revista valenciana d'etnologia, núm. 5
Post on 09-Mar-2016
435 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
re
vis
ta
La democratització del patrimoni · Elegy to an iconographic place · La huerta histórica del
Bajo Segura · Oficios tradicionales de la Huerta de Valencia · Museus i investigació social
· La saca del corcho · Coves vivenda i coves filadores a Crevillent · Cine y mestizaje · La
muela de Santa Catalina · Les festes vestides · La roberia Casa Insa · El viaje de un tambor
valencianad’etnologia
núm
. 5
2 revistavalencianad’etnologia
Editorial
La democratització del patrimoni. La iniciativa legislativapopular per l’Horta de ValènciaJAVIER GÓMEZ FERRI
Elegy to an iconographic place:Reconstructing the Regionalism/Landscape Dialectic inL’Horta de ValènciaDAVID L. PRYTERCH
La huerta histórica del Bajo Segura. Algunas claves sobre suformación, gestión del agua y situación e impactos actualesMANUEL DE GEA CALATAYUD
Oficios tradicionales de la Huerta de Valencia RICARDO ORTÍ PIERA
Cap exposició sense reflexió: Museus i investigació social VICENT FLOR
Estudio etnológico sobre la saca del corcho. Costumbres ytradiciones en relación con el proceso de extracciónPABLO VIDAL GONZÁLEZ
Coves vivenda i coves filadores a CrevillentMANUEL CARRERES I RODRÍGUEZ
Cine y mestizaje.Las alianzas amorosas interculturales en el cine español através de tres ejemplos: El negro que tenía alma blanca(1927), Morena Clara (1936) y El próximo Oriente (2006)CAROLINA RUIZ LEÓN
Propuesta metodológica para una primera fase de unaetnoarqueología multivocal: La Muela de Santa Catalina enAras de los OlmosMARK LORENZO ROBINSON
Les festes vestides.El paper de la Casa Insa en les tradicionsvalencianesORETO TRESCOLÍ BORDES
ENRIC OLIVARES TORRES
La roberia Casa InsaFLAMINIA GUALLART DE SAN FELIU
SALVADOR CALABUIG I SORLÍ
El viaje de un tambor.África de ida y vuelta en annoboneses y fernandinos. instru-mentos musicales de guinea ecuatorialISABELA DE ARANZADI
Secció bibliogràfica
Normes per a la presentació d’originals
2
5
33
55
71
81
97
119
137
153
167
189
201
216
235
revistavalencianad’etnologiaNúm. 5 · 2010València
Museu Valencià d’Etnologia Diputació de ValènciaC/ Corona, 36. 46003 ValènciaTel: 963 883 559
EditaMUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA
DireccióROBERT MARTÍNEZ CANET
Consell de RedaccióADRIÀ BESÓ ROS
(Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep FerrísMarch, Torrent)
ROSER CABRERA GONZÁLEZ
(Institut Historiador Chabàs, Dènia)
JOSÉ Mª CANDELA GUILLÉN
(Museu Valencià d’Etnologia)
JORGE CRUZ OROZCO
(Museu Valencià d’Etnologia)
RAQUEL FERRERO I GANDIA
(Museu Valencià d’Etnologia)
JOAN SEGUÍ
(Museu Valencià d’Etnologia)
Consell Assessor:YOLANDA AIXELÀ CABRÉ
(Àrea d’Antropologia, Universitat d’Alacant)
JOSEPA CUCÓ GINER
(Departament de Sociologia i Antropologia Social,Universitat de València)
JOAN GREGORI I BERENGUER
(Museu Valencià d’Etnologia)
GIL-MANUEL HERNÁNDEZ MARTÍ
(Departament de Sociologia i Antropologia Social,Universitat de València)
PHILIP JONES
(South Australian Museum, Adelaide, Austràlia)
FRANCESC LLOP
(Conselleria de Cultura, Educació i Esport,Generalitat Valenciana)
JOAN MATEU
(Departament de Geografia, Universitat de València)
JOAN FRANCESC MIRA CASTERA
(Antropòleg i escriptor)
ANTONIO MIGUEL NOGUÉS PEDREGAL
(Facultat de Ciències Socials i Jurídiques,Universitat Miguel Hernández, Elx)
JULIA OSCA LLUCH
(CSIC. Instituto de Historia de la Ciencia yDocumentación López-Piñero, València)
FOTINI TSIBIRIDOU
(Department of Balkan, Slavic and Oriental Studies,University of Thessalonica, Grècia)
Correcció de textosUNITAT DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE LA
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Disseny i maquetacióPascual Lucas
Imatge portadaAndrés Marín
Subscripcions96 392 47 46
ImpremtaImprenta La Gráfica
ISSN: 1885-1533DL: V-3190-2005
© de l’edició: Diputació de València.© dels textos: els autors.© de les fotografies: els autors i/o propietaris.
2 revistavalencianad’etnologia
Editorial
La Revista Valenciana d’Etnologia arriba al seu cin-
qué número amb un contingut majoritàriament
“valencià”. En aquesta ocasió un grup d’investi-
gadors de la nostra terra ( o interessats en les
seues problemàtiques) ens presenten els seus
darrers treballs.
Carolina Ruiz León presenta a “Cine y mestiza-
je. Las alianzas amorosas interculturales en el cine
español a través de tres ejemplos El negro que
tenia el alma blanca 1927), Morena clara
1936) i El pròximo oriente 2006)” una l’anàli-
si de tres exemples diferents d’aliances amoroses
interculturals agafades del cine espanyol, l’article
indaga sobre les dificultats inherents al mestissat-
ge cultural i el potencial del sentiment amorós
com a via per a la superació de la dicotomia
“nosaltres”-“ells”.
“Les festes valencianes. El paper de la Casa
Insa en les tradicions valencianes” d’Oreto Trescolí
Bordes i Enric Olivares Torres ens parla de Casa
Insa l’establiment dedicat a la confecció i lloguer
de roba per a representacions teatrals i festives de
major tradició al nostre territori, darrer testimoni
d’un negoci configurat en l’últim segle i mig com
un valor principal dins la festa valenciana. En la
mateixa línia “La roberia Casa Insa” de Flaminia
Guallart de Sant Feliu i Salvador Calabuig i Sorlí
incideix en el programa de recuperació de comer-
ços tradicionals del Museu Valencià d’Etnologia
que rescata els fons d’un comerç emblemàtic de la
ciutat de València, com és la roberia Casa Insa,
explicant el procés de desmuntatge i trasllat dels
diversos fons als dependències del museu.
A “Estudio etnològico sobre la saca del cor-
cho. Costumbres y tradiciones en relación con el
procéso de extracción” de Pablo Vidal González
analitza, fruit d’un intens treball de camp, les
estructures socials i l’organització de la saca del
suro a Extremadura i Andalusia, comparant-la
amb la realitzada a Girona i Castelló. Es presta
especial atenció a la divisió del treball, a les carac-
terístiques fonamentals d’aquest treball i a la seua
transformació en els últims.
El text “Cap exposición sense reflexió sense
reflexió: museus i investigación social” de Vicent
Flor reflexiona mitjançant el cas concret del
Museu Valencià de la Il·lustració i de la
Modernitat (MuVIM), i d’una aproximació a una
investigació de caire qualitatiu amb grups de dis-
cussió, en l’article és planteja la conveniència de
què els museus també esdevinguen centres d’in-
vestigació que, entre d’altres, estudien els públics
que hi assisteixen.
David L. Prytherch al seu article “Elegy to An
Iconographic Place:Reconstructing the
Regionalism/Landscape Dialectic in l’Horta de
València” mostra com la capital de la regió de
València s’ha desenvolupat en simbiosi (i sovint a
expenses de) els zones que l’envolten. Si l’Horta
ha estat un referent tradicional per al discurs del
regionalisme valencianista, actualment, l’accele-
rada urbanització ha generat, a mes d’una rearti-
culació del valencianisme, una resistència nacio-
nalista a l’especulació urbanística i la globalitza-
ció econòmica
Manuel Carreres i Rodríguez a “Coves
Vivenda i Coves Filadores a Crevillent” mostra la
relevància un fenomen social aparegut a mitjà
segle XVIII que és consolida al segle XIX. A
Crevillent, la seua importància es fa especialment
rellevant degut que durant el segle XIX i la prime-
ra meitat del XX prop de la meitat de la població
vivia a Coves. A mes, durant aquests anys, apareix
i es consolida una tipologia endèmica de la pobla-
ció, les Coves filadores. Passat la meitat de segle
XX però, les Coves s’han desprestigiat i han anat
substituint-se per cases produint que, a poc a poc,
la seua essència vaja perdent-se.
Manuel de Gea Calatayud al seu article es
planteja primer un ràpid resum de les bases histò-
riques en què s’assenta la formació i expansió
decisiva de l’horta del Bajo Segura, passant a con-
tinuació a descriure els principis organitzatius del
regadiu tradicional. Així mateix, es realitza una
valoració de la seua situació actual, enumerant els
desequilibris i impactes més notables que l’afec-
ten. Finalment, conclou amb algunes propostes
per a la seua protecció i recuperació.
Mark Lorenzo Robinson ens presenta
“Propuesta metodológica para una primera fase
de una etnoarqueología multivocal: la Muela de
Santa Catalina en Aras de los Olmos” per indicar-
nos que l‘arqueologia és una disciplina que al
llarg de la seua història ha desenrotllat tècniques
molt especialitzades per a analitzar sobre i apren-
dre del passat. Però en general ha oblidat que la
seua manera de veure el passat no és l’única i
tampoc són els únics que són influïts pels seus
treballs. En els últims anys ha aparegut un corrent
de reflexió teòrica que fomenta diverses actua-
cions que pretenen aconseguir una arqueologia
més inclouen-te i més útil per a les comunitats on
actua. A Espanya moltes de les investigacions i
actuacions arqueològiques són dutes a terme en
comunitats rurals. Aquest article descriu una pro-
posta metodològica que suggerix que és possible
i que de fet és un haver d’incloure les històries,
informacions i perspectives de les comunitats
rurals en el quefer de l’arqueologia per a benefi-
ci de tots els actors involucrats sense per això
caure en el relativisme.
Ricardo Ortí Piera a “Oficios tradicionales de la
huerta de Valencia” plantetja com cada vegada és
més difícil veure l’agricultor llaurant la terra o a la
seua dona amb la cistella dirigir-se al mercat per a
vendre els seus productes, desgraciadament la
societat industrial ha evolucionat tant i tan ràpid
que aquells oficis bàsics en un altre temps actual-
ment només són analitzats i estudiats per a pre-
servar-los de l’oblit, passant a ser considerats com
tradicionals.
Tanca la revista la ja clàssica bibliografia temà-
tica, dedicada en aquest cas a l’horta, realitzada
per l’equip de la Biblioteca del Museu Valencià
d’Etnologia.
3revistavalencianad’etnologia
“Els prodigis no són fàcils de repetir,
i aquesta és la aportació més substancial a
la historia de les arts humanes: la cosa que els valencians
millor hem fet mes bé que cap altre poble”
(J. F. Mira)
Noves intencions i extensións al món del patri-
moni
La zona d’horta, un cinturó verd que rodeja la ciutat
de València, és un patrimoni plural. Sense entrar en
la superposició que poguera haver entre ells, li casen
pràcticament tots els adjectius a l’ús quan es parla
de patrimoni: cultural, natural, rural, arquitectònic,
etnològic, històric, ecològic. Per això a l’hora de
mamprendre un treball etnogràfic sobre l’horta la
direcció a seguir ja està clarament marcada. No obs-
tant, cal plantejar-se si no convindria fer també
etnografia dels agents i col·lectius socials implicats
en l’activitat patrimonialitzadora. Serà esta línia la
que recorrerem en aquest treball.
5revistavalencianad’etnologia
LA DEMOCRATITZACIÓ DEL PATRIMONI. LA INICITAVIA
LEGISLATIVA POPULAR PER L’HORTA DE VALÈNCIA1
JAVIER GÓMEZ FERRI2
Entre les novetats més rellevants al món del patrimoni destaca la incorporació de la societat civil a seua
activació i defensa. Aquest fet ha donat lloc a una progressiva ampliació d’aquell. La dita activitat és un
procés complex, no exempt de conflictes amb el poder polític. En aquest article mostrem i analitzem
aqueix procés, prenent el cas de la iniciativa de defensa i patrimonialització de l’Horta de València.
Key words: Patrimoni cultural, antropologia, nous moviments socials, identitat, activació patrimonial, ILP
Among the most significant developments in the
defense and promotion of cultural heritage is the par-
ticipation of civil society. This has led to a gradual
extension of cultural heritage. Such participation is a
complex process, not free from conflicts with political
power. In this paper we describe and analyze that
process, taking as a case of study the legal initiative
defense of the Huerta of Valencia.
Paraules clau: Cultural heritage, Anthropology, new
social movements, identity, heritage activism, ILP
1 Vull agrair-li al amic Isaïes Minetto la seua revisió del text. 2 Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat deValència. javier.gomez-ferri@uv.es
En el món de la patrimonialització o activació
patrimonial com la anomena Prats (1997) es viuen
moments de canvi i de transformació. En primer lloc,
quelcom que crida l’atenció fins al més profà és la
successiva ampliació d’objectes i elements patrimo-
nialitzats i patrimonialitzables. El patrimoni, eixit del
reducte on sols hi havien uns pocs elements de la
cultura “culta”, va estenent-se a quasi tot tipus
d’objectes i béns, tant materials com immaterials.
Per açò mateix és difícil fer un llistat exhaustiu.
Festes, balls, danses, música, cançons, eines, jocs,
objectes domèstics, edificis no monumentals (indus-
trials fins i tot), paratges, o la llengua autòctona, per
citar-ne alguns dels més característics. Esta amplia-
ció no és només quantitativa, és també geogràfica.
Des de la dècada de 1970 s’ha creat també el patri-
moni mundial o de la Humanitat. Així, si d’una
banda, tenim que tot pot ser patrimoni; per una
altra, ens trobem que hi ha patrimonis que són
declarats de tots els éssers humans (cfr. Hernàndez
Martí 2001, 2005).
La segona gran novetat, indissolublement lli-
gada a la primera, és l’augment dels agents patrimo-
nialitzadors. L’activació patrimonial ha passat en poc
més de dues dècades de ser una activitat mampresa
bé particularment, bé institucionalment (en el nostre
país, sobretot per part de l’Església o l’Estat, i en
alguns casos per organismes privats) a ser-ho per
individus al si de col·lectius ciutadans o, si volem dir-
ho així, per la societat civil, la qual a vegades des-
banca o posa en dubte als anteriors agents. Com
veurem, l’aparició d’este nou agent és causa de des-
encontres i conflictes.
En l’àmbit territorial del País Valencià, de mode
quantitatiu, es constata una eclosió de l’associacio-
nisme a partir dels anys 80 (Ariño 1999a, Albert
2005). Dins d’aquesta tendència, les associacions
culturals que tenen per objectiu mantindre la tradi-
ció i defendre el patrimoni emergirien un poc més
tard, cap als anys 90 (Ariño 1999b, Albert 2006,
Gadea 2001). Esta tendència no és exclusiva de la
Comunitat Valenciana com podem constatar pels
treballs de Prats (1997) o Hernández Ramírez (2003,
2004, 2005), entre d’altres. Una raó clara per a
explicar aquest retard respecte a altres formes d’as-
sociacionisme és que aquest nou tipus demana com
a recurs no sols un objecte aglutinant, més una ideo-
logia i la voluntat i iniciativa d’un grup d’individus,
sinó que es necessita, a banda, un cert nivell de for-
6 revistavalencianad’etnologia
“L’Horta de València és un patrimoni històric, cultural, natural iagrícola de tots els valencians i valencianes. És una realitat antrò-pica producte de la saviesa i l’esforç de moltes generacions en eltreball de la terra”. Així és com s’inicia el text de la ILP per L’Horta.
mació en els actors socials. El denominat “capital
cultural” seria ací un requisit quasi imprescindible
per a mamprendre l’activació patrimonial, segons
Ariño (2001); la qual cosa podria explicar el seu rela-
tiu retard.3
En tercer lloc, han canviat les formes d’actuació
i els discursos. Les associacions a què ens referim són
capaces d’inventariar, investigar, col·leccionar,
conservar, protestar, denunciar, defendre, restituir,
restaurar, exposar, divulgar. I en el cas que estem
tractant, mamprendre una ILP (Iniciativa Legislativa
Popular), la qual comporta una actuació juridicoad-
ministrativa de gran volada, amb caràcter intensiu i
que recorre als mecanismes de la democràcia parti-
cipativa, previstos en la Constitució i reflectits en els
respectius Estatuts de les diferents comunitats autò-
nomes. En el cas que ací tractem l’estratègia consis-
teix a concentrar i mobilitzar en un breu espai de
temps una infinitat d’accions i de recursos. Ser
intensiva i polifacètica serien dues de les peculiari-
tats d’aquest tipus d’activació patrimonial, davant
de la que és més habitual i quotidiana: l’extensiva en
el temps i parca en participants.
Finalment, entre tant de canvi sembla mantin-
dre’s un element lligat a una de les funcions elemen-
tals del patrimoni: la funció identitària. Al patrimoni
sempre s’apel·la com a substrat i esperó d’una iden-
titat col·lectiva. El patrimoni actua com a referent
simbòlic que condensa un conjunt de valors comu-
nitaris. És sentit i percebut com una part d’un
“nosaltres”; d’ací l’interés i propòsit per defendre’l i
conservar-lo.4 L’horta, com a producte de l’acció de
les generacions anteriors, és percebuda com a llegat
o herència valuosa de tots, davant del qual s’assu-
meix la responsabilitat de preservar-ho per molt de
temps.
Davant dels processos descrits i del seu abast, i
més encara amb el fet de barrejar-se tot això amb
una ILP, podriem dir que estem sent testimonis d’un
fenomen sense precedents de “democratització del
patrimoni”; la qual cosa no seria sinó la faceta cul-
minant de “l’expansió del patrimoni” (cfr. Ariño
2002). Ben cert és que aqueix procés té una base
que ens retrotrau a les reivindicacions en torn al fol-
clore i, més recentment, a la cultura popular, com
sosté Prat (1999). L’interés per estudiar i mantindre
la cultura popular, que experimentà una revifalla
forta arran de la arribada de la democràcia a
Espanya, és la base més directa de les actuals reivin-
dicacions patrimonials. Amb tot, la patrimonialitza-
ció cultural d’ara suposa posar un peu més enllà en
la mesura que comporta un intent de reconeixement
que siga el més extensiu possible, a més de l’empa-
rament en uns mecanismes públics que garanteixen
llur preservació.
En relació al que ens ocupa en aquest treball, el
19 de gener de l’any 2001 es presentava formal-
ment a la Comunitat Valenciana una Iniciativa
Legislativa Popular (ILP) destinada a protegir l’Horta
de València. La Iniciativa estava promoguda per la
Plataforma Per un Cinturó d’Horta. Era la primera ILP
que es duia a terme a nivell autonòmic en esta
7revistavalencianad’etnologia
3 En el cas de la Iniciativa que ens ocupa, pot considerar-se una síntesi de dos preocupacions que han emergit en les últimes dèca-des: el medi ambient i el patrimoni. Així podem vincular la Iniciativa a l’associacionisme ecològic o mediambiental, anterior en el seuorigen, amb el patrimonial; més recent. 4 “Les nostres arrels” és una expressió molt a l’ús per a expressar aquest vincle. Una visiómés ampla sobre les transformacions succeïdes en la patrimonialitzación cultural pot veure’s en Ariño (2002) i Santamarina (2005).
Comunitat.5 La finalitat era presentar en les Corts
una proposició de llei per a preservar aqueix cada
vegada menys extens espai agrícola que s’estén en
una àrea metropolitana el territori de la qual es
repartixen 48 municipis, inclòs el Cap i Casal.
Als agents socials directament implicats en tal
Iniciativa els preocupava les conseqüències de la
desmesurada expansió urbana que s’estava produïnt
en l’àrea metropolitana de València en els anys 90,
la qual estava (i encara està) posant en perill espais
de gran valor patrimonial. El conjunt de l’horta n’era
un, però no l’únic. Altres casos en què també s’ha
mobilitzat la ciutadania en la seua defensa són el
Pouet de Campanar, la zona d’horta de la Punta, el
jardí Botànic, el barri del Cabanyal o el centre histò-
ric, per no afegir ací els nombrosos casos que s’han
donat en altres llocs del País.
Després del període de quatre mesos -de febrer
a juny- estipulats per a la campanya d’arreplegada
de firmes, l’objectiu es va veure complit amb escreix.
Es va aconseguir reunir més del doble de les 50.000
firmes necessàries per a la seua presentació davant
de les Corts Valencianes, la qual cosa superava les
expectatives fixades inicialment. Així i tot, la Mesa
de Les Corts, amb els vots del partit governant, va
impedir la seua presa en consideració, amb la qual
cosa ni tan sols va poder ser discutida en el màxim
órgan de representació política dels ciutadans i ciu-
tadanes valencianes. Aquest fet tenia per als partici-
pants un doble abast. No sols frustrava part de les
expectatives de defensa del patrimoni, sinó que inci-
dia sobre la ja feble confiança ciutadana en la políti-
ca institucional. La dita Mesa, silenciava en les Corts
la voluntat popular expressada formalment en el
carrer, deixant així sense efecte un dels mecanismes
bàsics de la democràcia (Miralles 2001, 2003).
Davant de la sèrie de canvis que s’estaven pro-
duint en l’àmbit del patrimoni, la qüestió que se’ns
plantejava era la de per què no iniciar una nova línia
de treball que fóra dels objectes als subjectes;
del’objecte patrimonial a les actuacions socials al
seus voltants. Des d’una perspectiva clàssica, l’etno-
grafia s’ha centrat en l’inventari i descripció d’una
sèrie d’objectes, activitats, formes d’organització
social, grups, espais i escenaris. I a més ho ha fet
amb certa presa davant del pronòstic de la seua
8 revistavalencianad’etnologia
Portada del fullet publicitari on es recollia la Proposició de Llei,amb el logotip de la campanya.
5 La primera a tot l’Estat de este tipus es va dur a terme a Canàries en l’any 1992, per a protegir un espai també agrícola, el delRincón (cfr. Sánchez 2004).
imminent o probable desaparició. Un comú denomi-
nador ha sigut l’apel·lació a la tradició en les seues
distintes vessants i manifestacions. I en gran manera
el que s’ha dit es pot aplicar al quefer antropològic.
En aquest sentit es manifestava, per exemple,
Malinowski (1922: 13) a principis de la dècada de
1920 en dir que “ara que els mètodes d’investigació
etnològica s’han perfeccionat i refinat cal afanyar-se
a recórrer els països salvatges i a estudiar als seus
habitants: salvatges [que] s’extingeixen davant dels
nostres propis ulls”
Junt amb aspectes que han afectat
l’Antropologia i l’etnografia, i sobre els quals ara ens
estendrem, i donats els canvis que s’estan produint
en el món del patrimoni pareixia raonable plantejar-
se una ampliació de la perspectiva i seguir eixa línia
de què acabem de parlar: per què fixar-se només en
l’horta (com a comunitat de persones dedicades a
una forma d’agricultura periurbana a punt de des-
aparéixer com a forma i espai de vida secular, com a
conjunt de pràctiques, relacions i creences entron-
cats amb el passat), i no fer-ho també en els agents
implicats en la seua activació patrimonial. Centrar-se
en un objecte d’estudi així fou atípic dins d’una con-
cepció clàssica de la cultura, així com també de la
pràctica antropològica i etnogràfica.
Pràcticament sense excepcions, des d’una con-
cepció clàssica de la cultura en sentit etnològic -pre-
dominant des dels seus orígens fins entrada la dèca-
da dels seixanta- la cultura d’un poble o societat era
considerada estable, sinó estàtica, tancada, única,
cohesionada i homogènia. Açò ha marcat no sols la
selecció dels objectes etnogràfics, sinó també tota
una forma de fer etnografia. L’etnografia és conside-
rada generalment com la part descriptiva de l’antro-
pologia: el treball de camp per excel·lència. Com a
procés d’investigació, es tracta d’arreplegar dades a
fi de descriure els fenòmens culturals de les societats
tradicionals o, per extensió, allò tradicional de les
societats contemporànies. Aquesta recopilació és el
pas inicial i necessari per a la posterior anàlisi i inter-
pretació de les dades.6 L’etnografia en tant que tre-
ball de camp s’ha traduït sobretot en l’observació
participant per mitjà de l’estada prolongada al si
d’una comunitat o grupn humà. Esta era una mane-
ra idònia per guanyar la confiança dels subjectes
d’estudi, alhora que es minimitzava la influència de
l’investigador com a persona aliena al grup. Així
mateix, era pràcticament l’únic mode de copsar i
comprendre la complexitat de la vida social com un
tot, és a dir, la cultura; especialment si la llengua
nativa era desconeguda per a l’investigador i la
forma de vida aliena. Amb aquests antecedents, l’et-
nografia es va convertir en un ritus de pas iniciàtic
per a molts antropòlegs novells.
Amb tot, cal assenyalar que també es pot fer
etnografia per si mateixa, al marge de l’antropolo-
gia, com també es pot fer etnografia al si d’altres
disciplines dins de les ciències socials. En tals casos
no se sol plantejar com a requisit imprescindible la
convivència prolongada en la comunitat a estudiar.
Hi ha, per tant, etnografia sense antropologia. I
també pot haver-hi antropologia sense etnografia.
La relació inversa és més difícil que es done, però
hem d’acceptar-la (cfr. Llobera 1990). Aquest seria,
per exemple, el cas de la reflexió teòrica no basada
en una única tècnica o mètode de recol·lecció de
dades.
9revistavalencianad’etnologia
6 El terme etnografia s’aplica igualment al treball de camp com al document monogràfic resultant d’aquell.
Un conjunt de canvis entrellaçats, que van des
de el fet polític a l’epistemològic, ocorreguts després
de la Segona Guerra mundial van transformar la
pràctica etnogràfica i antropològica. En el terreny
polític, el procés de descolonització posarà en marxa
una mirada diferent sobre la cultura en tant que
forma de vida d’un poble, o també com a codi sim-
bòlic. Es minimitzarà el caràcter estàtic i essencialis-
ta atribuït a aquella, i començarà a veure’s com una
cosa dinàmica, no homogènia, ni aïllada. Es farà
també conscient la tendència eurocèntrica a “primi-
tivitzar” els objectes d’estudi; es deixarà de veure als
pobles estudiats com a illes exòtiques, faltes de con-
tacte amb l’exterior. Així mateix, els canvis socials
ocorreguts en tals grups deixaran de llegir-se com a
simples processos d’aculturació. La qual cosa no sig-
nifica acceptar sense més qualsevol procés de canvi.
Com diu Greenwood (1979:279), “prohibir els can-
vis culturals és una cosa que no té sentit. Però ratifi-
car qualsevol canvi és immoral”.
A causa d’eixa herència, podríem dir que etnò-
grafs i antropòlegs -volent-ho o no- han actuat com
a agents patrimonialitzadors com assenyala Moncusí
(2003). Molts dels objectes i espais que fa uns anys
van interessar als antropòlegs ara són considerats
com a patrimoni o se’ls tracta de patrimonialitzar.
Per el que fa al cas que ací ens ocupa, així com en
altres, es ressenyable la tasca feta des de fa més de
dues dècades pel Museu Valencià d’Etnologia.
Segons hem deixat veure, en molts casos l’antropo-
logia s’ha practicat com una “antropologia d’urgèn-
cia” pretenent salvar, sobretot sobre en el paper,
alguns elements culturals en via de desaparició i en
alguns casos cultures senceres. Ara eixa consciència
de pèrdua pareix haver recalat en la ciutadania de
peu; fins i tot ha calat en els “indígenes” d’un altre
temps, despertant la seua consciència ètnica (Turner
2002). Els pobles indígenes de distintes zones del
planeta també s’han modernitzat en molts sentits, i
un d’ells és l’haver recorregut al concepte modern i
occidental de “identitat ètnica”, així com a les diver-
ses formes, discursos i pràctiques de l’acció col·lecti-
va establerts. Exemple d’això són l’emergència al
món d‘una infinitat de moviments indígenes que rei-
vindiquen el seu territori i la seua cultura.
Si l’etnografia i l’antropologia han patit canvis
rellevants en la segona meitat del segle XX, no menys
ho han fet els patrimonis cultural, històric, etnològic,
etc., que han trobat en la societat civil un actiu vale-
dor. Hi trobem agents organitzats amb formació i
sensibilitat per a mamprendre activitats d’estudi,
denúncia, reivindicació i conservació del patrimoni.
Patrimoni que generalment, per no dir sempre, és un
element referencial per a una identitat col·lectiva
(Moncusí 2005). Davant un estil de conservació del
patrimoni que podríem caracteritzar com a “passiu”,
implícit i científic, inserit en la pròpia pràctica etno-
gràfica i antropològica, i que està basat en l’observa-
ció, l’anotació i la recopilació; emergeix amb la socie-
tat civil un conservacionisme actiu, explícit i identita-
ri (cfr. Moncusí 2005). Açò es trobaria en corcondàn-
cia amb les formes i manifestacions de la democrà-
cia, entesa no sols com a forma de govern, sinó com
a aspiració participativa de la societat civil.
Hui no res escapa a la mirada antropològica. El
tradicional i el contemporani. Allò rural i allò urbà.
La comunitat i la xarxa. Com bé assenyala Escobar
(1992), i arreplega Cucó (2004), en molts casos açò
comporta replantejar-se els pressupòsits metodolò-
gics des dels quals s’ha realitzat l’etnografia. Hui,
10 revistavalencianad’etnologia
com a antropòlegs, no sols ens interessa l’espai
d’horta perquè condense uns valors “etnològics”
que calga conservar o perquè siga un “patrimoni”
en perill de desaparició. Ens interessa el patrimoni
com a símbol viscut que mou a la gent a associar-se
i a actuar col·lectivament. Per això, ens interessa
mirar els grups o col·lectius que reivindiquen el valor
d’un espai, d’un monument, d’un bé moble o
immoble i que, des de l’acció voluntària organitza-
da, intenten conservar-ho. I en aquest sentit el que
hem trobat ha sigut un conjunt de “ciutadans i ciu-
tadanes corrents que han pres la iniciativa de defen-
dre i conservar el que ells consideren un patrimoni
dels valencians que està en tràngol de desaparició, i
que treballen desinteressada i voluntàriament per la
seua preservació. Entendre el patrimoni també és
entendre els actors socials que el senten, el valoren,
el defenen i el viuen.
Societat civil, patrimoni i política
L’arribada de la democràcia a la societat espanyola
va suposar, pel que fa a l’associacionisme voluntari,
un augment, una consolidació i, en particular, una
renovació d’aquest sector que ha de veure’s com a
expressió i manifestació de noves sensibilitats
socials. Tals transformacions es donen en pràctica-
ment tots els camps d’actuació de la vida associati-
va, d’entre els quals el cultural no en seria cap
excepció. Aquí és on es troba l’associacionisme de
defensa del patrimoni. Fins fa uns pocs anys no era
gens comú trobar-se amb una activitat organitzada
per part de la ciutadania, o el que es coneix com
“societat civil” o, també, “tercer sector”, encamina-
da a la protecció i conservació del patrimoni, i és
que, com hem assenyalat, és un associacionisme de
nou encuny.7
Per les raons al·ludides en l’apartat anterior, rela-
cionades amb la constitució de la disciplina i amb el
mètode d’investigació que li és propi, es podria dir
que l’antropologia no ha estat del tot preparada per
a afrontar l’estudi de la “acció col·lectiva” i, més en
concret, dels moviments socials. I açò no es deu al
fet que no s’haja ocupat d’eixos objectes en absolut
(cfr. Escobar 1992, Edelman 2001, Cucó 2004). A
l’hora d’estudiar l’associacionisme voluntari contem-
porani, l’antropologia s’ha decantat principalment
per les formes festives i religioses de sociabilitat, més
vinculades a la tradició, deixant en segon terme
altres formes de sociabilitat, entre elles les que
cauen davall l’etiqueta “moviments socials”. És cert
que si bé s’està trencant eixa dinàmica (Cucó 1990,
Homonobo 2000), sobre la majoria d’estudis conti-
nua pesant eixa marca de naixement. Àdhuc els
actuals estudis sobre els moviments socials indígenes
o camperols que han proliferat especialment a
Amèrica Llatina des de la dècada dels 90, d’alguna
manera la continuen portant (Escobar 1992, Cucó
2004). I no es pot negar que el treball de camp que
ací estem exposant també porta eixa marca en la
mesura que centrem l’atenció sobre una forma d’ac-
ció col·lectiva orientada a la defensa i protecció d’un
entorn percebut com a rural, tradicional i patrimo-
nial. Però, també és veritat, per un altre costat, que
és tracta d’un moviment social contemporani d’apa-
rició recent i de caràcter urbà.
El nostre interés inicial per la sociabilitat a l’àm-
bit del patrimoni ens ha conduït als terrenys de
l’anomenada “antropologia urbana”. L’antropologia
11revistavalencianad’etnologia
7 Una anàlisi extensiva d’aquest tipus d’associacionisme al País Valencià pot veure’s en el treball dirigit per Ariño (1999b).
urbana se sol caracteritzar com l’antropologia “en,
de, o sobre la ciutat i llurs habitants”, una caracte-
rització tan àmpla que pot córrer el risc de desvir-
tuar-se (Pujadas 1996, Cucó 2004, Cruces 2006). En
tot cas, sí que suposa una obertura radical a nous
objectes; així com una reflexió i un treball de camp
sobre allò propi i pròxim, i ja no sols sobre el tradi-
cional, llunyà i exòtic, mantenint el principi de no
caure en mans de l’etnocentrisme.
A pesar de la defensa d’un entorn rural, els
actors principals de la ILP són “urbanites”. Viuen a
l’àrea metropolitana de la ciutat de València, alguns
d’ells en pobles amb àmplies zones d’horta, i en la
seua gran part no són agricultors, encara que sí n’ha
hagut a les seues famílies. La seua és, per tant, una
defensa externa, des de l’urb i, d’alguna manera, per
a l’urb (una horta que siga “un cinturó verd per a
València”, “que proporcione productes frescos i eco-
lògics per a la ciutat”, “un paisatge que siga un
atractiu turístic”). Fet que va portar a la majoria dels
llauradors de l’horta valenciana a desconfiar de la
Iniciativa o a rebutjar-la de ple.8 Tota esta mobilitza-
ció en defensa de l’horta naix d’una insatisfacció
amb els desenvolupaments de la societat industrial i
12 revistavalencianad’etnologia
L’Horta és un cinturó verd que pràcticament envolta l’àrea metropolitana de València, àrees en els límits dels quals s’expressa elmalestar davant una expansió urbana sense fre. A la pintada es pot llegir: “No III Cinturó i més Horta”, en referència al projecte deconstrucció d’un cinturó de ronda a l’horta nord, que va ser allò que va encetar el moviment social en defensa d’aquest espai.
8 Un factor a tindre en compte per a entendre esta actitud resideix en el fet que les propostes de protecció solen restringir la pos-sibilitat d’actuació i benefici enfront d’operacions econòmiques amb la terra.
postindustrial, i del seu creixement urbà desmesurat
que no respecta ni el medi ambient ni la cultura tra-
dicional. I naix també d’un descontent amb el funcio-
nament de les institucions polítiques. Els nostres
actors habiten, uns, en pobles els quals llurs corpora-
cions municipals aspiren a créixer urbanísticament
cadascuna amb el seu polígon industrial i amb noves
promocions immobiliàries; i altres a València, ciutat
que en els últims anys, ha perseguit transmetre una
nova imatge de modernitat i dinamisme (Cucó
2004), volent deixar clara la seua incorporació a la
nova economia. La representació simbòlica del pas
d’una societat agrícola i industrial a una postindus-
trial s’exemplifica per mitjà de la construcció d’en-
torns arquitectònics i la celebració d’esdeveniments
emblemàtics d’abast global. Ambdós, així com les
infraestructures que els calen es fan a costa, en molts
casos, d’espais d’horta i d’altres espais tradicionals
(Puncel 1999, Prytherch 2003, Gómez Ferri 2004a,
Cucó 2007). De fet, com assenyala Cucó (2007),
aquesta expansió ha donat peu a més d’un centenar
d’associacions que denuncien la especulació urbanís-
tica i defensen el territori, la qual cosa li lleva a afir-
mar que estem davant d’un nou moviment social.
Per això i pel fet de trobar-nos amb una movilit-
zació social -parlem del cas de L’Horta- que recorre al
mecanisme de la Iniciativa Legislativa Popular -via de
participació ciutadana en matèria legislativa- ens
deixa en els terrenys d’un altre camp d’especialitat de
l’antropologia, l’antropologia política. Són diversos
els aspectes que destaquen des d’aquest nou punt
de vista, després del que acabem d’assenyalar. En pri-
mer lloc, pràcticament tot moviment social té una
dimensió política explícita en la mesura que és un
subproducte d’una determinada estructura d’oportu-
nitats. A més que en molts casos tenen aspiracions
polítiques per sí mateix. Els nous moviments socials
no pretenen el derrocament o l’accés al poder, però
sí consolidar un estil de democràcia més participatiu
que, via la conscienciació ciutadana, traga les deci-
sions polítiques del monopoli de partits i de les insti-
tucions econòmiques. El recurs a l’ILP seria la mani-
festació més clara de tot això. En segon lloc, en
aquest cas ens trobem amb un intent d’influir i parti-
cipar en les polítiques públiques d’ordenació del terri-
tori. En tercer lloc, el desplegament d’activitats públi-
ques realitzades (manifestacions, xarrades explicati-
ves, taules, etc.) són actes que entronquen amb una
tradició dins de la mobilització, la reivindicació i la
protesta. En quart lloc, en aquest cas (com també en
altres ho és) hi ha persones que comparteixen la seua
filiació entre la pertinença a determinats partits polí-
tics i la col·laboració amb la ILP. En quint lloc, deter-
minats partits poden pretendre fer seua la causa i el
moviment associatiu generat amb la defensa de
l’horta, la qual cosa és sempre una font de conflicte
que pot desembocar fins i tot amb escissions dins del
moviment en qüestió. Encara que no fou el cas, sí ho
ha sigut en altres moviments socials. Finalment, la ILP
va comportar un procés de reunió i diàleg amb les
principals forces polítiques valencianes.
En tot cas, per davall de les tres àrees tractades,
la patrimonial, l’urbàna i la política subsisteix una
dimensió identitària. L’activació patrimonial no es
pot posar en marxa si no hi ha una sèrie d’elements
que remeten a una identitat percebuda com a singu-
lar que té arrels en el passat: una “comunitat imagi-
nada”. En el cas de les associacions de defensa del
patrimoni cultural, hi subjau una reivindicació d’al-
gun tipus d’identitat col·lectiva que vincula un grup
13revistavalencianad’etnologia
humà present amb un altre anterior a través de la
permanència actual i futura d’un objecte, bé o
coneixement que es troba en perill.
Després de la percepció de l’amenaça que s’es-
tén sobre un espai, el d’horta, transformat pel tre-
ball humà al llarg de mil·lennis, hi ha una projecció
metonímica. Ella és part d’un col·lectiu en la mesu-
ra que és producte de l’acció de les generacions
anteriors. És un llegat o herència per a tots i, per
tant, de tots.
No obstant, explicar o comprendre els factors
causants d’eixa eclosió associativa relacionada amb
el patrimoni ens obliga a eixir de l’antropologia i
recolzar-nos en teories i conceptes sorgits en altres
ciències socials, encara que a estes altures ja no són
propietat de cap ciència en particular.
En primer lloc, un punt de referència conceptual
són les teories sobre els “nous moviments socials”,
etiqueta que s’aplica als nascuts a meitat dels anys
60 del segle XX. En els nous moviments socials la
preocupació i l’interés recau menys en les qüestions
materials, i en el cleavage capital-treball, que en les
culturals i en les d’identitat (Johnston, Laraña y
Gusfield 1994). Però es diuen “nous” no sols per
això. Ho són pels seus temes, formes, agendes i
mode d’organitzar-se, i, en suma, per la seua
manera de definir la realitat. Es podria dir que men-
tre els clàssics estan instrumentalment orientats, els
nous ho estan expressivament, sent la qüestió iden-
titària una de les seues claus. El benestar material i
la seguretat econòmica, han deixat pas a les preocu-
pacions per la qualitat de vida i l’autorealització. La
seua finalitat, com déiem, no és la participació polí-
tica directa, però sí incidir sobre les agendes. Així, la
conservació del medi ambient, els drets de les mino-
ries o la pau estan entre els seus valors i interessos
prioritaris. En aquest sentit podem parlar de l’emer-
gència d’una societat postmaterialista (Inglehart
1991). En ella el centre d’atenció ja no resideix en la
distribució de la producció com en la de producció i
distribució dels riscos. Riscos que s’han accentuat en
la seua dimensió global i que han estés la seua cons-
ciència tant al medi ambient com a elements del
passat que són vistos amb una nova mirada, una
mirada reflexiva que els reapropia i els resimbolitza
en forma de patrimoni (Beck 1998, Ariño 2001b).
Per això el procés de patrimonialització de la cultura
a què estem assistint en cap cas -encara que ho
parega- ha de veure’s com un intent de tornar al
passat. En la majoria dels casos el que es tracta és de
garantir la continuïtat futura de la comunitat (“el
nostre futur”). Com advertix Giddens (2000) estem
davant d’una defensa no tradicional de les tradi-
cions. Defensa que fa coincidir al seu entorn seu a
individus que pels motius assenyalats es vinculen uns
amb els altres d’una manera diferent de com es feia
en les societats pretèrites.
14 revistavalencianad’etnologia
La defensa del patrimoni es fa possible perquè existeix com a substrat una identificació simbòlica amb una comunitat humana, laqual cosa ens endinsa en altres àrees d’interés antropològic com són la Antropologia Política i la Antropologia urbana.
patrimoni i patrimonialització
Identitat col·lectiva
Antropologia políticaAntropologia urbana
Vivint una ILP9
En els inicis del seu plantejament, aquest treball anava
a consistir en una indagació etnogràfica sobre els usos
del temps lliure de persones immerses en grups i asso-
ciacions ciutadanes, restringint-se després a les dedica-
des a la defensa i conservació d’algun espai patrimo-
nial. D’alguna manera aqueix ha sigut el meu bateig
etnogràfic. Seguint el consell d’un amic, la temàtica
del temps lliure va deixar pas a la de la sociabilitat,
amb la qual cosa el propòsit inicial es va regirar i es va
convertir en el d’investigar la sociabilitat dins d’asso-
ciacions ciutadanes dedicades a la defensa i protecció
del patrimoni. Amb una quasi nul·la experiència etno-
gràfica i un bagatge teòric encara escàs vaig comen-
çar el meu treball de camp. El més extens va recaure
sobre la Iniciativa Legislativa Popular de protecció de
l’horta de València, una movilització social promogut
per la Plataforma Per un Cinturó d’Horta.
Sense comptar els preparatius i algunes entrevis-
tes prèvies sobre el tema, realitzades en altres col·lec-
tius i organismes, el treball de camp sobre la Iniciativa
es va estendre durant un període de poc més de sis
mesos. Des del 18 de desembre del 2000 fins a finals
de juny de 2001. Més que la fi d’any, és l’arribada
dels mesos estivals el que produeix una paralització
en les agendes polítiques i ciutadanes. En iniciar-se el
nou curs acadèmic vaig haver d’anar-me’n a una altra
ciutat a impartir classes, fet que posava fi al meu tre-
ball de camp. De totes maneres, el que vaig viure va
ser el període central de la ILP. Des de la seua prepa-
ració a la seua conclusió. Després de l’estiu, el que
calia era esperar la resposta dels representants polítics
en les Corts, i, en tot cas, veure com es reorganitza-
va la Plataforma una vegada acabada la campanya.10
L’elecció d’est treball de camp com a tal no va
ser una cosa premeditada, sinó que va sorgir de
manera casual durant la realització de les entrevistes
mencionades. D’una en va sorgir el nom d’un nou
possible entrevistat i a partir d’aquí va començar tot.
En contactar telefònicament amb eixa persona, i
plantejar-li la realització d’una entrevista sobre el
tema de les associacions de defensa d’espais patri-
monials, ella mateixa em va suggerir anar més lluny:
la meua incorporació activa a la Iniciativa per a fer
observació participant, alhora que hi col·laborava.
Just en aquell moment –la segona quinzena de des-
embre de 2000- la ILP estava a punt de ser presen-
tada davant dels mitjans de comunicació perquè
fóra coneguda per la societat valenciana.
La persona que em feia l’oferiment va ser un dels
promotors de la Iniciativa i qui em va introduir en el
col·lectiu. Anar de la mà d’un dels promotors em va
facilitar al principi molt les coses. Vaig acudir al lloc
on periòdicament es reunien, on va tindre lloc la pre-
sentació. El que em va sorprendre d’aquell dia va ser
la naturalitat amb què es va acollir la meua proposta
i projecte. No va haver-hi a penes necessitat nego-
ciació o d’aclariments. No és que el meu fóra insig-
nificant, però sí poc rellevant en vespres de posar en
marxa tota una ILP. Hi havia molt de treball per fer.
Tampoc no va ser gens costós obtindre la confiança
dels membres de la Plataforma i dels que hi col·labo-
raven. La incorporació jo diria –en aquell moment-
que va ser instantània.
15revistavalencianad’etnologia
9 Al final es pot trobar un quadre cronològic amb les fites més significatives de la ILP. 10 Amb un altre nivell d’activitat i implica-ció, la Plataforma va continuar funcionant fins convertir-se en Associació. Açò es decidia al novembre de 2002. El seu principal objec-tiu és el de funcionar com a observatori per a la denúncia de les agressions que es produesquen a l’horta.
Supose que el fet d’estar tractant de col·lectius,
com les plataformes, flexibles, dinàmiques i obertes,
podria ser una de les raons d’esta acceptació. De fet al
llarg del temps ho vaig observar també amb persones
que durant la campanya s’anaven incorporant a la
Iniciativa. Jo en aquell moment ho vaig pensar més
com a un intercanvi de favors. Donava el meu temps i
la meua participació, i ells em donaven accés i informa-
ció sobre les seues activitats. A banda del fet que no
fóra una decisió totalment meua, sinó una proposta
feta des de la pròpia plataforma, dos elements més van
poder haver influït que la incorporació fóra tan ràpida.
