analista de laboratori químic - activamutua

Analista de laboratori químic1.adj. Persona que es dedica a fer anàlisis.

GUIA DE BONES PRÀCTIQUES PREVENTIVES PER A AUTÒNOMS I PIMES

G-IND-000/0

Plan General de Actividades Preventivas de la Seguridad Social

2

Definició · Funcions. 3 · Equips de treball emprats . 7

Riscos genèrics · Caigudes al mateix nivell. 7 · Cops, punxades i talls amb objectes i eines manuals. 8

· Riscos de talls produïts per contacte amb elements mòbils de les màquines. 8· Contacte elèctric. 9· Contacte tèrmic. 10· Risc d’incendi i explosió. 11· Derivats de l’exposició a productes químics. 12· Contacte amb substàncies càustiques i/o corrosives. 14· Derivats de l’exposició a agents físics (1). 15· Derivats de l’exposició a agents físics (2). 16· Derivats de la càrrega física de treball. 19

· Altres. Factors psicosocials: estrès laboral. 20

Equips de Protecció Individual· A nivell professional. 22· A nivell de prevenció de riscos laborals. 22

Medicina del Treball· Protocols Mèdics específics. 23

Referències bibliogràfiques 26

Índex 1. 2. 3. 4. 5.

3

L’analista de laboratori químic és la persona encarregada d’organitzar i aplicar tècniques i mètodes d’anàlisi química i instrumental sobre matèries i productes, orientades al control de qualitat i investigació, complint les normes de bones pràc-tiques de laboratori, de seguretat personal i mediambiental.

Exerceix la seva activitat en empreses o laboratoris de di-ferents sectors que necessitin realitzar anàlisis químiques i instrumentals per a comprovar els nivells de qualitat de les mostres a analitzar, investigar nous procediments d’anàlisi per a respondre a noves situacions, o millorar l’eficiència i/o eficàcia dels procediments vigents.

1. Organització i gestió de l’activitat del laboratori aplicant els procediments i normes específiques.

· Planificació del treball del laboratori seguint els sistemes de qualitat establerts.

· Informació i formació del personal al seu càrrec sobre les matèries relacionades amb la seva activitat.

· Gestió dels recursos materials del laboratori i control de les existències.

· Aplicació i control de les activitats del laboratori seguint les normes de seguretat i salut en el treball.

· Control del compliment de la normativa mediambiental i resposta en situacions d’emergència.

1. Definició

1.1. Funcions

Analista de laboratori químic

4

2. Organització del pla de mostreig i presa de mostres

· Realització d’un pla de mostreig d’acord amb els requisits de control de procés o de qualitat dels productes.

· Selecció del mètode de mostreig més adient en funció del tipus de mostra.

· Obtenció i codificació de mostres per a les determinacions analítiques, emprant l’instrumental adequat.

· Preparació de la documentació i dels registres del procés de mostreig.

3. Realització d’anàlisis per mètodes químics, avaluant i informant dels resultats.

· Programació de les analítiques a realitzar per a optimitzar temps i recursos i asseguració de la traçabilitat dels resul-tats.

· Preparació dins de termini i en la forma escaient dels reac-tius, mostres i equips necessaris per a les anàlisis progra-mades, en les condicions establertes en els protocols.

· Realització d’anàlisis químiques que permetin determinar els paràmetres requerits seguint les bones pràctiques de laboratori.

· Elaboració dels informes corresponents de les anàlisis re-alitzades, segons els criteris normalitzats en els protocols, per a la seva transmissió o registre.

5

4. Aplicació de tècniques instrumentals per a l’anàlisi quími-ca, avaluant i informant dels resultats.

· Selecció del mètode de treball i la tècnica analítica instru-mental adequada a la substància objecte d’assaig, entre els mètodes d’anàlisi disponibles.

· Preparació de reactius i mostres per a les determinacions analítiques, segons la tècnica instrumental seleccionada.

· Verificació, ajust i calibratge dels equips i instruments al tipus d’anàlisi i precisió requerides, d’acord al mètode ana-lític seleccionat.

· Realització d’anàlisis instrumentals per a la identificació i/o quantificació de l’anàlit (objecte de la determinació), segons el procediment establert.

· Elaboració dels informes de les anàlisis realitzades en els suports establerts, avaluant els resultats, i utilitzant els ma-nuals de procediment.


