tema 3.- la diversitat de paisatges · pdf fileel relleu, el clima, el tipus de sòl,...
Post on 06-Feb-2018
226 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
TEMA 3.- LA DIVERSITAT DE PAISATGES
1.- PAISATGE NATURAL I PAISATGE HUMANITZAT
La Terra està formada per una gran varietat de paisatges. El relleu, el clima, el tipus de sòl,
l’erosió, la proximitat del mar etc. són els factors físics que determinen la fisonomia del
paisatge.
També l’activitat humana a través del temps ha modelat el paisatge. Els homes i dones han
tallat boscos; posant terres en cultiu, desviant rius i obrint canals, terraplenat pendents i
guanyant terreny al mar, obrint carreteres i aixecant
ciutats, han modificat profundament el paisatge.
Avui en dia són molt pocs els paisatges naturals en
estat pur, és a dir, que no hagin estat alterats per
l’acció humana. Definim paisatge natural com aquell
en el qual els elements del medi natural predominen
clarament sobre els que són resultat de la intervenció
humana. Paisatge humanitzat és aquell que ha sofert
moltes alteracions per l’activitat humana.
Els grans paisatges que podem trobar a la Terra són:
Estanyol de Gerber (Pallars Sobirà), exemple de paisatge natural
Dibuix paisatge humanitzat
2
2.- ELS PAISATGES DE CLIMES CÀLIDS
-Selva equatorial i tropical.
S’estén sobre la línia de l’equador fins els tròpic de Càncer, al nord i el tròpic de Capricorn, al
sud. La selva forma
un bosc molt espès,
amb arbres molt
elevats que formen
fins tres pisos
vegetals. La pluja és
molt abundant
durant tot l’any i la
temperatura càlida,
amb poques
diferències entre
estiu i hivern.
La selva equatorial és l’hàbitat d’una gran varietat de plantes, rèptils, petits mamífers i ocells.
L’abundància d’aigua forma els rius més cabalosos del planeta. Les selves tropicals són la
principal font d’oxigen de la Terra.
Els pobles indígenes que hi habiten es dediquen a la caça, recol.lecció i practiquen una
agricultura de subsistència. Tradicionalment han alterat molt poc la selva, però aquesta cada
vegada està més destruïda per l’explotació de fusta, les tales abusives per obtenir pastures
pels animals i l’obertura de carreteres i de grans preses per produir energia hidràulica.
Trobam la selva
equatorial i tropical a
gran part de Sud-
amèrica: la selva de
l’Amazones, la
d’Amèrica Central i la de
les illes Antilles; a Àfrica
hi ha la selva del riu
Congo; a Àsia, a l’Índia,
la península d’Indoxina,
Indonèsia; finalment
trobam selva tropical a
l’est d’Austràlia.
Croquis de la selva equatorial on es pot veure els tres estatges
o pisos de vegetació
El riu Amazones recorre la selva del Matto Grosso, al Brasil
3
-La sabana
A mesura que ens allunyam de la línia de l’equador, la selva tropical va donant pas a la sabana.
les pluges són abundants però tenen una estació seca en que gairebé no hi plou, normalment a
l’hivern.
La vegetació està formada per herbes altes i arbres dispersos. És l’hàbitat dels grans mamífers
herbívors i carnívors, com zebres, elefants, girafes, lleons, hienes, etc.
Els pobles de la sabana es dediquen a l’agricultura i ramaderia extensiva per consum propi i
amb destinació als mercats locals. En temps més recents, les grans empreses multinacionals hi
han establert l’agricultura de plantació, dedicada al monocultiu de cacau, canya de sucre,
cafè, etc pels mercats mundials i han trencat les formes de vida tradicionals.
-Grans deserts
A Àfrica, Aràbia i Àsia els deserts formen una ampla franja a les dues bandes del tròpic de
Càncer. Hi trobam els grans deserts del Sàhara, de la península Aràbiga i el desert de Gobi. A
l’hemisferi sud hi ha el desert de Namíbia, a la costa africana de l’Atlàntic i el Gran Desert
Australià.
A Amèrica els gran deserts es troben a la part del Pacífic. Hi trobam el desert d’Arizona a
Amèrica del Nord i el desert de Xile, a Amèrica del Sud. A Austràlia, la part central i occidental
del continent també formen el Gran Desert Australià.
Tot i que el clima predominant és càlid, els deserts es caracteritzen per les temperatures
extremes: molta calor de dia i molt de fred a la nit. Això és degut a la sequedat de l’aire, que en
no retenir gairebé gens d’humitat fa que l’escalfor del sol rebut durant el dia no es mantingui a
la nit.
A la sabana hi viuen els grans mamífers. Es pot apreciar una acàcia amb la copa aplanada pels vents, formant
els característics arbre de bota.
