut!

Guillem Pont

Batec FLOR DE CARD -9- (225)

NOVEMBRE

Refranyer: *De novembre enllà, agafa sa man-ta i no la deixis estar.

^Novembre humit te farà rie.

1.- Neix na Francesca Redondo Font, filla deManuel i Caterina. Enhorabona.També compareix a aquest món en Jeroni San-tandreu Sureda. En Miquel i na Maria estan a-labats.Avui fa vuit dies que na Isabel Sureda, esposade Joan Sureda, de Son Garrió va tenir un ni-net. El batiaren amb el nom de Joan.I, per acabar, despusahir va néixer na JoanaMaria Comila Calmés, filla d'Esteva ¿Caterina.Ahir va passar el Papa pels cels territorials deMallorca. Les campanes repicaren una bona estona, però no crec que les sentis.Avui és el dia de Tots Sants. Al cementiri esdiu una missa pels difunts llorencins.

3.- Mor n'Antònia Riera Garrió, de Son Garrió.Era viuda i tenia 86 anys. Descansi en pau.1943,- El torrent es desborda i inunda una bo-na part del poble. No fou la darrera vegada.

5.- Filla de Llorenç i Bàrbara, neixMaria Cabrer Sureda. Salut!

na Joana

7,- Na Maria Nadal també dóna a llum na Ca-terina Ferrer. Enhorabona a ella i a Jaume.

8.- Per aprofitar la lluna, que es veu que araés bona, també neix en Bartomeu MarqueñoSureda, f i l l de José Miguel i Francesca.

16.- Mor na Jerònia Melis Femenias. Deixa vi-du i tenia 82 anys.

17.- A la plaça del Pou Vell un carro trebuca.No feia gaire via i no hi va haver desgràciespersonals.Canvien els rètols de l 'Ajuntament i els po-sen en la nostra llengua: el català.Mor na Caterina Rosselló Calmés a l'edat de86 anys. Era viuda. Al Cel sia.

21.- Amb un dia d'avanç, la Banda de Músicadóna el Concert de Santa Cecilia a l'Església.Hi hagué una bona assistència.

22.- S'esbuca la casa d'en Jaume "Caragolet".El hi era dins i mor. Descansi en pau.

23.- Vénen a cercar sang. La camioneta posaa s'Escola Nova.Mor en Mateu Caldentey Oliver, de 88 anys.

25.- Mor en Joan Femenias Melis als 75 anys.

27.- Hi ha unes noces: en Bartomeu Servera ina Margalida Pont. Que no sigui res!

30.- Sant Andreu. Bon dia per sebrar blat.

Josep Cortès i Maria Calmés

Contarella pagesa FLOR DE CARD -10- (226)

EN PERE ANTONI DE SON AGREI LA MAGNESIA.

Un bon bergant, en Pere Antoni de Son Agre,situats a 1950 i en tots els sentits de la paraula. Quasi un metre vuitanta d'estatura i unesespatlles com d'aquí a allà. Els cabells ros-obs_curs tallats a "lo alemany", estil "cepillo", quediuen, li allarguen una cara ària i hermosa, dellavis gruixats i sensuals. És el que en mallor-quí d'enmig en diuen "un bell jove". Llàstimaque sigui tan bèstia! Sabeu que ho és de bès-tia! Quan al poble se sent a dir que hasuccei'tqualque animalada grossa, jo que sé¿ que hanfotut un carretó de batre dins el "Pou delsHorts", per exemple, el Sergent de la GuàrdiaCivil ho té ben fàcil: apa, a cercar en PereAntoni. És un tir segur. I és que, tenint un Pere Antoni al poble, qualsevol pot ésser el Co-mandant del "Puesto" de la Guàrdia Civil, re-fotre!

Menja com un trabuc. Fa com a por veure'lmenjar plats de fr i t un darrera l'altre, al ce-ller; a cada mossegada, mitja llesca de pa; acada glopejada, mitja botella de vi; us dic quefa com a por i tot veure'l menjar..., i en ha-ver acabat el cabal (que no la talent), apa,dos rots que fan tremolar les vidrieres, bici-cleta en marxa i cap a foravila, a Son Agre,

Arribat a la caseta, es grata l'esquena amb lasoca d'una figuera, com les cabres, rac-rac, ienganxa la mula al carretó de garbejar. Hi hauna carretada de garbes de faves per arram-bar a l'era. Tuadell, si son pare torna i no lesha garbejades!

Cosa li balla dins el capoll. Quan les celles seli junten fins fer així, com una retxa, és quequalque cosa li bull davall la closca, an en Pere Antoni.

Dissabte que ve és Sant Jaume i vol anar afesta a Sa Pobla. I necessita vint duros. Hi had'anar. A Sa Pobla hi haurà n'Aineta, aquellfemelló que diumenge passat, quan ell li vadir: "Ueeep!..., tuadell, Aina, si tu volguessis!"ella li va somriure amb aquella cara de punyetona que li feia perdre el kirieleisón. Ha d'a-nar a Sa Pobla i necessita vint duros. Nomésvint. Vint! (1)

Un sac de blat dels que hi ha dins les cases libastaria. Sí. Una quartera de blat, li bastaria.Si la pogués treure i dur-la a vendre a la vila.tendria el problema resolt. Però ¿com llampsla podria treure si sempre, nit i dia, o un ol'altre, o son pare o sa mare, sempre n'hi ha-via un que hi feia el borinot, vora els codici-

ats sacs de blat...?S'havia d'enginyar. Una quartera de blat eral'única solució. S'enginyaria. Si putes que s'enginyaria!

A sol post, amb pallús negre de les faveresque li perfila els degotissos de la suor a la cara, ja és partit cap al poble amb la bicicleta.Sap on va. No perd cap passa. A la botiga demadò Lluïsa compra dos reals de magnèsia gròga, de llimona, i sense dir ni bones tardes se'ntorna a foravila.

