sant martÍ - wordpress.com...9 jaume e odes ptge. de prim de oi c. albània a c. ferralentí c. de...
Post on 09-Nov-2020
8 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
SANT MARTÍ
00 INTRODUCCIO.indd 1 18/10/10 18:48:03
Primera edició: Novembre 2010
© Dels textos: Antoni Capilla i Gabriel Pernau
© De les fotografies: Frederic Camallonga
© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions
Edita: Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, 6608038 BarcelonaTel. 93 402 31 31www.bcn.cat/publicacions
Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 57www.cossetania.com – cossetania@cossetania.com
Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Ignasi Cardelús,Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Màrius Rubert, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo
Director d’Alcaldia i Comunicació: Enric Casas
Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo
Coordinació editorial:
Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA
ISBN: 978-84-9791-783-4
Dipòsit legal: T-1.245-2010
El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor
Tots els drets reservats
00 INTRODUCCIO.indd 2 18/10/10 18:48:04
3
SANT MARTÍ
BARCELONABARRI A BARRI
ANTONI CAPILLA & GABRIEL PERNAUFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA
1
00 INTRODUCCIO.indd 3 18/10/10 18:48:04
EL BESÒS I EL MARESME
Ca l’Illa
Rambla Prim
Mercat del Besòs
Pl. Theolongo Bacchio
Torre Telefònica
Fòrum de les Cultures
Edifici Fòrum
La Fraternitat
EL CAMP DE L’ARPA DEL CLOT
Fàbrica Costa Font
Can Miralletes
Plaça de la Tortuga
Escola Zafra
Foment Martinenc
Plaça de Can Robacols
Laboratoris Uriach
Formiga Martinenca
Font de l’Ànec
EL CLOT
Els Encants Vells
La Farinera del Clot
Habitatges obrers
Orfeó Martinenc
Can Rivera
Ocells de Paper
Sant Martí del Clot
El Vapor del Clot
La Caixa
Mercat del Clot
Passatge de Can Robacols
Parc del Clot
Casa de la Vila
Torre de Sant Joan
La Perfección
8
18
28
11
11
12
12
13
15
16
17
20
21
22
22
24
24
25
26
27
30
31
31
32
32
33
33
34
34
35
36
37
37
38
39
DIAGONAL MAR I EL FRONT MARÍTIM
Palo Alto
Torre de les Aigües
Parc Diagonal Mar
Hotel Barcelona Princess
Les Platges
EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU
Plaça de les Glòries
Disseny Hub Barcelona
Torre Agbar
Centre Comercial Glòries
D197-D199
CMT
Ca l’Aranyó
Fundació Vila Matas
Media TIC
RTVE
Interface Building
Can Canela
Consell Audiovisual
Edifici BTV
Pla de la Nostàlgia
Museu de Carrosses
CC Parc-Sandaru
EL POBLENOU
Hotel Me
Can Felipa
Jardins de Gandhi
Can Saladrigas
Mercat del Poblenou
Plaça Prim
L’Aliança del Poblenou
La Vanguardia
42
43
44
44
46
50
51
51
53
53
54
55
56
57
58
59
60
61
61
62
62
63
66
67
67
68
69
69
70
70
40
48
64
00 INTRODUCCIO.indd 6 18/10/10 18:48:14
7
La Flor de Maig
Masia Massana
Cementiri del Poblenou
Centre Abraham
Parc del Poblenou
Platja del Bogatell
PROVENÇALS DEL POBLENOU
Can Jaumandreu
Frigo
Can Ricart