D’un costat, la necessitat de gent que es compromete-
ra activament a participar en la Iniciativa, tant pel tre-
ball que es realitza com per les xarxes que poguera
aportar, sobretot tractant-se d’una campanya que tenia
un termini. D’un altre, el fet d’entendre i fer l’esforç
d’expressar-me en valencià, que era la llengua utilitza-
da en tot moment pels actors. Així doncs, el trànsit que
hi va haver-hi entre ser investigador i ser un agent actiu
va ser prou fugaç, encara que ni tan sols açò deixa de
ser font de problemes, com ara comentaré.
Al final del treball de camp em vaig adonar que hi
havia aspectes als quals no doní importància als inicis.
En la Plataforma hi havia un nucli d’activitats organit-
zatives, que m’estaven, jo diria, implícitament vedades,
ja foren en forma de Comissions directives o en forma
de reunions de caire totalment informal, o també en
les altament formals amb els representants dels partits
polítics. Encara que mai no vaig sol·licitar accedir-hi a
cap, sobretot a les formals, d’alguna manera pareixia
quedar clar que a determinats nivells era millor pel fun-
cionament de la Iniciativa que la informació i la discus-
sió no circularen obertament. Sobre açò es pot pensar
que fins i tot les plataformes, a pesar del seu caràcter
obert i flexible, necessiten nuclis xicotets i tancats per a
poder ser operatives. En tot cas, la sensació de ser un
manifasser o que em prengueren per una espècie de
xivato mai no em va arribar a abandonar.
(Suposadament un investiga per a després fer pública
la investigació.) No sé doncs, si en aqueix reduït nucli
es van resoldre coses rellevants a un moviment social.
L’acceptació inicial no va ser gens problemàtica, la
qual cosa en certa manera també té els seus inconve-
nients, sobretot si no t’ho esperes. Estant tan ficat en el
paper d’investigador, a vegades oblidava les preven-
cions lògiques per al treball de camp de què tant s’ad-
verteix al neòfit. Prenia notes sense curar massa les for-
mes, entusiasmat i endinsat de ple en el meu paper
d’investigador. En alguna ocasió vaig arribar a fer-ho en
altres contextos, la qual cosa em va suscitar algun
entrebanc. Supose que quan un es veu des del principi
obligat a guanyar-se la confiança aliena va amb més
cura. Paradoxalment a mesura que m’integrava en el
col·lectiu, el meu rol d’investigador, al principi tan clar,
anava oblidant-se’m. Tal era així que al final, alguna
vegada que vaig traure el quadern de notes, vaig notar
reaccions d’estranyament en la Plataforma. Sorpre -
nentment havien oblidat el que m’havia dut allí. Això
que podria ser considerat com un dels ideals del treball
de camp, s’havia convertit en un petit inconvenient. No
obstant, el problema principal va ser que a mesura que
passava el temps, i feia falta més implicació en la
Iniciativa, a vegades pensava i actuava com si l’Horta
fos el primer.11 No sabia ben bé si la meua comesa era
fer etnografia o arreplegar firmes per a salvar-la; si hi
16 revistavalencianad’etnologia
11 Arribant al final de campanya els plecs de firmes repartits eren moltísims, però encara pocs els arreplegats, la qual cosa produíla impressió que no s’acompliria l’objectiu d’aconseguir el mínim de firmes exigit. Açò va generar la lògica inquietud i ansietat, ambuna consegüent intensificació d’esforç i dedicació.
era un antropòleg o un compromés actor social. Vull
pensar que això era símptoma d’haver-me socialitzat
satisfactoriament en un dels terrenys de l’acció col·lec-
tiva, un camp en què he de confessar no tenia cap
experiència. No obstant, com assenyala Téllez (2002:1):
“mai no s’aconseguix ser del tot natiu [...], o només s’a-
conseguix durant un breu temps després del qual es
produeix el retorn”. Amb tot, un es troba amb dilemes,
preguntes i vivències contradictòries per als quals no hi
ha resposta als manuals. És millor passar desapercebut
o sobresortir-ne?, perquè si com a observador allò lògic
és el primer; com a participant és secundari. Fins on deu
un participar-hi? Fins on implicar-s’hi? L’experiència és
que a major participació i implicació, menor observació
(en el sentit científic del terme).12 A bon segur al llarg
del treball de camp és l’investigador el que ha de trobar
els diferents punts d’equilibri.
Fer etnografia d’un moviment social sona un tant
d’estrany per a un antropòleg. En eixa disciplina els
antecedents ens parlen quasi tots dels problemes de
l’adaptació, de la immersió i de la convivència al si
d’una comunitat. Però en el nostre cas no estem
davant d’una comunitat a què anar a viure o d’un con-
junt delimitat de persones. Ni tan sols es podria parlar
d’un grup. En tot cas, per pensar-ho en termes clàs-
sics, parlaríem d’una “comunitat espontània”, o efí-
mera -a l’estil “victorturnerià”- de caràcter molt dinà-
mic, teixida amb llaços informals, de compromisos i
intercanvis parcials; mai no limitada a un lloc. Però
realment el concepte que més se li acomoda és el de
“xarxa social” (cfr. Molina 2001). D’altra banda, tam-
poc hi ha un espai definit i comú on ocorren la majo-
ria de fets i esdeveniments. La Iniciativa, en quant ILP,
transcendia l’Horta mateixa i implicava els ciutadans
de tot el País Valencià; encara que foren els de l’àrea
metropolitana de València els més directament impli-
cats. En aquest sentit, si alguna cosa caracteritza la
majoria de moviments socials és una relativa (o àmplia)
dispersió espacial. Ací, els esdeveniments, per més que
es planificaren en un o uns pocs llocs, ocorrien en llocs
diversos. En definitiva, l’única cosa que jo podia fer era
formar part seua i deixar-me’n portar. Tractava de fer
el que em pertocava o el que m’oferia a fer, a vegades
de bon grat; d’altres no tant. Això va suposar un ven-
tall d’activitats com ara assistir a reunions; ser fedata-
ri; muntar taules per a arreplegar signatures en el
carrer; arreplegar-les entre amics i coneguts; repartir i
arreplegar plecs de firmes; donar-ne fe en alguns; ven-
dre samarretes i altres símbols de la campanya; orga-
nitzar i acudir a xarrades; i, en ocasions participar-hi,
explicant la ILP; participar també en l’organització de
concerts; acudir a concentracions i manifestacions. En
tot això, amb els meus companys, m’entusiasmava,
m’esperançava, em desil·lusionava, m’alegrava o m’in-
dignava, segons el que els esdeveniments de la cam-
panya foren deparant. Com ja he deixat entreveure,
en algunes ocasions l’activitat de la Plataforma era per
a mi un xicotet sacrifici. I pense ara en coses com anar
a reunions a última hora del dia, després de tota una
setmana de jornada laboral; o en els actes que es des-
envolupaven els caps de setmana, la qual cosa s’ac-
centuava a mesura que la campanya anava avançant;
o en els conflictes derivats de tractar de compaginar,
la vida laboral, la vida familiar, el doctorat i el treball de
camp. De totes maneres, he de dir que vaig viure la ILP,
alhora que procurava no deixar de costat les tasques
d’observar i prendre les meues notes de camp.
17revistavalencianad’etnologia
12 En tot cas, un excés de participació pot donar lloc, amb un cert distanciament pel mig, i si es contrasta amb altres participants,a pràctiques d’autoobservació i autoanàlisi.
L’Horta de València com a espai natural i patri-
moni de tots els valencians
La Plataforma Per un Cinturó d’Horta i el naixement
de la ILP
Una Iniciativa Legislativa Popular és una de les vies
que les Constitucions dels països occidentals deixen
oberta a la participació ciutadana directa en matèria
legislativa. Mitjançant ella, un nombre determinat de
ciutadans, degudament acreditats com a electors, és
a dir, la Comissió promotora, poden iniciar el procés
de producció legislativa, proposant un text articulat
que en permeta l’elevació a l’òrgan corresponent per-
què siga debatut i, si és el cas, aprovat com a llei. Per
a això, s’han arreplegar un nombre mínim de firmes
entre els electors, bé siga a nivell estatal, bé autonò-
mic. Aqueix nombre de firmes era de mig milió per a
l’Estat i de 50.000 per a la Comunitat Valenciana.13 Els
ciutadans encarregats d’arreplegar tals firmes han
d’acreditar-se en l’oficina de les Corts com a fedataris
especials. La Iniciativa Legislativa Popular de protecció
de l’horta ha sigut la primera que s’ha celebrat en
l’àmbit autonòmic del País Valencià. Però no la prime-
ra a tot l’Estat. Des de l’any 1991 fins l’actualitat s’han
dut a terme deu iniciatives semblants, de defensa del
territori. Cinc a les Illes Canàries i una, respectiva-
ment, al País Valencià, Aragó, Galicia, Illes Balears i
Murcia (Gómez Ferri 2008).
Els responsables de la Iniciativa que ací ens ocupa
eren un conjunt de persones que s’integraven en una
plataforma, la Plataforma per un Cinturó d’Horta. Des
d’aquesta es promovia la realització d’una ILP a fi que
es declarara el que encara quedava d’horta valencia-
na com a espai natural protegit. La dita plataforma va
sorgir anys enrere per a oposar-se a un projecte con-
cret, la construcció del Tercer Cinturó de Ronda, la
qual cosa explica la incorporació de tal terme al nom
del col·lectiu. El projecte de construir aqueix Tercer
Cinturó no era enterament nou ja que portava ron-
dant les taules dels planificadors des de feia ja quasi
quatre dècades. Per això es consideraven la tercera
generació d’un moviment o associació que va nàixer
l’any 1980 amb el nom “Amics de l”Horta”, i que va
ressorgir després com “Coordinadora per a la
Defensa de l’Horta” a finals dels huitanta.
La proposta actual era la de preservar l’espai
agrícola periurbà, alhora que “anell verd” paisatgís-
tic, el qual s’estén al llarg de 48 municipis de l’àrea
metropolitana, inclosa la pròpia capital.14 Això supo-
sa poc més de 7.000 hectàrees. A pesar que puga
paréixer molt, des de mitjans dels anys 60 del segle
passat, quan va començar l’expansió urbana indus-
trial i demogràfica, l’horta ha perdut un 50% de la
seua extensió. I, de mantindre’s el ritme actual de
destrucció, s’estima que desapareixerà en uns cin-
quanta anys. Encara que càlculs més pessimistes ho
rebaixen a deu.
Tal i com s’arreplega a la Proposició, per als pro-
motors de la iniciativa, “l’Horta de València és un
patrimoni singular i irrepetible del poble valencià
que està en perill de desaparició”. Confirmat, a més,
per l’informe DOBRIS de l’Agència Europea del Medi
Ambient. Segons aquest informe en tot Europa
només hi ha sis espais com el nostre; un més a
Espanya, el de la Vega Baixa del Segura. Però no es
18 revistavalencianad’etnologia
13 La llei que ho regula és la de la Generalitat Valenciana 5/1993. 14 Precisament la denominació, com a comarca, que rep Valènciai tota la seua àrea metropolitana és “l’Horta”. Al seu interior, a vegades es parla de tres subàrees: l’Horta Nord, l’Horta Oest i l’HortaSud, per a diferenciar entre zones situades al voltant de la capital.
tracta només d’eixa singularitat o del valor agrícola
del sòl; és molt més que això. Per darrere del conjunt
de valors que atresora l’Horta estan els senyals d’i-
dentitat d’un poble com és el valencià. El preàmbul
del text de la ILP expressa fefaentment esta dimen-
sió simbòlica i patrimonial de tal espai. Diu així:
L’Horta de València és un patrimoni històric, cultu-
ral, natural i agrícola de tots els valencians i valen-
cianes. És una realitat antròpica producte de la
saviesa i l’esforç de moltes generacions en el tre-
ball de la terra i per això integra un conjunt harmo-
niós d’elements: terra, arquitectura, xarxa hidràuli-
ca, vegetació, testimonis d’elements naturals, etc.,
que conformen un paisatge irrepetible i amb una
forta personalitat pròpia [...] Un paisatge que és
expressió física de les creacions, coneixements i
pràctiques de la cultura tradicional agrícola.15
L’expansió industrial i urbana, que és la princi-
pal causa de la desaparició de l’horta, no ha afec-
tat per igual a totes les seues zones. El Sud i l’Est
de l’àrea metropolitana de València, que són les
zones més riques d’horta des del punt de vista agrí-
cola, han sigut les que en major grau han patit les
escomeses del desenvolupament urbanístic i indus-
trial. En gran manera, el Pla Sud de 1961 en va ser
el principal responsable. Aprofitant el desviament
del llit del riu Túria per la ciutat, per a previndre
futures revingudes, “la Solució Sud es va transfor-
mar en un ambiciós pla urbanístic per adaptar la
incipient comarca metropolitana als nous temps
del desarrollisme dels anys seixanta” (Carmona i
Olmos 1994). En l’àrea nord, en canvi, l’horta ha
patit menys agressions. En esta zona alguns pobles
encara conserven la seua fisonomia i un aire agrí-
cola, a pesar de la proximitat de la capital. Això no
obstant, com un goteig, les amenaces i les pèrdues
no cessen; siguen majors o menors.
Com hem dit, els primers projectes d’aqueix cin-
turó viari de que estem tractant daten de finals de la
19revistavalencianad’etnologia
Any de presentació ILP (Comunitat) Apel·lació al patrimoni Presa en
consideració/
Aprovada
1992 El Rincón (Tenerife, Canarias) No Sí/Sí
1995 Barranco de Veneguera Sí Sí/Sí
(Gran Canaria, Canarias)
2001 Horta de València (Comunitat valenciana) Sí No
2001 Malpaís y Camino del Socorro de Güímar Sí Sí/Sí
(Tenerife, Canarias)
2004 Contra el port industrial de Granadilla No No
(Tenerife, Canarias)
2005 Montañas de Aragón (Aragón) Sí No
2005 ILP Dos Ríos (Galizia) Sí Sí/Sí
2006 Defensa del Territori (Illes Balears) No No
2006 Protección de espacios naturales Sí No
de la Región de Murcia
(Región de Murcia)
2007 Ni una cama más (Canarias) No (Tramitant-se)
Quadre on s’arrepleguen les ILPs de defensa del territori dutes a terme fins ara a tot l’Estat. Elaboració pròpia.
15 L’ènfasi és nostre.
dècada dels seixanta. Llavors ja es planteja la cons-
trucció d’una infraestructura viària, l’anomenat “dis-
tribuïdor comarcal”. En els anys 1972, 1989, 1993
es plantejaran nous projectes d’infraestructures vià-
ries per la comarca de “l’horta nord”, que van xocar
repetidament amb l’oposició d’organitzacions ciuta-
danes, ecologistes, agrícoles i d’alguns ajuntaments
afectats, que aconseguiren demorar eixos projectes.
És amb la reactivació del projecte en 1998, per part
del Ministeri de Foment, quan apareix com a tal la
Plataforma “Per un Cinturó d’Horta”. Aqueix any el
Ministeri, de sobte, declara el projecte de construir
el Tercer Cinturó (o tancament nord de la V-30), que
en realitat era un resta pendent del Pla Sud, com un
projecte d’urgència, sense cap tipus de consulta a
les autoritats i institucions locals i autonòmiques. El
que es pretenia amb tal projecte era construir una
autovia en la zona nord de València, aproximada-
ment a uns 3 Km de la ciutat.16
Amb els eslògans: “Per una horta verda i viva“,
“L”horta, viva, verda i nostra”, i “Si mateu l’horta,
mor també el nostre vaig poble” es va llançar una
campanya que, després de més de dos anys de
mobilitzacions, va aconseguir la paralització d’a-
queix projecte. Una vegada aconseguit est objectiu,
la qual cosa es va considerar un èxit, molts membres
de la Plataforma es van adonar que l’Horta i el seu
sistema agrícola continuaven desapareixent. El des-
envolupament urbanístic de la capital i dels pobles
circumdants; les infraestructures turístiques i les
segones residències; les carreteres i els polígons
industrials; l’envelliment de la població llauradora, el
minifundisme i un model agrícola que a males penes
pot competir amb l’agricultura intensiva en mà d’o-
bra i capital eren (i són) les principals amenaces que
assotaven aqueix espai agrícola; per no mencionar
altres projectes d’envergadura més recents com la
ZAL (Zona d’Activitat Logística) del Port, o els previs-
tos AVE Madrid-València i el futur accés nord al port.
Els protagonistes de la iniciativa veien que els
partits polítics, sobretot els majoritaris, encara que
sensibilitzats amb el problema de la desaparició de
l’horta, estaven massa ancorats en la filosofia del
“desenrrollisme”. Els municipis es troben molt
mediatitzats per la iniciativa privada, per la compe-
tència entre municipis i pel finançament bé dels par-
tits, bé de la pròpia corporació local. Amb tal con-
text, es veia que les corporacions locals eren incapa-
ços de mamprendre per separat un projecte legisla-
tiu que portara a l’ordenament i regulació de tot
aqueix espai de què parlem. Era necessària una
estratègia o mecanisme amb què es poguera defen-
dre l’horta d’una manera global. Així, valorant la
situació i les possibles vies d’actuació, a proposta
d’un dels membres de la Plataforma, es va veure que
plantejar una Iniciativa Legislativa Popular podia ser
el mecanisme més idoni per a aconseguir una gestió
i una ordenació global i unificada de tal territori.
L’estudi i preparació de la proposició de llei es va
forjar a principis de l’estiu de 2000, i es va ultimar al
desembre d’eixe any. A finals d’aqueix mes, el dia
19, se li dóna publicitat en roda de premsa celebra-
da en la Universitat de València. I just un mes des-
prés, al gener del 2001, és presentada per a la seua
admissió a la Mesa de Les Corts com “Llei regulado-
ra del procés d’ordenació i protecció de l’horta de
20 revistavalencianad’etnologia
16 En el PGOU de 1988 de València capital, es va aprovar la construcció d’una Ronda Nord de circumval·lació que estaria a nomésun quilòmetre més al sud, la construcció del qual es va iniciar l’any 2001, i que hi està operativa des de fa alguns anys.
València com a espai natural protegit”. Una vegada
va ser admesa a tràmit, el 19 de febrer del 2001 va
començar l’arreplegada de signatures, amb “Per
l’horta” com a eslògan de la campanya.
En tot est procés cal afegir quatre fites impor-
tants. La primera és un seminari de treball celebrat
en la localitat de Bonrepòs i Mirambell al març del
2000, el qual derivarà en un pronunciament oficial,
el del Consell Valencià de Cultura (Consell Valencià
de Cultura), presidit per D. Santiago Grisolía. El dic-
tamen, que proposava utilitzar per a l’Horta la figura
de paisatge protegit i que va ser emés al maig del
2000, va ser ignorat tant pel Govern com per les
Corts valencianes, a pesar del caràcter institucional
que té aquest òrgan. A eixos dos cal afegir sengles
Jornades celebrades en la seu valenciana de la
Universidad Internacional Menéndez Pelayo; unes al
desembre del 2000 i altres al juny del 2001. És a dir,
just abans i just després de la campanya.
Organització i desenvolupament de la ILP
La Plataforma Per un Cinturó d’Horta (d’ací en avant
la “Plataforma”), com totes les plataformes, no
comptava amb un nombre determinat de membres,
atés que estes són coalicions cojunturals d’individus,
i fins i tot d’associacions, que estableixen formes
d’actuació conjunta davant d’un problema comú i
concret (Ariño 1999a). La pertinença a elles és flui-
da, encara que gira al voltant d’un nucli estable. En
est cas, en tractar-se d’una iniciativa especial com és
una ILP, es fa més difícil que en altres casos delimitar
qui pertany i qui no hi pertany. Per això és interes-
sant veure l’ús que es fa del pronom personal
“nosaltres” per part de persones que giren al seu
voltant. Seguint amb el que hi he assenyalat ante-
riorment, podríem parlar d’un continu, sense límits,
en el qual es poden distingir tres tipus de perta-
nyença, i per tant tres grups diferents d’actors
socials: els permanents, els habituals i els esporàdics.
Diríem que els permanents són els membres
pròpiament dits de la Plataforma, i el nombre dels
quals està entre els quinze i els vint. Tots ells provi-
nents de sectors i organitzacions distintes, però
ideològicament d’esquerres i amb una identitat
valenciana, més o menys perfilada, si no en allò polí-
tic, almenys sí en allò cultural. Dins d’aquest grup,
un nucli fix de cinc persones constituirien“l’alma
mater” de la Plataforma. Totes elles formen part
d’algunes de les comissions de treball que es van
crear per a portar avant la ILP, i totes es nodreixen de
l’experiència de pertànyer i participar en altres asso-
ciacions ciutadanes, sindicals o polítiques.
En eix primer grup, les edats oscil·len entre els
trenta i els cinquanta anys, estant la majoria en la
quarantena. Tots ells han nascut, viuen o treballen
en la zona afectada i quasi la meitat són funcionaris
en algun dels seus cossos. Alguns dels membres són
fills d’agricultors. Tan sols una persona del nucli de
la plataforma és agricultor, que practica l’agricultura
ecològica. És una de les propostes que fa la platafor-
ma a fi d’assegurar el futur de l’Horta.
En el cas dels altres dos conjunts de persones és
més difícil de traçar un perfil. Tenim a un grup de
persones que col·laboren activament en la Iniciativa
i que participen en les seues reunions, sent el seu
nivell d’implicació amb la causa prou alt, però no
solen tindre un paper rellevant a nivell organitzatiu.
Finalment, hi ha sempre una sèrie d’actors socials
que col·laboren amb les activitats de la Plataforma,
però el seu nivell de participació i dedicació és
21revistavalencianad’etnologia
menor o escàs. Però poden ajudar en tasques pun-
tuals, quan són requerits per a això; tasques que
poden ser de gran rellevància, per això el seu paper
no ha de ser infravalorat.
Les plataformes, en tant que coalició conjuntu-
ral d’individus que pertanyen a diferents agrupa-
cions o associacions, les quals aporten alguns dels
seus membres a eixa nova agrupació, són una xarxa
social. Hi són fonamentals les bones relacions asso-
ciatives, especialment quan es tracta d’iniciatives
com són les ILP. Ampliar prou els llaços d’eixa xarxa
associativa inicial i teixir una xarxa social amplifica-
da és un factor clau per aconseguir una mobilitza-
ció social efectiva, així com per assolir l’objectiu o
objectius perseguits. Anant al cas concret de l’arre-
plegada de firmes de suport a la iniciativa que ens
ocupa (que és el propòsit formal), es pot observar
que moltes es van aconseguir de desconeguts a tra-
vés de la presència en el carrer amb taules, moltes
vegades amb motiu de la celebració d’actes públics
concrets o en llocs emblemàtics; però la major part
ho va ser a través de coneguts, i coneguts de cone-
guts. Les signatures eren uns dels elements en què
prenia cos el capital social d’eixa xarxa que es va
aconseguir teixir. No obstant, no ens ha de passar
desapercebut que precisament moltes de les firmes
obtingudes amb la presència de taules públiques
foren aconseguides per elements d’eixa xarxa social
que s’anava teixint. En aquest sentit, des de la
Plataforma es va incentivar a les diferents organitza-
cions perquè foren elles mateixes, de manera autò-
noma, les que tragueren taules al carrer per a arre-
plegar firmes i organitzaren les activitats que consi-
deraren adients A banda de la vessant instrumental
que tenia el mecanisme, també tenia una altra, la
publicitària: fer visible la Iniciativa davant de la
societat valenciana.
En eixe sentit, es pot observar que en el món
associatiu funciona una important economia de
l’obsequi, en el sentit maussià com a obligació de
reciprocitat que vincula sobretot associacions dins
dels àmbits locals i comarcals. En aquest cas,
durant la campanya d’arreplegada de firmes, més
d’un centenar de col·lectius i organitzacions de tot
el País Valencià hi van col·laborar activament, des-
tacant la Universitat, els sindicats, algun partit polí-
tic, les associacions de veïns, els d’estudiants, els
col·lectius ecologistes i les associacions d’índole
cultural, incloses les de defensa de la llengua. En el
seu conjunt rondaven la centena. En aparent para-
doxa, la presència d’associacions d’agricultors era
mínima, encara que també les va haver-hi. Com
després veurem, els agricultors no sols no van
donar el seu suport a la iniciativa, sinó que en
molts casos s’hi oposaren.
La reunió la Plataforma se celebrava els dijous al
voltant de les deu de la nit en les dependències d’un
pub d’un poble de l’Horta Nord. Dit local és al
mateix temps seu d’un col·lectiu cultural de promo-
ció de la cultura i la identitat nacional. A ella acudien
entre quinze i vint persones. L’hora de comença-
ment de les reunions, encara que estava fixada a les
deu de la nit, solia ser sobre les deu i mitja, i acaba-
va després de les dotze. Encara que no era gens
extraordinari que es fera l’una i mitja. Eren, per tant,
normals, els signes de cansament, els badalls i la son
entre els assistents, així com les interpel·lacions per
les hores que es feien. I és que “qui més qui menys
ha de matinar”. L’endemà molts havien d’alçar-se a
les set o les huit, sense remei.
22 revistavalencianad’etnologia
La llengua que servia de vehicle de comunicació
entre els seus membres tant dins com fora de les
reunions, així com en les informacions orals i escrites
era el valencià. Implícitament es considera un signe
més del patrimoni que es volia conservar. El valencià
era i és la llengua de l’Horta.
A fi d’organitzar-se les tasques, repartir funcions
i actuar, existia un repartiment per grups perma-
nents o “comissions” que també es reunien setma-
nalment. En total es van crear quatre comissions de
treball. La d’activitats, l’econòmica, la tècnica i la de
premsa. Cada comissió estava integrada per dos o
tres persones, exceptuant la d’activitats i la de prem-
sa. L’última, la de premsa, finalment no va funcionar
per raons circumstancials, alienes al funcionament
de la Plataforma. La primera, la d’activitats, perquè
s’hi integraven moltes més persones, algunes a
vegades, només de manera esporàdica. En part, açò
es va deure al fet que esta comissió es reunia el
mateix dia i en el mateix lloc que es feia la reunió
general. Però també al fet que esta era la que reque-
ria de major participació i col·laboració per part de
tots. Al llarg de la campanya es suggerí la creació
d’altres comissions, però cap no va arribar a conso-
lidar-se. Aquest fet ho hem d’atribuir a l’autonomia
i al caràcter no centralitzat en que operen les plata-
formes, on les iniciatives depenen de la voluntat i la
iniciativa d’un o alguns dels membres.
Segons hem assenyalat, la Plataforma no dispo-
sava de local propi. Valorant la importància de tin-
23revistavalencianad’etnologia
La participació ciutadana en defensa de l’Horta s’ha traduït inclús en pintades reivindicatives fetes en immobles d’aquest mateix espai.
dre una seu en la capital, es va contactar amb una
associació ecologista que tenia la seua seu en la
capital valenciana, Acció Ecologista Agró, qui li va
cedir part del seu local i dels seus recursos per a
poder organitzar de manera més centralitzada la
campanya. No obstant, pel fet que la majoria de
membres de la plataforma residien en pobles de
l’horta Nord es va buscar també un lloc allí per a
reunir-se quinzenalment amb els fedataris d’eixa
zona. Va ser el cas d’un centre cívic. En la seu de
l’organització ecologista adés mencionada, una
persona de la Plataforma, alliberada parcialment de
les seues obligacions laborals, realitzava les fun-
cions de coordinació, informació, organització i
administració; estant ajudada quasi de mode per-
manent i sempre voluntari per altres persones. Estes
eren tant de la Plataforma com de fora d’ella. Fins i
tot també del col·lectiu ecologista esmentat.
Donada la peremptorietat, els terminis i l’enverga-
dura del projecte, la dita persona va acabar tenint
una dedicació completa a la campanya. Inicialment
estava previst que només fóra mitja jornada, i que
eixe treball se li remunerara posteriorment si es reu-
nien les firmes i es debatia a les Corts, atés que la
llei orgànica que regula la Iniciativa Legislativa
Popular estipula que han de sufragar-se’n les despe-
ses de la campanya.
La proposició d’una Llei reguladora del procés d’or-
denació i protecció de l’horta de València com a
espai natural protegit i la Campanya d’arreplegada
de firmes
La proposta de llei constava de tretze articles,
repartits en quatre capítols, a més d’una exposició
inicial de motius i disposicions addicionals, deroga-
tòria i final.17 En l’exposició de motius es resumia de
manera breu les raons que feien necessària la pro-
tecció de l’Horta. El capítol primer regulava les dis-
posicions generals, açò és, l’objecte de la llei, que és
la protecció i ordenació de l’Horta de València. S’hi
assenyalava també l’àmbit territorial d’aplicació (48
municipis de l’àrea metropolitana de València), així
com la creació d’una moratòria d’actuacions urba-
nístiques de dos anys de duració des de l’entrada en
vigor de la llei. Per açò mateix es fixaven una sèrie de
compensacions als ajuntaments afectats.
El capítol segon regulava els criteris bàsics per a
l’ordenació i protecció de l’Horta, a saber, mantindre
i desenvolupar-ne l’ús tradicional agrícola, elaborar
un inventari de construccions, camins, séquies i
identificar els espais i rutes que puguen tindre un
interés des del punt de vista cultural, científic o
pedagògic. Junt amb açò destaca un conjunt d’ini-
ciatives encaminades a la supervivència de l’Horta,
dignificació del treball agrícola, creació d’una deno-
minació d’origen i potenciació de les varietats autòc-
tones en el mercat local, gràcies als adequats canals
de comercialització.
El capítol tercer estava dedicat al procediment,
règim jurídic i efectes de la declaració de l’Horta de
València com a espai natural protegit. El quart pro-
posava la creació d’un Consell Assessor. Est seria un
òrgan col·legiat de caràcter informatiu i consultiu, i
estaria compost per una àmplia comunitat de mem-
bres, els quals anirien des del Consell Valencià de
Cultura fins a representants dels municipis afectats,
dels agricultors, dels sindicats, de les associacions
cíviques que s’han destacat per la seua defensa de
24 revistavalencianad’etnologia
17 Mitjançant Internet, la llei es pot trobar a la pàgina web de la Associació Per l’Horta: http://www.perlhorta.org/nova/node/629
l’Horta i, finalment, persones vinculades a la univer-
sitat.18
Després del període de quatre mesos de cam-
panya, es van arreplegar quasi 118.000 firmes
(117.842 sent exactes , superant àmpliament les
50.000, que era el mínim exigit per aconseguir la
tramitació parlamentària. Tenint en compte les limi-
tacions de temps, de mitjans publicitaris i de recur-
sos humans professionals, el que destaca és la gran
adhesió social que va recaptar la iniciativa. Gran
part dels plecs de firmes van ser distribuïts per feda-
taris pertanyents en la seua major part a les organit-
zacions i col·lectius abans al·ludits.19 Els plecs, a la
vegada, es van distribuir entre els membres o asso-
ciats. Com ja hem dit, alguns dels col·lectius es van
responsabilitzar de la col·locació de taules en llocs
públics a fi d’arribar a la major part de la ciutadania
i d’organitzar activitats. Òbviament, va ser la pròpia
Plataforma la que més activitats va realitzar durant
el període de campanya. Entre les activitats, a més
de traure taules al carrer, generalment els caps de
setmana i alguns dies especialment capdavanters (el
8 de març, l’1 de maig, les respectives Fires del
Llibre en abril, la Fira Alternativa de maig, o el dia
de la Mare de Déu dels Desemparats -el 12 de juny,
o en les diferents Trobades d’Escoles en Valencià),
es van organitzar altres actes com a conferències,
enganxada de cartells, xarrades informatives, pro-
jeccions, debats, concerts de música, balls i dança-
des, exposicions, etc. Al mateix temps que es distri-
buïen plecs i díptics informatius, es demandaven fir-
mes i s’explicava el contingut de la proposició de
llei, també es distribuïen objectes amb els emble-
mes de la campanya (samarretes, dessuadores,
enganxines, adhesius, cartells, gorres, vi, o bons
d’ajuda) a fi d’obtindre recursos econòmics per a
sufragar-ne les despeses.
Durant la campanya, quinzenalment, es van rea-
litzar reunions amb els fedataris per a valorar-ne el
funcionament i per a escoltar les seues propostes.
Un xicotet nombre de membres de la Plataforma es
va entrevistar amb representants dels distints grups
polítics tant a nivell local com autonòmic, tingueren
o no representació parlamentària.20 Es tractava d’ex-
plicar-hi la proposició de llei, valorar-ne la seua pre-
disposició i, finalment, demanar suports. Una vega-
da acabada la campanya, i vist el suport obtingut, es
va plantejar la realització d’una manifestació multi-
tudinària. Per a això es van plantejar dues dates: una
a octubre, l’altra a juny. Octubre, davant de la immi-
nència del seu possible debat en les Corts. Juny, com
a colofó de campanya, i per aprofitar la inèrcia i el
suport de la mobilització ciutadana aconseguida.
Pensant en la possibilitat d’una progressiva desmo-
bilització social una vegada passat el període estival,
es va decidir finalment convocar-la per al mes de
juny, tres dies després del final de campanya. Com
es va preveure, la concurrència va ser massiva.
Durant l’estiu no va haver-hi pronunciaments
oficials. Va ser a l’octubre, amb la represa de les ses-
sions parlamentàries, quan els dos principals partits
s’hi van pronunciar. Abans ja ho havien fet altres
quatre partits: Esquerra Unida del País València
(EUPV), Els Verds, el Bloc Nacionalista València
25revistavalencianad’etnologia
18 Juntament amb la moratòria urbanística, la defensa de l’agricultura ecològica i la composició del Consell són els altres dos puntsque més desconfiança han despertat entre molts agricultors. 19 El nombre de fedataris registrat davant de la Mesa de Les Corts vaarribar a la xifra de tres-cents. El total de plecs repartits va ser de 20.000. En cadascun, a més de la proposta de llei, hi havia espaiper a dèsset signatures. 20 En eixe moment tenien representació parlamentària només tres grups polítics: PP, PSOE-PSPV i EUPV.
(BLOC) i Unió Valenciana (UV). Tots ells a favor. Però
dels quatre, només el primer comptava amb repre-
sentació parlamentària en aquell moment. El PSOE-
PSPV, inicialment dividit, va acabar adoptant una
actitud ambigua i tènue, sense dir que estava deci-
didament a favor de la Iniciativa, encara que molts
dels seus membres es decantaren o hi col·laboraren
activament a títol individual. Des del PP -el partit
governant en la Comunitat- els pronunciaments
sempre van ser dilatoris. Finalment, tot es deixava en
mans del Consell, (i. e. el Govern valencià), el qual
emetia un informe negatiu a principis de novembre.
Abans de l’estiu, no obstant, ja s’havia començat a
qüestionar la possibilitat de recolzar la Iniciativa.
Finalment, el dia 14 de novembre del 2001, amb el
vot majoritari del PP, la Mesa de les Corts votava en
contra que la dita proposició fóra presa en conside-
ració i, per tant, debatuda en les Corts pels repre-
sentants dels ciutadans. El portaveu de tal partit en
les Corts assenyalava que l’objectiu -la protecció dels
valors de l’Horta- coincidia amb la política del
Consell, però que els instruments eren inadequats.
En paraules seues: els promotors de la ILP són un
“conjunt de ciutadans equivocats en el seu planteja-
ment”.21 Per a pal·liar l’equívoc, el Govern valencià
anunciava la pròxima creació d’una figura jurídica
que, esta sí, encertaria a protegir l’Horta.
Els agents socials
Fins ací ens hem centrat en els principals agents
d’est moviment patrimonialitzador. Però el movi-
ment social que ací tractem no es pot identificar
sense més amb els membres de la Plataforma de què
ja n’hem parlat. Un moviment social, en bona lògica,
sempre transcendeix els diferents nuclis de persones
que els encapçalen o que hi participen directament.
Hi ha molts més actors socials implicats. La participa-
ció en la Iniciativa em va portar a estar en contacte,
en major o menor mesura, amb alguns d’eixos altres
actors socials i amb la seua percepció de la propos-
ta patrimonial de la Plataforma. A més del col·lectiu
o col·lectius més compromesos amb la conservació,
podem parlar breument dels següents:
a) En primer lloc estaria gran part de la ciutadania
valenciana, que en la seua actitud i sentiments són
favorables a la seua conservació, i que tenen a l’Horta
com un dels símbols de la identitat valenciana. No
obstant, en les seues conductes, manifestacions, estils
de vida, etcètera, contradiuen moltes vegades eixe
desig conservacionista. En est gran grup, sobretot de
26 revistavalencianad’etnologia
Pamflet on es publicitava la manifestació de final de campanya.
21 El problema és que davant d’una ILP, la qüestió ja hi havia traspasat els límits de la comissió promotora i ara implicava un ampliespectre de la ciutadania valenciana que s’havia declarat formalment a favor que eixa llei es debatera en les Corts
mitjana i tercera edat no hi ha un compromís actiu.
Com assenyalen Cabrejas i García (1997) en un estu-
di previ, l’Horta representa per a ells “un record histò-
ric d’una memòria col·lectiva mitificada que no es tra-
dueix en una actitud quotidiana de preservació”. La
densitat emocional és relativament alta, però no el
nivell d’implicació, actuació o reflexió. La seua Horta
és una “horta sentimental” i nostàlgica.
b) En segon lloc trobem un xicotet sector urbà, de
mitjana edat, i moltes vegades provinent de cercles
progressistes, que té una actitud més reflexiva i cons-
cient del paper de l’Horta, o millor, del seu espai, al
qual concedeixen un paper subordinat. Per a ells l’ex-
pansió urbana és un fet imparable, i l’Horta, amb la
funció que actualment té, està destinada a desaparéi-
xer. Per això es tractaria d’adaptar-la a les necessitats
i demandes de la gran urbs, siga com a zona d’oci i
esbarjo, és a dir, com a zona verda, o bé com a reser-
va de sòl urbanitzable, segons el cas. A esta posició
Cabrejas i García (1997) la denominen “assimilacio-
nisme urbà”. La seua és una “horta urbanita”.
c) En tercer lloc, hem de mencionar als principals
afectats, açò és, al gran conjunt de propietaris agríco-
les. Aquests patixen la conseqüència de la crisi de l’a-
gricultura tradicional: l’expropiació de coneixements,
la falta de dignitat, l’envelliment de la població, la
falta de continuïtat en les explotacions familiars o la
divisió del sòl, entre altres problemes. Per ser els pro-
pietaris nominals de parcel·les de terreny d’horta, la
consideren globalment seua. Per això són reticents a
qualsevol intent de conservació que no sorgisca d’ells
mateixos. Per a ells la ILP és una intromissió de què
desconfien i en què veuen un sector del nacionalisme
valencià amb què no sintonitzen. Per ells suposa una
expropiació simbòlica i material. En expressió d’un
dels agricultors: “Jo no em fique en el teu treball, no
et fiques el teu en el meu”. Per als agricultors és un
intent de “manar en ells”. Com es pot observar no hi
ha hagut sintonia entre la Plataforma i el gros dels
agricultors. Ests, generalment, en públic mantenen
una actitud i un discurs de defensa a ultrança de
l’Horta, encara que es manifesten en contra de la ILP.
En privat, no obstant, manifesten una actitud fatalis-
ta i derrotista. “L’Horta no té futur”. Per això, estan
disposats a vendre els seus terrenys, si se’ls fa una
oferta acceptable. D’haver prosperat la ILP, per a
alguns hauria suposat una pèrdua d’oportunitats per
a vendre el terreny. A més, ja ho hem dit, pensen que
només ells tenen potestat per a decidir sobre el con-
trol de la seua propietat, i consideren totalment invia-
ble el model agrícola que tracta de promocionar la
proposició de llei, el qual està basat en les cadenes de
comercialització local dels productes i en el foment de
l’agricultura ecològica. Encara així, en els anys seixan-
ta i setanta se’ls va convéncer que l’agricultura quími-
ca era el més modern i el millor. Ara se’ls vol convén-
cer que el modern és l’agricultura biològica, que és
d’alguna manera el que feien abans. Açò no obsta
perquè la majoria d’agricultors, normalment xicotets
agricultors, perceben la seua labor com una cosa tra-
dicional, encara que facen ús d’una agroquímica molt
industrialitzada, i que les séquies per què circula l’ai-
gua amb què reguen servisquen a l’hora de col·lectors
per als abocaments industrials. Eixa és l’horta agríco-
la actual, una horta en retrocés, i poc viable.
d) En quart lloc hem de parlar d’un grup molt
minoritari d’agricultors que sí que és favorable a la
iniciativa de protecció de l’Horta. No tots ells són pro-
pietaris de la terra que cultiven. Per a ells esta només
té futur si canvia el seu model d’explotació agrícola.
27revistavalencianad’etnologia
Alguns agricultors practiquen l’agricultura ecològica i
fins ara es veuen obligats a vendre els seus productes
als països del nord i centre d’Europa, perquè “ací no
tenen eixida” I han sigut els que han pres el paper
més actiu en la Iniciativa, sobretot per mitjà de xarra-
des informatives o amb demostracions pràctiques de
l’agricultura que realitzen. És la “horta ecològica”;
l’horta possible des d’un punt de vista agrícola.
e) Molt proper està el moviment ecologista, a tra-
vés de les diferents associacions que el representen.
La seua actitud va ser molt favorable i el seu compro-
mís i participació prou alts. Des del moviment ecolo-
gista es va subratllar la necessitat de superar un
model de desenvolupament econòmic que està
posant en perill l’Horta com, en general, el medi
ambient. Eixe model sostenible hauria de limitar l’ex-
pansió urbana i industrial, així com el model agrícola
derivat d’aquelles: Hauria de ser substituït per l’agri-
cultura biològica. Caldria, per tant, iniciar una sèrie
de campanyes perquè es creara una demanda entre
la ciutadania de productes frescos i saludables de
l’horta. És l’horta per a una societat sostenible.
f) Encara que el propòsit de la ILP era la protec-
ció d’un espai territorial de caràcter local, el suport a
la iniciativa podia vindre de qualsevol ciutadà major
de edat empadronat a la Comunitat Valenciana, ja
que tots ells podien signar per l’horta. Pel que fa al
cas dels actors, no podem parlar d’una identificació
directa amb l’horta, sinó d’una identificació de
caràcter difús. En tals casos el que es dóna és una
identificació amb els principis generals de conserva-
ció del patrimoni, i de simpaties ideològiques o cul-
turals, els quals estarien mediatitzats pels vincles
socials a través dels quals tals individus van tindre
coneixement de la Iniciativa.22
g) Finalment, a pesar de no haver-hi mantingut
contacte directe, m’agradaria concloure el present
treball fent una breu referència als agents polítics ins-
titucionals, els partits, donat que els que tenien
representació parlamentària serien els qui havien de
prendre el relleu als ciutadans, si la proposta arribara
a les Corts. Caldria distingir entre les forces polítiques
favorables a la Iniciativa i les contràries o tènues.
Entre els últims estaven el PSOE-PSPV i el PP. Per a ells
l’horta era una gran reserva de sòl urbanitzable de
què servir-se’n en les seues transaccions o en el
finançament de les corporacions locals. Per això, per
a ells era difícil d’assumir la ILP. No obstant, per a no
deteriorar la seua imatge davant dels electors i sim-
patitzants procuraven no fer manifestació pública de
la seua oposició. Els seus discursos poden donar lloc
a confusió, si se’ls pren al peu de la lletra. Encara que
és extemporani al cas que ens ocupa, per ser tant
preclar, incluirem com a exemple part del discurs pro-
nunciat per l’alcaldessa de València, Rita Barberà, en
la clausura del Seminari Internacional sobre l’Horta,
celebrat a l’abril de 1993:
Es voluntad del Ayuntamiento que presido, que
este Seminario Internacional que ahora clausu-
ramos suponga un cambio drástico, un verdade-
ro punto y aparte en lo que hasta ahora ha sido
el proceso de pérdida y destrucción progresiva
de la Huerta que circunda la ciudad de Valencia
[...] Después de haber escuchado a quienes nos
dicen, con conocimiento de causa, que corre-
mos el peligro de quedarnos sin nuestra huerta,
28 revistavalencianad’etnologia
22 Una comarca en què va haver-hi prou interés per la Iniciativa va ser la del Baix Segura, on algun col·lectiu ciutadà es va plantejar mam-prendre una iniciativa semblant per a protegir l’horta de la dita comarca, puix veien prou paral·lelismes entre el seu cas i el valencià.
considerada entre las tierras más fértiles del
mundo, hemos de poner manos a la obra para
no perder uno de nuestros paisajes más entra-
ñables, hermosos y propios, punto de referencia
de muchas de nuestras tradiciones e identidad
cultural [...] La ciudad debe dejar de ser una
amenaza para la huerta, porque no es normal,
ni sensato, amenazar aquello que te beneficia y
no te ocasiona ningún perjuicio. [...] Si hemos
de crecer, busquemos otras posibilidades y deje-
mos de hacerlo a costa de la huerta.23
Entre els partits favorables estigueren EUPV, Els
Verds i els dos partits nacionalistes més representa-
tius i amb més implantació (BLOC i UV). Els primers
insistiren més en l’ordenació del territori i la política
de conservació d’un espai agrícola. Els segons feren
més insistència en la idea de patrimoni i en la pèrdua
dels senyes d’identitat del poble valencià i dels seus
valors. A pesar de la major vinculació d’alguns mem-
bres de la Plataforma amb un dels dos últims partits,
cal assenyalar que la ILP no era una iniciativa partidis-
ta, sinó que prenia cos en la societat civil. Per això,
quan des de tal partit es va fer un intent públic d’a-
propiació de la Iniciativa, la indignació i malestar que
es va crear al si de la Plataforma va ser prou gran. Per
esta raó, eren igual de emprenyadores les crítiques
que es feien des dels dos partits majoritaris sobre la
politització de la Iniciativa, en la mesura que, a pesar
de ser falses, es pensava que podien calar en la ciu-
tadania, tenint un efecte dissuasori a l’hora de pres-
tar el seu suport o de firmar. Finalment, l’intent de
politització va fracassar, la qual cosa explicaria par-
cialment l’èxit de la seua participació. En aquest cas
se’ns mostra un “horta instrumental”. L’Horta serveix
ací de ferramenta per a la consecució dels interessos
econòmics i polítics de les organitzacions polítiques,
les conviccions de les quals poden ser més o menys
sinceres i consistents depenent del nivell de poder
que s’ostenta, sobretot a nivell autonòmic.
Conclusions
Des de fa poc més d’una dècada en l’àmbit del patri-
moni s’han produït canvis significatius. Un d’ells ha
sigut la incorporació activa d’agents de la societat
civil a la creació, defensa i preservació del patrimoni.
