sota la llei de les armes: la guerra civil...
Post on 10-Jun-2020
7 Views
Preview:
TRANSCRIPT
SOTA LA LLEI DE LES ARMES:
La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Autora: Sandra García García
Curs: 2015-2016
Col·legi: Sagrada Família (Gavà)
Tutora TR: Inma Moreso
Qui ha tallat tot l’alè
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Lluís Llach. “Campanades a morts.”
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................... 1
2. L’INICI DE LA GUERRA ......................................................................................... 3
2.1. La revolució ......................................................................................................... 4
2.2. Primeres víctimes a Gavà ................................................................................. 8
2.3. Les confiscacions ............................................................................................. 10
2.4. El treball (Col·lectivitzacions) ......................................................................... 11
2.5. Els proveïments ................................................................................................ 15
2.6. Les escoles i els moments per el lleure ........................................................ 17
3. ELS BOMBARDEJOS ........................................................................................... 20
3.1. Els refugis de Gavà .......................................................................................... 22
4. LES LLEVES (RECLUTAMENTS) ...................................................................... 27
4.1. La Batalla de Terol ........................................................................................... 30
4.2. La fossa de Gurb .............................................................................................. 30
4.3. La fossa de Manresa ....................................................................................... 35
5. EL FINAL DE LA GUERRA .................................................................................. 36
5.1. Els exiliats .......................................................................................................... 37
5.2. Josep Soler i Vidal ............................................................................................ 39
5.3. El nou règim ...................................................................................................... 41
6. EXPERIÈNCIES PERSONALS ............................................................................ 44
6.1. Visita al refugi de la Rambla de Lluch ........................................................... 44
6.2. La família Campmany Sanfeliu ...................................................................... 45
6.3. Teresa Balsells de la Boada ........................................................................... 47
6.4. Les entrevistes .................................................................................................. 52
6.4.1. Antonio Yenes Just ................................................................................... 52
6.4.2. Josep Campmany Guillot ......................................................................... 56
7. CONCLUSIÓ ............................................................................................................ 59
8. AGRAÏMENTS ......................................................................................................... 61
9. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................... 62
ANNEXOS .................................................................................................................... 63
INTRODUCCIÓ
1 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
1. INTRODUCCIÓ
El Gavà dels anys 30 era un poble tranquil on la gent es dedicava principalment
al conreu dels camps. La població va augmentar amb l’arribada de persones
d’altres llocs del país per treballar a les fàbriques que es van construir a principis
del segle XX.
La nostra ciutat tenia 6.329 habitants l’any 1936 i quan va esclatar la guerra, va
passar a 6.110 l’any 1940. Aquest descens de la població es va produir pels
soldats que van morir al front, desaparicions, exilis, morts pels bombardejos o
assassinats i per les malalties derivades de la mala qualitat de vida.
Amb la dictadura del general Franco, el nostre país va haver de viure durant 40
anys les imposicions d’un règim totalitari i antidemocràtic, possiblement un dels
més llargs de la història, que va acabar amb la llibertat i els drets de les persones,
i especialment, del poble català. El primer que van fer va ser anul·lar l’Estatut
d’Autonomia. La repressió a la nostra llengua va arribar a casos extrems de
persecució, ja que es va prohibir totalment el català en tots els actes i
publicacions de caràcter social, comercial, laboral o artístic.
Per això, amb el meu treball vull donar a conèixer alguns dels fets que van passar
a la nostra ciutat durant la Guerra Civil i saber com va canviar la vida dels
gavanencs. Arribar a comprendre que no hi ha res que pugui justificar tot el que
van haver de passar en aquesta guerra, sobretot la gent gran, les dones i els
nens, per haver de viure en mig de la violència, les injustícies, la fam i els
bombardejos. Com els homes van haver de ser mobilitzats, molts per no tornar
mai, i es trobaven lluny de les seves cases, els que hi quedaven al poble
sobrevivien com podien, desitjant que aquella situació s’acabés. També conèixer
com van viure els gavanencs aquells moments i a més, saber de la meva família.
Voldria que aquest treball serveixi perquè reflexionem tots, sobre el que
comporten les guerres sobretot una com la nostra, amb la consegüent dictadura,
per culpa d’un conflicte polític per obtenir el poder i controlar la societat d’aquella
època.
INTRODUCCIÓ
2 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Per explicar el que va passar en aquell temps, el meu treball s’estructura en una
part teòrica basada en l’estudi dels fets que van iniciar la Guerra Civil al nostre
país, i també una part pràctica, en la que es descriuen les meves experiències
personals.
La part teòrica es basa en la narració de com va viure la nostra ciutat aquest
conflicte amb les milícies antifeixistes i amb els franquistes.
En primer lloc, es profunditza en les causes de la revolució que va provocar les
confiscacions d’edificis i mitjans de transport. Els fets en contra de l’Església i les
primeres víctimes dels antifeixistes, provocant la mort, per exemple, del doctor
republicà Bartomeu Fabrés i Anglada. Les empreses van ser col·lectivitzades i
els aliments eren requisats. També, es parla del tancament de les escoles
privades.
A més, es tracta el tema dels bombardejos i la construcció de refugis, trinxeres i
coves per tal de refugiar-se de les bombes dels franquistes. Amb l’apartat de les
lleves es narra els reclutaments per part de l’exèrcit republicà per lluitar contra
l’exèrcit de Franco. A continuació, parlo de la Batalla de Terol i de la fossa
comuna de Gurb, on van ser enterrats quatre soldats de Gavà i també, es dóna
informació de la fossa de Manresa on es trobava un altre gavanenc.
Per últim, es parla del final de la guerra i de com va viure el poble l’arribada dels
franquistes i que per por a les represàlies, marxés mig milió de ciutadans de tot
el país cap a França. Amb l’últim punt, es veurà les conseqüències sota el govern
dels nacionals que van implantar un règim de repressió en contra de les persones
i la llengua catalana.
En la part pràctica es reflecteixen les meves experiències personals. En primer
lloc, la visita al refugi de la Rambla Lluch on apareixien fotografies. També
l’explicació de les meves visites a casa de la senyora Teresa Balsells i la trobada
amb la senyora Montserrat Mestres, de la família Campmany Sanfeliu. A més de
dues entrevistes, a un pagès de Gavà de 96 anys que explicarà part de les seves
vivències durant la guerra i un altre, a un gran historiador, que ens parlarà sobre
temes de l’actualitat relacionats amb la Guerra Civil.
L’INICI DE LA GUERRA
3 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
2. L’INICI DE LA GUERRA
La Guerra Civil Espanyola no va ser com les demes, perquè es va produir per un
conflicte d’idees de dues posicions diferents en la manera d’organitzar
la societat, que van sorgir amb la revolució industrial. D’una banda
els conservadors, que volien la propietat privada i l’explotació obrera, on hi eren
els de dretes, (a Gavà els de la Lliga Catalana) amb el suport de la religió i
l’exèrcit. D’altra banda els progressistes (revolucionaris), amb els obrers
(proletaris) que hi havien de sobreviure amb sous molt baixos i els que
defensaven la igualtat de les classes socials, entre els quals hi havia els
socialistes-comunistes, els anarquistes i els republicans.
Des que a Espanya es va proclamar la república l’any 1931 la situació es va anar
complicant per tot arreu. Els republicans volien fer canvis a la societat
progressivament, però altres volien fer-los de cop, a part, les tensions entre dreta
i esquerra van anar augmentant.
Els problemes polítics van fer que l’any 1935 hi haguessin dos partits, el
d’esquerres, representats pel “Frente Popular Español” i el de dretes pel “Bloque
Nacional”.
La gent intentava fer una vida normal, que més tard, es va veure truncada el 19
de juliol de 1936 amb l’inici de la Guerra Civil Espanyola.
Les eleccions de febrer de 1936 les va guanyar el “Front Popular”, una coalició
política formada per forces “revolucionàries”. Com el conflicte era una lluita de
poders entre revolucionaris i conservadors, aquests últims no van acceptar la
legalitat sorgida de les urnes. A tota Espanya s’havia aixecat l’exèrcit amb el
suport de grups d’ultradreta, amb la intenció d’enderrocar la República. Es va
generalitzar una gran revolta de greus alteracions de l’ordre i de la pau social.
Els enfrontaments violents entre els de dretes (conservadors) i esquerres
(revolucionaris) van anar en augment i es van produir actes terroristes.
L’assassinat de Calvo Sotelo, cap del Bloque Nacional, a Madrid del 13 de juliol
va provocar la reacció de l’exèrcit que va decidir donar un cop d’estat.
L’INICI DE LA GUERRA
4 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
A la ciutat de Barcelona, una part dels soldats van sortir de les casernes seguint
les indicacions del general Mola, (nom que li van posar els franquistes a
l’actual carrer Montflorit). Tot va començar de matinada, però com que les
casernes estaven vigilades per comitès de treballadors i anarquistes, aquests
van donar la veu d’alarma i van començar a sonar les sirenes de les fàbriques i
els vaixells del port.
L’aixecament el van reduir en poques hores, gràcies a la intervenció dels
anarcosindicalistes, a les forces de la policia, els carrabiners i la Guàrdia Civil
que van continuar al costat de la República i l’actuació dels civils que van sortir
al carrer. El general Goded, que s'havia traslladat amb un hidroavió des de
Mallorca fins a Barcelona per dirigir la rebel·lió feixista, va ser detingut i, en veure
que no servia per res lluitar, i d'acord amb la petició de Lluís Companys, va
anunciar per ràdio la seva derrota perquè les seves forces es rendissin.
Però aquest fet no va aturar l’avanç de la guerra, perquè encara que a Barcelona,
Madrid i València el moviment feixista havia fracassat, a la resta de la península
i al Marroc l’exèrcit de detres s’estava imposant.
2.1. La revolució
Com a conseqüència de la important participació dels anarcosindicalistes de
la CNT-FAI (Confederació Nacional del Treball i la Federació Anarquista Ibèrica)
en contra de l’aixecament dels militars nacionals, aquests a mesura que les
casernes es van anar rendint van apropiar-se de 30.000 fusells, metralladores i
munició. Això va provocar que durant quatre mesos, el caos i la confusió
s'apoderessin de tot el país, a més el govern no podia imposar l’autoritat i l'ordre.
Davant de tots aquests esdeveniments, la Generalitat de Catalunya per mitjà d’un
decret del 6 de novembre de 1936 va crear un Exèrcit Popular (republicans) per
tal de controlar a les “Milícies Antifeixistes” (coneguts com els “rojos”). Després
l’exèrcit republicà va assignar fins a sis destacaments d’observació per defensar
la costa dels vaixells i dels avions dels franquistes, un d’ells, el número 9, que
estava a la platja de Gavà. També es van crear “nius” de metralladores, un amb
trinxera situat a l’Estany del Remolar de Viladecans, dos més a Gavà, un d’ells
a l’Estany de la Murtra i l’últim a la caseta dels carrabiners.
L’INICI DE LA GUERRA
5 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Amb l’armament amb poder dels antifeixistes, es van crear comitès per totes les
poblacions i van anar imposant la seva llei, per establir un règim social amb
signes marxistes, que proposava una societat sense distinció de classes.
A Gavà, com a la resta de Catalunya, durant els primers mesos, es va produir un
descontrol a tot arreu. Els rebels patrullaven armats pels carrers i es van crear
comitès de barris, locals i comarcals, que cremaven esglésies, registraven cases,
detenien i mataven. Això va durar fins al maig de 1937.
Els dies 19 i 20 de juliol molts gavanencs no es van atrevir a sortir de casa. A la
ràdio s'escoltaven notícies sobre la situació general, però al poble només se
sentien veus en contra dels feixistes, els militars i l'Església.
Un clar exemple del que va passar és el cas del senyor Antoni Tarrida, autor del
llibre “La generació perduda” de l’any 2010. Va escriure que un dia va anar al
Garraf amb uns amics, a buscar musclos a cala Bou. Aquell dia ja hi havia
notícies sobre l’aixecament militar d’algunes guarnicions al Marroc. En arribar a
l’estació, hi havia poca gent, però a la cala, encara que era diumenge, no va anar
ningú en tot el dia. Quan volien agafar el tren per tornar a casa, a l’estació els hi
van dir, que ja no passarien més trens, perquè a Barcelona hi havia una revolta
per l’aixecament de l’exèrcit. Van haver de tornar a Gavà a peu, per la via del
tren perquè per la carretera passaven cotxes i camions en direcció a Barcelona
amb homes que cridaven i que portaven els mateixos símbols, que els qui
anaven als trens que passaven, plens de gent armada.
L’endemà, els que van sortir al carrer van veure que Gavà estava ocupada
per homes amb fusells i pistoles: eren els milicians, que anaven vestits amb
granotes blaves, mocadors de color vermell i negre al coll i una gorra amb
l’anagrama del sindicat o del partit que eren. Aquests, per por que no els
disparessin des de les finestres, van obligar a la gent del poble a obrir totes les
persianes i cortines i amenaçaven de disparar contra les que veiessin tancades.
Alguns van passar a formar part de les perilloses patrulles de control de la CNT-
FAI, per les seves temudes “passejades” sense retorn a les costes del Garraf,
en les que condemnaven i executaven sense cap judici, als que acusaven de
reaccionaris i explotadors de la classe obrera.
L’INICI DE LA GUERRA
6 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
El mateix 20 de juliol es va formar el Comitè Antifeixista de Gavà, amb
total predomini de la UGT (Unió general dels Treballadors), del PSUC (Partit
Unificat de Catalunya) i del Foment Català Republicà.
L'Ajuntament, que fins llavors havia governat a Gavà, estava format per membres
del Front Popular, com a conseqüència de la seva victòria en les eleccions de
febrer de 1936. L'alcalde era Bartomeu Fabrés i Anglada, metge del poble, que
va dimitir perquè no va acceptar les condicions que li van imposar. Ell i sis
regidors més, pertanyien a ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), la resta,
dos eren del PNC (Partit Nacionalista de Catalunya) i dos més de la Lliga
Regionalista. El Comitè Antifeixista els hi va treure tot el poder i el consistori es
va retirar, perquè volien que formés part d’unes decisions i ordres que eren
inacceptables.
Després d’ocupar l’Ajuntament, el Comitè Antifeixista de Gavà, amb
els anarcosindicalistes armats, van ocupar la Torre Lluch per convertir-la en el
quarter general de la defensa i la lluita contra el feixisme. Davant d’aquesta
situació, durant els primers dies, molta gent de Gavà va decidir marxar cap
a Barcelona, cosa que va fer que hi hagués controls cada quatre metres.
També es van construir unes barreres a la cruïlla de la Rambla amb la
carretera a Santa Creu de Calafell i perquè els seus informadors van pensar
que del Garraf podien venir soldats feixistes i per tant, calia estar preparats.
Mentre uns estaven als controls, la resta dels milicians van ocupar les cases
més importants del poble com la dels Garriga, Balaguer, Roca i Pagès i van
assaltar el convent de les Monges Agustines, van assassinar al capellà Rafael
Mas i al vicari Joaquim Massuet i van cremar l’Església de Sant Pere.
