rússia, 3 diferentes cidades

Post on 16-Apr-2017

707 Views

Category:

Documents

5 Downloads

Preview:

Click to see full reader

TRANSCRIPT

PRODUCCIONS-JOSEP-2011

Rússia

MoscouPetersburgPetrodvorec

 Moscou

  

            Capital de Rússia. Població: 10.126.424 h (2002         És travessada pel riu Moskva, a una altitud mitjana de 120 m. Moltes particularitats del relleu són conseqüència 

dels canvis introduïts per l'activitat de la població al llarg dels segles.  El clima és moderadament continental, amb una  temperatura mitjana  de  -10°C  (gener)  i  de  18°C  (juliol).  La  diferència  entre  la  temperatura  del  centre  de  la ciutat  (més  elevada)  i  la  de  la  perifèria  pot  arribar,  a  l'hivern,  a  12-10°C.  Al  Moskva  conflueixen  el  Jauza,  que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskva en el punt més antic de la ciutat, que li donà origen, i el Setun, per l'extrem oest de la ciutat. La població és composta, en un 89%, de russos, mentre que la resta pertany a les diverses nacionalitats de la CEI. Moscou posseeix una gran concentració industrial. La part corresponent a les construccions mecàniques sobrepassa el 50%, amb predomini de  les branques més complexes  i qualificades  (torns, aparells de precisió, maquinària complexa, automòbils, etc). Tot i la preeminència de la indústria pesant, Moscou conserva el seu paper de gran productora en la indústria lleugera i alimentària. La indústria química produeix tints, vernissos, medicaments, etc. La indústria pesant és distribuïda a les zones sud i est, prop del ferrocarril de circumval·lació, per on arriben les principals primeres matèries i el combustible. 

                 De Moscou arrenquen nombroses  línies de  ferrocarril, que  la uneixen amb  tots els estats de  la CEI;  té  també comunicació directa, per tren, amb molts altres països. Amb la construcció (1937) del canal Moskva augmentà  la importància de la capital com a port fluvial. La construcció del canal Volga-Bàltica facilita la sortida de Moscou a les mars  Blanca  i  Bàltica,  i  la  del  canal  Volga-Don,  a  les mars  Càspia  i  Negra.  És  important  també  el  transport  per carretera entre Moscou i moltes repúbliques i ciutats de la CEI. L'autopista de circumval·lació, de 109 km, marca els límits de la ciutat. Moscou disposa de quatre aeroports. En el transport urbà cal destacar el metro, cèlebre per la seva tècnica i per les seves estacions. Seu del govern central de Rússia, és també el principal centre cultural, amb l'Acadèmia  de Ciències  de Rússia,  les  acadèmies de medicina,  de  pedagogia,  d'agricultura,  d'art  i  d'arquitectura, amb un gran nombre d'instituts d'investigació i de centres d'ensenyament superior i, sobretot, amb la universitat, que  porta  el  nom  del  científic  Lomonosov.  Hi  ha  també  nombroses  biblioteques,  entre  les  quals  es  destaca  la Biblioteca Estatal de Rússia, la més gran del món, que aplega fons antigament esparsos en altres biblioteques. 

Datxa. Casa de camp russa, generalment als voltants d'una ciutat.

Datxa.

Datxa

Datxa

Datxa

 Sant Petersburg         (Nom històric: Peterburg, Leningrad, Petrograd) Població: 4.437.000 h (est 1992) 

Situada en el delta del  riu Neva,  sobre 42  illes,  és el principal port de Rússia,  en el  golf de Finlàndia. Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou  capital  de  Rússia  (1712-1918),  cosa  que  la  convertí  en  un  destacat  centre  polític,  comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia.

         La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l'energètica  i  la  instrumental. Té nombrosos centres d'ensenyament superior,  i universitat,  fundada el 1918.  En  el  transport  de mercaderies,  ocupa  el  primer  lloc  el  ferrocarril,  seguit  del  transport  fluvial  i marítim.  L'entrada  de mercaderies,  en  pes,  és  tres  vegades  superior  a  la  sortida. De  Sant  Petersburg surten dotze línies de ferrocarril. El 1955 hi fou construït el metropolità. Fundada per Pere I després de la victòria contra els  suecs  (1703),  fou ben aviat centre de comunicació entre  l'Orient  i  l'Occident  i es convertí en una gran vila  industrial  i comercial. Centre cultural  i artístic, on es formaren els escriptors russos  més  importants,  Peterburg  es  convertí,  al  s.  XIX,  en  el  centre  del  moviment  revolucionari democràtic i s'hi multiplicaren les societats secretes. Allí s'iniciaren els aixecaments del 1905 i del 1917. Capital de Rússia del 1712 al 1918, li fou russificat el nom original en Petrograd (1914), i en 1924-91 rebé el  nom  de  Leningrad,  en  honor  del  dirigent  de  la  revolució  russa.  El  1991  recuperà  el  nom  original. Durant la Segona Guerra Mundial fou decretat el seu blocatge, fet que produí la destrucció de la ciutat i la mort de la majoria dels seus habitants. Després de la guerra es reféu, i mantingué el rang de segona ciutat de l'URSS i, des del 1991, de Rússia. És seu metropolitana ortodoxa, dependent del patriarcat de Moscou. Té nombrosos edificis importants: la fortalesa Petropavlovskaja (inici del s. XVIII) i les catedrals de Sant Isaac i de Kazan' (ara museu), ambdues de la primera meitat del s. XIX. El famós Palau d'Hivern (1754-62) fou construït segons plànols de l'arquitecte italià Bartolomeo Rastrelli, del qual són també els palaus Stroganov i Aničkov i la residència d'estiu dels tsars, prop de la ciutat (Petrodvorec). La ciutat té, també, un dels museus més importants del món, L'Ermitage. 

        

         Petrodvorec          (Nom històric: Peterhof) Població: 77.000 h (1987)

    Ciutat de Rússia, suburbana de Sant Petersburg.     Situada a la costa S del golf de Finlàndia, rebé el nom de Pere  el  Gran,  el  seu  fundador.  Residència  d'estiu  dels tsars fins al  s  XIX,  és  famosa pels  seus palaus,  entre els quals sobresurten el Gran Palau,  iniciat per A.Leblond el 1715, magnífic exemple de decoració rococó, ampliat per B.Rastrelli  (1747)  segons  el  patró  de  Versalles;  el  Palau Anglès, neoclàssic, i els nombrosos palauets (Montplaisir, 1714). 

         

FI

Les fotografies són de fotògrafs no professionals russos.Música: Tema de Lara-M.Jarre-James Last03/05/23

top related