Així s’hi constata l’aparició d’una nova sensibilitat
davant del passat, una preocupació pel medi
ambient i per la qualitat de vida, a més de deman-
des d’un major paper per a la ciutadania en els
assumptes públics. Acompanyant tot això, ens tro-
bem també amb un declivi de la ideologia que iden-
tifica progrés social amb desenvolupament econò-
mic i tecnocientífic, a més d’un augment de la per-
cepció els riscos. Molts d’aquests riscos es concen-
tren sobre béns culturals tradicionals, sobre el medi
ambient i sobre la nostra qualitat de vida. Aquest
estat de coses ha donat lloc a vinculacions estables i
continuades, però flexibles, entre individus, en
forma d’organitzacions de la societat civil, una de les
manifestacions de la qual ha sigut la promoció de
l’acció col·lectiva orientada a la defensa de determi-
nats béns culturals. La ILP de què ens hem ocupat en
est treball n’és un clar exemple. De la seua naturale-
sa hem de dir que ha sigut bifront, ja que després
d’eixa proposta legislativa hi havia un projecte de
revaloració i reordenació urbana d’eixe espai, que
anava de la mà d’una extensió dels processos demo-
cràtics de presa de decisions.
29revistavalencianad’etnologia
23 El discurs es pot trobar al llibre coordinat per Pedro J. Salvador Palomo (1994).
El retallament polític de dita ILP no s’ha de veure
com un fracàs del fenomen patrimonialitzador ni
com una refutació de les tesis que sostenim en est
treball entorn de les extensions del patrimoni. Un
obstacle o un impediment poden ser només un
revés. En est cas ho va ser. La plataforma no va des-
aparéixer ni va deixar de treballar en la defensa de
l’Horta i, en aquell moment, formalment, va aconse-
guir el que estava en la seua mà. Més enllà la decisió
ja depenia d’altres. En eixe cas el fracàs caldria atri-
buir-ho a ells. Ningú no ha d’albergar la falsa idea
que els processos d’activació patrimonial han d’estar
lliures d’obstacles i que sempre culminen amb èxits o
que ho fan en cada ocasió en què es mobilitzen
recursos socials. D’un costat, eixos obstacles reflectei-
xen conflictes entre ideologies, poders i interessos
dins de la societat. Una situació en què hi haguera
unanimitat absoluta a l’hora de defendre l’Horta ens
diluiria el fenomen fins al punt de fer-nos-el, segura-
ment, passar desapercebut. D’un altre, estem immer-
sos en processos que ho són a mitjà i llarg termini.
En aquest sentit, si prenem la ILP Per l’Horta com
una fi en ella mateix, podria inferir-se que l’experièn-
cia va ser un fracàs. Però amb això, mirant la prime-
ra fila d’arbres, ens estaríem perdent la resta del
bosc. Com tant s’insistia en tot moment al si de la
Plataforma -encara que al final de la campanya la
bona marxa fera albergar majors esperances- la ILP
era un mitjà més que una fi. Va ser una estratègia
maximalista amb què posar en joc gran quantitat de
recursos en un breu espai de temps. I en est sentit se
la podria comparar amb un envit. Va fallar, però la
partida tenia més mans.
La ILP es va llançar com una iniciativa intensiva
l’objectiu de la qual era l’obtenció d’una llei de pro-
tecció resultant de la mobilització ciutadana en favor
de l’horta. La qual cosa es va aconseguir. El que no
es va aconseguir va ser que aquesta transcendira a
les Corts Valencianes. Però, com acabamem d’as-
senyalar, el que es pretenia amb la ILP no era només
iniciar un tràmit legislatiu de defensa d’un element
patrimonial en risc de desaparició. El seu objectiu era
sobretot cridar l’atenció a la ciutadania, a fi de cons-
cienciar-la, divulgant els valors de l’Horta. Per això el
que més caldria valorar és la seua rellevància social
com a instrument de mobilització, debat i conscien-
ciació ciutadana, alhora que inversió en capital
democràtic. Per això, si la ILP Per l’Horta, per ella
tota, ha arribat a ser un moviment social o, més
prompte, un miratge de tal, no hauria de calibrar-se
només per l’èxit estrictament polític de la Iniciativa; i
ni tan sols per ella mateixa. L’atenció ha de fixar-se
en el conjunt de l‘associacionisme de defensa del
patrimoni –moltes vegades d’acord amb altres tipus
d’associacionisme- i en les seues diverses actuacions
i agents, la qual cosa pareix estar ben viva.
Pel que fa a la protecció de l’Horta, va haver-hi
una resposta espontània d’una majoria relativament
important de la societat. Despertada i nodrida –això
sí- per un treball sociable intensiu mamprés per un
col·lectiu que va aconseguir projectar-se en una exa-
gerada, i, segurament per eixa raó, dèbil xarxa social.
Però en això res no hi ha de diferent d’altres movi-
ments socials contemporanis, sent segurament una
de les seues característiques cabdals. El que després
de tot s’ha de valorar és si a resultes de tota eixa acció
col·lectiva ha romàs un conjunt de valors, creences,
sentiments i pràctiques socials que són compartits per
alguns dels membres de la societat, i que redunden
eficaçment en favor de la conservació del patrimoni.
30 revistavalencianad’etnologia
BibliografiaALBERT, María (2005): “El patrimonio cultural y la sociedad
civil”, en HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M. et al. (2005),pp.193-223.
ALBERT, María (2006): La eclosión asociativa de los 90: Causa yconsecuencia del cambio social. Quaderns de CiènciesSocials. Valencia, Universitat de València.
ARIÑO, Antonio (dir.) et al. (1999a): La rosa de las solidaridades.Necesidades sociales y voluntariado en la ComunidadValenciana. Valencia, Fundación Bancaixa.
ARIÑO, Antonio (dir.) (1999b): Asociacionismo y patrimonio cul-tural en la Comunidad Valenciana. Valencia: Consellería deEducación y Cultura (inédito).
ARIÑO, Antonio (dir.) et al. (2001): La ciudadanía solidaria.Valencia, Fundación Bancaixa.
ARIÑO, Antonio (2001): “A invención do patrimonio cultural ea sociedade do risco”, Grial 149:67-82.
ARIÑO, Antonio (2002): “La expansión del patrimonio cultu-ral”, en Revista de Occidente, 250:129-150.
BECK, Ulrich (1998): La sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós.CABREJAS, Mara y Ernest GARCÍA (1997): València, l’Albufera,
l’Horta: Medi ambient i conflicte social. Valencia,Universitat de València.
CRUCES, Francisco (2006): Símbolos en la ciudad. Madrid,UNED.
CUCÓ, Josepa (1991): El quotidià ignorat. La trama associativavalenciana. Valencia, Alfons el Magnànim.
CUCÓ, Josepa (2004): Antropologia urbana. Barcelona, Ariel.CUCÓ, Josepa (2007): “Los movimientos urbanos en la ciudad
de Valencia: contexto y caracterización”, Ponencia invitadaen las III Jornadas de Antropología Urbana. Ciudades glo-bales y culturas locales, Bilbao (en prensa).
EDELMAN, Marc (2001): “Social movements: ChangingParadigms and Forms of Politics”, Annual Review ofAnthropology, 30:285–317.
ESCOBAR, Arturo (1992): “Culture, Practice and Politics.Anthropology and the Study of Social Movements”,Critique of Anthropology 12(4):395-432.
FERRI, Jaime (2002): “Movimientos sociales y poderes públi-cos”, en P. ROMÁN y J. FERRI (eds.) (2002), pp. 23-44.
GADEA, Elena (2001): “La patrimonialización de la cultura”.(Inédito).
GARCÍA, José Luis (1998): “De la cultura como patrimonio alpatrimonio cultural”, Política y Sociedad, 27, 9-20.
GARCÍA CANCLINI, Nestor (1999): “Los usos sociales del patri-monio cultural”, en VVAA, Patrimonio etnológico. Nuevasperspectiva de estudio. Granada: Instituto Andaluz dePatrimonio Histórico, pp. 16-33.
GIDDENS, Anthony (2000): Un mundo desbocado. Los efectosde la globalización en nuestras vidas. Madrid: Taurus.
GÓMEZ FERRI, Javier (2004a): “Turismo y Patrimonio: ConflictoSocial y modelos de desarrollo urbano en la fachada litoralde la ciudad de Valencia”, Estudios y Perspectivas enTurismo,13 (1-2): 69-88.
GÓMEZ FERRI, Javier (2004b): “Del patrimonio a la identidad.La sociedad civil como activadora patrimonial en la ciudadde Valencia” Gazeta de Antropología vol. 20:09.
GÓMEZ FERRI, Javier (2008): “Viviendo una ILP (per L’Horta):Etnografía de un movimiento social patrimonializador”enOriol Beltrán, José J. PASCUAL e Ismael VACCARO (coord.),Patrimonialización de la naturaleza. El marco social de laspolíticas ambientales. Ankulegi, San Sebastián, pp. 181-197.
GREENWOOD, Davyd J. (1976): “Una perspectiva antropológi-ca acerca del turismo: cambios sociales y culturales en
31revistavalencianad’etnologia
RESUM DE DATES DEL MOVIMIENT DE PROTECCIÓ-ILP
1998 Proyecte del Ministerio de Fomento de construcció del III Cinturó de Ronda
1998 Creació de la Plataforma “Per un Cinturó d’Horta”
2000 Paralització del Proyecte del III Cinturó
Febrer de 2000 Sorgeix la idea de manprendre una ILP
Març de 2000 Seminari de Treball de Bonrepós
Maig de 2000 Dictamen sobre l’Horta del Consell Valencià de Cultura
Estiu de 2000 Elaboració de la Proposició de Llei
20 de decembre de 2000 Presentació de la ILP davant dels mitjans de comunicació
19 de gener de 2001 Presentació a la Mesa de les Cortes (Comisió Promotora de 5 membres, avalada amb 150 firmes)
19 de febrer de 2001 Aceptació a tràmit de la ILP
19 de juny de 2001 Fi de Campanya. (S’arrepleguen 117.842 signatures)
22 de juny 2001 Manifestació multitudinària “Per l’horta”
5 de octubre de 2001 El Consell s’expressa desfavorable a debatre la ILP a les Corts
7 de octubre de 2001 El Ministerio de Fomento exclou la partida presupuestària per al III Cinturó
14 de novembre de 2001 El partit governant en la Comunitat, amb majoria absoluta en les Corts,
vota en contra que la ILP es debata
Estiu-Tardor de 2001 La Plataforma es replanteja el seus objectius i les formes organitzatives: Fundació, Observatori,
Associació, Plataforma ...
Novembre de 2002 La Plataforma es converteix formalmente en Associació
Fuenterrabía”, en VVAA, Expresiones actuales de la cultu-ra del pueblo. Madrid: Centro de Estudios Sociales del Vallede los Caídos, pp. 199-230.
HERNÁNDEZ I MARTÍ, Gil-Manuel (2002): La modernitat globa-litzada. Valencia: Tirant Lo Blanch.
HERNÁNDEZ I MARTÍ, Gil-Manuel, et al. (2005a) La memoriaconstruida. Patrimonio cultural y modernidad. Valencia:Tirant Lo Blanch.
HERNÀNDEZ I MARTÍ, Gil-Manuel (2005b): “La globalizacióncultural y el patrimonio cultural”, en HERNÁNDEZ I MARTÍ,G. M. et al. (2005a), pp.123-158.
HERNÁNDEZ RAMÍREZ, Javier (2003): “Patrimonio cultural ymovimientos sociales urbanos”, en Actas del IX Congresode Antropología Social. Instituto Catalán de Antropología.Federación de Asociaciones de Antropología del EstadoEspañol. Barcelona.
HERNÁNDEZ RAMÍREZ, Javier (2004): “El Patrimonio en movi-miento. Sociedad, memoria y patrimonialismo”, RevistaMexicana de Estudios Antropológicos, 47-48.
HERNÁNDEZ RAMÍREZ, Javier (2005): “De resto arqueológico apatrimonio cultural. El movimiento patrimonialista y la acti-vación de testimonios del pasado”, Boletín GC: GestiónCultural Nº 11.
HOMOBONO, José Ignacio (2000): “De la taberna al pub: espa-cios y expresiones de sociabilidad”, en VVAA, El bienestaren la cultura. Bilbao: Universidad del País Vasco, pp. 249-290.
INGLEHART, Ronald (1991): El cambio cultural en las sociedadesindustriales avanzadas. Madrid: CIS.
JOHNSTON, Hank, Enrique LARAÑA y Joseph GUSFIELD (1994):“Identidades, ideologías y vida cotidiana en los nuevosmovimientos sociales”, en E. LARAÑA y J. GUSFIELD(1994), pp.3-42.
LARAÑA, Enrique y Joseph GUSFIELD (eds.) (1994): Los nuevosmovimientos sociales. De la ideología a la identidad.Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.
LLOBERA, Josep. R. (1990): La identidad de la antropología.Barcelona: Anagrama.
MALINOWSKI, Bronislaw K. (1922): Los argonautas del pacíficooccidental. Barcelona: Planeta-Agostini, 1986.
MARTÍNEZ VEIGA, Ubaldo (1991): “Organización y percepcióndel espacio”, en J. PRAT, U. MARTÍNEZ. J. CONTRERAS e I.MORENO (eds.), Antropología de los pueblos de España.Madrid, Taurus, pp. 195-255.
MAUSS, Marcel (1924): “Ensayo sobre los dones”, en M.Mauss, Sociología y Antropología. Madrid: Tecnos,pp.153-263.
MIRALLES, José Luis (2001): “La ILP o el fracàs del Govern”.(www.perlhorta.org).
MIRALLES, José Luis (2003): “La ILP i l’Horta de València:Patrimoni, territori i participació ciutadana als 25 anys
d’una transició inacabada, en F. GAJA i DÍAZ (ed.), PensarValència. València: Universitat Politénica de València.
MOLINA, José Luis (2001): El análisis de redes sociales. Unaintroducción. Barcelona, Bellaterra.
MONCUSÍ, Albert (2003): “Investigació antropológica i patri-monialització”, Arxius de Sociologia, 9:85-104.
MONCUSÍ, Albert (2005): “La activación patrimonial y la identidad”,en HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M. et al. (2005), pp.91-121.
MORENO, Isidoro (1975): Las hermandades andaluzas, unaaproximación desde la antropología. Sevilla: Universidadde Sevilla.
NOGUÉS, Antonio Miguel (2001): “Turismo, patrimonio y des-arrollo”, en S. RODRÍGUEZ BECERRA (coord.) Enciclopediade Antropología de Andalucía. PublicacionesComunitarias, Sevilla, pp. 53-82.
PRAT, Joan (1999): “Folklore, cultura popular y patrimonio”, enArxius de Sociologia, 3:87-109.
PRATS, Llorenç (1997): Antropología y patrimonio. Barcelona,Ariel.
PRYTHERCH David (2001): “El paisaje ideológico: la huerta, laglobalización y la modernidad valenciana. Una mirada nor-teamericana”, Mètode, 31.
PUNCEL CHORNET, Alfonso (1999): “Valencia: opciones, desor-den y modernidad, o la ciudad que se devora a sí misma”,Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y CienciasSociales. Nº 47.
PUJADAS, Juan José (1996): “Antropología urbana”, en J. PRATy A. MARTÍNEZ (eds.) Ensayos de Antropología cultural.Barcelona:Ariel, pp. 241-255.
ROMÁN, Paloma y Jaime FERRI (eds.) (2002): Los movimientossociales. Madrid; Consejo de la Juventud de España.
REVILLA BLANCO, Marisa (2002): “Una parte del arco iris. Elecologismo y el pacifismo y sus efectos transformadores”,en P. Román y J. Ferri (eds.) (2002), pp. 169-192.
SALVADOR PALOMO, Pedro J. (coord.) (1994): Seminario inter-nacional sobre la huerta de Valencia. Valencia: Ajuntamentde València.
SÁNCHEZ, Jesús (ed.) (2004), (ed.): Experiencias sociales innova-doras y participativas. El Rincón + 10. La Orotava:Coordinadora de Defensa del Rincón-Ecologistas en Acción.
SANTAMARINA, Beatriz (2005): “Una aproximación al patrimo-nio cultural”, en HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M. et al. (2005),pp. 21-51.
TÉLLEZ INFANTES, Anastasia (coord.) (2002): Técnicas deInvestigación en Antropología. Experiencias de campo.Elche: Universidad Miguel Hernández.
TURNER, Terence (2002): “La cultura como base de la construc-ción identitaria en los movimientos indígenas contemporáne-os: ¿una política auténtica de la inautenticidad?”, en Actasdel Curso Culturas en contacto. Encuentros y desencuentros,Madrid. Museo Nacional de Antropología, pp. 19-44.
32 revistavalencianad’etnologia
I: Introduction
Cultural landscapes are by definition dialectical: The
social and spatial collide in and through the
landscape in revealing ways1. Thus much can be
learned from the contested dialectic between
regionalist politics and places. Emblematic of this
regionalism/landscape dialectic are the irrigated
croplands of La Huerta de Valencia (in Castilian
Spanish) or L’Horta de València (in
Valenciano/Catalan) surrounding the fast-growing
city of València, Spain’s third largest. For millennia
L’Horta’s system of hydraulic and social relationships
provided the basis for life in and around the city,
capital of the Spanish autonomous region the
Comunitat Valenciana. So important has L’Horta
been to the material and discursive construction of
Valencian difference that its agrarian iconography
permeates local folklore, literature, regionalist and
33revistavalencianad’etnologia
ELEGY TO AN ICONOGRAPHIC PLACE:RECONSTRUCTING THE
REGIONALISM/LANDSCAPEDIALECTIC IN L’HORTA DE VALÈNCIA
DAVID L. PRYTERCH*
The regional capital of Valencia has developed in symbiosis with (and often at the expense of) its
surrounding croplands. If L’Horta has served as a traditional referent for Valencian regionalist discour-
se, however, accelerating urbanization has caused some to rearticulate valencianism as nationalist
resistance to urban speculation and economic globalization.
Key words: horta, valencian regionalism, identity, urbanization, globalization.
La capital de la regió de València s’ha desenvolupat en
simbiosis (i sovint a expenses de) les zones que l’en-
volten. Si l’Horta ha estat un referente tradicional per
al discurs del regionalisme valencianista, acutalment,
l’accelerada urbanització ha generat, a més d’una
rearticulación del valencianisme, una resistència nacio-
nalista a l’especulació urbanística i la globalització eco-
nòmica
.
Paraules clau: horta, regionalisme valencià, identitat,
urbabització, globalització.
* Department of Geography. 216 Shideler Hall. The Miami University. Oxford, Ohio 45056, U.S.A. (513) 529-9284.prythedl@muohio.edu 1 D. Mitchell, ‘Cultural landscapes: the dialectical landscape – recent landscape research in human geog-raphy’, Progress in Human Geography 26 (2002), pp. 381-389.
regional nationalist politics, and the built landscape
itself. Many visitors’ first impression of Valencia is
still formed by passage through the verdant
croplands surrounding the city. But urbanization
increasingly displaces such traditional places,
spatially and symbolically, redefining regional
landscapes – and thus the region itself — in the
image of global competitiveness and European
modernity.
Bearing witness to this displacement, I ask: How
does the regionalism/landscape dialectic function
within the historical co-construction of regional
politics and places? The contested erasure of L’Horta
offers a unique window into the changing
regionalism/landscape dialectic in contemporary
Europe and elsewhere, how regional difference is
discursively constructed, contested, and
reconstructed in and through iconographic
landscapes. If regionalization and ‘new’ regionalism
have been the subject of a growing research
literature2, relatively few have written on the co-
production of place and cultural discourses so central
to regionalism3, despite geography’s fascination with
the relationship between national identity politics
and landscape representation4, reflected in vibrant
recent scholarship in and outside the subdiscipline5.
But more work may yet be done on the relationship
between landscape and the sub-national politics of
regionalism (or what can in some cases be called
regional nationalism). Some such work has recently
been done on the Mediterranean region of
Catalunya (Catalonia, in Valenciano/Catalan)6, but
little English-language research exists on the adjacent
Catalan-speaking region of Valencia. Elsewhere I’ve
explored Valencia’s emerging ideological landscapes
of entrepreneurial regionalism, such as the
34 revistavalencianad’etnologia
2 Just a few examples include M. Keating, The new regionalism in western Europe (Cheltenham, Edward Elgar, 1998); J.Lovering, ‘Theory led by policy: the inadequacies of the ‘new regionalism’ (illustrated from the case of Wales)’, InternationalJournal of Urban and Regional Research 23 (1999), pp. 379-395; I. Deas and K. Ward, ‘From the ‘new localism’ to the ‘newregionalism’? The implications of regional development agencies for city-regional relations’, Political Geography 19 (2000), pp.273-292; M. Keating, ‘Rethinking the region: Culture, institutions, and economic development in Catalonia and Galicia’,European Urban and Regional Studies 8 (2001), pp. 217-234; G. MacLeod, ‘New regionalism reconsidered: Globalization and theremaking of political economic space’, International Journal of Urban and Regional Research 25 (2001), pp. 804-829; G.MacLeod and M. Jones, ‘Renewing the geography of regions’, Environment and Planning D: Society and Space 19 (2001), pp.669-695. 3 J. Häkli, ‘Discourse in the production of political space: Decolonizing the symbolism of provinces in Finland’, PoliticalGeography 17 (1998), pp. 331-363; J. Häkli, ‘In the territory of knowledge: State-centered discourses and the construction ofsociety’, Progress in Human Geography 25 (2001), pp. 403-422; A. Paasi, ‘Place and region: Regional worlds and words’,Progress in Human Geography 26 (2002), p. 802-811; A. Paasi, ‘Region and place: regional identity in question,’ Progress inHuman Geography 27 (2003), pp. 475-485; A. Paasi, ‘Place and region: looking through the prism of scale’, Progress in HumanGeography 28 (2004), pp. 536-546. 4 Mitchell, ‘Cultural landscapes,’ p. 385. 5 Just a few examples include E. Kaufmann andO. Zimmer, ‘In search of the authentic nation: Landscape and national identity in Canada and Switzerland’, Nations andNationalism 4 (1998), pp. 483-510; J. Bell, ‘Redefining national identity in Uzbekistan: Symbolic tensions in Tashkent’s officialpublic landscape’, Ecumene 6 (1999), pp. 183-213; H. Leitner and P. Kang, ‘Contested urban landscapes; the case of Taipei’,Ecumene 6 (1999), pp. 214-233; C. Desbien, ‘Something straight in our landscapes: Looking at the ‘Lemieux effect’ in Quebecnationalism’, Cultural Geographies 7 (2000), pp. 212-232; D. Manor, ‘Imagined homeland: Landscape painting in Palestine in the1920s’, Nations and Nationalism 9 (2003), pp. 533–554; P. Gough ‘Sites in the imagination: the Beaumont Hamel NewfoundlandMemorial on the Somme’, Cultural Geographies 11 (2004), pp. 235–258; Muzaini and Yeoh ‘War landscapes as ‘battlefields’ ofcollective memories: reading the Reflections at Bukit Chandu, Singapore’, Cultural Geographies 12 (2005), pp. 345-365. 6 J.Häkli, ‘The politics of belonging: Complexities of identity in the Catalan borderlands’, Geogr. Ann. 83 (2001), pp. 111-119; J.Nogue and J. Vicente, ‘Landscape and national identity in Catalonia’, Political Geography 23 (2004), pp. 113-132.
monumental new cultural-entertainment complex La
Ciutat de les Arts i des les Ciències (City of the Arts
and Sciences, in Valenciano/Catalan)7. Here I examine
what came before, illuminating the
regionalism/landscape dialectic through which
regional difference is placed, contested, and
ultimately displaced.
Teasing out the dynamic relationship between
regionalist discourses and landscapes suggests we
think of regions as what Paasi calls “processes that
are performed, limited, symbolized, and
institutionalized through numerous practices and
discourses” 8, which can be rooted deeply in the
cultural landscape. By approaching landscape
politics dialectically as a process in which what
Olwig calls the “habitus of place” is generated and
re-inscribed through politics onto the land itself 9,
we may better comprehend the “tensive”
relationship between the landscape as place and
scenic space10, which itself mirrors that between
culture as way-of-life and representational practice11.
The regionalism/landscape dialectic is thus a process
that structures and lends meaning to everyday
regional practices and discourses, marking them as
specifically regional and thus an important locus for
regionalist politics and attendant struggles to define
the region itself.
But iconographic landscapes like L’Horta merit
attention for more basic reasons. For at least a
millennium this famed European landscape has
played a central role in Valencian economy, politics,
and cultural discourses. L’Horta and Valencia are
synonymous for many, underpinning processes of
Valencian self-definition. Agrarian-iconography
courses through popular festivals like Les Falles,
which are used to represent Valencia as Levante Feliz
or Happy Levant, in Spanish12. At the same time
nationalist intellectuals have approach Valencia’s
distinct identity and ‘national’ character vis à vis
L’Horta13. But outsiders have also distinguished the
city and region by its characteristic landscape.
Postcards today highlight the same agrarian
iconography highlighted by Muslim poets a
millennium ago14. Indeed, outside scholarly
attention to Valencia has focused on L’Horta,
including Glick’s work on medieval agriculture15,
Courtot’s study of contemporary urban-rural
relationships16, and Ostrom’s writings on collective
35revistavalencianad’etnologia
7 D. Prytherch, ‘Narrating the landscapes of entrepreneurial regionalism: Rescaling, ‘new’ regionalism, and the planned remaking ofValència, Spain’, Space and Polity 10 (2006), pp. 203-227; D. Prytherch, ‘Reconstructing landscape to reconstruct regionalism?L’Horta, la Ciutat de les Ciències, and the ideological politics of Valencian modernity’, Treballs de la Societat Catalana de Geografia(at press), pp. 61-62; D. Prytherch and L. Huntoon, ‘Entrepreneurial regionalist planning in a rescaled spain: The cases of Bilbao andValència,’ GeoJournal 62 (2005), pp. 41-50; D. Prytherch, ‘Urban Planning and a Europe Transformed: The Landscape Politics of Scalein València, Spain’, Cities 20 (2003), pp. 421-428. 8 A. Paasi, ‘Place and region: Regional worlds and words’, Progress in HumanGeography 26 (2002), p. 802-811. 9 K. Olwig, Landscape, nature, and the body politic (Madison, WI, The University of WisconsinPress, 2002), p 226. 10 Olwig, Landscape, nature and the body politic, p. 223. 11 R. Williams, Culture (London, Fontana Paperbacks,1981). 12 R. Company, ‘El Levante festero i la reinvenció dels estereotips sobre els Valencians. Com ens veuen d’exòtics’, RevistaValenciana d’Etnologia 2 (2007), 107-145. 13 J. Fuster, El País Valenciano (Barcelona, Ediciones Destino, 1962); J. Fuster, Nosaltresels Valencians (Barcelona, Edicions 62, 1962); J. Mira, Població i llengua al País Valencià (Valencia, Institució Alfons el Magnànim,1981); A. Piqueras Infante, La identidad Valenciana: La difícil construcción de una identidad colectiva (Valencia, Institutició Alfons elMagnánim, 1996); J-V. Marqués, País perplex (Valencia, Edicions 3 i 4, 2000). 14 J.V. Boira i Maiques, La ciudad de València y suimágen pública (Valencia, Universitat de València, 1992); M. Ardit, ‘Una mirada distant a les hortes valencianes: La perspectiva delsviatgers estrangers’, Afers 47 (2004), pp. 29-44. 15 T. Glick, Irrigation and society in medieval Valencia (Cambridge, MA, The HarvardUniversity Press, 1970). 16 R. Courtot, Camp i ciutat a les hortes Valencianes (Valencia, Col.lecció Politècnica, 1992).
self-governance among irrigators17, among others.
For many L’Horta is famously emblematic of a
traditional, regional, Mediterranean way of life.
Below I seek to conceptualize the
regionalism/landscape dialectic, particularly through
historical co-construction of L’Horta and Valencian
regional difference from the pre-modern period
through 19th century regionalist cultural renaixença
(renaissance, in Valenciano/Catalan), mid-20th
century onset of rapid urbanization and left-leaning
nationalist resistance, and late 20th century
coalescing of environmentalist and nationalist
discourses around L’Horta as patrimony under
threat. I trace how L’Horta has been transformed
from a folkloric symbol of regional difference into a
lightening rod for resistance to urbanization and
globalization, and ultimately object of forcible
displacement by landscapes of global modernity and
what I call entrepreneurial regionalism. This history
is just part of a wider research project on the
evolving co-construction of regionalist landscape
and discourses in Valencian planning debates,
undertaken through discourse analysis of archival
sources (ranging from literary representations to
local newspaper articles spanning two decades),
more than 25 semi-structured interviews with key
protagonists (and antagonists) in land use debates,
and participant observation in the cultural landscape
itself. Throughout I consider how region-building is
contested in and through regional landscapes and
discourses, and the process of landscape
displacement in which traditional places and politics
are losing ground — – materially and symbolically —
to alternative regionalist landscapes and
imaginaries, and what these displacements signify
about regionalism itself.
The contested, yet inexorable, displacement of
L’Horta by new regionalist landscapes in Valencia
reveals something important about the ongoing
redefinition of landscape and regionalism in Europe.
To understand the complexities and contradictions
of regional nationalisms we ought to pay close
attention to the changing regionalism/landscape
dialectic in places like the iconographic Horta de
València, where particular regionalisms and their
landscape have been together made, and now
perhaps unmade.
II: Conceptualizing the Regionalism/Landscape
Dialectic
1. Approaching the Politics of Regionalism
Regionalism is perhaps best understood as a term
that encompasses a variety of politics of national
difference at scales other than the nation-state.
These may differ in the scope of their territorial
claims – ranging from the apolitical expression of
cultural distinctiveness through claims for regional
autonomy to the separatist pursuit of sovereign self-
determination — but the common thread is believed
belonging in país or country apart from the national
state. Wherever such claims to such regional
community and autonomy exist, we may find
relevance in key writings on nationalism, which
suggest we focus more on the ideological
constructions of nationalism rather than ‘nation’
itself. These are familiar, but some bear brief
mention. Hobsbawm sees nationalism in claims of
congruency between the national and political (in
36 revistavalencianad’etnologia
17 E. Ostrom, Governing the commons: The evolution of institutions for collective action (Cambridge, Cambridge University Press, 1990).
his view the nation and nation-state)18. Anderson
sees nationalism wherever “imagined political
community” is discursively constructed (and
reconstructed) as limited, sovereign, and
representative of the “deep, horizontal
comradeship” of community19. For Nogue and
Vicente regional nationalism like that of Catalans is
then a “territorial ideology” that seeks to “interpret
and appropriate space, place, and time and from
there proceed to construct an alternative history and
geography”20. An important challenge for research
on regionalism is to understand how ‘national’
community is imagined at scales alternative to the
nation-state.
But if common practices and discourses can be
used to group a range of regionalist politics, it is
important to recognize not all regional politics are
created equally. In Spain where all regions are
autonomous, the regionalist politics of difference
are ubiquitous but not uniform, either between
comunidades autónomas (autonomous
communities, in Spanish) or within them. In those
nacionalidades históricas (historic nationalities, in
Spanish) where distinct linguistic and political
histories lend a greater sense of apartness, overt
claims to regional nationalism have been made
(Catalan, Basque, Galician). Catalanists in Catalunya
and across the Catalan-speaking regions — Països
Catalans in Catalan — have made strong claims to
national difference: cultural, political, and economic.
In Catalunya this has taken the form of arguments
for shared sovereignty with Spain in a co-federal
system. In Valencia regional politics are marked by a
political spectrum ranging from ‘conservative’ and
folkloric regionalism on the right (which expresses
regional difference but does not challenge the
Spanish state) to Catalanist Valencian nationalism
advocating greater cooperation between and
autonomy for Catalan-speakers on the left. Without
blurring terms, however, it remains important to
recognize that these movements share a view of
their own distinctiveness (indeed nationhood) as an
enduring principle apart from (and not tied to) any
specific state form per se21. Regional nationalism is
thus found wherever the ideology and territory of
region collide, and particularly where regionalists
define territory and landscape to “represent the
identity and values and essence of the nation in the
collective imagination”22.
2. Approaching the Cultural Landscape
If regionalism is a complex term, this is no less true
of cultural landscape. Cultural landscape has,
according to Henderson’s concise summary23, been
approached variously as landschaft reflecting
particular and historically-rooted “local or regional
ways of life”24, “social space” of everyday life, the
“epistemological landscape” or “material revelation
of human practice and thought”25, and finally the
“landscape as ideology” or way of seeing through
37revistavalencianad’etnologia
18 E. Hobsbawm. Nations and nationalism since 1780: Programme, myth, reality (Cambridge, Cambridge University Press, 1990),pp. 10-12. 19 B. Anderson, Imagined communities: Reflections on the origin and spread of nationalism (New York, Verso, 1983).20 Nogue and Vicente, ‘Landscape and national identity in Catalonia’, p. 116. 21 M. Keating. Nations against the state: the newnationalism in Quebec, Catalonia and Scotland (London, Macmillan, 1996). 22 Nogue and Vicente, Landscape and national iden-tity in Catalonia, p. 117. 23 G. Henderson, ‘What (else) we talk about when we talk about landscape,’ in C. Wilson and P. Groth(eds.) Everyday America: Cultural landscape studies after J.B. Jackson (Berkeley, University of California Press, 2003), pp. 178-198. 24 Henderson, ‘When we talk about landscape’, p. 182. 25 Henderson, ‘When we talk about landscape’, p. 189.
which power relations are represented (or
obscured)26. Despite the implications of these
differences for how we conceive of landscape form
and process, each epistemology treats landscape as
more or less dialectical, suggesting that we
approach places like L’Horta de València as
simultaneously the product of a deep history of
regionally specific human-nature relationships, a
vernacular space of everyday regional life, central to
a particularly regional socio-spatial dialectic, and
ideological in its representation.
If millennia-old landscapes like L’Horta might
reasonably be considered regional landschaft,
approaching regionalism as ideological construction
requires a more political understanding of cultural
landscape, how landscapes have a political economy
“vitally important” to how they are both produced,
contested, and function in society27. “Landscape
representation is always already ideological,”
Mitchell reminds us, “always already loaded with
meaning”28. Thus the scenic landscape can serve as
“means of embodying an image of the country, as
the place of community”, what Olwig calls
“mindscaping”: training people to “to envision the
country in particular scenic, spatial terms”, which
can be central to the national imagining Anderson
describes29. In this dialectical sense places are not
only instrumentalized discursively as “political
landscape”30, but also instrumental to how politics
are themselves “landscaped” in and through place.
3. The Regionalism/Landscape Dialectic
In places where the contested processes of region-
building and place-making are entwined,
understanding the regionalism/landscape dialectic
becomes a central task. Indeed, as Mitchell puts
succinctly: “The landscape is not just dialectical, it
is a dialectic.”31. This suggests we should explore
how material landscapes provide a basis for
understanding regional difference (material and
symbolic) and how related regionalist discourses
make sense of (and are embodied in) the
landscape, how the region is situated and
contested in place. Approaching landscape as what
Schein calls “discourse materialized”32, we may see
how landscapes not only provide the basis for
regional ways-of-life but also ideological fodder for
regional nationalist “expression of collective
identities”33.
The regionalist/landscape dialectic is best
understood, then, in the ways material practices and
representational discourses of regionalist politics
and landscape flow together in particular moments
to redefine regional difference, and ideological
struggles to represent (or obscure) that dialectic.
From the ensuing struggles we may learn something
important about how regionalist politics are
dialectically placed, replaced, or displaced in the
cultural landscape.
38 revistavalencianad’etnologia
26 Henderson, When we talk about landscape, p. 192. 27 D. Mitchell, Cultural geography: A critical introduction (London,Blackwell, 2000), p. 114. 28 Mitchell, ‘Cultural landscapes’, p. 384. 29 Olwig, Landscape, nature and the body politic, p. xxxi.30 K. Olwig, ‘Representation and alienation in the political landscape’, Cultural Geographies 12 (2005), pp. 19-40. 31 Mitchell,‘Cultural landscapes’, p. 386. 32 R. Schein. ‘The place of landscape: a conceptual framework for interpreting and Americanscene’, Annals of the Association of American Geographers 87 (1997), pp. 660-680. 33 Nogue and Vicente, ‘Landscape andnational identity in Catalonia’, p. 116.
III: The historical construction of a
regionalism/landscape dialectic
Particular regionalism/landscape dialectics must be
understood in their historical contexts. From its
prehistorical emergence as a specifically Valencian
landschaft to modern struggles to highlight (or
displace) L’Horta’s political significance, the
landscape/dialectic is everywhere to see in Valencia
and its surrounding croplands. Situating this story, I
trace this evolving dialectic in Valencia, particularly
in ways political and urban changes have been
mediated through changing idealizations of the
regional landscape.
1. L’Horta as regional landschaft? The premodern
origins of a Valencian landscape
If the traditional concept of landscape as landschaft
can be said to retain analytical relevance, it does so
because of places like L’Horta de València. For
millennia, Valencian social life and difference have
been grounded firmly in its deep alluvial soils and
networked irrigation flows. Since Roman settlement
in 138 B.C. the city grew largely upon the
agricultural productivity of the surrounding coastal
plain34. Indeed, two irrigation canals of likely Roman
origins – the Séquia na Rovella and the Séquia de
Favara — continue to pass under the city’s busy
streets to water downstream croplands35. The most
important developments to this agricultural system
were not Roman, however, but came with Muslim
introduction of Middle Eastern irrigation techniques
and crops (citrus, artichokes, rice, the tuber xufa
used to make the traditional Valencian drink orxata,
among others) in the Ninth and Tenth Centuries.
Regional landscapes are deeply interwoven
biophysical and social systems, defined in L’Horta’s
case by networked flows of water, nutrients, and
economic exchanges. Eight canals capture water
from the Ríu Turia at a series of dams or azuds and
distribute those waters by gravity only via an
ingenious system of smaller and smaller ditches.
Even more remarkable are the communal
organizations that developed along each of the
irrigation canals to manage water use, especially in
times of scarcity. The irrigators on each canal choose
an administrator, or sequier, to manage the day-to-
day tasks of maintaining the flow of water. In order
to meet challenges concerning the entire Horta de
València, these sequiers periodically convene in a
communal water court, the Tribunal de les Aïgues
(Water Tribunal, in Valenciano/Catalan), to resolve
conflicts among irrigators, which still meets every
Thursday at noon at the Gothic Portal of the city’s
cathedral. Although some argue that this institution
dates only to the medieval period36, others contend
it predates the reconquest. Whatever the case,
Jaume I recognized the communal management of
irrigation water in the Horta in 1238, declaring “in
the manner that the ancient is custom,” these social
arrangements would be retained without change37.
Much of the material and social structure
established by Muslims were adopted by L’Horta’s
new Christian, Catalan-speaking inhabitants after
reconquest38.
39revistavalencianad’etnologia
34 M. Sanchis Guarner, La ciudad de Valencia: síntesis de historia geografia urbana (Valencia, Ajuntament de Valencia, 1999).35 E. Burriel de Orueta, La huerta de Valencia: Zona sur: Estudio de geografia agraria (Valencia, unpublished doctoral disserta-tion, 1971); J. Martí, ‘Arqueologia hidràulica a la ciutat Islàmica de València’, Métode 22 (1999), pp. 22-23. 36 Glick, Irrigationand society in medieval Valencia. 37 Burriel, La Huerta de Valencia, p. 147. 38 Fuster, Nosaltres els Valencians.
Thus regional landscapes like L’Horta and
Valencia developed as a single “human and
economic unity”39. The irrigation network and the
social structures built around intensive cultivation
were reflected in a patchwork of small quadralinear
parcels to facilitate the distribution of irrigation
waters40, matched by a densely-settled network of
rural villages centered around hydraulic mills41. In
addition to the sprawling farming structures called
alqueries, farmers – often tenants renting their lands
from urban owners – lived in the more modest
barraca characterized by steeply-pitched thatch
roofs, emblematic features which still dot L’Horta.
This symbiosis was also economic. The fertility of the
Horta long provided the basis for the city’s economy,
but rural systems of production would have been
impossible without urban markets and investment42.
Valencia’s enormous Mercat Central today stands
upon the market plaza that has served as a
commercial outlet for L’Horta’s bounty since at least
the Middle Ages. The same irrigation canals that
entered the city from the west, providing drinking
water and irrigation for urban gardens, also
provided a ready conduit for wastes that would
enrich downstream fields43.
But the historical importance of regional
landscapes can be symbolic as well as material, as
seen in evocative literary representations of L’Horta
that date at least to Muslim and later Medieval
Valencia. “Valencia is a place of great beauty and
her fame has arrived to both the East and the
West…” wrote Ali Ben Hariq in the early thirteenth
century, “…Valencia is a garden”. King Jaume I
himself is reputed to have decided to reconquer the
city because “it is the best land, and the most
beautiful of the world”44. Such descriptions
contributed to a sort of Arcadian myth about
Valencia and its Horta, mythologized as the Levante
feliz (“Happy Levant” in Spanish). L’Horta, despite its
functionality as productive space, became confused
with a garden where human labor was scarcely
necessary. Writing in 1831, English traveler Richard
Ford claimed “if the poets of antiquity situated their
Elisian Fields on the banks of the river Betis, the
Muslims, with no less justice, put their Paradise in
the Horta”45.
2. 19th century regionalism, Renaixença, and
landscape symbolism
But it is only through specifically political discourses
that iconographic regional places become
regionalist landscapes. In Valencia the
transformation of L’Horta into a regionalist
landscape can be traced to 19th century
modernization and Romanticism, which offered an
explicitly political and place-based rationale for
regional difference and autonomy. The result in
Valencia was a cultural renaissance or renaixença or
“renaissance,” whose nostalgia for Valencia’s
medieval glories – as part of the wider Catalan
40 revistavalencianad’etnologia
39 M.J. Teixidor de Otto, València, la construcció d’una ciutat (València, Institució Alfons el Magnànim, 1982). 40 Glick, Irrigationand society in medieval Valencia. 41 Martí, ‘Arqueologia hidràulica’; Sanchis Guarner La ciutat de València. 42 J.M. Houston,‘Geografia urbana de Valencia: El desarrollo regional de una ciudad de huerta’, Estudios Geograficos 66 (1957), pp. 151-166. 43J.L. Porcuna and H. Salvador, ‘Valors agroecològics de l’horta tradicional Valenciana: la Punta,’ in E. Garcia, ed., Els valors de la Punta:18 arguments en defensa de L’Horta (Valencia, Universitat de València, 1999), pp. 35-42. 44 quoted in Boira, La ciutat de Valenciay su imágen pública, p. 57. 45 Boira, La ciutat de Valencia y su imágen pública, p. 75.
trading and linguistic sphere – was rooted in the
iconography of L’Horta. Characteristic are the poetry
and essays of regionalist Teodor Llorente, which
extolled the values of this uniquely Valencian
landscape. “The Horta of Valencia is an immense
countryside, perfectly leveled, meticulously
distributed,” Llorente wrote after a train trip into the
city in 1887, “in which there is not one inch of land
lost nor idle, in whose expansiveness are
disseminated its dwellings and a population
essentially agricultural, in which it was born and
which it identifies itself…”46. Folkloric
representations of L’Horta were woven with a host
of what Hobsbawm would call “invented”
traditions47, such as the emerging regionalist
festivals like Les Falles and the Jocs Florals in which
agrarian iconography symbolized both Valencian’s
cultural distinctiveness and economic prosperity.
If Romantic regionalism trafficked heavily in
landscape stereotypes, even critical writings
contesting such “mythologized and conformist”
perspectives48 still understood regionalist landscapes
like L’Horta to be central to understanding Valencian
social life. Novelist and social-critic Vicente Blasco
Ibáñez explored the complex relation between
Valencians and their landscape in the famous La
Barraca (published in 1898). Writing of one fictional
farmer:
All the blood of his grandfathers was there.
Five or six generations of Barrets had passed
their lives working the same land, turning the
land, medicating its inner being with strong
manure, watching that its vital juices would not
wane, caressing and brushing with hoe and
ploughshare those clumps of earth, each of
which had been irrigated with the sweat and
blood of the family49
In these representations the muddy waters of
the séquies appear like blood, circulating through
and nurturing the fields. Handed down from father
to son, this landscape is patrimony in the clearest
sense of the word. L’Horta may not have been
exactly an idyll, but it still stood for a particularly
Valencian way-of-life and political relations.
The symbolic construction of the regionalist
landscape can be not merely literary, but also artistic
and architectural. Emerging from the renaixença
and its related art nouveau movement modernisme
were, for example, the impressionist canvases of
Joaquín Sorolla who captured, in the words of
Sanchis Guarner “the intense and happy clarity of
the land and sea in Valencia”50, images of a rural
and hard-working Valencia that have been
reproduced innumerable times in popular art and
iconography. Themes of rural abundance were
equally important to the flourishing architecture of
modernisme, particularly the major new public
buildings decorated in the daring style inspired
Catalan Antoni Guadí and others, which symbolized
not only Catalan commercial success but also
growing consciousness of regionalist cultural
41revistavalencianad’etnologia
46 quoted in M. Costa, ‘La Huerta de Valencia como ecosistema,’ in P. Salvador Palomo, ed., Seminario international sobre la huer-ta de Valencia (Valencia, Ajuntament de Valencia, Oficina Técnica Plan Verde, 1994), p. 18. 47 E. Hobsbawm, Eric. ‘Introduction:The invention of traditions’, in E. Hobsbawm and T. Ranger, eds., Inventing traditions (New York, Cambridge University Press, 1983).48 Sanchis Gaurner, La Ciudad de Valencia, p. 515. 49 V. Blasco Ibáñez, La Barraca (Madrid, Cátedra, 2000), p. 76. 50 SanchisGuarner, La ciudad de Valencia, p. 547.
difference51. Valencia’s major public structures from
the modernista period – public markets like the
Mercat Central and the Mercat Colón, the train
station, City Hall – all featured agrarian imagery
proudly signifying a productive symbiosis between
city and countryside. Throughout Valencia’s
renaixença L’Horta provided the material and
symbolic basis for an emerging, folkloric regionalism.
IV: Regionalism and landscape under
(re)construction
1. Urbanization and the emerging, regional
nationalist politics of resistance
If political change can invest cultural landscapes
with new meanings, changes in the material
landscape can transform regional politics. If L’Horta
stood unchanged until the second half of the
twentieth century as a central organizing element of
Valencian social life, industrialization and rapid
urbanization after the 1950s signaled a major threat
to L’Horta and its regional way of life. In response a
new protest politics emerged combining the new
forces of left-leaning Catalanism and
environmentalism to redefine Valencian regional
politics, L’Horta, and their dialectical relationship for
the late 20th century.
