Anarquisme i SindicalismeConferència pronunciada a la presó del Castell de la Mola

(Maó - Illes Balears), 31 de desembre de 1920

Salvador Seguí

Editat i traduït al català per:

Biblioteca Social d’Olot. Març del 2011.Plç/ Cinema Colon,417800 Olot.http://www.bsolot.info/e-mail: bustia@bsolot.info

Copia i difon per tots els mitjans possibles.La cultura com a eina de lluita.

La Biblioteca Social d’Olot, és part de la CNT-AIT d’Olot.

És creença general que el sindicalisme no significa res. Elsequívocs que al voltant d'aquesta negació s'han format són

tants, i alguns de tal magnitud, que convé, d'una vegada per sempre,desfer-los, destruir-los.

Que el sindicalisme no és res, no seria res, sense l'espiritualitatirradiada de l'anarquisme, com afirmen alguns, és condicionalmentveritat. Però només condicionalment.

QUÈ ÉS L'ANARQUISME.

L'anarquisme és una gradació del pensament humà. Diríem, mi-llor, que és la gradació més alta del pensament humà. És una con-seqüència lògica de les diverses fases que, a través dels temps, hansofert les idees, passades pel filtre del sentiment.

Totes les idees no són res sense les persones que les creen. Siles persones no les creessin, no existirien. Per tant, doncs, les ideeshan estat determinades per les persones.

L'anarquia, repetim-ho, no és anterior a l'ésser humà, perquè sifos així, els anarquistes deixarien de ser, espiritual i moralment, elque van ser i el que són, per rendir culte fanàticament al sobrenatu-ral.

En aquest cas no es distingirien els principis anarquistes delsdeístics.

I, precisament perquè les idees són creades per l'ésser humà,concebudes per l'ésser humà, tenen consistència i valor humà. Encas contrari, ja ho hem dit, res serien; res valdrien. Serien, sí, unvalor negatiu. Serien una negació de la consciència de les persones.Concretem.

Qualsevol idea que no passada o que no hagi passat pels pro-cessos de l'evolució no és més que elucubracions mentals.

L'anarquisme va haver de passar per aquest procés evolutiu delque parlem. Si no fos així, no es concebria l'anarquia com a mani-

1

festació humana.

Hem de tenir en compte també una altra cosa. Que totes lesidees, tant les més modestes com les més atrevides, han sofertaquest procés d'evolució. Ho demostra el fet que ni una sola de lesconcebudes ha estat portada a la pràctica, s'ha plasmat en realitat,en la seva concepció primitiva, en la seva integritat i puresa. Així lesreligions; així totes les concepcions filosòfiques, econòmiques i po-lítiques. Així les nostres idees.

Fins i tot algunes, de la concepció a la realització, han deixat enel trànsit trossos dels seus principis.Ara bé. Amb quanta més fe llui-tem i com més íntegrament sigui plantejada la lluita, més ràpid i mésfeliçment s'arribarà a la realització de les idees. En cas contrari, tri-garan més a realitzar-se com més indiferents siguem.

Però tinguem en compte també, no ho oblideu, perquè el des-engany seria funest, que les idees perden la integritat de la concep-ció originària, de la mateixa manera que totes les idees es bifurquen,amb la condició que es puguin portar a la pràctica, més o menystard, pels nous camins oberts, el de realització més immediata.

Una idea pot donar marge a noves concepcions ideològiques; anoves exposicions. Pot ser motiu per crear organitzacions que, ba-sant-se en la concepció espiritual de la mateixa idea, en crea denoves. I encara que fonamentalment no siguin les mateixes, no espoden diferenciar en res.

QUÈ ÉS EL SINDICALISME.

Això passa amb el sindicalisme. Perquè l'anarquisme, assentemaquesta afirmació, dóna lloc al sindicalisme.

El sindicalisme és la base, l'orientació econòmica de l'anar-quisme. Diguem que és la concepció. L'anarquia no és un ideal derealització immediata.

No ho limita gens. Per la seva extensió espiritual, és infinit. Pera la seva implantació, no té lloc ni temps. En l'ordre social de les

2

idees, les persones no aconseguiran dominar-ho mai.

Fem una altra afirmació referent a l'anarquisme, i és: que sentla concepció ideal de la vida de les persones, no arribarà a tenir re-alització, perquè és una perfecció tal de pensament que per tenir-lafa falta passar per fases del definitiu.

