una feina potser desconeguda: la cuina de la biblioteca · de què fa gust la lluna era aquell...

realitat, va venir perquè em vaig enamorar, sí,com sona, enamorar d’un llibre il·lustrat. Enaquell moment vaig pensar que la passió que josentia en llegir i contemplar les pàgines d’aquellllibre l’havia de transmetre als altres.

I ací estic, escrivint unes paraules sobre lameua feina diària: el món de les biblioteques,un món de vegades desconegut, però amb moltesaventures dins d’elles, i no solament pels llibresque hi ha. També es pot aprendre molt dels usua-ris, cal saber escoltar per conèixer les seuesnecessitats. Tothom pot aprendre de tothom.

De què fa gust la lluna era aquell primeràlbum que em va introduir en aquest món. Aracontinua present, dóna nom a un bloc on reco-mane llibres i altres activitats entorn de la lec-tura i, per altra banda, és un dels contes que espot escoltar en les meues sessions de narracióa la biblioteca o on siga. No cal contar sempredins el recinte; eixir al jardí o al parc pot resultarinteressant. En aquestes sessions veig com elsmés menuts s’il·lusionen per allò que els estàscontant i volen participar amb tu, i és això elque faig: que ells posen de la seua imaginació,que se senten part de la història.

Els àlbums que trie per arribara ells han de tenir històriesdivertides, sugge-ridores, que

els apropen al llibre d’una manera dinàmica. Devegades el que faig és contar-los el conte a lavegada que els mostre les pàgines del llibre idesprés el contem tots junts amb objectes compoden ser titelles o d’altres construïts manual-ment. Potser siga una manera com una altra decontar, però crec que compartir la narració delconte és enriquidor per al xiquet o xiqueta.

Un punt que m’agradaria deixar clar és queno solament de contacontes viu l’animació lec-tora a la biblioteca: lectures compartides en veualta, tallers per crear els personatges de leshistòries, per crear-ne d’altres... hi ha tot unventall de possibilitats que cal ampliar amb lesnoves tecnologies, amb les quals conte d’unamanera diferent i puc arribar millor a unanova generació.

A l’hora de recomanarllibres als pares i ma-res, em plantegeel mateix,

6 A r t i c l e s

Quan estudies Biblioteconomia i Do-

cumentació, la gent et mira estrany.

Potser ara no tant, però fa uns anys...

Primer els costa pronunciar la paraula,

i quan dius que una de les eixides és

treballar com a bibliotecària, et pregun-

ten que si per a això hi ha una carrera,

que si per posar llibres en prestatgeries

s’ha d’estudiar, que si llegim molt…

Comentaris que et fan riure per no plorar.

La meua feina és agraïda en el sentit

que molta gent que arriba, molt perduda,

a la biblioteca, tant si és per fer una

recerca d’informació com si és per cercar

un llibre, fins i tot per ajudar-los a fer

que els seus fills i filles s’inicien en la

lectura, tot acaba sent una experiència

de bon grat. Si l’usuari hi està molt més

interessat, si resulta més difícil, es con-

vertirà en un repte que et motiva per

canviar d’estratègies i per renovar-te.

Em vaig enamorar d’un llibre il·lustrat

En el meu cas, la vertadera vocació va arribartard, inclús després de fer la diplomatura. Vaser treballant i coneixent diverses bibliotequesque vaig saber que la meua feina sempre estariadedicada a la lectura, a fomentar-ne l’hàbit. En

Una feina potserdesconeguda:la cuina de labiblioteca Adelaida Cabo Pavia,

bibliotecària

A partirde...

encara que ells també han de buscar una altraclasse de moments de lectura, com ara el d’abansd’anar a dormir, en què el conte ha de crear unvincle més íntim entre ells.

La biblioteca… una casa encantada

El meu recorregut professional ha estat di-vers, en centres i biblioteques diferents, aixícom les tasques que he dut a terme. En totsaquests llocs he après alguna cosa que m’ha fetestimar cada vegada més la meua feina: poderrecomanar un llibre, poder fer un contacontesamb xiquets lectors que aprecien la lectura,poder veure una sala d’infantil plena de famíliesllegint i compartint un moment a la biblioteca...Són tota una llista de records que m’animen acontinuar treballant en la difusió de la lectura.

En una biblioteca cal crear un grup de perso-nes unit i interessat per la seua feina –si no,això es transmet–, i, per aconseguir bonsresultats, cal unir altres recursosal nostre projecte, com sónla família i l’escola.Totes o quasi

totes les activitats que prepare, les faig pensanten un d’aquests grups, i si ho puc fer conjunta-ment amb ells, molt millor.

La meua tasca ha estat intensa, cara al públici fent investigacions, però sempre amb el mateixobjectiu: fomentar la lectura. La literatura ensdeixa, cada dia, una gran quantitat d’històries,històries per contar i compartir, per donar aconèixer, entre altres llocs, a la biblioteca.

Com bé la defineix Gustavo Martín Garzo,una biblioteca és «una Casa Encantada en la quecualquier cosa puede suceder. Cada libro es unapuerta, un pasadizo que nos comunica conlugares y mundos llenos de atractivospero también de peligros. Yleer es como viajar pore s o s m u n d o s :

7G a l e r i a

BASARCLEMENTINA:

regalsa baix cost

Fidel a la seva filosofia, la propietària d’aquestestabliment us proposa un seguit de regals perquèaquest Nadal sigui auster, ecològic i solidari. Desdel 1976, any d’obertura del basar, i després d’unadolorosa experiència personal, la tortuga Clemen-tina ha dedicat la seva vida a demostrar que elsregals materials són cars, ocupen lloc i, a més a

més, no sempre porten la felicitat.

ON ES TROBA:

Adela Turín. Artur i Clementina. Il·lustr. Nella Bosnia. Lumen, 2001.

disfrutar de sus dones y enfrentarse a la incer-tidumbre de lo que desconocemos».

Glòria Gorchs.Bibliotecària