6

Material general de laboratori: materials de vidre, porcellana, plàstic, suro, goma, metall, cel·lulosa.

Equips i instruments generals: balances, estufes, mufles, destil·ladors d’aigua, plaques calefactores, banys termos-tàtics, equips per a muntatges específics.

Material volumètric aforat i/o calibrat.

Instruments de mesura: termòmetres, pH-metres, balances, manòmetres.

Valoradors automàtics.

Instrumental per a la presa de mostres.

Reactius químics (compostos orgànics i inorgànics), patrons per a calibrar els equips, espècies químiques primàries i ma-terials de referència.

Equips específics d’anàlisis i de tècniques instrumentals.

Subministraments auxiliars (gas, electricitat, buit, aigua destil·lada i altres).

1.2. Equips de treball emprats

7

Causes principals:

Principalment, a causa que la superfície del terra estigui re-lliscosa per la presència de líquids que s’han vessat, sòls del laboratori acabats de fregar, etc.

Conseqüències:

Sovint les conseqüències d’aquests accidents són de caràcter lleu; ferides, torçades, cops, esquinços, etc. En casos més extrems, les conseqüències poden ser greus, amb fractures d’ossos.

Mesures preventives:

Manteniment de l’ordre i la neteja en la zona de treball i zones de pas.

En cas de vessament d’un producte, cal procedir a netejar-lo immediatament.

Utilització de calçat amb sola antilliscant.

Senyalització de les zones recentment fregades.


2. Riscos genèrics

2.1. Caigudes al mateix nivell

8

Causes principals:

Principalment, per trencament dels materials de vidre (tubs d’assaig, provetes, pipetes, etc), en manipular-los.

Conseqüències:

Talls i petites ferides que en general són de pronòstic lleu. En casos més extrems, les conseqüències poden ser més greus (hemorràgies, infeccions, tall de tendons, etc.).


Rebutgeu el material de vidre que presenti el més mínim defecte, així com el que hagi sofert cops forts, encara que no s’observi a priori cap dany.

No recolliu vidres trencats o trossos de ceràmica directa-ment amb les mans. S’han d’utilitzar els guants adequats. Col·loqueu els fragments dels materials trencats en conteni-dors específics.

No forceu directament amb les mans els tancaments de flas-cons o ampolles.

Causes principals:

Contacte directe amb la part giratòria de la centrifugadora.

Conseqüències:

Lesions que poden resultar greus (fractures, amputacions, etc.).

2.2. Cops, punxades i talls amb objectes i eines manuals

2.3. Riscos de talls produïts per contacte amb elements mòbils de les màquines

9


La centrífuga ha de tenir un mecanisme de seguretat, de tal manera que no es pugui posar en marxa si la tapa no està ben tancada, i impedint-ne l’obertura si el motor està en mo-viment.

Causes principals:

Risc d’electrocució per contacte directe o indirecte amb ele-ments en tensió dels diferents equips emprats en el laboratori d’anàlisi química o els de les pròpies instal·lacions.

Conseqüències:

Cremades, tetanització, fibril·lació ventricular, asfíxia, mort.


Conserveu els equips en perfecte estat d’ús i conservació. Abans de la utilització de qualsevol equip elèctric, s’han de revisar els cables i les connexions.

Abans de netejar qualsevol equip elèctric, desconnecteu-lo de la xarxa elèctrica. Desconnecteu els equips elèctrics estirant de la clavilla, no del cable. Els allargadors únicament s’han d’usar de forma limitada, i sempre en tasques de caràc-ter esporàdic.

Compliu les recomanacions indicades en els manuals d’instruccions dels equips, especialment els referents als riscos elèctrics. Tots els equips elèctrics s’han de senyalitzar correctament. Només el personal especialitzat ha de manipu-lar l’interior dels equips de laboratori.

Comprovació i inspecció de les instal·lacions elèctriques segons la legislació vigent.


2.4. Contacte elèctric

10

Causes principals:

Contacte directe amb objectes i materials calents (estufes, banys calents, autoclaus), o amb emissions de vapors ca-lents.

Contacte amb el detector, la columna o l’injector del croma-tògraf, en algunes operacions.

Utilització de banys freds, contacte directe amb materials que estan sotmesos a temperatures extremadament baixes, etc.

Conseqüències:

Cremades de diferents graus, congelacions.