Although Valencia took years to emerge from
the stagnation following the Spanish Civil War and
subsequent economic autarky52, at mid-century
L’Horta was nonetheless on the verge of dramatic
change. Geographer J. M. Houston wrote
prophetically in 1949
The unity of this Huerta forms a kind of
organism, and the regional development of
Valencia demonstrates the intimate relation
between the evolution of the city and the
agricultural development of irrigation along the
coastal plain. Now the city and its satellite
villages threaten to destroy their very same
reason of being by rapid urban expansion
through the Huerta53.
An accelerated process of industrialization that
began during the 1950s produced an “authentic
demographic, territorial, and urban revolution” in
Valencia54. Job-seeking immigrants swelled the
region’s population by 41.6% between 1960 and
1975, fueling “savage” urbanization55. Meanwhile
the engineered re-routing of the river Turia in the
wake of disastrous 1957 floods by the Plan Sur or
Southern Plan was a matched by massive rezoning
of farmlands in the City’s 1966 General Plan. The
result was a planning ideology both
“desenvolupista” (“developmentalist” in Valenciano
/Catalan) and undemocratic56.
This initial unmaking of L’Horta amidst this
“ciutat d’especulació” or city of speculation in
Catalan57 prompted a growing sense of political
unrest, remaking this traditional landscape
symbolically as a locus of local resistance. Provoked
by the most excessive aspects of the 1966 plan
neighborhood groups mobilized to challenge the
state’s ambitious planning apparatus, though they
did so with difficulty and at considerable risk. These
neighborhood movements incorporated anti-
42 revistavalencianad’etnologia
51 R. Hughes, Barcelona (New York, Alfred A. Knopf, 1992). 52 J. Sorribes, Crecimiento urbano y especulación en Valencia (Valencia,Almudin, 1978). 53 Houston, Geografia urbana de Valencia, p. 168. 54 Sorribes, Crecimiento urbano, p. 82. 55 Sorribes,Crecimiento urbano. 56 ibid. 57 ibid.
growth, pro-democracy, and regionalist ideologies
to celebrate local landscapes like L’Horta and defend
them against urbanization. The redefinition of
Valencia’s regionalism/landscape dialectic as a
matter of regional nationalist resistance crystallized
in the 1970s around central government proposals
to construct a new beltway between the quickly
growing towns ringing the city, routing this Tercer
Cinturó (third beltway in Valenciano/Catalan)
through the productive and well-conserved
croplands of L’Horta Nord. The resulting protest
brought together a new kind of coalition between
affected farmers and their urban allies. Opposition
to this ring-road united farmers and
environmentalists to forge a discourse and political
structure of resistance to the prevailing pro-growth
regime, whose lingua franca was Valenciano
/Catalan, the language of left-leaning nationalism
and L’Horta alike.
2. L’Horta as threatened regional patrimony and the
new politics of ‘Salvem’
The increasing redefinition of L’Horta as regionalist
or regional nationalist landscape under threat
solidified in the years surrounding Franco’s death in
1975 and Spain’s subsequent democratic transition,
which inaugurated a dizzying political moment for
long-repressed politics of dissention and regional
nationalism. In a city increasingly swollen by new
growth recently these debates coalesced around
1980s revisions to Valencia’s General Plan.
When the first democratic, municipal elections
gave a coalition of leftist parties power, the new
administration promised to complete the city’s
‘unfinished’ growth and better protect its farmlands.
A 1984 planning document, responding to both
somber economic outlooks and Socialist ideologies
prevailing at the time, claimed “Valencia is not a city
that can grow indefinitely...consequently, to protect
the Horta, besides being an obvious necessity in
order to avoid the loss of a space of high economic
and cultural value, it is also a key priority in the
wider metropolitan planning”58. But by the time the
plan was finalized in 1988, however, the
responsiveness of Socialists to renewed economic
pressures produced a more pro-growth orientation.
Between 1986 and 1990 a “speculative
boom…carried the (General Plan) to a proposal far
from its initial objectives”59, zoning urban lands in
“excess”60.
Already frustrated, neighborhood groups and
environmentalists became outraged when last-
minute modifications to the 1988 plan slated 100
hectares of prime farmland to the northwest of the
city – surrounding the Campanar neighborhood –
for development as luxury apartments and a theme
park61. At the same time, proposals by the
Generalitat and Ajuntament to expand both the
Universitat Politécnia de València and the Universitat
de València into adjacent farmlands brought farmers
to complain, “They relegated us to reservations like
Indians, and now they’ll finish us off”62. Convulsive
43revistavalencianad’etnologia
58 Ajuntament de València, La ciudad que queremos (Valencia, Ajuntament de València, 1984). 59 J. Ramírez and C. Dolç 1992,quoted in F. Gaja Díaz and J.V. Boira Maiques ‘Planeamiento y realidad urbana in la Ciudad de Valencia (1939-1989)’, Cuadernos deGeografía 55 (1994), pp. 63-89. 60 Gaja and Boira, ‘Planeamiento y realidad urbana’, p. 87. 61 ‘El plan general condena a muertea un millón de metros cuadrados de huerta’, Levante-El Mercantil Valenciano (Valencia, 26 Jun. 1988). 62 ‘Nos retiraron a reservascomo a los indios, y ahora acabarán con nosotros’, Levante- El Mercantil Valenciano (Valencia, 24 Jun. 1988).
protest resulted. The city’s Federación de
Asociaciones de Vecinos (Federation of
Neighborhood Associations, in Spanish) labeled
municipal justifications “inexcusable”63. The
environmentalists and nationalists of Acció
Ecologista-Agró (Agro-Environmentalist Action, in
Catalan) demanded the protection of remaining
croplands, alleging to destroy the Horta “supposes
the disappearance of agricultural resources of great
importance surrounding the city, which is natural
patrimony of great landscape value”64.
The two primary forces of protest –
environmentalists and neighborhood associations –
officially joined forces in 1988 as the first
organization in Valencia explicitly dedicated to the
protection of L’Horta: the Coordinadora per a la
Defensa de l’Horta (Coordinator for the Defense of
the Horta, in Catalan). The Coordinadora took its
complaints against the new General Plan to City Hall
when 700 people, joined by 30 tractors and a
number of horse-drawn carts, marched into the city
in a mock funeral procession behind the banner “Si
mateu l’horta, mor també el nostre poble” (“If you
kill L’Horta, our people also die” in
Valenciano/Catalan). Accusing the municipal
administration of speculation, protesters handed out
packets of earth labeled “This earth may be the last,
conserve it for your grandchildren”65.
Although pro-Horta forces lost the battle over
the city’s General Plan, the late 1980s saw the
consolidation of a regionalist, pro-Horta movement
wedding neighborhood groups to environmentalists
and farmers. From this milieu emerged the
characteristically Valencian expression
neighborhood resistance known as the “salvem”
(e.g. Salvem l’Hortra, Salvem Botánic, etc.) – which
protest urban growth, speculation, and
environmental degradation in Valenciano/Catalan
almost exclusively.
V: Globalization enters the fray, redefining the
dialectic yet again
Economic and political integration in the 1990s
introduced a new thread into the increasingly
contested discourses of L’Horta’s
regionalism/landscape dialectic: the threat of
globalization. This new dynamic propelled L’Horta
and the politics surrounding into something of an
end game. For if 81.5% of the area within Valencia’s
municipal boundary was farmland in 1956, by 1991
less than 13% of the city’s surface area remained in
agriculture66. This rapid development of L’Horta
correlated to rapidly growing resistance, reaching a
critical juncture when proposed expansion of the
city’s container port threatened adjacent croplands.
The collision between global traffic in inter-modal
containers and the iconographic landscape of
L’Horta thus provoked a new confluence between
anti-globalization resistance and existing pro-Horta
discourses, framing the end-game struggle over
L’Horta as a matter of global versus regional, urban
versus rural, Castellano- versus Valenciano-speaking,
and modern versus traditional.
44 revistavalencianad’etnologia
63 ‘El plan general condena’, Levante-EMV. 64 ‘Los ecologistas exigen que la huerta de Valencia se declare zona protegida’,Levante-EMV (Valencia, 24 Jun. 1988). 65 ‘El simbólico entierro de la huerta recorrió la ciudad,’ Levante-EMV (Valencia, 22 Jun.1988). 66 M. Cabrejas and E. Garcia, València, L’Albufera, L’Horta: Medi ambient i conflicte social (Valencia, Universitat de València,1997), p. 99.
1. Globalization collides with regionalism: Port
expansion and resistance in L’Horta de la Punta
In 1993 the city joined forces with regional
government and the autonomous Port Authority to
propose a new intermodal container handling
facility or Zona de Actividades Logísticas (Zone of
Logistical Activities or ‘ZAL’), threatening the
remaining farming district most intimately linked to
the city. Within a decade of introducing intermodal
facilities in 1990 Valencia became Spain’s largest
container port. The Zone of Logistical Activities was
proposed to enhance the port’s ability to
“harmonize” the flow of goods between transport
modes67. In 1998 the quasi-governmental
organization charged with the project proposed to
rezone and then buy (if possible) or expropriate (if
necessary) farmlands in the adjacent Horta de la
Punta. To complete the project the Generalitat
proposed to purchase or expropriate 511 different
parcels totaling 70 hectares, and demolish 186
buildings68.
Outrage by affected residents resonated with a
wider resistance to prompt the largest outpouring of
pro-Horta protest since the 1980s. A local
neighborhood association – la Unificadora de la
Punta – joined forces with other traditional pro-
Horta groups to create a new umbrella organization
Plataforma en Defensa de l’Horta (Platform in
Defense of L’Horta in Valenciano/Catalan) to “fight
to defend the Horta”69. Protesters and residents
marched through La Punta to demand the district’s
protection as part of a region-wide preservation
effort, lamenting “the loss of a way of life, of
ancient hydraulic works, of farm buildings that are
hundreds of years old, and of a characteristic
landscape”70 and accusing the city of “wanting to
sell the Horta Valenciana in order to make the Port
of Madrid. Protests against the ZAL grafted anti-
globalization rhetoric to traditional regional
nationalist and environmentalist discourses for the
first time. As the Punta’s residents were evicted from
chambers, they left sympathetic council members
from the leftist Esquerra Unida party with a potted
tomato plant, whose leader announced sarcastically
“my grandchild won’t be able to eat a tomato
grown by his own hand, but at least he’ll know how
to ride a Honda or a Kawasaki”71. 15,000 people
registered public comments against the Generalitat’s
Special Plan for the ZAL, the most ever registered
against a regional government project72. Protesters
planted a symbolic Horta in the City Hall plaza,
whose rows of lettuce, onions, and manure were
presided over by a grim reaper73.
Meanwhile the opinion-editorial pages of local
newspapers filled with loud protest. Local greens
associated the ZAL with the potential “death of a
wise coexistence” between the city and L’Horta74.
Architects and urbanists complained bitterly of the
45revistavalencianad’etnologia
67 Generalitat Valenciana, Arco mediterraneo español, Eje europeo de desarollo, Documento II del avance del plan de desarrollourbanístico la Comunidad Valenciana (Valencia, Conselleria d’Obres Públiques i Transports, 1993), p. 153. 68 ‘El proyecto de la ZALprevé expropriar 511 parcelas de huerta y 186 edificaciones’, Levante-EMV (Valencia, 12 Jun. 1998). 69 ‘Los vecinos de la Punta seniegan a vender sus terrenos para la construcción de la ZAL’, Levante-EMV (Valencia, 13 Feb. 1998). 70 ‘La plataforma pro L’Hortaexige al Consell una ley de protección’, Levante-EMV (Valencia, 15 Feb. 1998). 71 ‘Urbanismo dice que solo tienen interés 50 de las500 alquerías’, Levante-EMV (Valencia, 30 May 1998). 72 ‘Quince mil vecinos presentan alegaciones en la Generalitat contra el plande la ZAL’, Levante-EMV (Valencia 6 Jun. 1998). 73 ‘Vecinos de la Punta plantan un huerta ante el ayuntamiento para protestar la ZAL’,Levante-EMV (Valencia, 19 Jun. 1998). 74 D. Hammerstein, ‘El Pensament únic sobre València’, Levante-EMV (Valencia, 28 May 1998).
wanton rezoning of valuable farmland75 and argued
that only by “respecting our roots, our patrimony,
and our particular lifestyle” might Valencians aspire
to higher cultural and economic levels76.
Archeologists emphasized the value of the Horta as
a landscape of historical identity77. Activists with the
Bloc Nactionalista Valencià expressed the hope that
“it’s not too late to save this terra nostra” (“our
land” in Valencian/Catalan)78. Farmers from the Unió
de Llauradors i Ramaders (Collective of Farmers and
Shepherds, in Valenciano/Catalan) argued
“modernity does not consist of massacring and
burying our history”79.
Despite this outpouring of opinion and protest,
in August 1998 the Generalitat gave the ZAL the
green light80. Protest only intensified as the process
of forced expropriation began. Some resistance was
silent, inscribed textually on the landscape itself.
Many of La Punta’s residents took white paint to
their roofs, writing in huge letters “Expropriacions
no!!! ZAL Projecte Criminal” (“Expropriations no!
ZAL, a Criminal Project” in Valenciano/Catalan) “ZAL
No!” Local, iconographic barracas were
emblazoned with the words “Salvem L’Horta,
Defensem La Punta” (“Save L’Horta, Defend La
Punta” in Valenciano/Catalan) and “ZAL No – Horta
Sí” (personal observation). Other protests were
more performative. Youthful nationalists and
environmentalists worked with local residents to
occupy vacated dwellings, till abandoned croplands,
and confront constructions crews, as documented in
the fascinating documentary film Tornallom (a
Valenciano word for reciprocal social relations
among L’Horta’s farmers). On 24 April, 2001, two
young Valencians lowered themselves into the
hollow foundation of an electrical transmission
tower under construction and covered the opening
with a lid from which they hung nooses around their
necks. They occupied this so-called “sarcophagus”
for seven hours to denounce “the destruction of the
Horta, historical, cultural, and natural patrimony of
Valencia…for the pure benefit of private business”81.
When Valencian nationalists marched through
streets of the capital city to mark the 25 d’Abril,
anniversary of the loss of the region’s autonomy in
1707 the traditional acts of waving the flags of
Catalan independence and shouting “Adeu
Espanya” (“Goodbye Spain” in Valenciano/Catalan)
were accompanied by banners stating in Catalan
“Salvem L’Horta” and “Defensem la Terra, Contra la
Globalització” (“Defend Our Land against
Globalization” in Valenciano/Catalan) (personal
observation).
2. Resistance reaches climax/anti-climax: the popular
initiative “Per L’Horta”
Despite the failure of such outcry to stop the
condemnation of La Punta’s cropland, it did trigger
environmentalists, nationalists, and anti-
globalization forces to join in a wider movement to
46 revistavalencianad’etnologia
75 J.M. Sancho, ‘Arrabassament de l’horta de la Punta, Levante-EMV (Valencia, 9 Jun. 1998). 76 J. Olmos, ‘¿Por qué no la ZAL enSagunto?’, Levante-EMV (Valencia, 14 Jun. 1998). 77 R. González Villaescusa, ‘Ensayo de valoración paisajística de La Punta’,Levnate-EMV (Valencia, Jun. 1998). 78 V. Carda i Isach, ‘Salvem l’horta, salvem La Punta’, Levante-EMV (Valencia, 1 Jul. 1998). 79J.R. Peris Guanter, ‘En defensa de L’Horta’, Levante-EMV (Valencia 17 Jul. 1998). 80 ‘Obras Públicas rechaza las alegaciones a laZAL y aprueba el plan de compra de suelo’, Levante-EMV (Valencia 28 Aug. 1998). 81 ‘Dos jóvenes se encierran con una soga alcuello en un tubo en defensa de la Punta’, Levante-EMV (Valencia, 25 Apr. 2001).
protect L’Horta more generally: the unprecedented
2001 Popular Legislative Initiative ‘Per L’Horta.’ The
emergence and subsequent quashing was a pivotal
moment in the remaking (and perhaps final
unmaking) of L’Horta’s regionalism/landscape
dialectic.
At the same time Pro-Horta activists shifted
away from purely localized struggle, a coalition of
groups formed a new Plataforma per un Cinturó
d’Horta (Platform for a Green-belt of Horta), which
began to write a popular initiative for introduction
to the regional parliament: the Iniciativa Legislativa
Popular davant de les Corts Valencianes: Llei
Reguladora del Procés d’Ordenació i Protecció de
L’Horta de València com a Espai Natural Protegit
(Law Regulating the Planning and Protection of the
Horta de València as a Protected Natural Space, in
Valenciano/Catalan). The effort proposed to protect
L’Horta as ‘natural patrimony’ under the region’s
1994 law designating and protecting natural areas,
declaring
L’Horta de València is historical, cultural,
natural, and agricultural patrimony of all
Valencians…a human product of the wisdom
and efforts of many generations in the working
of the land, which integrates a set of
harmonious elements…a landscape that is the
physical expression of the creations,
knowledge, and practices of a traditional
agrarian culture82.
The initiative proposed the legal declaration of
the Horta as a “protected natural space,” a two year
moratorium on rezonings and building permits, the
establishment of criteria for long-term protection
within the framework of sustainability, the creation
of a specific denominació d’origen (denomination of
origin, in Valenciano/Catalan) to promote local farm
products, and the creation of a new administrative
body to manage the protection of L’Horta83.
Organizers began gathering petition signatures to
“call attention of the politicians to the fact that
Valencian society doesn’t want the Horta to
disappear”84.
Within only four months the initiative’s
organizers marched to the offices of the regional
parliament with 10 large boxes containing 117,674
signatures, an average of 1,000 gathered per day.
All political parties except the right-wing, Spanish
nationalist Partido Popular (P.P.) supported the
initiative. Despite this groundswell of public support,
however, Generalitat President Eduardo of the
Partido Popular unilaterally decided not to forward
the proposal to the regional parliament for debate.
Zaplana himself would not comment on the matter,
leaving his spokeswoman to argue that the initiative
“promotes certain instruments of protection totally
inadequate to the social and economic reality of the
Horta”85. The promoters of the initiative called
Zaplana’s move “cynical…antidemocratic…and a
disrespect of the popular will”86 and asked other
parties in the regional parliament to pressure the
47revistavalencianad’etnologia
82 Iniciativa legislativa popular davant de les Corts Valencianes: Llei reguladora del procés d’ordenació i protecció de L’Horta deValència com a espai natural protegit, 2001. 83 ibid. 84 ‘La iniciativa en defensa de L’Horta reúne ya 50.000 firmas’, Levante-EMV (Valencia, 20 May 2001). 85 ‘’El Consell rechaza debatir la ley de defensa de l”horta pedida por 117.674 ciudadanos’,Levante-EMV (Valencia, 10 Jun. 2001). 86 ‘Los defensores de la huerta denuncian que el PP hurta el debates sobre su protec-ción’, Levante-EMV (Valencia, 7 Oct. 2001).
Partido Popular – in absolute majority – to debate
the measure87. Such waning hopes, however, were
crushed when the regional parliament declined to
do so. Promoters met the decision with anger and
tears, claiming “today is a day of mourning for
democracy.” 500 people met in the Cathedral plaza
on November 18 to protest the decision and
announce plans to create an Observatori to monitor
the loss of croplands and respond to urban
“aggressions.” Organizers promised a much bigger
demonstration for the future, shouting “the fight
continues.” Representatives of various opposition
parties attended to lend moral support, but without
any real voice in parliament, they could do little
more88.
VI: The End of a Regionalist Landscape?
Although the failure of the popular initiative Per
L’Horta cannot be said to mark the end of this
unique landscape, it perhaps marks the beginning of
the end of any serious hope of preserving L’Horta
from ultimate urbanization. For Valencian regional
government’s reluctance to protect L’Horta formally
has coincidently been followed by one of the most
feverish periods of land speculation and
construction in the city’s history, what geographer
Josep Vicent Boira calls a “Cement Rush” akin to
California’s 19th century “Gold Rush”89.
Between 1990 and 2000 urbanized lands in the
region grew by 60%, with the greatest growth
coming in the Valencia metropolitan area90. This
growth has come at the continued expense of
L’Horta, as reflected in a recent study documenting
the remaining lands under cultivation. While at its
height in 1863 L’Horta croplands totaled 7,350
hectares, by 2003 this amount had fallen to 3,394.
Such declines have been particularly dramatic within
those lands watered by the irrigation canal Na
Rovella adjacent to the city. Na Rovella’s croplands
peaked at 545 hectares in 1882, but fell to 174
hectares in 1995. With the construction of the ZAL
the irrigated lands in this irrigation district fell to only
86.4 hectares91. The trends are also ominous in the
better-conserved croplands of L’Horta Nord north of
the city, emblematic of the land-use changes
affecting all of the irrigated lands along each of the
canals represented by the sequiers comprising the
historically famed Tribunal de les Aïgues. “The data,
at the moment, could not be more clear,” the
study’s author Sanchis concludes. “Without decided
conservation action and a pact among interested
parties L’Horta will be destroyed,” he suggests, “in
the next 20 years we will see two or three sequies
(irrigation canals) disappear, and in the other 20
perhaps there will be very little left worth
protecting”92.
But there are few signs of effective political will
to preserve something of L’Horta. Although in 2004
the P.P. dominated regional parliament passed a Ley
de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje
48 revistavalencianad’etnologia
87 ‘La ILP per lhorta ha creado un clima de debate a pesar del rechazo del PP a tramitirla,’ Levante-EMV (Valencia, 26 Oct. 2001).88 ‘Los defensores de la huerta crearán un observatorio para denunciar las agresiones’, Levante-EMV (Valencia, 19 Nov. 2001). 89J.V. Boira Maiques, ‘L’Horta, el paisatge de la memòria’, Afers 47 (2004), pp. 7-11. 90 ‘El suelo urbanizado crece un 60% en 10años: El territorio consumido por edificaciones e infraestructuras aumenta 44.074 hectáreas’, El País (Valencia, 4 Jan. 2004). 91 C.Sanchis Ibor, ‘Les terres de l’Horta de València. Crònica de la recent reducció superficial del regadiu historic’, Afers 47 (2004), pp.111-128. 92 Sanchis, ‘Les terres de l’Horta’, p. 127.
(Law of Territorial Planning and Landscape
Protection, in Spanish), the law has been met with
skepticism. The law requires the study of the
landscape-impacts of planned growth, but these
measures (among others) have been called
inadequate by opposition parties, and in 2007
Valencians continued to wait for a promised Plan de
Acción Territorial de l’Huerta (L’Horta Territorial
Action Plan, in Spanish). Such skepticism is not
surprising given the growing infamy – local and
global — of the Comunitat Valenciana and its local
administrations for its uncontrolled growth and
corrupt planning, which prompted the European
Commission to investigate and formally reprimand
the region in 2005.
Although social movements remain active in
defense of L’Horta, their arguments do not
maintain the breadth of popular attention that
existed during the citizen’s initiative in 2001.
Political and legal efforts to protect L’Horta have
been stymied by conservative regional
government and unfavorable court rulings. Recent
efforts by the environmentalists and organic
farmers to have L’Horta declared as a Bien de
Interés Cultural (A Cultural Asset) under Valencian
law of cultural patrimony were rejected by
regional government. This decision was upheld in
January 2007 by the region’s highest court, whose
ruling cited the “impossibility” of halting growth
and creating a Central Park, which would clash
with the “urban reality” in which croplands are
“destined for other uses”93. And though local
Greens and others have sought recourse on the
European stage, which in part resulted in a
European Commission reprimand of the region,
these efforts have had little at the political scales
most important to L’Horta’s future: the local and
regional governments where land use and
territorial planning takes place. Ultimately
L’Horta’s fate will depend on local and regional
political dynamics.
Against this backdrop intellectual discourses
surrounding L’Horta have largely shifted to
pessimistic lament and resignation. In a 2004
special issue of the Valencian journal Afers, entitled
“L’Horta, El Paisatge de la Memòria” (“L’Horta, the
Landscape of Memory,” in Valenciano/Catalan),
scholars eulogized a rapidly disappearing landscape
of regional tradition. “(T)he mechanisms of
transformation and the calls for alarm have existed
for decades and decades,” Boira wrote, “and we
have not learned anything”94. Vicenç Rosselló, a
lifelong expert on L’Horta, was similarly pessimistic.
“Can we talk seriously of sustainability in a Horta
like that of Valencia where whole ambits have been
erased,” he wrote, “like that…of (the irrigation
district) na Rovella, which has lost two thirds of its
lands?”95. Newspaper editorials mirror these
sentiments. Urbanist Carles Dolç recently
commented on the “outstanding beauty of L’Horta
de Alboraia” and that city’s plan to rezone 400,000
square meters of its famed xufa farmlands for a
proposed mall, arguing “the occupation of L’Horta
has already surpassed the bounds of reason and
Alboraia’s plan could be the puntilla,” or the
moment when the matador ends the bullfight by
49revistavalencianad’etnologia
93 ‘El Tribunal Superior rechaza que se declare Bien de Interés Cultural la huerta valenciana’, El País (Valencia, 19 Jan. 2007). 94Boira, ‘L’Horta paisatge de la memòria’, p. 11. 95 V. Rosselló, ‘Les hortes mediterrànies’, Afers 47 (2004), p. 135.
killing the bull96. Architect Fernando Gaja recently
described Valencia’s real estate “boom” as tornado
whose damages cannot be counted until it passes,
but certainly include “the best agricultural lands
sacrificed to the whirlwind of construction.” But in
the end, he sadly notes, “this is a non-natural
catastrophe that assails a country satisfied and
complacent with what’s going on”97.
Such concerns about current urban and economic
development policies have failed to register electorally
as damage to the governing administrations of the
Partido Popular. In the recent 2007 elections regional
nationalist, communists, and greens joined forces in
an electoral coalition called Compromís pel País
Valencià, whose platform reflected growing (and
intersecting) frustrations over the fate of the region’s
cultural and natural patrimony. Its complaints were
echoed by a widely viewed protest video Ja en Tenim
Prou (We’ve Had Enough, in Valenciano/Catalan),
which depicted Valencia as threatened by urban
speculation and public corruption, themes echoed by
the more mainstream campaign by regional Socialists.
Despite being organized, energized, and “on
message” these groups – and the pro-Horta agenda
they represent – keep losing ground.
VII: New landscapes, new regionalisms?
Pondering the politics of displacement
The eclipse of L’Horta as regionalist landscape,
however, cannot be explained in reference to this
particular regionalism/landscape dialectic alone. At
key moments such as the approval of ZAL, a poll by
Levante – El Mercantil Valenciano reported on June
22, 1998 that 55% of people favored protecting the
Horta over continued urban growth. Three years later
117,000 Valencians signed the citizen’s initiative
calling for a building moratorium. Yet in spite of its
organizational efforts the pro-Horta movement
remains marginal, and P.P. governed municipal and
regional administrations continue pursuing
development policies at L’Horta’s expense. The
power dynamics beyond this seeming paradox are
complex and beyond the scope of this paper. But I’ve
suggested elsewhere that answers must be found in
that same, dynamic, regionalism/landscape dialectic.
If Valencian landscape and regionalism have been co-
constructed historically, that dialectic can be
redefined through new regionalist landscapes and
discourses. Understanding the end of L’Horta
requires the examination of the new landscapes and
associated discourses that now displace it, materially
and symbolically. Emblematic are the dramatic new
landscapes promoted by regional government
amongst what were croplands a decade ago.
The Ciutat de les Arts i de les Ciències (City of
the Arts and Sciences, in Valenciano/Catalan) is a
massive cultural-entertainment complex which
includes a science museum/center, a
planetarium/IMAX theater, an opera hall, and an
aquarium. Each facility, with the exception of the
planetarium L’Hemisfèric, has been touted as the
largest in Europe at the time of its construction.
Planned and paid for by Valencian regional
government, the complex has risen in the past
decade from former industrial sites and croplands
along the now-dry channel of the Turia River. The
50 revistavalencianad’etnologia
96 C. Dolç, ‘La huerta de Alboraia’, El País (Valencia, 6 Oct. 2007). 97 quoted in V. Sales, ‘La huerta que se nos va’, Levante-EMV(Valencia, 18 Dec. 2005).
construction of this dramatic cityscape, designed by
Valencian-born and internationally famous architect
Santiago Calatrava, has utterly transformed the area
between the city center and port, providing the
focal point for new residential and commercial
development marketed with its image and name.
The project has played a central role in reorienting
the city’s economy and urban landscape towards
cultural-entertainment and tourism, which
culminated recently with the America’s Cup sailing
race in 2007. Valencia, once considered a city
defined by L’Horta, now looks spatially and
economically towards the Mediterranean. Indeed,
the Ciutat de les Arts i de les Ciències physically
displaced portions of the ancient L’Horta de la
Punta: its foundations are rooted in fertile croplands
once watered by ancient Na Rovella irrigation canal.
This process of landscape reorientation and
displacement is not merely physical, but also
ideological. From its inception the urban
development of the Ciutat de les Arts i de les
Ciències has been inextricably interwoven with
regionalist discourses about technological and
cultural innovation, competitiveness, and the
repositioning of Valencia and city and region vis à vis
Europe and the World. In the nearly two decades
since its proposal by then regional president and
socialist Joan Lerma, the project has been planned
and promoted as a vehicle for not only luring
tourists, but reconstructing Valencia as thoroughly
modern. Through a succession of political
administrations, and a major shift to the hegemony
of the center-right Partido Popular, the project has
been used to symbolize Valencian modernity and
resituate the region vis à vis global flows of tourists
and investment capital. Regional government has
spent more than a billion Euros to give Valencia an
emblematic new cityscape, and has used its image to
justify its legitimacy to the Valencian electorate. As
leftists, environmentalists, and nationalists bemoan
the loss of iconographic landscapes like L’Horta and
the Valencian customs they represent, increasingly in
anti-globalization terms, the Ciutat de les Arts i de les
Ciències have been effectively used by governing
administrations of the city and region to construct –
materially and discursively — a new and
entrepreneurial and globally-oriented Valencian
regionalism. Under the respective electoral banners
of “La Nueva Valencia” (The New Valencia, in
Spanish) and “Confianza en el Futuro” (Confidence
in the Future, in Spanish) the city’s mayor Rita
Barbará and region’s president Francisco Camps have
solidified the hegemony of the P.P. and its neoliberal
vision of globally competitive, regional autonomy.
Rather than confront the contradictions of
L’Horta and the traditional Valencian identity it
represents, governing administrations have
constructed and promoted new regionalist
landscapes said to represent a new Valencian
regionalism. In a political environment where
regional nationalism and landscape are inextricably
entwined and inescapable, the landscape-
regionalism dialectic has simply been reoriented to
be more modern, open to the world, and friendly to
global tourism capital. If such transformations are
contested by the left, much of the Valencian
electorate seems willing accept these new
landscapes, regionalist imageries, and the
administrations promoting them. For centuries the
emblematic landscape of Valencian regional
51revistavalencianad’etnologia
difference was L’Horta98. But when the city’s
residents were asked in a 2005 survey to name five
places that spontaneously came to mind, the most
common response was the Ciutat de les Arts i de les
Ciències99. That same year the last croplands in the
nearby L’Horta de la Punta were expropriated and
graded, and construction of the port’s Logistical
Activity Zone well underway. In 2007 the municipal
and regional administrations responsible for these
displacements of L’Horta were again returned to
power, with absolute majorities. Today the Ciutat de
les Arts i de les Ciències has become the preeminent
symbol of the city, diplacing others like L’Horta in
regional space and imaginary.
VIII: Elegy to a landscape lost
Regionalism and landscape can become so
dialectically entwined as to be inseparable. As the
material basis and referent for specifically regional
ways-of-life, particular landscape processes and forms
help structure the political economy of regional
difference. This has traditionally been the case in
L’Horta de València where irrigated agriculture
developed in concert with very particular social
structure and customs, a relationship at the core of
the region’s historical trajectory. The political economy
of this Mediterranean region is rooted, literally and
figuratively, in the soils beneath and surrounding it
capital city and the irrigation flows that have watered
them. But this dialectic is as much discursive as
material, for the cultural landscape can figure in the
political construction of regional difference in myriad
important ways. As spaces where linguistic and
folkloric traditions are located, regionalist landscapes
are central to both the reproduction of everyday
practices of cultural difference, and ultimately the
ideological discourses that represent that difference in
regionalist politics. The dialectical relationship
between landscape and regionalism thus unfolds in
the built environment, everyday cultural practices,
and the charged meanings attributed to them. In few
places are these intersecting processes more richly
evident than L’Horta de València.
What makes the regionalism/landscape dialectic
even more complex, however, is that this relationship
– like the landscape and regional politics themselves –
is historically dynamic and contested. “National
identity is always contested,” Mitchell argues, “but the
genius of landscape is to obscure that fact”100. But this
is only part of the story. Certainly regionalists
/nationalists make it a particular point in fierce
ideological debates to ground their arguments in
regional history and tradition, ahistorically naturalizing
their very historically contingent arguments.
Traditional landscapes like L’Horta-as-landschaft offer
an inviting place to do this, as the example of the
folkloric Valencian regionalism of the renaixença
makes clear. But if landscape representations can
obscure these stratagems, overt contestation over
landscape – conspicuous cultural wars raged in and
through the landscape – can itself become a featured
element in certain kinds of regionalist discourse. The
attempts of environmentalist, nationalist, and anti-
globalization forces in Valencia to define L’Horta as a
traditional landscape under threat employs rhetorics of
both regionalist historicism and contemporary global
52 revistavalencianad’etnologia
98 A. Piqueras Infante, La identidad valenciana. 99 J.V. Boira, Informe sobre la encuesta: la imagen de la ciudad de Valencia 2005,unpublished report (València, Ajuntament de València, 2005). 100 Mitchell, Cultural landscapes, p. 385.
struggle. Landscapes can indeed be made to obscure
the marks of ideological struggle, but so too can
landscape become stage upon which to conspicuously
reconstruct regionalism as resistance. In bold words
painted on their farmhouses residents in La Punta
redefined a traditional symbol of folkloric Valencianism
– the barraca – as a site for and vehicle of resistance to
urbanization, globalization, and Madrid.
However deeply grounded regionalist politics –
whether traditional regionalism or anti-globalization
nationalism – are in traditional places like L’Horta,
regionalist iconographies of landscape are neither
immutable nor irreplaceable. L’Horta’s patchwork of
verdant croplands and network of irrigation flows,
though it dates to the Romans, will likely disappear
by this century’s end. And because this landscape
and its surrounding iconography has been so truly
and dialectically central to the constitution of
Valencian regionalism itself, it is not surprising that
traditional regionalists see the destruction of L’Horta
as the demise of Valencian difference itself. For those
on the nationalist left losing L’Horta would also mean
losing a primary issue around which they’ve
constructed nationalist/environmentalist/anti-
globalization resistance. But for Valencia’s governing
elites, whose project seems defined by forward-
looking modernity and outward-looking global
competitiveness, leaving L’Horta behind seems to be
an implicit (if not explicit) goal and very real
possibility. In the past decade the planning and policy
discourses of the Generalitat have constructed a
different, more entrepreneurial regionalism from
whole cloth, defining Valencian difference in relation
to hypermodern cityscapes rather than traditional
landscapes. Because the regionalism/landscape
dialectic is socially produced it is politically malleable,
it is also capable of being displaced by the
construction of new regional identities and the
landscapes said to embody them. The planning and
promotion of the Ciutat de les Arts i de les Ciències
by autonomous regional government may be the
most massive and most expensive example of these
new regionalist politics of landscape displacement to
be found in any European region today.
The continued remaking of European landscape
has always been inextricably related to the remaking
of European regionalism. As go regionalist
landscapes like L’Horta so do the particular discourses
of regional difference associated with them. Whether
or not the croplands of L’Horta de València continue
to offer a place – material or symbolic – to cultivate
discourses of Valencian difference remains uncertain.
If the regional differences that enrich the
geographical fabric of Europe have never been
essential and have always been produced through
historical contingency, then regionalism and regional
difference will outlive the particular landscapes in
which they were first incubated. But if millennia of
historical custom lend unique value (and perhaps
authenticity) to traditional regional landscapes, then
perhaps the rapid displacement of iconographic
places like L’Horta by newly fashioned landscapes
and imaginaries is not inconsequential. If regional
difference and landscape have been mutually
constructed over millennia in places like Valencia,
then the displacement of L’Horta means something
important to regionalism. What that significance is,
however, we do not yet know. But insights may
perhaps be found in the new regionalist landscapes
constructed upon the once-fertile soils of the old.
53revistavalencianad’etnologia
La geografía define un paisaje como histórico o cul-
tural cuando el espacio geográfico está impregnado
de historia, y por ello se diferencia de los espacios
económicos, que casi siempre dejan de lado la pro-
fundidad histórica. De manera que nos referimos a
un tipo de paisaje agrario vinculado a un dilatado
pasado y vivido en común por una colectividad; si
bien, en su proceso histórico ha ido conformando e
institucionalizando toda una serie de reglamentacio-
nes e improntas culturales, inspiradas en un “ethos”
comunitario, que han servido para regular las rela-
ciones de los agricultores entre sí y que dan su iden-
tidad colectiva a las comunidades que viven en dicho
territorio.
Desde este punto de vista, la construcción de
toda esta obra de orfebrería agro-ecológica que es
la huerta, podemos decir que narra esencialmente la
historia de este paisaje histórico: pues la expansión
del regadío y las formas de colonización de las zonas
regadas en la huerta explican más que otras circuns-
tancias el “Hecho histórico” que son los pueblos de
55revistavalencianad’etnologia
LA HUERTA HISTÓRICA DEL BAJOSEGURA. ALGUNAS CLAVES SOBRE SUFORMACIÓN, GESTIÓN DEL AGUA YSITUACIÓN E IMPACTOS ACTUALES
MANUEL DE GEA CALATAYUD*
En este artículo se plantea primero un rápido resumen de las bases históricas en las que se asienta la
formación y expansión decisiva de la huerta del Bajo Segura, pasando seguidamente a describir los
principios organizativos del regadío tradicional. Asimismo, se realiza una valoración de su situación
actual, enumerando los desequilibrios e impactos más notables que la afectan. Finalmente, concluye
con algunas propuestas para su protección y recuperación.
Key words: huerta, regadío andalusí, paisaje histórico, impactos medioambientales, patrimonio cultural.
In this article a rapid summary appears first of the his-
torical bases in which one agrees The formation and
expansion of the huerta del Bajo Segura, happening to
describe the organizational beginning of the traditio-
nal irrigation. Likewise there is realized a valuation of
his current situation, numerating the imbalances and
impacts more notable that they affect him. Finally he
concludes with some offers for his protection and
recovery
Paraules clau: huerta, andalusí irrigation, historic
landscapes, environmentals impacts, cultural Heritage.
la Vega Baja del Segura. Y, en efecto, para compren-
der el resultado de un proceso de más de una déca-
da de siglos (como el que nos ocupa) la apoyatura
histórica resulta imprescindible.
1.- La formación y expansión decisiva de la
Huerta del Bajo Segura
Las características de los ríos Segura, Guadalentín y
sus afluentes respectivos han condicionado en
buena medida la historia y evolución de toda la
cuenca.
De forma general, la disposición del parcelario
de la Vega Baja del Segura, perfectamente docu-
mentado en los fotogramas del Servicio Geográfico
del Ejército, nos refleja claramente la fisonomía de
su colonización tradicional; advirtiéndose las dos
áreas geomorfológicos básicas organizadas según
los principios rectores que se pueden deducir del
análisis arqueológico y de una lectura crítica del pri-
mer texto catastral importante el Libro del
Repartimiento de Orihuela (SS. XIII-XIV), y que apun-
tan hacia distintas épocas de introducción:
1º.- Las laderas de las alineaciones montañosas
que flanquean la huerta tradicional. Donde tanto la
disposición de los campos de cultivo como el riego
característico de boquera o escorrentía concentrada,
y el acondicionamiento de afluentes, propio de los
paisajes semiáridos, se organizan en íntima relación
con la pendiente y los conos de deyección de las
ramblas. Y cuyos orígenes son prehistóricos, con
transformaciones más significativas en época ibérica
y romana.
2º.- El fondo de valle fluvial. Zona donde desde
la colonización árabe la ocupación humana tiende a
transferir su centro de gravedad. Esta tendencia se
efectúa esencialmente sobre la base de una intensi-
ficación progresiva de la explotación del suelo.
Orientando así, una nueva ordenación del pobla-
miento desde las alturas de las alineaciones monta-
ñosas hacia las microtopografías del fondo del valle
fluvial; tal como acontece en la evolución morfológi-
ca de su propia capitalidad urbana Orihuela.
Para entender esta evolución debemos tratar,
sobre todo, de poner de relieve el acondicionamien-
to hidráulico “más meticuloso” que va establecien-
do la sociedad andalusí en el fondo del valle fluvial,
que culminará con la construcción de la red de
riego-drenaje principal generadora de un nuevo sis-
tema agro-ecológico: la huerta o área de agricultura
de regadío permanente que, en términos generales,
es la raíz de la trama del poblamiento actual.
Pero pasemos a ver esto en su contexto históri-
co originario. Los musulmanes que poblaron nuestra
zona fueron gente de origen muy diverso: los árabes
de varios países del próximo oriente, fundamental-
mente sirio-egipcios y por tanto de zonas con impor-
tantes ríos y regadíos, pero también bereberes igual-
mente de origen geográfico y tribal diverso, que
habían de formar una nueva sociedad, a base de
una estrecha relación con la población hispano-
romana indígena.
Los factores que influyen en este proceso de
colonización, arabización e islamización son muy
variados, presentando unos claros límites étnicos y
tribales en un principio, que tendieron a diluirse a lo
largo del tiempo.
Es por tanto en este contexto donde hay que
integrar, en primer lugar, diversas descripciones de
geógrafos y autores árabes medievales que consig-
nan, de forma concisa pero esencial, el aspecto geo-
56 revistavalencianad’etnologia
histórico primordial que acontece en la zona tras la
conquista. Estas noticias pensamos que son claves
para comprender como evoluciona la nueva coloni-
zación que cambió de forma progresiva, pero radi-
cal, nuestra comarca y el resto de las vegas del
Segura. A este respecto:
Al-Udri afirma:
“El territorio de Tudmir (Orihuela) es famoso por
la fecundidad de sus tierras y la exquisitez de sus
frutos. Se estableció en ella el yund de Egipto
(año 743). Su tierra está regada por un río de
iguales propiedades que el Nilo de Egipto”.
Y además añade:
“El río Tudmir posee norias que riegan las huer-
tas de este territorio”.
Al-Maqqari:
“La Cora de Tudmir se llama Misr (Egipto), por
parecerse mucho a este país: su río la inunda en
una época determinada del año, luego las
aguas se alejan y se realiza la siembra como en
Egipto”.
Y antes, Al-Razi, cuya obra, escrita hacia el año
950, sirvió de fuente, directa o indirecta, para todas
las demás relaciona el aprovechamiento de las creci-
das con los lugares de la Península Ibérica en que
contingentes sirio-egipcios del ejército de Baly se
asentaron a mediados del Siglo VIII. Con referencia
a Tudemir, dice Al-Razi:
“Et toda su tierra riega el río, assí como faze el
río de Nilo en la tierra de promisión”.
En efecto, las crecidas de un río alóctono como
el Segura inundaban y enriquecían históricamente
los campos del valle fluvial depositando en ellos el
légamo que contienen. El cual, como citan las fuen-
tes históricas: “es increíble lo que vale semejante
abono, preferible por muchos respetos al de los
estiercoles… En una tierra entarquinada se coge una
buena cosecha de trigo con solo un riego que se dé
por enero”.
Por tanto, al aprovechamiento de la inundación
como sistema de irrigación (probablemente de ori-
gen preandalusí), que en esta primera fase de colo-
nización islámica se va a ir mejorando y regulando,
se irá también superponiendo progresivamente,
como también confirman las fuentes escritas árabes,
una red de regadío ligada al río: a partir de estable-
cer complejos de azud-acequia en el área urbana de
Orihuela. Si duda, ello implicaría establecer una serie
de relaciones y pactos entre el poder local y las
comunidades de nuevos propietarios y campesinos
como pasos previos a la construcción de estos con-
juntos, que a su vez incluirían otros sobre la gestión
y vigilancia socio-institucional de las aguas así regu-
ladas. Y, especialmente en la vega baja del río, y esto
es también muy importante observarlo, se deberá ir
articulando una serie de mecanismos de defensa y
diseminación de avenidas para poder ir generando
estas nuevas formas de explotación del valle fluvial
(Gea, 1995).
De esta forma, una vez que la ciudad/madina de
Orihuela se configura como lugar estratégico ade-
cuado al nuevo poder andalusí. Esta se va transfor-
mando en la ciudad-hegemónica del valle del
Segura como resultado de una episodio de coloniza-
ción agraria, premeditado y progresivo, en base a
57revistavalencianad’etnologia
una consolidada nueva técnica agraria que condujo
a una nueva agricultura. El arroz, la caña de azúcar,
el algodón, la naranja, la sandía, la berenjena, la pal-
mera de coco, el trigo duro y otras plantas fueron
difundidas en occidente junto a la transferencia de
las nuevas técnicas hidráulicas. Ya que hay que sig-
nificar que todas estas plantas difundidas en occi-
dente por los musulmanes, eran originarias de cli-
mas tropicales o semi-tropicales donde habían inten-
sas lluvias en la época de crecimiento y no podrían,
por tanto, cultivarse en nuestro clima mediterráneo
sin regadío (Watson, 1998) (Fig. 1).
La creación de la huerta va adquiriendo un ritmo
más uniforme a partir de una mayor influencia y
acción del Estado cordobés, en paralelo al mayor
auge económico y demográfico de las ciudades del
sur que proporcionan al Emirato en el siglo IX el
poder financiero necesario para instaurar un sistema
de control administrativo y económico más intenso;
lo que en nuestro ámbito geográfico estudiado coin-
cide con la fundación de la nueva ciudad de Murcia.
A partir de este momento, los espacios periurba-
nos o interurbanos se irán ordenando en relación a
la formación del sistema de riego-drenaje que parte
directamente del río. Sistema articulado a través de
una complicada estructura técnica de esclusas y una
red de acueductos que se va adaptando a la ley de
la gravedad y a la microtopografía que exige la zona,
siguiendo en líneas generales los métodos de lo ríos
orientales en cuanto a tecnología (complejos azud-
acequia, norias, cenias, etc.) y distribución del agua.