Torre Lluch. Antiga Església de Sant Pere.
L’INICI DE LA GUERRA
7 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Els anarquistes tenien la idea que l'Església era la culpable de la repressió obrera
i van prendre la decisió de prohibir el culte i la religió, perquè consideraven que
era la perdició del poble, i que a la nova societat que ells farien, no hi tenien lloc.
Com a conseqüència d’això, dos dies després d’haver esclatat la revolta, un grup
de milicians es va presentar sense cap avís, al Convent de les Monges Agustines
del carrer Sarrià (que amb els anys seria l’antic col·legi de la Sagrada Família), i
li van dir a les nou monges que hi havia, que abandonessin l’edifici, perquè des
d’aquell moment passava a ser propietat del poble. Aquell grup d’homes armats
van matar al capellà Rafael Mas, (que estava amb les monges), van destruir
l’altar i amb tots els objectes i papers litúrgics que van recollir, van fer una foguera
al mig del pati. Va ser tan gran la impressió que van patir les monges, que fins i
tot, una d’elles, coneguda per sor Trinitat, es va quedar muda per sempre,
segons es recull al llibre “La Generació Perduda” d’en Antoni Tarrida. Les
monges van ser acollides per famílies de Gavà.
Després de l’agressió al convent, es van dirigir cap a l'Església de Sant Pere i la
rectoria. Els primers que van arribar van ser els de la CNT-FAI i tal com van fer
al convent de les Agustines, van entrar i els hi van dir als capellans que havien
d’abandonar aquell lloc. A més, si no complien l’ordre i marxaven, haurien de
patir greus conseqüències. Es van escoltar trets a l'Església i a mig camí del
carrer Fortià. El grup d’homes que els duia, els hi van dir que arranquessin a
córrer si no volien que els matessin. Ells van fer el que els hi van dir, i mentre
fugien van matar al vicari Joaquim Massuet i van ferir greument al mossèn Balbí
Cuscó, que es va recuperar en un hospital de Barcelona i finalment, van cremar
l'Església.
La població també va patir quan van obligar a tothom a posar en mig del carrer
totes les imatges religioses per cremar-les, perquè si no, registrarien les cases i
castigarien als que no ho fessin. Mentre les treien al carrer, s’escoltaven els plors
de les dones, especialment de les àvies, per haver de veure com cremaven les
seves imatges. Així i tot, molts es van exposar al perill i van amagar al camp o al
pati algun crucifix o algun sant.
L’INICI DE LA GUERRA
8 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Com van prohibir el culte i la litúrgia, alguns anaven fins a Vilaboi (Sant Boi de
Llobregat) per assistir a misses que se celebraven en un lloc més segur.
2.2. Primeres víctimes a Gavà
Després dels assassinats del capellà Rafael Mas i el vicari Joaquim Massuet, els
anarquistes van començar a detenir o matar als que s’oposaven a les seves
ordres. Les víctimes eren gent de Gavà, tan de dretes (Lliga Catalana) com
d’ERC.
Segons es recull al llibre “El Gavà dels anys 30”, al pare d’en Pere Saura un dia
van anar a buscar-lo. La seva mare, que sospitava del que li podia passar, no el
va deixar anar sol i quan van veure que anava acompanyat, van decidir no matar-
lo.
Van disparar contra la seu d’ERC, i en Nemesi Pla i en Josep Soler i Vidal van
ser jutjats pel Comitè Revolucionari, acusats d’oposar-se a la revolució, però van
ser alliberats gràcies a la intervenció d’alguns veïns.
En Jaume Margarit anava a fer guàrdia a la nit al Bar Esport per evitar que
s’enduguessin gent per matar-la. Era pagès i s’oposava a la col·lectivització dels
camps. Vivia al carrer de Sant Pere, en una casa on encara hi ha dibuixat un
rellotge de sol. Un dia que estava a casa de la seva germana, a cal Tino, (al
costat de la pastisseria Torredeflot), el van anar a buscar i el seu fill, que estava
al llit, els va escoltar i es va enfilar pels terrats per anar a avisar-lo. Quan els
milicians van entrar a la casa, van començar a disparar i van ferir a la seva tia a
les escales, que va morir a l’Hospital Clínic.
Un altre cas és el d’en Joan Badosa Sanfeliu, que el van assassinar perquè era
el cap del partit conservador de Gavà (Lliga Catalana) des de l’any 1904. Quan
el seu fill, en Jaume Badosa, anava a demanar ajuda pel seu pare, el van matar
a les portes de l’Ajuntament.
També van matar a en Fortià Casanovas i Pedro Carro, vinculats a les Joventuts
Cristianes.
L’INICI DE LA GUERRA
9 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Al metge Bartomeu Fabrés i Anglada, el van assassinar. Al llibre “Vida i mort del
doctor Fabrés”, explica que va néixer a Mataró el 21 d’octubre de 1902 i que va
arribar amb la seva família a Gavà el 28 de juny de 1926. A més d’haver sigut
alcalde de Gavà, també va ser metge de la fàbrica Roca. Sempre es va
preocupar per la salut de la gent del poble, amb els que tenia molt bona relació.
Com era republicà i catalanista, no era gens ben vist pel Comitè Revolucionari i
al poble hi havia rumors que corria perill. L’11 de setembre de 1936, al matí, el
cap de la Guàrdia Civil li va oferir una pistola per defensar-se, però ell no la va
agafar. Els amics li van indicar la manera de fugir a través dels terrats de les
cases veïnes, i a les set del vespre l’oferien un cotxe perquè marxés cap a
França, però no ho va fer, ja que no volia deixar a la seva família. Una hora més
tard, mentre era a casa visitant a una pacient, van trucar a la porta. Va obrir la
seva mare i es va trobar quatre milicians que demanaven per ell i deien que havia
d’anar a auxiliar uns accidentats a la carretera de Viladecans. Ell era el metge de
guàrdia aquell divendres i va accedir a acompanyar-los.
El doctor Fabrés va entrar en un cotxe vermell que l’esperava a la porta de casa
i va seure a la part del darrere al costat d’un dels milicians. Una veïna va veure
que en comptes d’anar cap a Viladecans, anaven cap a Castelldefels i al carrer
Sant Pere, uns quants amics van veure’l dintre del cotxe amb el cap inclinat cap
al davant. Més d’un centenar de veïns de Gavà, van sortir a buscar-lo, però no
el van trobar. L’endemà, van trobar el seu cos sense vida a les costes de Garraf,
on contínuament hi havia gent morta a les cunetes. Tenia impactes de bales i
signes de tortura. El metge de trenta-set anys, va morir deixant a la dona i als
quatre fills.
Esquela del doctor Bartomeu Fabrés i Anglada assassinat l’any 1936.
L’INICI DE LA GUERRA
10 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
2.3. Les confiscacions
Després dels fets contra l’Església i els assassinats, a la societat es va aplicar el
sistema de la col·lectivització, que suprimia la propietat privada i els donava a
ells, la distribució de la riquesa. El seu lema era “todo lo que hay aquí es mío y
tuyo”, però en realitat s’ho quedaven tot ells, tal com diu el llibre “El Gavà dels
anys 30: Les experiències viscudes”.
Amb el domini de la població, els anarcosindicalistes van implantar la
socialització a tots els nivells, i fins i tot, van canviar el tractament de la gent
convertint-los en “camaradas” i substituint el “adéu” per “salud”.
Les primeres confiscacions que van fer van ser l’apropiament, per part del
comitè, dels béns dels propietaris que havien desaparegut o que havien donat
suport a l’aixecament militar dels nacionals.
A Gavà, un dels primers edificis confiscats va ser la Torre Lluch, que es va
utilitzar com a seu del “Comité de Milicias Antifascistas”. Aquests recollien tots
els matalassos de llana i se’ls enduien, perquè deien que eren per a la gent del
front, perquè blindessin els camions, i que el menjar que requisaven era pels
seus soldats.
La CNT s’instal·lava a cal Balaguer i la FAI ho feia a cal Tragabales, on vivien
uns pagesos prop de l’estació. Segons el testimoni d’Isabel Albert García, cosina
de la meva mare, els pares del meu avi Ramon, vivien a Barcelona, en una casa
on a la planta baixa venien carbó. Un dels seus clients eren els de cal Tragabales.
Van decidir venir a Gavà a viure, abans de la guerra, i aquests pagesos van anar
a rebre’ls quan van arribar amb el tren.
A part de confiscar els principals edificis de Gavà, també van requisar tots els
mitjans de transport, l’únic que va quedar per a desplaçar-se va ser la bicicleta.
El camió confiscat dels Hules el van blindar i els altres, els feien servir per
carregar els morts.
Els que havien d’anar a Barcelona per a alguna urgència, només ho podien fer
amb tren, però amb l’inconvenient que el viatge s’havia de fer amb furgons de
L’INICI DE LA GUERRA
11 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
càrrega sense seients, amb les consegüents dificultats per a la gent gran, les
dones i els nens. Per les carreteres, només hi circulaven els camions, els cotxes
i autobusos requisats.
El 12 d’agost de 1936 va sortir editat el “Boletín de Información”, publicat pel
Comité de Milicias Antifascistas, on es deixava constància de la confiscació de
l’American Lake, l’Escola de les Monges, la Rectoria, el Casino, i la resta de béns
confiscats.
L’exèrcit republicà es va ubicar a l’hotel del parc de l’American Lake, on els
oficials es van instal·lar a les habitacions de l’hotel i els soldats, al restaurant. En
aquell temps, es va buidar l’aigua del llac, ja que el reflex de la lluna a les nits,
podia servir com referència als avions feixistes que atacaven la fàbrica Roca.
Hotel del parc de l’American Lake, amb el llac sense aigua.
2.4. El treball (Col·lectivitzacions)
A part de les confiscacions dels principals edificis de Gavà i dels mitjans de
transport, van col·lectivitzar les fàbriques del poble. Per això, el 20 de juliol de
1936 ningú va anar a treballar, ja que s’havia convocat una vaga general per
protestar contra els anarquistes. Uns dies després, els obrers van tornar a la
feina, i van ser els comitès d’empresa, els encarregats d’organitzar-lo tot.
A Catalunya hi havia un descontrol general a tots els centres de producció i els
anarquistes, van aconseguir que la Generalitat, autoritzés la col·lectivització de
totes les empreses industrials importants.
A Gavà, com a tot arreu es van trobar que a les principals indústries com la
companyia Roca, Serra i Balet i la Societat General d’Hules, els seus propietaris
L’INICI DE LA GUERRA
12 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
i alguns alts càrrecs, havien fugit a l’estranger o s’havien refugiat a un lloc segur.
De les dues primeres se’n va fer càrrec el comitè d’empresa (Consell de
l’Empresa Col·lectivitzada), format per treballadors de la UGT, FAI i la CNT.
Fotografia aèria de la Companyia Roca.
Societat General d’Hules.
La Roca va passar a aprofitar la seva fàbrica per fer projectils pels anarquistes i
en poc temps va convertir-se en una de les més importants productores de la
zona republicana. Pel que fa a l’empresa Serra i Balet, va continuar amb la seva
producció tèxtil.
Als Hules, els directius estrangers van tornar als seus països i l’Alfons Mínguez,
director-gerent, va haver de fer-se càrrec de la fàbrica, sota les ordres del comitè.
Aquest comitè editava la publicació “Tasca”, una revista que es repartia
mensualment entre tots els treballadors. La fàbrica va passar a dir-se de Societat
General d’Hules SA a Societat General d’Hules EC (Empresa Col·lectivitzada).
Fabricaven una tela oliosa ”tela aceitada” que servia per als avions de caça.
L’INICI DE LA GUERRA
13 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Era una capa d’oli impermeable, per fer la carcassa, que era més barata i
lleugera que la xapa. La producció no es va aturar mai, encara que anava baixant
per falta de matèries primeres. Quan no hi havia molta feina, els treballadors van
fer un hort dins el solar de la fàbrica i el que recollien es distribuïa a la tenda que
tenien.
Les Bòbiles Querol, també van patir els nous canvis. Eren dues bòbiles, (la
xemeneia d’una d’elles encara està a prop de l'estadi del Futbol Club Gavà). Els
seus propietaris eren sis germans, cinc homes i una dona, i els fills
corresponents, que, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de
1929, la seva empresa va adquirir importància. Donava feina a molta gent, a
valencians sobretot d’Olocau que venien a Gavà amb l’esperança de trobar-hi un
treball estable.
Es van reunir els treballadors de les dues bòbiles, i van crear un comitè
d’empresa per dirigir la factoria i van expulsar a tots els Querol, que per poder
subsistir la resta de la guerra, van haver de buscar unes altres feines.
Pel que fa a les activitats com la construcció i el comerç, els hi van dir que
també es faria una col·lectivització i van sorgir unes protestes que van durar poc,
per por de les amenaces dels que manaven.
D’aquesta manera a part del treball i la producció, els paletes, pintors, fusters
mecànics, barbers i botiguers van haver d’adaptar-se a la nova política.
Els petits comerciants del poble, intentaven continuar amb el seu negoci, però
van haver de canviar la seva producció i alguns van tancar. Als que els hi van
requisar les botigues, els forçaven a vendre en tres o quatre llocs on es van
concentrar tots els productes i on els botiguers atenien a la clientela. Un
d’aquests locals estava situat al carrer dels Màrtirs del Setge de 1714, tocant a
l’Escola Nacional, i un altre, a uns baixos de la Rambla que feien cantonada amb
el carrer d’Artur Costa.
Segons el llibre “La Generació Perduda” d’Antoni Tarrida, la família Masvidal que
eren basters, feien fundes de pistola i cinturons i durant els dos primers anys de
guerra, arreglaven les lliteres de la Creu Roja. Per aquest mateix llibre sabem
L’INICI DE LA GUERRA
14 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
que les tres cansaladeries tradicionals que aleshores hi havia a Gavà: El Segle,
al carrer Salvador Lluch fundada el 1886; Casa Clara, oberta a principis del segle
passat al carrer de Sant Pere i avui traslladada a la plaça Major; i al desaparegut
cal Nicanor, del carrer de Sant Nicasi, també van ser organitzades pel nou poder.
Als tres llocs patien penoses situacions i exigències. Per exemple, quan mataven
un porc a El Segle o a Casa Clara, havien de portar-lo a cal Nicanor, cadascun
dels tres cansaladers s’encarregava d’una feina diferent de la matança: un feia
les botifarres, l’altre treballava les costelles i els lloms i l’altre s’encarregava dels
menuts (entranyes d’un animal mort). Un cop feta la matança, la major part
quedava en mans dels sindicalistes i els cansaladers en rebien una petita part,
que servien als clients que encara conservaven.
Pel que fa a les terres de conreu cal dir que l'any 1936, la pagesia era la principal
activitat del poble tant per la gent que es dedicava, com per la qualitat de la
producció. Es duien els productes al Mercat Central del Born i algun altre de
Barcelona i es feien exportacions de fruita i verdura a França i Anglaterra de
patates primerenques, mongeta tendre, peres, prunes i sobretot d’espàrrecs.