Procediments de treball específics per a tots aquells proces-sos o mètodes on existeixi el risc de cremades (per exemple, ús de banys calents, autoclaus, estufes, manipulació de ma-terials calents, escalfament de tubs, etc).

Procediments de treball específics per a tots aquells proces-sos o mètodes on existeixi el risc de congelació (per exemple, utilització de nitrogen líquid).

Obligatorietat d’utilitzar els guants de protecció tèrmica adequats.

2.5. Contacte tèrmic

11

Causes principals:

Existeixen nombroses situacions que comporten situacions de risc d’incendi i/o explosió si no s’actua de forma correcta.

Entre les situacions més comunes que presenten aquests riscos destaquen:

· La manipulació incorrecta de substàncies i preparats in-flamables (per exemple en operacions de transvasament o transport), o vessaments.

· La formació de barreges explosives amb l’aire del labora-tori, com a conseqüència de fuites de gasos inflamables, o combustibles procedents d’instal·lacions fixes o de les ampolles, que en contacte amb qualsevol focus d’ignició poden provocar una explosió.

· La generació d’una flama a la boca d’una ampolla.

· L’escalfament d’una ampolla d’acetilè.

· En cas d’incendi en un lloc on hi ha ampolles de gasos comprimits, liquats o dissolts, es pot produir una explosió.

Conseqüències:

Incendi i explosió que pot provocar lesions lleus, greus i mor-tals en el personal laboral.

Danys materials.

2.6. Risc d’incendi i explosió


12


Procediments i instruccions de treball específiques per a totes aquelles operacions on existeixi el risc d’incendi/explosió (per exemple, en la manipulació de líquids inflamables com ara transvasaments, transport, vessaments, etc.)

Emmagatzematge de les substàncies combustibles i inflama-bles en llocs adients per a això.

Compliment estricte d’allò que disposa la fitxa de da-des de seguretat del producte en quant a les condicions d’emmagatzematge, així com la legislació vigent (vegeu referències bibliogràfiques).

Cal disposar de pla d’emergència.

Causes principals:

Per exposició als diferents productes químics que es mani-pulen. Depenent de les seves propietats físico-químiques, de com es manipulen, etc., poden penetrar en l’organisme per diferents vies d’entrada: inhalatòria, dèrmica, digestiva i/o parenteral.

Conseqüències:

Depenen principalment de:

· Les propietats toxicològiques de les substàncies i compos-tos químics emprats.

· La via d’entrada del producte químic a l’organisme (via respiratòria, dèrmica, digestiva o parenteral).

· La quantitat de tòxic absorbida (dosi).

2.7. Derivats de l’exposició a productes químics

13

· Les característiques individuals del treballador exposat.

· Les operacions que es realitzen amb els productes químics.

Els principals efectes es poden dividir en les següents catego-ries:

· Irritants i corrosius (ja descrits).

· Tòxics (cianurs, compostos orgànics metàl·lics, pesticides, arsènics, etc.).

· Asfixiants (per desplaçament de l’oxigen, com ara els gasos nobles, diòxid de carboni, metà, etc., o de tipus químic, com el monòxid de carboni).

· Sensibilitzants.

· Carcinògens (causen càncer).

· Efectes sobre la reproducció.

· Mutagènics (provoquen canvis en el material genètic).

· Sistèmics.


Utilització obligatòria dels Equips de Protecció Individual (proteccions respiratòries, protecció de la pell, cara, ulls), sempre depenent de la naturalesa dels productes químics emprats.

Treball en vitrines o cambres amb extraccions d’aire força-des. Per exemple, els recipients que continguin “la mescla cròmica“ han d’estar contínuament a la vitrina d’extracció i perfectament tapats.

Seguiu les instruccions contingudes tant en l’etiqueta com en les fitxes de dades de seguretat.


14

Comproveu que els recipients que contenen els productes químics estan en bon estat, a fi de detectar possibles fuites i, consegüentment, potencials exposicions.

Els productes químics s’han de manipular amb molt de comp-te, no portant-los a les butxaques, no tocant-los ni provant-los, ni pipetejant amb la boca.

Es recomana emmagatzemar al laboratori la quantitat míni-ma imprescindible de productes per al treball diari.

Procediments i instruccions de treball específiques per a totes aquelles operacions que poden comportar risc accidental d’exposició (transvasament de substàncies, destil·lacions, operacions amb buit, neteja de materials de laboratori, reco-llida de vessaments etc.).