Esta red de riego se va construyendo en su mayor
parte en las “tierras alta” del llano aluvial, a salvo de
la mayor parte de las crecidas del río e irá incardi-
nando toda una serie de nuevos núcleos de hábitats
rurales o potenciando los existentes. Desde enton-
ces la transformación del valle fluvial entorno a
Murcia y Orihuela es tan grande que supone la cre-
ación de un nuevo ecosistema de agricultura inten-
siva, con bancales cultivados como si fueran jardi-
nes.
El sistema de regadío, se evidencia ya decisiva-
mente implantado cuando el geógrafo Al-Udri des-
cribe, ya en la primera mitad del siglo XI (Periodo de
Taifas), que estaba articulada una amplia zona de la
Huerta entre Alcantarilla, Murcia y Beniel por un
lado y Orihuela, Callosa, Catral y Almoradí por otro,
con lo que se confirma que los hinterlands agrícolas
de Murcia y Orihuela ya se tocaban entre sí; el siste-
ma estaba pues, preparado para las sucesivas
ampliaciones posteriores. Y de la misma forma, para
seguir articulando la trama original del poblamiento
actual de la Huerta de la Vega Baja del Segura.
Es, por tanto, ante todas estas nuevas dinámicas
agrarias, políticas y económicas cuando aparecen
nuevos factores esenciales que forman parte tam-
bién de la aceleración de este proceso de coloniza-
ción periurbano e interurbano; ya que comienzan a
darse las condiciones para que una creciente comu-
nidad campesina y una oligarquía urbana, bien con-
solidada, pueda ir colonizando tierras poniéndolas
en valor mediante irrigación, creando nuevas explo-
taciones agrícolas alrededor de una red de caseríos.
58 revistavalencianad’etnologia
Fig. 1.- Bombillo de pie de la huerta del Bajo Segura.
Mientras que otras poblaciones rurales o alquerías
pudieron tener una potenciación o un origen dife-
rente como un cierto valor militar por su emplaza-
miento, representar un enclave importante en la dis-
tribución del riego o la red viaria, etc.; pudiéndose
organizar, sujetos a las obligaciones fiscales comu-
nes, por nuevas emigraciones o inmigraciones o a
través de las autoridades político-administrativas.
Este proceso histórico, caracterizado por el efec-
to disgregador del sistema de irrigación, va a susten-
tar ya en la etapa final almohade (según datos del
Libro del Repartimiento de Orihuela: a finales del
siglo XIII) a más de 60 alquerías o núcleos rurales,
que dominan una superficie irrigada de más de
44.000 tahullas (5.000 Ha.), de la que depende toda
la comunidad que gravitaba en torno a Madina
Uryula (Orihuela) (Fig. 2).
Asimismo, de forma general, interesa saber
que el riego de las grandes huertas andalusíes de
Orihuela y Murcia estaba bajo tutela administrati-
va del Estado andalusí, centralizado en cada ciu-
dad, cuyos funcionarios urbanos debían actuar en
beneficio de los intereses colectivos de todas las
comunidades individuales de la Huerta, normal-
mente constituidas a partir de las subdivisiones
características del propio sistema de riego. Hay
que destacar el hecho de que el agua en el rega-
dío de Murcia-Orihuela tiene carácter comunal, es
inalienable de la tierra y de distribución proporcio-
nal, mediante tandas, para asegurar el agua a
todos los regantes. Situación que es confirmada,
recogida y fijada, definitivamente en nuestro
regadío por Alfonso X, tras conquistar la zona
(Gea, 1997).
59revistavalencianad’etnologia
Fig. 2.- Acequias y azarbes con nombres árabes del Bajo Segura. Y disposición topográfica del poblamiento según el Repartimientode Orihuela (siglo XIII).
Todas estas dinámicas históricas y comunitarias y
la vigilancia socio-institucional garantizarán la estabi-
lidad del sistema. Ahora bien, a partir de estos prin-
cipios fundamentales (en donde podemos decir que
está el ADN del sistema) la ordenación espacial y la
gestión del sistema hidráulico va a ir adquiriendo una
mayor complejidad, ya que las ampliaciones del
agrosistema se van a ir realizando en sucesivas etapas
históricas que marcarán también su impronta.
En efecto, este es el trasfondo histórico. Pero
para finalizar este apartado cabe señalar que, sinté-
ticamente, esta realidad paisajística, humana y agro-
ecológica que es la huerta integra, producto del
esfuerzo de muchas generaciones, un conjunto
armonioso de valores y elementos patrimoniales
recogidos en la legislación vigente de ámbito auto-
nómico, nacional y europeo relativa al patrimonio
natural, cultural, ordenación del territorio, directiva
de paisajes, etc.
La huerta es un paisaje natural antropizado que
integra gran variedad de espacios: campos de culti-
vo, palmerales, saladares, etc., que constituyen
pequeños ecosistemas con una fauna y flora de gran
diversidad, de alto valor paisajístico y de gran belle-
za. Por ello constituye un paisaje antropizado de
especial interés para la Comunidad Valenciana. La
huerta, por tanto, tiene un alto valor ecológico
como pulmón verde para las poblaciones.
Es un sitio de interés cultural como producto de
la interrelación del hombre y la naturaleza que inclu-
ye e ilustra toda una serie de conocimientos y usos
tradicionales de la tierra, asociado con tradiciones
vivas y bienes históricos de significación universal.
Destacando por su patrimonio arqueológico, monu-
60 revistavalencianad’etnologia
Fig. 3.- Las cenias han sido uno de los elementos que más han configurado el paisaje huertano bajosegureño.
mental, hidráulico, etnológico, tradiciones popula-
res, etc.
Es un paraje de gran interés agrario, pues se
trata de un paisaje de regadío de origen andalusí
que ha ido evolucionado en función del desarrollo
tecnológico y la cambiante producción agrícola. En
ella conviven los usos más tradicionales con las nue-
vas tecnologías. Y, según el informe DOBRIS de la
Agencia Europea de Medio Ambiente (1998) sólo
existen cinco espacios similares en toda Europa, uno
más en España, la huerta de Valencia, y tres más en
el resto de España; calificándolo como: “paisaje que
es expresión física de las creaciones, conocimientos
y prácticas de la cultura tradicional agrícola” (Fig. 3).
2.- Principios organizativos del regadío histórico
y desequilibrios actuales en el sistema de repar-
to del agua
En efecto, como hemos prefigurado ya, la Huerta
segureña y su regadío histórico, descansan en una
cultura agraria comunitaria fuertemente institucio-
nalizada en la que determinadas pautas de conduc-
ta, como la equidad, la igualdad y la garantía de sos-
tenibilidad del medio y del líquido elemento predo-
minan sobre el concepto de beneficio comercial indi-
vidual. Por ello, aunque dentro de las comunidades
de regantes existieron históricamente conflictos y
abusos, siempre eran abusos ilegales fuera de las
ordenanzas de riegos, cuya gestión se ha regido
siempre por el principio de la igualdad.
En esta sociedad de regadío comunitaria la uni-
dad básica es la Comunidad de Regantes: la comu-
nidad autónoma de los regantes que riegan de un
solo acueducto principal, es decir, la suma de los
herederos regantes que forman parte del último y
más actualizado padrón de aguas de dicho cauce
principal.
Por su parte, los procedimientos de distribución
del agua de riego en el sistema hidráulico, básica-
mente, tratan de dividir proporcionalmente el volu-
men total del agua disponible que extraen del río
los azudes o presas. De ahí que una serie de azudes
(en gran parte con emplazamientos de origen anda-
lusí) permitan elevar el agua en los varios sectores
del río para su derivación por la red de riego-drena-
je, que forma la estructura técnica del sistema de
regadío. Esta estructura técnica, desde el momento
que comienza su implantación, por un lado, va
generando una capacidad productiva determinada
conforme avanza (con parones e incluso retrocesos
por causas naturales, guerras, etc.) y, por otro, va
imponiendo restricciones físicas al suministro y dis-
tribución del agua: creando nuevas regulaciones
como la de los regadíos “indotados”, los cuales
sólo podían regar con las aguas sobrantes de la red
ya establecida. Además, el sistema hidráulico está
sometido a un orden jurídico que regula su funcio-
namiento (reglas de tandeo, de prioridades, de
deberes comunales, etc.).
Concretamente existen, básicamente, tres nive-
les de distribución del “agua viva”: desde el río a los
canales principales, de éstos a los laterales y, final-
mente, de los laterales a las explotaciones. A través
de azarbes y azarbetas de drenaje las aguas de retor-
no o “aguas muertas” vuelven a los canales y de
ellos a las explotaciones situadas aguas debajo de
los mismos. Ello configura un sistema dual circulato-
rio comparable con la circulación sanguínea, que
termina produciendo una exquisita economía en el
61revistavalencianad’etnologia
aprovechamiento y un intenso reciclaje de los cauda-
les disponibles.
Así mismo, desde la etapa medieval, el reparto
de agua se distribuye proporcionalmente a todas las
tierras con derecho a ella. En el derecho consuetudi-
nario el agua no corresponde al propietario de la tie-
rra, sino a la propia tierra, y de esta agua el propie-
tario tiene derecho a tomar una cantidad de agua
proporcional al área de regadío que posee o gestio-
na. Estos reglamentos de distribución social del agua
reflejan claros modelos histórico-culturales de origen
andalusí que se han ido ampliando e institucionali-
zando a lo largo del tiempo a través de las costum-
bres, el derecho y los órganos de poder colectivo
(Glick, 1988) (Fig. 4).
Estas normas, por tanto, adaptándose a la dis-
ponibilidad del agua y a las irregularidades cíclicas
del río, mantuvieron las sucesivas ampliaciones his-
tóricas dentro de unos parámetros sostenibles hasta
la segunda mitad del siglo XX.
Ahora bien, en el progresivo déficit hidrológico y
en la consiguiente degradación de caudales poste-
rior tuvo honda repercusión el Decreto de 25de abril
de 1953, ya que significó el reparto sistemático de
todos sus recursos para favorecer el incremento de
nuevas demandas agrarias y urbanas, lo que perju-
dicaría sobre todo a los regadío históricos del Bajo
Segura, provocando también una situación de
sequía estructural permanente, a la que no pudo
poner remedio (como veremos más adelante) el tras-
vase Tajo-Segura (Calvo, 1999). De hecho, el río está
prácticamente seco en su desembocadura, en
Guardamar, donde vierte al mar un volumen de 30
hm³/año, cuando en condiciones naturales debería
desaguar unos 871 hm³/año. Se estima que el
Segura aporta unos 179 hm³/año al territorio valen-
ciano, si bien dicho volumen incluye aguas residua-
les sin depurar, drenajes cargados de sales proce-
dentes de los nuevos regadíos y donde no son extra-
ñas las concentraciones de nitratos y cloruros
(Olcina, Rico, 2002).
Todas estas circunstancias se inscriben en la dis-
tribución de aguas del sistema de regadío tradicional
y provocan la situación de precariedad y penuria
actual. Se trata, pues, de problemas que necesaria-
mente hay que prevenir y reducir a corto plazo para
mejorar las actividades socioeconómicas.
Por otra parte, en lo que afecta interna y pun-
tualmente a los procedimientos de distribución de
62 revistavalencianad’etnologia
Fig. 4.- El sistema de regadío se articula a través de una com-plicada estructura técnica de esclusas y una red de acueduc-tos que se va adaptando a la ley de la gravedad y a la micro-topografía que exige la zona. Todo ello va conformando estaobra maestra de empirismo agrícola que tanta prosperidad hadado a la zona.
aguas en la huerta, hay también que señalar que
algunos entandes tradicionales establecen impor-
tantes desequilibrios en las dotaciones de las unida-
des de riego de algunas acequias históricas. Pues,
en determinados casos, los tramos iniciales de las
acequias resultan beneficiados frente a los sectores
de cola.
En este contexto, es bien conocido que desde el
último cuarto de siglo XX, el desarrollo urbano de la
comarca ha provocado la introducción de pequeñas
modificaciones en los antiguos sistemas de tandeo
que, en lugar de reequilibrar el reparto de dotacio-
nes, han incrementado la desigualdad entre los
regantes. Así, uno de los ejemplos más notables de
lo que decimos es el de las reasignaciones en la
Acequia Vieja de Almoradí y en la de Callosa en
donde las primeras paradas históricas han sido supri-
midas, ya que la expansión urbana de Orihuela ha
eliminado buena parte de las tierras regables. Los
tiempos de riego de dichas unidades pasaron a
engrosar la primera parada activa cuyos regantes
disfrutan ahora de una posición privilegiada dentro
del sistema (Sanchís, Mancebo, 2005).
Finalmente, otro de los problemas puntuales
que hay que atender en la situación actual a que
está sometido el regadío en la Vega Baja, es el que
en la actualidad los sistemas de tandeo también
pueden determinar la calidad de aguas que recibe
cada unidad de riego. Pues, durante el período de
desembalse se producen sensibles cambios en la
salinidad y la carga contaminante del río Segura,
de manera que, dependiendo del momento en el
que se produce el riego, se obtienen diferentes
calidades de agua.
3.- Sobreexplotación de recursos de agua en la
Cuenca del Segura e impactos medioambienta-
les y urbanísticos en la huerta
Los problemas e impactos que sufre la cuenca del
Segura y su huerta histórica, no son muy distintos a
los de otras cuencas y huertas aunque, sin embargo,
en algunos casos adquieren dimensiones diferentes.
Así, conscientes de los impactos que ha tenido la
dinámica espacial desarrollista de los regadíos de la
cuenca del Segura, empezaremos por apuntar que
la recuperación y la productividad de la huerta histó-
rica exige una serie de cambios en el actual mode-
lo de gestión del agua, de cuya correcta asigna-
ción de los recursos va a depender el futuro del
regadío tradicional.
Respecto a esta cuestión, es de notar, primero,
que bajo la falsa homogeneidad de las “cifras agra-
rias” se oculta la existencia de dos realidades muy
diferentes, que es preciso tener en cuenta en el futu-
ro inmediato de la planificación hidrológica de la
demarcación del Segura: el regadío tradicional o la
agricultura familiar campesina y, por otro lado, un
regadío radicalmente distinto, y en gran parte arti-
culado a expensas del anterior, denominado precisa-
mente “agronegocio” por su pertenencia mayor-
mente al ámbito de la agricultura empresarial y lati-
fundista, alrededor del cual se ha aumentado en
unas seis veces la superficie cultivada en menos de
un siglo. De hecho, tan solo en la región de Murcia,
se ha pasado de 30.000 Has. a finales del siglo XIX
(momento en que está en pleno vigor el regadío tra-
dicional), a las entre 180.000 y las 200.000 Has. de
superficie cultivada actual (Pérez Picazo, 2000).
Ahora bien, dentro de esta rápida visión general
cabe subrayar, asimismo, que este enorme aumento
63revistavalencianad’etnologia
de superficies agrarias (en buena medida con predo-
minio de un latifundio con un impacto medioambien-
tal muy fuerte sobre el territorio), tiene su máxima
expansión desde 1970 al amparo de las expectativas
creadas por el Trasvase Tajo-Segura. De forma que, a
la creciente sobreexplotación de los acuíferos y de los
recursos disponibles en la cuenca hay que sumar el
problema añadido (y no resuelto) de que dicha expan-
sión ha detraído caudales que anteriormente nutrían
al regadío tradicional de las vegas históricas segureñas.
De acuerdo con los datos recogidos, uno de los
principales indicadores de esta continua ampliación
de las nuevas superficies de regadío por encima de las
inicialmente consideradas es el baile de cifras aporta-
do por distintos documentos técnicos entre 1972 y
1997 acerca del regadío atendido por el Trasvase.
Como se puede observar, la dinámica de los
hechos ha ido forzando a la progresiva asunción oficial
de una mayor superficie de nuevos regadíos atendibles
por el Trasvase y a una superficie final de actuación
que supera en unas 57.000 hectáreas el área inicial.
Y en segundo lugar, el volumen real trasvasado
se ha situado bastante lejos del máximo legal, base
de las expectativas y de toda la planificación de
superficies regables, a lo que ha contribuido, entre
otros factores, la correlación existente entre los
periodos de sequía en la cuenca del Segura y en la
cuenca del Tajo (Martínez, Esteve, 2000).
Vemos, pues, que los presupuestos que han sus-
tentado semejante modelo de desarrollo, tan des-
equilibrado como insostenible, en una cuenca semiá-
rida como la del Segura, se han basado en una políti-
ca hidráulica estructuralista en la que la abundancia
del recurso-agua depende exclusivamente de la
tenencia de capital y de la inversión de los nuevos
agentes económicos. Ahora bien, sobre el progreso
de estas grandes superficies constituidas por los nue-
vos regadíos hay que indicar que, en la actualidad,
han traspasado ya sus límites ecológicos (como
64 revistavalencianad’etnologia
Fecha
De 1972 a 1974
De 1980 a 1986
1997*
Documento
Decretos de Declaraciónde Interés Nacional dedistintas Zonas Regables
Planes Coordinados
Plan Hidrológico de laCuenca del Segura
Redotación del regadíoexistente (ha)
90.230
70.379
110.353
Creación de nuevosregadíos (ha)
50.880
76.876
87.825
Superficie total atendida
(ha)
141.110
147.255
198.178
Comparación de cifras relativas a las superficies atendibles por el Trasvase Tajo-Segura. Fuente: Proyecto de Plan hidrológico de laCuenca del Segura. (*) Las de 1997 están referidas a superficies brutas por ser las más comparables con los datos de los documen-tos anteriores (Martínez, Esteve, 2000).
Recursos trasvasadosAsignación legalEn esta tabla se presenta la evolución de los recursos reales tras-vasados en relación con la asignación legal máxima. (Fuente:Consejería de Medio Ambiente, Agricultura y Agua de la Regiónde Murcia. Servicio de Estadística). (Martínez, Esteve, 2000).
hemos observado) y económicos. Pues, este sector del
agronegocio es muy sensible a las alternativas de los
precios y de los mercados, a lo que hay que sumar la
competencia del cultivo hidropónico; de aquí su
endeudamiento crónico actual y su parcial abandono.
Esta situación incorrecta y desfavorable al rega-
dío histórico exige que dentro de la planificación
hidrológica actual de la demarcación hidrográfica
del Segura se identifique con claridad el paisaje his-
tórico y cultural de huerta y se le asigne un estatus
diferenciado a sus perímetros de riego. Estos regadí-
os tradicionales son los más antiguos de la cuenca y
por tanto deben tener niveles de prioridad de uso
superiores a los de otros regadíos surgidos con pos-
terioridad, en general desconectados espacial o fun-
cionalmente de los ríos y manantiales. Además,
estos regadíos tradicionales presentan valores
ambientales adicionales de carácter paisajístico, de
biodiversidad, de funcionamiento y dinámica de los
flujos hídricos y de patrimonio cultural que refuer-
zan la necesidad de su conservación y de que sean
reconocidos con un estatus específico que les otor-
gue la máxima prioridad dentro de los usos agríco-
las y medioambientales. Una exigencia esta, que es
demandada desde hace décadas por sindicatos
agrarios y grupos ecologistas (Fig. 5).
Por otra parte, pasando finalmente a los proble-
mas de carácter urbanístico, es sabido que otro de
los más fuertes impactos sobre la huerta bajosegu-
reña es el de la presión urbanística. Una presión
acentuada por la expansión del poblamiento resi-
dencial y turístico de nuestro litoral avanzando hacia
el interior, incentivada durante décadas por las dife-
rentes administraciones, lo que ha determinado una
fuerte competencia por el uso del suelo y del agua
con la huerta histórica.
Podríamos encontrar diversos ejemplos, pero tan
sólo haremos referencia aquí, por su impacto negati-
vo sobre la zona de huerta oriental en contacto con el
Parque Natural del Hondo, a uno de los últimos casos
que caracterizan este aspecto. Se trata del sector de
huerta oriental situado entre los azarbes del Acierto y
65revistavalencianad’etnologia
Fig. 5.- Plano del siglo XIX de la huerta del Bajo Segura.
Pineda a su paso por el término de Dolores en donde,
mediante el PAI Dolores Golf se reclasifica como urba-
nizable más de 1,6 millones de m.². Este PAI contem-
pla la construcción de más de 2.500 viviendas y un
campo de golf de casi 600.000 m.² sobre terrenos de
alto riesgo de inundación que forman parte de la
huerta de Dolores, muy vinculada espacial y ambien-
talmente al Parque Natural de El Hondo.
Además, dentro de este mismo contexto de pre-
sión urbanística sobre la huerta, otro problema aña-
dido en este espacio en tránsito hacia la urbaniza-
ción, es la aparición de numerosos establecimientos
industriales y núcleos de chalés ilegales en plena
área de huerta tradicional, con enormes dificultades
de acceso, servicios y tratamiento de aguas residua-
les, generando vertidos e importantes efectos ecoló-
gicos sobre la huerta. En este sentido, el ejemplo
más destacable, por su enorme repercusión, es el
caso del municipio de Catral (9.400 habitantes), en
el prelitoral de la Vega Baja, el cual está gravemente
condicionado desde hace unos cinco años por su
dualidad urbanística: la legal, el casco urbano; y la
ilegal, el imparable crecimiento ilegal representado
por 1.300 chalés diseminados en tres millones de
metros cuadrados de huerta tradicional. Esta segun-
da cara urbanística (el 25% del parque de viviendas)
llevó al Consell a intervenir el Plan General de
Ordenación Urbana (PGOU) del municipio el 3 de
octubre de 2.006.
Ciertamente, por la incidencia de los factores e
impactos que hemos expuesto, se hace patente la
necesidad de garantizar la sostenibilidad de la huer-
ta estableciendo límites al crecimiento urbanístico;
pues la competencia de los otros sectores económi-
cos por el uso del suelo está determinando una
constante pérdida de suelo agrario al poder pagar
por el suelo un precio superior, especialmente para
la expansión de las urbanizaciones turísticas. Los fac-
tores asociados a la mala gestión del territorio y a la
política agraria inciden también en estos cambios de
uso de suelo agrario.
Por otra parte, la huerta está ya saturada de
infraestructuras, por lo que el amurallamiento de
pueblos y la pérdida de grandes extensiones de
huerta (aprisionando la red de regadío tradicional y
la red de viales existentes) que supondrían la cons-
trucción de vías rápidas proyectadas (autovías y
autopistas: AP-37, CV-91 y CV-95) tendrían unos
impactos brutales en la comarca; todo ello existien-
do como existen alternativas aprovechando y mejo-
rando las infraestructuras ya hechas.
4.- El predominio de la explotación familiar y la
fragmentación de las unidades de cultivo en la
huerta
Otro de los factores estructurales que más caracteri-
zan el espacio de huerta tradicional del Bajo Segura,
en la actualidad, es el de su estructura agraria mini-
fundista, con protagonismo claro de la explotación
familiar campesina.
Esta tendencia a la fragmentación de la propie-
dad y la unidad de cultivo adquiere desde el siglo XX
una velocidad progresivamente mayor, hasta que a
partir de las décadas de 1950-1960 se transforma
en un auténtico acelerón.
El trasfondo histórico de este proceso de cambio
se puede resumir, principalmente desde la etapa de
mayor aceleración, en que superada la primera
etapa de necesidad que termina (tras la Guerra Civil)
cuando se inicia la década de los años 50: factores
66 revistavalencianad’etnologia
demográficos (tasas de fecundidad muy fuertes),
sociales (parcelación de las unidades de cultivo here-
dadas de padres a hijos, lo que posibilita el asenta-
miento de estos últimos pero fomentaba la autoex-
plotación) y económicos (la especialización y meca-
nización agrícola y ganadera), junto con la mejora
de productividad, afianzaron la posibilidad de acce-
so a la propiedad plena por parte de arrendatarios y
jornaleros, en unos años en los cuales se estaban
desarrollando nuevas modalidades de crédito agra-
rio (cooperativas, Cajas Rurales) mejor adaptadas a
las necesidades económicas de los pequeños explo-
tadores. Y ante esta situación se va a producir una
progresiva mutación y fragmentación de las unida-
des de cultivo, que se acelera, como hemos indica-
do, a partir de 1950-1960 (Fig. 6).
Asistimos, pues, a una serie de nuevos elemen-
tos que estimulan este proceso disgregador hasta
alcanzar casi 1980. Desde este momento la Vega
Baja está dividida en una multitud de pequeñas
explotaciones: que se eleva a 19.295 y cuyo tamaño
más frecuente no superaba la media hectárea (o lo
que es lo mismo, 4´5 tahullas). En la zona occidental
de la Vega la superficie modal, 1.120 m.², refleja
una parcelación extrema; en la centro-occidental
ascendía a 2.430 m.², y en las dos restantes –centro-
oriental y oriental- a 1.150 m.² y 760 m.² respectiva-
mente. La zona centro-occidental y centro-oriental
reflejan un minifundismo levemente atenuado: las
explotaciones con menos de 2,5 Has. de superficie
representaban el 86,14% en la primera y el 85,33%
en la segunda. Inversamente, los extremos occiden-
tal y oriental de la Vega muestran una situación
grave: el 86,26% en una y el 90,84% en otra tienen
menos de 2,5Has.
Por otra parte, si atendemos al marco de gestión
de la tierra, principalmente en las zonas que se
encuentran bajo la jurisdicción de los juzgados de
Orihuela, Callosa y Almoradí, en el centro-oriental
de la Vega. En ellas, como sucede en el resto, las
explotaciones son dirigidas mayoritariamente por
sus propietarios: el 89,1%. El resto se explotan en
proporciones similares en arrendamiento o en otros
sistemas (Cabrera, 1977; Anderson, Maass, 1985).
Información que se resumen en la tabla siguiente:
67revistavalencianad’etnologia
Fig. 6.- Actualmente la huerta, muy escasamente protegida, se haconvertido en el referente identitario, cultural y medioambientalde los ayuntamientos y municipios comarcales. Pero, al mismotiempo, es también utilizada como reclamo paisajístico (para pro-mocionarse) por el mismo urbanismo turístico que la depreda.
DISTRIBUCIÓN DE LAS FINCAS EXPLOTADAS DIRECTAMENTE POR SUS PROPIETARIOS SEGÚN TAMAÑO, EN ORIHUELA
NÚMERO Y PORCENTAJE
1
Huerta de Orihuela(Canales bajo la juris-dicción del JuzgadoPrivado de Aguas deOrihuela)
2Todas
4.831 100
3Menos de 1 Ha.
3.098 64
4Menos de 5 Ha.
4.168 86
5Menos de 10 Ha.
4.589 95
6Más de 50 Ha.
1 -
Finalmente, el cuadro estadístico sobre la estruc-
tura de la propiedad actual en la huerta de Rojales,
y el plano del parcelamiento que adjuntamos a con-
tinuación, reflejan, a escala de un municipio, la gran
fragmentación de la unidad de cultivo de la huerta
de Rojales; en este caso, una población localizada en
la zona oriental de la huerta de la Vega Baja del
Segura.
En conjunto, pues, las posibilidades de realizar
una gestión más eficaz de la huerta deberá replan-
tearse la viabilidad del tamaño de las explotaciones
agrarias más reducidas, las cuales, en algunos casos,
dejan de ser regadas y utilizadas. En este sentido es
seguro que la creación de bancos de tierras y la
garantización de rentas dignas a propietarios y
arrendatarios podrían mejorar esta situación, impul-
sando a la vez, una recuperación de la huerta.
Por lo demás, si tenemos en cuenta las condicio-
nes del medio. En nuestra agricultura suresteña, los
cultivos son tempranos, variados, altamente compe-
titivos en los mercados nacionales e internacionales,
y al margen de otras limitaciones no parecen seria-
mente amenazadas por la propia estructura agraria
interna o por sus formas de organización (Fig. 7).
68 revistavalencianad’etnologia
Tahullas Comuna:Huerta margen izquierdo
Tahullas Hila Noria:Huerta margen derecha
Riego Comunatahúllas0 – 11 – 22 - 33 - 44 - 55 - 66 - 77 - 88 – 99– 1010– 1111 – 1212 – 1313 – 1414 – 1515 – 1616 – 1717 – 1818 – 1919 – 2020 – 2121 – 2222 – 2323 – 2424 – 2525 – 2626 – 2727 – 2828 – 2929 – 30
Nº depropietarios
20347182383227272725121413109486113354534242
Riego Comunatahúllas30 – 3133 – 3436 – 3737 – 3838 – 3940 – 4141– 4243 – 4445 – 4646 – 4747 – 4849 – 5050 – 5151 – 5252 – 5353 – 5459 – 6064 – 6565 – 6668 – 6984 – 8599 – 100
+100
Nº depropietarios
11121022111111011000110
Hila-Noriatahúllas
1 - 22 – 33 – 44 – 55 – 66 – 77 – 88 – 9
9 – 1010 – 1111 – 1212 – 1313 – 1414 – 1515 – 1616 – 1718 – 1919 - 2022 – 2323 – 2424 – 2527 – 2836 – 3737 – 3840 – 4152 – 5364 – 6565 – 6668 – 69+ 100
Nº de propietarios
399
14112115713121211311111211111
Cómputo total…………………………………………..4.508 tahullas Cómputo total……….636 tahullas
CUADRO ESTADÍSTICO SOBRE LA ESTRUCTURA DE LA PROPIEDAD ACTUAL EN LA HUERTA DE ROJALES
Fuente: Cámara Agraria de Rojales. Año 2001
5.- Medidas de protección y objetivos inmedia-
tos en la recuperación de la huerta
En definitiva, convendría detenerse finalmente en
los objetivos y medidas necesarias para una protec-
ción y gestión efectiva de la huerta; sin duda, uno de
los principales aspectos a debatir, entre otras cues-
tiones, en el esperado Plan de Acción Territorial de la
Huerta (PATH) de la comarca del Bajo Segura. Y deci-
mos que “esperado” porque, aunque con carencias
significativas, el Plan de Acción Territorial de la
Huerta de Valencia, nuestra huerta gemela, lleva ya
más de un año de tramitación y debates
(www.cma.gva.es/pathuerta). Es por ello, que hace-
mos desde aquí un nuevo llamamiento público, muy
especialmente a la administración autonómica que
es la que tiene las competencias al respecto.
Y las conclusiones que podemos extraer, tanto
de lo expuesto en este trabajo, como de los debates
y propuestas que se han suscitado hasta la fecha
(entre los que destacamos las “Jornadas de Orihuela
por la Recuperación de la Huerta y su Patrimonio”,
organizados por la Plataforma Cívica Comarcal
“Segura Limpio”, con fecha del 02/06/2001), pare-
cen claras:
69revistavalencianad’etnologia
Fig. 7.- Plano del parcelario de la huerta actual de Rojales.
En primer lugar, es fundamental asumir política
e institucionalmente la protección y preservación de
este patrimonio milenario poniendo en marcha con
urgencia, y con el máximo consenso social posible,
un “Plan Especial de Protección y Recuperación
de la Huerta del Bajo Segura”. De forma que se
pueda abordar con rigor una ordenación territorial
sostenible, y en conjunción, que haga posible una
recuperación efectiva de este agrosistema vivo de
tan alto valor cultural y social. Para lo que es nece-
sario un cambio radical en los medios y en la estruc-
tura de los órganos para la toma de decisiones: que
deberían de tener un carácter interinstitucional con
una amplia representación de expertos y represen-
tantes de agricultores y agentes sociales.
En segundo lugar, la huerta precisa para su pre-
servación dignificar el trabajo de los agricultores:
incorporando ayudas por la custodia del paisaje y
beneficios fiscales. Asimismo, estas nuevas iniciativas
deben promover una mejora de las redes de comer-
cialización de los productos agrarios, sellos distintivos
para los productos de la huerta, etc.;… No se trata de
regalar el dinero, sino de acabar con la gran desgra-
cia endémica que ha tenido siempre el agro: el agri-
cultor compra lo que necesita para producir a como
le quieren vender y vende lo que produce a como le
quieren comprar; él no pone el precio nunca. Luego
se ven unos precios de venta al público que multipli-
can por 10 el percibido por el agricultor. El precio del
pan es hoy 20 veces superior al del trigo.
En definitiva, la necesidad de esta visión integral
es clave para la aplicación de una nueva gestión
política e institucional; pues hay que tener en cuen-
ta que los valores históricos, culturales y ambientales
de las huertas históricas son un patrimonio de fun-
damental importancia en la generación de presentes
y futuras políticas integrales, y, en el impulso de
otras actividades económicas que las exclusivamen-
te agrarias;… Por citar alguna que representa ya
toda una realidad: todo lo relacionado con el des-
arrollo del turismo cultural (Fig. 8).
BibliografíaANDERSON, R y MAASS, A. (1985): Un modelo de simulación
para sistemas de regadío. Madrid – Salamanca.CABRERA, P. y otros (1977): La comarca de la Vega Baja del río
Segura. Universidad de Murcia, 1977.CALVO, F. (1999): “Caudales propios y foráneos en una cuenca
exangüe: La del Segura”. En los usos del Agua en España,Instituto Universitario de Geografía, Universidad de Alicante,Caja de Ahorros del Mediterráneo, pp. 485-508.
GEA, M. (1995): La construcción del paisaje agrario en el BajoSegura. De los orígenes hasta la implantación de la red deriego-drenaje principal en el alfoz oriolano. Alquibla1.Revista de investigación del bajo Segura, pp. 65-70.
GEA, M. (1997): La formación y expansión decisiva de La Huertade Murcia-Orihuela: un enfoque desde la perspectiva de laOrihuela Musulmana (siglos VIII-XIII). Alquibla nº. 3.Revistade investigación del bajo Segura, pp.155-217
GLICK, T. (1988): Regadío y Sociedad en la Valencia Medieval.Valencia, 1988.
MARTÍNEZ, J. y ESTEVE, M. (2000): “El regadío en la cuenca delSegura y sus efectos ambientales y sociales”, en Gestiónalternativa del agua en la cuenca del Segura. Murcia, 2000.
OLCINA, J. y RICO, A. (2002): “Sobreexplotación de recursos deagua y conflictos de uso en el País Valenciano”. En Factoreslimitantes para el desarrollo de la agricultura en las comarcasde Alicante, Quaderns Agroambientals nº. 2, FundacióInstitut Valencià d´Investigació i Formació Agroambiental.
PÉREZ PICAZO, M. T. (2000): “Auge y decadencia del regadío tra-dicional en la región murciana: 1850-1960. Los logros deuna agricultura de dominante campesina”. En el agua en lahistoria de España, Ed. Universidad de Alicante.
SANCHÍS, C. y MANCEBO, P. (2000): “La organización del riegoen el regadío histórico de la Vega Baja del Segura.Desequilibrios, reformas y perspectivas”. Congreso NacionalGestión del Agua en Cuencas Deficitarias, Orihuela.
WATSON, A. (1998): Innovaciones en la agricultura en los prime-ros tiempos del mundo islámico, Granada.
70 revistavalencianad’etnologia
Fig. 8.- Vista aérea de un sector de la huerta bajosegureña
71revistavalencianad’etnologia
OFICIOS TRADICIONALESDE LA HUERTA DE VALENCIA
RICARDO ORTÍ PIERA*
The traditional trades of the Valencian garden have
desparecido in his practical totality. It is, for this rea-
son, more necessary that to never delimit conceptual
of that a traditional trade consists.
Key words: huerta, tradition, trades, unions..
Cada vez es más difícil ver al agricultor labrando la
tierra o a su mujer con la cesta dirigirse al mercado
para vender sus productos, desgraciadamente la
sociedad industrial ha evolucionado tanto y tan
rápido que aquellos oficios básicos en otro tiempo
actualmente sólo son analizados y estudiados para
preservarlos del olvido, pasando a ser considerados
como tradicionales.
Es muy complicado recopilar todos los oficios
tradicionales de la huerta de valencia debido a su
extensión territorial, que da lugar a una cuantiosa
diversidad de los mismos, también lo es delimitar
conceptualmente que es oficio tradicional. Por este
motivo comenzaremos por clarificar ¿qué es?
¿cómo es? para luego citar algunos ejemplos y
finalizaremos analizando la situación actual.
Concepto. Artesanía y gremio
El término oficio tiene su origen etimológico en la
palabra latina officium (en castellano se traduce
como ocupación habitual), que por definición es* Sala Parpalló
Los oficios tradicionales de la huerta valenciana han desparecido en su práctica totalidad. Es, por ello,
más necesario que nunca delimitar conceptualmente en que consiste un oficio tradicional.
Palabras clave: huerta, tradición, oficios, gremios.
la profesión mecánica o manual donde se produ-
cen o modifican objetos. Como podemos ver su
definición es un poco vaga y superficial, por esta
razón vamos a intentar delimitar su significado en
el contexto de la huerta de Valencia. Cuando se
habla de oficio la tendencia general de los inves-
tigadores es relacionarlo con dos conceptos, el de
artesanía y el de gremio, íntimamente relaciona-
dos entre sí.
En primer lugar analizaremos los gremios. Su
definición podría ser la de corporación profesional
compuesta por artesanos o industriales dedicados
a un arte u oficio en una localidad. Su precedente
inmediato fueron las cofradías de los siglos XIII y
XIV, que fueron constituyéndose en gremios a prin-
cipios del siglo XV. Su finalidad inicial era la religio-
sa y benéfica pero posteriormente se fueron trans-
formando en mecanismos de defensa de los intere-
ses de sus miembros, llegando a establecerse y par-
ticipar del gobierno de las ciudades en su época de
esplendor.
El caso valenciano ha sido analizado en pro-
fundidad por Tramoyeres Blasco en su libro
“Instituciones Gremiales”. Para el autor su origen
está en los antiguos colegios de artes y oficios
romanos (Collegia artificum vel opificum) estructu-
rados por lazos paternofiliales. Su evolución y con-
solidación en época cristiana dio lugar al nacimien-
to de los gremios medievales (denominados cofra-
días en sus inicios), cuyo esplendor se plasma en la
participación en la vida política de la ciudad. Entre
las cofradías medievales ya encontramos los ofi-
cios de herreros, molineros, calafates, agriculto-
res,…, el autor registra en su libro un total de 132
oficios conocidos. Las cofradías tuvieron una pri-
mera etapa cuyo carácter fue predominantemente
religioso, muestra de ello era la elección de un
santo como patrón o la participación en las cele-
braciones de fiestas religiosas, como por ejemplo
la cofradía de agricultores invocada por San
Agustín y a la que se rinde culto en la capilla del
convento de los agustinos o la cofradía de calafa-
tes que se constituye bajo la protección de San
Guillermo al que se venera en el convento de los
Trinitarios. La segunda etapa, que se inicia en el
1400, a diferencia de la anterior se caracteriza por
la preeminencia del aspecto económico y técnico.
En ésta comienza a desarrollarse la reglamenta-
ción, cuyo objetivo era incrementar el control
interno y potenciar la defensa de la corporación
frente agentes externos, convirtiendo a los gre-
mios en grupos extremadamente proteccionistas,
entre los cuales continúan estando los agriculto-
res, pescadores, calafates, herreros, carpinteros,
etc…. Su evolución continuó siendo ascendente
hasta la expulsión de los moriscos en 1609, en
esta fecha comenzó su declive que se hizo paten-
te en 1813 en las Cortes de Cádiz, cuando se
decretó la libertad de industria y la extinción de los
antiguos gremios. Otro autor que investigó sobre
el tema fue el Marqués de Cruilles, que publicó en
1883 un glosario de oficios artesanales, donde
registró hasta 62 en la ciudad de Valencia.
En general las cofradías o gremios estaban inte-
grados por miembros de la misma familia, donde
los hombres ocupaban los puestos públicamente
más reconocidos mientras que las mujeres y los
niños tenían un rol secundario.
Su supervivencia estaba sujeta a los cambios de
la moda o a la competencia externa, que producía
72 revistavalencianad’etnologia
productos más baratos y de mejor calidad, por ello
muchos oficios desaparecían y nacían otros nuevos.
Esta institución tenía un carácter preponderante-
mente urbano frente al rural de la artesanía.
El segundo concepto es el de artesanía, que
consiste en todas aquellas actividades donde se
producen obras decorativas o con pretensiones
artísticas, caracterizadas por prevalecer el trabajo
manual sobre el mecánico. Su producción se des-
tina a cubrir las necesidades domésticas, se define
por su calidad y por la personalización del objeto
frente a la masificación del trabajo en serie. No
necesitan una fuerte inversión, ya que no se invier-
te en maquinaría, y sus materias primas son pro-
pias, siendo fácil su adquisición por parte del arte-
sano. Nació en la sociedad precapitalista vinculada
a la actividad agrícola, de ahí que esté ligada al
ámbito rural. Otro rasgo que la caracteriza es la
consideración de sus productos como obras de
arte. La decadencia de la artesanía se inicia con la
revolución industrial, en ese momento se produce
el tránsito del trabajo manual al mecánico, por lo
que la actividad artesanal queda obsoleta, y sin
opción a competir con productos en serie, con pre-
cios más baratos y con costes reducidos.
Los oficios tradicionales de la huerta de
Valencia, a nuestro entender, son una combinación
de los anteriores términos con los cuales podríamos
componer la siguiente definición; conjunto de pro-
fesiones manuales del ámbito rural y urbano que
producen bienes de consumo para cubrir las nece-
sidades domésticas y sociales, en algunos casos con
finalidad artística.
Se organizan en torno al hogar y a la familia,
que son los que marcan el funcionamiento interno,
designando los roles de cada miembro dependien-
do de su condición sexual y generacional, otorgán-
doles un lugar destacado o secundario dentro de la
organización.
El trabajo se articulaba alrededor del hogar,
entendido como una forma de organización social
centrada en la explotación agraria. La composición
del hogar tenía como elemento fundamental la
fuerza de trabajo, el cual establecía la jerarquía
dentro del grupo. La familia es el núcleo del hogar,
está compuesta por la pareja, sus descendientes y
la parentela.
La estructura de los oficios se basaba en la divi-
sión de tareas por sexo, ocupando los hombres un
lugar distinto a las mujeres; este hecho es conside-
rado como ley natural y cualquier ruptura en esta
cadena significa una alteración en el orden estable-
cido. El entramado organizativo del hogar depen-
día directamente de la producción, que es la base
de la subsistencia de la familia, y no de la reproduc-
ción en sentido biológico, que aunque repercute en
la continuidad generacional no aseguraba el futuro
del hogar, por lo que hallamos en la posición domi-
nante al cabeza de familia encarnado en la figura
del hombre como un poder central, debido a su
dominio sobre la producción, y en un escalafón
inferior se situaría la mujer, descendientes y familia-
res. Las mujeres ocupan un plano subsidiario, su
trabajo es considerado como “ayuda” otorgándole
un papel secundario y accesorio al realizado por el
hombre. Como se puede observar, existe un senti-
miento tradicional de rechazo del trabajo femenino
en la sociedad tradicional.
Los oficios se estructuran bajo el auspicio de la
unidad familiar, generalmente todos los miembros
73revistavalencianad’etnologia
de una familia ejercen el mismo oficio, dependien-
do su posición de la edad y del sexo. Para proteger-
se frente a otros oficios y a otros agentes externos
adquieren un carácter endogámico, por este moti-
vo se transmiten los conocimientos técnicos de
padres a hijos y se realizan alianzas matrimoniales
con otros miembros del oficio. La crisis del hogar se
produce con el cambio generacional, en ese
momento se produce una ruptura que puede aca-
bar con la desaparición del oficio.
Los estudios realizados en comunidades agríco-
las, como los de A. V. Chayanov, han determinado
que la producción está a cargo de la familia y la
composición del hogar dependerá del trabajo que
desempeñen sus miembros. El objetivo primordial
es cubrir las necesidades de los miembros, subsis-
tencia, al mismo tiempo que asegurar su reproduc-
ción y por lo tanto su supervivencia.
Como ya hemos dicho, el papel del hombre
dentro del oficio como dominador de la produc-
ción le otorga el privilegio de ocupar la posición
predominante en el resto de ámbitos de la socie-
dad, siendo reconocido públicamente y valorado
socialmente por el resto de miembros de la comu-
nidad. Sin embargo, el papel de la mujer es secun-
dario, se ve restringido al ámbito privado o domés-
tico sin ser reconocido socialmente, a pesar de
existir trabajos imprescindibles para cualquier
sociedad como el de nodriza o matrona, que ape-
nas tienen relevancia social. En las explotaciones
agrícolas el hombre se dedica a las labores del
campo, y las mujeres y niños trabajan en activida-
des industriales o relacionadas con la agricultura,
pero en ningún momento se considerarían como
eje de la subsistencia. En el caso de los grandes
latifundistas o terratenientes existe una diferencia
con lo anteriormente comentado, ya que en el
caso de fallecer el varón su lugar lo ocuparía la
mujer sucediéndolo en la posición dominante, la
administración, cosa que no ocurre en el caso del
pequeño propietario de una explotación agrícola.
También se puede establecer una jerarquía dentro
del status de la mujer, que podría ser por edad
(jóvenes y adultas), y por su situación civil (casada,
soltera o viuda).
Se observan diferencias entre el ámbito urbano
y rural con respecto a la concepción de oficio. En la
ciudad tiende a ser estable y con un carácter indus-
trial (mecanizado) y en el campo es temporal y arte-
sanal (manual) exceptuando el oficio de agricultor,
por este motivo se considera más especializado el
urbano que, a pesar de poseer grandes diferencias
internas, es más valorado y mejor retribuido que el
rural, cuya economía se basa en la agricultura, y la
actividad artesanal sólo representa un complemen-
to a la economía familiar. Como consecuencia de
estas diferencias, se inicia un incipiente proceso
migratorio que produjo el paulatino abandono del
ámbito rural y a la larga el declive del campo y de
los oficios rurales.
Algunos ejemplos de la Huerta de Valencia
En el caso de la huerta de Valencia, la base de la
economía ha sido la agricultura intensiva, en la
que destacan los cultivos de arroz y naranja, con
los cuales se ha conseguido ampliar los mercados
y abastecer tanto el consumo nacional como inter-
nacional, gracias a los avances en las técnicas de
producción y en los medios de transporte. La fami-
lia ha sido el pilar del sistema agrario, estaba con-
74 revistavalencianad’etnologia
formada por todos los miembros del hogar, cada
uno de los cuales realizaba unas tareas adecuadas
al status que ocupaba (cualidades, sexo o edad).
Antiguamente, el principal medio de vida era la
agricultura complementado por la producción
artesanal y la ganadería, por el contrario en las ciu-
dades los oficios eran la única fuente de ingreso
familiar.