Troba les sopes ben estovades i se les empas-sa amb dues xuclades. Son pare fuma un xigat^ret assegut al pedrís de la carrera. Sa maresurt un moment a la cisterna, a cercar aiguaper a fer l'escurada. I ell, amb un gest ràpid

FLOR DE CARD -11- (227)

tira tot el contingut del sobre de la magnèsiadins l'orinal de davall el llit dels seus pares.

Al cap d'una estoneta, bonanit, bonanit, tot-hom a dormir. I ja tenim en Pere Antoni, ajsostre on roman, amb unes orelles com a pampols. Ell sap que sempre, indefectiblement, vora la mitja nit sa mare s'aixeca a orinar. Ésun costum que té. I veiam si anit em fotria...?

Però no. Devers les dotze i mitja, sa mares'aixeca, agafa el test i, com cada vespre, hifa les feines menors. I en voleu de sabonera! Isa mare un bon esglai, i son pare "però quètens, Tonina?", i sa mare "no ho se, Joan, pe-rò mira quina sabonerada!, ai!", i son pare "però que et fa mal res?", "no, Joan, però miraaixò!, mira-ho!, ai!, jo dec estar molt malalta,Joan!, ai, Joan!", "au, au, cap al poble a veu-re el metge tot d'una!", "sí, Joan, si', oh, i quèdeu ésser això?, ai, Déu meu, ai!". I venga sabonera!

"Pere Antoni, enganxa el carretó depressa,quehe de dur ta mare al metge, que no està bé""si, monpare", "venga, fes via!", "sí, monpare","fes via et dic, que això no m'agrada gens, ai""si, monpare".

Ja han fuits al metge, son pare i sa mare,ambel coret dins un puny. "I què tendrás, Tonina,aquesta sabonerada, ai déumeuet, sempre hemde tenir bony o forat, déumeuet, i dius que noet fa mal res, Tonina?, ai déumeuet!"En Pere Antoni agafa una quartera de blat, sela carrega a l'esquena i tira comellar amuntcap a una caseta abandonada que hi ha com amig quilòmetre, per dins el conró. Hi deixa elsac a una raconada i torna a les cases a esperar que els pares tornin de la vila. I què ha es_tat?, no res.

L'endemà, dematinet, ja ha agafat la bicicle-ta i amb el sac damunt el "portabultos", par-teix cap a la cooperativa agrícola a vendre elblat. Vint-i-un duro n'hi han donat. I a sa ma-re el metge no li va trobar res de mal; queera molt extrany això de la sabonera; que s'himiràs aiximateix amb so menjar un parell dedies i es purgas, no-fos-cosa-no-fos-cosa...

I, au, ja pot anar a Sa Pobla, en Pere Antoni,per Sant Jaume, a veure n'Aineta... "Ueeep...!,tuadell, Aina, si tu volguessis!"

Biel Florit Ferrer

(1) Nota.- L'any 50 encara es podia anar a SaPobla a festa, amb vint duros dins la butxaca.

*Listas de boda*Lamparas^Electrodomésticos*Objetos de regalo

ORDINAS FEBRER

Mayor, 22 - Tel. 5691OOSAN LORENZO

^ %"? .A. %

**TO Calle Sureda, 1Tel. 570624

gruo/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

Index 1982 FLOR DE CARD -12- (228)

SECCIONS FIXES

Acudits al vol71-111-1/9

La bandera, l'escut20-* 1

Jaume Santandreu

Ramon Rosselló

Batec . J. Cortès i M. Calmés37-57-81-104-123-151-168-193-205-225

Biblioteca36-56-78

Pere Josep Llull

206226

Contarella pagesa Biel FloritQuatre braces de bona cordaEn Pere Antoni de Son Agre

Costums Francesc Clapés146-169-191-201-234

Crònica Informal Josep Cortès16-40-58-59-77-94-95-120-121-167-185-222-223

Editorial2-26-50-70-90-110-134-158-178-198-218

Espipellades Josep Cortès7-38-51-73-102-122-147-163-181-199-230

Esports Miquel Sureda22-47-48-67-68-87-88-107-108-128-129-130-131-176-195-215-239

Història Ramon Rosselló64-82-103-123-146-169-190-234

InstrumentsInfantilsReligiososDe senyal

Objectors

J. Cortès i P. Orpi'

Antoni Mesquida

145165235

19-45-53-76-100-111-173-190-212-236

Perquè Antoni Sansó3-28-61-75-95

PoesiaSalvador Vidalloan Salvat PapasseitJoan Oliver "Pere Quart"Gabriel FronteraGuillem Mesquida (Gloses)Gabriel Frontera (Al temple)Guillem Pont (Silenci)

Premsa Forana Maria Galmés18-44-65-83-93-213

350132136150164216

Els quatre clotets Guillem Pont6-7-29-54-91-115-140-141-166-180-200-201-224-225

Es racó de sa padrina Joan Rosselló19-34-59-80-117

Sant Llorenç ahir Guillem PontEls exploradorsL'Arc del triomf

208240

Si lleu... Maria Galmés23-46-66-86-106-127-156-175-194-214-238

ARTICLES

A lloure.Alianza PopularAbsurd nostre, L'AgraïmentAmor, De 1*Articles signatsAscensió de l'escolà

Associació de Pares

Ball de bot o "Bai-les típicos"?Ballester "Solaies",L'amo en JoanBolerosBuster Keaton

Carta al batleCarta a Joan RoigCeràmicaCiclismeCinema alemany, ElCiutat esperaClapés, JaumeCol·laboradors dels10 primers anysComiatConte?, UnCreu RojaCurset de seguretaten el treball

Desgràcies

-A-

Josep Cortès 135-176Abel Matutes 162Jaume Santandreu 4Miquel Vaquer 179Gabriel Janer 32La Redacció 65B. Matamalas