No oloreu, inhaleu ni proveu productes químics sense estar degudament informats.

Causes principals:

Per contacte directe amb productes químics fortament irri-tants o corrosius com àcids, bases, substàncies orgàniques (ja siguin en estat sòlid, líquid o en forma gasosa).

Conseqüències:

Els efectes poden ser des de lleus fins a greus: irritacions de la pell, ulls, vies respiratòries, cremades a la pell i als ulls. La inhalació de vapors fortament irritants, pot donar lloc a edemes pulmonars.


(Consulteu les mesures preventives de l’apartat anterior).

2.8. Contacte amb substàncies càustiques i/o corrosives

15

Causes principals:

Per exposició a condicions ambientals d’il·luminació inade-quades (manca o excés de llum, enlluernaments, reflexes).

Per inadequada climatització del lloc de treball (baixes o ele-vades temperatures, nivells d’humitat baixos, falta de renova-ció d’aire, etc.).

Per exemple: es poden donar temperatures elevades en aquelles zones on hi hagi estufes o mufles, en l’àrea d’espectrofotometria d’absorció atòmica, etc.

L’exposició a baixes temperatures té lloc a les àrees on hi ha recintes frigorífics en què s’emmagatzemen diferents tipus de materials.

Per exposició a nivells de soroll molestos emesos per alguns aparells que es troben en les àrees d’instrumentació. Si l’àrea és petita, l’efecte perjudicial o molest del soroll s’incrementa.

Conseqüències:

L’exposició a nivells d’il·luminació inadequats pot provocar molèsties i problemes visuals, fatiga visual, cefalees, etc.

Condicions d’elevades o baixes temperatures, provoquen situacions d’incomoditat tèrmica.

Nivells de soroll no adequats provoquen situacions de manca de confort acústic, afavorint situacions d’estrès, nerviosisme, falta de concentració, sordesa, etc.


2.9. Derivats de l’exposició a agents físics (1)

16


Adequació de la intensitat de la il·luminació a les exigències visuals de les tasques.

Cal disposar d’un sistema de climatització adaptat a les exi-gències estructurals i funcionals del laboratori, amb manteni-ment periòdic.

Porteu l’equipament adequat segons les condicions del lloc.

Adquisició d’equips que realitzin el mínim nivell de soroll pos-sible. Cal aïllar en la mesura del possible els focus d’emissió de soroll de la resta d’àrees del laboratori.

Causes principals:

Per exposició a radiacions ionitzants:

1. Sense contacte directe (irradiacions externes). Per exem-ple en tècniques de ràdio assaig degut al maneig de ra-dioisòtops (raigs X). La irradiació pot ser total o parcial i depenent del poder de penetració de la radiació, afectarà a l’individu exposat superficialment o internament.

· Les radiacions presenten un alt poder de ionització i baixa capacitat de penetració.

· Les radiacions tenen una mica menys de poder d’ionització i una major capacitat de penetració.

· Les radiacions presenten una elevada capacitat de pene-tració.

2.10. Derivats de l’exposició a agents físics (2)

17

2. Amb contacte directe amb la font radioactiva (risc més comú en laboratoris), on s’haurà de tenir en compte l’activitat de la font radioactiva, la distància a la mateixa, el temps d’exposició i les característiques d’apantallament. La via d’entrada dels elements radioactius pot ser per inhala-ció, per ingestió o per via dèrmica.

Conseqüències:

Els efectes depenen directament de la dosi rebuda durant el temps de l’exposició i del tipus de radiació.

En aquest sentit, es poden distingir:

· Efectes immediats, que es produeixen quan l’individu rep una dosi alta amb una exposició curta.

· Efectes estocàstics, relacionats amb exposicions a ni-vells de radiació no molt elevats durant llargs períodes de temps, i amb la probabilitat que aparegui un dany biològic.


18


1. Delimitació i senyalització de les zones on es manegen o manipulen substàncies radioactives, tenint en compte el risc d’exposició i la probabilitat i magnitud de les expo-sicions potencials en cada zona, que ha d’estar clarament senyalitzada segons la legislació vigent:

· Zona controlada.

· Zona de permanència limitada.

· Zona de permanència reglamentada.

· Zona d’accés prohibit.

· Zona vigilada.

