taller el model comunicatiu

El El modelmodel comunicatiucomunicatiudd’’aprenentatgeaprenentatge

ManoliManoli NarvNarvááezez

GrupGrup: Parlar i escoltar, : Parlar i escoltar, llegirllegir i i escriureescriureperper aprendreaprendre..

MetodologiaMetodologia�� ReflexiReflexióó sobre la pròpia prsobre la pròpia prààctica.ctica.�� Activitats dActivitats d’’aplicaciaplicacióó, an, anààlisi d'experilisi d'experièències.ncies.�� Proposta dProposta d’’aplicaciaplicacióó a la l’’aula. aula. �� ComunicaciComunicacióó i ani anààlisi compartit de les noves lisi compartit de les noves

propostes realitzades.propostes realitzades.

AlgunsAlguns interrogantsinterrogants

�� Per quPer quèè ll’’alumnat talumnat téé dificultats en aprendre els dificultats en aprendre els continguts? continguts?

�� Per quPer quèè ttéé dificultats en llegir i entendre textos? dificultats en llegir i entendre textos?

�� Els diferents tipus de text Els diferents tipus de text --descriptiu, explicatiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiuargumentatiu......-- ss’’escriuen amb les mateixes escriuen amb les mateixes ‘‘regles regles del jocdel joc’’ a totes les a totes les ààrees?rees?

�� Si acordem com treballar les competSi acordem com treballar les competèències ncies comunicatives des de les diferents comunicatives des de les diferents ààrees, pot rees, pot millorar el rendiment escolar?millorar el rendiment escolar?

A les classes dels instituts s'aprA les classes dels instituts s'aprèèn n història, geografia, matemhistòria, geografia, matemààtiques, tiques,

cicièències... ncies...

Però a classe tambPerò a classe també…é…�� Es llegeixEs llegeix�� Es parlaEs parla�� SS’’escriuescriu

�� Amb quina finalitat?Amb quina finalitat?�� Qui ho ensenya?Qui ho ensenya?�� Com es treballa?Com es treballa?

Però a classe tambPerò a classe també…é…�� Es llegeixEs llegeix�� Es parlaEs parla�� SS’’escriuescriu

�� Amb quina finalitat?Amb quina finalitat?�� Qui ho ensenya?Qui ho ensenya?�� Com es treballa?Com es treballa?

Amb quina finalitat?Amb quina finalitat?

Saber comunicar Saber comunicar éés clau per... s clau per...

�� ll’’aprenentatgeaprenentatge�� la comprensila comprensióó significativa de les informacionssignificativa de les informacions�� per a la construcciper a la construccióó de coneixementde coneixement

Per ferPer fer--ho, cal saber...ho, cal saber...�� Expressar fets, conceptes, emocions, ideesExpressar fets, conceptes, emocions, idees�� Argumentar Argumentar �� Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la

informaciinformacióó i la comunicacii la comunicacióó

Amb quina finalitat?Amb quina finalitat?

InformaciInformacióó vsvs ConeixementConeixement

Escoltar 5%

Llegir 10%

Escoltar i veure (audiovisual) 20%

Discussió / diàleg 50%

Fer 75%

Explicar-ho a un altre 90%

Taxa de retenció:

Font. National Trainnig Laboratories Institute, Bethel, Maine (USA)

La La LECTURALECTURA éés el mitjs el mitjàà habitual de habitual de transmissitransmissióó de continguts a l'escola, per de continguts a l'escola, per aprendre autònomament...aprendre autònomament...

Amb quina finalitat?

Els alumnes Els alumnes ESCRIUENESCRIUEN per aprendre, per per aprendre, per recordar, per ser avaluats,...recordar, per ser avaluats,...

Per construir coneixement cal Per construir coneixement cal PARLARPARLAR(exposar, escoltar, argumentar...) però...(exposar, escoltar, argumentar...) però...

PERÒ...PERÒ...

Els alumnes amb mEls alumnes amb méés dificultats lings dificultats lingüíüístiques stiques tenen desavantatge. tenen desavantatge.