En estas últimas décadas, la agricultura atra-
viesa un momento complicado, ya que ha dejado
de ser rentable (salarios, precios de venta,…),
también ha influido la especulación urbanística en
la venta de terrenos para la construcción, y la dis-
gregación familiar acontecida por la incorpora-
ción de los descendientes al mercado laboral de la
ciudad. Por este motivo se ha producido el pro-
gresivo abandono de la huerta de Valencia, provo-
cando el declive o la desaparición de los oficios
tradicionales.
Algunos ejemplos de oficios tradicionales de la
huerta de Valencia son:
Agricultor.- La agricultura es la actividad princi-
pal de la sociedad tradicional, por lo que el oficio
de agricultor era el más extendido en la huerta,
pero con los cambios sufridos en la sociedad
moderna ha dejado de ser tan rentable como
antes. Los cultivos característicos son la naranja y
el arroz, pero existen más productos. El trabajo
suele ser realizado por el hombre, participando la
mujer en pequeñas labores muy concretas, en la
actualidad participan en el proceso de selección y
de embalaje del producto. Con lo que respecta a
las herramientas, se observa un proceso estanda-
rizado de sustitución de la tracción animal y del
utillaje antiguo por maquinaría, que permite al
agricultor reducir los gastos, principalmente los
salariales.
En los años 60, la agricultura se situó por
debajo de la industria en rendimientos, pero ha
continuado siendo rentable, muestra de ello son
los índices estadísticos de exportación al mercado
interior e internacional. En la actualidad, existe
concienciación de la importancia de la actividad
agrícola y del oficio de agricultor, por eso se han
creado diversos museos etnológicos como son los
del arroz de la ciudad de Valencia o el comarcal de
l’Horta Sud.
Ceramista.- El oficio tiene su origen en la anti-
güedad pero se consolidó en época musulmana
en la huerta de Valencia. Existen dos grandes cen-
tros productore,s Manises y Paterna, ambos han
conseguido dar nombre a su producción cerámi-
ca. El oficio de ceramista ha cubierto las necesida-
des domésticas de los valencianos a lo largo de los
siglos, y en la actualidad ha conquistado otros
mercados. El trabajo depende exclusivamente de
dos factores: el horno y el barro. El proceso de
producción es lento y se necesita un alto grado de
especialización por la complejidad que conlleva la
regulación de la temperatura. Antiguamente la
mayoría de la producción era exclusivamente para
el uso doméstico, en la actualidad también se
oferta como elemento decorativo. En general, el
hombre ha ejercido el oficio, transmitiéndose el
arte de padres a hijos, con los cambios acaecidos
en la sociedad la mujer se ha incorporado pero de
forma esporádica. Son numerosos los museos
cuya temática gira en torno a la cerámica y a su
75revistavalencianad’etnologia
producción como el museo González Martí en
Valencia o los museos municipales de Manises y
Paterna.
Carpintero de Ribera-calafate.- Este oficio se
concentra en el puerto de Valencia y en las pobla-
ciones vecinas a la Albufera, en nuestro caso nos
centraremos en las de Silla y Catarroja, situadas
en zona sur de la Huerta de Valencia. Las figuras
de carpintero de ribera y calafate se funden en
una misma, a pesar de ser trabajos totalmente dis-
tintos lo realiza una misma persona, por un lado
diseña, corta la madera y ensambla, y por el otro
impermeabiliza y calafatea la barca. Las embarca-
ciones han sido imprescindibles para cazadores,
pescadores, agricultores y habitantes de la
Albufera, por este motivo el oficio de carpintero
de ribera o calafate poseía un gran prestigio
social.
En la actualidad, la profesión ha desaparecido
prácticamente, apenas quedan dos o tres calafates
dedicados en exclusiva al oficio debido a la escasa
demanda, solamente fabrican embarcaciones
recreativas y reparan las barcas de los pescadores.
Se ha producido un paulatino cambio en las herra-
mientas y en los productos; la sierra manual es
eléctrica o el alquitrán se ha sustituido por la fibra
de vidrio, únicamente se mantienen las antiguas
plantillas en su construcción. Sobre el oficio existen
innumerables menciones en distintas exposiciones
relacionadas con la Albufera o con el puerto de
Valencia, como por ejemplo la realizada por el
Museu Valencià d’Etnologia “La vela llatina.
Barques a l’Albufera”.
Escobero-Granerer.- Oficio en vías de desapari-
ción, ya que las escobas de palma o palmito ya no
se utilizan. Desde su origen fue una actividad com-
plementaria, porque no daba para vivir. En los años
30, la producción alcanzó su apogeo, llegándose a
comercializar en toda la provincia y en el mercado
nacional. Torrente era la población con mayor pro-
ducción de escobas de la Huerta de Valencia, lle-
gando a ser reconocida en España como centro
productor. La profesión fue trasmitida de padres a
hijos, las escobas se elaboraban manualmente aun-
que se utilizaban diversas herramientas necesarias
en el arduo proceso de producción. Entre los inves-
tigadores etnólogos ha existido un especial interés
sobre el tema, que ha dado lugar a exposiciones
monotemáticas, artículos y libros, gracias a los cua-
les este oficio aún se conserva en la memoria.
Pescador.- La actividad pesquera ha sido básica
para la sociedad tradicional. Valencia como el resto
de pueblos ribereños del Mediterráneo ha aprove-
chado los recursos que le ha aportado el mar. Los
pescadores de la Huerta de Valencia se han estable-
cido en las zonas cercanas al mar y en la Albufera
para situarse próximos a los recursos. Siempre ha
sido una actividad rentable ya que complementaba
la alimentación, pero con las mejoras técnicas pro-
ducidas en estas últimas décadas, como la creación
de piscifactorías, o la discriminación sufrida por la
pesca causada por la sobreexplotación, han ido
mermando los rendimientos de la pesca. En la
actualidad, los pescadores trabajan con nuevas
herramientas y técnicas, en algunas ocasiones obli-
gados por las nuevas reglamentaciones, pero en
ocasiones se continúa pescando como se hacia
76 revistavalencianad’etnologia
antes. La profesión al igual que otras tradicionales
es transmitida de padres a hijos, pudiendo encon-
trar en una embarcación a varios miembros de una
misma familia, todos ellos hombres. La mujer se
ocupa del arreglo y venta del pescado. No suelen
encontrarse museos dedicados exclusivamente a la
pesca pero sí que hacen referencia, al igual que
artículos y libros.
Tejedor.- Desde los orígenes de la humanidad el
ser humano ha necesitado protegerse de los cam-
bios de temperatura, por este motivo la elabora-
ción de prendas ha sido un elemento indispensa-
ble en la sociedad para poder adaptarse al medio
y sobrevivir. Este oficio ha sido familiar, transmiti-
do de padres a hijos, participando en su elabora-
ción tanto los hombres como las mujeres. Las
mejoras técnicas acaecidas, han provocado el
abandono del trabajo manual, pero Valencia se ha
adaptado y continúa siendo un centro productor
de referencia de artículos textiles. Tanto los muse-
os, como exposiciones o publicaciones científicas
han recogido las distintas etapas de la artesanía
textil en Valencia, describiendo sus técnicas, sus
materias primas, y las herramientas empleadas,
como por ejemplo el Colegio de Arte Mayor de la
Seda en Valencia.
Carpintero.- Es un oficio transmitido de padres a
hijos. Esta profesión ejercida únicamente por hom-
bres es considera socialmente como una profesión
de prestigio. La carpintería ha evolucionado en las
últimas décadas, pasando a convertirse en una acti-
vidad más mecánica que manual. Los carpinteros
producen en la actualidad trabajos artesanales por
encargo, lo que les retribuye pocos ingresos que
complementan con otros trabajos de perfil menos
artesanal. Al igual que otros oficios, hallamos gran
cantidad de documentación, exposiciones y muse-
os que hacen referencia sobre él.
También creemos conveniente citar otros ofi-
cios que por su antigüedad y sus rasgos han sido
considerados tradicionales por algunos autores,
pero que han adquirido relevancia y se han consti-
tuido como tal en tiempos más recientes, como
son:
Artista fallero.- Su origen podría situarse a finales
del siglo XVII, cuando las Fallas son declaradas
como fiesta oficial, pero se constituye como tal en
el siglo XX. En una primera etapa, el oficio estaba
constituido por carpinteros, ya que el material que
se utilizaba para la combustión era la madera. Con
el afianzamiento de la fiesta, las Fallas fueron
adquiriendo un carácter más artístico y complejo,
convirtiéndose en obras de arte esculpidas por pro-
fesionales que se dedican en exclusiva a su realiza-
ción. Su producción es resultado del trabajo de un
colectivo multidisciplinar, que poseen conocimien-
tos de carpintería, pintura, escultura,… Un rasgo
característico de los artistas falleros es que no sólo
trabajan en su taller, también lo hacen en la calle.
Los profesionales de este oficio suelen ser hombres
aunque con lentitud se va incorporando la mujer.
La relevancia de este oficio se ha reflejado en la cre-
ación del museo del Gremio de Artistas Falleros y el
museo Fallero, y la denominación de Ciudad Fallera
al barrio donde se concentran los talleres.
77revistavalencianad’etnologia
Pirotécnico.- En tierras valencianas, la mezcla de
sulfuro, salitre y carbón fue introducida y difundida
por los musulmanes en los siglos XIII y XIV. La pól-
vora comenzó siendo utilizada con fines militares,
pero con el paso del tiempo fue adquiriendo una
finalidad lúdica. Desde la Edad Media hasta el siglo
XX, el oficio de pirotécnico recalaba en personas
que ejercían otra profesión. Sólo cuando se consoli-
dó la producción de productos lúdicos se constituyó
como un oficio, gracias a la rentabilidad que pro-
porcionaba. Su producción es muy compleja y peli-
grosa, ya que se trata de un producto altamente
inflamable al que afectan los cambios de tempera-
tura provocando su combustión, por este motivo se
realizan en casetas aisladas, acondicionadas para la
manipulación de la pólvora. En los trabajos de fabri-
cación participan tanto hombres como mujeres,
antiguamente era exclusivamente masculino.
En la población de Godella se concentran las
fábricas pirotécnicas pertenecientes a sagas fami-
liares iniciadas a principios del siglo XX.
La pólvora se ha convertido en un elemento
fundamental de fiestas populares, e incluso es con-
siderado como un símbolo de identidad de los
valencianos.
Nos hemos encontrado con oficios que han
desaparecido, con otros que se mantienen y con
otros que han evolucionado, por lo que no se
puede establecer generalizaciones, ya que cada
profesión tiene su propia fisonomía. Como se
puede observar existe una gran variedad de rasgos
en los oficios tradicionales de la Huerta de
Valencia, pero podríamos establecer algunos, como
por ejemplo:
- Lo ejercen personas de edad avanzada, a
excepción de los últimos citados.
- Son transmitidos de padres a hijos.
- Predominio del trabajo manual.
- El utillaje es arcaico, generalmente heredado
de sus antepasados, aunque en la actualidad
se están incorporando herramientas nuevas.
- Los procesos productivos han evolucionado
pero continúan estando basados en técnicas
tradicionales, por lo que siguen siendo lentos
y costosos, en algunos casos ocupando la
jornada laboral de sol a sol.
- Funcionan por encargo.
- Su producción se restringe a los mismos produc-
tos y se destina a mercados muy concretos.
- Los productos ya no satisfacen las necesida-
des de la sociedad.
- Económicamente da beneficios, permitiendo
al productor su sustento.
- Se trabaja tanto en el taller como al aire libre
gracias al clima.
- El hombre es el principal actor mientras que la
mujer ha ocupado un puesto menos relevante.
- La crisis del oficio se produce con el cambio
generacional cuando los descendientes
abandonan la actividad.
- Los oficios que se adaptan al cambio tienden
a bajar la calidad de sus productos.
- Un dato interesante es que muchas activida-
des que antes eran complementarias de la
economía familiar han pasado a ser profesio-
nes, al ser reconocidas social y económica-
mente, como por ejemplo los oficios de artis-
ta fallero o pirotécnico.
78 revistavalencianad’etnologia
Recuperación patrimonial
Tras la revolución industrial, los oficios tradicionales
han ido retrayéndose y desapareciendo, ocupando
un lugar secundario. Paralelo a este proceso ha sur-
gido una necesidad social de recopilar datos de los
mismos por parte de etnólogos, antropólogos, y
folkloristas, para evitar su desaparición y pérdida,
por lo que se documentan los procesos de produc-
ción, las técnicas, los objetos y cualquier dato de
interés que sea considerado imprescindible.
Como resultado han nacido numerosos muse-
os, en los cuales se puede observar como se traba-
jaba, cuales eran los productos artesanos e inclu-
so se ofrece la posibilidad de adquirirlos. Un ejem-
plo es el Museu comarcal de l’Horta sud Josep
Ferris March, que reconstruye la vida cotidiana en
la casa de un labrador de la Huerta de Valencia,
para ello ha recuperado objetos domésticos y de
trabajo, tanto del campo como de los oficios arte-
sanales y realiza una serie de actividades, para
trasmitir al público conocimientos sobre el tema,
como exposiciones, ciclos musicales, coloquios,
visitas organizadas,… También han complementa-
do esta labor la Universidad de Valencia con cur-
sos y asignaturas específicas sobre la materia, los
medios de comunicación, los ayuntamientos a tra-
vés de las escuelas taller, y otras instituciones que
organizan ferias, mercados de artesanía, exposi-
ciones y otras actividades que potencian la preser-
vación y recuperación de los oficios para las gene-
raciones venideras.
Todo este renacer es impulsado y patrocinado
por los gobiernos autonómicos de los diferentes
territorios, ya que sirve como vehículo integrador
de la propia sociedad y al mismo tiempo como
patrimonio de su cultura e identidad regional o
nacional. Los poderes públicos son los encargados
de la defensa y recuperación de las raíces cultura-
les, económicas e históricas de su territorio para
evitar la adulteración y la desaparición de lo artesa-
nal y personal, a través de lo cual consigue el afian-
zamiento del sentimiento regionalista o nacionalis-
ta. Al mismo tiempo se acentúa el efecto llamada
del turismo, que consecuentemente aporta des-
arrollo económico y un incremento del prestigio de
la población.
Por su parte el Museu Valencià
d’Etnologia desde su fundación en 1982, ha traba-
jado para recuperar y proteger el patrimonio de la
sociedad tradicional valenciana y así poder trasmi-
tirlo a generaciones venideras. Para lo cual ha des-
arrollado diferentes líneas de actuación como son
la recopilación de testimonios orales, la adquisición
de materiales etnológicos (objetos y documenta-
ción), la realización o colaboración en exposiciones
como “Del fil al vestit”, “El granerer” o “Regino
Más. Historia de una época”, la elaboración de
publicaciones científicas como la Revista
Valenciana de Etnologia o la colección Ethnos, la
organización de mesas redondas, conferencias y
jornadas, la adquisición de bibliografía por parte de
su biblioteca de temas antropológicos, etnológicos
y folklóricos valencianos, nacionales e internacio-
nales y el desarrollo de investigaciones relacionadas
con temas de etnología valenciana. En sus 25 años
de existencia, el objetivo del Museo ha sido y es
facilitar el conocimiento de la cultura de la socie-
dad tradicional valenciana al público y a los investi-
gadores, poniendo a su servicio todas las herra-
mientas necesarias.
79revistavalencianad’etnologia
Bibliografía
Almela, F., La antigua industria del vidrio en Valencia, Valencia,
1954.
Arazo, M. A.; Jarque, F., Artesanos de Valencia, Valencia, 1986.
Arnalte, E., Agricultura a tiempo parcial en el País Valenciano.
Naturaleza y efectos del fenómeno en el regadío litoral,
Madrid, 1980.
Baixauli, I. A., Els artesans de la València del segle XVII, Valencia,
2001.
Besó, A., “El granerer: un ofici artesanal desaparegut”, Torrens
nº4, Torrent, 1985, pp.233-256.
- “L’ofici de peroles. L’art de fer la boca cul”, Quaderns d’inves-
tigació d’Alaquàs nº19, Alaquàs, 2000, pp.57-74.
Bouvier, P., Le travail au quotidien: une démarche socio-anthro-
pologique, París, 1989.
Comas, D. Trabajo, género, cultura. La construcción de des-
igualdades entre hombres y mujeres, Barcelona, 1995.
Chayanov, A. V., La organización de la unidad económica cam-
pesina, Buenos Aires, 1974.
Chirinos, M. P., Claves para una antropología del trabajo,
Pamplona, 2006.
De la Puerta, R., “La mort de les artesanies valencianes a la pri-
meria del segle XXI: el vestit i els complements”, Revista
Valenciana de Folclore nº 4/5, Alacant, 2003/2004, pp.77-
96.
- El abanico valenciano, Valencia, 2005.
Escuder, T., “Uns oficis tradicionals al País Valencià”, Institución
Fernando el Católico, separata de las actas del IV Congreso
Nacional de Artes y Costumbres Populares, Zaragoza,
1983, pp.131-151.
Huertas, J., “La València Marítima II. Els altres protagonistas de
la navegació valenciana: Dels constructors a les embarca-
cions”, Colección Ethnos, Valencia, 2006.
Laorden, C.; Montalvo, M.; Moreno, J. M.; Rivas, R., La artesa-
nía en la sociedad actual, Madrid, 1982.
Limón, A., La artesanía rural, Madrid, 1982.
Maraver, B., “Artesanía de la seda en Valencia”, Narria, nº 65-
66, Madrid, 1994, pp.22-26.
Marqués de Cruilles, Los gremios de Valencia: memoria sobre
su origen, vicisitudes y organización, Valencia, 1883.
Martorell, P., El món mariner del Cabanyal, Valencia, 2001.
Narotzky, S., Trabajar en familia. Mujeres, hogares y talleres,
Valencia, 1988.
Navarro, G., El Col·legi de l’Art Major de la Seda de Valencia,
Valencia, 1996.
Pérez, J. A., “Los abanicos de Aldaia”, Narria, nº 65-66, Madrid,
1994, pp.27-31.
Rodríguez, J., El trabajo rural en España (1876-1936),
Barcelona, 1991.
Sanchís, E., El trabajo a domicilio en el País Valenciano, Madrid,
1984.
Sanchos, J. R., “El Gremio de Olleros de Alaquàs”, Quaderns
d’investigació d’Alaquàs nº6, Alaquàs, 1987, pp.39-53.
Seymour, J., Artes y oficios de ayer. Guía práctica de los oficios
tradicionales, Barcelona, 1990.
Soler, A.; Yago, R.; Jordá, R., Oficios tradicionales valencianos,
Valencia, 2004.
Tarín, R., “Els Aliaga: una familia de boters i aladrers establerta
a Alaquàs a principi de segle”, Quaderns d’investigació
d’Alaquàs, nº18, Alaquàs, 1999, pp.139-162.
- “Ferradors i corretgers: els oficis perduts”, Quaderns d’inves-
tigació d’Alaquàs, nº19, Alaquàs, 2000, pp.75-102.
-“Cardadors i matalafers d’Alaquàs”, Quaderns d’investigació
d’Alaquàs, nº22, Alaquàs, 2003, pp.71-91.
Tramoyeres, L., Instituciones Gremiales. Su origen y organiza-
ción, Valencia, 1889.
Vidal, V., El Gremio de industriales panaderos de Valencia,
Valencia, 1977.
VV. AA., “Bosc i muntanya, indústria tradicional, comerç i ser-
veis”, Temes d’Etnografia Valenciana, vol. III, Valencia,
1985.
VV. AA., “La elaboración de la horchata en Alboraia”, Narria, nº
65-66, Madrid, 1994, pp.34-38.
VV. AA., “La pirotecnia valenciana”, Narria, nº 65-66, Madrid,
1994, pp.39-42.
VV. AA., Regino Más. Historia de una época, Valencia, 1999.
VV. AA., Mestres d’aixa, calafats i mariners: Del modelisme
naval a la fusteria de ribera a les costes valencianes,
Valencia, 2000.
Wallman, S., Social anthropology of work, London, 1979.
Zaragozà, M., El cultiu tradicional de l’arròs a Silla (Albufera de
Valencia), Valencia, 1982.
80 revistavalencianad’etnologia
La investigació no pot ser un patrimoni exclusiu de
les universitats en les societats modernes. Els centres
universitaris, òbviament, són institucions especialit-
zades de recerca de primera importància però també
la resta d’institucions públiques, l’anomenada socie-
tat civil1 i les empreses tenen necessitat de contribu-
ir a conéixer la realitat social, si més no per prendre
les decisions més escaients i per saber els efectes
que tenen les decisions que prenen. Si en el cas de
les empreses investigar el mercat és un requeriment
imperiós per poder vendre més i millor els productes
o servicis que ofereixen, també ho és (ho hauria de
ser) en el cas de les associacions privades i, particu-
larment, en les entitats públiques, que almenys teò-
ricament han de justificar als ciutadans en què inver-
teixen els recursos que obtenen dels impostos que
els cobren.
En aquest sentit, també els museus necessiten
investigar els públics —els que els visiten amb regu-
81revistavalencianad’etnologia
“CAP EXPOSICIÓ SENSE REFLEXIÓ”:MUSEUS I INVESTIGACIÓ SOCIAL
VICENT FLOR*
* Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i Centre d’Estudis i d’Investigació del MuVIM.vicent.flor@valencia.edu / vicent.flor@dival.es. 1 Es fa servir el concepte de societat civil de Barber (2000) com a espai intermedientre el camp de les relacions econòmiques i el de l’estat.
Mitjançant el cas concret del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) i d’una apro-
ximació a una investigació de caire qualitatiu amb grups de discussió, en l’article es planteja la conve-
niència què els museus també esdevinguen centres d’investigació que, entre d’altres, estudien els
públics que hi assisteixen.
Palabras clave: sociologia de la cultura, investigació social, grups de discussió, museu, públics.
Taking into account the particular case of Museu
Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM)
used as an example of qualitative research with focus
groups, the article raises the necessity of museums to
become centres of research, amongst other issues by
analysing the needs of museum visitors.
Key words: sociology of culture, social research,
focus group, museum, museum visitors.
laritat, els que ho fan esporàdicament i, molt impor-
tant, també els que mai no travessen les portes de la
institució, concebuts com a públics potencials
(Hooper-Greenhill, 1998: 37-38), amb l’esperança
que algun dia s’atrevisquen a fer-ho— per més que
sovint aquesta exigència topa amb fortes resistèn-
cies. Però no sols s’han d’acontentar amb això:
també els museus han de produir exposicions, con-
gressos i jornades, publicacions, didàctica... que
requereixen una reflexió i una recerca prèvies. La
recerca, doncs, hauria de ser una activitat cabdal,
una actitud transversal i pròpia d’aquesta mena
d’institucions.
Els museus són percebuts cada vegada menys
com aquells mausoleus, espais inerts que exhibien
les peces del passat, segons la metàfora de Theodor
Adorno. Ara són pensats més aviat com a espais cul-
turals vius i dinàmics, al servici de la comunitat en
què s’insereixen i útils a aquesta. En aquest sentit, la
investigació dels museus i des dels museus cobra
cada vegada més rellevància perquè són percebuts,
imaginats, com alguna cosa més que unes simples
sales d’exposicions on es mostra una col·lecció prò-
pia o prestada. Molt més, de fet. Els museus del
segle XXI aspiren a convertir-se en un autèntic cen-
tre de dinamització cultural, un focus de recepció de
noves idees i propostes, de reflexió sobre les noves
realitats socials i de divulgació d’aquesta reflexió. Els
museus, per tant, també són centres de pensament
i de propostes, més o menys específics segons els
objectius del mateix, però no simples espais que
mostren un seguit d’objectes valuosos, pures gale-
ries exhibicionistes.
Per a la nova museologia, tal com ens proposa
Alonso (1999), un museu és un espai de reflexió de
l’ésser humà i de l’activitat que genera. Per tant, les
exposicions, l’adquisició i classificació de fons i, per
descomptat, les jornades de reflexió, congressos,
publicacions, tallers i altres haurien d’estar planifica-
des seguint aquesta guia general. També es pensa,
per tant, des dels museus. I s’ha de pensar per a les
persones (Ferrero, 2005: 102).
La necessitat d’investigar els públics
Cada vegada és més freqüent que els edificis
intel·lectuals dels museus se sustenten en centres
de reflexió i de recerca, sovint en col·laboració amb
les universitats2. En conseqüència, aquests centres
autònoms poden esdevenir espais de difusió del
pensament, de debat i de diàleg que projecten no
sols els propis museus sinó el conjunt dels territoris
on s’assenten en un aspecte que complemente
altres creixements que ha experimentat la ciutat
contemporània.
Però no sols un centre d’estudis i d’investigació
museístic ha d’encarregar-se de reflexionar en rela-
ció a les exposicions o activitats que projecta, si no
que també ha d’incorporar la recerca social com una
82 revistavalencianad’etnologia
2 Aquesta col·laboració suposa una aposta estratègica. Per a les institucions acadèmiques suposa eixir dels límits estrictes de lesaules i expandir el treball de recerca i de docència més enllà dels espais tradicionals d’incidència de la comunitat universitària (i supe-rar així una certa “infrautilització”, Rico, 2008: 27) i per als museus implica acostar-se a un públic determinat que s’ajusta bastantbé al perfil de públic potencial dels servicis i, en particular, de les activitats dels centres d’estudis i d’investigació. A més, la línia devincular aquests a crèdits de lliure opció de les universitats (fet que pot trontollar amb l’aplicació dels nous plans universitaris) ésmolt important, ja que per als alumnes pot ser més satisfactori i enriquidor cursar una part del seu muntant total d’assignatures enaltres espais de coneixement. Per a ells, suposa, a més un contacte directe amb el museu, amb les exposicions i amb les diferentsactivitats i, la qual cosa és encara més important, una implicació, també emocional, amb el museu.
tasca pròpia. I ha de fer-ho, a parer meu, en dues
direccions: d’una banda, ha d’instigar, promoure i
coordinar investigacions externes (tot animant les
universitats, els centres d’investigació públics i pri-
vats i els investigadors free-lance a conéixer més i
millor la cultura i els museus com a objecte d’estudi)
i, d’una altra, ha de promoure la investigació inter-
na, és a dir, aprofitar els recursos humans propis per-
què una part del treball dels tècnics i conservadors
siga precisament la investigació.
La recerca externa hauria de servir per animar els
investigadors, els responsables de les institucions
públiques i, també, de les privades a preocupar-se
per un àmbit de coneixement tradicionalment (amb
algunes notables excepcions) desatés. Disciplines
com la sociologia de la cultura, la gestió cultural, la
museologia i altres són encara incipients en el nostre
context cultural i les anàlisis, titubejants. Els museus,
com a centres particularment interessats a promou-
re tals estudis, han d’oferir al·licients per corregir
aquest dèficit que, sobretot, perjudica els ciutadans
i, en concret, els usuaris de les instal·lacions cultu-
rals, a més dels no-usuaris, als quals generalment no
se’ls ha prestat la més mínima atenció. Així investi-
gar els públics dels museus és un repte per a les
ciències socials, en particular per a la sociologia de la
cultura i encara més concretament per a la sociolo-
gia de la participació cultural. Almenys al nostre país
s’ha fet poc i no sempre d’una manera particular-
ment reeixida.
Sovint les direccions i, particularment els res-
ponsables polítics dels museus, competeixen en
rànquings —més o menys ficticis— de nombre de
visitants. Digues quanta gent travessa les portes del
meu museu i et diré quina seria la qualitat (suposa-
da) del meu espai cultural. Té igual com els comp-
tes. És més, si sumes els missatgers que vénen a
replegar i/o deixar paquets i cartes tant millor. Més
visitants al final de l’any. Però el que encara resulta
pitjor és que per a aquesta quantitativitis (un poc
pueril i, sobretot, interessada) té igual la satisfacció
dels públics que han visitat les nostres instal·lacions.
Si han vingut, es pensa, és perquè hi estaven inte-
ressats i perquè els ha agradat. Massa suposicions
sense contrastar. ¿Quantes persones entren als nos-
tres recintes i prometen no tornar-ho a fer? I, enca-
ra més important, ¿per què? ¿Per què moltes per-
sones no visiten mai o pràcticament mai els
museus? ¿Què hauríem de fer i proposar per atrau-
re-les sense rebaixar les nostres exigències de rigor?
¿Com hauríem d’explicar les nostres exposicions i
els nostres servicis? ¿I com comunicar-nos amb ells?
A penes en sabem res. Ni la intuïció dels gerents i/o
professionals ni les xifres quantitatives de visitants
no sempre són una bona brúixola. Perquè, ¿real-
ment n’han quedat satisfets? ¿hi tornarien si férem
tal o tal cosa?...
Els museus, així com altres ofertes culturals,
sovint programen a cegues. S’imagina apriorística-
ment que això o allò tindrà interés i punt. De vega-
des ni això: simplement tinc la possibilitat d’una
exposició, d’un taller o de qualsevol altra activitat a
l’abast i prou. L’organitze, la munte i l’exhibisc. I
amb tota probabilitat l’únic criteri de control serà el
nombre de visitants. Una xifra baixa sempre es
podrà justificar (no hem tingut prou recursos per a
promocionar l’exposició; no han sabut valorar-la els
mitjans de comunicació o fins i tot els ciutadans no
han apreciat adequadament el nostre treball i la
nostra proposta. Ja se sap que “la cultura no inte-
83revistavalencianad’etnologia
ressa”); i una xifra alta serà una demostració
inequívoca de l’èxit. El problema és que, ací també,
les aparences enganyen. Per això, en aquest i en
tants altres camps, cal que ens prenguem seriosa-
ment la recerca social.
A més, sovint encara es funciona majoritàriament
amb els criteris de la museologia clàssica: els conser-
vadors o tècnics suposadament sabríem què interes-
sa i què no i, per tant, seríem nosaltres (o de vegades
els responsables polítics, sovint fugissers i despistats
en l’àmbit de la cultura) els qui estaríem investits de
l’autoritat de programar. Així els conservadors i altres
responsables museístics esdevenim una mena de cler-
gues de l’alta cultura —és a dir, d’una concepció eli-
tista de la cultura— i alhora ens investim d’una ideo-
logia legitimadora de l’ascens social, del privilegi i de
l’autoconsciència, pròpia dels intel·lectuals moderns
(Ariño, 1997). Així, i tenint en compte el nostre crite-
ri professional, si tenim o ens presten les peces ade-
quades ja disposaríem de la fórmula de l’èxit. Si
tenim un edifici, una col·lecció a mostrar i gent que
ve a veure-la, ho tindríem tot plegat.
Contràriament, l’interés per investigar els
públics dels museus coincideix amb els planteja-
ments de la nova museologia, que considera que el
territori on s’insereix el museus, el patrimoni mate-
rial i immaterial i, en particular, la comunitat on se
centra l’espai museístic són les protagonistes del
museu (Alonso, 1999). Treballar per al desenvolupa-
ment de la comunitat és un dels objectius principals
d’aquesta nova museologia. Ens cal conéixer, per
tant, les pràctiques i els hàbits culturals dels ciuta-
dans per donar respostes adequades a aquests
objectius. En aquest mateix sentit, l’ICOM defineix el
museu com una «institució permanent [...] al servici
de la societat i el seu desenvolupament». Difícilment
podrem fer-ho si no els coneixem o si els coneixem
vagament. A més, si el museu és també una expres-
sió i un instrument del procés d’autoidentificació de
diversos grups en la modernitat avançada, caldrà
que investiguem quins són els públics que provo-
quen l’esmentada identificació, per quins motius i
amb quina intensitat.
Una filosofia museística projectable
El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat
(MuVIM) és un museu del qual es diu que no té una
col·lecció pròpia a l’ús. Tot i l’important fons biblio-
gràfic i tot i ser membre de l’ICOM, s’ha continuat
dubtant que siga un museu. De tota manera, al meu
parer, més important que el substantiu (museu i/o
centre de cultura moderna) és el verb (què fa i com
ho fa). I d’un aspecte d’aquest fer, l’investigador, és
el que ací ens interessa.
En el MuVIM s’ha començat, molt modesta-
ment, a esmenar les limitacions esmentades de des-
coneixement dels públics. Si partíem de la idea que
tot el treball i l’esforç museístics i museogràfics
tenien sentit com a servici per als ciutadans, era
lògic que ens esforçàrem a conéixer-los millor. Així
s’ha treballat per aconseguir que el museu fóra,
d’una banda, més conegut pels públics potencials i,
d’una altra, més conegut pels públics esporàdics. Es
partia, si més no teòricament, de la idea que el tre-
ball i l’esforç museístics i museogràfics tenien sentit
com a servici públic cultural (Puig, 1998) per a la
gran majoria dels valencians i de la resta de públics
que ens visiten.
El MuVIM, tractant de seguir aquesta filosofia,
ha portat, a pesar dels (sempre) limitats recursos
84 revistavalencianad’etnologia
humans i econòmics, una extensa activitat amb la
direcció de Romà de la Calle. El discurs d’aquest
catedràtic d’estètica de la Universitat de València
(que no sempre, però, s’ha pogut satisfer) ha sigut
«cap exposició sense reflexió», cap activitat muse-
ística sense l’anàlisis i el debat públic corresponents
perquè, en cas contrari, quedaria coixa, com si fóra
un gran exercici exhibicionista, narcisista al cap i a
la fi, però (parcialment) buit, abarrotat d’efectes
especials tot i que amb escassa o cap substància
davant dels problemes i les expectatives dels ciuta-
dans. De fet, si tenim en compte la diferència entre
una simple exhibició de diferents peces i una expo-
sició —és a dir, una narració d’un tema determinat,
sota una perspectiva determinada, amb uns objec-
tius determinats i amb uns objectes i disseny que
s’hi adeqüen—, coincidirem que un bon programa
d’exposicions seria aquell que ha sigut fruit d’una
reflexió i d’una investigació prèvia, qüestió més
costosa i complexa del que puga semblar en un
principi.
Tanmateix, tot i que el Centre d’Estudis i
d’Investigació del MuVIM (de moment, estructura
informal de l’entitat, junt amb les exposicions, la
biblioteca i centre de documentació i el departa-
ment de didàctica) ha portat una activitat extensa i
diversa, no ha tingut l’oportunitat encara de dur
avant pròpiament cap programa investigador. Ja des
d’abans de la inauguració en 2001 el museu ha
intentat dotar-se d’una estructura encarregada del
camp específic de la investigació3. A partir de finals
de 2004, amb la incorporació del nou equip directiu,
els congressos i aplecs científics es multiplicaren. Tot
seguit, aquestes reflexions multidisciplinars s’amplia-
ren amb els cicles de cinema, que són pròpiament
una selecció intencionada de pel·lícules per reflexio-
nar sobre un aspecte de la modernitat (de fet,
també es publica una monografia que aplega diver-
sos especialistes, normalment del camp acadèmic)4.
Amb vistes a la implantació del sistema de qua-
litat ISO 9001 (no tot havia de ser roí en aquesta
manera d’entendre la gestió de qualitat!), en el
museu s’inicià el disseny d’algunes investigacions
per tal d’aproximar-nos a conéixer els visitants
habituals. Fou aleshores quan sorgí la necessitat
d’investigar els resultats més enllà de la innegable
bona repercussió mediàtica i de la crítica respecte
al MuVIM. Ens interessava conéixer la satisfacció
dels nostres clients (terme tant del gust d’AENOR i
d’altres agències acreditadores), dels nostres
85revistavalencianad’etnologia
3 De fet, en el Pla Estratègic de 2003 es continuava apostant per la creació d’un Centre d’Estudis de la Il·lustració, com un centre d’in-vestigació monogràfic inspirat parcialment en els casos del SIECT i del SIP, del Museu Valencià d’Etnologia i del Museu de Prehistòriarespectivament, pertanyents també a la Diputació de València. Les principals línies de treball projectades eren quatre: 1) la programa-ció de seminaris, congressos i jornades científiques; 2) els cursos de formació permanent, dirigits fonamentalment a l’increment i reci-clatge del cabal de coneixements del professorat d’ensenyament mitjà i universitari, d’altres professionals i del públic en general; 3)les beques d’investigació, dirigides a llicenciats universitaris; i 4) les publicacions monogràfiques, amb un caràcter complementari peròautònom a les de l’àrea d’exposicions (incloses les actes dels congressos organitzats pel propi centre). En el Pla s’esmentava, entre d’al-tres, les experiències del Kerschensteiner Kolleg (del Deutsches Museum de Munic) com a referent. Tanmateix, durant la direcció deRafael Company únicament es concretà el Congrés Internacional sobre Gregori Mayans el maig de 1999 i no hi hagué pròpiamentuna línia investigadora més enllà de les guies didàctiques de l’exposició permanent i altres actuacions menors. 4 Del Congrés Filosofiai raó: Kant, 200 anys (octubre de 2004) fins a la redacció final d’aquestes línies (desembre de 2009), el CEI ha organitzat quaranta-un congressos científics i cicles de cinema, molts de caire internacional, que han reunit a més d’un tres-cents ponents, molts d’ells lli-gats directament a universitats o instituts d’investigació prestigiosos, i ha tingut més de 4.000 matriculats.
públics. D’acord amb la direcció es plantejà una
primera recerca que fonamentalment tenia com a
objectiu conéixer l’índex de satisfacció i les possi-
bles crítiques dels visitants habituals que, a més,
disposaren d’amplis coneixements i experiències
d’altres museus, tant de la ciutat de València com
de fora. Es tractava, doncs, d’avaluar el MuVIM en
ell mateix però també respecte les altres institu-
cions museístiques.
Després de valorar diverses possibilitats, optà-
rem per fer el treball de camp amb grups de discus-
sió. Per mitjà d’aquesta tècnica qualitativa d’investi-
gació social aconseguiríem fabricar un discurs que
ens permetera conéixer millor i més profundament
el nostre objectiu, la percepció d’un tipus de visi-
tants experts en el MuVIM i en museus en general.
De fet, les tècniques qualitatives ens permeten més
fàcilment aproximar-nos al nostre propòsit «de con-
textualización significativa de los hechos estudia-
dos» (Ortí, 1986: 173). Amb un enfocament o
metodologia qualitatius produïm «datos descripti-
vos: las propias palabras de las personas, habladas o
escritas, y la conducta observada» (Taylor i Bogdan,
1987: 20). L’enfocament qualititatiu, tal com ens
recorda Callejo, centra l’anàlisi en la «dimensión
simbólica de la interacción social» (2003: 102) i que
es du a terme, fonamentalment, mitjançant el llen-
guatge. L’estudi del discurs social, que es concreta
en el nivell sociolingüístic, esdevé una eina decisiva,
doncs, per als investigadors socials.
Aquest enfocament qualitativista, a més, implica
necessàriament alguna forma de verstehen, de com-
prensió activa per banda de l’investigador, fet que
esdevindrà una de les grans diferències envers el
positivisme quantitativista que, almenys en teoria,
pretendria accedir als fets objectius com si aquests
foren una realitat independent de la perspectiva
(perspectives) dels actors socials. Si l’acció social
està, d’una manera ineludible, lligada a les percep-
cions de la realitat social, cal fer un esforç des de la
sociologia i resta de ciències socials per comprendre-
les, que al capdavall serà l’única manera d’entendre-
les. És necessària, com ho anomenen els antropò-
legs, una certa perspectiva emic per tal d’aconsegu-
ir una comprensió profunda i adequada d’allò que
estudiem. Per interpretar correctament o, el que és
el mateix, comprensivament, un discurs determinat
cal capficar-s’hi per veure les motivacions que por-
ten a l’acció des de la lògica social dels protagonis-
tes. Així, doncs, l’opció qualitativa, podia i pot acos-
tar-nos amb més profunditat a l’objecte de la nostra
recerca perquè «el investigador ve al escenario y a
las personas en una perspectiva holística: las perso-
nas, los escenarios o los grupos no son reducidos a
variables, sino considerados como un todo. El inves-
tigador cualitativo estudia a las personas en el con-
texto de su pasado y de las actuaciones en que se
hallan» (Taylor i Bogdan, 1987: 20).
Una investigació científica, però, sempre és frag-
mentària, la qual cosa potser encara és més òbvia en
les ciències socials5. La consciència d’aquesta provi-
sionalitat a l’hora d’analitzar la realitat social i de les
possibilitats econòmiques i de recursos humans exis-
tents ens féu optar per fer dos primers grups de dis-
86 revistavalencianad’etnologia
5 «Sería más sensato, y tal vez intelectualmente más estimulante, asumir el carácter siempre incompleto —ya no sólo fragmenta-rio— de la investigación, manteniendo sin embargo intactas las aspiraciones a la aprehensión de totalidad, como actitud teórica ycrítica» (Velasco i Díaz, 1997: 39).
cussió, un de dones i un altre d’hòmens6, mitjançant
la tàctica de la bola de neu7.
Tot partint de les nostres necessitats d’informació
i després d’haver consultat els diferents responsables
del museu, elaboràrem un guió bastant ampli (Flor,
2006) que incloïa les motivacions dels visitants (¿per
què visiteu museus?, ¿què hi busqueu? Normalment,
¿què hi trobeu?, ¿Avantatges i problemes?,
¿Utilitat?, ¿Com en milloraríeu l’atractiu?, ¿Quin
tipus de museus us agrada i per què?), l’oferta dels
museus a València i una bateria de qüestions del
MuVIM que comprenia des del nivell de coneixement
del mateix i de les diferents activitats i servicis, la polí-
tica de comunicació, el nivell de satisfacció, l’atenció
al públic fins a les condicions de comfortabilitat,
accessos, senyalètica, il·luminació, temperatura, etc.
Es tractava de ressenyar els aspectes rellevants que el
moderador introduiria si no apareixien espontània-
ment. D’una banda, per tant, estàvem interessats a
conéixer la percepció sobre els museus en general, de
València i de fora de València i, d’una altra, la percep-
ció del MuVIM com a museu i de cadascuna de les
activitats i dels servicis que s’hi oferien.
Els dos grups de discussió tingueren lloc els dies
1 i 8 de juny de 2006 (dones i hòmens respectiva-
ment), de matí, al laboratori de la Facultat de
Ciències Socials de la Universitat de València8. Tots
dos es desenvoluparen en castellà, l’idioma d’ex-
pressió social preferent dels participants i a hores
d’ara la llengua hegemònica de l’àrea metropolitana
de València.
Entre els dos grups hi hagué diferències nota-
bles: en el de les dones hi havia fonamentalment
línies discursives de consens i en el dels hòmens hi
havia dissensos notoris al voltant de casos concrets,
com la natura elitista o popular dels museus, la inter-
activitat i d’altres. Així mateix, mentre que en el de
les dones les afirmacions s’il·lustraven amb llargs
exemples i fins i tot narratives elaborades, en el dels
hòmens, contràriament, les afirmacions foren, en
general, més directes, contundents i concises i,
també, més crítiques.
87revistavalencianad’etnologia
6 Tenint en compte que, com a usuaris freqüents del museu, ens trobàvem davant de persones si més no amb un capital cultural ieducatiu mitjà, seguírem dos criteris d’adscripció social, el gènere i, parcialment, l’edat: un grup de dones majors de 50 anys, qua-tre d’elles majors de 60 anys i dos majors de 50; el segon, un grup d’hòmens menors de 50 anys (cada cita anirà seguida d’una Dsi era el de dones o una H si era el d’hòmens i el número respon a una assignació a cada participant). Cada grup estava conformatper sis persones: totes havien visitat el MuVIM en més de dues ocasions. A totes se’ls explicàren els objectius generals de la investi-gació, se’ls garantí l’anonimat i se’ls animà a ser crítics per tal de millorar el funcionament dels museus i del MuVIM. D’aquestamanera assoliríem en condicions de laboratori la (re)construcció del discurs dels visitants experts, que consideràvem que en millorens podien indicar què feiem relativament bé i què no. En investigacions posteriors pensàrem que seria pertinent introduir la cate-goria de classe o estrat socioeconòmic i capital cultural perquè previsiblement són les dues categories, junt amb l’edat, que milloragrupen els diferents públics. 7 La bola de neu consisteix, a partir de contactes directes i indirectes que tenen informadors claus (encap cas l’encarregat/moderador dels grups deu tenir relació directa ni menys encara intensa amb els integrants) a aconseguir infor-mants que reunisquen els trets socioculturals prèviament dissenyats i disposats a participar-hi. 8 Aquest laboratori consisteix en tresespais, una sala principal i dues sales contigües: 1) la sala de discussió dotada de dues càmeres de gravació dissimulades i de micrò-fons integrats en el trespol, amb una taula el·líptica i prou cadires; 2) una sala d’observació (mitjançant un gran espill contigu a lasala principal) i invisible als participants; i 3) una sala de gravació dotada de circuit tancat de televisió. En tots dos grups el modera-dor fou l’autor de l’article i a la sala d’observació hi havia Francisco Molina (en funcions de subdirector del MuVIM), Míriam Vitón(responsable aleshores de qualitat de la Xarxa de Museus de la Diputació de València) i Ana María Martínez (administrativa i encar-regada de les transcripcions). Agraïm l’atenció del treballadors del laboratori i, en particular, de Javier, que ens ajudà en tot momenten les qüestions tècniques.
Els integrants de tots dos grups es percebien, en
general, com a persones amb amplis coneixements
dels museus i usuaris reiterats de les diferents
instal·lacions museístiques. És un públic al qual
suposadament li agraden els museus i no té proble-
mes a explicitar-ho: «somos bastante adictas a los
museos todas, nos gustan» (D5) o «yo la verdad es
que sí que voy a los museos muchísimo» (H2)9. Açò,
tanmateix, no significa que aquesta mena d’usuaris
freqüents no siguen conscients que una part signifi-
cativa dels ciutadans, fins i tot en el seu àmbit més
proper de relacions personals, no acostumen a visi-
tar-los:
«En el círculo que me muevo de amistades,
normalmente no solemos ir a los museos,
hay algunos que vamos, pero porque cultu-
ralmente nos interesa el arte o vemos que el
arte es un componente social para el de -
sarrollo personal, pero la gran mayoría de los
que yo me junto es que… no les interesa
para nada» (H4).
En conseqüència, consideraven que el capital
educatiu no seria la causa fonamental per a visitar-
los, en el sentit que una titulació mitjana o superior
no seria garantia d’esdevenir públic de museus, i
que hauríem de trobar la inassistència en altres cau-
ses: «Son licenciados algunos, otros titulados
medios, gente que también lee bastante, que al
cine, que va al teatro, pero sin embargo los museos
no les interesan, parece que el arte les interesa
menos, el arte plástico» (H1). Alguns apunten
també a la qüestió d’edat com a possible factor
explicatiu. En aquest sentit s’explicita que als jóvens
no els agradaria les exposicions tradicionals que són
qualificades significativament com de molt «coña-
zo» o molt «ladrillo» (H3).