2. Vigilància de l’ambient de treball.

· Mesura de les taxes de dosis externes, indicant la naturale-sa i qualitat de la radiació.

· Mesura de les concentracions d’activitat radioactiva a l’aire i la contaminació superficial.

3. Vigilància individual.

Mitjançant dosimetries personals (per a treballadors de cate-goria A i a les zones controlades).

4. Vigilància de la salut.

19

5. Altres mesures bàsiques:

· Limitació del temps d’exposició.

· Augment de la distància a la font, ja que la dosi disminueix de manera inversament proporcional al quadrat de la dis-tància.

· Apantallament dels equips i de la instal·lació.

6. Formació i informació.

7. Procediments específics:

· Descontaminació radioactiva.

· Gestió i manipulació dels residus radioactius.

· Actuació en cas d’accident o incident.

· El pla d’emergència.

Causes principals:

Adopció de postures inadequades de treball, a causa del deficient disseny del lloc de treball (falta d’espai, plans de treball no adients, distàncies de treball inapropiades, etc.).

Moviments repetitius en usar la pipeta de forma intensiva.


2.11. Derivats de la càrrega física de treball

20

Conseqüències:

Trastorns musculoesquelètics.

· Postures forçades de treball: molèsties musculars, tendino-ses o articulars en forma de dolor i impediment. En general, les molèsties apareixen principalment a la zona de coll, espatlles i braços quan es realitzen estiraments o flexions forçades, o també a la zona dorsolumbar.

· Moviments repetitius: poden provocar tendinitis, o tenosi-novitis al dit polze.


Cal proporcionar al treballador l’espai de treball necessari per a realitzar la seva activitat.

Es recomanen cadires amb respatller i reposapeus, essent preferibles als clàssics tamborets, així com disposar d’espai suficient per a col·locar els peus sota del pla de treball.

Utilització de pipetes automàtiques.

Factors organitzatius: establiment de les pauses necessàries, combinació de diferents activitats per afavorir la utilització de diferents grups musculars.

Causes principals:

Sobrecàrrega de treball, ritme de treball, ambigüitat de rol, responsabilitat, falta de promoció, problemes d’organització, tracte amb el públic, etc., són entre altres els factors cau-sants de l’estrès laboral.

2.12. Altres. Factors psicosocials: estrès laboral

21

Conseqüències:

Ansietat, depressió, apatia, fatiga, baixa autoestima i ab-sentisme. En casos extrems, es poden produir problemes de tipus físic (problemes cardíacs).


Avaluació en cada cas de les causes que provoquen l’estrès. En general, cal actuar a dos nivells:

· A nivell d’empresa: millora dels aspectes organitzatius, insistint en diversos aspectes com la càrrega i el ritme de treball.

· A nivell personal: cal proporcionar a l’individu recursos su-ficients per a afrontar les situacions d’estrès (actuació del psicòleg).

Proteccions respiratòries adients (màscares, mascaretes, fil-tres). Els filtres respiratoris han de protegir depenent del tipus de contaminant químic i de l’estat físic en què es trobi (gas, vapor, aerosol, pols, fibra, etc.)

Protectors dels ulls i la cara com ara pantalles i ulleres de seguretat, apropiades per evitar el contacte directe en forma d’esquitxades o projeccions dels diferents productes químics utilitzats.

També cal utilitzar ulleres o pantalles de protecció enfront de les radiacions, en cas que hi hagués risc d’exposició.

Els guants de protecció química han d’assegurar la imper-meabilitat als diferents productes químics que s’utilitzin.


3. Equips deProteccióIndividual

22

Guants de protecció mecànica i tèrmica.

En alguns casos, es pot requerir l’ús de davantals o mandils.

Certificat de Professionalitat Anàlisi química, pertanyent a la família professional Química, a l’empara del Reial Decret 1374/2008, d’1 d’agost, i d’acord al Reial Decret 797/1995 que regula les bases de la certificació professional.

· Curs genèric sobre risc químic.

· Curs específic sobre manipulació de productes químics.

· Curs específic sobre la correcta utilització dels Equips de Protecció Individual.

· Curs sobre primers auxilis.

· Formació específica sobre incendis. Alarma i evacuació.

