situaciÓ de la gestiÓ de la fracciÓ orgÁnica dels … · farina de galeta, l’oli vegetal per...
Post on 15-Jul-2019
223 Views
Preview:
TRANSCRIPT
SITUACIÓ DE LA GESTIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÁNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS A
CATALUNYA
15 de febrer de 2010
SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010
1 LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS (FORM)
1.1. Què és? La FORM és la fracció orgànica dels residus municipals, és a dir, les restes de menjar i restes vegetals generades a les llars. Quan parlem de residus orgànics ens referim a les restes de fruita i verdura, restes de carn i peix, paper de cuina i tovallons, closques d’ou, restes d’infusions i restes de jardineria de mida petita (no poda). La fracció orgànica és fàcilment degradable pels microorganismes. Per això, és necessari recollir‐la i gestionar‐la al més ràpid possible, per tal d’evitar la generació de lixiviats (líquids a causa de la fermentació) i de males olors. 1.2. La generació de fracció orgànica a Catalunya L’any 2008 Catalunya va generar 4.276.093,69 tones de residus municipals, segons les dades estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya , de les quals es calcula que el 36% són residus orgànics, donat que la composició d’una bossa de residus barrejats generats en una llar catalana és la següent:
Estudi de composició dels residus, Agència de Residus de Catalunya, 2006. Generalitat de
Catalunya Així, l’any 2008 es van generar a Catalunya aproximadament 1.539.394 tones de residus orgànics municipals.
3
2 LA PREVENCIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS En el model català de gestió de residus municipals la gestió d’aquest residus comença per una adequada política de prevenció en la generació. Mesures com el foment del consum sostenible, la recollida selectiva dels bio‐residus mitjançant cubell ventilat i bossa biodegradable, i la gestió d’excedents alimentaris mitjançant el Banc dels Aliments són mesures de capçalera en les quals estem treballant. La prevenció de la fracció orgànica es possible a través de les següents eines:
- Compra i consum responsable d’aliments, mitjançant la introducció d’alguns hàbits en la nostra vida quotidiana es possible evitar la generació d’excedents alimentaris que s’acaben malmetent. Per exemple, no comprar més aliments dels que podem consumir (fent llistes per tal de comprar només allò necessari), establir pautes d’aprofitament del menjar sobrant en els àpats (verdures sobrants per elaborar una crema de verdures o gaspatxo, el pa sec per fer farina de galeta, l’oli vegetal per fer sabó, etc.) o l’aprofitament dels excedents alimentaris en bon estat que no poden ser comercialitzats a través del Banc dels Aliments o d’altres ONGs.
- Mitjançant la pràctica de l’autocompostatge, ja sigui individual o comunitari, s’estalvia gestionar matèria orgànica i restes vegetals a través de les línies habituals de recollida selectiva municipal. L’autocompostatge és una via de gestió exclusiva de la FORM a molts municipis de Catalunya amb característiques concretes (difícil accés, caràcter disseminat, etc.) que dificulten la seva integració en el sistema de recollida. D’altra banda, també pot representar una via de gestió complementaria en aquells municipis on es faci recollida selectiva de la FORM.
En un total de 185 municipis de Catalunya,segons les dades de l’estat actual d’implantació, tal com es pot veure a la figura següent, s’estan portant a terme experiències d’autocompostatge, a nivell domiciliari com comunitari, el 70 % d’aquests disposen també del servei de recollida selectiva de la FORM. L’Agència de Residus de Catalunya promou a diferents nivells l’autocompostatge tant amb eines econòmiques com de difusió. En els darrers anys, s’han finançat 263 projectes de compostatge en origen per un import total superior a 4 Milions d’euros. Actualment a Catalunya hi ha més de 6.500 compostadors en funcionament.