La nova museologia i els nous públics
Per museologia podem entendre la disciplina que
tracta dels museus i altres centres patrimonials dedi-
cats a la conservació, documentació, estudi, exhibi-
ció i difusió del patrimoni cultural. La museologia
investiga, per tant, i entre altres coses, la relació
entre els museus i els públics amb una «projecció
didàctica» (León, 1990: 97). Tanmateix és una espe-
cialitat que ha evolucionat significativament. La
museologia tradicional incidia particularment en la
col·lecció (el contingut), en l’edifici (el continent) i el
públic (normalment en una concepció elitista).
Aquest tipus de museologia ha influït històricament
en la manera d’entendre els museus.
De fet, aquesta manera altiva de treballar enca-
ra continua i els visitants sovint se’n lamenten de les
conseqüències que, en general, rebutgen: «el
museo no sólo puede ser especialista, además de
especialistas tiene que abrirse» (H6). Tot i això, hi ha
una consciència nítida què aquesta obertura tindria
una certa limitació, atés que el museu no podria bai-
xar d’un cert discurs i d’un cert nivell i, alhora, d’una
88 revistavalencianad’etnologia
9 Fins i tot d’una manera poètica una participant manifestà que el museu seria com un llibre. Així com una obra té lectors moltsdiversos i lectures moltes diverses, també un museu tindria moltes diverses visites: «Un museo de alguna manera equivaldría a unlibro, un libro está deseando que lo abras para explicarte lo que se propone, lo que está allí estructurado te lo quiere explicar muybien, el museo es igual, el museo se abre pero claro un libro también según el lector ve unas cosas, otro lector ve otras, incluso elmismo lector en diferentes épocas de su vida encuentra cosas, yo no me había dado cuenta de lo que me está diciendo este libro,pues en el museo pasa lo mismo» (D3).
certa i irremeiable especialització que, en cas contra-
ri, el duria a lliscar-se cap al parc temàtic o altres
figures de la cultura de masses: «no es posible que
un museo, cualquiera, pueda interesar a todo el
mundo, cada museo tiene su público fiel, bien por
tu formación, bien por tus inquietudes, bien porque
estéticamente te gusta» (H6). En definitiva, sembla
que els visitants també s’haurien impregnat d’alguns
dels valors de la museologia tradicional i estarien en
trànsit entre aquesta manera d’entendre els museus
i una de nova.
Respecte a la sacralització de la col·lecció, els
visitants es queixen de la tradició de l’ensenyament
enciclopèdic de les vastes col·leccions que encara
practiquen alguns museus: «están los célebres
museos que para mí son almacenes de arte, pero
almacenes no son museos» (D5). La nova museo-
logia, en canvi, incideix en una visió àmplia del
patrimoni (tant material com immaterial), en el ter-
ritori (i no tant en el museu en si mateix) i en la
comunitat (el museu té sentit com un bé que el
conjunt de persones d’aquesta comunitat fa
propi). La nova museologia, per tant, no sacralitza
l’objecte ni la col·lecció sinó que entén el patrimo-
ni amb una concepció més àmplia que, necessària-
ment hauria d’estar al servici del grup, de la comu-
nitat que, al cap i a la fi, en seria la propietària. És
precisament per això que els públics reclamen i
reivindiquen l’adaptació al canvi social. Reclamen
ser, en certa mesura, els protagonistes: «los muse-
os es que hay que acoplarlos también a ciertas
cosas…» (D5).
A més, igual que passa amb altres servicis
públics i, ja que s’està «ampliando la diversificación
interna» dels públics (Ballart, 2007: 167), reivindi-
quen en els museus —i particularment en els de
titularitat pública— un tractament segmentat de
públics per edat, per nivell d’escolarització i per
altres classificadors socials per tal de «hablar su
idioma» (H5), i acostar-s’hi d’una manera que con-
sideren pròxima i que els duga a identificar-s’hi
més (H3). En aquest mateix sentit els visitants con-
sideren que un coneixement més profund dels
museus i de l'oferta cultural que ofereixen aconse-
guirà que la comunitat on es troben s'implique més
a l'hora d'avaluar-los i promocionar-los: «porque
tienes que querer las cosas y conocerlas para que-
rerlas» (D5).
D’altra banda, els visitants declaren que la fun-
ció principal dels museus seria l’aprenentatge. O, dit
d’una altra manera, reclamen que l’objectiu princi-
pal dels museus siga l’educació. Unes altres fun-
cions, almenys per a aquests visitants experts, serien
secundàries. Ells, fonamentalment, declaren que hi
van a «aprender» (H6). Una altra de les funcions dels
museus, seria la formació de la sensibilitat i, fins i
tot, l’educació de la ciutadania (D6).
En aquest sentit, els visitants també demanen
que el museu siga un instrument útil per a la divul-
gació cultural, és a dir, que les instal·lacions museís-
tiques siguen una peça més de l’engranatge de l’e-
ducació dels ciutadans. Però ho fan exigint que es
tinguen més en compte les necessitats de les dife-
rents comunitats:
«¿No habría una fórmula para poder reunir-
se con los rectores o con los responsables
para ver qué se podría programar para que
pudiera venir la gente?, o sea, hablar con
profesores: ¿qué les puede interesar a los
89revistavalencianad’etnologia
alumnos? ¿Qué se pueda hacer?, incluso a
los profesores de los institutos que ya vienen,
pero qué temas les pueden interesar» (H1).
Un dels aspectes en què més incideixen i que
més critiquen els visitants és que cal més informació
i de millor qualitat. En general, es considera que la
comunicació dels museus valencians seria mediocre
(«no muy buena») i «poco agresiva» (H5). La prime-
ra demanda d’informació és respecte a l’interior de
l’espai museístic: informació prèvia del museu (què
és, què fa i com ho fa) i de les exposicions i activi-
tats concretes que ofereix. En aquest sentit hi hau-
ria una percepció de confusió i perplexitat —i fins i
tot d’avorriment— en les visites als museus. No
sempre es comprenen els objectius museogràfics i
els visitants reclamen una certa contextualització no
sols per entendre millor l’exposició («el visitante
necesita una preparación previa para que valore lo
que va a ver en el sentido que es» D3), sinó també
per “divertir-se” més («sin esa información adicio-
nal [....] te puedes aburrir mucho [...]. Y con un
poquito de información adicional, se puede hacer
más amena la estancia esa», H3), per tal que els
resulte una experiència més completa. Incideixen
molt en aquest punt:
«Ves que están despellejando a un santo y
quieres saber quién era, o cuál es la tradición,
o ves que hay una pieza como la del meche-
ro egipcio y quieres un poquito de informa-
ción… y eso atrae mucho» (H4) o «una espe-
cie de mechero para encender el fuego, y
todo el mundo pensaba ¿cómo funcionará
eso? [...] y nadie sabía ni eso para qué era ni
historias. Era un trozo de madera con una
serie de agujeritos con un palo aquí y una
especie de arco para moverlo, me imagino yo
que era así, pero nadie sabía ni… ni cómo
funcionaba, yo oía a la gente, ¿Cómo? ¿Esto
para qué servirá?. Yo creo que no costaría
nada también hacer algo práctico…» (H2).
La segona demanda es refereix a la comunicació
exterior. Els visitants consideren que la política de
comunicació i la publicitat dels museus en general i,
del MuVIM en particular, seria insuficient («yo creo
que falta difusión», D1) i reclamen que «tiene que
estar, porque tiene que estar… eso es garantía de
éxito» (D1). En aquest sentit, es lamenten concreta-
ment que la política comunicativa no aplega ade-
quadament al segment de visitants jóvens, que des-
coneixen les instal·lacions i les activitats dels museus
i, en general, els recursos culturals de la ciutat (D5),
de tal manera que caldria invertir «en hacer de los
jóvenes unos urbanitas que sepan utilizar y aprovec-
har los recursos culturales de la ciudad. Y eso es un
vacío grandísimo» (D1). Així mateix, hi havia una crí-
tica molt contundent a l’escàs ús de les noves tecno-
logies de la informació10.
És important ressenyar que els visitants regulars
tendeixen a considerar que també ells tenen assig-
nat un paper, no sols en la difusió del museu i de
les activitats, sinó també en la bona premsa i, fins
90 revistavalencianad’etnologia
10 D’una banda, era molt criticada l’absència de pàgina web del MuVIM com a instrument privilegiat de comunicació, tant delsvisitants més o menys fidels com dels esporàdics i, de l’altra, com a memòria virtual de les diverses activitats ja realitzades pel museu.D’una manera burlesca però molt significativa s’afirmà que aquesta absència era ni més ni menys que «de despido» dels responsa-bles (H3). En 2007 el MuVIM, no després de poques dificultats, estrenaria web.
i tot, en l’atractiu del museu. Un museu que fun-
cione, per tant, necessitaria còmplices voluntaris
que en foren conscients de la importància i les
potencialitats: «El museo lo puede hacer atractivo
tanto el profesor como el padre como el mismo
museo, y es trabajo de todos» (H3). Així mateix
aquests visitants consideren molt important el seu
paper com a transmissors de les activitats museísti-
ques. Així, els visitants convençuts esdevenen cor-
retges de transmissió publicitària gratuïta de la ins-
titució, sovint infrautilitzades: «el boca a boca fun-
ciona muchísimo, las redes personales son impor-
tantísimas» (D5). En general, per tant, s’acusa el
museu d’una absència de màrqueting adequat. Ens
recomanen, d’una banda, que hem de «hacer
marca» (H6) i, d’una altra, que hauríem d’eixir a la
societat a «vender el producto» (H6).
Fins i tot, tenint en compte l’experiència d’al-
guns, aportaven els resultats positius del volunta-
riat cultural en institucions públiques i, en concret,
s’oferien com a guies gratuïts de museus per a
certs grups d’edat: «El guía de museos de jubilados
está dando muy buenos resultados, porque nos-
otros hemos ido por el mundo y existía» (D5).
El MuVIM com a espai museístic i humà
Els visitants experts en general valoren d’una mane-
ra molt positiva (i molt explícita) tant el MuVIM com
les diferents activitats i servicis que ofereix: «El
museo, en general, es que está todo bastante bien,
francamente bien» (D5). Una altra qüestió distinta
és el nivell de notorietat en el qual els participants
discrepen. Alguns consideren que sí que és conegut
i d'altres (recordem que el treball de camp fou en
2006) que no ho és: «para mí es un gran descono-
cido» (H3). En general, doncs, lloen tant el museu
com l'impacte que té en els diferents públics, parti-
cularment en els públics jóvens amb l’Exposició per-
manent, ja que s’acostaria a un llenguatge i a un dis-
curs més visual que connectaria millor amb les noves
generacions:
«estudiantes de secundaria, masivamente
alucinados (H5: alucinados), en el sentido
positivo ¡eh! Masivamente […] la impresión
final es que quieren volver, quieren volver
porque se les vende unas ideas que claro…
ellos esperaban que iban a quitar el polvo al
trasto que iban a enseñarle… y va y resulta
que no hay trasto o que lo hay pero de otra
manera, y que no hay polvo, eso sí» (H6).
Així mateix, reconeixen la importància que té la
ubicació espacial del MuVIM, particularment cèntrica
i pròxima, a més, a centres comercials culturals com
la FNAC i la Casa del Llibre, sense oblidar la Biblioteca
Pública de l’Hospital i consideren que podrien actuar
com a llançadores de visitants cap al MuVIM amb un
«sistema d’informació» adequat (H1).
Tanmateix, de l’edifici es llancen algunes críti-
ques, no tant per la particular arquitectura11, sinó pel
desconcert que generaria la ubicació i l’absència de
senyalètica adequada. Es critica, per tant, l’absència
91revistavalencianad’etnologia
11 Tot i que a mode indicatiu, apareix algun lament respecte a les rampes de l’edifici, realitzat per una dona de més de 60 anys: «hayuna cosa que sí que me molesta, es eso, tanta rampa» (D2) que, tanmateix, és matisat per un home de 40 anys en afirmar que l’esca-la tot i ser «un poco agobiante, también tiene su magia, de decir hay que va a pasar ahí al final de…», H3.
d’un plànol indicatiu del museu i dels diferents ser-
vicis i activitats («Yo creo que en la recepción simple-
mente un pequeño croquis», D4) que guien el visi-
tant i que li oferisca més sensació de «llibertat»
durant la visita:
«Si no hay que preguntar mejor, si te lo
dicen muy claro y que te dan la sensación de
que la puedes usar con libertad… que pue-
des ahí… ir ahí con libertad, no preguntar
¿puedo? Porque todo eso son pequeñas
cosas que te van apartando» (H2).
«está como un poco distanciado. Llegas al
hall ese y hay una temporal… la información
de la que hay es medio, medio […] Si te tie-
nes que bajar, cógete el pasillo, da la otra
vuelta, tal, cual, no sabes a dónde estás
yendo, te pierdes, y para llegar a la otra, y
encima luego vuelve corriendo porque es tu
hora (M: un… poco de información…). Un
poco de información y a lo mejor guiar o uni-
ficar, no sé cómo…» (H4).
A més, també es critica l’absència d’informació
adequada per anar a les exposicions temporals i,
sobretot, a la biblioteca, que queda fora de l’imagi-
nari del visitant més o menys esporàdic12. D’altra
banda, en general es ressalta el nivell professional i
humà dels treballadors. De fet, s’aplega a qualificar
de «fantástico, a nivel humano yo lo veo fantástico»
(H6). Per tant, aquesta avaluació positiva també
beneficiaria la consideració general, «porque eso se
nota, cuando entras que ahí la gente es muy voca-
cional y trabaja muy a gusto y con muchas ganas,
que eso… eso se aprecia como visitante» (D4), la
qual cosa generaria un bon «ambient» que es tras-
lladaria als usuaris:
«Imagínate el profesor emocionado, el
museo emocionado, el padre emocionado, o
sea, todos emocionados, hay un ambiente
¿no? Que es de lo que se trata (6: sí, sí, sí),
ese es el objetivo crear ese ambiente ¿no?»
(H3).
Alguns servicis que ofereix el museu, tret de l’ex-
posició permanent i algunes exposicions temporals,
eren, en general, prou desconeguts, fins i tot pels
usuaris experts13, la qual cosa és un dels gran handi-
caps: «están mal publicitados… (M: Mal publicita-
dos; 5: sí, sí…; 6: nosotros… ni lo conocemos…)»
(H3).
Pel que fa a les exposicions, la valoració dels visi-
tants acostuma a ser positiva, encara que no demos-
tren un particular coneixement de les exposicions
temporals. En canvi, l’exposició permanent rep elo-
gis generals i crítiques concretes. Els elogis acostu-
men a provindre de l’espectacularitat de l’exposició i
del fet què els visitants s’insereixen al si d’una aven-
92 revistavalencianad’etnologia
12 Quant a la biblioteca, s'explicita l'absència d'informació per a saber on s'ubica i quins servicis ofereix: «en el caso de la biblio-teca pues efectivamente una señalética que indique; porque claro si la Sala de Temporales la tienes bajo y la Permanente la tienesarriba y está separado físicamente por un espacio, eso no lo vas a poder unir, no lo vas a poder solucionar, por lo tanto, (M: laseñalética falla) la señalética falta, no es que falla es que igual hay que repensarla de otra manera, no sé, yo es una idea» (H6). O«es que vas al MuVIM y tampoco sabes ni siquiera si está la… la biblioteca [...], porque no hay un letrero muy grande para que telo digan… si es que no se ve, llega allí y te asustas […] Si no se ponen letreros grandes… y como hace el Corte Inglés» (H2). 13A pesar del requeriment explícit del moderador, els visitants seleccionats en tots dos grups no havien participat en cap congrés,jornada o cicle de cinema, per la qual cosa no coneixien el Centre d’Estudis i d’Investigació del MuVIM.
tura integral, amb la qual cosa l’experiència museís-
tica seria, en principi, més completa:
«es el único museo del mundo donde usas
los cinco sentidos, y es el único, yo no
conozco ningún otro que puedas tocar, que
puedas saborear (1: que puedas…), ahí lo
del olor ya nos cuesta más… bueno ponen el
incienso de… Estamos hablando casi todo
de…, hablamos del MuVIM pero realmente
hablamos de lo de La Aventura del
Pensamiento…» (H4).
Pel que fa a les crítiques, es considera l’exposició
permanent massa pròxima a un parc d’atraccions o
a un parc temàtic. Ho relacionen amb una «fira»
(D1). Així mateix, aquest projecte museogràfic rep
crítiques concretes com l’obscuritat excessiva, la
duresa de les imatges de la sala del caos i la no-
advertència per als visitants menors d’edat, etc14.
Una altra de les crítiques té a veure amb el temps
d’espera abans de l’entrada a l’exposició perma-
nent. Els visitants proposen que el hall tinga sempre
alguna mena d’exposició o d’activitat per llevar-li «el
toque inhóspito, que haya algo que hacer, que no te
quedes entre las cuatro paredes mientras estás espe-
rando, yo creo que siempre debería de haber algo
en el centro, no sé…» (H4).
Pel que fa a les exposicions temporals, també hi
ha una línia important de consens amb la política
expositiva. En general, els visitants la consideren
«adequada» (H3). Tanmateix, per raó de la diversitat
temàtica i estètica tan àmplia que aborda el MuVIM,
és lògic que tipus determinat de públic puga mani-
festar un cert desinterés per, a tall d’exemple, la car-
tellística contemporània: «yo ahí me veo fuera de
lugar, porque yo comprendo que el MuVIM tiene
que hacer cosas de tipo muy moderno, porque por
ejemplo hubo una exposición de tipo muy moderno,
de carteles» (D5).
D'altra banda, es demana que els i les vigilants
de la sala estiguen més formats en el sentit que sigu-
en persones que coneguen l’exposició i puguen for-
mar i informar, a iniciativa pròpia i/o dels visitants,
dels aspectes claus i/o puntuals de l’exposició:
«el vigilante de sala debe tener una idea de
lo que hay ahí, y cuando ve a una persona
que está despistada, no le cuesta nada acer-
carse y decirle se ha fijado usted en este
detalle, o mire pues le ha gustado eso, pues
mire, ahora mire en la sala de al lado que
hay…» (D5).
Així mateix, es demana que hi haja visites
guiades «cortas y concretas» (D5) que s’ajusten a
públics amb una formació bàsica i/o mitjana i amb
poca disponibilitat de temps o amb ganes de tornar
pel seu compte a veure l’exposició i es critica les visi-
tes guiades excessivament llargues o amb “massa”
informació:
«Noto mucho aquí en España los guías dan
demasiada información que no es necesa-
ria… No nos interesan fechas ni nada, eso
no nos interesa, dame el concepto pero
directo y corto y así me quedo con eso… eso
que nos interesa más…» (H5).
93revistavalencianad’etnologia
14 Moltes d’aquestes informacions les facilitaren els visitants al moderador en els esmorzars posteriors al grup de discussió i, pertant, no es transcrigueren. L’investigador social, per tant, no ha de limitar el treball de camp als moments de la gravació.
Respecte a la didàctica i als tallers la valoració
també és positiva. De fet, un dels visitants aplega-
rà a afirmar que el MuVIM seria el museu que fa els
millors tallers de València i que serien, literalment,
«insuperables» (H3). Els tallers per a públics infan-
tils i altres activitats didàctiques són percebuts, a
més, com una manera de crear nous públics i
públics fidels en el futur, persones «motivades» per
la cultura i pels museus («El instituto donde están
ahora mis hijos, cuando van al aula de plática
hacen chorraditas, y no los motivan […] si eso se
aprovechara y hubiera una asignatura y se educara
la sensibilidad y todo eso…, desde pequeño, evi-
dentemente, la población sería más sensible a todo
eso», H1) talment com si es tractara d’un «planter»
d’un club de futbol, per la qual cosa és considera-
da una peça fonamental en l’estructura del museu:
«Tienen su departamento para crear cantera, por-
que saben que esos niños sabes... si te esperas a
los dieciocho años para llevarlos a un museo ya has
perdido la batalla» (H3).
Tot i això, novament hi havia queixes de manca
d’informació adequada de la correspondència del
tipus de taller al tipus de públic en concret:
«En cuanto a los talleres que están… nos-
otros recibimos información perfectamen-
te, pero […] faltaría que, independiente-
mente, es decir, estos talleres vamos a ofer-
tar, estos talleres estarán durante este
tiempo, tratan estos temas y están en rela-
ción con la exposición y tal… Si no que
incluso hubiera algún contacto previo […]
Saber de antemano qué voy a, qué van a
ofrecerle esos talleres, no me basta con el
tema [...] claro yo necesito más informa-
ción, nosotros necesitamos un poquito más
de información, que puede ser a través de,
de… para agilizarlo de un dossier que se
mande» (D4).
El bar-restaurant fou, amb diferència, el servici
pitjor valorat. Les crítiques generals anaven totes en
la mateixa direcció: els resultava un lloc que «no es
acogedor, no sé qué pensáis, a mí no me resulta
acogedor, no entiendo todavía lo qué es el espacio
es moderno y es frío, pero no es, no es quizás lo
importante, a lo mejor la frialdad está transmitida
por otro aspecto…» (D4). A més a més es lamenta-
ven que aleshores no es servien menjars calents:
«No puede hacer tostadas porque tiene prohibido
por lo visto el encender algo… » (D2).
D’altra banda, la botiga també era criticada,
fonamentalment a causa del poc atractiu dels pro-
ductes que oferien (es qualificada com a «molt
pobra» i «molt avorrida») i pels horaris, perquè està
tancada després de l’última projecció de l’exposició
permanent («Horarios…, no sea que lo veas al
entrar y cuando salgas de la visita la tienda esté cer-
rada, que eso cuando vas a visitar a última hora de
la tarde a nosotros nos ha pasado…», H4), en gene-
ral, per tant, per l’escassa visió comercial:
«A mí la tienda me parece muy pobre,
muy aburrida, muy pequeña, muy poco,
no sé… yo si fuera el responsable del
museo haría una tienda que viniera la
gente a comprar regalos aunque no vinie-
ra a, a, a visitar el museo, yo la haría más
comercial. Yo sé, es que esto está feo
hablarlo aquí porque se supone que debe-
ríamos hablar de las exposiciones y resulta
94 revistavalencianad’etnologia
que estamos hablando del tema…15 a mí la
tienda me parece muy pobre, muy pobre,
muy pobre, por comparación sobre todo
con otros museos. […] Yo si de mí depen-
diera haría una tienda muy atractiva, muy
atractiva, muy atractiva… que no creo que
sea la del MuVIM» (H3).
D’altra banda, en general els visitants considera-
ven que l’atenció al públic seria «correcta, la aten-
ción del personal, y ¡oye! al nivel que hoy ofrece es
correcta y atenta» (D4), encara que no sempre és
així16. Així mateix es demana una formació específi-
ca a la gent que atén el públic per evitar aspectes
que i als haurien passat en altres instal·lacions muse-
ístiques on els haurien tractat d’una manera descor-
tés, grollera o simplement amb una educació insufi-
cient. Caldria, doncs, «cuidar la gente que está en
atención» (D4).
Per a què serveix la investigació?
Tal com s’ha tractat de mostrar, la investigació
social de les pràctiques culturals resulta particular-
ment útil per incrementar el nostre coneixement al
voltant de les percepcions i hàbits culturals dels
nostres conciutadans. En l’estudi observem que,
en general, els visitants experts valoraven positiva-
ment les seues experiències museístiques i, en
concret, les activitats i els servicis del MuVIM, així
com la professionalitat dels treballadors. Les línies
més clares i reiteratives de crítiques, tanmateix, se
centren en la política de comunicació, tant l’inter-
na com l’externa. En aquest darrer sentit, es feren
tot un seguit de recomanacions per tal de millorar
la comunicació entre museus i públics així com tot
un seguit d’aspectes concrets. Moltes serviren per-
què la direcció introduira canvis i propostes de
millora i, en conseqüència, han quedat anacròni-
ques. El nostre objectiu, per tant, era, i ha de con-
tinuar sent, assolir un coneixement aplicat (Pérez,
2000).
Aquest treball, incipient i probablement trun-
cat, exemplifica la investigació interna dels museus.
Es va realitzar exclusivament amb treballadors i tre-
balladores del MuVIM. El museu disposava dels
recursos humans per a això i la direcció es va deci-
dir a fer servir el personal propi. En general, els con-
servadors i tècnics culturals tenen una formació,
una experiència i una capacitat que normalment
s’infrautilitza. Saben fer gestió cultural en els seus
àmbits respectius i aquesta és la feina que se’ls
encarrega, però també saben investigar, tot i que
els seus responsables sovint no els animen a fer-ho.
Són graduats i llicenciats amb una formació espe-
cialitzada complementària i una experiència que sol
95revistavalencianad’etnologia
15 Aquesta frase mostraria que, tot i que el moderador els explicà que els objectius eren més amplis, la recepció de la comunica-ció pot presentar equívocs, qüestió que l’investigador social hauria de tenir sempre ben present. 16 Un visitant, però, es lamen-tava d’haver sigut reiteradament esbroncat («moltes vegades») amb els seus grups en l’espera prèvia de l’exposició permanent perfer soroll quan ni tan sols havia sigut advertits prèviament que guardaren silenci: «A nosotros nos ha pasado muchas veces, muc-has veces eh…, lo visito tres veces al año, aproximadamente, y si no pasa en todas, dos de cada tres: estar arriba esperando, a laentrada de La Aventura del Pensamiento y que nos peguen la bronca por estar charlando a un volumen de voz normal,schhhhhh…, desde abajo por todo el cubo, lo de cállate… Y nadie te ha dicho, tienes que estar en silencio arriba, nos ha pasadomuchas veces, claro vamos en un grupo a tope, el máximo que te permiten, veinte… veinte ahí arriba, y todos charlando, emo-cionados, o sea que… y nos han pegado la bronca por eso…» (H4). Normalment, si no hi ha una queixa per escrit, ni els conser-vadors ni els responsables museístics se s’adonarien d’aquests fets.
ser aprofitada en la docència específica (els docents
dels màsters en gestió cultural, per exemple, estan
poblats de conservadors) però que no es canalitza
també cap a la recerca. Es dilapida així, per tant, no
sols una gran perspectiva investigadora, sinó també
un camí de realització professional i, last but not
least, una bona manera de conéixer millor els
públics de museus i, en conseqüència, de progra-
mar amb més criteri.
L’aspecte de la investigació, per tant, suposa un
repte en molts museus. I resulta imperdonable que
aquest treball s’ajorne o subordine per la recerca de
resultats immediats. Moltes vegades el curtplacisme
suposa un greu error de no poques institucions cul-
turals. Esperem que es continuen fent investigacions
generals i particular sobre els públics i els no-públics
dels museus per tal d’anar complint més i millor la
funció pública que tenen les institucions museísti-
ques. Als ciutadans els interessa.
Bibliografia esmentadaALONSO, L. (1999): Introducción a la nueva museología,
Alianza, Madrid.ARIÑO, A. (1997): Sociología de la Cultura, Barcelona, Ariel.BALLART, J. (2007): Manual de museos, Síntesis, Madrid.BARBER, B. (2000): Un lugar para todos. Cómo fortalecer la
democracia y la sociedad civil, Barcelona, Paidós.CALLEJO, J.; GUTIÉRREZ, J. i VIEDMA, A. (2003): Análisis empí-
rico de la demanda turística, Centro de Estudios RamónAreces, Madrid.
FERRERO, R. (2005): “Un museu d’etnologia és un bon lloc pera pensar?” a Revista Valenciana d’Etnologia, nº1, MuseuValencià d’Etnologia, València.
FLOR, V. (2006): Informe sobre avaluació de públics de museusi del MuVIM mitjançant grups de discussió, treball inèdit,València.
HOOPER-GREENHILL, E. (1998): Los museos y sus visitantes,Trea, Gijón.
LEÓN, A. (1990): El museo. Teoría, praxis y utopía, Cátedra,Madrid.
ORTÍ, A. (1986): «La apertura y el enfoque cualitativo o estruc-tural: la entrevista abierta o semidirectiva y la discusión degrupo» a M. García Ferrando, J. Ibáñez i F. Alvira (ed), Elanálisis de la realidad social, Alianza, Madrid.
PÉREZ SANTOS, E. (2000): Estudio de visitantes en museos:metodología y aplicaciones, Trea, Gijón.
PUIG, T. (1998): Manual para la producción de servicios munici-pales: la construcción de los servicios para la calidad devida desde las necesidades de los ciudadanos o cómo usarel márketing en los municipios, Instituto Vasco deAdministración Pública, Oñati.
RICO, J.C. (ed.) (2008): La caja de cristal: un nuevo modelo demuseo, Trea, Gijón.
TAYLOR, S.J. i BOGDAN, R. (1987): Introducción a los métodoscualitativos de investigación. La búsqueda de significados,Paidós, Barcelona.
VELASCO, H. i DÍAZ, Á. (1997): La lógica de la investigaciónetnográfica, Trota, Madrid.
96 revistavalencianad’etnologia
Introducción
El aprovechamiento de los recursos provenientes del
corcho del alcornocal es conocido desde antiguo,
aunque se trata de una utilización francamente
moderada, ligada, por ejemplo, a los tapones de las
ánforas romanas o a los flotadores de las redes de
pesca. Por tanto, no podemos hablar en absoluto de
un recurso forestalmente interesante, hasta fechas
bien recientes3. Sirva como referente la interesante
descripción que el botánico Cavanilles hace de los
montes de la población de Aín, en el corazón de la
Sierra de Espadán:
“Eran dichos vecinos en corto número a
principios del siglo, durante el cual han hecho pro-
gresos en la agricultura: plantaron viñas, higueras y
olivos en los sitios que estaban cubiertos de alcorno-
ques y maleza” (1795-97: Libro III, 107).
97revistavalencianad’etnologia
ESTUDIO ETNOLÓGICO SOBRE LASACA DEL CORCHO.
COSTUMBRES Y TRADICIONES
EN RELACIÓN CON EL PROCESO DE EXTRACCIÓN1
PABLO VIDAL GONZÁLEZ2
1 El presente estudio es fruto de la IX beca de investigación de la Fundación Pública Museu del Suro de Palafrugell (Girona), a quienagradezco la oportunidad brindada para realizar este estudio. 2 Dpto. de Antropología Social y Cultural. Universidad Católica deValencia. Guillem de Castro, 94. 46003 Valencia. pablo.vidal@ucv.es 3 Hemos desarrollado los precedentes en una publicación ante-rior, ver Vidal 2006, págs. 37 a 40.
Este artículo analiza, fruto de un intenso trabajo de campo, las estructuras sociales y la organización
de la saca del corcho en Extremadura y Andalucía, comparándola con la realizada en Girona y
Castellón. Se presta especial atención a la división del trabajo, a las características fundamentales de
este trabajo y a su transformación en los últimos cincuenta años.
Palabras clave: Saca del corcho, alcornocal, etnología, organización social, uso suberícola.
This article analysis, through the carrying out of inten-
sive fieldwork, the social structures and organisation of
the extraction of cork in Extremadura and Andalucia,
comparing it with the same activity carried out in
Girona and Castellón. Special attention is paid to the
division of labour, to the basic characteristics of this
work and to its transformation over the last fifty years.
Key words: Extraction of cork, cork oak, ethnology,
social organization, corks forestry use.
Ya en el siglo XVII se detecta un nuevo aprove-
chamiento, ligado tradicionalmente al descubri-
miento por parte de Dom Perignon de las propieda-
des de los tapones de corcho para la conservación
de los vinos y principalmente del champagne. Se ini-
cia por tanto, primero en Francia y por contagio en
los montes de la fronteriza Girona, una importante
extracción del corcho con la finalidad de atender a
esta creciente demanda. Dado que la presencia del
alcornocal es escasa en el sur de Francia, ya en 1760
se detecta la venta de corcho gerundense a los mer-
cados franceses (Medir, 1953: 13).
A partir de esta fecha clave de 1760 comienza a
desarrollarse una nueva profesión en los bosques del
Empordá catalán, el de sacador o pelador de corcho.
Se trata de un nuevo oficio ligado a la explotación
del medio rural, que provocará la aparición de nue-
vas técnicas y sistemas para conseguir obtener el
mayor rendimiento de los ahora nuevos recursos
que el alcornoque nos ofrece.
Hasta 1830 la producción de los bosques cata-
lanes era suficiente para atender a la demanda,
pero a partir de esa década, el fuerte éxito de este
nuevo producto para cerrar envases de caldos y
espirituosos provoca la búsqueda de nuevos yaci-
mientos, de nuevas zonas a las que recurrir para ali-
mentar la creciente hambre de las industrias de
tapones de corcho gerundenses. Debemos a Zapata
(1996) una cuidada descripción de ese nuevo pro-
ceso de búsqueda de nuevos bosques de alcornocal
en el resto de España, por lo que los industriales
catalanes dirigen sus pasos principalmente a los
montes de Toledo, pero también a Andalucía y
Extremadura. En un segundo escalón, señalando
con claridad la importancia de la demanda, se inicia
hacia 1860 la explotación de la pequeña isla sube-
rícola de la castellonense Sierra de Espadán (Vidal,
2006: 41).
Esta nueva explotación de un recurso hasta
ahora manifiestamente devaluado e infrautilizado
provocará, necesariamente, el nacimiento de nuevas
técnicas de extracción, de organización social, cos-
tumbres y tradiciones que paulatinamente se irán
asentando en el acervo de las gentes que participan
de esta nueva actividad extractiva del bosque, con
una salvedad. Al tratarse de una nueva actividad, no
tradicional, las manifestaciones que podamos
encontrar en las cuadrillas de sacadores tendrán un
componente diferente, de falta de tradición, de
ausencia de pedigrí, bien distinta a la de los carbo-
neros, los caleros o los pastores trashumantes, aun-
que esta actividad ya esté próxima a cumplir dos
siglos de presencia en los bosques españoles.
Además, para el acceso a estas técnicas, a la forma-
ción necesaria para proceder a la extracción del cor-
cho, a la saca, se recurre, de manera natural, a la
transferencia de conocimiento adquirida ya con
anterioridad por los sacadores catalanes.
Metodología
Para la realización de este trabajo se ha utilizado una
doble metodología, la observación participante en
las labores de saca, tanto en Andalucía como en
Extremadura y la Comunidad Valenciana, junto con
la entrevista en profundidad. Se han realizado
numerosas entrevistas informales, bien aprovechan-
do el momento de la saca, bien posteriormente, en
el bar o en el almacén. Los contenidos de las mismas
se han realizado de manera desestructurada,
siguiendo un guión oculto, previamente elaborado,
98 revistavalencianad’etnologia
que ha permitido la recogida de la mayor informa-
ción posible de modo sistemático.
A la hora de seleccionar los informantes, hemos
procurado hablar con gente con mucha experiencia
en las tareas de extracción del corcho, por lo que, en
la gran mayoría de los casos, entrevistamos a los res-
ponsables de las cuadrillas de sacadores. Igualmente
hemos procurado que fueran personas cargadas de
experiencia, para, en la medida de lo posible, poder
acceder a los recuerdos y memorias de cómo era la
saca en los años cuarenta y cincuenta, antes de los
numerosos cambios que, como iremos viendo, ha
venido provocando el progreso en los medios y los
horarios. Es a ese periodo al que nos referimos
mayoritariamente, gracias a los recuerdos de nues-
tros veteranos informantes, entre los que destaca
Juan “El Vale”, de San Vicente de Alcántara, capa-
taz de 81 años, el más veterano de todos ellos.
Las entrevistas en la Sierra de Espadán se han
hecho a numerosos sacadores de Aín y Almedíjar,
con quienes también hemos contemplado en nume-
rosas ocasiones los trabajos de la saca en estos últi-
mos años, especialmente Manuel Latorre y Vicente
Navarrete.
En San Vicente de Alcántara pudimos hablar con
Pedro Montero, propietario de alcornocal, mientras
asistimos a la saca de su finca. Pedro, a su vez, nos
puso en contacto con varios encargados, como José
y Juan “El Vale”, a quienes también entrevistamos
en profundidad.
En la comarca de la Sierra de San Pedro, pudi-
mos hablar con Miguel Galiano, de La Aliseda, anti-
guo encargado y empresario corchero. En la comar-
ca de Jerez de los Caballeros, hablamos tanto con
Rafael Pociño como con Francisco Maqueda, de
Barcarrota, ambos encargados de la saca en fincas
de la zona.
En la Sierra de Sevilla entrevistamos a dos encar-
gados de Constantina, Jesús Camargo y Rafael
Sánchez, “Fali”.
En el parque natural de Los Alcornocales asisti-
mos a la saca del monte público de Los Barrios, gra-
cias a la amable colaboración de su concejal de
Medio Ambiente, Alfonso Pecino. En esta localidad
entrevistamos a tres veteranos encargados: José
Correro, Antonio García y Alfonso Martín.
Nuestro informante en Extremadura para locali-
zar a los entrevistados y los lugares de saca fue
Santiago Zapata. En Constantina, Antonio Serrano y
en Los Barrios, Alfonso Pecino. Sin su colaboración
hubiera sido imposible este trabajo. A todos ellos
nuestro agradecimiento más profundo.
Una nueva actividad suberícola: la saca
La aparición de esta nueva actividad forestal en el
medio rural de las zonas concernidas supuso una
pequeña revolución, puesto que se trataba de un
trabajo que exigía un importante esfuerzo en mano
de obra, por lo que un número considerable de per-
sonas participaban en este cometido. Esto trajo con-
sigo numerosas consecuencias, que detallamos a
continuación.
La primera de ellas es el nuevo complemento
que este trabajo suponía para el calendario de acti-
vidades en el monte de los jornaleros del medio
rural. El trabajo de la saca suponía un trabajo limi-
tado en el tiempo, puesto que comenzaba a finales
de mayo o principios de junio en zonas de
Extremadura y perduraba hasta mediados o finales
de agosto en las zonas más húmedas de los alcor-
99revistavalencianad’etnologia
nocales gaditanos, lo que aseguraba a muchos pri-
vilegiados un jornal durante dos o tres meses. Este
trabajo era un complemento más al resto de ocupa-
ciones estacionales que ocupaban al jornalero. En la
zona de San Vicente de Alcántara, al acabar la saca
estival, los mismos trabajadores eran los que nutrían
las numerosas fábricas de la localidad, para los tra-
bajos de transformación del corcho. Sin embargo,
en zonas más montuosas y rurales, como en
Constantina, el sacador era un jornalero que tam-
bién participaba de la tala de estos mismos alcorno-
cales, no sólo para mantener limpio y cuidado el
bosque, sino también para alimentar el carboneo.
Además de estas actividades, participaba en las
labores del esquileo, de la recogida de la aceituna,
así como de la instalación de alambradas en las fin-
cas, entre otras. En las zonas más boscosas e intrin-
cadas, como en las sierras del Parque gaditano de
Los Alcornocales, o en la Sierra de Espadán, tam-
bién había un trabajo previo de desbroce del
monte, especialmente para hacer accesible el paso
por las veredas, desde los lugares donde se sacaba
hasta los lugares en los que se montaban las pilas
del corcho sacado, para desbrozar las zonas próxi-
mas a los alcornocales, facilitando los movimientos
de las cuadrillas de extracción, así como el arreglo
de las fuentes, para poder montar los campamen-
tos en las proximidades, o sencillamente para facili-
tar su uso por parte de las cuadrillas.
Una muestra del valor que tenía el corcho en
este periodo de los años cuarenta y cincuenta es que
“se pagaba casi el doble que en otros oficios agríco-
las”, en expresión de Jesús Camargo, uno de nues-
tros informantes de Constantina. En algunas zonas,
como en la valenciana Sierra de Espadán, podía con-
vertirse en la única actividad remunerada de todo el
año, por lo que lograr ser elegido como uno de los
trabajadores de la extracción del corcho se convertía
en todo un privilegio. De hecho, en la importante
finca de Mosquera sólo trabajaban las personas con
recomendación. Esta misma actitud es la que señala
Miguel Galiano, nuestro informante de La Aliseda,
que recuerda que trabajar en la saca suponía “tocar
dinero”. Todos los informantes que hemos entrevis-
tado subrayan por igual el prestigio e importancia
que tenía el encargado de formar las cuadrillas de
saca, provocando que sólo los familiares, los amigos
y los recomendados pudieran ser partícipes de este
privilegio. “Son dos meses en los que se saca dine-
ro”, nos indica Rafael Pociño, informante de
Barcarrota. Francisco Maqueda, también de Bar -
carrota, recuerda que “era un trabajo en el que se
sacaba mucho dinero y era muy bonito”. En
Hornachuelos (Nogués Pedregal, 1991: 124) se
decía que “el corcho quita todo el paro del pueblo”.
Acosta Naranjo (2005: 224) nos dice que entre los
numerosos jornales que se pagan en la dehesa
andaluza, el de los sacadores es el más alto de
todos.
La participación en las actividades de la saca del
corcho traía consigo también otros beneficios que
subrayaban el privilegio del que ya hemos hecho
mención antes. Nuestros informantes recuerdan
cómo anteriormente, hasta los años sesenta, el ran-
cho diario de todos los implicados en la campaña
de extracción, así como el pan y el vino, éste último
racionado, corría a cuenta del propietario de la
finca. Esta estrategia tenía su sentido pues las cua-
drillas de sacadores, como veremos, podían pasarse
hasta un mes sin abandonar los bosques, general-
100 revistavalencianad’etnologia
mente alejados de los pueblos, por lo que era nece-
saria una intendencia para abastecer a los jornale-
ros. Sólo con la mejora de las comunicaciones a par-
tir de los sesenta, con las motos y los coches, cada
uno de los trabajadores pasó a traer su propia comi-
da, “el avío”. Junto a ello, el propietario acostum-
braba a surtir de una ración diaria de vino para cada
trabajador, que el encargado administraba con pru-
dencia, que generalmente consistía en no dársela a
los sacadores hasta que hubieran terminado el tra-
bajo diario con el hacha, de lo cual se beneficiaban
no sólo los árboles, sino también el resto de jorna-
leros. Todo el mundo insistía en el peligro que com-
portaba el manejo de un hacha tan afilada en esas
condiciones.
Igualmente indicar que, como manifestación clara
de los privilegios que comportaba ser encargado, en
las zonas de San Vicente de Alcántara y La Aliseda,
sólo una mujer participaba de los trabajos de la cua-
drilla de saca. Era la ranchera o cocinera. Cobraba
como un cargador de corcho y si además realizaba los
trabajos del aguador, entonces cobraba lo mismo que
un sacador, el sueldo más alto de la cuadrilla.
Generalmente sólo la mujer del encargado o alguna
de sus hijas podían alcanzar este privilegio, que supo-
nía multiplicar los ingresos familiares de manera bien
importante.
Hervir el corcho
En un trabajo anterior (Vidal, 2006: 51-52) habla-
mos de la caldera que, a pie de monte, servía para
hervir el corcho, facilitando así un transporte de
planchas de corcho planas y de menor peso. Nos
consta que estas calderas en Cataluña están siempre
situadas en las fábricas, pero no en las fincas corche-
ras, por lo que el ejemplo de Mosquera era una
novedad y un caso único en la Comunidad
Valenciana. Como detalle cronológico, ésta dejó de
utilizarse tras la Guerra Civil.
En nuestras entrevistas, hemos podido rastrear
la existencia de calderas en las fincas, tanto en la
zona de San Vicente de Alcántara, en la zona de La
Aliseda, en Barcarrota, en Hornachuelos,
Constantina y en Cádiz, tal como nos refieren nues-
tros informantes más veteranos, refiriéndose a prác-
ticas extinguidas ya en los cincuenta. También
Sánchez Sanz (1982: 13) se refiere a ellas para la
zona de Extremadura. Sin embargo, todos coinciden
en que bien pronto se olvida esta práctica, por dis-
tintas razones. Es interesante que varios informantes
indican que no le convenía al propietario, porque
“tenía muchos gastos, convenía más venderlo y
fuera”, como nos recuerda Jesús Camargo o “por-
que “tenía mucho trabajo”, en expresión de Rafael
Sánchez. Sin embargo, resulta extraño que todo el
mundo renunciara de manera unánime a realizar
este proceso productivo, que facilita el transporte,
abaratando los precios y permitiendo un valor aña-
dido para el productor. Es verdad que uno de los
motivos era el tradicional desinterés por parte del
propietario en transformar el producto, pero Miguel
Galiano nos indicó que se comentaba cómo se habían
dejado de utilizar las calderas debido a las variacio-
nes de los precios por parte de los compradores
catalanes, pues estos actúan en régimen práctica-
mente de monopolio y preferían que este proceso se
realizara en las fábricas de Girona, pagando a la baja
por esta primera transformación del producto sobre
el terreno.
101revistavalencianad’etnologia
La organización de la saca
La actividad de la saca se inicia en los meses previos
al verano, cuando los encargados de las fincas soli-
citaban la participación de las cuadrillas para proce-
der a la extracción del corcho de la propiedad. Este
encargo se realiza al “manijero” o encargado de la
cuadrilla de sacadores, quien calcula, conociendo la
finca, cuanta gente necesitará para realizar el traba-
jo así como cuándo se podrá realizar “la operación”.
Aquí comienzan las diferencias, algunas de ellas
abismales, puesto que las características de la pro-
piedad en minifundio de la Sierra de Espadán hace
que dos cuadrillas, cuatro sacadores, sean suficien-
tes para hacer la saca anual. En la única finca de
extensión considerable, la masía Mosquera, dos cua-
drillas de seis personas cada una eran suficientes
para realizar el trabajo.
Sin embargo, en Andalucía y Extremadura, la
propiedad de la tierra presenta características bien
distintas, con grandes latifundios mixtos de alcorno-
cal y encina de hasta 5.000 hectáreas que exigían la
formación de un auténtico ejército para proceder a la
extracción, en el que participaban hasta las 83 perso-
nas que dirigió Miguel Galiano o las 87 que coordi-
naba Jesús Camargo. Sólo estos números dan idea
de la importancia e influencia social que tenía el res-
ponsable de contratar a un número tan elevado de
personas, medio pueblo, para los dos meses de tra-
bajo. Sin embargo estas cuadrillas son la excepción,
pues el número habitual se aproximaba más bien al
nada desdeñable de cincuenta operarios.
Al manijero, término empleado no sólo en
Extremadura, sino también en la Sierra de Sevilla, se
le denomina encargado en Andalucía. Era él quien
iba por los bares preguntando a la gente del pueblo,
aunque era habitual adelantarse y acercarse directa-
mente a casa de aquel, para interesarse por la posi-
bilidad de formar parte del equipo para la siguiente
campaña. En esa conversación se pactaba el precio
de la mano de obra, así como otras condiciones,
comida, vino y pan incluidas o no, los días de des-
canso, el tipo de trabajo a realizar, etc..