Parc Central del Poblenou
Xemeneia Buigas i Samsó
Fàbrica Oliva Artés
La Escocesa
Església del Sagrat Cor
SANT MARTÍ DE PROVENÇALS
Parc de Sant Martí
Can Planes
Sant Martí Vell
Ca l’Arnó
Can Cadena
Edifici Agricultura
LA VERNEDA I LA PAU
Can Riera
Rambla Prim
Plaça de la Palmera
El Piramidón
LA VILA OLÍMPICA DEL POBLENOU
Biblioteca de les Aigües
Parc de Carles I
Avinguda Icària
El Centre de la Vila
Plaça Tirant lo Blanc
Tallavents
Parc de la Nova Icària
Plaça dels Campions
Platja de la Nova Icària
Fanals d’Antoni Rosselló
Centre Meteorològic
Parc del Port Olímpic
Plaça dels Voluntaris
Xemeneia de Can Folch
72
73
73
75
76
76
80
81
82
84
85
86
86
88
91
93
95
95
96
97
100
100
102
103
106
107
107
108
109
109
110
110
111
111
112
112
114
116
78
90
98
104
00 INTRODUCCIO.indd 7 18/10/10 18:48:14
EL BESÒS I EL MARESME EREN DOS BARRIS diferents que es troben a ban-da i banda de la Rambla Prim i que la divisió admi-nistrativa realitzada per l’Ajuntament va unificar en un de sol. El nucli de Besòs és una mu-nió de blocs cons-truïts en alçada i es troba a la dreta de la Rambla, mentre que el de Maresme, que conserva una zona amb activitat industrial en
SANT MARTÍEL BESÒS I EL MARESME
el límit amb Provençals del Poblenou, és a l’esquerra. El barri fa de frontissa
entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
Tots dos barris es van edificar a partir del 1959 amb ca-ràcter d’urgència i amb una plani-ficació tipus ciutat
dormitori per fer front al greu proble-
ma de manca d’habitat-ge que patia Barcelona en els
anys 50 i 60 i amb l’objectiu d’eradicar
El Besòs i el Maresme va néixer el 1959 com a ciutat
dormitori. Les darreres actuacions urbanes, com
el Fòrum Universal de les Cultures, han dignificat el barri
01 BESOSMARESME.indd 8 18/10/10 18:55:07
9
Jaume Fabre
C.R
od
es
Ptge. de Prim
de
C. A
lbàn
ia
C. d
e C
roia
C. Ferran Valentí
C. de Bermejo
C.
Ptg
e. P
rim
Pl.
Maresmedel C. de Bermejo
Pl.Diagonal
Mar
de Pujades
Car
rer
LlullCarrer
Ram
bla
Diagonal
C. M
ure
t
C.T
arb
a
C.P
au
Bernat Martorell
Febrer
Blai
Bargués
C. B
esie
rsC
. Aig
ües
mo
rtes
C. F
oix
C.T
olo
sa
C. C
àlle
rC. Pere Oller
C. Roís de Corella
Mes
sin
a
Pale
rm
C. A
lcam
o
C.T
rap
ani
C. M
arsa
la
C. C
atàn
iaC. Galba
C. Reixac
C. S
aler
n
C.T
àren
t
C. B
enev
ent
Pl.dela
MareNazàriaMarch
Pl.de
JaumeHuguet
Car
rer
de
Perp
inyà
de Ferrer Bassa
Pl.dels
GermansSerra
C. Sibiuda
C. d
'Otr
anto
de
de
C.
C.
SerraGermans
Pere
C.
C. dels
C. de
TheolongoBacchio
Moura
de Lluís Dalmau
Jaume Huguet
del
de
Puig
cerd
à de Bolívia
Veneçuela
del Marroc
Mag
nàn
im
Car
rer
el
Ctra. d
e Mataró
deC.
C. C.
Pallars
Car
rer
Carrerde
de
Prim
l Taulat
de
Jose
pPl
aC
arre
r
Cristóbal de
de
C. de
C. de
C.T
essà
lia
de
Llevant
C. Xavier Nogués
C. Mestre Alfonso
C. X
ipre C.
Ep
ir
C.C
on
stan
tin
ob
le
C. de Guillem Sagrera
C. Joan Palomar
C. Felip de Malla
d'A
lfo
ns C. de Pere Moragues
C.
de
Pa
lerm
C.
d
e
Mes
sin
a
dePl.