4
SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010
CENS MUNICIPIS AMB
AUTOCOMPOSTATGE
h<2000 82
2000<h<5000 36
5000<h<50000 57
50000<h 10
TOTAL 185
3 LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS
3. 1. L’evolució de la recollida selectiva de la fracció orgànica La Llei 6/1993, reguladora dels residus, va establir l’obligatorietat de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals en els municipis catalans de més de 5.000 habitants. Aquesta Llei va ser una aposta forta per a la recollida separada d’aquests residus i va afavorir l’inici de la construcció d’instal∙lacions de tractament dels residus orgànics per transformar‐los en compost. Els primers municipis que van implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica a Catalunya van ser Torrelles de Llobregat i Molins de Rei i ho van fer l’any 1996. La Llei 16/2003, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus, va crear el cànon que grava la destinació dels residus municipals en les instal∙lacions de dipòsit controlat i estableix un retorn pels ens locals en funció dels resultats de la recollida selectiva i recuperació dels materials. Aquest gravamen, que es configura com un impost ecològic, s’ha mostrat com un instrument eficaç per al foment de la prevenció (generar menys residus) i del màxim aprofitament dels residus, i ha suposat un impuls fonamental de la recollida selectiva de la fracció orgànica arreu de Catalunya. La nova normativa, la Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/93, reguladora de residus i Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus aprovades per unanimitat al Parlament l’estiu de 2008, fixa l’obligatorietat de tots els municipis catalans, independentment del seu número d’habitants, a recollir selectivament la matèria orgànica. Els diferents municipis han elaborat el seu Pla de desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica, fent servir els sistemes de separació i
5
recollida que siguin més eficients i adequats en el seu àmbit territorial, i els han presentat a l’Agència de Residus que els ha avaluat. S’ha informat sobre 298 Plans de desplegament que inclouen els 946 municipis, en data 23 de desembre de 2009 es va resoldre l’aprovació dels Plans i els municipis han d’iniciat la seva aplicació. Els municipis que no iniciïn la recollida selectiva de la matèria orgànica tal com preveu el seu Pla de desplegament aprovat, i que disposin en el seu àmbit territorial d’una instal∙lació de tractament, hauran de pagar un cànon addicional de 10 euros per tona en el destí final dels seus residus a partir de l’1 de gener de 2010. L’Agència de Residus de Catalunya dona suport als ens locals per tal que puguin exercir les seves competències en aquest àmbit. Per a incentivar la implantació i la millora de la recollida selectiva de la FORM, l'Agència de Residus de Catalunya disposa d’una convocatòria anual d’ajuts de la FORM. Des de l’any 2004 fins al 2009, s’han subvencionat un total de 795 sol∙licituds de subvenció mitjançant resolució d’atorgament per un import total superior a 43 Milions d’euros.
EINES ECONÒMIQUES PER IMPULSAR LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM
0
2.000.000
4.000.000
6.000.000
8.000.000
10.000.000
2004 2005 2006 2007 2008 2009
Impo
rts
ator
gats
(€)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
Sol
·lici
tuds
ato
rgad
es
6
SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010
L’Agència de Residus de Catalunya promou a diferents nivells el foment de la recollida de la fracció orgànica, promovent les campanyes de comunicació i creació de materials divulgatius. Materials divulgatius Exposició orgànica
Campanya "Gràcies als petits gestos i a la recollida selectiva de la fracció orgànica, cuidarem encara més el medi ambient"
Aquests instruments normatius, econòmics i de difusió promoguts per l’Agència de Residus de Catalunya han permès un notable increment en la implantació del servei de recollida selectiva de la FORM, tal com es pot veure a la figura següent.
EVOLUCIÓ DE LA IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM
2 2 13 15 1328
1341 31
72
26
98
31
129
12
141
55
196
97
293
95
388
70
458
48
506
93
599
0
100
200
300
400
500
600
700
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Nombre de municipis amb servei de Recollida Selectiva de la FORM Total acumulat de municipis amb servei de Recollida Selectiva de la FORM
Font: Agència de Residus de Catalunya (31.12.2009)
7
3.2. Estat actual El Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) fixa com a objectiu recuperar el 55% d’aquests el 2012. L’any 2008 es van recollir selectivament el 20,5% dels residus orgànics generats, és a dir, 315.804 tones. Això suposa una consolidació de la tendència a l’alça en la separació d’aquest residu per part de la ciutadania, donat que hi ha hagut un increment del 4,5% respecte de 2007.
EVOLUCIÓ DE LES TONES DE FORM RECOLLIDES SELECTIVAMENT
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
350.000
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
* Dades de l’any 2009 provisionals L’any 2009 s’ha tancat amb 599 municipis catalans, dels 946 existents, segons les dades de l’estat actual d’implantació, on es recull selectivament la fracció orgànica dels residus municipals. Això representa més dels 63% dels municipis. S’estima que el nombre d’habitants que disposa del servei de recollida selectiva de la matèria orgànica en aquests municipis és de 5.000.000. Pràcticament 100 d’aquests municipis realitzen la recollida selectiva de la orgànica amb el model Porta a Porta.
