sociolingÜÍstica

SOCIOLINGÜÍSTICA

Estructura lingüística

• És tot el conjunt de mecanismes interns de funcionament d’una llengua: la fonètica (el sons), la fonologia (els fonemes) el lèxic, les regles ortogràfiques i les morfosintàctiques, etc.

Ús lingüístic

• És el fet mateix d’usar una llengua en la pràctica per comunicar-nos socialment.

Sociolingüística

Estudia la relació entre llengua i societat, la relació entre estructura lingüística i ús lingüístic.

Sociolingüística: ecologia de les llengües

Biologia estudia els éssers vius.

Ecologia estudia els éssers vius en el seu ambient natural i les relacions entre ells.

Lingüística estudia les llengües.

Sociolingüística estudia les llengües en el seu ambient i la relació entre elles.

Àmbit d’ús

• És el conjunt d’ocasions en què una llengua pot ser usada (família, educació, mitjans de comunicació, àmbit militar, àmbit jurídic, comercial, etc.)

Àmbit d’ús

• Que una llengua s’usi en un determinat àmbit depèn d’unes determinades coordenades sòcio-culturals: - Sexe, edat, ocupació (qui parla a qui?)- Tema (de què parla?)- Situació formal o informal (en quina mena de

situació?)- Intenció o actitud (amb quina intenció?)

Àmbit d’ús• L’edat: entre els alumnes de secundària, quina llengua es fa

servir predominantment, quina té més prestigi?• En determinats àmbits relacionats amb l’oci

nocturn:discoteques, etc, quina llengua hi predomina?• El tema: internet=anglès• - Les situacions formals o no formals : justícia o militars= no

català.• - La intenció del nostre missatge incideix en l’ús d’una

determinada llengua o dialecte: en castellà quan es tracta de fer humor, sovint es recorre al dialecte andalús.

Normes d’ús

• Són normes socials que fem servir de manera inconscient o mecànica quan utilitzem la llengua.• Semblen naturals però en realitat són una

imposició social.

Normes d’ús

• Exemples:• Amb els castellanoparlants (encara que saben

parlar català) cal parlar castellà.• Als estrangers se’ls parla en castellà encara que

sàpiguen català.• En una reunió d’amics farem servir un parlar

més col·loquial i no culte ni tan sols estàndard. • A l’església no es fa servir un llenguatge groller

ple de paraulotes o d’insults, ni tan sols un parlar massa col·loquial.

Comunitat lingüística

És un grup, els membres del qual tenen en comú una llengua o una varietat lingüística i que comparteixen normes i acords per al seu ús correcte.

Comunitat lingüística

No ha de coincidir necessàriament amb comunitats ètniques ni religioses, nacionals o territorials. Pot tenir només en comú la llengua o bé compartir altres trets socials. Com més coincidències (socials, religioses, polítiques, culturals, històriques, geogràfiques) més cohesionada serà la comunitat lingüística.

Comunitat lingüística

• Criteris per a definir-la:- Interrelació lingüística: ús real de la llengua.- Actituds lingüístiques i normes d’ús: l’actitud condiciona les normes d’ús.- Integració simbòlica: adopció d’un nom, integració d’unes normes i un estàndard.- Consciència lingüística: lleialtat.

Llengua minoritària

• Llengua amb un escàs nombre de parlants:

Dins d’Europa es consideren minoritàries llengües com el suec i el búlgar , el català , el danès, el noruec, el finès, l’albanès i l’eslovac, totes elles amb menys de 10 milions de parlants aproximadament.

Llengua minoritzada

• Llengua que, encara que pot ser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori, ocupa només una part dels usos i els àmbits lingüístics socials (diglòssia).• Es produeix en situacions de superposició,

en què l’ús d’una llengua dominant compta amb el suport del poder polític, i l’ús de la llengua territorial esdevé subordinat.