Quan es va difondre el projecte de socialització de totes les terres, els
treballadors d’algunes finques, com la de la família Llonch a Gavà (situada on
ara es troba l’Ajuntament), volien ser els amos. Un moviment general de protesta
es va produir entre els pagesos d’aquella època a tot el país. L’oposició a la
col·lectivització era perillosa, però aviat es va estendre per tot arreu.
A Gavà els camps de conreu de les Marines i les Sorres, eren un patrimoni del
poble i l’havien de protegir, i encara que el president del sindicat de pagesos,
Jaume Margarit, va patir un intent d’assassinat, els anarcosindicalistes van
comprendre que no podrien canviar la decisió dels pagesos, amb la seva idea de
defensar les seves terres.
Davant d’això, per part dels pagesos a tot el país, va sorgir la Unió de
Rabassaires (UR) amb el seu eslògan que era la base del seu pensament: “La
terra és de qui la treballa”. Aquesta pràctica, va ser la que en el passat, va
permetre a diverses generacions de pagesos de Gavà, aconseguir una terra
pròpia i deslliurar-se de la dependència dels més rics.
L’INICI DE LA GUERRA
15 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Al juliol de 1936 i amb aquesta idea, la majoria de la pagesia de Gavà es va afiliar
a la Unió de Rabassaires i així s’obrien de nou les portes de l‘antic Sindicat
Agrícola del carrer de Sant Pere. Aquest sindicat tenia el suport d’ERC i del
PSUC, que defensaven la propietat de la petita burgesia i dels pagesos. A partir
d’aquest fet es va descartar definitivament el projecte de col·lectivització.
Els homes del camp van poder continuar conreant les seves terres amb l’ajut de
la família, però amb moltes dificultats per la falta d’adobs, llavors i perquè
requisaven una part de la producció, però sobretot, per l’absència dels qui eren
mobilitzats per anar al front.
2.5. Els proveïments
Com que els Comitès van col·lectivitzar les fàbriques i també controlaven els
comerços i els camps, començaven a escassejar els aliments, el carbó i el petroli.
A part, la població de Gavà va anar augmentant amb l’arribada de refugiats que
venien del Front d’Aragó fugint de la guerra i que necessitaven alimentació i
allotjament. Famílies senceres van ser acollides pels veïns i pel cine Casino. El
menjar va començar a ser la preocupació més gran de la població.
A principis de 1937, com que l’increment dels preus i dels productes
manufacturats ja s’havia generalitzat, va sorgir un mercat negre en què el
traficant venia els productes amb un increment del preu. L’estraperlo va aparèixer
quan el govern de Burgos (ciutat del primer govern dels franquistes), va dir que
quan arribessin al poder, els diners republicans no tindrien cap valor i que
serien canviats per la seva moneda en unes dates concretes. Les monedes
havien desaparegut i la resta de paper moneda que va quedar no va servir per a
res, fins al punt que els nens l’utilitzaven per jugar.
A l’abril de 1937, l’Ajuntament de Gavà, com també havien fet alguns altres, entre
ells els de Vilaboi i del Cirerer del Llobregat (com es deien abans els pobles de
Sant Boi i Sant Climent de Llobregat), va fer paper moneda d’una pesseta i de
cinquanta cèntims, per un import total de 10.000 pessetes. Però la retirada de
tots aquests bitllets va ser fixada per un acord municipal el 28 d'abril de 1938,
perquè tampoc no servien per res.
L’INICI DE LA GUERRA
16 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
A conseqüència de la devaluació dels diners, va desaparèixer el mercat negre i
va sorgir entre la població el sistema de comerç més antic que havien practicat
els homes: l’intercanvi. Aquest sistema va resultar una manera simple de
compravenda sense diners, que en aquella època amb la falta d’una moneda
vàlida, va facilitar l’obtenció d'aliments i de productes bàsics. La sabateria
Larruy, per exemple, bescanviava espardenyes per aliments.
La situació es va anar complicant, els milicians confiscaven tots els productes
que podien. A finals del 38 ja no hi havia res a la major part de les botigues, a les
que continuaven obertes, com l’actual casa Clara, que repartien el poc menjar
que hi havia, a la gent, amb unes cartilles de racionament on donaven llenties i
llaunes de carn.
Com que els homes joves eren al front, treballaven la terra els nens, les dones i
els avis, que cobraven en espècies. A més, com els milicians també s’enduien
els carros i els cavalls, als camps només podien sembrar productes que
necessitaven poques atencions com naps, bledes, raves o patates. El cultiu de
blat va desaparèixer per les dures feines de la sega i la batuda (separar el gra
de la palla), que necessitaven la força dels que estaven a la guerra.
Com s’anava allargant el conflicte, i hi havia molta escassetat d’aliments, molta
gent va començar a menjar la verdolaga i la garrofa. La verdolaga és una de les
males herbes més abundants que surten als camps, que es multiplica molt
ràpidament i que té molt suc. Es consumia en les amanides perquè era molt
refrescant, però hi va haver famílies que se les van començar a menjar bullida
com a verdura. També els lletsons, que es crien als marges, eren els substituts
dels enciams i les escaroles, i els que tenien ous feien truites amb brots d’alfals.
En aquells moments les muntanyes estaven plenes de garrofers, i es va
començar a menjar garrofes. Més tard, les van utilitzar com a substitut del cafè i
la xocolata.
L’INICI DE LA GUERRA
17 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
2.6. Les escoles i els moments per el lleure
Les escoles no van quedar lliures al canvi que estaven imposant els comitès
milicians a tota Catalunya. A Gavà, el començament de la Guerra Civil va
coincidir amb les vacances escolars. Quan es va iniciar el nou curs l’any 1936,
totes les escoles religioses havien estat confiscades perquè volien imposar una
escola pública, gratuïta i laica (independent de la religió), seguint les indicacions
de la CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada).
Cartell del Consell de l’Escola Nova Unificada.
El nou ensenyament es basava en el desenvolupament personal i intel·lectual
dels alumnes, el tracte directe amb els professors i l’avaluació continuada per
mitjà de treballs, en comptes d’exàmens. A Gavà es van tancar les tres escoles
privades: l’Ateneu Popular, la Immaculada Concepció i el Sagrat Cor. En el cas
d’aquest últim, el seu nom els hi va fer pensar que era un col·legi religiós.
L’escola de l’Ateneu Popular també va ser confiscada i el PSUC hi va fundar
l’Escola de la Casa del Poble. Volien posar una escola a l’American Lake, encara
que no hi ha constància de la seva existència.
Antic col·legi del Sagrat Cor.
L’INICI DE LA GUERRA
18 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Malgrat que els “Col·legis Nous” (Escoles Graduades Salvador Lluch),
continuaven oberts, el tancament de les escoles privades va provocar una falta
d’espai per acollir tots els nens i nenes. Així, al curs 1936-37, es va fundar
l’escola municipal Ignasi Iglésias, a la masia de Can Pere Bori. El seu creador va
ser en Josep Soler i Vidal, del PSUC, que en aquell moment era el regidor
d’Ensenyament i Cultura.
Durant els cursos 1936-37 i 1837-38 es va intentar fer un ensenyament de
qualitat, però les circumstàncies ho van impedir. Finalment, al curs 1938-39 les
classes van quedar suspeses fins que es va acabar la guerra.
La gent que no vàrem viure la guerra, pensem que durant aquells tres anys no
es va fer cap activitat de caràcter festiu o lúdic, però no és així, almenys fins a
principis del 38. Els gavanencs d’aquell temps malgrat tantes dificultats, van tenir
forces per mantenir els seus costums i la gent intentava evadir-se amb les
poques distraccions que hi havia.
Els dies festius a la tarda, anaven a les sessions de cine del Casino i el Novetats,
que encara que estaven col·lectivitzats, continuaven oferint programació. Es
projectaven sobretot pel·lícules russes i noticiaris sobre la guerra.
Programa dels cinemes col·lectivitzats.
Els diumenges a la nit, els joves i els soldats amb permís, anaven a ballar a la
sala petita del Casino, acompanyats per l’orquestrina local Jazz Mickey, formada
per músics gavanencs vinguts d’Olocau (València).
L’INICI DE LA GUERRA
19 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Tots els components d’aquest grup musical, van sobreviure a la guerra. Per això,
quan a Gavà va arribar la normalitat, els mateixos músics van formar una
orquestra de ball que actuava a totes les festes majors dels pobles del voltant.
També amb el motiu d’animar a la gent, al teatre Casino, es podia veure algun
espectacle de varietats amb artistes coneguts que actuaven de manera
voluntària, com l’actor català, famós en aquell temps, Enric Borràs.
Durant els tres anys de guerra no hi va haver festa major ni d’estiu ni d’hivern,
però la gent, continuava amb el costum, d’anar d’excursió quan podien i els nens,
de tant en tant trobaven moments per jugar.
ELS BOMBARDEJOS
20 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
3. ELS BOMBARDEJOS
Els gavanencs com la resta dels catalans, van haver de patir els bombardejos
dels avions alemanys i italians, que eren els aliats del franquisme. Aquests van
posar en pràctica per primera vegada en una guerra, una nova estratègia que va
ser els atacs a la població, que afectaven greument les provisions i els sistemes
de producció. Alemanya i Itàlia van fer servir la nostra guerra per fer les primeres
proves amb l’aviació militar, utilitzant noves tàctiques i armes per a la Segona
Guerra Mundial.
Al febrer de 1937, el creuer italià Eugenio di Savoia, va llençar les primeres
bombes sobre Barcelona i altres poblacions del litoral. A finals de 1937, el
comandament franquista va considerar que era poc efectiu i va decidir utilitzar
l’aviació, fet que va provocar la intensitat dels bombardeigs. Per això, va
començar a anar a algunes poblacions de la costa catalana un hidroavió
procedent de Mallorca.
A partir de març de 1938, es van produir els primers atacs sobre Gavà i els va
fer el Dornier. La gent el coneixia bé, perquè va ser una de les poblacions que
més freqüentava. Sempre apareixia de nit procedent del mar, volant baix i deixant
caure tres o quatre bombes i després de fer un parell de voltes, marxava per la
conca de Sant Llorenç en direcció a Begues, pel massís del Garraf i tornava a
Mallorca per Vallcarca. Va venir tantes vegades que se’l coneixia com “la pava”
o “l’Isidro”. Molts gavanencs havien pogut veure els ocupants i es deia que el seu
pilot era de la família de la cimentera de Vallcarca.
Gavà va ser bombardejada cinc vegades: el dia 16 de març, el 30 de juny, el 4
de juliol, el 6 de noviembre i el 3 de desembre de 1938. Les setze víctimes van
ser: Josefa Adam Morena, Francesc Campillo Ronda, Prudencia Zapater Falcó,
Josefa Gálvez Vera, Carme Barrios Guerra, Concepció Fuentes Simón, Josep
Ortega Hernández, Manel Mañogil Espinosa, Miguel Pellicer Vallés, Josep
Nuvials Reyes, X. Caylà, Julià Serch Marcet, Rosa Caylà Parellada, Josep
Moreno Navarro, Antoni Sallent Povill i Joan Lleó Ansa.
ELS BOMBARDEJOS
21 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Més endavant, quan s’anaven incrementant els atacs aeris contra Catalunya, a
Gavà també van aparèixer de dia, els poderosos Savoia 101, italians. La
companyia Roca, Can Sellarés i els Rierals, van rebre els primers impactes de
les bombes.
El pitjor dia d’atacs que va patir Gavà va ser el 4 de juliol de 1939 al migdia amb
nou víctimes mortals i cases destrossades. L’objectiu devia ser la fàbrica Roca,
perquè feia els projectils, però la major part de les bombes van caure al poble.
Bomba caient a la Companyia Roca el setembre de 1938.
A can Sellarrès, hi van morir algunes persones, entre ells la dona del masover i
un fill de dos anys. A partir d’aquell moment, quan se sentien les sirenes de dia,
la gent també anava cap als refugis. Quan es feia de nit, pel camí de la Sentiu,
a la carretera de Begues, (que començava a la plaça de Magdalena Trias) i a la
riera de Sant Llorenç, passaven per anar a refugiar-se famílies senceres. Uns
portaven els documents i altres, fotografies, medalles i objectes personals. Des
d’on estaven també podien escoltar els bombardejos a Barcelona: primer sentien
el soroll dels motors dels avions, les sirenes d’alarma i al cel, es veien les llums
dels focus del foc antiaeri dels republicans, que tractaven d’evitar l’atac.
Al dia següent quan el perill ja havia passat, tornaven al poble els homes i
després les dones, però molta gent gran i nens es quedaven.
Com a conseqüència de la por que van haver de passar els gavanencs en els
bombardejos, pel permanent estat de tensió, molts van acabar patint malalties
psicològiques, segons va escriure l’Antoni Tarrida al seu llibre “La Generació
Perduda”.
ELS BOMBARDEJOS
22 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
3.1. Els refugis de Gavà
Per protegir-se dels bombardejos van ser creats els refugis antiaeris, construïts
la majoria, per la mateixa població civil, per tot el país. L’Ajuntament de Barcelona
va distribuir manuals on donaven les instruccions per poder fer-los. La seva
estructura es va dissenyar per aconseguir la seguretat dels usuaris.
A Gavà, el refugi de la rambla Salvador Lluch, el van fer els mateixos treballadors
de la companyia Roca l’any 1938, dirigits pel comitè d’empresa i amb la
supervisió dels tècnics municipals. L’encarregat de les obres va ser el senyor
Raluy, gendre de l’Aleu, propietari de la impremta del seu nom, on es feia el
setmanari l’Eramprunyà, primer diari de Gavà.
Com que la Companyia Roca va ser col·lectivitzada pels anarquistes quan va
començar la guerra i intervinguda després, va ser l’objectiu militar de l’exèrcit
franquista. Les oficines no van ser bombardejades, però la fàbrica sí, cosa que
va provocar la mort d’alguns treballadors.
Aquest refugi ocupa una part central de la Rambla Salvador Lluch que va des
de l’estació de trens fins a la carretera de Santa Creu de Calafell, i té una
longitud de 124 metres. Constava de tres entrades en forma de T: una a la
Rambla, fent cantonada amb la carretera de Santa Creu de Calafell, de cara a
mar; una altra darrere de les reixes que tancaven les oficines de la fàbrica Roca;
i l’última, davant de l’estació.
Com està situat per sota d’una part de la Rambla, només es va deixar l’espai just
per no haver de tallar les arrels dels plàtans que van ser plantats l’any 1881, amb
motiu de l’arribada del ferrocarril a Gavà.
Per construir-lo van fer servir tones de ciment armat, ja que volien que aguantés
l’explosió de les bombes, que llençaven els avions franquistes que venien de
Mallorca, perquè algunes eren de gran potència. El refugi no es va excavar, sinó
que es va fer a pic i a pala uns dos metres i després van posar fustes, ferros i
formigó. Es ventilava a través d’uns respiralls que tenien forma de quatre, van
fer seients a les parets i no tenien serveis.