8
SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010
SERVEI DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM
CENS Municipis amb implantació
Municipis sense implantació
h<2.000 315 286
2.000<h<5.000 90 48
5.000<h<50.000 171 13
50.000<h 23 ‐
SUBTOTAL 599 347
TOTAL 946
Font: Agència de Residus de Catalunya (31.12.2009) La majoria dels municipis que encara no han iniciat la recollida selectiva dels residus orgànics, concretament el 82%, tenen menys de 2.000 habitants.
MUNICIPIS AMB SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM PER DEMARCACIONS 205 151
103 91
49
Font: Agència de Residus de Catalunya (31.12.2009)
9
4 EL TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS 4.1. El procés de tractament de la fracció orgànica Existeixen dos tipus de tractament biològic de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM): el compostatge i la digestió anaeròbia. El compostatge és un procés biològic aerobi que, sota condicions de ventilació, humitat i temperatura controlades transforma els residus orgànics en un producte anomenat compost que pot ser utilitzat com a adob orgànic. La digestió anaeròbia és un procés biològic que té lloc en absència d’oxigen, en què part de la matèria orgànica dels residus orgànics es transforma en una mescla de gasos (biogàs), constituït principalment per metà i diòxid de carboni. El biogàs generat és útil per a la combustió i generació de calor i/o energia elèctrica. D’aquesta manera s’aconsegueix una valorització energètica dels residus orgànics. 4.2. Les instal∙lacions de tractament de la fracció orgànica Per permetre el reciclatge d’aquesta fracció orgànica recollida selectivament, calen unes adequades infraestructures de tractament biològic, ja sigui mitjançant el compostatge per l’obtenció del compost o bé, en àrees on les quantitats recollides ho permetin, mitjançant la digestió anaeròbia, on a més a més s’aconsegueix la seva valorització energètica, mitjançant la generació de biogàs. La primera planta que es va construir per tractar la fracció orgànica dels residus municipals a Catalunya va ser la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’any 1996.
10
SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010
A Catalunya, disposem actualment d’una xarxa de plantes de tractament biològic en funcionament constitut per 20 plantes de compostatge, dos d’elles de petit format. Quatre d’aquestes instal∙lacions disposen, en una primera etapa, de digestió anaeròbia. En fase de construcció trobem quatre instal∙lacions, una d’elles de format petit i un altra amb digestió anaeròbica prèvia al compostatge. Avui, Catalunya disposa del primer Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals, que racionalitza la distribució en el territori de les plantes de tractament seguint criteris de proximitat i suficiència i que impulsa l’Agència de Residus de Catalunya. A banda de les instal∙lacions actualment en funcionament o en construcció, el Pla també preveu la construcció de sis noves instal∙lacions per tractar la totalitat de la fracció orgànica generada a les llars catalanes. Així, un cop finalitzi l’execució del Pla territorial d’infraestructures de residus municipals, aproximadament l’any 2013, Catalunya disposarà de 29 instal∙lacions modernes i eficients per tractar la fracció orgànica dels residus municipals, mitjançant el procés de compostatge i de
11
12
digestió anaeròbica. Aquesta ferma aposta pel tractament i l’aprofitament dels residus suposa una inversió d’aproximadament 113 milions d’euros del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que finança la construcció de les infraestructures a través de l’Agència de Residus de Catalunya. 4.3. El compost Com a resultat del tractament biològic de la fracció orgànica dels residus municipals s’obté un producte que anomenem compost. El compost és un adob orgànic que pot tenir un gran interès agronòmic, especialment per incrementar la quantitat de matèria orgànica dels sòls agrícoles. La pèrdua de matèria orgànica als sòls agrícoles és una de les principals amenaces dels nostres sòls. És de gran importància controlar i regular la qualitat d’aquest compost. La qualitat dependrà, en gran mesura, de les característiques de la fracció orgànica i del control del procés biològic. A les plantes de tractament biològic de la fracció orgànica dels residus municipals de Catalunya s’han produït, a l’any 2009, prop de 40.000 tones de compost, que majoritàriament, son destinades a l’agricultura extensiva.
top related