IInformes PISA nformes PISA

Estableix correlaciEstableix correlacióó domini lingdomini lingüíüístic / stic / èèxit escolarxit escolarPer tant, potenciar el treball lingPer tant, potenciar el treball lingüíüístic tot stic tot

desenvolupant els continguts ddesenvolupant els continguts d’à’àrea, facilita rea, facilita ll’’aprenentatge.aprenentatge.

Qui ho ensenya?Qui ho ensenya?

QuQuèè fem davant dfem davant d’’aquestes aquestes dificultats de ldificultats de l’’alumnat?alumnat?

�� El professorat de llengua El professorat de llengua pot ensenyar pot ensenyar sintaxi, regles, tipologia textualsintaxi, regles, tipologia textual……

�� Però no pot ensenyar Però no pot ensenyar coses especcoses especíífiques fiques com:com:�� Comentar una grComentar una grààfica o un mapafica o un mapa�� Comparar dues pinturesComparar dues pintures�� Interpretar un procInterpretar un procéés històrics històric

Imagina’t que ets un poeta . Descriu el bosc

Imagina’t que ets una ecòloga . Descriu el bosc

Cada Cada disciplinadisciplina ttéé el seu el seu ““patrpatróó linglingüíüísticstic””

Habilitats cognitivesAnalitzar, comparar, classificar, identificar, ordenar, formalitzar, fer

hipòtesis, interpretar, inferir, deduir, valorar, sintetitzar ...

Habilitats lingüístiquesDescriure, resumir, definir, explicar, justificar, argumentar, demostrar ...

Coneixement científicConceptes,models, teories, tècniques, processos, mètodes, valors,

actituds...

Fa possible i s’expressa través de

Són mediadores en la construcció

Influeixen en eldesenvolupament de

desenvolupen

Jorbaet al.

Com es treballa?

DESCRIUREDESCRIURE

EXPLICAREXPLICAR

JUSTIFICARJUSTIFICAR

Enunciar qualitats, propietats, Enunciar qualitats, propietats, caractercaracter íístiques, etc., de stiques, etc., de ll ’’objecte o del fenomenobjecte o del fenomen

Produir raons o arguments... Produir raons o arguments... Establir relacions entre fetsEstablir relacions entre fets

Produir raons o arguments en Produir raons o arguments en relacirelaci óó al corpus de al corpus de coneixement (teoria)coneixement (teoria)

Produir raons o arguments amb Produir raons o arguments amb la finalitat de convla finalitat de conv èèncerncerARGUMENTARARGUMENTAR

(Jorba et al)

Habilitats cognitivolingüístiquesCom es treballa?

La La respostaresposta a les demandes a les demandes segsegüüentsents, es concreta en , es concreta en totstots elsels casos en la casos en la realitzacirealitzacióó dd’’un text explicatiu?un text explicatiu?

�� Explica lExplica l’’argument de tal argument de tal pel.lpel.líículacula�� Explica les causes de la guerra civil espanyolaExplica les causes de la guerra civil espanyola�� Explica per quExplica per quèè ll’’aire es dilata quan saire es dilata quan s’’escalfaescalfa�� Explica quExplica quèè has fet per resoldre el problemahas fet per resoldre el problema

I I éés clara la difers clara la diferèència entre demandes com explicar, ncia entre demandes com explicar, raonar, interpretar, justificar, argumentar, dir per raonar, interpretar, justificar, argumentar, dir per

ququè…è…??

Necessitat que els professors de diferents àrees ens coordinem

Elaborar un text augmentatiu, preparar un debat)Elaborar un text augmentatiu, preparar un debat)�� La ColonitzaciLa Colonitzacióó ha afectat positiva o negativament al desenvolupament ha afectat positiva o negativament al desenvolupament

dels padels païïsos colonitzats.sos colonitzats.

�� Nuclears (Si/ No), ciNuclears (Si/ No), cièència i ncia i èètica, salut i medi ambient...tica, salut i medi ambient...

Com es treballa?Com es treballa?

¿¿Per quPer quèè llegir?llegir?

ÉÉs el millor cams el millor camíí per apropiarper apropiar--se del se del llenguatge i les seves creacionsllenguatge i les seves creacions

El llenguatge El llenguatge éés necessari perqus necessari perquèè

�� La nostra intelLa nostra intel··ligligèència ncia éés lings lingüíüística.stica.�� El fons de la nostra cultura El fons de la nostra cultura éés lings lingüíüístic.stic.�� La nostra convivLa nostra convivèència ncia éés lings lingüíüística.stica.