3.1. A nivell professional

3.2. A nivell de prevenció de riscos laborals

23

Les activitats de vigilància de la salut sobre els treballadors en activitats d’analista en laboratori químic, es realitzaran en funció dels riscos que han estat anteriorment descrits de forma detallada, per a poder actuar eficaçment sobre tots els treballadors, amb la finalitat d’identificar els problemes de salut i avaluar les intervencions preventives. Hauran de cobrir tots i cadascun dels seus àmbits d’actuació, que els són pro-pis i intransferibles:

Àmbit d’actuació de la vigilància de la salut:

1. Actuació coordinada de les disciplines.

· Disseny preventiu del lloc de treball.

· Col·laboració en la identificació i avaluació del risc.

· Participació en el pla de prevenció.

· Formació en temes de salut als treballadors.

2. Vigilància de la salut

Individual.

· Anamnesi:

· Mitjançant enquestes dirigides prèvies als exàmens de salut.

· Mitjançant la història clínica medico-laboral personal.


4. Medicina del Treball

4.1. Protocols Mèdics específics

24

· Mèdico-clínica:

· Mitjançant exàmens de salut de cribatge i diagnòstic preventiu, dissenyats en base als protocols de vigilància sanitària específica dels treballadors que, d’acord amb els riscos avaluats, són d’aplicació (veure apartat corresponent a Protocols Mèdics aplicables).

· Mitjançant el control dels indicadors biològics aplicables segons els riscos avaluats.

Col·lectiva:

Epidemiològica:

· Indicadors de salut.

· Investigació de danys.

3. Promoció de la salut laboral

Individual:

· Consell sanitari personal i confidencial.

· Promoció d’immunitzacions preventives: antitetànica.

· Seguiment de casos.

25

Col·lectiva:

· Programes sanitaris: a dissenyar segons les necessitats sanitàries de la col·lectivitat i atenent a les dades epide-miològiques obtingudes.

· Assessorament sanitari: col·laboració amb les autoritats sanitàries en campanyes de salut generals que puguin influir positivament en la col·lectivitat treballadora.

Atenció d’urgència.

En els casos que existeixi presència física del Metge del Tre-ball.

Participació en tot cas en el disseny dels plans d’emergència, i derivació a un centre sanitari.

Protocols Mèdics.

En base als riscos genèrics d’exposició en els treballs d’anàlisis químiques en laboratori, es considera que els proto-cols mèdics a aplicar són:

Protocol osteomuscular:

Manipulació de càrregues menors; postures forçades i movi-ments repetitius.

Protocol sobre riscos químics:

· Específic als productes químics manipulats i d’exposició, segons indiqui l’avaluació de riscos, determinant els BEI específics.

Cribatge d’alteracions dermatològiques:

· Per contacte amb substàncies irritants, al·lergitzants i/o corrosives.


26

Cribatge d’alteracions respiratòries:

· Vies aèries superiors com rinitis o sinusitis, secundàries a l’exposició a irritants i al·lergitzants.

· Vies aèries inferiors, secundàries a l’exposició a irritants i al·lergitzants.

Establiment d’un protocol específic de control i seguiment en situacions d’especial sensibilitat, especialment en cas d’embaràs, part recent i lactància materna.

REIAL DECRET 1374/2008, d’1 d’agost, pel que s’estableixen dos certificats de professionalitat de la família professional Química que s’inclouen en el Repertori Nacional de certificats de professionalitat.

REIAL DECRET 1078/2005 de 16 de setembre. Família profes-sional Química. Anàlisi química. Nivell 3: Annex CXVII.

INSHT Seguretat i condicions de treball en el laboratori (reim-pressió 2001).

NTP 464: Prevenció del risc en el laboratori químic: opera-cions bàsiques.

5. Referències bibliogràfiques

27

Guia de bones pràctiques preventives per a autònoms i PIMES

Atenció i servei permanent

Atenció a l’usuari: 902 323 232

Per a més informació:

Queda prohibida la reproducció total o parcial sense prèvia auto-rització d’Activa Mútua

Autor: Departament de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mutua.

Nota prèvia: La utilització en aquesta guia del mas-culí singular i plural no té intenció discriminatòria, i es refereix a dones i homes com a col·lectiu.

Codi de referència de SIG: D0.03.06.05.11/2

Imatges: Ministerio de Educación Licencia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported (Reconocimiento-NoComercial-Com-partirIgual)(CC BY-NC-SA 3.0

http://prevencion.activamutua.esprevencio@activamutua.eswww.activamutua.es

analista de laboratori químic - activamutua

Documents