186-210-232Federació 74

-B-

Escola Card 169

Guillem Pont 4Caterina Sureda 143Toni Riera F. 101

-C-

Pere Bauza 237Josep Cortès 13P.J.Llull 35Josep Cortès 192Felip Blau 16Jaume Capó 147Francesc Clapés 46

27Joan Rosselló 137Joan Lladonet 92Josep Cortès 83

P.J.Llull 12

-D-

Jaume Santandreu 37

FLOR DE CARD -13- (229)

EleccionsResultatsValoració

Ensenyament de lamúsica, L'Escola, L'Escola (Carta)Escola CardEscola Nova, S'Escolares con elEjército, LosExpressió a l'escola,El perquè de 1'

Fai, L'amo en ToniFai, L'amo en ToniFalera, En MiquelFassbinderFont, Joan

Humbert, Ignasi

Importancia de cum-plir 10 años, La

Jofre, En Joan

Llengua, De laLliçó d'Història, UnaLlompart, Josep M^

MalvinasMercat, EsMes de Maria, EsMus, AntoniMuseu d'Artà

No caiguem en latrampa

P.S.M.P.S.O.E.

-E-

'Josep Cortès 144Josep Cortès 182Josep Cortès 184

L luisa Roca 117Grup de Pares 17Joan Jofre 60P.J.Llull 212Francesc Clapés 121

Agustih Domenge 39

Neus Olivieri 55

-F-

Varis 119Antoni Calmés 188Josep Cortès 14-220Antoni Riera F. 126Rafel Duran 139

-H-

Josep Cortès 202

-I-

Ignasi Humbert 28

-J-

Josep Cortès 96

-L-

Joan Lladonet 10Justicia i Pau 174Caterina Gelabert 97

-M-

B. MatamalasFrancesc ClapésFrancesc Clapés

"Bellpuig"

-N-

Joan Jofre

-P-

Antoni SansóIgnasi Humbert

98218259104

75

160161

Pensaments Guillem PontPerills Guillem PontPetit homenatge B. MatamalasPlens (Extractes) Josep CortèsPoble sense arrels, Un Joan LladonetPrimers 10 anys, Els Guillem Pont

231216170142159

30-72

-R-

Remordiments, ElsRomy SchneiderRosselló, Joan

Sant AntoniSegona mort, la

B. Matamalas 125-152Antoni Riera F. 126Rafel Duran 138

-S-

P.J.LlullB. Matamalas

Sexe a l'escola, El Taula rodonaSopar de l'aniversari Llorenç CapellàSor Margalida de laPuresa

12

8-42-62-8411252

Francesc Clapés 105

-U-

U.C.D. Josep Cortès 57

-W-

William Riley Burnett Antoni Riera F. 126

Josep Cortès i Maria Galmés

zziinniniD nCLÍNICA VETERINÀRIA

Hernán Conés, 3MANACOR

HORARIOS M.M.J .V . 6 õ 8 i a r d eCONSULTA S. 1V30a V30

iJiifflr:Burgués, s/nc

(detrás parque municipal)Tel. 58 1679FELANITX

HORARIOS L. M.M.J . 6 a 8 tardeCONSULTA D. 11 a 1

Espipelladcs FLOR DE CARD -14- (230)

JPv*>,T>'Malgrat anem continuant amb sa "Campanya per demostrar an es po-ble que en Mateu Moll no és d'es nostros", volem constatar sa nostrasatisfacció per tal com ha quedat ben clar que no era regidor per planta, sinó que és ben capaç de dir que no fins i tot a coses de sa sevapròpia Comissió, com són sa calefacció elèctrica a ses Escoles i unaajudanta per a sa mestra de pàrvuls.Ja tenim un altre defensor d'ets interessos d'es poble! Podem estar benalabats!

No i m'han assegurat que per ventura n'hi va haver un altre que va votar que no de ràbia, perquè volia anar a Barcelona per lo d'es solarsde na Francesca Comissa i no li ho digueren.Se veu que n'hi de més passejadors que ets altres!

Se cert que amb sa decisió d'es Govern de no canviar es sistema d'e-lecció de baties, hi haurà hagut aspirants que estaran més contents queun pasco, i d'altres que hauran perdut es remue.I és que ja ho deia es secretari del Rei Herodes:

"P'es poble un r iu, s'altre plora;mai està content tothom".

Per ses passades festes de Nadal, Flor de Card va rebre dues felicita-cions: sa del C.D. Cardassar i sa d'es Consell Insular de Mallorca. Através d'aquestes pàgines els trametem es més bons desitjós per l 'anyque ve.Ja que hi som, també els feim extensius a s 'Ajuntament, a l'Església,a sa Banda de Música, a sa Societat de Caçadors, an es Card en Fes-ta, a s'Escola Card, an es Card Infanti l , a sa Cambra Agrària, a s'U-nió de Ciclistes, an es Partits polítics amb representació a Sant Llo-renç i, clar, a tot es poble.¿Ho veis com quedar bé costa poc?

tirin d'unaTant m'es si em creis com si no em eréis, pero que empassa si lo que vaig a contar no és ver!Un dijous d'aquells que sa Plaça d'es Mercat està de gom en gom, comque se va estrevenir que sa dona que fa s'Ajuntament net va haver demenester un esterenyinador, se'n va anar an es "puesto" i en va com-prar un, i quan se l'enduia cap a la Sala se'n va témer que molta gent,quan ella passava, reia.¿Voltros sabeu què era lo que els feia tanta gràcia?

Si teniu vehicle motoritzat i provau de sortir d'es poble per sa carre-tera de Son Cervera de cap a Ciutat, quan sereu an es punt on se junta amb sa carretera d'Artà i vos gireu a la dreta per veure si ve nin-gú, vos topareu un immens faristol de propaganda que vos impediràsebre lo que volieu.Esperem que es nostros governants locals el facin llevar abans de quehi hagui qualque desgràcia.