La mLa mààgia de llegir gia de llegir

Llegir Llegir éés un procs un procéés interactius interactiu

Llegir comprensivament és el procés a partir del qual el lector, simultàniament, extreu i construeix el

significat del text llegit.

Dades i informacions del text

Coneixements del lector i les activitats

que realitza

El significat no esta completament ni en el text ni en el lector, es fruit de la interacció que s’estableix entre ambdós

El lector i els esquemes El lector i els esquemes

Text: El so i la llum

La La legibilitatlegibilitat dels textosdels textos

�� TTíítol.tol.�� SubtSubtíítols.tols.�� Altres informacions, autor, procedAltres informacions, autor, procedèència, ncia,

data. data. �� Tipografia textual.Tipografia textual.�� OrganitzaciOrganitzacióó general del text.general del text.

La importLa importàància del tncia del tíítoltol

En aquest moment no parla ni entén el llenguatge oral, a vegades emet sons de manera incoherent durant hores. No compren els conceptes de persona, lloc i temps, a pesar de que reacciona quan sent el seu nom.

He passat els últims mesos treballant amb ella, però segueix sense preocupar-se pel seu aspecte físic, i no fa cap esforç per ajudar en las tasques de la seva higiene i necessitats personals. Ha de ser alimentada, banyada i vestida per altres persones.

COM SCOM S’’UNEIXEN ELS LACUS?UNEIXEN ELS LACUS?Ja saps que els Ja saps que els lacumolslacumols de la matde la matèèria estan units ria estan units en sòlids i len sòlids i lííquids i cal donar energia per separarquids i cal donar energia per separar--

los. Els los. Els lacumolslacumols estan formats per lacus units estan formats per lacus units fortament i tambfortament i tambéé cal donar energia per separarcal donar energia per separar--

los.los.TambTambéé saps que tot estsaps que tot estàà format per format per lacumolslacumols; o ; o per per cumscums o per grans estructures de molts lacus o per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les seves units fortament entre ells. I per separar les seves

ccààrregues, tambrregues, tambéé cal energia.cal energia.Si relaciones totes aquestes afirmacions entendrSi relaciones totes aquestes afirmacions entendrààs s com es produeix la unicom es produeix la unióó entre els lacus, entre els lacus, éés a dir, s a dir,

ll’’enllaenllaçç..

El vocabulari

Activitat lectoraActivitat lectora

�� AbansAbans�� ActivaciActivacióó de la informacide la informacióó que ja tque ja téé el lector.el lector.

�� DurantDurant�� VerificaciVerificacióó de les prediccions.de les prediccions.�� RegulaciRegulacióó, modificaci, modificacióó de las hipòtesis.de las hipòtesis.

�� DesprDesprééss�� ReorganitzaciReorganitzacióó i integracii integracióó de la informacide la informacióó..

Activitats prActivitats prèèviesvies

�� Presentar l'objectiu de la lectura.Presentar l'objectiu de la lectura.�� Activar els coneixements relacionats amb el text.Activar els coneixements relacionats amb el text.�� Contextualitzar el text.Contextualitzar el text.�� Comentar els conceptes fonamentals per la Comentar els conceptes fonamentals per la

comprensicomprensióó i que no es poden deduir del text.i que no es poden deduir del text.�� Mirar los subtMirar los subtíítols, imatges, estructura ... i fer tols, imatges, estructura ... i fer

prediccions o hipòtesis sobre les caracterprediccions o hipòtesis sobre les caracteríístiques stiques del text.del text.

Durant la lecturaDurant la lectura

Comprovar que es va entenen el text.Comprovar que es va entenen el text.�� Deduir el vocabulari desconegut.Deduir el vocabulari desconegut.�� ReconReconèèixer la idea principal de cada parixer la idea principal de cada parààgraf.graf.

�� El subratllat.El subratllat.�� Les paraules clau. Les paraules clau.

�� Esquematitzar: representaciEsquematitzar: representacióó grgrààfica de las idees fica de las idees principals.principals.

