I'i':RE i '!il(:AS - A.-1. .StJRF.RA\ 4. 1 LLEO

aquesta hiputesi, car en cl del 1:3sG Iii troha les One,; estnentades en el docu-

ment que publica del ]:3(r] ; tambe put haver passat (lite la Real Iiagnes es-

canipat per altres biblioteques les uhres que robe de l,lull. Hi cap encara unit

tercera hiputesi, be que no gaire convincent : elite la caixa donada per ],hillt ontingues altres llibres a nlcs dell del Mestre. Es curios, tautbc que aquestsquatre manttscrits lullians esm entats cu l'invcntari del ]:;H6 no reapareixencn els altres tres inventaris. ^ I)egueren desfer-se'n els utonjos de la Real --pre-gunta IIillgarth considerant-lo uhres perilloses, despres de les condemnesfulntinades per Eiiueric? Ni) ho sahcnt. Ilillgarth crcu chic ht hihlildeca do l,tReal foil victinta de la incuria dell seas mon.jus. AiNI" Cs molt possible i sctithladeniostrar-ho la difercucia de llibres que assenyalen els catale,gs (lei EX; i del1443. En canvi, I'augment 3'agttesta xifra en I'inventari del 1499 senthla con-firinar l'opinio de Ilillgartlt, ('haver-se iniciat un recobrantent de la Bibliotecaa partir del 1471.

Acabent aquest bren couuntari anti) tines, petites rentarques que ens hasuggerit la lectura dels inveutaris

A 1. - La interpretacio Pf, 'fratrent' viii scnthla bona si s'admet que faltala paraula que havia de seguir aquella abreviatura. Si no Cs aixi, la frase perfratrem Jlaioriceusis episcopuniN, no cut seuthla satisfactoria. 1, C 40. -- ,tier-ntones nto{istri Ximenis. Es tracta (Puna obra perduda i docuntentada pelutateix Eixinienis, el qual en la Vida de Jesucrist csuienta «.t. scrnut que fill dotots sands gui es en to Sermonari sanctorals. El l :31 de juliol de 1413 AntoniRiera lliura als frares de Valencia dos volunis de sermons :nttugrafs d'Eixinienis,i en I'inventari do Ilibres que aquest Ilega al convent de Cirona, son esmentats.tres libros sell trig vuluntina scrmonum dominicalitttn ordinatorum per dictummagistruin hranciscunt» (1'. AI.t12TI DE BARCELONA, aEstudis Franciscans., to(1928), 449).' Ij C 114. - Es curios de trobar un llibre d'Estrologia en un moncs-tir del Cister. 1^ D 60. - L'Aristdtil impres a VaRrivia es considerat anterior ales Obres e trobes per Witten i Painter, cis quals el consideren del 1473 o pocposterior a aquest any-.

Pere BouI1c,As

ANnRis TM1,is AVI1 .A : Fl Culto v la Litur,ia en la Catedral de Tarral ona1300-1,00). Tarragona, Instituto do Estudios Tarraconcnses a Rauton Bercn-

gucr IV>,, 1963. 212 pass.

La histuria (lei culte i de Iii littirgia a la Sell l'rintada de Tarragona fetaper Mn . Andrew Tomas i Avila es, potser, un dels ntillors llibres qne hall estatcditats a Tarragona durant aquests darrers aiivs . I"n cl prole„ I'autot- es planvqne entre la hibliografia utilitzada pcl I'. Riglietti en to seva Ilistoria de toLituria no In figuri cap estudi esp : ntvol . I la veritat cs qne, si aquesta pretc-ricio no Cs nicrescuda -corn molt be lio dirt el Sr . Cornelio Urtasun Irisarri,traductor de l'obra de Righetti-, si que es « bastant justifieada *. El conreude ]a histuria littirgica no s'ha estes molt a les nostres terres. Per aixu elllibre de Mn . Tomas tC cant ('inter-s. Ens doua a concixer tin dell aspectesmCs desconeguts de la nristra histuria.

1. Vegeu supra, pags. 157-159, la uostra recensio de La bibliotheque do Frances,Rixi,nenis , de J. Monfrin , on son esmentats quatre reculls de sermons autdgrafs d'I i-aimenis.

164

TO.l1AS .11'11..1: «('l"L7'O 1' L1TI'RGIA li.A' TARRAGOV'A.