ASbEGURANCEbmmíi^

<"vfc

Després de llegir s'entrevista d'es batle, no hi ha més remei que arri-bar a sa conclusió de que és un homo optimista i satisfet d'ell mateix.Ell troba que no n'ha feta cap de malament! I si qualque cosa no haanat tan bé com tocaria, ha estat per culpa de sa Llei de Règim Local.Si l'aplegam entre tots, an aquesta punyetera Llei, vos assegur que n'hidonarem de betcollades!

Josep Cortès

Escola Card Pensaments

Sant Llorenç és sens dubte un dels pobles onel ball popular més s'ha arrelat durant els dar_rers anys i on es fa més feina pel seu recobrament. Prova d'això és, ja ho hem comentat al^tres vegades, la quantitat de gent que vol a-prendre'n.

El ball de bot s'ha convertit en una altra for-ma de diversió. A finals de novembre i princi-pis de desembre hi va haver balls de bot a Ar-tà, a Porreres, a Vilafranca, a Alcúdia, a Ma_nacor i altres pobles.

I ara, per després d'aquests dies de Nadal iCap d'Any, ja està prevista una ballada a SonGarrió. Concretament per dia 9 de gener i serà organitzada sobretot per l'Escola de Ballsd'allà. En aquesta festa vendran bona part defemenorquins que van venir a l'homenatge a l'a-mo Antoni Fai durant les passades festes pa-tronals d'agost. Sabem que hi ha convidats elsgrups d ' Artà -Artà balla i canta-, el grup deFartàritx, i pot ésser que venguin els grupsde Sa Pobla, Alcúdia i altres (a l'hora d'es-criure això no podem donar dades molt segu-res).

Respecte de la Federació de Balls Mallorquinspodem dir que va ésser enviada una carta ales agrupacions que no van anar a la reunió celebrada a Petra a mitjan novembre. En aques-ta reunió havia quedat constituida la Federa-ció i elegida una junta gestora. Un dels motiusd'aquesta carta va ésser mostrar l'interès perquè tots els grups formin part de la Federació,a fi de formar un bloc homogeni a l'hora dedemanar subvencions i organitzar festes en bédel nostre folklore.

P. J. Llull

-15- (231)

MOTIU

Sempre que vull i sense cercar gairetrob un motiu que em sembla suficientper sentir-me orgullós; de tu, de jo, d'allò...I amb la mateixa facilitat i rapidesaen trob que m'humilien; de tu, de jo, d'allò...

DUES I UNA

La diferència entre entendre's i barallar-sedues persones és ben clara:

Per entendre's ho han de voler ambdues;per distanciar-se basta la voluntat d'una.

DICCIONARI

TAP: Es diu d'aquella persona que ocupant uncàrrec més o manco públic, i independentmentde que personalment faci molt, poc o cap cosa,no deixa fer res als altres.(Segons el meu diccionari particular, que no téres a veure amb els problemes evolutius de lallengua).

Guillem Pont

FERRER mECßntC

Carrer Ferrocarril. I

/on CRRRIÓ

carpintería

HERMANOS FEBRER

Gra. Son Servera, 26Tno. 56 9O 7ï

S A N L O R E N Z O

L'ASCENSIÓ' DE L'ESCOLÀ MAJOR (I IV) FLOR DE CARD -16- (232)

/

'PERO. MOMA L£5CAP D'U/VA ESTOVA,„_ ALES AMB CERTA SOLTESA t A GAFAM U/V/)

Wf////1, ALTURA COAJS/DERABLE. . l i

¿CA&AT £¿ Bl?£U4P££JVEAfT4J-(í£,¿'£SCu¿¿,*f//2¿¿¿AKMMEn/T L'ESGLÉSIA /TOSA f>£JZ DAI2K£ßA VB64DA \L£f CtAMPJvES.ÍPOTSEnSOnrif £>£ D/A/S L'OBSCVßlTATL 'AûÉa /yûSTÀL ú/C DE. L'ÒLIBA) ÛE5P/?£S £5DISPOSA A PUJA/2 CAP E.L CAjkPA£/4R .. .

Hun»jiiiIKIfF'

MA l/£GADA A D'ALT, COMPROVA£>'OW UEM1A EL t/EA/T, DL/STA LWIÜS7AMT I UAtfOQSSE, 'ÖLT..

FLOR DE CARD -17- (233)

História FLOR DE CARD -18- (234)

NOTES HISTORIQUES

1425, 10 juliol.- El formatge rodó anava a raóde 5 lliures el quintar.

30 agost.- Els sobreposats del gremi dels teixi-dors de llana han partit de la Ciutat per visi-tar els teixidors de les viles, segons és acostu-mat de fer una volta a l'any.

15 desembre.- Es notifica a tots els baties deles viles "com cascun any en lo dia de SantSil-vestre e de Santa Coloma lo qual darrer diadedesembre lo jurat pus jove dels dos ciutadansjurats sia tengut treure e portar per certs car-rers de la Ciutat de Mallorca lo benaventurate vensador senyal de Aragó apel·lat lostandart,en memòria de tan gloriosa e assenyalada jor-nada que fou lo dia de dits sants en lo qual diala ylla de Mallorca fou victoriosament conquis^tada e tolta de mans de moros enemichs desanta fe cathòlica e subjugada a la dita santafe cathòlica per lo molt gloriós e de recorda-ble memòria lo senyor en Jacme Rey d'Ara-gó... per major solemnitat de la dita benaven-turada jornada que los sartres habitants en losvostres batlius sien demanats e convidats en ladita festa". Els dits sastres "que no sien con-versos" acudiran a Ciutat amb les millors ves-tidures que tenguin, per a la millor solemnitatde la festa.