Quan les bombes van començar a fer víctimes entre la població de Gavà, el
refugi antiaeri de la Rambla va passar a ser un lloc molt habitual. La gent del
ELS BOMBARDEJOS
23 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
poble que s’hi amagava durant els bombardejos, posava els matalassos i les
mantes pels passadissos i, els recollien quan marxaven, pel dia següent. Com
anaven moltes famílies, hi havia males olors i puces i això feia que molts
gavanencs volguessin refugiar-se a les masies del voltant del poble o a les coves
que feien als marges de les rieres.
També va ser utilitzat quan van entrar les tropes del General Franco que anaven
agafant tots els homes i joves que ells pensaven que podien ser soldats
republicans i els feien presoners al refugi de la rambla provisionalment.
Estació de Gavà durant la Guerra a la Rambla Lluch,
on van fer al costat el refugi.
A la nostra ciutat tenim constància que van existir cinc refugis. A més del de la
Rambla, hi havia un al carrer del Centre; (que abans es deia Francesc
Macià), que està conservat en part, però que no es pot entrar. Al sostre hi havia
un metre de formigó, però no a les parets, tenia forma de T i dos respiralls, encara
que no es van acabar de fer. La primera entrada era a prop de l’Ajuntament. Hi
havia unes escales per baixar, anava a buscar la vorera de davant i després
girava cap al carrer del Centre fins arribar a l’alçada del Casal del Centre, on hi
havia una altra entrada que no van acabar. Continuava pel carrer de Salvador
Lluch, fins a la finca de ca l’Espinós, al davant de l’actual Casa Clara, després
feia un altre quatre i anava a una altra entrada, que tenia unes escales d’obra.
Un altre refugi el va construir el comitè d’empresa de la fàbrica Manufactures
Serra i Balet per als seus treballadors, encara que no està conservat. La seva
estructura recordava molt al de la Rambla. Hi havia un més, al carrer Santa
Teresa sense conservar i l’últim al carrer d’Àngel Guimerà tampoc conservat,
però si documentat.
ELS BOMBARDEJOS
24 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
A part d’aquests refugis, es van construir trinxeres, refugis veïnals i coves.
A diferents llocs del poble, es van fer trinxeres, que eren excavacions d’un metre
o metre i mig de profunditat, en forma de ziga-zaga, per protegir-se de les
metralladores i que molta gent utilitzava per amagar-se durant els
bombardejos. Al carrer de Montserrat, al costat dels “Col·legis Nous”, hi havia
una i els nens de l’escola, quan començaven els bombardejos, havien d’anar.
També una altra tocant els jardins de la Torre Lluch, d’uns seixanta centímetres
d’amplada, i la profunditat d’una persona. No feia ziga-zaga, sinó que era tota
recta.
Pel que fa als refugis veïnals, tothom que va poder i tenia pati va fer un,
d’estructura molt senzilla. Eren uns túnels, no massa grans, que excavaven els
propietaris a pic i pala, i que tenien dues boques, una d’entrada i una de sortida.
Van construir, amb l’ajut dels veïns, un refugi a l’escola Sagrat Cor. Tenia una
entrada dins del mateix pati, i l’altra estava davant de la casa de cal Punset, (uns
pagesos del carrer de Santa Teresa). Les mides eren 1,40 metres d’amplada a
l’entrada, uns 60 centímetres a l’interior i 1,5 metres d’alçada aproximadament.
Tenia forma de T, hi havia unes escales per baixar i uns taulons al sostre, perquè
pogués passar l’aire, uns estants excavats a la paret per posar-hi objectes i uns
seients de fusta.
Un altre refugi estava situat al pati de la Boada, que havia excavat la família, no
era gaire gran, servia per a unes cinc o sis persones aproximadament.
Un al carrer d’Àngel Guimerà, que estava excavat a l’argila i tenia una profunditat
de 4,5 metres. Quan el van fer, tots els veïns del barri ajudaven a treure la terra
amb cabassos. Alguna vegada havien pogut entrar unes cinquanta persones per
refugiar-se.
I l’últim al pati de la casa del carrer Montflorit cantonada amb Segle XX. El refugi
tenia forma rectangular i també s’hi baixava per unes escales. Les mides
aproximades eren de dos metres de llargada, 1,5 metres d’amplada i 1,6 de
profunditat. Estava construït al pati, excavat a l’argila i al damunt hi tenia taulons
i sorra, els seients estaven excavats a la terra i es podien refugiar cinc persones.
ELS BOMBARDEJOS
25 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Encara que hi havia refugis i trinxeres, molta gent va preferir fugir del poble per
refugiar-se a les masies de can Bruach, can Vinyes o can Torrents i, els pocs
que es volien quedar a casa, s’amagaven sota el llit, la taula o l’escala, on sempre
tenien preparats uns matalassos.
Masia can Bruach.
També moltes famílies van escollir refugiar-se a les coves i grutes que ells
mateixos havien construït en terrenys, als marges d’antigues rieres i camins
profunds apartats del poble. Com el terra que rodejava Gavà, era argilós,
facilitava la seva construcció. Els llocs escollits van ser els voltants de Can Tries,
Can Tintorer, les Ferreres, les Bòbiles, el Pla de Carat, l’antic camí de la Sentiu
i al peu del Calamot, mirant al turó de Caçagats, on van ser construïts la majoria.
Hi havia tants gavanencs que s’hi van refugiar, que aquest lloc del Calamot es
va convertir en una colònia i moltes famílies la feien servir com a habitatge els
últims mesos de la guerra.
Segons el llibre de l’Antoni Tarrida, el gavanenc Joan Tortosa que l’any 1938
tenia 20 anys, recorda els patiments que va passar la seva família, quan per
protegir-se, van anar a la muntanya per fer una cova. El seu pare, amb l’ajut dels
que hi eren allà, la va fer en quatre dies. Tenia dues habitacions, on només
entraven per anar a dormir, perquè el menjar el feien a fora. Com que tenien
bona temperatura, a la porta i a la finestra, hi havia només una cortina.
ELS BOMBARDEJOS
26 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Aquestes coves es van fer servir tant, que anys després, quan a Gavà arribava
gent d’altres llocs d’Espanya, molts les van ocupar com a cases provisionals.
Actualment, encara queden restes d’aquestes coves a la riera del Calamot.
Fotografia actual d’una cova del Calamot.
LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
27 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
4. LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
A més de les dificultats que suposava sobreviure en aquells anys de guerra, la
majoria de les famílies es van veure trencades per l’anada dels homes al front.
Moltes dones van haver de fer-se càrrec de la família, no només cuidant els nens;
sinó treballant al camp i a les fàbriques.
Al principi tots els mobilitzats feien la instrucció al poble, al solar que hi havia
entre la tanca de la Torre Lluch i la Rambla. Després, els van portar a
Castelldefels, i feien la instrucció a la platja. Hi havia joves de Gavà,
Castelldefels, Viladecans i Begues. Aquests van anar al front l’any 1938, amb la
lleva del 40. La lleva del 41 va marxar gairebé sense instrucció i de seguida els
van enviar cap a Canet de Mar i d’allà al riu Ebre. Quan van marxar tots, els hi
van prohibir enviar cartes a la família per comunicar cap a on anaven.
En Josep Tarrida de la lleva del 36, oncle de l’Antoni Tarrida, el van alliberar del
servei militar per ser fill de vídua, però va ser mobilitzat. El van enviar a Almansa
(Albacete) i després d’una curta preparació, va anar al front andalús, als voltants
de Torredonjimeno (Jaén) d’on no es va moure en tota la guerra. Mentre era al
front de Jaén, l’oficial en cap de la companyia el va destinar com a escrivent del
destacament, perquè era gairebé l’únic que sabia escriure a màquina.
Passat el temps, el capità, amb el que tenia una bona relació, li va dir que havia
rebut una denúncia d’un altre soldat, en la que l’acusava de ser un falangista
(persona d’ideologia feixista), que estava en contacte amb els franquistes.
L’oficial republicà va adonar-se que allò era falç, i va donar-li a en Josep la
denúncia perquè fes el que volgués, i ell la va guardar. Al acabar la guerra, va
ser capturat per les tropes franquistes però quan els hi va ensenyar la denúncia
que tenia, va poder tornar a casa.
La lleva del 41, va ser coneguda com la “lleva del biberó”, per la seva
inexperiència i joventut. D’aquesta lleva eren en Josep Fàbregas i en Cisco de
cal Parellada, famílies del carrer Sant Isidre de Gavà. Tots dos van ser enviats a
la Batalla de l’Ebre i van haver de viure els bombardejos. Lluitant a la Batalla, un
tros de metralla va ferir a la cuixa a en Parellada, en Fàbregas li va taponar la
LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
28 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
ferida i va cridar a un sanitari, com que no hi havia cap, ell mateix se’l va carregar
a l’esquena i el va portar fins a la rereguarda, on els van atendre. Gràcies a
aquest fet van salvar la vida, ja que durant els dies que van estar a l’hospital,
l’exèrcit franquista va trencar el front de l’Ebre i van fer presoners a tots.
L’Esteve Carbonell i en Joan Esteve, van ser dels primers que van travessar el
riu Ebre agafats a una barca, perquè dins no hi cabien, i van caure ferits, perquè
una granada va explotar molt a prop. A l’Esteve, l’explosió li va trencar el braç
esquerre fins al colze i li va destrossar part de la cara. Uns sanitaris el van recollir
a ell i a en Joan, que també va caure ferit i, els van portar fins a una infermeria i
després a Girona. Mentre la recuperació del Joan va ser normal, la de l’Esteve
va ser més complicada perquè van haver de reconstruir-li la cara i va perdre el
braç esquerre. Després, va tornar a Gavà amb la seva família i quan es va
recuperar va continuar treballant de pagès.
Soldats gavanecs de la “lleva del biberó” l’any 1938.
Els soldats de la lleva del 41, no van ser els més joves que es van mobilitzar per
anar a la guerra. Els de la lleva següent, la del 42, a la meitat d’ells també els
van cridar. Tots aquests soldats eren reclutats quan feien els 18 anys i amb
aquest motiu els convocaven per trimestres, així, el que havia nascut el primer
trimestre de l’any 1921, ja es van haver d’incorporar a l’exèrcit. La gran majoria
dels que eren del segon trimestre, tot i haver rebut la citació, no van fer cas i es
van amagar a casa o a un lloc segur. Els del tercer i quart trimestre, quan
esperaven per marxar al front, la guerra ja es va acabar.
LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
29 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Molts gavanencs van formar part d’aquestes lleves, alguns van poder tornar i
altres van morir al camp de batalla. Van reclutar a adolescents, els van donar un
fusell i els van enviar cap al front.
Els que van sobreviure quan va finalitzar la guerra, tots els soldats republicans
de les sis lleves, de la del 36 a la del 41, van haver de fer tres anys i mig de
servei militar obligatori, servint a Franco.
Hi va haver mares que van esperar anys el retorn dels seus fills, algunes amb el
temps van arribar a fer-se a la idea que no tornarien mai, però altres no van voler
admetre que ja no els veurien més i van estar esperant-los tota la vida.
La meva mare, que recorda totes les històries que explicaven els meus avis i
besavis, quan surt la conversa per algun motiu, parla del seu avi que va lluitar al
bàndol republicà a la Batalla de l’Ebre. El meu besavi va passar el riu a peu i va
caure ferit en aquesta batalla per una bala que li va travessar la cuixa, fet que el
va deixar coix, de la cama dreta, per tota la vida. Va quedar estès a terra, però
un company el va agafar i el va salvar, encara que van fer-los a tots dos
presoners i els franquistes els van portar a una presó de Saragossa. Un cop allà,
van cremar tota la seva roba juntament amb els seus documents i els van tancar
durant dos anys. La meva besàvia i la meva àvia anaven a veure’l quan podien
en tren i durant tot el trajecte havien d’estar dretes perquè hi havia massa gent
als vagons. Van ser uns anys molt durs, ja que la meva besàvia havia de fer-se
càrrec ella sola de la seva filla i treballar, a més sense saber que passaria amb
el seu marit, ja que estava condemnat a mort, fet que per sort al final no es va
produir.
Abans de la Batalla de l’Ebre de l’any 25 de juliol de 1938, va tenir lloc la Batalla
de Terol, en la que va participar el gavanenc Pere Sobregrau.
LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
30 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
4.1. La Batalla de Terol
Aquesta batalla va començar el 15 de desembre de 1937, on l’exèrcit republicà
amb una ràpida ofensiva, va conquistar Terol. Aquest èxit va durar poc, perquè
en pocs dies els franquistes el van recuperar mobilitzant tots els seus militars.
No es van detenir fins a arribar al mar per Vinaròs i Castelló, partint la zona
republicana en dues. Això va fer que Catalunya es trobés completament sola a
la Batalla de l’Ebre. La lluita per Terol es va iniciar a l’hivern i aquell any va fer
molt fred. Hi havia neu pertot arreu i temperatures per sota dels zero graus. Els
soldats anaven poc abrigats per poder resistir aquelles condicions i a molts, se’ls
hi van congelar les mans i els peus, i van patir la mutilació d’algun membre.
Un gavanenc, en Pere Sobregrau, reclutat per l’exèrcit republicà, va lluitar a
aquesta batalla i va sobreviure, però se li van congelar gairebé la meitat de les
cames i van haver d’amputar-li fins als genolls. Al cap del temps va recuperar-se
i va tornar a la seva feina.
En Pere era baster i havia treballat de mosso al taller de cal Masvidal. Vivia al
carrer Tresols com la meva mare i encara que ella era petita, recorda que en
Pere quan era gran, anava per les cases a picar la llana dels matalassos.
Caminava de genolls a sobre d’uns coixinets de cuir negre. A l‘esquena portava
uns pals llargs de fusta amb un drap lligat a la punta, amb les seves eines. Al pati
de casa dels meus avis posava un tros gran de roba a terra, perquè no
s’embrutés el matalàs, el descosia per treure la llana i amb els pals l’anava tirant
cap amunt per desfer-la. Quan acabava tornava a posar-la al seu lloc i cosia el
matalàs.
4.2. La fossa de Gurb
En Pere Sobregrau va sobreviure a la Batalla de Terol, però altres soldats
gavanencs destinats a Gurb, no van tenir la mateixa sort.
La fossa de Gurb pertany a l’any 1939, quan molts soldats van morir en els
combats a les línies de defensa que les tropes republicanes havien format al
voltant de Gurb (Osona), aquests van resistir durant unes hores, però finalment
es van haver de retirar.
LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
31 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Quan faltaven dos dies per la conclusió del conflicte, van mobilitzar a homes de
Gavà i d’altres pobles, que van haver de presentar-se al camp d’aviació del Prat
per portar-los cap al front. Dos d’aquells autocars anaven cap a Manresa, encara
que alguns homes de Gavà van poder fugir baixant per la porta de darrere, sense
ser vistos. Aquests van anar caminant fins al poble i al portar roba de pagesos,
les tropes franquistes que es van trobar pel camí, no els hi van fer res. En arribar
a Gavà, van explicar el que havia passat als familiars dels quals havien anat a
lluitar.