Llengües minoritàries/llengües minoritzades

“Els parlants normals (no els altíssims executius, els diplomàtics i els catedràtics), els qui treballen cada dia a peu pla i surten de casa, pugen al metro, arriben a l’oficina i, si de cas, estiuegen en un apartament de la costa (tercera línia de mar) a vuitanta quilòmetres de casa seua, aquests no somnien milions; i tenen prou sort si poden comptar amb els dits de les mans el grapat d’unes bones amistats que fan la vida agradosa. Cal veure-hi clar: si hom necessita una altra llengua, ja l’aprendrà de grat i sense complexos; i el que no es pot fer (perquè no és ètic) és valorar les llengües de més a menys a causa del nombre dels seus parlants: una llengua és el patrimoni d’un poble, és part dels seus senyals d’identitat, les estadístiques no hi tenen res a dir, res a veure. (...)”

Jesús Tuson, Mal de llengües

Llengües més parlades al mónMandarí (Xina), 700; anglès, 300; castellà, 180;rus, 170; hindi (Índia),170; àrab, 130; japonès,120; gallego-portuguès, 120; alemany, 100;javanès, 95; bengalí (Índia, Pakistan), 95; malai,70; francès, 65; italià, 55; urdú (Índia,Pakistan), 53; ucraïnès (Ucraïna), 45; cantonès(Xina), 44; telugu (Índia),

40; coreà, 40; tàmil(Sri Lanka), 36; marahti (Índia), 33; polonès,33; annamita, (Vietnam), 30; suahili, 30;panjabi [Índia), 25; turc, 25; gujarabi (Índia),21; persa, 21; siamès (Thai), 21; kanarès (Índia),20; hakka (Xina), 19; neerlandès, 17; romanès,17; serbo-croat, 16; birmà, 15; haussa(Indonèsia), 13; sudanès (Sudan, Nigèria), 13;

hongarès, 12; txec, 10; bielorús, 10; suec, 9;amhàric (Etiòpia), 8; búlgar, 8; grec, 8 tagàlog(Filipines), 8; bisaia (Filipines), 8; català, 7;assamès (Índia), 7; tibetà, 7; uzbek (URSS), 7;quítxua (Andes), 6; danès, 5; kurd, 5; finès, 5;noruec , 4.

Llengües minoritàries/ llengües minoritzades

minoritzada no minoritzada

minoritària lapó albanès

no minoritària francès (Quebec) anglès

Llengües en contacte

• Del contacte entre llengües diferents se’n deriva l’existència d’influències entre les unes i les altres.• Serà bidireccional si ambdues es troben en

una situació de normalitat lingüística.• Serà unidireccional en els casos de domini

d’una llengua sobre l’altra.

Bilingüisme

Ús alternatiu de dues o més llengües que fa un individu o un grup.Tipus:• Individual: ús de més d’una llengua per part d’un mateix

individu.• Territorial: en un mateix espai geogràfic hi trobem més d’una

zona ben delimitada lingüísticament• Social: dins un mateix territori apareixen un conjunt

d’individus que usen més d’una llengua.

Bilingüisme social

• El bilingüisme social sol estar organitzat segons unes normes d’ús socials i sol provocar una situació de desequilibri en favor d’una de les dues llengües (la dominant) i en detriment de l’altra (la dominada o minoritzada)• “És com la sala d’espera d’un aeroport” (Lluís

Aracil): és transitori i desemboca en la substitució lingüística.

Diglòssia

•És la situació sociolingüística en què dos idiomes són complementaris; cadascun s’usa en àmbits i funcions diferents. Quan es trenca la diglòssia, les alternatives són dues: la substitució lingüística o la normalització lingüística.

Conflicte lingüístic

• És la situació que es produeix quan hi ha una tensió del tipus normalització/ substitució entre dues comunitats lingüístiques.• Es produeix en la situació de bilingüisme

social.

Substitució lingüística

• Procés per mitjà del qual una llengua va essent gradualment reemplaçada per una altra.• Relacionat amb processos

d’homogeneïtzació d’un estat (català, basc, gallec) o processos de colonialisme (llengües indígenes).• És reversible.

Normalització lingüística

• Procés de resposta al conflicte lingüístic per tal de resoldre’l, amb l’objectiu de fer “normal” l’ús d’un idioma, és a dir, per tal que s’utilitzi en tots els àmbits i funcions de la vida social: família, carrer, mitjans de comunicació, ensenyament, institucions públiques, etc.

Normalització lingüística

• Consisteix en un conjunt de mesures de tipus social, cultural i polític.• Per a la normalització d’una llengua és

necessària la normativització i la creació d’un estàndard.