�� Resumir.Resumir.�� Mapes conceptuals.Mapes conceptuals.

Lectura literal:Què diu el text?

Lectura inferencialQuines coses no diu el text però em cal saber per entendre’l?

Lectura avaluativaQuines són les idees importants? Quines idees noves em diu el text que no sabia?

Lectura creativaPer a què em serveix aquest text? Aquestes idees poden ser útils per interpretar altres fenòmens?

Afavorir diferents nivells de lectura

De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No lo ligaron lligamente, pero no le sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las grascas, la murolla drinó priscamente.

1- ¿Qué pidró el brosqui?

2- ¿Cómo nascó la murolla?

3- ¿Cómo lo sarretaron?

4- ¿Quién drinó?

Treball posterior a la lecturaTreball posterior a la lectura

�� ¿¿Que aporta la lectura al tema que estem Que aporta la lectura al tema que estem treballant?treballant?

�� ¿¿Quines noves preguntes es plantegen?Quines noves preguntes es plantegen?�� Tasques especifiques segons lTasques especifiques segons l’’activitat.activitat.

�� ¿¿Com resoldries ara el problema...?Com resoldries ara el problema...?�� ¿¿Quins arguments aporta la lectura a la Quins arguments aporta la lectura a la

necessitat de...? necessitat de...?

Fer bons lectorsFer bons lectors

�� Diversitat de textosDiversitat de textos�� Llibre de text.Llibre de text.�� Noticies.Noticies.�� HipertextosHipertextos�� ......

�� DD’’activitatsactivitats�� Obtenir informaciObtenir informacióó..�� Aplicar coneixements per avaluar un text.Aplicar coneixements per avaluar un text.�� Escriure una carta al director manifestant una opiniEscriure una carta al director manifestant una opinióó..�� ......

¿¿Com llegim? Com llegim? ¿¿QuQuèè fem quan llegim?fem quan llegim?

�� ¿¿Per quPer quèè us he fet llegir aquest text?us he fet llegir aquest text?�� ¿¿QuQuèè feu quan se us demana que llegiu un feu quan se us demana que llegiu un

text?text?�� ¿¿ QuQuèè feu quan no enteneu una paraula?feu quan no enteneu una paraula?�� ¿¿Quines preguntes us han semblat mQuines preguntes us han semblat méés s

difdifíícils?cils?�� ¿¿Per quPer quèè??

«La competència lectora consisteix en la comprensió i us de textos escrits i en la reflexió personal a partir d’aquestos, amb la finalitat d’aconseguir els objectius propis, de desenvolupar el coneixement i el potencial personal y participar en la societat».

Informe PISA 2000

Avaluar una exposiciAvaluar una exposicióó oral oral entre igualsentre iguals

httphttp://://apliedu.xtec.catapliedu.xtec.cat//wikiformwikiform//wikiexportwikiexport/cursos//cursos/curriculumcurriculum//esoeso__btxbtx/dcs1//dcs1/modulmodul_4/practica_1_4/practica_1

Algunes referAlgunes referèènciesncies

�� JORBA, J; GJORBA, J; GÓÓMEZ, I; PRAT, A. (2006). Parlar MEZ, I; PRAT, A. (2006). Parlar i escriure per aprendre. ICE UAB i escriure per aprendre. ICE UAB

�� CASAS, M. (CASAS, M. (codracodra.) (2005) Ensenyar a parlar i .) (2005) Ensenyar a parlar i a escriure cia escriure cièències socials. Ed Rosa Sensat ncies socials. Ed Rosa Sensat

�� MMÁÁRQUEZ, C.; PRAT, A. (2010).RQUEZ, C.; PRAT, A. (2010).CompetCompetèència ncia cientcientíífica i lectora a secundfica i lectora a secundàària.ria. Ed. Rosa Ed. Rosa Sensat Sensat

�� SANMARTSANMARTÍÍ, N. (, N. (codracodra.) (2003). .) (2003). Aprendre Aprendre cicièències tot aprenent a escriure cincies tot aprenent a escriure cièènciesncies. Ed. . Ed. 6262

�� Curs web Curs web Les competLes competèències comunicatives ncies comunicatives aplicades a les aplicades a les ààrees curriculars. rees curriculars.