Quan els dos autocars van arribar a Manresa, els van portar cap a Vic i d’allà,
sense equipament ni instrucció, cap a la carretera de Berga en uns camions, per
fer trinxeres. Als set o vuit quilòmetres de recorregut ja escoltaven els trets i les
explosions, i amb por pel que els hi podia passar, van baixar dels vehicles per
fugir de les patrulles dels enemics, que estaven formades per soldats moros.
Entre aquells homes que anaven cap al front, hi havia gavanencs recentment
reclutats. Tots tenien uns quaranta anys, eren homes casats amb fills i
descendents de famílies pageses: en Joan Solè de cal Jaques, Gabriel Ivern de
cal Tramuntana, Antoni Olivella de cal Camagrós, Josep Roig de cal Cagadeus,
en Josep Cardona de cal Xullo, en Josep Ferrer de cal Patater, el Ramon Esteve
de cal Toi, els pagesos del carrer Tresols, l’Alfons Gibert, de cal Mercé, uns
pagesos que havien viscut al carrer Major.
Aquests gavanencs es van ajuntar amb altres nou soldats que fugien com ells
per escapar, perquè les patrulles de moros que anaven al davant dels
franquistes, s’amagaven i mataven als soldats republicans. Aquests els van
trobar i van començar a disparar amb els fusells. Quan només quedaven tres per
matar: en Josep Cardona, en Josep Ferrer i en Ramon Esteve, van aparèixer
uns altres moros que els hi van dir que s’acostaven ja les tropes franquistes i van
marxar. Quan aquestes van arribar, van capturar a tots tres, van ser tractats com
presoners de guerra i els van enviar amb un camp de concentració de Galícia.
Quan al cap de dos mesos d’internament, els van alliberar, van tornar a Gavà
amb males condicions físiques, i van explicar a les famílies dels seus companys
el que els hi havia passat.
LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
32 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
En Josep Cardona, un dels que va sobreviure, un cop recuperat el primer que va
fer va ser anar amb la seva família cap a Vic. Allà els van dir que a Gurb de la
Plana, a la comarca d’Osona, hi havia una fossa comuna on estaven enterrats
soldats republicans. Quan van arribar a Gurb, en Josep Rovira, amo de can
Cadet, els va portar fins a la fossa que era a prop de la seva casa i els hi va dir
que juntament amb uns parents seus, van carregar als morts en un carro i van
enterrar els cossos dels tretze soldats en un marge al costat d’una riera.
En Josep Rovira també els va ensenyar alguns objectes personals que havia
recollit, escampats per terra i entre ells hi havia una fotografia d’una nena petita
que els Cardona van identificar com la Colometa Olivella, filla de l’Antoni Olivella.
Quan van tornar a Gavà, van indicar a les famílies afectades el lloc exacte on
estaven enterrats els seus parents. D’aquesta manera van saber al poble on
estaven enterrats els quatre gavanencs.
Més tard, les famílies es van traslladar al lloc que els hi va dir en Josep Cardona
i al arribar, el propietari de can Cadet, els hi va donar els objectes personals que
va recollir, que van ser unes mantes, sabates i la fotografia de la filla de l’Antoni
Olivella. La dona d’aquest va comentar que el seu marit es va comprar unes
botes per no passar fred, el dia abans de marxar i quan va anar a la masia, va
veure que en Josep Rovira les portava i va ser en aquell moment quan va tenir
la seguretat que el seu marit estava enterrat allà.
Posteriorment, les famílies van demanar al bisbat de Vic poder traslladar els
cossos, però se’ls va denegar el permís. En canvi, es va permetre millorar la
fossa amb paviment i una làpida on figuraven el nom dels quatre gavanencs.
Fossa de Gurb.
LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
33 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Durant els quaranta anys de dictadura, ningú més es va interessar per trobar
aquesta ni cap altra fossa comuna, encara que les famílies van fer diverses
peticions.
Quan es va produir el canvi de règim, les institucions democràtiques van estar
disposades a recuperar la memòria històrica de Catalunya. Gràcies a un conveni
entre la Generalitat i l’Ajuntament de Gavà, es va produir l’exhumació de la
fossa de Gurb. El 30 de juliol de 2005, els familiars de les víctimes, com la
Montse Martínez, néta d’en Joan Solé, van presentar una instància que va
redactar en Josep Campmany Guillot a l’Ajuntament de Gavà demanant la
col·laboració d’altres institucions, per fer els tràmits necessaris perquè els
gavanencs enterrats a Gurb, tornessin a la nostra ciutat.
El 20 de febrer del 2009 el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya,
va fer un comunicat de premsa on deia que un equip d’investigadors de la
Universitat Autònoma de Barcelona va identificar els quatre soldats
desapareguts l’any 1939, entre les tretze restes exhumades de la fossa comuna.
Les d’en Joan Solé es va poder identificar a través de l’ADN, mentre que les de
Gabriel Ivern, Antoni Olivella i Josep Roig va ser a partir dels estudis morfològics.
Finalment, es van lliurar les restes a les quatre famílies. Tres van ser enterrats al
cementiri de Gavà i el quart al de Gurb, per voluntat dels seus familiars, el mateix
que les nou restes no identificades que les van enterrar per separat al cementiri
de Gurb.
La fossa comuna tenia una gran volta catalana (maons col·locats per la part
plana, sobre una superfície), que es recolzava sobre quatre murs i una biga
travessera de ferro i l’espai interior tenia una àrea de 9,46 m2. Per poder obrir
adequadament la fossa, a més de la coberta, es van desmuntar els murs i es va
retirar la làpida.
Els tretze esquelets que es van trobar, eren de sexe masculí i van morir per
les lesions produïdes per arma de foc. Estaven posats uns a sobre dels altres i
van ser arrossegats per les extremitats. En els treballs d’exhumació es van
analitzar botes, un parell de culleres, sivelles i restes de tèxtils fets malbé.
LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
34 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
A la Coloma Olivella, li van donar els botons de la jaqueta del seu pare i els té a
casa emmarcats. També hi havia una ampolla de vidre amb un paper a dins que
parlava de l’enterrament i encara que s’havia fet malbé, posava que allà hi havia
morts per l’arribada a Vic dels nacionals, i al final es podia llegir: “Cadet de Gurb
a 15 de setembre de 1939”.
Botons de l’abric de l’Antoni Olivella. Paper de dins de l’ampolla.
Les bales i els cartutxos trobats a la fossa, els van analitzar els especialistes de
l’Àrea Central de Criminalista del cos dels Mossos d’Esquadra. En total es van
trobar tretze bales, una dotzena de projectils i catorze cartutxos, a més de
metralla. Aquesta munició va ser fabricada a Alemanya i Àustria l’any 1937.
Al moment de l’exhumació, es van identificar dues fases de millora, confirmant
així els testimonis de les famílies que hi havia fet obres en dos moments, una
durant l’any 1939 i un altre a la dècada dels cinquanta.
L’exhumació i els treballs d’identificació de la fossa van servir per elaborar les
bases de les futures actuacions de la Generalitat davant la Llei de fosses. La
directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, va dir que la seva
prioritat és localitzar totes les fosses perquè no s’oblidin.
A més, del dret que tenen els familiars a demanar la localització i l’exhumació
dels seus desapareguts.
LES LLEVES (RECLUTAMENTS)
35 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
4.3. La fossa de Manresa
També va ser enterrat al cementiri de Manresa un altre gavanenc, en Joan Ribó
Alzina, que a finals de 1938, quan la guerra ja finalitzava, va ser mobilitzat. Era
un pagès de trenta-cinc anys que va ser un dels primers a oferir-se per formar
part de la primera Junta Directiva de la Unió Gavanenca de Rabassaires. El van
destinar al front del Segre, on el van donar per desaparegut. Quan la guerra va
acabar, es va anar coneixent la situació de la gran majoria de gavanencs que
van anar al front.
Com en Joan Ribó estava desaparegut, la seva família durant molt de temps va
fer totes les gestions possibles per trobar-lo, però no van aconseguir cap notícia
d’ell. L’any 2000, gràcies a la democràcia, es va conèixer la identitat dels qui van
ser enterrats en una fossa al cementiri de Manresa i de la qual el règim franquista
mai va donar informació. El mateix any, els fills d’en Joan van descobrir un article
publicat a la revista “Sapiens”, on s’anunciava que l’Arxiu Històric de Manresa,
feia públics, en unes pàgines d’Internet, uns dossiers que havia trobat, amb la
relació dels soldats republicans morts als hospitals de Manresa i inhumats a la
fossa militar del cementiri d’aquella ciutat. En aquesta llista van trobar el nom
d’en Joan Ribó, mort el 9 de gener de 1939 i enterrat a aquesta fossa.
Els familiars es van traslladar a la capital del Bages i a l’Arxiu Històric els van
donar tota la informació que tenien sobre la fossa militar i van saber que Manresa
durant la guerra, va ser el centre dels hospitals d’evacuació de ferits de l’exèrcit
de l’Est del país.
El 3 d’abril de 2005, a aquesta fossa s’hi va celebrar un homenatge a tots els
soldats que van ser enterrats. Van assistir personalitats, com el president del
Parlament de Catalunya, Ernest Benach, el conseller de la Generalitat de
Catalunya, Joan Saura i familiars de les víctimes com la família Ribó.
EL FINAL DE LA GUERRA
36 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
5. EL FINAL DE LA GUERRA
Malgrat els esforços dels republicans a tot el país, les circumstàncies eren cada
cop més difícils. El bàndol franquista rebia ajuda dels seus aliats Hitler i
Mussolini, amb material militar, tropes i avions. Les democràcies occidentals no
van ajudar als republicans i van crear un Comitè Internacional de “No intervenció”
que va impedir que la República rebés ajut exterior i a més, van ordenar la
retirada dels voluntaris internacionals, on només Rússia, va proporcionar ajuda
però poca quantitat.
El 16 de novembre del 1938, quan l’Exèrcit Popular Republicà vençut es va
retirar, va haver de tornar a creuar el riu Ebre en sentit contrari, l’exèrcit
franquista va trencar el front d’Aragó i va ocupar Lleida i Balaguer.
Els soldats de Franco estaven guanyant i encara que Catalunya va ser ocupada,
la guerra no havia acabat, perquè Madrid, València i la resta de ciutats de la zona
central d’Espanya, continuaven lluitant soldats catalans, entre ells diversos
gavanencs que es van trobar aïllats, fins a l’ocupació de tot el país l’1 d’abril de
1939.
Les tropes franquistes van entrar a Gavà el 24 de gener de 1939. Ho van fer per
Begues i Castelldefels, els moros anaven al davant, i es van trobar a la Rambla.
La tropa republicana que es retirava, va volar el pont dels Rierals i tres soldats
d’aquest bàndol, que s’havien amagat darrere el pou d’aigua que hi havia al
començament de la rambla Casas, van intentar plantar cara però van ser morts
pels franquistes. Els primers a arribar a Gavà, van ser uns dotze franquistes,
comandats per un sergent i un caporal. A diferència dels soldats republicans,
aquests anaven ben equipats i tenien millor aspecte. A més, es van presentar a
la gent com a “libertadores de España, una, grande y libre”.
El mateix dia que van arribar els feixistes, els que estaven amagats per fora de
Gavà, van tornar al poble, aquests van ser la gent gran i alguns nens. Quan van
arribar al tram inicial de la carretera de Begues, on hi havia les primeres cases,
van veure que a la plaça Magdalena Tries la gent parlava del final de la guerra i
EL FINAL DE LA GUERRA
37 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
que alguns nens portaven un manat de plàtans. Això va ser perquè al barri d’una
casa a prop d’aquella plaça, uns moros havien instal·lat una parada on venien
plàtans, pots de llet, xocolata i altres productes d’alimentació. Com només
acceptaven monedes de plata, les que tenia la gent se les van endur ells, ja que
el govern de Burgos va retirar els diners republicans. Més tard, es van crear
menjadors d’Auxili Social instal·lats, un a l’American Lake i l’altre a Can Pere
Bori.
El migdia del 26 de gener, es van sentir algunes explosions produïdes pels
canons dels republicans des de Montjuïc, que va coincidir amb l’entrada dels
franquistes. Van disparar diversos obusos contra la població causant alguns
danys materials i personals. Davant d’això, els franquistes van situar cinc peces
d’artilleria al turó de la Roca i cinc més al Camp de futbol dels Rierals, i feien foc
contra Montjuïc com advertència perquè no es repetís el bombardeig.
Els vencedors de la guerra, van homenatjar als seus morts i els hi van dedicar a
Gavà, “La Cruz de los Caídos”. A la creu hi anava una placa on figuraven el nom
de tots els que van morir el 1936, la qual encapçalava José Antonio Primo de
Rivera (fundador de “Falange Española”). Primer es va instal·lar on avui hi ha el
medalló d’Anselm Clavè, a la rambla de Casas, després va ser traslladada a la
plaça de Dolors Clua i, per últim, als jardins de la paret est de l'Església de Sant
Pere.
5.1. Els exiliats
Quan les tropes franquistes van ocupar Catalunya, l’únic que va poder fer
l’exèrcit republicà, va ser intentar frenar el seu avanç destruint ponts i carreteres,
perquè poguessin marxar mig milió de catalans i refugiats de tot Espanya cap als
Pirineus i travessar la frontera de França, per por a les represàlies dels
franquistes.
També hi anaven alguns homes que acabaven de ser mobilitzats i no sabien que
fer ni on anar, pertanyien a les darreres lleves i quan es van presentar als centres
de reclutament, no els hi van donar cap destinació.
EL FINAL DE LA GUERRA
38 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Quan la resta d’aquella gent va aconseguir travessar la frontera, esperaven ser
ben acollits, però es van trobar mal rebuts pels francesos. Només deixaven
passar a les dones i els ferits, però quan van obrir la frontera a tots els refugiats,
els enviaven a camps de concentració sota la vigilància de soldats senegalesos,
en unes condicions tan dolentes que molts van voler tornar a Catalunya.
Malgrat això, una part d’aquells exiliats van decidir quedar-se a França i, amb
l’ajut d’organitzacions republicanes que van ser creades durant l’exili, van poder
millorar la seva situació. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, molts es
van aliar en la resistència francesa i van lluitar contra els nazis.
Uns altres van ser capturats per la Gestapo com els gavanencs Josep Castejón
Pérez i Fancisco Sánchez Arias, que van morir al camp de Mathausen-Gusen
(Àustria) i en Baldiri Ventura i Ventura, que va morir al d’Ebensee del mateix país.
El gavanenc Josep Castejón va néixer a Barcelona però vivia a Gavà, era de la
CNT i regidor de Treball de l’Ajuntament l’any 1936. Es va exiliar a França on va
ser capturat pels nazis i va morir a Gusen el 25 de desembre de 1941. La seva
dona, Anna Martos Meca, es va haver de dedicar a l’estraperlo per sobreviure.
En Francisco Sánchez Arias va ser cap de la caserna de carrabiners a Gavà els
anys 1936-1937. Refugiat a França, va ser capturat pels alemanys i va morir al
camp de Gusen el 9 d’abril del 1941. La seva dona Carmen Prieto també va estar
als camps alemanys, però va sobreviure. I per últim en Baldiri Ventura i Ventura
veí de Gavà, que el van matar els nazis d’una pallissa al camp d’Ebensee. A
l’acta de defunció es va fer constar que havia mort perquè havia intentat fugar-
se.