El pericxle que l'autor ha estudiat es el que va des 1'311Y I31N) fins al 1700,

Hies o men), ; i les raons que dona per a cenyir-se a aquests quatre-cents ant's

son : 1) manquen els documents tarragonins d'ahans del 1,301), i 2) he que la

imposicjo del Missal tridenti 1'any 15711, del Pontifical el 15tH; i del Ritual el

1614, unificava la liturgia catOlica, snhsistiren, per(), alguns costums par-

ticulars tarragonins que desapareguercn, a poc a poc, uudts ant's clespres

d'aquella itltima data unificadora.

El lfibre es dividit en set capitols, amb un apcndix al final. Els capitols

corresponen al Cicle de Nadal, la Quaresma i Setmana Santa, el Temps Pasqual,

les Festes de la 1'er;e, el Culte festiu (Corpus, Sant Josep, Sant Pere i Sant

Jordi), i els l'ropis tarragonins (Santa Tecla, I)edicacio de la Catedral i Santa

Ilfmbria)' i el culte dels worts. A 1'apcndix es publicada la consucta liturgica

inedita del monjo major d'aquella Seu Pere Fignerola, comennada el 18(;9 : .$n

nom de Deu sia he (le madona santa Maria c de madona santa Tecla. \'o, Pere

Figerola, mongo major de la Sell de Tarragona, comers a fer aquest libre per

les coses que lo mongo major a a fer e fer fer ell la Sell per tot Pant', segons se

segex. 1; comensf-l a fer to primer any quc yo fuy mongo !'any de Lxlx°....

(pigs. 203-214). 1`s de doldre que 1'autor, en ]a transcripcio d'aquest text catala,

cone en la dels altres textos que dun c1 llibre, no segueixi cap criteri d'accen-

tuacio ni de puntuacio.

$1 que ales pot interessar als lectors dels E'R son les noticies sobre repre-

sentacions o misteris. Les indicare breument :

1) Sibilla (pigs. 22-25). - El tireviari tarragoni de Pere d'Urrea (14H4) i el

ltreviari umnuscrit del segle xlv que es conservat a I'Arxiu Capitular de Tar-

ragona duen el cant o Versus Sibille dins la novena llino de les Matines de

Nadal. Altres noticies tarragonines sobre aquest cant son dels segles xv i xvl.

1^,n aquest darter, el cant de la Sibilla anava acompanyat de cannons, que, per

les probibicions de que foren objecte, no devien esser molt

El 1567 aquestes cannons han d'esser revisades per Vicari General. I en el

Concili provincial que presidi l'arquebisbe Antoni Agustf fou prohibit el Cant

de la Sibilla i lcs altres cannons : aSibyllae carmina, et pastorum nugas aliasque

vulgares cantinelas Hullo tempore in ecclesiis cani permittantur...»

El 1572 el Cardenal Cervantes de Gaeta torna a permctre aquests cants sota

la coaccio que .si non fit dicta Sihila multa pars populi defficiat in matutinis

predictis [natalis i)omini],.No ens indica I'autor gran es pcrde per cc triplet aquest costum a la Seu

do 'T'arragona.2) Representaciu de to .Aati:titot (pag. 25). -- Gravies a nna deseoberta de

Jose Sanchez Real ' sabeni que en cl se-le xv es fcia a Tarragona una .represen-

tacio de la Nativitat* al carrer i sobre un cadafaic. i,a prinicra noticia que horn

en to es de Pant' 1429.

3) F.ntreinesos de la Setinana Santa (pugs. 513-54). - Toques noticies son

conservades d'aquests entreutesos tarragonins. Se sap quc Pally 1472 es feren

els .entreuresos del dimecres sant, dijous [i] divendress, un escenari dels quals

representava Wort de Geriquo.. De 1'any 1470 es publicat tut document pel qual

sabem quc es feia «la representacio del divendres Molt be suposa l'autor

1. N'cs exclus 1'examen del culte als cants FructuSs, Auguri i Eulogi, ja estudiat,

exhaustivameut, per JOAN SERRA I \'tt.ARO en I'ructu6s, .4uguri i Eulogi, mnrtirs sants

de Tarragona (Tarragona 1936), 294 pigs.

3. Jost: SAnenez HEAL, Los Keyes :llagos y la Sibila en Tarragona, .Diario Espanols

de Tarragona, IS desembre 1960.

165

A.-l. SOBERA.VAS I LLF0

que aquests entremesos o representacions devien esscr les escenificacions delsprincipals fets de la I'assi6 del Crist.

