xarxes de dis tribuci el ctr ica -...
Post on 30-May-2020
7 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Xarxes de distribució elèctrica
Central nuclear1000 Mw
Central tèrmica400 Mw
Centre consumidor de gran potència
25 kV
25 kV
220 kV
220 kV
110 kV
220 kV
25 kV
25 kV
25 kV
25 kV
400 V / 230 V
400 V / 230 V
L.T.Línia de transport
L.T.
L.T. L.D.P.
L.D.P.
L.D.P.
L.D.S.
L.D.S. Línia de
distribució secundària
Estructura del sistema elèctricL.T.
Jordi Fité IES Biada
Distribució del corrent elècric
400 / 230 V c.a.
3
3
Parteix de les estacions transformadores elevadores de les centrals generadores i, a través de les línies de transport de molt alta tensió (MAT) i alta tensió (AT) i de les estacions de distribució, arriba a les subestacions que redueixen el voltatge per distribuir-lo.
Jordi Fité IES Biada
El Subsistema de distribució
És l’última part del sistema elèctric i està format per xarxes primaries de distribució, les estacions transformadores i les xarxes de distribució secundària. A mesura que ens acostem als centres de consum la xarxa es fa més extensa, degut a la dispersió de les càrregues.
L’última part de la distribució es fa en baixa tensió, (400 V / 230 V). ITC-BT-06 xarxes aèries per a la distribució en baixa tensió i ITC-BT-07 xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió
Jordi Fité IES Biada
TipusTensió de
servei ( V )Utilització categoria
línia
Baixa tensió(BT)
Mitja tensió(MT)
Alta tensió (AT) < Un <
Molt alta tensió
(MAT) Un >
Jordi Fité IES Biada
Xarxa d’alta tensió, línies de transport que arriben a Mataró
Jordi Fité IES Biada
Connexions de la xarxa als voltans de Mataró
110 KV
132 KV
220 KV
Subestació
Central productora
Jordi Fité IES Biada
Tipus de connexions a la xarxa General de la companyia subministradora.
A - Connexió a una línia de tensió superior (LT)
B - Connexió a una
C - Connexió a una línia de tensió igual (LDP)
D - Connexió a un centre de transformació amb suficient potència,
Jordi Fité IES Biada
Tipus A - Connexió a una línia de tensió superior (LT) a les línies de distribució d’alta tensió (LDP).
Un > 30 kV
B.T.
Límit de la zona a alimentar
Jordi Fité IES Biada
Tipus B - Connexió o centre de repartiment
Sub.
B.T.
Límit de la zona a alimentar
Jordi Fité IES Biada
Tipus C - Connexió a una línia de tensió igual (LDP)
B.T.
Límit de la zona a alimentar
Un > 30 kV
Jordi Fité IES Biada
B.T.
Tipus D - Connexió a un centre de transformació amb suficient potència,
Lím
it d
e la z
ona a
alim
enta
r
Jordi Fité IES Biada
Centre transformador per a la reducció de la tensió, alimentació i sortida en alta tensió. de transport(1ª categoria)
i (2ª categoria).
110 kV
25 kV Jordi Fité IES Biada
Centre fortament alimentat, . Normalment entrada amb tensió de distribució primària (2ª categoria).
25 kV
25 kV
Jordi Fité IES Biada
Centre que garanteix l’alimentació de les línies d’Alta tensió que hi concorren, , mitjançant un circuit sense càrrega en situació normal.
25 kVJordi Fité IES Biada
Línia de distribució primària LDP
Línia d’alta tensió, (3 kV
6 kV 10 kV 15 kV 20 kV 25 kV), que s’utilitza per distribuir a la ciutat (subterrànies) l’energia elèctrica. entre pobles, normalment amb xarxa aèria.
Jordi Fité IES Biada
Centre alimentat per una línia d’Alta Tensió LDP que redueix aquesta fins a 400/230 V LDS.
Jordi Fité IES Biada
Esta
ció t
ransf
orm
adora
Jordi Fité IES Biada
Estructura de les xarxes elèctriques de distribució
Tipus d’edificació que trobarem a la zona que hem d’electrificar en funció de la densitat d’habitatges:
Edificació Nº habitatges per hectarea
Extensiva
Semiintensiva
Intensiva
Jordi Fité IES Biada
Xarxa de Baixa tensió exclusivament
B.T.