Josep Castejón Pérez i la seva dona Ana Martos Meca.
Foto cedida per en Josep Campmany Guillot.
EL FINAL DE LA GUERRA
39 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Francisco Arias, la seva dona Carmen Prieto (que també va estar internada en camps
nazis però va sobreviure) i els seus fills. Foto treta del llibre d’Antonia Rodrigo, “Mujer y
exilio”, Madrid i cedida per en Josep Campmany Guillot.
També un bon nombre d’aquells exiliats en terres franceses, abans que esclatés
la Segona Guerra Mundial, van emigrar a altres llocs: com Anglaterra, Amèrica
Llatina i especialment, a Mèxic, on els catalans van tenir una bona acollida. Allà
s’hi va exiliar un grup d’escriptors, polítics i antifeixistes que van trobar en aquell
país, un lloc on van mantenir viva l’esperança de tornar a Catalunya. Els nostres
exiliats republicans van poder continuar treballant per Catalunya i la llibertat i els
escriptors, van seguir escrivint en català.
5.2. Josep Soler i Vidal
D’entre els que es van exiliar a Mèxic, formava part el gavanenc Josep Soler i
Vidal. Va néixer a Barcelona el 2 d’abril de 1908. Els seus pares eren obrers i
tenia dos germans. El seu pare era del sindicat de la CNT i en Josep des de
petit, va sentir parlar de vagues i lluites sindicals. L’any 1933 es va casar amb la
gavanenca Magdalena Vinyes. Quan era jove, va participar amb la premsa
socialista i catalanista i estava relacionat amb el PSUC i la UGT. A l’arribada dels
franquistes a Gavà va fugir a França, on va passar per diversos camps de
concentració. A finals d’abril de 1940 va poder anar cap a Mèxic on va viure
durant vint-i-cinc anys. Es va reunir amb la seva dona, el seu fill i la seva filla
EL FINAL DE LA GUERRA
40 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
l’any 1947 i allà va néixer el seu tercer fill, els dos primers, ja grans, encara viuen
a Mèxic, i el tercer va tornar a Gavà.
En aquell país es va relacionar amb els intel·lectuals catalans com Pere Quart,
(pseudònim de Joan Oliver), Manuel de Pedrolo, Joan Fuster, Tísner,
(pseudònim d’Avel·lí Artís-Gener), i sobretot amb Pere Calders i Agustí Bartra,
amb els qui va tenir amistat durant tota la vida.
En aquest grup de Mèxic, en Soler i Vidal va poder dedicar-se al que més li
agradava, que eren els temes intel·lectuals, literaris, narratius, polítics i de
recerca.
Fotografia de carnet de Josep Soler i Vidal.
Quan va tornar a Gavà l’any 1965, es va interessar per la cultura de la ciutat. En
aquell moment, l’Antoni Tarrida era el director del diari Bruguers i va rebre una
carta d’en Soler i Vidal en la qual s’oferia a col·laborar al periòdic local.
A partir de la seva col·laboració amb aquest diari va anar augmentant la seva
participació en la cultura de Gavà, primer sota el règim franquista, i després amb
la democràcia. L’any 1988, el van fer fill adoptiu de la nostra ciutat amb un
homenatge popular i la Generalitat li va concedir la creu de Sant Jordi. Quan va
morir el 12 de desembre de 1999, es va posar el seu nom a la biblioteca municipal
i el 2004, l’associació cultural de Catalunya li va atorgar l’Estelada d’Or.
EL FINAL DE LA GUERRA
41 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
5.3. El nou règim
Encara que molta gent va marxar per por a les represàlies dels franquistes, altres
estaven contents perquè pensaven que havia arribat la pau, però no sabien el
que els hi esperava amb el govern del nou règim, que ho volia controlar tot.
Dos dies després de l’arribada dels franquistes, a Gavà es va presentar un militar
del cos jurídic i membre de l’exèrcit d’ocupació, que en nom del general Yagüe,
va nomenar la Comissió Gestora provisional del municipi que estava formada per
cinc persones: Josep Llonch Tarrida, l’alcalde i Jaume Sanfeliu Balaguè, Joan
Enrich Bruach, Joan Castellví Amat i Lluís Escofet Vilamassana, gestors. (Tots
ells, menys en Lluís Escofet, pertanyien a famílies conegudes de Gavà).
En Lluís Escofet era paleta d’ofici, va venir de Piera i va establir-se a Gavà. Com
era falangista des d’abans de 1936, l’auditor de guerra el va fer conseller de
Governació, cap local de la FET (Falange Española Tradicionalista) i de las
JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista).
El nou cap de la Falange a Gavà, l’Escofet, va crear noves normes a part de les
que el règim franquista estava imposant a tot l’Estat i amb molta més rigidesa a
Catalunya. Va actuar contra tots aquells gavanencs que quedaven al poble que,
segons ell, havien col·laborat amb la República o el catalanisme. Els que van ser
detinguts van anar a la presó Model o van ser afusellats al Camp de la Bota.
També va anar cridant al seu despatx a pagesos i obrers i els hi exigia que abans
de tres dies, havien de donar 30.000 pessetes com a contribució al Glorioso
Movimiento Nacional. Això va fer que apareguessin protestes al poble perquè no
podien pagar aquells diners i es va fer una investigació amb la presència d’uns
delegats de Barcelona. Va ser suspès del seu càrrec i va acabar fent de conserge
al local de la Falange.
La Comissió Gestora, va aplicar la il·legalització de totes les associacions i
entitats de caràcter republicà, laboral o catalanista i la prohibició de qualsevol
partit polític. Les activitats esportives, culturals o artístiques no van ser
prohibides, però van haver de modificar els seus estatuts.
Una de les entitats que va desaparèixer va ser l’ALDEG (Agrupació Lírica
Dramàtica Excursionista Gavanenca), una associació de caràcter juvenil creada
l’any 1933. Aquesta va sorgir del mestre Jaume Bastida, per millorar la cultura
EL FINAL DE LA GUERRA
42 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
dels gavanencs. En Bastida va ser el primer director de les Escoles Graduades
Salvador Lluch, inaugurades aquell mateix any.
Al Sindicat de Pagesos, es va nomenar una junta amb Mateu Amat com a
president, que no era pagès, ja que des de 1927 dirigia la central de telèfons del
carrer de Sant Pere. Més tard, va ser substituït per en Joan Biscarri Amat, un
gavanenc conegut entre els pagesos que va ser nomenat pels franquistes.
Aquesta junta els va representar durant molts anys i es va canviar el seu nom
per “La Hermandad de Labradores y Ganaderos”, encara que tots el coneixien
com el Sindicat.
Durant aquells anys, va sorgir l’entitat més antiga del poble, la Societat Coral La
Igualtat, creada l’any 1881 i que, per la seva gran dedicació, els franquistes no
es van atrevir a prohibir-la. Es va adaptar al nou règim i va canviar el seu nom
per “La Nueva Igualdad”. Va poder sobreviure gràcies a en Joan Escofet i en
Pere Margarit, que pertanyien al Foment Català Republicà del Centre.
Els militars van formar els “Consejos de Guerra Sumarisimos”, on en vint-i-quatre
hores jutjaven a un home i l’afusellaven. Les presons estaven plenes i als “rojos
separatistas”, els hi rapaven el cap.
La repressió va portar a sis persones a la presó Model de Barcelona perquè eren
sospitosos d’haver col·laborat amb els anarcosindicalistes o amb la república.
Aquests van ser: Faustino Marín, José Mogino, Pascual Ibañez García, Manuel
Navarrete Saura, Diego Tonel García, Joaquim Estrada Llobet, Jesús Carrillo i
Sadurní Corbalán.
Set gavanencs més van ser afusellats al camp de la Bota, com és el cas de dos
pagesos, en Modest Ferrer Bofill, que pertanyia a la Unió de Rabassaires,
anomenat representant l’1 d’octubre de 1937, i en Carles Ventosa Margalef, un
jove de dinou anys fill i germà de militants de la UR. En Carles era antifeixista i
catalanista, i el van fer responsable de la mort d’en Jaume Badosa Ràfols. Amb
aquesta acusació, va ser detingut, jutjat i executat. També van ser afusellats
EL FINAL DE LA GUERRA
43 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
altres cinc gavanencs: Jesús Marín, Ferràn Vidal Martí, Salvador Escuté Font,
Juan Cerón Baza i Xavier Arroniz.
El camp de la Bota era un castell de l’època de Napoleó, que van convertir en
presó els franquistes. Estava a Barcelona prop del mar, on ara es troba el barri
de Poble Nou. Hi havia escamots d’afusellament que entre els anys 1939 i 1952
van matar a 1.700 persones. Va desaparèixer l’any 1960 i actualment hi ha un
monòlit en record a les víctimes dels franquistes.
EXPERIÈNCIES PERSONALS
44 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
6. EXPERIÈNCIES PERSONALS
6.1. Visita al refugi de la Rambla de Lluch
El 7 de juliol de l’any 2015 vaig visitar el refugi antiaeri de Gavà, situat a la
Rambla Lluch.
L’Ajuntament de Gavà va recuperar aquest refugi, redescobert l’any 2009, per
les obres del primer tram de la rambla de Salvador Lluch, i gràcies a això es pot
garantir la seva conservació. El 23 de març de 2013, coincidint amb el 75è
aniversari dels bombardejos a Gavà l’any 1938, es va obrir al públic.
El recorregut s’inicia amb un audiovisual que es projecta a una de les parets
principals del refugi, i que permet entendre el motiu de la seva construcció a
través del documental, que ens explica el que va succeir durant aquella època,
per mitjà d’un testimoni que es va refugiar l’any 1938.
També, durant la continuació del recorregut, es pot escoltar els sons d’un atac
aeri que sentien els que hi eren dins en el moment dels bombardejos i que serveix
com a exemple per millorar l’ambientació. Els visitants anàvem acompanyats per
un guia que explicava la història del refugi. Durant el recorregut es poden
apreciar algunes curiositats, com les marques de les llums que il·luminaven el
refugi, les empremtes de sabates a una banda del terra o un escrit d’un dels
refugiats a una de les parets, on es llegeix “Estat Català”. Al final del recorregut
van posar un altre audiovisual que recull els testimonis de gavanencs i
gavanenques que van viure la Guerra Civil i que narren les seves vivències,
rememorant a tots aquells que van morir durant els bombardejos.
Entrada al refugi de la Rambla Lluch.
EXPERIÈNCIES PERSONALS
45 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Marques de les llums. Emprentes de sabates al terra.
Escrit on es llegeix “Estat Català” a una de les parets.
6.2. La família Campmany Sanfeliu
El dia 8 d’agost de 2015, vaig conèixer a la senyora Montserrat Mestres, que va
ser la primera persona en fer una panera artística a la Fira d’Espàrrecs de Gavà
i encara les continua fent. Ella i el seu marit, en Ramon Campmany, van ser
grans amics dels meus avis i es coneixien des que eren petits. Tot i que ella va
néixer l’any 1938, recorda totes les històries que li explicava el seu sogre, en
Joan Campmany Sanfeliu, germà de l’avi d’en Josep Campmany Guillot. Entre
totes les víctimes d’aquesta guerra es troben tres membres de la família
Campmany.
La família Campmany Sanfeliu de cal Sobrall, eren sis germans, cinc nois i una
noia: l’Enric, en Joan, en Josep, en Narcís, en Jaume i la Dolors. Durant la guerra
van morir al front en Narcís, en Jaume i en Josep.
En Narcís i en Jaume eren els més petits de tots els germans. En Narcís va anar
a la guerra l’estiu de 1936, i es va allistar a les forces anarquistes per anar al
Front d’Aragó, perquè era revolucionari. El van ferir i va venir a Gavà l’any 1937.
EXPERIÈNCIES PERSONALS
46 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Més tard, va tornar al front i li van assignar com comissari a un batalló de
metralladores. En un dels atacs dels franquistes a la serra de Pàndols l’any 1938,
tots els seus homes van fugir de nit cap a un lloc més alt, però ell s’hi va quedar
per vigilar les armes. L’endemà al matí, quan els seus soldats van tornar, el van
trobar degollat al fons de la trinxera on l’havien deixat fent guàrdia. En Jaume va
morir al setembre del mateix any, quan van entrar en combat a la Batalla de
l’Ebre.
En Josep, avi d’en Josep Campmany Guillot, va ser cridat al front l’any 1938 amb
l’última lleva. Va fer de sanitari i el van ferir quan portava un soldat a la llitera.
Finalment, va morir a l’hospital de Vilafranca del Penedès.
L’últim germà que va estar al front, va ser en Joan. Anava amb dos soldats més,
pujats en unes mules i van sentir que venien els avions dels enemics. Els
companys es van refugiar a sota d’uns arbres, però ell no va voler. Aquest fet li
va salvar la vida, ja que les bombes van caure on hi eren els altres dos soldats,
que van morir.
Família Campmany-Sanfeliu (cal Sobrall). El pare, Enric Campmany, la mare
Antònia Sanfeliu i els sis fills. Els noms, d'esquerra
a dreta: Narcís, Joan, Enric , Dolors , Jaume, Josep. Foto cedida per Ramon
Campmany-Mestres al Centre d’Estudis de Gavà.
EXPERIÈNCIES PERSONALS
47 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
6.3. Teresa Balsells de la Boada
El dia 18 de setembre de 2015 vaig anar per primera vegada, a casa de la
senyora Teresa Balsells Moyà, autora del llibre “Els Balsells de la Boada,
pagesos de Gavà al segle XX” de l’abril de l’any 2012, en el que explica els difícils
moments que va viure la gent durant la guerra i la seva vida a la finca de la
Boada.
Va néixer a Arbeca, a la comarca de les Garrigues, a Lleida, el 28 de juny de
1930 on va viure fins al 10 d’agost de 1932, quan va venir a Gavà amb el seu
pare, la seva mare (embarassada de vuit mesos del seu germà Pere), i el seu
germà Josep Maria, a la finca la Boada. Aquesta finca era de l’Àngela Roca
Soler, una dels quatre germans propietaris de la Companyia Roca. Els Balsells
van ser els darrers masovers durant quaranta anys. En arribar, el seu pare va
veure que hi havia massa feina per a ell sol, i va fer venir des d’Arbeca un germà
seu, en Pere que acabava de llicenciar-se del servei militar. Però va tenir una
vida curta perquè va morir al front a la Batalla de l’Ebre el 1938, on també va
morir el seu germà LLorens, poc després.
Durant les meves visites, la Teresa em va parlar del meu avi Ramon que el
coneixia des que eren petits. A més, en el seu llibre també en fa menció d’ell i
apareixen algunes fotografies. El meu avi estava molt unit al germà de la Teresa,
en Josep Maria, perquè era una amistat que venia des de la infància.