Duna manera explicita In I'assitf es representada a in Catedral el 15,1:3.4) Representacio de les tres .diaries (pags. 101-10:). -- Despres del cant

de les Matines del diumenge de Resurreccio era rcprescntada la .,isitatio sepul-chri o aRepresentaci6 de Ics trey llarieso a in Sell de Tarragona . Sabeui quetambe es representava en altres esglesies de Catalunya .' A la Scu tarragoninala process6 , representaci6 i missa matinal foren fundades pel cauonge MiquelAlbanell el jr d'abril de 1505. I,'acte de fundaci6 din : al'rimo , que fetes lesMatines wage la process6 de tots los canonges, comensals e beneficiats, ablos manuals encesos en les mans , partfn de cor, anant levers to altar majore girant a] Munticalvari , e v-itgint al Sepulcre a hont sia feta la cerem6nia yrepresentacio de les .M1laries ab los Angels sobre in resnrreccid de Nostre SenyorJesuchrist . E apres sia celebrada in mica matinal solenmement >,. Per la ma-teixa acta de fundacio sabein quc una de les tres ,Varies, Magdalena , cantavaacerts versos ,. No hi faltaven els dos angels que devien preguntar a les Manesaquem quaeritis in sepulchro ?, ( Vegeu SCHUSTER , Liber Sacramentorum, IV,26-27).

Un se-le despres , el 1056, ja no era representat aquest misteri . Tot es re-duia al cant del dic nohis .ilaria dav-ant el sepulcre i la resposta d'un miny6des de dins del sepulcre , el qual deia alos versos tot sol,. Poe despres d'aquelladata es devien abandonar aquelles cerimunies pseudo - lititrgi(I lies.

5) La Colometa ( pa-s. ILl-115 ). - No son gaire abundoses les noticies ad-duides per iln. Tomas sobre ala Colometa,. Pcl quc sabent de Valencia i deLleida, podem suposar que a la Sell tarragonina es feia de la mateixa manera.Les referencies son totes de la segona meitat del segle xv. Manquen les indica-cions dels personatges que Ili intervenien . Es creniaven collets, dotzenes detronadors , esclafidors , p6lvora i aiguardent . Tambe hi tenien un cert paper unscascazells , murtra, ginesta , roses i estopa.

No se'ns din tampoc quart es feia ]a festa de ala Colometa , dins els actesliturgics de la Quinquagesima . L'autor creu que devia esser en entonar el Veni,Creator Spiritus . Pero una acta capitular del 147 2 indica que es feia durant laMissa, in qual cosa fa creurc , d'acord amb el que es sabut , que era en cantarel Credo. Sobre aquesta problematica vegeu I)oNOVAN , pags. 144 i 157-158.

Una altra noticia ens informa de la prohibicib de les represcntacions d'ap6s-tols, profetes i verges, etc ., do la process6 del Corpus Christi, sots pena d'ex-comuni6, dictada pel Concili tarragoni de 1'any 1564 ( pag. 149).

Per Santa Tecla (pag. 178 ), patrona tie la Ciutat i de 1'Esglesia, tant elConseil com el Capitol feien fer entremesos. I per un acord capitular del juliolde 1540 se sap que aqueli any foil autoritzada la representaci6 de la histdria deSanta Tecla.4

3. FLGREZ, Espana Sagrada, XLV, 22; V1LI,ANUEVA, Viage literario, XII, 342; RUBIOGARCfA, Introduccidn at estudio de las represenlaciones sacral en Lerida, 28; YOUNG,The drama of the medieval church, I, 201-410, 568-683 i 685-86; ANc.1.i:s, La musica aCatalunya fins at segle XIII, 272-278; DONOVAN, The liturgical drama in medieval Spain,161 ; RoMEU I FIGUE.RAS, Tealro hispdnico del periodo rorndnico: Una erperiencia dereleabilitaci6n, alistudios Escenicos,,, 9 (1963), 9-70.

4. IEMiLI MGRERA en la seva Tarragona Cristiana, vol. II ('T'arragona 1899), duct notT-cies molt interessants sobre entremesos i representacions fetes a In dita ciutat. Lesprincipals sun : to joch de Sent Julia per la festa de Santa Tecla (14021, peg. 923 ; repre-sentacio dell set peccats capitals (1407), pag. 923; representacio de la l'ida de SantAntoni (1414), pag. 923 ; Sent Christ6phol (1417), pag. 924 ; Adam e Eva, joch del Drach,joch de la Titirane, rocha de Santa Tecla (1424), peg. 924 entrerncs dels hurnens pelosos,

166

aSEFARAD,, l-XXX

Al final del llibre hi ha la Biblio,ralia utilitzada per 1'autor (pigs. 217-221).