1- Connexió a la xarxa de tipus D2- Potència màxima (la disponible al centre de transformació)
3-
Extensiva 4 ha
Semiintensiva 2 ha
Intensiva 1 ha
Jordi Fité IES Biada
Xarxa Lineal1- Connexió a la xarxa de tipus B o C ( )2- Potència màxima: 3- Màxim de transformació ET4- Superfície màxima alimentada:
Extensiva
Semiintensiva
Intensiva
1 2 3
Alim
enta
ció A
T
Alim
enta
ció A
T
Jordi Fité IES Biada
Xarxa en anell
1- Connexió a la xarxa de tipus B o C ( )2- Potència màxima:3- Màxim de transformació ET4- Superfície màxima alimentada:
Extensiva
Semiintensiva
Intensiva
1 2 3
4
56
Una línia d’AT tancada connectada a una subestació o centre de repartiment
Alim
enta
ció A
T
Jordi Fité IES Biada
Exemple de Xarxa en anell
S1 = 1000 kVA S2 = 630 kVA
S3 = 400 kVA
S4 = 250 kVAS5 = 160 kVAS6 = 100 kVA
25 kV50 Hz
I23 =I12 =
I entr
ada 1 =
I65 = I54 =Ientrada 2 =
Jordi Fité IES Biada
A.T. S1= 1000 kVA = !3 · 25.000 · I
I = 1.000.000 / !3 · 25.000 =
I =
25 kV
400 V/230 V
B.T. S1= 1.000 kVA = !3 · 400 · IS
IS= 1.000.000 / !3 · 400 =
IS =
Perdues = 0 WTransformador ideal
E.T. 1 1000 kVA · 1000 VA / 1 kVA =
Jordi Fité IES Biada
Subestació
Xarxa en anells múltiples
1- Connexió a la xarxa de tipus A o B ( )2- Nº màxim d’anells: 3- Potència màxima:4- Màxim anell
SubestacióCentre de
repartiment
nº màxim anells
Potència màxima
Extensiva
Semiintensiva
Intensiva
5- Superfície màxima alimentada per anell:
Alim
enta
ció A
T
Jordi Fité IES Biada
Xarxa en fus normal1- Conexxió a la xarxa de tipus A o B (Alimentació única)2- Nº màxim de línies AT:3- Potència màxima:4- Màxim per línia d’AT5- Superfície màxima alimentada:
Extensiva
Semiintensiva
Intensiva
Subestació
Alim
enta
ció A
TConstituida per un màxim de , connectades a una
subestacio o centre de repartiment per un costat i per l’altre a un centre de reflexió, .
Jordi Fité IES Biada
Xarxa en fus Múltiple
1- Conexxió a la xarxa de tipus A o B ( )2- Nº màxim de línies AT per fus:3- Potència màxima: per cada fus4- Màxim5- Superfície màxima alimentada per cada fus:
Extensiva
Semiintensiva
Intensiva
Constituida per dos o més fusos normals connectats a una subestació o centre de repartiment comú.
Jordi Fité IES Biada
Subestació
Xarxa en fus MúltipleAlim
enta
ció A
T
Jordi Fité IES Biada
1- Connexió a la xarxa de tipus A o B ( )2- Nº màxim de línies AT:3- Potència màximaper fus:4- Màxim5- Superfície màxima alimentada per fus:
Extensiva
Semiintensiva
Intensiva
Xarxa en fus recolzatConstituida per un màxim de 6 línies d’AT, connectades a dues subestacions o
dos centres de repartiment, enllaçats per una línia d’interconnexió.
Jordi Fité IES Biada
Xarxa en fus recolzat
SubestacióSubestació
Alim
enta
ció A
T
Alim
enta
ció A
T
Jordi Fité IES Biada
Simbologia de l’aparamenta d’alta tensió
Jordi Fité IES Biada
Interruptor destinat a tallar la continuïtat d’un circuit d’Alta Tensió , només quan el corrent que hi circula és nul o molt feble.
Un(kV)= tensió nominal dels circuits principals
In(A)= Serveis nominals de corrent. Intensitat nominal
Jordi Fité IES Biada
Aparells destinats a interrompre i connectar circuits en condicions nominals de càrrega
Un(kV)= tensió nominal dels circuits principals
In(A)= Serveis nominals de corrent. Intensitat nominal
Jordi Fité IES Biada
Són interruptors que en la posició d’obertura responen a les condicions del seccionador
Un(kV)= tensió nominal dels circuits principals
In(A)= Serveis nominals de corrent. Intensitat nominal
Jordi Fité IES Biada
Aparells destinats a connectar i desconnectar circuits en , i a més també en cas de
Ruptofusible
Disjuntor
Un(kV)= tensió nominal dels circuits principals
In(A)= Serveis nominals de corrent. Intensitat nominal
CNR(KA)= Poder o potència de ruptura nominals / capacitat de tall...
Jordi Fité IES Biada
Jordi Fité IES Biada
Calella / TorderaLa RocaTrinitat
St. celoni
Transformadors
S1 = 50 MVA S2 = 50 MVA
A
B
LDP M
ata
ró
LDP A
rgento
na
LDP L
lava
nere
s
LDP V
ilass
ar
LDP Mataró (un anell)
25 kV
LDPLínia de distribució primària
Jordi Fité IES Biada
Exemples d’aplicació sobre el plànol de Mataró:realitzar un anell a partir de la Subesatció de St. Simó (29)Realitzar els calculs d’intensitat al primari i al secundari dels transformadors i als diferents trams de l’anell. Calcular la potència total de l’anell.