Em va dir que algunes nits d’estiu anaven a jugar al carrer del Raval de Molí, que
encara avui no té sortida, al costat de l’Església de Sant Pere. Ella, els seus
germans i uns altres nens, jugaven amb el meu avi i el seu germà, en Quimet.
La mare de tots dos, la Carmeta, anava a la finca a fer feines del camp, i l’avi i el
Quimet, de joves, també van treballar.
Encara que era una nena quan va esclatar la guerra, la Teresa recorda que va
ser un temps d’especulació econòmica. Tota la producció estava controlada pels
comitès, “hordas rojas”, tot s’havia de declarar. Van ser anys de l’estraperlo per
l’escassetat de productes bàsics i d’alimentació. El seu pare que era fumador,
bescanviava un sac de patates per una caixa de caliquenyos (purs prims), també
EXPERIÈNCIES PERSONALS
48 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
productes del camp per bacallà, pa, llegums i altres aliments de primera
necessitat.
A finals de 1936, un comitè dels rojos (antifeixistes), van expropiar un tros de la
finca i hi va construir una granja avícola, amb l’oposició del seu pare, que no va
poder impedir-ho. Li van assegurar que la família Roca, els amos de la finca, no
tornarien de l’exili i que aquella propietat amb el pas del temps seria d’ells, cosa
que el seu pare no va creure. La granja es va fer i va ocupar gran part del terreny.
Van fer canonades de regadiu per fer arribar aigua de la seva balsa a la granja
i van posar filats de gran alçada, per això, havien d’entrar pel seu barri i per tant,
estaven contínuament vigilats i desprotegits, perquè s’emportaven tot el que
volien del camp. Gastaven aigua i electricitat que mai van pagar. Aquesta granja
estava situada just on es va edificar anys més tard, el col·legi de les monges de
la Immaculada Concepció, construït gràcies a la senyora Àngela Roca.
La meva mare encara recorda que de petita, on avui és el pati de les monges,
parlava amb el seu pare quan estava llaurant, perquè abans era un camp de
caquiers (arbre dels caquis), amb un cavall que es deia “ninyo”, al que al seu
pare la pujava quan anava a la finca.
Quan van començar els bombardejos, van abandonar la casa temporalment per
anar a viure a les coves del Calamot. Van marxar amb el carro carregat del més
imprescindible. Recorda com feien el menjar, la poca neteja que hi havia i que
no tenien aigua, però havien de protegir-se de les bombes. Durant l’estada, van
fer un forat a la muntanya i el seu pare s’hi amagava, dret tot el dia, perquè no el
veiessin i hagués de marxar al front com van fer molts companys seus, que ja no
van tornar.
Els seus pares aviat es van cansar d’aquella incomoditat, acostumats com
estaven a viure en una casa tan gran. Van tornar al poble i van construir dins de
la finca un refugi només per la família i, a les nits, quan els seus pares sentien la
sirena, la treien a ella i als seus germans del llit i baixaven les escales de pressa
cap al refugi.
EXPERIÈNCIES PERSONALS
49 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
L’any 1937, com que la seva casa era gran, els hi van assignar temporalment
uns refugiats, un matrimoni amb tres nens. Eren de la Franja d’Aragó que fugien
dels franquistes i que havien hagut d’abandonar tot el que tenien.
Quan va acabar la guerra la senyora Àngela Roca va tornar, i va notificar al seu
pare que tenia pendent el pagament dels anys que havia durat la guerra.
Havia guardat els diners, però una ordre del Govern de l’Estat manava a tothom
que els portessin a un compte del banc de la seva població. Ell li va ensenyar un
document que posava que els diners havien estat entregats el 1939, a l’oficina
local del Banc de Biscaia, però els nacionals se’ls havien quedat dient que eren
un “fondo de papel moneda puesto en circulación por el enemigo”. Una petita
part, els seus pares la va amagar sota terra, al costat d’una figuera, embolicats
en un tros de sac, perquè els franquistes no els trobessin quan feien registres a
la casa. Quan va passar tot, els van recuperar però ja no tenien valor i estaven
deteriorats pel temps i la humitat. També, em va ensenyar la seva col·lecció de
monedes i bitllets en les que hi ha d’abans de la guerra i del franquisme.
La Teresa ensenyant-me la seva col·lecció de bitllets.
Em va dir la Teresa, que ella i onze famílies més de Gavà, pertanyen a una
associació que s’ha creat per reclamar que els hi tornin els diners que es van
quedar els franquistes. Encara guarda l’original del document del Banc de
EXPERIÈNCIES PERSONALS
50 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Biscaia i 4.000 pessetes en bitllets i monedes d’aquella època. Fins i tot, un d’ells
me’l va regalar a mi.
Document original del Banc de Biscaia.
L’any 1942 mentre el seu germà Josep Maria feia el servei militar a Girona, el
seu germà Pere de disset anys, el seu nuvi Joaquim de vint-i-tres i el seu pare
de cinquanta van morir pels gasos tòxics al baixar al pou mort, d’una vaqueria
que hi havia al final de la Rambla, del qual treien fems que feien servir
d’abonament al camp.
Després d’això, les autoritats de Gavà es van desplaçar a Girona per demanar
que el Josep Maria de vint-i-un anys, tornés a casa per fer-se càrrec de la terra.
Fins que va ser llicenciat, els amics les van ajudar, un d’ells va ser el meu avi
Ramon, que va demanar un mes de permís a la Dubler (Fàbrica de teixits de
Sant Boi coneguda com a Fonollar) on treballava, per aportar la seva ajuda a la
Teresa, la seva mare i la seva àvia.
Va explicar-me que continua sent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, des de
la mort del seu germà Josep Maria. El seu germà sempre va ser un gran pilaner
(els que estan a la base del castellet). Abans de ser dels Xiquets de Valls, en
Josep Maria va formar part de la colla castellera gavanenca dels Xiquets
d’Eramprunyà, fundada l’octubre de 1947, on també estava el meu avi Ramon.
També és sòcia de La Igualtat des de molt jove.
EXPERIÈNCIES PERSONALS
51 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Pamflet de la Colla dels Xiquets de l’Eramprunyà.
Pertany a la junta directiva de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà des de fa
vint-i-set anys i actualment, és la secretària. Forma part de l’equip del Centre
d’Història per l’elaboració del nou llibre de “L’Abans". Col·labora amb la revista
trimestral “La Borrassa” d’Arbeca, semblada al nostre diari El Bruguers. Assisteix
a conferències, concerts i activitats culturals. A més, està escrivint un nou llibre
amb totes les vivències dels viatges que ha fet per tot el món. Quan vaig estar a
casa seva va ensenyar-me una habitació plena de records i fotografies.
Habitació amb els seus records.
Durant una de les meves visites, em va regalar una còpia d’un DVD realitzat per
TV3 a casa seva el 26 de gener de 2013, on va aparèixer en el programa 30
minuts que van fer coincidir amb els setanta-cinc anys de l’arribada del règim de
Franco a Catalunya.
EXPERIÈNCIES PERSONALS
52 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
6.4. Les entrevistes
6.4.1. Antonio Yenes Just
El dia 16 d’octubre del 2015 vaig visitar a un pagès de Gavà, que viu al carrer
Sant Pere, el seu nom és Antonio Yenes Just.
Aquella mateixa tarda vaig fer-li unes preguntes per tal de conèixer les
experiències que ell va viure durant la guerra:
1.Em podria dir el seu nom complet?
Antonio Yenes Just.
2.Quin dia i any va néixer? I a on?
El 22 de gener de l’any 1920. A la Pobla de Guilaó, Santa Coloma de Queralt
(província de Tarragona).
3.Com va ser que el van reclutar per anar a la guerra?
Tenia 17 anys i ens van reclutar a quintes, em vaig presentar el 27 d’abril del
1938.
4.Quants anys tenia i a on va anar?
Tenia 17 anys i vaig anar a Camarasa, allà em van ferir. El 27 d’abril em vaig
presentar a l’exèrcit i el 27 de maig del mateix any, em van ferir a Camarasa, on
em van torçar la cama.
5.Què recorda de quan estava al front?
Quan hem van ferir, a mi no em van poder portar als hospitals perquè estaven
plens i així doncs, el metge que tenia jo al batalló, i això que em va travessar la
cama, no em va agafar cap nervi, ni em va agafar cap ós, ni em va agafar res i
es va quedar aquí amb mi al front mateix. Va dir-me: “Et curaré cada dia fins que
estiguis curat”.
EXPERIÈNCIES PERSONALS
53 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
6. En quines batalles va lluitar?
Quan em van ferir a Camarasa, el 25 de juliol vaig travessar l’Ebre per Faió.
Sortint de Camarasa ens van portar cap a un poble i el 22 o 21 ens van portar ja
cap a Mequinensa. Vam travessar l’Ebre el dia 25 de juliol i el vam passar
caminant, no jo, tots els que hi anàvem perquè els feixistes, van fer un pont amb
un tauló i una corda per passar el riu i quan els feixistes van saber que passàvem
l’Ebre, van obrir unes comportes que hi ha a Camarasa i quan passàvem s’ho
van emportar tot i llavors els que van haver de passar a l’endemà, els van fer
passar a peu. Aquestes són les dues batalles en les quals jo he estat, el front de
Camarasa i després l’Ebre. A l’Ebre vaig estar fins al dia 6 d’octubre. Quan va
haver passat el combat, anaven passant els dies.
Els feixistes estaven a una distància molt gran d’una línia de foc a l’altre on
estaven els rojos, i entremig hi havia uns pins. Un dia hi havia un moro a dalt
d’un pi, a la nit anava a buscar el menjar amb els seus i de dia anava cap allà i
s’estava allà a dalt i tenia el fusell lligat amb una rama fins que un dia, un soldat
nostre va adonar-se que aquell pi es movia i no feia gens de vent. Vam cridar al
capità, que es deia el capità alemany Glober i li vam dir: “Miri capità, veu aquell
pi?”. Era un dia que feia molta calor i els altres pins no es movien, i ell es movia
i feia moure el pi. El capità va agafar un fusell metrallador i el moro va caure
d’allà.
7.Que recorda després de la guerra?
La guerra la vaig passar acabat d’això, llavors vam tornar cap a la província de
Lleida, no m’enrecordo ara exactament perquè fa molts anys i ja vam començar
la retirada cap a França, jo em vaig passar cap a França. Vaig travessar la
frontera a Sant Joan de les Abadesses cap al camp de concentració a França.
En passar a França, com vam passar per la província de Lleida, vam requisar
dos cavalls, tres burres i anàvem tots a cavall i en passar la frontera, no ens van
deixar perquè portàvem a aquelles bèsties, i a més a més portàvem fusells. Ens
vam tornar i vam anar fins vora Sant Joan de les Abadesses, on vam trobar unes
cases de pagès allà mig del bosc i vam deixar els cavalls i els fusells. Llavors
vam passar la frontera i ens van deixar passar cap a França. Allà a Sant Joan de
EXPERIÈNCIES PERSONALS
54 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
les Abadesses, hi havia una extensió de terreny que tot era un desastre: tres
cotxes, autocars, un camió carregat de sabates de soldats bolcat,… De
màquines d’escriure i telèfons a camions hi havia, perquè a la frontera no
deixaven passar res.
A França ens vam posar a un camp de concentració i ens van tancar tots amb
una “alambrada”. Era el mes de febrer, allà quan no plovia, hi nevava, tots
aguantàvem. Allà hi havia dones, hi havia nens, hi havia homes, hi havia de tot.
Per fer les necessitats d’una persona, van fer una “franja” i allà ho havies de fer.
El que no hi ha estat, no ho sap… En comptes de dir aparteu-vos; picaven. No
ens deien mai cap paraula.
Un dia érem quatre nois, que sempre anàvem junts ja feia temps. Hi havia un
que era de Banyoles, es deia Enric feia un paper de “tonto” aquest noi…, i era
més viu que una centella. Sempre anava sol pel camp de concentració per dintre
i anava fixant-se en coses, anava mig tapat i un dia ens va dir: “Escolteu, aquesta
nit jo marxo, si voleu venir, ja sé per on em de passar”. Nosaltres estàvem voltats
de ferro i a cada distància hi havia una parella de soldats. Vam passar un dia de
nit que feia boira, va aixecar el fil i vam passar per sota tots. Però hi havia un
problema, quan vam passar ens havíem trobat que hi havia un riu i un pont més
amunt on havien uns soldats. Vam arribar allà i ens van dir on anàvem. Hi havia
un que parlava espanyol i vam dir que anàvem a Espanya i va dir: “Franco us
matarà…”. Vam passar el camí per la muntanya i vam dir que la frontera la
passéssim de dia, perquè si ens agafaven, ens portarien allà on érem i ja podeu
veure les conseqüències que passarien...
Quan vam passar la frontera, m’enrecordo que vaig deixar la meva gorra en una
“banderilla”. A Espanya vam veure una casa pagesa, vam anar cap allà, vam
trucar a la porta i va sortir una dona dient: “Marxeu-vos, marxeu! Aneu aquí a
baix a l’hort”. Vam baixar a l’hort i a l’estona, va baixar amb un pa i una botifarra
perquè mengéssim i va dir: “Us he fet menjar perquè ahir n’hi havia uns aquí a
casa que estaven parats menjant i va passar la patrulla francesa i se’ls va
emportar a treballar”.
Vam anar a parar a Setcases a Espanya i després, ens van enviar cap a
Figueres. Vam passar per un lloc que hi havia pallers grans per dormir i quan ens
EXPERIÈNCIES PERSONALS
55 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
vam aixecar, estàvem cosits de polls. A Figueres vam estar a uns magatzems
que hi havia de carbó i la gent deia: “Pobre canalla…”, però vam estar pocs dies.
D’allí a Girona, ja ens van posar en un quarter i quan vam ser uns quants, ens
van portar amb un tren de Girona a Barcelona i de Barcelona a Tarragona, amb
una barcassa. Quan vam arribar al port de Tarragona, ja vam entrar a un camp
de concentració.
8. Quan va venir a Gavà què recorda del poble?
Quan vaig vindre aquí a Gavà de soldat a Can Pere Bori del camp de
concentració, havies de tindre un aval d’algú del teu poble com que eres un bon
noi i si no, no entraves. I resulta que jo quan encara no hi havia anat a la guerra,
va vindre un comitè d’Igualada a cremar l’Església del meu poble i jo hi era.
L’Església tocava a una casa i l’amo de la casa va dir: “Si fiqueu foc a l’Església,
s’hi crema la casa”. Nosaltres érem uns nens i vam riure. Quan jo vaig voler
tornar a casa, el meu pare em va haver de fer un aval i va demanar que uns de
la falange li firmessin com que jo era un bon noi i saps que li van dir aquells del
poble? Que jo estava cremant l’Església del poble i que no podia firmar i el meu
pare va dir: “Això sí que és veritat, però el teu també hi era”. Al final, em vaig
presentar a Tarragona i allà el que agafava els avals, era un noi que era de Santa
Coloma de Queralt, que havia estat al col·legi que anava jo. Aquest noi estava a
l’oficina i tenia tot voltat dels avals que tenia per fer, d’una alçada molt gran a
cada cantó i em va dir: “Tu seràs el primer que sortiràs”. Vaig sortir, i no vaig
poder anar cap a casa meva perquè moltes carreteres estaven tallades i trens
no hi havia. Vaig haver d’anar a Barcelona a casa de l’Agustí Lluç i allà, ja vaig
anar cap a casa. Llavors, vaig haver d’anar a la mili, a l’exèrcit de Franco. Quan
vaig sortir del camp de concentració, m’havia de presentar a Huesca.