•x- -x-* -x-* * * * * *•*#

ELS POBRES

L'any 1775 les autoritats mallorquines varenvoler censar els pobres de l'illa, i per això elsbaties de les viles reberen orde de denunciarels pobres existents en els seus respectius bat-lius.

El batle de Manacor va contestar d'aquestamañera: "Muy Señor mio: Para satisfacer al en-cargo que de orden de Su Exa. me hasse V.Md. con carta del dia seys corrientes, digo queel número de los pobres habitantes en esta pa-rroquia y su sufragania de San Lorenso,que pi-den limosna en esta villa sin salir de ella paramendigar son sesenta poco más o menos; otraclasse de pordioseros hay que son aquellas fa-milias que no teniendo bienes fixos, luego dehaver acabado el respigado se ven presisadasen el invernó a mendigar y asciende su númeroa más trecientos setenta, de manera que entiempo de Coresma me consta haver contadosietecientas personas en la Rectoria a quien sedava limosna de pan y escudilla y esto sin con-tar los vergonsados y enfermos a quien libra elSr. Rector lo que nesseciten según el informede los Vicarios y Médicos a quienes lo tiene encargada Esta es la relación que puedo dar.Quedando siempre a las órdenes de Excelen-cia. Dios guarde a V. Md. los muchos añosque pueda. Manacor y Octubre 14 de 1775.B.L.M. de V. M. 3uan Bosch, bayle Real".(Document propietat de Guillem Llinàs).

Ramon Rosselló

CostumsFESTA DE S'APARICIÓ DE SANT MIQUEL, PATRÓ DE SON

GARRIÓ

A principis d'es mes de maig, ses sementares ja co-mencen a espigar, d'ordi primarenc, ses faves co-mencen a granar, ets aucells ja tenen es nius, escirerers primerencs ja comencen a tenir qualque ci-rera madura, tots ets arbres fruitals ja han floriti es camp ja vermelleja de roselles i flors silves-tres, es jardins estan plens de roses, amb aquellaroma que mos demostra que estam en primavera, per-tot verdeja i es rossinyols i caderneres canten ambgran melodia es Mes de Maig, dedicat a la nostra Mare del Cel.

Sa Festa de dia 8 de Maig és una promesa d'es nos-tros avantpassats, que prometeren fer festa a SantMiquel, degut a una tormenta de pedra que va fer iva destruir tota s'anyada. Quan jo era al.lot,espe-

ràvem aquella festa tan primerenca que feien a SonCarrió (Hem d'anar a festa!). A Sant Llorenç tambéfeien festa, i quasi tota sa gent jove d'es poble hianava.

En aquell temps no hi havia tants d'automòvils, comhi ha ara, però tenien es tren. Es "jefes" de sesestacions se cuidaven de demanar permís perquè hihagués un tren exprés es vespre. Sortia de Manacor,a les 7'30 d'es vespre i mos duia a Son Carrió,finsa les 12 d'es vespre, que sortia en acabar sa festa.Es veiets de Son Carrió volien que es poble estàsben enramellat d'arbocer, i es Carrer Major i saPlaça de l'Església que estassin ben enramellats debanderetes i amb molta d'il.luminació. No hi falta-ven ses taules de ses avelleneres i torroneres. Nohi faltava sa barqueta d'es gelater, encara quemolts d'anys fa un bon fred.

Francesc Clapés

(Continuarà)

Instruments FLOR DE CARD -19- (235)

CAMPANA

Instrument de metall, semblant a un vas cilíndric amb la boca més ampla, que està suspès boca per avall i sona per percussió d'un bras mòbilque té al seu interior (batall), o d'un martell exterior.És instrument caracteri'stic per convocar amb el seu so la gent a l'es-glésia, al treball, a una festivitat, etc. També, segons el ritme que liimprimeix el que la sona, denota alegria o dol.Solen estar col·locades a la torre o extrem superior d'una església.

CAMPANETA

Campana petita, amb mànec per agafar-la.S'usa per avisar els assistents que la missa ha de començar, i al tempsdel Sanctus.A les cases de senyors l'empraven per cridar la criada.

ESQUELLACampana portàtil o relativament petita que servia per a donar senyald'un acte religiós, per avisar d 'un succés, per a tocar alarma, etc.

A s'euveia mascarellali han posat botons d'or.Valdria més una esquellanova, que fes un bon so.

PICAROLEsquella petita, d'alçada que oscil·la entre k i 12 cm. i generalment deforma aplanada, que duen penjada pel coll certs animals, com cabres,ovelles i bous.

En sentir es picarolso ses euveies belar,tota te deus alegrar,perquè sé que pastor el vols.

S'euveieta en sa nit trescaremenant es picarol,cercant fuietes de colper tenir sa llet més fresca.

COURECampaneta d'aram o de bronze que duen penjada pel coll les bisties encertes ocasions.A Llucmajor duen coure les someres prenys de cavall i les egües quecrien mul o mula (i si crien polli' o pollina duen esquella). A Valldemos-sa el duen els animals quan van a les beneides de Sant Antoni.

De bronzo són les campaneses coures i es morters;

jo m'estimaria mésque el Bon Jesús me'n dugués,que dar-te lo que em demanes.

Josep Cortès i Pere Orpí

Col·laboració FLOR DE CARD -20- (236)

LA CURSA D'ARMAMENTS

Ens trobam que des de la segona guerra mun-dial, sobretot, s1ha donat el fenomen de l'ab-sorció d'uns sectors tradicionalment civils (in-dustrial, econòmic...) per l'anomenat "complexmilitar". La qual cosa-vol dir que uns esfor-ços, unes despeses i uns mitjans, que havienestat tradicionalment emprats en avaforir eldesenvolupament dels pobles es fan servirjnésque mai, per a l'extermini d'aquestos.

