rius i mars_tema 4

POLIS 1

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

El temps i el clima05

Climes i paisatges de la Terra06

07

Societat i medi ambient08

La Terra, un planeta del Sistema Solar01

La representació de la Terra: els mapes02

Les formes de la Terra03

Rius i mars04

La prehistòria09

Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte10

El món grec11

Catalunya en temps dels grecs12

L’Imperi Romà13

Catalunya romana14

L’herència de la cultura clàssica15

La fragmentació del món antic16

Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya

POLIS 1

Rius i mars

1. L’aigua a la natura

2. El problema de l’aigua

3. Oceans, mars, rius i llacs de la Terra

4. La dinàmica oceànica

5. Rius d’Europa i de la Península Ibèrica

04

Vocabulari sobre el tema

POLIS 1

Introducció

• S’anomena hidrosfera el conjunt d’aigües que formen els mars i els oceans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua de l’atmosfera.

• L’aigua és la substància més abundant de la Terra. S’hi pot trobar en estat sòlid, líquid o gasós.

• L’aigua salada representa un 97% i la dolça només un 3%.

• L’aigua forma part d’un procés circulatori (cicle de l’aigua) i és imprescindible per a la vida.

04

POLIS 1

1. L’aigua a la natura

1.1. Aigua salada: oceans i mars

1.2. Aigua dolça: llacs i rius• El cicle de l’aigua (il·lustració)

04

Estat sòlid Estat líquid Estat gasós

POLIS 1

1.1. Aigua salada: oceans i mars

• La major part de l’aigua del planeta és salada i es troba als oceans i als mars.

• Un oceà és una gran massa d’aigua salada que separa continents.

• Els grans oceans de la Terra són: el Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic.

• Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents, com el mar Cantàbric o el mar Carib.

04

POLIS 1

1.2. Aigua dolça: llacs i rius

• L’aigua dolça del planeta es reparteix entre els llacs, els rius, la humitat del sòl, els icebergs, les glaceres i l’atmosfera.

• Els llacs són masses d’aigua dipositades permanentment en depressions.

• Els rius són corrents continus d’aigua. La quantitat d’aigua que porta un riu és el cabal. El règim d’un riu són les variacions que experimenta el cabal al llarg de l’any.

• Si el riu té un règim pluvial, les aigües procedeixen principalment de les pluges. Si el riu té un règim nival, l’aigua procedeix majoritàriament de la fosa de la neu.

• El riu, durant el seu curs, des que neix fins que desemboca fa diversos treballs: erosió, transport i sedimentació.

04

POLIS 1

El règim dels rius

POLIS 1

El cicle de l’aigua 04

Cicle de l’aigua

POLIS 1

El cicle de l’aigua04

POLIS 1

2. El problema de l’aigua

2.1. L’aigua, un recurs escàs

2.2. El consum desigual d’aigua

04

POLIS 1

2.1. L’aigua, un recurs escàs

• Del 3% d’aigua dolça de la superfície terrestre, tan sols ¼ és aigua subterrània o superficial, és a dir, apta per al consum humà.

• L’aigua és un recurs escàs i les necessitats són cada vegada més grans.

• Actualment, prop del 40% de la població mundial té problemes d’aigua.

• Activitats del bloc: 2. L’aprofitament de l’aigua.

04

POLIS 1

2.2. El consum desigual d’aigua

• De l’aigua dolça destinada al consum humà, es calcula que el 65% es destina a l’agricultura, el 25% a la indústria i només el 10% al consum domèstic.

• El consum elevat d’aigua potable es dóna en països rics i desenvolupats, i en canvi països d’Àfrica i d’Àsia Occidental pateixen problemes de proveïment.

• A causa de la contaminació ambiental, una part important de l’aigua dolça disponible pateix algun tipus de contaminació.

• L’aigua, perquè pugui ser consumida sense que sigui un perill per a la salut, ha de ser aigua potable.

04

POLIS 1

3. Oceans, mars, rius i llacs de la Terra

3.1. Les aigües del planeta

• Oceans, mars, rius i llacs de la Terra (mapa)

04

POLIS 1

3.1. Les aigües del planeta

• La major part de la superfície terrestre és coberta pels mars i pels oceans.

• Els continents i grans arxipèlags separen les principals masses d’aigua en cinc parts: Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antartic.

• Activitats del bloc: 3. Oceans, mars, rius i llacs de la Terra.

04

POLIS 1

Oceans, mars, rius i llacs de la Terra04

POLIS 1

Oceans, mars, rius i llacs de la Terra04

POLIS 1

4. La dinàmica oceànica

4.1. Els moviments dels mars i els oceans

4.2. L’acció del mar en el modelat de les costes

04

POLIS 1

4.1. Els moviments dels mars i els oceans

• Les aigües dels oceans i dels mars estan sempre en moviment a causa de l’acció de les onades, les marees i els corrents marins.

• Les onades són ondulacions que es produeixen quan el vent agita la superfície dels mars i dels oceans.

• Les marees són pujades i baixades del nivell de les aigües del mar provocades, bàsicament, per l’atracció de la Lluna sobre les aigües dels oceans i dels mars.

• Els corrents marins són com grans rius que circulen pels oceans.

04

POLIS 1

4.2. L’acció del mar en el modelat de les costes

• L’acció de l’aigua, sobretot de les onades i de les marees, modela les costes, desgastant penya-segats i provocant-ne el retrocés.

• Els sediments que els rius dipositen al mar, són arrossegats pels corrents costaners i es dipositen en zones arrecerades, on formen platges, albuferes, etc.

• Activitats del bloc: 4. Els rius i la dinàmica oceànica.

04

POLIS 1

5. Rius d’Europa i de la Península Ibèrica

5.1. Els rius d’Europa• Rius i mars d’Europa (mapa)

5.2. Els rius de la Península Ibèrica• Rius i mars peninsulars (mapa)

04

POLIS 1

5.1. Els rius d’Europa

• Els rius de tipus continental, com el Dnièper i el Don.

• Els rius de tipus oceànic, com la Garona, el Loira i l’Elba.

• Els rius mediterranis, com l’Ebre, el Roine, el Po i el Túria.

• Activitats del bloc: 5. Els rius d’Europa.

04

POLIS 1

Rius i mars d’Europa04

POLIS 1

Rius i mars d’Europa04

POLIS 1

5.2. Els rius de la Península Ibèrica

• A la Península Ibèrica els rius s’agrupen en tres vessants, segons el mar o oceà on desemboquen:

• Rius del vessant cantàbric. Els rius d’aquest vessant són curts i porten molt cabal.

• Rius del vessant atlàntic. Es tracta de rius llargs, amb nombrosos afluents i cabalosos.

• Rius del vessant mediterrani. Excepte en el cas de l’Ebre, són rius curts, de poc cabal i molt irregulars.

• Activitats del bloc: 6. Els rius de la península Ibèrica.

04

POLIS 1

Rius i mars peninsulars04

POLIS 1

Rius i mars peninsulars04