9. Quins records té un cop que va acabar la Guerra Civil?
Vaig entrar a l’exèrcit i de Huesca, ens vam portar a un poble, a Cala Calló on
vam estar allà un cert temps i ens van destinar a València, que vaig estar 4 o 5
anys a Paterna. Vaig estar d’assistent amb un coronel durant 4 anys. Llavors, la
meva família hi vivia a Igualada, on hi havia una fàbrica de fer pasta de sopa i a
València, no hi havia res d’aquestes coses.
EXPERIÈNCIES PERSONALS
56 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Ho vaig passar molt malament perquè quan estava al quarter, vaig haver
d’afusellar quatre o cinc vegades. Allò és el més dolent que hi ha al món, que
hagis de matar a una persona, i que no m’afaitava, era un nen. Això va ser el
més terrible que hi havia, van fer una matança allà.
Ens vam llicenciar i al cap de 4 o 5 mesos, vam haver de tornar i em vaig haver
de presentar a Mataró, i de Mataró a Vilanova i la Geltrú i com no hi cabíem tots,
ens van portar la meitat aquí a Gavà que estàvem a Can Pere Bori i l’altra meitat
a Hospitalet. Jo em vaig quedar aquí, encara que no estava bé perquè hi havia
un capità que era molt dolent i li vaig dir: “Don Agustín yo no quiero estar aquí
porque no estoy bien” i va dir: Bueno, haremos un cambio”. Aquí es va acabar la
meva història, d’Igualada vaig vindre aquí i abans de viure en aquesta casa, hi
vivia allà a baix per la via del tren al costat dels Hules.
6.4.2. Josep Campmany Guillot
El diumenge 13 de desembre de 2015 vaig reunir-me amb el senyor Josep
Campmany; historiador, físic, escriptor, director del Centre d’Estudis de Gavà i
conseller nacional d’ERC. Durant l’estona que vaig passar amb ell, va explicar-
me que va ser alumne de la Sagrada Família i que la seva afició per la física, li
va transmetre el professor Climent Raventós. També la seva dedicació a escriure
llibres d’història i que va ser l’impulsor de fer una instància per reclamar a
l’Ajuntament de Gavà l’obertura de la Fossa de Gurb, on va estar present quan
es va produir. Treballa al Sincotrón ALBA (situat al campus de la Universitat
Autònoma de Barcelona en Sardañola del Vallés), on treballen un grup de
científics de tot el món investigant la fissió nuclear. Ell és qui realitza les xarrades
als alumnes del batxillerat científic del nostre col·legi, quan realitzen la visita a
l’empresa.
A part d’això vaig poder realitzar-li una sèrie de preguntes:
1.Quines històries recorda de la seva família durant la guerra?
Doncs molt poques perquè era un tema que no se’n parlava, era un tema tabú,
hi havia molta por. Qui havia viscut la guerra era la meva àvia, i mai va voler
parlar d’aquest tema. Fins molt tard, gairebé quan ja estava a punt de morir-se,
explicava alguna coseta però perquè ja havia sortit publicada o perquè altres ja
EXPERIÈNCIES PERSONALS
57 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
ho havien explicat. A més, ella era vídua de guerra, es va casar l’any 33 i l’any
38 el seu marit va morir a la Batalla de l’Ebre. Per tant, era un tema que li havia
destrossat la vida i no volia parlar. Això era generalitzat, la memòria històrica
s’ha tornat a recuperar ara fa molt poc, però durant 50 anys ha sigut un tema que
no se’n parlava.
2.Es podria haver evitat la Guerra Civil?
Es podria haver evitat si Espanya hagués sigut un país democràtic culturalment,
però hi havia molta intransigència, sobretot entre les classes dominants, que són
les que van provocar l’alçament. És a dir, la Guerra Civil comença perquè hi ha
un cop d’estat promogut per una sèrie de col·lectius que no van acceptar el
resultat de les eleccions del febrer del 1936, on devien guanyar els assalariats,
que no van acceptar aquest resultat, i van dir que vingués l’exèrcit per canviar el
govern, així va començar la Guerra Civil. Per tant, això vol dir que no hi havia
una cultura democràtica arrelada, sinó que encara hi havia la cultura del segle
XIX, que les coses polítiques s’arreglaven a cops d’estat. En el context cultural
difícilment s’hauria evitat a més a més, a tota Europa s’estava preparant per a
la Segona Guerra Mundial, on hi havia tot el tema dels feixistes, on hi havia el
nazisme a Alemanya, on hi havia el feixisme a Itàlia. Per tant, el context tampoc
convidava a resoldre els problemes de manera política, sinó a resoldre els
problemes per la força i per la via de les armes.
3.Creu que avui en dia es podria produir algun conflicte polític en el nostre país?
Polític sí, però polític que derivés a un enfrontament militar, no perquè
precisament això sí que ha canviat. És a dir, el que va passar a mitjans del segle
XX, en Europa com al món, a la Guerra Civil i en la Guerra Mundial. La Guerra
Civil Espanyola és només el pròleg de la Guerra Mundial, perquè aquí es van
provar les armes i es van enfrontar les dues ideologies que després
s’enfrontarien al segle XX a la Segona Guerra Mundial i després a Guerra Freda.
Per tant, amb tot el que hem après al segle XX, amb la nova Europa que s’ha
construït, ara és pràcticament inimaginable tornar a la situació anterior.
Conflictes polítics sempre n’hi haurà perquè és la lògica de l’evolució social que
provoca diferències i propostes diferents per resoldre les diferències, però per
EXPERIÈNCIES PERSONALS
58 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
la via militar jo diria que està absolutament descartat amb un 99,99% de
possibilitats.
4.Perquè creu que a Espanya no s’ha jutjat a cap persona pels crims de la
guerra?
Va ser el preu que es va pagar per tenir una espècie de democràcia que és la
Constitució de l’any 78. Els franquistes a canvi de fer una transició sense
problemes, van imposar que no se’ls jutgés, que no es revisés el passat i això,
va provocar deu anys d’amnèsia. Ara, després d’aquest pacte que ja s’ha quedat
obsolet, les noves generacions pregunten: “Això com pot ser si van haver crims
contra la humanitat?” I ara es comença a aixecar, es comença a haver-hi un clam
per excavar les fosses de la Guerra Civil. Però la transició del 78 es va cimentar
sobre un pacte de dir: “Aquí no es toca res i tanquem els ulls a tot el que va
passar per moltes atrocitats que es van fer”. Això és profundament injust, perquè
les atrocitats que es van fer amb el bàndol republicà sí que es van pagar, perquè
els franquistes les van fer purgar durant molts anys, però les que es van fer amb
el bàndol franquista, encara segueixen impunes. Per tant, aquí hi ha una manca
d’equitat evident.
CONCLUSIÓ
59 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
7. CONCLUSIÓ
Els conflictes bèl·lics sempre han estat temes que han marcat molt a les
persones que ho han viscut de molt a prop. A Gavà la majoria de les famílies
tenen històries per explicar. És molt evident que quan es parla sobre guerres,
misèries, repressió,… tots ho recordem amb molta tristor. Aquests conflictes van
succeir abans que molts de nosaltres haguéssim nascut i per això, penso que
gràcies a la meva investigació, podem imaginar-nos millor les sensacions i el
patiment que van sofrir molts gavanencs durant aquells anys.
Durant el mes de juliol de 2015 vaig començar el meu treball de recerca de la
Guerra Civil a Gavà, perquè el primer que vaig escollir, el dels Amish, quan ja el
tenia fet per la meitat, vaig haver de canviar-lo perquè en ser un grup tan tancat
no vaig trobar més informació.
Al Centre d’Història de Gavà vaig obtenir quasi tota la informació que necessitava
del nou tema, a més d’alguns contactes per ampliar el meu treball. Aquestes
persones m’han oferit els seus records i vivències i, m’han permès conèixer un
capítol de les seves vides.
Amb l’elaboració d’aquest treball he descobert un període molt important de la
nostra ciutat, com van ser els esdeveniments que van succeir durant la Guerra.
Vaig tenir la sort de conèixer en primera persona a la senyora Teresa Balsells,
de qui m’emporto llibres, fotografies i sobretot anècdotes o d’altres com el senyor
Antonio Yenes, un pagès de noranta-sis anys del carrer Sant Pere, que va lluitar
en les lleves a la Batalla de l’Ebre i sobretot el senyor Josep Campmany, de qui
he rebut informació i bons consells.
També he conegut l’excel·lent treball que realitza el Centre d’Història i el Centre
d’Estudis de Gavà, que amb les seves publicacions ajuden a recordar uns fets
que cal no oblidar i que recuperen i conserven el patrimoni històric de la nostra
ciutat. La majoria dels llibres que he fet servir pel meu treball s’han fet gràcies
als testimonis de les persones que van viure a Gavà la Guerra Civil Espanyola.
Molts transmeten l’angoixa i la misèria que van passar. La por que tenien dels
milicians, de les bombes feixistes i la llarga i dura que va ser la postguerra.
CONCLUSIÓ
60 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
Durant la meva investigació, m’hauria agradat conèixer a altres persones de
Gavà, que m’expliquessin més històries perquè formessin part del meu treball,
però malauradament ja no hi són entre nosaltres i si més no, conèixer les
històries que hi han amagades al darrere de cada fotografia.
M’agradaria recordar unes paraules que em va dir durant la meva entrevista el
senyor Antonio Yenes Just: “Ho vaig passar molt malament perquè quan estava
al quarter, vaig haver d’afusellar quatre o cinc vegades. Allò és el més dolent que
hi ha al món, que hagis de matar a una persona, i que no m’afaitava, era un nen.
Això va ser el més terrible que hi havia, van fer una matança allà”.
En l’actualitat, se segueixen produint conflictes que també passaran a les
generacions futures i que fins i tot, podrien submergir al món en una tercera
guerra mundial, causant així danys irreversibles per a la seguretat i la pau
internacional.
Voldria que aquest treball no quedés en l’oblit i que es recordés com un capítol
d’un llibre que mai es tancarà, perquè les històries que tracten de temes com la
nostra Guerra Civil mai s’acaben, perquè no se sap quantes coses encara
queden per descobrir.
AGRAÏMENTS
61 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
8. AGRAÏMENTS
En primer lloc donar les gràcies a la meva tutora del treball de recerca, Inma
Moreso, pel seu seguiment i els seus consells.
A la meva mare i als seus cosins, Isabel i Joaquim Albert García, per recordar-
me les històries de la meva família.
També, a la Amaia Bordas del museu de Gavà per la seva informació.
Als membres del Centre d’Història de Gavà, especialment a en Benet Solina i
l’Assumpció Gabernet, per facilitar-me les fotografies de Gavà durant la Guerra
Civil i els llibres per tenir informació.
Un agraïment especial a la senyora Teresa Balsells Moyà, per obrir-me les portes
de casa seva, explicar-me tantes històries i facilitar-me documentació i
fotografies.
També, al senyor Antonio Yenes Just per concedir-me una entrevista molt
emotiva.
Per últim, a en Josep Campmany Guillot pel seu interès, aportació d’informació,
fotografies, per l’entrevista que vaig poder fer-li, i sobretot pel temps que va
dedicar-me.
Gràcies a tots perquè sense els seus testimonis, la seva informació i consells,
no hagués pogut realitzar aquest treball.
BIBLIOGRAFIA
62 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
9. BIBLIOGRAFIA
Del Centre d’Història de Gavà:
GABERNET, Assumpció (coord.); SOLINA, Benet (coord. d’imatges.). El Gavà dels anys 30: Les experiències viscudes. 1a ed. Gavà: Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà-Ajuntament de Gavà, 2007. 99p. ISBN: 978-84-606-4290-9.
GILBERT I VALENTÍ, Alfons. Dolça melangia… trista recordança (Esplendor i decadència dels anys 30 a Gavà). Gavà: Patronat Municipal de Serveis Comunitaris-Ajuntament de Gavà, 1993. ISBN: 84-606-1651-7.
CERCERA I SEGURA, Ricard; VIOLAN I FORS, Concepció. Vida i mort del doctor Fabrés (Metge a Gavà durant la Segona República). 1a ed. Gavà, diada de Sant Jordi, 1982.
TARRIDA I PUGÈS, Antoni. La generació perduda: Els gavanencs i la guerra del 1936-39. 1a ed. Gavà: Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà-Ajuntament de Gavà, 2010. 105p. ISBN: 978-84-606-5052-2. Dedicat per l’autora:
MOYÀ BALSELLS, Teresa. Els balsells de la Boada, pagesos de Gavà al segle XX: Records de Teresa Balsells amb textos d’Antoni Tarrida. 1a ed. Gavà: Associació d’Amics del Museu de Gavà, 2012. 162p. (La Nostra Gent; 8.). ISBN: 978-84-615-8133-7.
Treball de recerca i tesi doctoral:
CAMPMANY, Josep; ALONSO, Albert. “Trenta-cinc anys de lluita per la democràcia a Gavà (1930-1960). De l’acció de govern a la resistència”. Projecte de recerca. Director: Centre d’Estudis de Gavà. Premi Josep Soler i Vidal Segona convocatòria, Gavà, octubre, 2006.
<http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2006/10/memoria-premi-JSV2_20031.pdf>
SÁNCHEZ CABEZAS, Adrián. “La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)”. Director: Joan Villaroya Font. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, Barcelona, setembre, 2013.
<http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/129446/ACS_TESI.pdf>
ANNEXOS
63 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
-ANNEXOS-
ANNEXOS
64 SOTA LA LLEI DE LES ARMES: La Guerra Civil Espanyola a Gavà
ÍNDEX Annex 1. Plànol: Cedit per Teresa Balsells amb la ubicació dels refugis, trinxeres, pous i llocs on van caure les bombes i els obusos a Gavà.
Annex 2. Article de diari: “El refugi antiaeri de la Rambla”. Diari del Bruguers. Gavà. (2.4.13), pàg. 12-13.
Annex 3. Nota de premsa i protocol d’actuació: “Un equip d’investigadors coordinats per la UAD identifiquen els 4 soldats de Gavà entre les restes exhumades de la fossa de Gurb”. (20.2.2009), Universitat Autònoma de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Gabinet de Comunicació.
Annex 4. Article de diari: “L’Ajuntament de Gavà col·labora amb l’Amical de Mauthausen en les tasques de memoria i prevenció del feixisme”. Komunica.press. (novembre-desembre 2015), pàg. 8.
Annex 5. CD-ROM: Recull de fotografies de la Guerra Civil a Gavà. (Fotografies cedides pel Centre d’Història de Gavà).
Annex 6. CD-ROM: Gravació d’entrevistes a Antonio Yenes Just i Josep Campmany Guillot.
top related