Això ha arribat a convertir-se en un "mal me-nor" per a molts de nosaltres, probablementperquè els mateixos politics i militarss'han encarregat de controlar ells exclusivament totsels afers relacionats amb la defensa i conver-tir la cursa d'armaments en un gran negoci enmans dels mateixos estats o poderoses multi-nacionals.

Però anem a estudiar a fons la dinàmica d'ar-maments:- Des del punt de vista econòmic i social, lacursa d'armaments no té limits, mentre sa-bem els diners que necessitem per a ser "pro-tegits" i defensats de l'hipotètic "enemic".- ¿Quan podem dir que un pais té suficientsavions de combat o submarins atòmics?- Per altra banda, suposant que un pais estàcompletament cobert en necessitats de defen-sa -cosa en tot cas impossible- ens trobemque els extraordinaris esforços invertits en in-vestigació fan que l'armament es quedi anti-quat i es faci indispensable adquirir-ne denou.

I entrem ara en aquest tema: a qui compremel material?- Només les grans potències es troben en cir-

cumstàncies favorables per a la investigació iposterior producció d'armaments; cosaque ocasiona que determinats paisos depenguin mili-tarment -i per tant també políticament- (di-visió del món en dos blocs) dels çrans produc-tors amb tota la càrrega que això suposa.DESPESES MILITARS MUNDIALS

(Preus constants 1978) en milions de dòlars

EE. UU 111.236U. R. S. S 107.300XINA 40.000R. F. ALEMANYA 22.003FRANÇA 19.498ARABIA SAUDI' 18.514GRAN BRETANYA 16.1873APÓ 9.200ITALIÀ 6.324TAIWAN 5.409IRAN 4.757

Total 11 primers paisos 360.428

TOTAL MUNDIAL 455.428Total 1979 Font: SIFRI

Resumides amb unes xifres esgarrifadores, po-driem dir que cada minut, el món gasta un mi-lió de dòlars en armament. O que el món gas-ta avui en armament 14 vegades el que desti-na a l'assistència social. I això en un lloc onmoren 50 milions de persones a l'any de fam,on 500 milions estan mal alimentades i on750.000 moren a causa de malalties provoca -des per l'aigua impura.

Antoni Mesquida

(del Moviment d'Objectors de Consciència)

BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

BANESTOLa mayor empresa bancària de España

a su Servicio.

ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPEJOS

asa 2kQ)2wms©

Calle Mayor, 71Teléfono 56 92 11

Cartes FLOR DE CARD -21- (237)

A DON IGNASI HUMBERT, alcalde de SANTLLORENÇ.

CON LA VENIA, Sr. Alcalde, sólo cuatro pala-bras para poner las cosas en su sitio.

Cuando una persona habla de otra puede decirlo que piensa, pero sin faltar a la verdad. Enla pasada revista Flor de Card dice Ud. que todos me conocen, y es la verdad. Bueno, ya meconocian antes, puesto que no he cambiado nada y soy el mismo. A Ud.no lo conocian y ahora si', por desgracia. Ahora si'.

Me gustaria que explicara en que ocasiones lehe dicho que diria que si' a una cosa y a la hora del pleno haya dicho que no. Ud. no me haconsultado casi nunca cosas que se tenian queaprobar. Al principio si' me nombró delegadode taxis y me dio instrucciones de las normassobre como tenia que regirlos, y las puse enpráctica; pero hubo alguien a quien no le gustóy al ir a hablar con Vd. las cambió sin consul-tar conmigo, que parecia lo correcto puestoque yo no me las habi'a inventado, sino que meme las habi'a dado Ud., aunque yo las compar-tia.

Me nombró delegado de fiestas y todos los presupuestos tenian que passar por el Pleno, dis-cutirlos y recortarlos a modo de gastar lo me-nos posible. Ahora es cuando nadie sabe nada,excepto los que formáis la Permanente, de loque cuesta y cuanto se gasta. ¿No seria hora,señor Alcalde, de empezar a dar cuenta al pueblo, que es el que paga, y que sepa por dóndese va su dinero?

De comisiones, mejor no hable. Están hechas,pero no sirven para nada. Alii todo se tramaentre tres o cuatro, que son realmente los quehan hecho y deshecho (según el REGALO) a suantojo, y sin consulta previa a los demás, de-biendo aceptar nosotros aquello, sin contrade -cirio. Sólo le faltaba decir que la Ley de Régi-men Local está caducada, ley que yo creia in-vulnerable, ya que por ella se habianregido susantecesores, cosa que no ha sabido imitar Vd.Los hombres tenemos este nombre (HOMBRES)al cual estamos obligados a defender y engran-decer, ya que es el privilegio más grande delque uno puede gozar. Ahi' precisamentees don-de ha fallado Vd.: no ha sabido imponerse nun-ca, ya que lo que a las 9 es blanco, alas 10 esnegro y a las 11 Dios dirá.

En cuanto al problema de la recaudación, le recuerdo, Sr. Alcalde, que el cobrador no era micuñado, sino el suyo. Desconozco por tanto los

motivos de la mala administración, pero le a-seguro que, de haber sido a la inversa, y tra-tándose de dinero del pueblo, me hubiera pre-ocupado de que la verdad resplandeciese, ro-dando la cabeza del responsable, fuera el quefuera. Sobre el siguiente recaudador fracasado,le recuerdo que fui el único que no lo voté.Por lo tanto, sobran comentarios.

Capitulo aparte merece lo de los trabajos pri-vados de los miembros del Consistorio. Esto noes de la incumbencia del pueblo. Nosotros nospresentamos para servi r lo y no para que elpueblo nos sirviera a nosotros, y además co-brando como lo estamos haciendo ahora.El queno tenga tiempo libre o sus ocupaciones perso-nales se lo impidan, tiene que dimitir, que anadie obligan a aguantarse aquí'. Nadie nos vi-no a buscar. Fuimos nosotros los que nos pre-sentamos.En cuanto a las clases particulares que Vd. da,tampoco son excusa, ya que un Alcalde con u-na paga de unas 800.000 ptas. al año,que segu-ramente no habi'a ganado nunca antes de asu-mir el cargo, tiene la obligación de salir a pa-searse por el pueblo, saludar a la gente, de lacual en realidad sale ese dinero, y también in-teresarse por sus problemas, que no son pocos.