Ptge. de Foret
C. d'Auger
C. de Jubany
d'Andreu
C. d'Arnau
C. Pere Joan
C. Mestre Aloi
C.
Car
cass
on
a
C.
Nar
bo
na
C. de Bernat Desclot
Pere IV
C. de Bernat Metge
FòrumBarcelona 2004
C.d
e Fr
ance
sc d
e B
orj
a M
oll
C.d
'An
aïs
N
in
C. de Pierre Vilar
C. de Narcis Roca
C. de Lluís Borrassà
Pl.d'Ernest Lluch
i Martín
C.
Ori
stan
y
C.
Teu
lad
a
C.
Sà
sser
Pl. Av. d'Eduard Maristany
C. P
rad
a
1 2
3
4
5
6
7
8
01 BESOSMARESME.indd 9 18/10/10 18:55:13
els nuclis barraquistes del Somorros-tro i de Montjuïc. El seu aïllament i el veïnatge amb el barri de la Mina, han impedit durant dècades la inte-gració plena a la resta de la ciutat, tot i que darrerament la situació està canviant força.
Les inversions realitzades per les administracions públiques, amb la urbanització de la Rambla Prim a par-tir del 1982 i després amb la creació de dos pols d’atracció ciutadana com són Diagonal Mar i el recinte Fòrum, aplanen el camí perquè els seus ha-bitants se sentin, avui, més barcelo-nins. El procés es veurà reforçat els propers anys amb la construcció de nous edificis de grans dimensions, com la Torre Telefònica, o el veïnat-ge amb el sector 22@ i el Campus Interuniversitari que s’està aixecant
EL BESÒS I EL MARESME
LLUITA VEÏNALEls nuclis de Besòs i Maresme van patir durant dècades nombrosos dèficits derivats de la deficient cons-trucció realitzada a partir del 1959 pel Patronat Municipal de l’Habi-tatge i una promotora privada. A aquest problema s’hi van afegir la desatenció cap a aquella zona aïllada i l’existència de la riera d’Horta, l’ac-tual Rambla Prim, que quan hi havia aiguats forts, com el 1962, inundava aquelles terres baixes.
El polígon del Besòs no era espe-cialment petit. Constava de 5.000 habitatges i hi vivien 25.000 per-sones. En un principi va ser batejat com a Poblado del Suroeste del Río Besós, que és clar, no era precisa-ment del gust dels veïns. Van sorgir diferents propostes per donar-li un altre nom (Sant Josep, José Anto-nio...) però finalment es va imposar la denominació popular de Besòs.
El polígon del Maresme, més petit, no deu el nom a la comarca veïna, sinó als aiguamolls que en el passat cobrien la zona. La construc-ció del polígon va finalitzar el 1964 però la primera millora, l’enllume-nat públic, va arribar sis anys més tard, mentre que la primera escola encara es faria esperar més. Per rei-vindicar inversions, ben aviat van sorgir entitats veïnals: l’Associació de Veïns de Maresme i el Centre So-cial de Besòs.
01 BESOSMARESME.indd 10 18/10/10 18:55:19
11
al costat del mar, ja en el terme mu-nicipal de Sant Adrià de Besòs, i que inclourà un singular edifici de l’arqui-tecta Zaha Hadid.
1 CA L’ILLA
A la part alta del barri, ocupant tota l’illa de cases Puigcerdà-Maresme-Bolívia-Marroc, es conserva una anti-ga fàbrica (Vicente Illa) on encara es manté l’activitat industrial. Ca l’Illa (Bolívia, 340) data del 1930 i és obra de l’arquitecte racionalista Carlos Martínez Sánchez. Va funcionar com a fàbrica de blanqueig, tints i estam-pats i, pel volum de la seva maquinà-ria, va arribar a figurar entre les cent primeres de Sant Martí. Actualment, ocupen l’illa, que ha servit d’escenari
per al rodatge de pel·lícules, empreses de sectors diversos.