1- Pç. Turó Mata S1 = 630 kVA
2- Pç. Puerto Rico S2 = 630 kVA
3- Pç. Llavaneres S3 = 630 kVA
4- Pç. St. Simó S4 = 400 kVA
5- Pç. Jordi Clapell S5 = 400 kVA
(anell obert línia de l’Havana)
6- Pç. de l’Havana S6 = 1.000 kVA
7- Pç. Fivaller S7 = 1.000 kVA
8- Gasolinera/ronda S8 = 1.000 kVA
9- Av. Amèrica/c. Mata S9 = 630 kVA
10- Pç. Joan XXIII S10 = 1.000 kVA
29
1 2 3 4
9
5
67810
anell obert
Jordi Fité IES Biada
A.T. S1= 630 kVA = !3 · 25.000 · I
1- Pç. Turó Mata S1 = 630 kVA
I = 630.000 / !3 · 25.000 =
I =
25 kV
400 V/230 V
B.T. S1= 630 kVA = !3 · 400 · IS
IS= 630.000 / !3 · 400 =
IS =
Perdues = 0 WTransformador ideal
Jordi Fité IES Biada
Plànol de MataróEscala 1: 5000
Realitzar una quadricula marcan les hectareas1 ha = 100 m x 100 mper poder obserbar la zona d’influència de cada E.T.
Jordi Fité IES Biada
S = 400 kVA
S = 630 kVA
S = 1.000 kVAJordi Fité IES Biada
Exemples d’aplicació sobre el plànol de Mataró:realitzar un xarxa en fus normal a partir de la Subesatció de St. Simó (29). Les dos línies d’alimentació passan per les rondes fins a la plaça España.Realitzar els calculs d’intensitat al primari i al secundari dels transformadors i als diferents trams de l’anell. Calcular la potència total de l’anell.
1- Pç. españa / Pàrquing S1 = 1.000 kVA
2- Emili Cabanyes/Carme S2 = 630 kVA
3- Pç. Granollers S3 = 1.000 kVA
4- Pç. can Marxal S4 = 400 kVA
5- Pç. Cuba S5 = 630 kVA
6- Pç. Tereses S6 = 1.000 kVA
7- Pç. St Anna S7 = 1.000 kVA
8- Pç. Miquel Biada S8 = 1.000 kVA
Centre de reflexió (C. Lepanto /Av. Maresme)
29
1 2 3 4
B
5
EDCA
6 7 8
F G
A- Valldemia / Riera SA = 400 kVA
B- Preso SB = 1.000 kVA
C- Pç. dels Bous SC = 630 kVA
D- Pç. St.Maria SD = 1.000 kVA
E- Can Xammar SE = 1.000 kVA
F- Pç. del gas SF = 1.000 kVA
G- C.St. Antoni /Av. Maresme SG = 630 kVA
Centre de reflexió (C. Lepanto /Av. Maresme)
Línia de socors (Av. Maresme)
Rd. Alfons X
Rd. Alfons X
Subest
aci
ó
Centre de reflexió
Jordi Fité IES Biada
Plànol de MataróEscala 1: 5000
Realitzar una quadricula marcan les hectareas1 ha = 100 m x 100 m
Jordi Fité IES Biada
S = 400 kVA
S = 630 kVA
S = 1.000 kVA
Línia
de s
oco
rs
Jordi Fité IES Biada
Transmissió d’informació en els sistemes elèctrics
2- Hem de poder obrir i tancar els interruptors a distància, per gestionar les pujades i baixades del consum.
1- Per controlar la xarxa de transport i distribució hem de poder
3- En cas d’avaries hem de poder
Jordi Fité IES Biada
1- Subcontractar aquest servei a 2- Les Subestacions i E.T.3- No s’ha de fer
Comunicació per fil telefònic:
Comunicació per microones (Mòbil)
1- Transmissió de dades per ona de ràdio 2- Restriccions a : emissores comercials, policia, exercit...
3- Necessitat 4-
Jordi Fité IES Biada
Comunicació per ona portadora1- Utilitzen les mateixes línies d’A.T. per enviar la informació,
2- S’ha d’acoblar a la línia d’alta tensió un
3- Ha de de potència A.T. estigui desconnectat.4- S’ha de fer el de les instal·lacions.
Comunicació mitjançant fibra òptica
1- Transmissió per fibra òptica2- Ampla de banda superior, (10Mbits/s)3- Detecció més senzilla.4- Possibilitat el sistema.5- Immunitat a la interferència de camps magnètics i radiació nuclear.
6- Cable compost terra-òptic(OPGW) també fa de cable de terra
Cable òptic dielèctric, adossat al cable de terra.
Jordi Fité IES Biada
top related