En fin, ¿para qué seguir? Hay personas a lascuales la chaqueta les viene grande, y a otraspequeña. De Vd. nada podemos decir, al fin yal cabo no ha llegado a ponérsela.

Urbanizaciones clandestinas, obras ilegales, per^misos legales denegados, acuerdos permanentesy plenários confusos, etc.

Cada cual a su aire, y Vd. tranquilo, agarradoa su sillón y a cobrar. (CARA SE NECESITAPARA ESO).

Pedro Bauza

F-SPC

iryii vy«"

C. Nou, :

>RTS Jf i L/* ^\7^*\//\Cy^y(^J

• v"sv.3 Y^fiVi\TrY'1a'jrW ¿* Wr!M A

Î5 V/ -••¿Í?¿"C Sant Llotenç_

Sí lleu. FLOR DE CARD -22- (238)

1 2 3 HORITZONTALS.- 1-Xai, anyell. 2-Becada. 3- Casament,noces.4-Falta, defecte. Si'mbol de l'hidrogen. 5-Vocals. Espai aplanat,ferm, a vegades enrajolat o empedrat, on es baten les messes.Si'mbol del sofre. Cinquanta. 6-De poca llargària. Femella delporc. 7-Consonant. Acció d'errar o equivocar-se. 8- Tenir engran estima. 9-Prefix llatf usat en la formació de mots cienti-fics, significant "separació", "allunyament". Nom de lletra. 10-Pronom.

VERTICALS.- 1-Mascle de l'oca. 2-en pi. Noms de diferentsob-jectes la forma dels quals recorda la d 'un dau. 3-Nomde lletra.Consonant. Si'mbol del fòsfor. 4-Recipient per a fer o servir elcafè. 5-Bes, besada. Molt bé. 6-Afectat d'egolatria. Consonant.7-Filat de pescat que es para a certa distància de la riba i s'a-

costa desprès en terra per mitjà de dues cordes lligades als seus extrems. Que és en molt petitnombre, molt poc freqüent. 8-Si'mbol del iode. El punt cardinal oposat al nord. 9-ConsonantAd-verbi. 10- Gos.

SOPA DE LLETRES

Aqui' hi trobareu els noms dedeu instruments de corda.

3 K LC B AL N EA A SV B RI C LC E D0 J RR A LD M X1 M A

M RNST UE HA AR TE KP II ON D

M E0 UQ vV IT OG LF O1 NN CRO

D FB GU OS RS RA AL TT II UR GI N

P RO ZI RD BA CL FO DI GV EQ IA H

EL DIBUIX AMAGAT

Afegint el punts correlativament apareixerà un dibuix.

ENDEVINALLA

Sempre vaig correns de quatres,tu no em veus ni em veuràs,i si qualque pic m'encuantresse cert qu'hem coneixeràs.

SOLUCIONS

FUGA DE VOCALS

_X_ C_M L'H_M V_STC_M_NÇ_R,Q L V G M C B R .

•jeqeoB luaOaA -[a anb w N'jeSuaujoo }STA ujaq.i uuoo jxj \y 3

A nSltfOOA 30 tfSnj I I

0 1n H

BHMIpIíIII - M -H -ot?S íSs•+•+•+R* FI f [*]*

w yy0

}U3A 53 o

S3idN03 W1-IWNIA3QN3

IdI11üs

n

i3

3

N

01

0

IA

n

0

i

1

n0

Q

1

tf

n

r

S3yi311

N tf

U

tí

tf "1

i y

N tf

30

W I

Q

w y0

3 3

I

A

W tf1

8 0

tfdOS

S

tf

y ww o w y

w r n y i3 S tf

H i "1

i y oW D

3

3

a3tí

ytfs3

a

öH

J

1

3

J

U

3

• siwn3y3

d

S

y n 3w o

3 0

3

S10W

COMPTES

Per resoldre'l heu decol.lo-car en els quadres en blancles xifres corresponents, detal manera que vertical-ment i horitzontalment, e-fectuant les operacions in-dicades, donin lasolució as-senyalada.

MARIA CALMES

Esports FLOR DE CARD -23- (239)

CIERRE DE LA TEMPORADA DE INVIERNO

Si observamos al Cardassar segúnla tabla cla-sificatoria, lo vemos en medio de dos aguas ycon un positivo en su casillero, situación bas-tantehalagüeña según pronostico de pre-tem-porada, pero decepcionante comparando con la

.actuación de la primera mitad de esta liga, siobservamos y analizamos sus últimas actua-ciones, nos encontramos que en el dia 27 rin-dió visita al At. Rafal, equipo masque medio-cre. Se perdió por dos goles a cero, si bien losque presenciamos el encuentro creemos que elempate hubiera sido resultado justo.

Vimos a un Cardassar con férrea defensa a-guantando muy bien la primera mitad, sucum-biendo en la segunda, por no ir sus delanterosacompañados por la diosa "Fortuna", y no a-certando la diana en tres ocasiones claras, delas que dos fueron repelidas por los postes. Alos locales les sucedió justo al revés, marca-ron el primer gol de rebote defensivo y el se-gundo de penalty al minuto antes de finalizarel encuentro.Fue premiado su tesón al conse-guirlo, pero a pesar de todo no fue justo elmarcador.

