v i n c e n t

V I N C E N TV I N C E N TVANGOGHVANGOGH

Estelada, estelada nit. Pinta la teva paleta blava i gris,

mira fora en un dia d’estiu,

Amb ulls que saben de la foscor de la meva ànima. Ombres als turons,

esbossa els arbres i els narcisos, captura la brisa i la frescor de l’hivern,

en colors sobre la nevada terra de lli.

Ara entenc El que m’intentaves dir, Com vas patir pel teu seny,

Ells no van escoltar, no van saber com.com vas intentar alliberar-los.

Tal vegada escoltin ara.

Estelada, estelada nit. Flamejants flors que cremen brillants,

Núvols arremolinats en boirina violeta,es reflecteixen en els ulls de porcellana blava de Vincent.

Colors canvien matisos

matinals camps de gra ambarí,

Rostres colrats delineats en dolor, es calmen sota la ma amorosa de l'artista

Ara entenc el que m’intentaves dir, Com vas sofrir pel teu seny,

Ells no van escoltar, no van saber com.Com vas intentar alliberar-los.

Potser escoltin ara.

Perquè ells no van poder estimar-te,

Fins i tot així, el teu amor va ser veritable.

I quan no va quedar cap esperança a la vista En aquella estelada, estelada nit

Et vas prendre la vida, com ho fan els amants sovint.

Però jo hauria pogut dir-te, Vincent, que aquest món no es va fer per a algú

tan formós com tu.

Estelada, estelada nit.

Pengen quadres en sales buides,

caps sense marcs en parets sense nom,

Amb ulls que miren el món i no poden oblidar. Com els estranys que has trobat,

Homes espellifats en robes espellifades.

L’espina platejada de la rosa sagnant,Trencada i aixafada jeu en la neu verge.

Ara crec que entenc el que intentaves dir-me, com vas patir pel teu seny,

Ells no et van escoltar, i encara no t’escolten.Com vas intentar alliberar-los.

Potser no ho facin mai.

V I N C E N T

VANGOGH(1853-1890)

Música: Vincent (Acoustic)

Composició i Interpretació: Don Mclean

Edição reduzidaTchê Souto

Traducció al català: G. C.