2 RAMBLA PRIM
Aquesta avinguda exerceix de colum-na vertebral del barri i s’ha convertit en una agradable zona de passeig que aplega als veïns dels nuclis del Besòs i del Maresme i que s’extingeix, abans d’arribar al mar, al recinte Fòrum. L’ar-tèria segueix el curs natural de l’anti-ga riera d’Horta i, després d’anys de reivindicació popular, l’any 1982 se’n va inaugurar el primer tram, entre els carrers Cristóbal de Moura i Llull. Abans dels Jocs Olímpics de 1992 es va perllongar fins a la cruïlla Diagonal-Taulat i, per la seva part superior, fins a la ronda de Sant Martí després de
1
01 BESOSMARESME.indd 11 18/10/10 18:55:22
creuar en sentit transversal tot el barri de la Verneda i la Pau.
En total, són prop de dos quilòme-tres i mig d’avinguda que, malgrat haver estar construïda en èpoques di-ferents, manté una certa unitat, amb llocs per seure, flors i, a la cruïlla amb Pere IV, uns plàtans centenaris salvats gràcies a la reivindicació veïnal. Pujant a mà esquerra, entre Marroc i Pere IV, hi ha tres carrerons amb casetes de planta baixa representatives dels ha-bitatges obrers de principis del segle XX. És el nucli més antic de la zona. En
canvi, ha desaparegut la Font del Cou-re, instal·lada el 1992 i retirada durant les obres del Fòrum.
3 MERCAT DEL BESÒS
A tocar del terme municipal de Sant Adrià (Jaume Huguet, 38), hi ha la principal zona comercial d’un barri amb una població d’edat avançada on encara es manté molt viu el cos-tum d’anar a comprar al mercat. Es va construir el 1968 per abastir els veïns del Besòs. Els dissabtes al matí s’hi fa mercadillo. Els més joves tenen més tendència a traslladar-se fins al proper centre comercial de Diagonal Mar.
4 PLAÇA THEOLONGO BACCHIO
Una plaça i un petit monument de-dicats a una llegenda. El suposat protagonista de la història és un tal Theolongo Bacchio, personatge que, si haguéssim de fer cas de la història,
EL BESÒS I EL MARESME
2
3
01 BESOSMARESME.indd 12 18/10/10 18:55:32
13
hauria estat el corretjós cabdill laietà que, al front de les tropes iberes, hau-ria aturat els cartaginesos al seu pas per Catalunya, i al qual els escipions
haurien dedicat un monument al seu Blanes natal. Qui en realitat hi va néi-xer va ser l’inventor d’aquest conte, Joan Gaspar Roig i Jalpí, un historia-dor que en moments de debilitat es dedicava a reescriure la Història.
5 TORRE TELEFÒNICA
El front litoral barceloní compta amb un nou gratacel: el Consorci de la Zona Franca ha erigit un edifici de 24 plantes i 110 metres d’alçada al carrer
4
5
01 BESOSMARESME.indd 13 18/10/10 18:55:40
Taulat, al costat de l’edifici Fòrum. Es tracta d’una torre de vidre recoberta per una teranyina metàl·lica blanca i afilada com la proa d’un vaixell a la façana que mira a la Diagonal. L’arqui-tecte autor del projecte, Enric Massip-Bosch, ha batejat l‘obra com Diagonal ZeroZero, per raó de la seva ubicació i del prefix telefònic internacional,
el 00. L’edifici es convertirà en la seu central a Catalunya de Telefónica. Ha costat uns 70 milions d’euros i hi tre-ballaran 1.500 persones.
Just a la vorera del davant hi ha l’hotel Diagonal 1, i al darrere, este-nent-se cap a Sant Adrià, un nou barri de blocs de planta baixa i tres pisos que destaca pel seu agosarat disseny i
EL BESÒS I EL MARESME
01 BESOSMARESME.indd 14 18/10/10 18:55:43
15pel mobiliari urbà, com ara els fanals doblegats o els bancs de pedra artifici-al arrodonits. Al darrere de la torre, ja a Sant Adrià, es construeix el Campus Interuniversitari del Besòs, que inclou-rà un singular edifici de l’arquitecta angloiraquiana Zaha Hadid. S’anome-narà Spiralling Tower i serà una super-posició de volums d’11 pisos d’alçada
que la seva autora compara amb una pila de llibres desendreçats.