Trobem a mancar, pel que es refereix a les representacions, les aportacions tan

cabdals (I'Anglcs, Rubio-Garcia, Romeu i Figueras, i Donovan, entre d'altres.

Amadeu-J. SOBFRANAS i I,I.Ft')

aSefarad)) . Rcvista del Instituto Arias Montano de Estudios Hebraicos y

Oriente Proximo . Vols. 1 ( 1941 ) - XXX (1970). Madrid - Barcelona, CSIC.

Subtitulada en els quatre primer , volums aRevista de la Escuela de Estudios

Iebraicos s i des del volum V (1945) aRevista del Instituto Arias Montano de

Estudios Hebraicos y Oriente Proxinw=, aSefarad . ha estat 1'6rgan d'aquest

Institut , englobat dins el Patronato Menendez y Pelayo del CSIC. A partir del

volunt V (1945 ), en esser creada a Barcelona una Escuela de Estudios Hebraicos

agregada a la ja existent a Madrid, la revista ha dut units els noms de Madrid

i Barcelona al hoc d'edicio . Tanmateix , des del primer volum i fins al XXX

havien ja figurat corn a co-directors F. Cantera i J. M. Millis i Vallicrosa, ca-

tedratics de Llengua i Literatura Hebrees a les Universitats de Madrid i de

Barcelona respectivament . Traspassat Millis el setembre de 1970, Canter)) ha

restat sol corn a director de la revista , tot i que el 1965 havia cessat en la direc-

citi de l'Instituto Arias Montano, substituit per F. Perez Castro. aSefarad,

apareix en fascicles -dos a I'any- que formen volums annals generalment de

mes de 450 pagines. Dels quinze primers anys ha estat drecat un volum d ' indexs

molt complets.'A causa, sobretot , de les activitats investigadores dels dos directors mencio-

nats, aSefarad . es un punt obligat de consulta atenta per tot aquell qui vol estar

informat dels estudis sobre el judaisme medieval a la Peninsula Iberica.2 Ultra

entren)es dels cavallets cotones (1436), pig. 925; entrenres del angel Sent Miquel, entre-

mcs del Drach, entrenrcs del Gegant, entrenrcs de Sent Jordi, els 3 reys d'Orient (1444),

pig. 925; representaci6 de to festa de to Asunrpci6 de madona Sta. Maria (1388), pig. 926;

representacio dels Apdstols, el segon dia de Pasqua (1386), pig. 926. Referents a balls o

danses, hi ha les segiients noticies : ball del stoci (1403), pig. 9,23 ; to Gegant e to rcy

Deviu, Sent Jordi a to Drach, Sent Nliquel o l'infcin (1426), pig. 924. Relacionat amb

1'entrentes dels cavallets coton6s del 1436, hi consta tin Sent Sebastia i un tamor per

sonar los turchs, pig. 925. Vegeu RwiEU, Teatre Hagiografic, 1, 34, n. 6. Dun tambe no-

ticies tarragonines VILLANUEVA, Viaje literario, XIX, 96.

1. aSefarads ha hagut de patir - i pateix - les consegiiencies d'esser aRevista de

Estudios Hebraicos y Oriente Pr6xinurn. Quau lions pren a l'atzar qualsevol volum ha

d'estar espiritualment disposat a trobar-hi coses tan allunyades, corn son, per exemple,

Posibilidad de una conexi6n entre las formas verbales adjetivas de las lenguas dravidicas

y las del sumerio de J. QUIN$ANA VIVES (IV, 245-254), Las influencias iranicas en la Penin-

sula Ib6rica de C. E. DUELER (V, 83-130), El exter)ninio de la familia de Saul de J. PRADO

(XIV, 43-57), Tres restos de ldpida asirios en to Real Academia de la Historia de J. M. PE-

NUE4A (XXVI, 247-252), Concepto de Dios en Egipto de B. CELADA (XXVIII, 237-288), etc.,

que res no tenen a veure , per cap canto, amb eis estudis que ressenyem aci.

2. l.a revista, que ha inclos treballs en frances, alemany, angles i italia, no en cont6

cap en portugues ni en catala ; ella ha contribult, a mes, a 1'anacr6nica identificacio del

Sefarad medieval amb els limits politics de l'Rspanya actual , cosa que si d'antuvi pot

semblar inndcua - i qui sap si hi ha qui la considera 6til i tot - to corn a consegiiencia

greus errors d'interpretacio histdrica. - En el primer volum de aSefarad n fort ja publicat

un sistema propi de transcripcio de 1'hebreu ; darrerament , peril, hom ha donat sfmpto-

167