4
El sòl està molt erosionat, formant grans extensions d’arena com al Sàhara o de pedres, com al
desert de Gobi. Els cursos d’aigua, reben el nom de “uadis”, són escassos i sovint no arriben al
mar, sinó que formen grans depressions o llacs salats, els “chott”, com el “chott el Djérid”, a
l’actual Tunísia. Amb les escasses pluges es produeixen inundacions, degut a que la terra
gairebé no absorbeix l’aigua i aquesta s’evapora ràpidament.
Els grans rius que a voltes travessen el desert, com el riu Nil i el riu Níger, tenen l’origen a les
terres de clima tropical.
On hi ha aigua s’hi formen els oasis, amb la palmera datilera com a arbre predominant. La
població es concentra entorn dels oasis, on han sorgit pobles i ciutats. Tradicionalment els
deserts han estat habitats per pobles nòmades com els tuareg, que es dediquen al comerç
amb terres llunyanes, formant caravanes o es dediquen al pasturatge de camells, cabres i
ovelles.
El desert és una important font de recursos minerals: petroli, gas natural, carbó, fosfats... Per
això actualment, moltes zones del desert han estat profundament alterades per carreteres,
oleoductes i l’explotació minera.
3.- PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS
Els països de climes temperats són els llocs on, des de temps antics ha tingut lloc l’activitat
humana més intensa i s’hi han format les grans civilitzacions. Per això, en general es tracta de
grans àrees molt explotades i on el medi natural ha estat profundament alterat.
Al desert del Sàhara, on hi ha aigua es formen els oasis, amb la palmera datilera com a arbre característic
5
-Paisatges de clima mediterrani.
El clima mediterrani es caracteritza per estius càlids i secs i hiverns temperats i més humits. El
clima mediterrani es troba al voltant del mar Mediterrani, a l’extrem sud d’Àfrica, al sud
d’Austràlia. A Amèrica del Nord es troba a la zona de Califòrnia i a Amèrica del Sud a la costa
central de Xile.
On l’activitat humana no ha degradat molt el paisatge natural hi creix el bosc perennifoli, amb
arbres com l’alzina i el roure i el pi i un ric sotabosc.
-Paisatges de clima oceànic.
Es caracteritzen pels estius frescs i humits i els hiverns freds i sovint nevats. El clima oceànic es
troba a les latituds mitjanes d’Europa occidental, a la costa oest d’Amèrica del Nord i Sud-
amèrica, sud-est d’Àfrica i d’Austràlia.
L’aigua és abundant i hi predomina el bosc caducifoli amb espècies com el castanyer,
l’avellaner i el noguer
-Paisatges de clima continental.
Es troben a l’interior dels continents. En no rebre la influència del mar, tenen hiverns molt
freds, mentre que els estius poden ser més o menys càlids. Cobreix les latituds mitjanes
d’Euràsia, formant les planures de Sibèria i d’Amèrica del Nord. El paisatge natural està format
per les estepes, grans extensions de plantes gramínies, gairebé sense arbres.
Paisatge típic mediterrani
6
4.- PAISATGES DE CLIMES FREDS
-Paisatges d’alta muntanya.
Les grans serralades presenten un paisatge característic, format pel relleu accidentat i el clima
fred. Les grans zones de paisatge de muntanya són: Himàlaia a Àsia, les muntanyes de Kènia i
de l’Atlas a Àfrica, els Alps i els Urals a Europa, les Muntanyes Rocalloses, els Apalatxes i els
Andes a Amèrica.
La vegetació es distribueix en estrats o pisos ascendents. A les parts més elevades s’hi troba
l’avet, i als cims de neus perpètues desapareix tot tipus de vegetació.
Altra diferència entre el tipus de vegetació és la que es forma als obacs o llocs sempre
ombrívols i les solanes, o llocs amb més o menys exposició solar.
La serralada dels Pirineus presenten el paisatge típic d’alta muntanya
7
-Paisatge de climes polars.
A l’Antàrtida i a la zona del cercle polar Àrtic d’Europa i Amèrica del Nord s’hi troben els climes
polars. Són zones de temperatures extremes sovint de més de 30º sota zero, amb neus
permanents i escassa precipitació. La vegetació evoluciona des del taigà, o zones de grans
boscos de coníferes fins la tundra d’herbes i líquens, a mesura que ens apropam als pols.
L’escassa població tradicional, els pobles esquimals i inuit, viu de la caça i la pesca. Actualment
s’hi fan exploracions científiques i s’exploten recursos minerals.
ACTIVITATS A.- DEFINICIONS
-paisatge natural
-paisatge humanitzat
-uadi
-chott
-oasis
-bosc caducifoli
-bosc perennifoli
-estepa
-obac
-solana
-taigà
-tundra
B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ
1.- Descriu, a partir de les imatges del text, els diferents paisatges
2.- Descriure un paisatge a partir d’una imatge, fotografia o dibuix, que portis de casa. On és,
quin clima hi ha, com és la població, com és la naturalesa, etc.
C.- TREBALL AMB MAPES
-Sobre el mapamundi, situar els grans paisatges estudiats
top related