6 FÒRUM DE LES CULTURES
És un espai enorme, més gran que la plaça de Tiananmen de Pequín i gai-rebé tan freda com aquella. El Recin-
6
01 BESOSMARESME.indd 15 18/10/10 18:55:47
te Fòrum (Elias Torres i José Antonio Martínez Lapeña) té una extensió equivalent a més d’una vintena d’illes de l’Eixample, repartits entre Barcelo-na i Sant Adrià de Besòs. Inclou la pla-ça del Fòrum, el Parc dels Auditoris, una zona de banys i un port esportiu, ja en el terme de Sant Adrià.
L’any 2004 va concentrar la immen-sa majoria dels actes del Fòrum de les Cultures i actualment acull especta-cles multitudinaris, com ara esdeveni-ments esportius i concerts. Les peces arquitectòniques més destacades són l’Edifici Fòrum i el Centre Internacio-nal de Convencions de Barcelona, ja dins del barri de Diagonal Mar. Quan no hi ha cites importants, les seves inabastables dimensions de paviment (la proximitat del mar desaconsellava plantar-hi arbres), es converteixen en una zona molt cobejada per patina-dors i ciclistes.
L’element més característic del re-cinte és la planta fotovoltaica, visible
des dels municipis del Maresme sud. Se sosté sobre quatre peus de formigó i mesura 112 metres per 50, suficient per oferir una bona ombra a l’estiu, per generar l’energia equivalent a la que consumeixen un miler de llars i per evitar l’emissió d’unes 440 tones anuals de CO2. A més, una mena de xemeneia metàl·lica de color blanc in-forma de les condicions meteorològi-ques que regnen en cada moment.
7 EDIFICI FÒRUM
Obra dels suïssos Herzog i De Meu-ron, és l’estrella dels edificis que es van construir per al Fòrum de les Cul-tures, per bé que des de l’any 2004 ha tingut una utilitat més aviat limitada. S’aixeca sobre els terrenys que fins als anys 60 ocupava un solitari castell de planta quadrangular amb una tor-re en cada angle. L’Edifici Fòrum és triangular, de 180 metres de costat
EL BESÒS I EL MARESME
7
01 BESOSMARESME.indd 16 18/10/10 18:55:54
17
BAR PACÍFICSenzill i típic bar de barri molt po-pular entre els veïns del barri. Situat en una de les nombroses zones de vianants que uneixen el carrer Alfons el Magnànim amb la Rambla Prim (carrer Bermejo), el bar dels Padilla destaca per la seva varietat de tapes casolanes i la cervesa ben tirada.
per 25 d’alçada. S’estructura al vol-tant d’un auditori amb capacitat per a 3.200 persones i acull una sala d’ex-posicions de 5.000 metres quadrats. Els elements més destacats de la cons-trucció són el color blau, pintat sobre una superfície rugosa i que contrasta amb les superfícies llises, la sensació de levitació aconseguida pels arqui-tectes, i la làmina d’aigua que cobreix el terrat. Està previst que a partir del 2011 l’edifici aculli el Museu Nacional de Ciències Naturals i que passi a ano-menar-se Edifici Blau.
8 LA FRATERNITAT
Al final de l’edifici Fòrum, alineat amb la Rambla Prim, hi ha un monument vertical realitzat en ferro Corten en homenatge als republicans afusellats pel franquisme al Camp de la Bota en-tre els anys 1939 i 1952. La Fraternitatés obra de l’artista Miquel Navarro, fa 28 metres d’alçada i té al seu peu uns versos de Màrius Torres. En ser inau-gurat, el monument s’il·luminava amb un raig làser que al cap d’un temps va deixar de funcionar.
8
01 BESOSMARESME.indd 17 18/10/10 18:55:59
top related