Al contrari del que ha passat amb les religions positives, que vandonar formes tangibles a tot allò que es van proposar que les tin-gués, l'anarquisme, pels motius abans exposats, no ho va poderfer.Admetent que l'anarquisme, a través dels temps, pogués ser unarealitat, no dubteu que -abans- donarà marge a la creació d'altresconcepcions i altres escoles, nascudes, evidentment, de la concep-ció primitiva de la Idea.

L'anarquisme no arribarà a fer-se realitat en la seva veritable fi-losofia. Seria tant com definir-ho i matar-ho. I això, no.

L'anarquisme no té un origen material. No neix en un punt permorir en un altre. És propi de la intel·ligència i del sentiment. És lasuma, com dèiem, de perfeccions humanes.

Per això, anarquisme és ja individualisme. De la mateixa maneraque aquell ideal en la seva integritat és individualista, hi ha també laconcepció col·lectivista que accepta les coses més fàcilment realit-zables de l'anarquisme.

És innegable, per tant, que la nostra organització, que el sindi-calisme, és fill espiritual de l'anarquisme. I quin significat té el sindi-calisme?

Històricament, és el resultat i una condensació del procés delpensament; ideològicament, és la condensació del pensament alque van donar vida els companys de la Internacional; pràcticamentés l'arma, és l'instrument de l'Anarquisme per portar a la pràcticaallò més immediat de la seva doctrina.

Diuen que el sindicat no és res. Es nega el valor del sindicat.Aquesta afirmació és un error. El sindicat és. És cervell. Cervell i

3

braç. No es pot comprendre l'un sense l'altre. Crec que els anarquis-tes poden estar orgullosos si el sindicalisme i el seu instrument, elsindicat, plasmen en realitat alguna o algunes de les concepcionsde l'Anarquisme. El sindicalisme tendeix a usufructuar les prerroga-tives que li són pròpies en l'ordre social.

És clar que el sindicalisme no és anarquisme. Però sí que ésuna gradació de l'anarquisme.

També es diu que el sindicalisme no té idees pròpies. No és cert.És un error més en una altra afirmació.

Als congressos celebrats en els anys 1910, 15, 16, 18, 19, elsindicalisme arriba a precisar que s'empararà dels instruments detreball. I quan es parla de la idea pràctica del comunisme, es diu queaixò és anarquisme. Sí, bé d'acord. Però de quin instrument es val-dria l'anarquisme per aconseguir la realització del seu postulat eco-nòmic? Del sindicat veritat?

L'anarquisme dóna ànima i esperit al sindicalisme. Però queningú dubti que el sindicalisme és una promesa i una garantia per ala precipitació de les idees anarquistes.

Qui nega que el sindicalisme planteja i resol el problema econò-mic, problema dels problemes? Qui gosarà negar que el sindica-lisme revolucionari i llibertari, en la seva concepció econòmica, quidubtarà, qui negarà, repeteixo, que sigui l'auxiliar poderós i eficaçde l'anarquisme?

Eus aquí la virtualitat del sindicalisme. Per aquesta raó no estemd'acord amb els socialistes. Ells fan homes que no creuen en la sevapersonalitat.

Els socialistes, amb l'obra que realitzen retarden el moment dela possessió integral de les prerrogatives socials de la humanitat.Mentre hi hagi qui cregui que els problemes no els hem de resoldreper ells mateixos, davant d'ells mateixos, sinó que la seva soluciódepèn dels altres, l'ésser humà no farà mai res. Qui cregui en l'or-ganització és un esclau.

4

La virtut del sindicalisme, com té idees pròpies, és revelar i subs-tituir els factors del capitalisme i de la burgesia.

L'organització professional del sindicalisme, orientat en un sentitrevolucionari i llibertari, s'apropa a l'anarquisme.

Sindicalisme és l'agrupació natural dels elements d'una mateixaprofessió. Aquest no solament substituirà els valors burgesos i ca-pitalistes, dels quals he parlat abans, sinó que donarà garanties demoralitat i personalitat no donades, fins ara, per cap règim burgès.

El sindicalisme, diguem-ho ja, és l'avançada de l'anarquisme.

Salvador Seguí, 31 de desembre de 1920.

5