Si analizamos el partido jugado el 19 enfrentedel equipo de Can Picafort en San Lorenzo,sucedió exactamente lo contrario, con un parti-do soso e insulso. El Can Picafort vino a de-fenderse ante un Cardassar fallón y falto deideas, y a punto estuvo de conseguirlo. El goldel triunfo llegó ci neo minutos antes de fina-lizar el encuentro. Algún espectador había a-bandonado el campo, cansado de presenciarcorrerias inútiles.

De este partido poco se puede decir. Sacandoel brillo a la cara buena, podemos destacar lalabor del arbitro, que siendo nueva su presen-cia en San Lorenzo puso y mantuvo muy biensu autoridad. Gracias a un malentendido delLinier anuló un gol a los visitantes, que el pú-blico agradeció aunque se quedaran perplejos.Hubo corrección y no se mostraron más quedos tarjetas por protestar.

Día 13 tuvimos la visita del Petra, con bas-tante ambiente en las gradas, a pesar de latarde fria, dándonos a entender el tiempo queestábamos en invierno. Se venció por tres ceroa un Petra correoso y algo brusco y muy faltode técnica.

El triunfo fue rotundo, más por los fallos de

los visitantes que por méritos del Cardassar.Este partido marcaba la pauta de lo que serianlos partidos durante todo el presente mes. Losgoles fueron marcados por Cánovas, que fue elmás bullicioso de los 22, y Riera, no acertandolos visitantes más que dos chuts a puerta, quefueron neutralizados por el meta local "Fons".Los demás parecían buscar un aro de balonces-to.

El día 6 se rindió visita a Peguera,que a pesarde conseguir ventaja a los primeros cinco mi-nutos, no se pudo aguantar la avalancha losrestantes ochenta, saliendo abatidos por tres auno.

Si después de lo expuesto añadimos el empateen propio feudo con el Llosetense, no hace si-no confirmar la tesis expuesta y la baja formaque en estos últimos meses del año hace galael equipo de nuestros amores. No cabe sino es-perar a los Reyes Magos y ver las maravillasque obran sus regalos.

JUVENILES

Después de dos quijotescas actuaciones, en O-limpic y Cultural, se mostraron tercos e impo-tentes ante los de Inca, arrebatándoles estospuntos de San Lorenzo, que falta les hacíanpara mantenerse en lugar destacado de la ta-bla.

En el resultado, aunque el árbitro puso su gra-nito de arena, no se..lo puede dar por injusto.Tuvo la culpa del primer gol, pues los localesreclamaban fuera de juego del autor. El árbi-tro opinó mejor concederlo a los de sucomarca.Después presionaron con^ meso de nerviosismo,viendo cómo se estreJfcjJPffas jugadas y balo-nes contra la muralla defensiva.

Para colmo de los males se decretó un penal-ty, que a pesar de su buena ejecución, lo repe-lió el madero; con esta contrariedad el descon-cierto aumentó y multiplicó al final.

Esperemos que este año entrante las cosas me-joren y podámoslo contemplar alto en la tablasitio que se merecen.Molts d'anys i fins l'any que ve.

Miquel Sureda

Sant Llorenç atí FLOR DE CARD -24- (240)

è

El primer d'abril del 39 acabà laguerra fratricida i s'haviade fer bu-lla. D'alguna manera s'havien de ta-par les nafres, de sang, d'odi, de vi-tuperis, de calúmnies, d'injustícies,d'abusos, d'atropells... D'alguna ma-nera s'havia de deixar ben clar quihavia guanyat i qui havia perdut. Il'eufòria es transformà en unplantósarc de murta i flors rematat per labandera de la Pàtria i de la Pau.L'ocasió bé valia una instantània.Les circumstàncies, sou-base, pensa-ments, sentiments... eren uns altres,és un Sant Llorenç d'ahir sortosa-ment superat.

De banda la vertent històrica, nogens despreciable, m'interessa des-tacar la imatge d'un racó perdut, unracó verd perdut, perquè posats atriar, triàrem els cotxes i no els ar-bres i també, per què no dir-ho, perla desi'dia dels homes.

Jo encara ho record de quan eranin. Uns pins esponeroses en el patide l'Escola Nova i uns morers -a lafotografia sense fulla- que arribarena formar una mena de túnel de ver-dor i on els més agosarats passarend'una banda a l'altra del carrer so-bre ses branques. Uns morers queens convidaven a exercitar el des-envolupament psicomotriu-suplien lafunció d'aquests parcs infantils queadesiara es troben per places arra-conades dels pobles, plens de colo"^

i buits de nins- i que junt amb els de la "pandilla" ens feien enfrontar al risc i a l'agosaramenr .Uns morers qui (AK^s ens donaven menjar per a les cuques de seda que guardàvem gelosamei *dins una vella c "• ^fcL^ -bates i móres que, madures,\ embruta ven la carrera de les cases. I ésver que en tennpo j»r '.lore's allò era una brutor, però també és ver que proporcionaven fresca al'estiu i que T' sortir a agranar la carrera, les veïhades podien parlar comentant això i allò. In-directament també eren vincle per a la comunicació. Tot un món soterrat sota l'asfalt. Diguerenque havien de deixar pas al progrés en un temps en què pareixia que el progrés i els arbres erenincompatibles. Pais!

(Fotografia gent Imeni cedu'a per don Jordi Pont i D§ Bàrbara Ferrer)

Guillem Pont

NOTAEn compliment de lo disposat a l'article 2A-1 de la vigent Llei de Premsa i Impremta, Flor de Card fa saber:1.- Que es distribueix gratuïtament entre els socis interessats del Card, i que les despeses de l'edició escompensen mitjançant aportacions voluntàries dels esmentats socis.2.- Que el director de la publicació és En Bartomeu Domenge i Amer.3.- Que l'edita el Centre Cultural Card, els directius del qual són: President, Antònia Pont. Secretari, Ra-fel Duran. Tresorer, Josep Cortès. Vocals, Bartomeu Massanet, Guillem Pont, Jeroni Llodrà.