El equipo de trabajo tenía muy establecidas las
diversas tareas a desarrollar en la finca, así como el
rango de cada uno de ellos.
a) El manijero o capataz
Al frente del grupo iba el manijero, auténtico gene-
ral al mando de la expedición. Su autoridad era
indiscutible y su prestigio grande en el pueblo y
entre los miembros de la cuadrilla. El origen de la
palabra proviene del castellano antiguo, pues origi-
nariamente era quien portaba la manija, cuchilla o
instrumento metálico para cortar las planchas de
corcho al tamaño adecuado, para “rabanear las cor-
chas”, aunque ya ha dejado de hacer este trabajo.
En boca de Rafael Sánchez, “el manijero no mueve
ni un dedo”, marcando el creciente prestigio de esta
figura que tenía como misión estar pendiente de
todos los detalles de la saca. De hecho, en las cua-
drillas gaditanas, se llama manijero al sacador más
diestro y experimentado de cada una de las cuadri-
llas, quien lleva la iniciativa, a quien acompaña un
“burra” que es quien completa la faena.
Ya hemos dicho que ser manijero lleva apareja-
do un importante prestigio social. De hecho, en las
numerosas entrevistas realizadas, se advierte cómo
el cargo de manijero suele heredarse de padres a
hijos, también como estrategia de conservación del
status en el seno familiar y además es algo de lo que
102 revistavalencianad’etnologia
se alardea, dejando entrever que la experiencia se
mantiene en el seno familiar desde antiguo, como
ha quedado patente en las entrevistas realizadas. Así
nos lo refiere, por ejemplo, un informante de San
Vicente, quien nos recuerda que él es la quinta
generación de manijeros en su familia o Rafael
Peciño, quien nos relata con orgullo “que desde los
diez años estuve en la corcha con mi padre juntan-
do corcho”.
El manijero era el interlocutor único de toda la
cuadrilla ante el encargado de la finca y, cuando
esto ocurría, con el propietario. Éste solía ser un adi-
nerado de la ciudad, que basaba parte de su presti-
gio en la visita estival a sus fincas de alcornocal apro-
vechando la necesaria supervisión de las labores de
la saca, lo que le servía de distracción y le daba
importancia, en expresión de Roger (1911:9). Así lo
vemos en el caso de la finca de Mosquera (Vidal,
2006:84), pero de manera mucho más acentuada
en el caso de las grandes fincas andaluzas o extre-
meñas, de hasta varios miles de hectáreas. El propie-
tario, secretario de un ayuntamiento importante,
abogado del Estado, diplomático o marqués, se inte-
resaba por los trabajos, residiendo en la finca o cor-
tijo que se encontraba en la propiedad y que, cuan-
do la faena se realizaba en las proximidades, servía
de base para el campamento de los jornaleros. El
señor seguía de cerca en ocasiones, a pesar de su
falta de conocimientos sobre los detalles de la saca,
los trabajos de extracción, hablando con los sacado-
res. “Una señora iba con sus dos criadas, cada día, a
ver sacar el corcho. Ella no entendía y todo iba bien.
El manijero tenía especial cuidado en poner a los
mejores sacadores junto a los caminos”, nos recuer-
da Miguel Galiano, para que la propietaria viera el
trabajo más lucido y se llevara una buena impresión.
El manijero tenía que ser un sacador experimen-
tado y debía reunir dos virtudes fundamentales:
“debe llevar bien a la gente y no hacer daño a los
árboles”, en expresión de Rafael Pociño. En referen-
cia a la primera tarea, debía ser serio, entendido en
la materia, haciéndose respetar entre los trabajado-
res, aunque todos coinciden en que debía tener
mucha mano izquierda, también para dirimir las
ocasionales disputas que con la larga convivencia en
la sierra se producían entre los trabajadores. Su pala-
bra no tenía réplica y sus órdenes eran obedecidas
de inmediato. Para Rafael Sánchez, “debía ser traba-
jador, demostrando muchos detalles, mucha mano
izquierda, pero también mucho talento y seriedad”.
Así, nuestro informante nos indicaba que en sus
cuadrillas “sólo se oye el agua y los porrazos”, en
referencia a las llamadas al aguador y los golpes de
las hachas.
Él es quien da las indicaciones por la mañana,
quien dice “por dónde se va a ir de mano” esa jor-
nada, es decir, por dónde se va a trabajar. Él indica,
con un silbato cuando la cuadrilla es numerosa, las
diversas paradas y las vueltas al trabajo en las cua-
drillas. Nadie empezaba a comer antes que él. El
manijero era igualmente quien tenía la autoridad
ante los arrieros, trabajadores externos de la cuadri-
lla, así como quien mantenía los tratos con el encar-
gado de la finca.
La autoridad del manijero le facultaba, si llegaba
el caso, para despedir a algún trabajador que no
mantuviera el orden o la compostura, aunque con
anterioridad se empleaban otras estrategias.
También una función muy importante del mani-
jero era asegurarse de que sus sacadores no hacían
103revistavalencianad’etnologia
daño con las hachas a los árboles. Es bien sabido
que un golpe demasiado fuerte daña la camisa des-
nuda del alcornoque, provocando heridas en el
árbol, que provocarán un fuerte impacto en el creci-
miento futuro del corcho para la próxima saca. El
manijero no sólo debía procurar que se sacara el cor-
cho con velocidad, puesto que se pagaba por días
de trabajo, sino que debía mantener el equilibrio
con la salud del arbolado. No en vano, unos buenos
cuidados del alcornocal asegurarían una buena
cosecha en la próxima saca, lo que beneficiaba al
propietario, pero también a la cuadrilla de sacado-
res. Miguel Galiano nos indica que “cuando un
sacador daba muchos golpes a la camisa, el manije-
ro lo mandaba a amontonar el corcho, pues había
que evitar acribillar el árbol”. Coca Pérez (2008:
171) nos indica que, en la zona de Los Alcornocales
de Cádiz, los manijeros llevaban consigo dinero para
pagar y despedir a los sacadores que hicieran tres
heridas a un mismo árbol.
Evidentemente, dejar de sacar era una degrada-
ción en el prestigio, pero también un descenso en la
paga. En este sentido, muchos sacadores nos
hablan de su relación de respeto, de cariño e inclu-
so de amor para con el árbol. El buen sacador tiene
a gala hacer la saca sin provocar cortes en la cami-
sa, dejando la firma de un trabajo bien hecho, sin
heridas.
Los sacadores comparan esta relación con la
afectiva de una pareja en la que el hombre (el saca-
dor) desnuda cuidadosa y cariñosamente a su amada
(el árbol), despojándolo de su vestido (el corcho). Así
lo refiere Vicente Navarrete (s.d: 21), sacador experi-
mentado, en una de sus poesías:
“Sabía que volvería y me esperaste.
Sabía que me esperabas y te busqué.
Te encontré entre la bruma, como la primera vez.
Solos tú y yo, testigos de luz del alba,
Juntos al amanecer, sudoroso, jadeante, te observé,
Te toqué, te abracé, probé de tu cuello
Sentí la frescura de tu piel.
Me deslicé rozando tu espalda, despacio,
Casi sin tocarte, muy sutil,
Desabroché el vestido que envuelve tus secretos,
Los dejé caer, admirado pude ver,
Hasta el último poro de tu fresca palidez.
De rodillas ante ti, me volví a deslizar
De tu cintura a tus pies.
Ahogando mis manos por tus caderas
Te quité la última prenda que roza tu piel”. (…)
Igualmente indicar que el manijero, cuando el
propietario dejó de pagar la comida, durante un tiem-
po proveía él de la comida y el vino, aunque esta cos-
tumbre, que no se generalizó, pronto cayó en desuso
cuando tanto las mejoras en las comunicaciones faci-
litaron que cada trabajador se proveyera de los víve-
res necesarios, como cuando la organización de la
saca modificó por completo los horarios de trabajo.
Por último indicar que al término de los trabajos
de la cuadrilla el manijero acostumbraba a recibir
una propina, proporcional al grado de satisfacción
tanto del encargado de la finca como del propieta-
rio, en el caso de que éste apareciera, como era rela-
tivamente normal, en el periodo de la saca.
b) El sacador
Tras el manijero, la figura del sacador es la más
importante. Su trabajo va intrínsecamente unido a la
104 revistavalencianad’etnologia
herramienta que utiliza, el hacha, hasta el punto
que, coloquialmente, se habla de ellos como “las
hachas”, en femenino, como subrayando el impor-
tante protagonismo de la herramienta en esta tarea
tan esencial y delicada. Cada cuadrilla está com-
puesta por una pareja de sacadores. Al más experi-
mentado, en Cádiz, se le llama el manijero y a su
acompañante “la burra”. El más joven de los dos era
quien tenía que subirse a los árboles para sacar el
corcho de las ramas, “la barriguera”. Tanto en
Barcarrota, en Constantina como en Los Barrios la
pareja de hachas recibe el nombre de “colla” o
“collera”, delatando de manera bien interesante
con este catalanismo el origen de la técnica de saca
y el vocabulario asociado que, como reliquia lingüís-
tica, se encuentra todavía en el mundo de la extrac-
ción del corcho.
La estructura básica de la saca en Andalucía y
Extremadura es ésta. Cada tres o cuatro parejas lle-
van asociados un par de juntadores y así sucesiva-
mente hasta completar el total de los trabajadores
del grupo. Así, cuando Miguel Galiano nos refiere
que él llevaba “23 parejas de hachas”, no sólo se
está refiriendo a que con él trabajaron 46 sacadores,
sino al menos 12 juntadores, además del resto de
especialistas a los que haremos mención a continua-
ción, todo un regimiento.
Nuestros informantes nos indican de manera
unánime que no todo el mundo reúne las cualidades
necesarias para ser un buen sacador. El proceso de
aprendizaje se iniciaba el primer año, acompañado
de un sacador experto, haciendo de burra. A este
novato se le llama “novicio”. En su segundo año de
aprendizaje se le llama “noviciado” y al tercero “ya
se puede decir que es sacador”, si ha demostrado
habilidad y destreza suficiente con el hacha. En caso
de no valer, “si no tiene soltura, nunca será corche-
ro”, nos decían en Los Barrios, pasaba a desempe-
ñar alguno de los otros oficios asociados a la saca,
aunque estar lejos de las hachas era una pequeña
humillación y un descenso en la escala social, pues,
por ejemplo, impedía llegar a manijero en el futuro.
Sin embargo, en las grandes operaciones de
saca de la Sierra de Espadán, cada cuadrilla estaba
formada por cuatro sacadores, acompañados de dos
cargadores, documentándose sólo dos cuadrillas en
las “importantes” operaciones de Mosquera. Todo
un contraste.
En la Sierra de Espadán el sacador, además del
hacha dispone de una cuña de madera, con la que
ayuda a desprender el corcho del tronco, así como
de una lanza o pértiga, también toda ella de made-
ra, para llegar a las zonas más altas del árbol. No
hemos encontrado el uso de la cuña en ninguna de
las entrevistas realizadas ni en las sacas en las que
hemos participado en ninguno de los lugares de
Andalucía y Extremadura.
En esta última región, los primeros cortes que se
practican en el árbol, para proceder a la extracción,
se llaman “acecinar”, quizá procedentes, etimológi-
camente, del acto de cortar la cecina. A los cortes
verticales se les denomina “los arrayos”. En esta
misma región, el hacha es más pesada que en
Andalucía, siguiendo la influencia de los sacadores
portugueses. Al hacha se le llama “la segureja4 ” y a
la parte inferior apuntada del mango “paletilla”,
que hace las funciones de la cuña valenciana. La
paletilla ha venido siendo sustituida últimamente
105revistavalencianad’etnologia
4 “Hacha pequeña con astil largo y flexible. RAE.
por un refuerzo metálico de la base del mango, aun-
que muchos sacadores ven en este refuerzo un pro-
blema pues daña y perjudica la camisa. A la lanza se
le llama aquí también “juga”, pues con ella “se
juga” para que salga el corcho.
Las hachas andaluzas son más ligeras que las
extremeñas y todos los sacadores coinciden en el
peligro que representan. Cortes y heridas eran rela-
tivamente habituales, por lo que las cuadrillas lle-
vaban siempre botiquín, cuando no bajaban a
algún “hacha” a los servicios de salud.5 También
había que tener mucho cuidado con el alacrán y
“el víboro”.
En la Sierra de Sevilla a la lanza se le llama
“burja”, junto a la que los sacadores llevan navaja,
para hacer las funciones que en otros sitios hará el
rajador y de antiguo hacía el manijero. También allí a
las dos puntas del hacha se le llaman “los gavilanes.”
En Cádiz a la lanza se le llama “jurda”. Ya en los
últimos años a los sacadores se les identifica tam-
bién por llevar una pequeña botella de plástico, col-
gada de la cintura, con un desinfectante para aplicar
en el hacha y así evitar la transmisión de infecciones
entre los árboles.
c) Juntador
Es uno de los trabajos más duros dentro de la cade-
na de la saca, aunque no requería una especializa-
ción concreta. El juntador recoge el corcho que ha
dejado caer al suelo el sacador y lo acerca bien hasta
106 revistavalencianad’etnologia
Fig. 1. Arrecogedor
5 En una de las sacas, presenciamos uno de estos accidentes, afortunadamente sin consecuencias graves.
el camino para que pueda ser transportado, bien
hasta donde las caballerías pudieran recogerlo. En la
zona de Hornachuelos se le llama “rajamanta”.
Recibe también otros nombres, como acarreador o
mulero, en Espadán o “arrecogedores” en Cádiz. En
el caso de estos últimos, y puesto que las montañas
de Los Alcornocales tienen difícil acceso, llevan un
cordel con el que hacen los paquetes de corcho y
una almohadilla fijada en la cintura para apoyar el
fardo en el trayecto, puesto que llegan a transportar
cargas de hasta cien kilos en cada viaje (fig.1).
Su mayor enemigo son las hormigas, “moritos”
en Cádiz, que viven en el alcornoque. Al sacar el cor-
cho, se suben por el cuerpo y muerden sin piedad a
los sacadores y juntadores.
d) Apilador
Se trata de un trabajo de gran importancia y con-
fianza, pues es allí donde se juegan los cuartos tanto
la cuadrilla como los arrieros, de los que hablaremos
más adelante, así como el propietario de la finca.
Prueba de su importancia es que recibe el mismo
sueldo que el sacador.
Antes de iniciar la saca el manijero elige una
serie de lugares, accesibles a los vehículos de carga
o a los carros antiguamente, designando ese lugar
como “la pila”, es decir, el lugar donde se apilará el
corcho. Con anterioridad, estas pilas estaban situa-
das, por la falta de caminos, bien lejos de los luga-
res de extracción, por lo que el traslado se hacía
largo y penoso. Esta situación ha cambiado y en
Extremadura, donde las llanuras adehesadas apenas
107revistavalencianad’etnologia
Fig. 2. Montando la pila
entrañan dificultades, éstas se sitúan al pie del lugar
de saca, transportándose hasta allí el corcho en trac-
tores que lo recogen a pie de árbol. En fincas gran-
des, eran varias las pilas que se establecían.
En Extremadura, el corcho se apilaba en grandes
pilas redondas, con el objetivo de mantener mejor la
humedad del corcho, aunque esta práctica ya está
en desuso. Actualmente la pila se vende al cabo del
día, con un descuento porque el corcho todavía
mantenía la humedad, práctica poco frecuente, o
bien al cabo de ocho días, tras orearse. Al noveno se
pesa y se transporta a la fábrica. La primera capa de
corcho, la que está en contacto con el suelo, se colo-
ca con la zona de corteza exterior hacia abajo, tam-
bién para evitar que se evaporara demasiado. El
resto al revés, para evitar una evaporación excesiva
(fig. 2). Al acabar la jornada diaria de extracción se
colocaba una señal, unos corchos en forma de cuña,
para poder posteriormente identificar el corcho dia-
rio, de cara a su pesaje. Algunas de las pilas podían
ser realmente imponentes, como la de 2.000 quin-
tales6 que recuerda Rafael Peciño o José, de Valencia
de Alcántara.
También hemos visto que, aunque sólo en
Extremadura, se corta la parte del corcho que ha
estado en contacto con el suelo, “la agarrá”, colo-
cándose éste en un montón aparte junto al corcho
bornizo o joven. A esta actividad se le llama “refu-
gar” o clasificar el corcho. Evidentemente este cor-
cho de peor calidad o “refujo” tiene un precio bien
inferior, utilizándose para el aglomerado. En
Andalucía este corcho se corta en la fábrica.
En Bancarrota hemos encontrado una figura
que fue bastante habitual, la de los niños que reco-
gían los restos de corcho que habían quedado, bien
en el suelo, bien en el pie del árbol, como pequeño
sobresueldo. Siguiendo a Francisco Maqueda se les
llama “gabanchini”.
Por el contrario, en la zona de Cádiz encontra-
mos la figura del “esportonero”, quien recoge, a
espuertas, los pequeños trozos de corcho para api-
larlos en un lugar separado de la pila, de cara a su
transformación en conglomerado, de mucho menos
valor que el corcho taponero.
En Andalucía, al igual que en las fincas de
Espadan, las pilas solían dejarse hasta el final de la
temporada, cuando se les ponía precio y se trans-
portaban hasta la fábrica, ya a cuenta del compra-
dor. Para ello, un guardia de pila se encargaba de
evitar robos por la noche, manteniéndose allí hasta
que la pila era transportada. Cuando el corcho no
había sido todavía transportado hasta la pila, estos
eran guardados por “un guarda de montón”.
Ambos trabajos son una muestra más del alto valor
económico de este producto.
Junto a la pila se coloca la balanza, una romana
apoyada en tres palos unidos por la parte superior,
llamada “la cabria” (fig. 3). Siempre había una
segunda romana de reserva, por si se averiaba la pri-
mera. El apilador y su ayudante o ayudantes coloca-
ban el corcho que se había dejado al pie, general-
mente transportado por las mulas y hacían pesajes
generalmente de 4, pero también de hasta 5 quinta-
les, siempre en presencia de un “fiel”, designado
por el propietario. En ocasiones era el propio mani-
jero quien estaba presente en la operación de pesa-
je. Tras ella, inmediatamente se apilaba. La pila era
frecuente punto de conflicto, pues dependiendo de
108 revistavalencianad’etnologia
6 Un quintal son 46 kilos.
su cercanía o no al tajo, los acarreadores y arrieros
preferían una u otra. Igualmente porque el pesaje
era un momento muy delicado, pues de ello depen-
día lo que cobraba toda la cuadrilla de arrieros y el
propietario, y lo que pagaba el comprador. Estos
problemas se acentuaban cuando la pila estaba
húmeda debido a lluvias recientes. En esos casos se
discutía un descuento que rondaba el 1 o 2%, por
lo que, en estas ocasiones, llegar a un precio defini-
tivo era siempre conflictivo.
e) Otros trabajos
En la mayoría de las cuadrillas encontramos al “raja-
dor”, quien provisto de una navaja especial, una
“manija”, corta el corcho en planchas, facilitando
así el transporte hasta la pila. Su trabajo era y es
importante, pues debía aprovechar al máximo el
corcho y cortarlo de tal modo que pudiera sacarse
de las planchas el mayor número de tapones.
En Extremadura hemos encontrado dos nuevas
figuras, “el carrero” que era quien cargaba el cor-
cho (fig. 4) y una segunda figura “el collacero”, que
era quien lo subía hasta el carro para trasladarlo a la
pila.
En todas las cuadrillas encontramos, en tiempos
pasados, al “aguador”, quien llenaba las tinajas de
agua cargándolas en un burro y aprovisionaba los
botijos o barriles para acercarlos a los sacadores. El
109revistavalencianad’etnologia
Fig. 3. Montando la pila
aguador, como hemos visto, estaba cerca de las cua-
drillas y pendiente del grito “agua”, para acercarse.
También proveía de agua para las comidas. El agua-
dor solía ser o un chaval que todavía no podía sacar
corcho o una persona ya mayor.
Otra figura, de gran interés, era “el ranchero”.
Su función era estratégica, pues era el responsable
de preparar las comidas de toda la cuadrilla. El ran-
chero siempre ha sido, responden categóricos los
informantes, un hombre, tanto en Andalucía, Cádiz
y Sevilla, como en la zona de Jerez de los Caballeros.
En las cuadrillas de La Aliseda y San Vicente de
Alcántara esta función la desempeñaba una mujer,
generalmente la mujer del manijero, como ya hemos
indicado. Al ranchero le asiste tanto “el pinche”,
ayudante en las tareas de cocina, como “el leña-
dor”, quien recoge leña de las proximidades y pre-
para el fuego para que luego pueda elaborarse la
comida.
Por último, “el jatero” o “hatero7”, encargado
de aprovisionar al campamento de comida, pan y
vino. Bajaba al pueblo cada tres o cuatro días, lle-
vando además los recados de los hombres de las
cuadrillas para sus familiares o viceversa.
f) Los arrieros
Situamos esta profesión como un mundo aparte
dentro de las actividades de la saca, puesto que los
arrieros no forman parte de la cuadrilla, llevan un
ritmo bien distinto y sólo tienen un punto de cone-
xión con los sacadores, el manijero, a quien obede-
cen.
El arriero es un profesional que trabaja todo el
año en el transporte de montaña. Cuando no está
en la temporada de la saca, que le ocupa los tres
meses del verano, está en el acarreo del carbón, de
la leña o de otros productos de la sierra. Va acompa-
ñado de su familia y monta campamentos en la
montaña, siempre cerca del lugar de trabajo, pero
distanciado del campamento de los sacadores, para
manifestar su independencia. Construía un “chozo”
a base de placas de corcho y brezo. Cuando el asen-
tamiento era más prolongado, construía un “moru-
no”, nombre con el que se designa a cabañas más
consolidadas y estables, aunque también con techo
de brezo.
Esta actividad es un testigo de cuando estos pro-
fesionales eran los transportistas principales de car-
gas, antes de la llegada de los vehículos a motor.
110 revistavalencianad’etnologia
Fig. 4. Los sacadores y el cargador
7 El que está destinado para llevar la provisión de víveres a los pastores. RAE
El arriero carga en las caballerías, generalmente
fornidos mulos. Las caballerías llevan unas cinchas,
adornadas en la parte de la cabeza del animal con
vivos colores, de clara reminiscencia morisca, llama-
das “jaquimas”. Llevan un “andoque” o estructura
de madera, ahora ya metálica, para cargar los fardos
de corcho preparados por los arrecogeores.
Entre los arrieros también hay una estructura
social, pues además del capataz se encuentra el
mozo o ayudante y el zagal o aprendiz. Suelen tra-
bajar en grupos de hasta cinco personas, pues mien-
tras unos cargan los animales, otros “van de vere-
da”, volviendo con las caballerías de vacío hasta la
zona de saca o acompañando al mulo cargado hasta
la pila. Una vez más, en la báscula de la pila, había
que estar bien pendientes, pues los arrieros cobran
por quintal movido, corriendo de su cuenta tanto los
gastos de manutención de sus colaboradores como
de las bestias. Con frecuencia, los mulos más expe-
rimentados iban solos cargados hasta las pilas…,
aunque, por el contrario, luego había que llevarlos
de nuevo hasta la zona de carga. Cada mulo sopor-
ta un par de fardos, “a tercios”, es decir, en cada
uno de sus laterales, algo más de dos quintales cada
uno (fig. 5). Su trabajo se ha visto bastante simplifi-
cado con la presencia de pistas y caminos que acer-
can la pila al tajo. Con anterioridad, podían despla-
zar las cargas de corcho hasta treinta kilómetros.
111revistavalencianad’etnologia
Fig. 5. Mulas en la cabria. Al fondo la pila
Resulta llamativo ver el trabajo de los arrieros
entre la cuadrilla de sacadores. Cuando el manijero
avisa para el almuerzo, todos paran automática-
mente, excepto los arrieros, quienes no descansan
hasta que todo el corcho cortado ha sido transpor-
tado hasta la pila. Su descanso es más breve, pues
enseguida la cuadrilla ya ha vuelto a sacar más cor-
cho. Por este mismo motivo, son también los últi-
mos en terminar el trabajo. Así, como dicen los
sacadores, “van a otro ritmo”, “los arrieros son
muy sufridos”.
El campamento, “jato” o “hato8”
En Andalucía y Extremadura, hasta hace bien poco,
toda la cuadrilla se quedaba en la zona de trabajo,
sin bajar diariamente a los pueblos, principalmen-
te por los problemas de comunicación. El campa-
mento es una de las claves de la estructura de la
saca, de gran interés antropológico, hoy práctica-
mente perdido, debido al cambio en los horarios
de trabajo y a las evidentes mejoras en los trans-
portes, que han llevado a que el trabajo se inicie
cada mañana, bien de madrugada y se termine a la
hora de comer.
El campamento recibe, de manera unánime en
Andalucía y Extremadura, el nombre de “jato” o
“hato”. Se instalaba cerca del tajo y en las inmedia-
ciones de un pozo, fuente o manantial. El centro del
jato era “el rancho”, lugar donde se instalará la
cocina del campamento. Alrededor de ella, aprove-
chando los árboles más próximos, se instalan “las
jateras” o “hateras”, pequeñas cabañas de fortuna
en la que pasan la noche cada uno de los miembros
de la cuadrilla, junto a la mujer y los hijos, cuando
estos acompañaban la comitiva. En los años cuaren-
ta y cincuenta, era habitual pasar hasta dos meses
en el hato sin bajar al pueblo, aunque poco a poco
las condiciones se fueron suavizando, dándose un
fin de semana libre cada dos, para poder estar con
la familia en el pueblo.
En origen, la vida en el hato “era como una
romería”, en expresión de José, de San Vicente de
Alcántara. Había mucha animación y era divertido.
La hatera se hacía manteniendo en suspensión un
colchón desde el alcornoque o la encina más próxi-
ma. Otra técnica consistía en hacer una caseta con
planchas de corcho, o con mantas y palos, cerrados
por cañas. Las provisiones también se colgaban,
aunque eso no impedía la presencia constante de las
molestas hormigas. Es, en expresión de Nogués
Pedregal (1991:108), “un campamento aéreo”. Para
guardar las cosas frescas, como el vino, se colocaban
en canutos de corcho, que mantenían bien la tem-
peratura. También mantenían muy bien el pan. Los
hombres que iban acompañados de sus mujeres ins-
talaban la hatera en árboles más alejados. En San
Vicente, según nos decía Pedro Montero, a los hom-
bres que no iban acompañados de sus mujeres, la
práctica habitual, se les llamaba “orros”.
Las mujeres que vivían en el campamento no
participaban, como ya hemos señalado, en las labo-
res de la saca. Se dedicaban a bordar manteles, a
lavar la ropa en los corchos, a cuidar a los niños, a
hablar entre ellas y, cuando ya a finales de los sesen-
ta, la comida dejó de correr por cuenta del propieta-
rio, a preparar las comidas.
112 revistavalencianad’etnologia
8 Sitio que fuera de las poblaciones eligen los pastores para comer y dormir durante su permanencia allí con el ganado. Diccionariode la RAE
La jornada de trabajo comenzaba bien pronto,
cuando el manijero despertaba a la cuadrilla, a la
que le esperaba un café caliente, antes de empezar
el trabajo, “echar mano” a las seis de la mañana. A
las ocho se paraba para desayunar. Luego se conti-
nuaba de nueve a una. A esa hora se hacía “la
merienda”, seguida de una siesta de dos horas. En
Andalucía el horario sufría una pequeña variación,
pues a las once se almorzaba y a las cuatro de la
tarde se comía. Luego se continuaba hasta la tarde.
Según las distintas versiones, esto podía ser a las
seis, a las ocho o a las nueve y media, cuando el sol
se escondía, momento en el que se terminaba el tra-
bajo o “dar de mano”.
En ambos casos, se intercalaban de cuatro a
cinco descansos de media hora, a lo largo del día,
“para el cigarro” o “para ir fumando” o “para el
tabaco”.
Al anochecer, todos los habitantes del campa-
mento se sentaban en las hateras, se charlaba, se
cantaba, se jugaba a las cartas, al fútbol, al dominó
o al parchís. También se hacían juegos colectivos,
como el del zorro o el carro de la correa. Desde
luego se aprovechaba para afilar el hacha.
Igualmente se aprovechaba para cazar algún conejo
al lazo, o pajarillos de los nidos o pescar algo, siem-
pre de manera medio furtiva. Algunos jornaleros lle-
vaban una escopeta. Esto suponía uno de los pocos
alicientes de la comida.
En relación con la comida, es unánime el recono-
cimiento de que “había poca carne” y que se mata-
ba el hambre con muchas legumbres y patatas. Por
eso el papel del ranchero era primordial, aunque tam-
bién se recuerda el nefasto papel de rancheros que
cocinaban de manera insultante para el estómago.
La merienda o comida de las 11 solía hacerse en
medio del monte, lejos del campamento, por lo que
la cuadrilla no olvidaba llevar consigo la cuchara.
Consistía en un cocido de garbanzos, alubias, pata-
tas o arroz con bacalao, o un picadillo, gazpacho o
una sopa de pan o de puchero “a veces con tocino
viejo o costillas”. En la zona de Hornachuelos
(Córdoba) lo tradicional era un “majaillo” de ajo,
pimienta, pan frito y pimentón (Nogués Pedregal,
1991: 109). El ritual marcaba que quien empezaba a
comer era el manijero, con el sistema de cucharada
y paso atrás en el círculo. Cuando se quiere beber, el
manijero dice “bolo”, todos dan un paso atrás,
dejando la actividad con la cuchara y dan un trago,
para después continuar.
Para la comida de las cuatro unos garbanzos con
“pringá”, es decir, algo de tocino, morcilla y verdu-
ras para dar sabor. Por la noche una ensalada o unas
patatas fritas. El pan, como ya se ha indicado, se
traía cada tres o cuatro días.
Cuando las condiciones mejoraron, hacia los
años sesenta, las estancias en el hato eran de quin-
ce días ininterrumpidos de trabajo, seguidos de un
fin de semana en el pueblo. A la vuelta, cada fami-
lia cargaba en un mulo todo lo necesario para insta-
larse en el hato: la comida, las mantas, los pucheros,
la olla, los platos y el barril o botijo redondeado.
Cuando había pasado la primera semana, el manije-
ro nombraba a dos personas, “los hateros”, para “la
prevención para ocho días”. Bajaban con caballerías
al pueblo para dar a las mujeres de los jornaleros la
lista de las cosas que tenían que subir, principalmen-
te víveres.
Cada día, antes de empezar a trabajar, de cada
hatera se dejaba un puchero con la materia prima
113revistavalencianad’etnologia
para la comida y era el ranchero quien lo cocinaba y
preparaba para que estuviera listo cuando fuera la
hora de comer.
La fiesta final
Como hemos señalado, la estancia en la finca podía
prolongarse, de antiguo, hasta dos meses. Por
tanto, al acabar la larga tarea de “sacar corcha” se
celebraba una fiesta, a cuenta del propietario de la
finca, a pie de monte, en el mismo campamento o
en la casa de la propiedad. Todos los informantes
extremeños y andaluces coinciden en que se trataba
de una gran comida y es unánime el recuerdo de
que en ella se consumía la tan ansiada carne, que
tan poco se había visto a lo largo de las jornadas de
trabajo. El propietario regalaba uno o dos animales,
dependiendo de la dimensión de la cuadrilla, con los
que se hacía un “frito”, a modo de propina, en
agradecimiento por el trabajo bien hecho y como
festejo por la abundancia de los frutos obtenidos, en
este caso la valiosa pila de corcho, signo de la abun-
dancia y prosperidad del propietario, a modo de
fiesta de la vendimia o cualquier otra relacionada
con el fin de la cosecha.
Al estar esta fiesta relacionada con un oficio
relativamente joven, no ha habido tiempo de que
se establezca un ritual, por lo que está desprovista
de cualquier componente religioso. Además, el
hecho de celebrarse en medio del monte hacía
bien difícil la participación de mujeres y niños, por
lo que la festividad consistía principalmente en una
comida copiosa, regada con abundante bebida,
también gentileza del propietario, aderezada de
cantos y bailes. Sólo en el caso de la fiesta de
Mosquera hemos podido documentar con algo
más de precisión la complejidad de este ágape fes-
tivo (Vidal, 2007).
Muchos de los informantes nos refieren que el
animal sacrificado era una cierva, aunque también
era frecuente un cerdo, una cabra, una ternera o un
cordero. Me detengo sobre lo emblemático de este
animal, el ciervo, pues es el exponente máximo de la
caza del coto privado, de la dehesa o gran propie-
dad señorial, por lo que poder acceder al consumo
de este aristocrático animal de caza mayor era un
lujo al alcance de unos pocos. Sirva este ejemplo
como elemento para insistir en el concepto de fies-
ta de la abundancia, de la prosperidad, que suponía
este “acabo” o “remate”, también llamado “forrio-
la o furriola” en la zona de Alcántara.
Es significativo, para subrayar la independencia
del trabajo de los arrieros, que estos no participaban
nunca, ni lo hacen en la actualidad, de estas fiestas
o acabos al final de la saca de la finca. Ellos celebra-
ban su propia fiesta en San Miguel, la “sanmiguela-
da”, cuando renovaban los contratos y los tratos
para la campaña siguiente.
En la actualidad, puesto que los campamentos
son sólo excepcionales, esta propina final ya se rea-
liza en un bar o restaurante del pueblo, habiéndose
transformado en una sencilla comida más, despro-
vista de toda la belleza ritual que ofrecía cuando se
realizaba en medio del monte.
Conclusiones
Asistimos a un proceso de cambio permanente,
como no podía ser de otra manera, que ha afectado
principalmente a las actividades del medio rural y la
saca es una de ellas. Las prácticas que aquí hemos
recogido corresponden principalmente a las prácti-
114 revistavalencianad’etnologia
cas tradicionales que permanecieron inalteradas
desde mediados del siglo XIX hasta los años sesenta
del pasado siglo. Con posterioridad, los rápidos
cambios del sistema productivo, el abandono del
medio rural y la modernización de horarios, sueldos,
y medios de comunicación, ha variado bruscamente
lo que aquí se presenta.
En primer lugar nos gustaría destacar el ambien-
te de fiesta espectacular que pervive en la memoria
de todos los informantes. El periodo de la saca ponía
en pie de guerra a todo un pueblo, dispuesto a
enfrentarse a la vida fuera del núcleo urbano, para
aventurarse en el monte, a modo de romería, en la
que, de un modo u otro, todos participaban. Parece
subyacer en la estrategia de organización de las cua-
drillas una máxima oculta y es que el mayor número
de gente participe en el proceso de la saca del cor-
cho, puesto que era una oportunidad única para los
vecinos del mismo y había que crear los puestos
necesarios para que todo el mundo pudiera formar
parte de él. Todo el mundo ha de poder participar de
un modo u otro. En esta estrategia subyace una idea
clara, ya recogida en el texto, la abundancia.
Abundancia en el número de gente que se iba a
contratar, en los medios que se les ofrecían, concre-
tados en comida, sin olvidar lo más importante,
unos salarios bien elevados y que para muchos eran
una de las escasas oportunidades de percibir un
ingreso en dinero, alejándose del trueque o del mero
trabajo por comida. Esta idea de abundancia, que se
pasea por las palabras de todos nuestros informan-
tes, sólo tiene una explicación. Los ingresos por el
corcho que percibían las fábricas gerundenses eran
tan elevados, que hacían, en parte, participes de
estos ingresos a las partidas de sacadores de
Andalucía y Extremadura. Así nos lo constata Medir
(1953: 207), cuando nos dice que el área de fabri-
cación suro-taponera del Alt Empordà “era una con-
tinua fiesta, en la cual fueron principales actores los
componentes de nuestro gremio corchero”.
Hoy día las cosas han cambiado mucho. El saca-
dor sólo trabaja por la mañana, desde bien pronto,
pero termina a mediodía. Todo el mundo coincide
en que en este tiempo se saca el mismo corcho que
antes en todo el día, con las paradas para los ciga-
rros, las comidas, la siesta, etc… Antes no había
prisa, pues a más días, más comida y más jornal.
Como es lógico, en esta fiesta de la que habla-
mos, juega, a nivel local, un destacado papel el
manijero, quien asciende de manera extraordinaria
en la escala social, ante la influencia y el poder que
atesora con este nuevo encargo. Este prestigio se
percibe con claridad en las entrevistas con los infor-
mantes, y hace que el oficio no sólo pase de padres
a hijos, perpetuando con claridad los nuevos privile-
gios, sino que además se hace partícipe de los mis-
mos, y de modo extraordinario, a la mujer o a las
hijas del mismo, doblando los ya importantes ingre-
sos percibidos. Un manijero que tuviera trabajando a
su mujer y al menos a uno de sus hijos pasaba a ser
una autoridad en el pueblo, por prestigio pero tam-
bién por ingresos.
Destaca la importancia del campamento, uno de
los motivos que nos llevaron a desarrollar esta inves-
tigación. El hato se sitúa en medio del monte, bien
alejado de un área habitada. Por tanto, los sacado-
res trascienden con claridad los límites de la comu-
nidad. Viven y trabajan en un lugar liminar, alejado,
remoto y montaraz. Su organización es más bien la
propia de una tribu de cazadores o quizá a la de
115revistavalencianad’etnologia
unos pastores trashumantes. Se alejan del hogar, del
mundo conocido, de lo propio, para adentrarse en
las montañas. Esto explica la ausencia casi generali-
zada de mujeres en estas actividades, pues el papel
de ellas, en la sociedad tradicional, está siempre
cerca del pueblo, en sus huertas y campos cercanos.
Así nos los expresa, con contundencia, Jesús
Camargo, de Constantina, “el ranchero siempre
hombre”. Hacer la comida se considera siempre una
labor femenina, pero el hecho de pernoctar en el
bosque trasciende a esa prohibición. Los límites son
más fuertes. Ahora se hará necesaria la participación
de un hombre para un trabajo que, incluso humilla-
ba a quien lo realizaba. Encontramos un paralelo
claro en el mundo de los pastores, en el que no
había más remedio que la cocina corriera a cargo de
un hombre, aunque tanto éste como el cocinero del
campamento corchero, realizaban una actividad
menor, no prestigiada. Incluso entre los informantes
se comenta que ya se daba por hecho que no iban
a cocinar bien. Sin embargo, la liminaridad del bos-
que supera no sólo este tabú sino también los posi-
bles dolores de estómago. Sólo la influencia del
manijero, y llamativamente, sólo en la provincia de
Cáceres, ha roto con esta costumbre.
En el campamento se reproduce la organización
de una tribu de cazadores, utilizando estrategias y
disciplinas férreas, más propias de una partida de
guerrilleros o de un grupo militar. Y es que el monte
exige estas actitudes, la constatación de una obe-
diencia precisa y el cumplimiento de normas estric-
tas y horarios a rajatabla. Es ésta la condición indis-
pensable para el buen éxito de la misión.
Una más de las reliquias de interés es el menú
diario de los jornaleros, siempre escaso en proteínas
y con un acceso limitado al siempre tan apreciado
vino. La constatación del menú nos subraya las
penurias en las que vivían los participantes de las
cuadrillas, para quienes el hecho de que el rancho
fuera proporcionado por la organización suponía un
acceso importante a las grasas animales, siempre
tan escasas, como se percibe en el insistente recurso
a la caza semi clandestina.
La misión termina con éxito, siempre con éxito,
y su constatación es la fiesta, el acabo, que hasta
bien poco se realizaba en el mismo monte, en la
sede del campamento. Se trata de una fiesta tradi-
cional, de especial interés no sólo por el lugar en el
que se celebra, sino por su menú, carne de caza
siempre que esto es posible. Se trata de un símbolo
más que acerca esta costumbre a las de las tribus de
cazadores, que se reparten entre ellos el botín. Sólo
los hombres comen de la carne de caza, se trata de
una fiesta escogida, reservada, a la que las mujeres
no tienen acceso. Precisamente su importancia radi-
ca en ser, una vez más, como la comida de los pas-
tores, una fiesta liminar, alejada, ajena al pueblo,
sólo para los escogidos que han sido capaces de
desafiar al bosque y vencerlo. Sólo tras entender
cuál era el menú cotidiano de estos hombres podre-
mos entender la fastuosidad del banquete final, la
importancia que este acabo tenía para ellos.
Desgraciadamente para el investigador, este ritual
de despedida y agradecimiento hoy prácticamente se
ha perdido, puesto que con los nuevos horarios de
trabajo, que terminan a las tres de la tarde, y la moto-
rización de los trabajadores, la fiesta del final de la
saca ha pasado a ser una comida más en uno de los
restaurantes del pueblo, perdiendo prácticamente
todo el inmenso valor simbólico que atesoraba.
116 revistavalencianad’etnologia
Otro de los elementos que merecen ser destaca-
dos es la función de la herramienta. El hacha es el
protagonista de toda la organización de la cuadrilla.
Sólo los mejores, los más hábiles, podían acceder a
la herramienta, que además, era un símbolo de pres-
tigio social, de habilidad y gallardía. El acceso a este
atributo de masculinidad, además, era el único que
daba posteriormente acceso al puesto de manijero,
es decir, al jefe. El símbolo nos recuerda al cazador
con sus armas. El hacha refuerza la idea de lo mas-
culino, frente al árbol, delicado, lo femenino.
Todavía hoy el acceso de la mujer a estos traba-
jos es sencillamente anecdótico. En las numerosas
sacas a las que hemos asistido, sólo hemos podido
constatar la presencia de una chica trabajando,
bien alejada de la cuadrilla de sacadores, haciendo
las funciones de ayudante del responsable de la
pila. La carga simbólica de este trabajo tradicional
todavía es muy grande para un trabajo en el que la
mujer podría, objetivamente, participar sin ningún
problema.
No constatamos la adscripción de este trabajo a
ningún patronazgo sagrado. Al tratarse de una tarea
relativamente moderna y temporal, no se celebra
ningún ritual sagrado asociado. Alguno de los infor-
mantes consultados nos ha indicado que los sacado-
res hacían fiesta el día de Santiago Apostol, el 25 de
julio. Se trata, sin embargo, de una mera coinciden-
cia, pues al coincidir el periodo de la saca con esta
fiesta, sencillamente se paraba la saca, sin mayores
consecuencias. Esto mismo hemos podido constatar
tanto en Cataluña como en Valencia, donde las fies-
tas de la saca del corcho carecen de cualquier atisbo
sacro. En ese sentido, nos parece un poco forzado
adscribir, para Hornachuelos, el patronazgo de los
sacadores a San Abundio (Nogués Pedregal, 1991:
122). Como el mismo autor señala, se trata de una
mera coincidencia entre las fiestas patronales y el
final del periodo de saca, por lo que los mismos par-
ticipaban con regocijo en las mismas, al tener los
bolsillos alegres y cargados.
Por último insistir en la gran diferencia encon-
trada entre los sistemas de la saca catalanes y valen-
cianos con los andaluces y extremeños. En las sacas
del sur estamos hablando de grandes latifundios,
algunos de ellos verdaderamente excepcionales,
con propiedades de grandes señores. La estrategia
aquí es la de grandes cuadrillas, con campamentos
de gran duración y una organización estamentada
del trabajo verdaderamente compleja. Es aquí
donde se constituye el ejército al que hemos hecho
mención, para enfrentarse a esta gran inmensidad,
que además, se descorcha por completo cada
nueve años.
En Cataluña y especialmente en Valencia, se
asiste a una saca más modesta, menos liminar, más
cercana al medio urbano, en la que, además, se
saca por turnos, precisamente para disponer de
corcho durante los doce años que cuesta la rege-
neración del árbol. El proceso es mucho más redu-
cido y por tanto, las cuadrillas de mucho menor
tamaño, así como el consiguiente impacto, econó-
mico y social, del proceso de la saca en las comu-
nidades rurales. Aquí el manijero no tiene el presti-
gio social que alcanza en las tierras del suroeste y
sur peninsular.
No quisiera terminar sin alertar sobre un trabajo
que todavía se practica, con los lógicos cambios y
transformaciones, y que permite, dado el importan-
te uso que se le sigue dando a los tapones de cor-
117revistavalencianad’etnologia
cho, mantener, no sólo el trabajo de estas personas
y con ello todo un conjunto de tradiciones, sino
todo el ecosistema asociado al bosque alcornocal
mediterráneo. Toda la diversidad de la dehesa, toda
la fauna y flora asociada al bosque alcornocal, se ha
mantenido gracias al importante trabajo de mante-
nimiento para favorecer el crecimiento en las mejo-
res condiciones del alcornoque. Si eliminamos esta
práctica, no sólo perdemos una honda y hermosa
tradición, así es la modernidad, sino que estamos
perjudicando nuestro propio medio ambiente. De
nosotros depende.
BibliografíaAcosta Naranjo, R. 2005. “La cultura de la dehesa”. En Salvador
Rodríguez Becerra (coordinador) Proyecto Andalucía.Antropología, Tomo XI. Publicaciones Comunitarias.Sevilla. pp. 209-246.
Amades, J. 1982. Costumari Català: el curs de l’any. Barcelona.Salvat. 5 vol.
Cavanilles Palop, A.J. 1795-97 (1991). Observaciones sobre laHistoria Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutosdel Reyno de Valencia. Castellón: CAMPC.
Coca, A. 2008. Los Camperos. Territorios, usos sociales y per-cepciones en un “espacio natural” andaluz. Fundación BlasInfante. Sevilla.
Medir, R. 1953. Historia del gremio corchero. Alhambra.Madrid.
Navarrete, V. s.d. Elerravan. Verso a verso. Segorbe.Nogués Pedregal, A.M. 1991 “Los corcheros de Hornachuelos,
o cuando la cultura se convierte en técnica”. Ariadna.Revista de investigación. 8. 103-178
Roger, M. 1911. Els propietaris de les sureres i els fabricants detaps: any 1911. Barcelona. Rourich.
Sánchez Sanz, M.E. 1982. “El corcho: su extracción y su apro-vechamiento”. Narria. 25-26. 10-15
Vidal González, P. 2007a. Mosquera. Etnología de un paisajerural de la Sierra de Espadán. Biblioteca Popular. Diputacióde Castelló.
Vidal González, P. 2007b. “Etnología de una fiesta perdida. Lafiesta del corcho en la masía Mosquera. Sierra de Espadán(Castellón).” Revista Valenciana d’Etnologia. 2. 161-168.
Zapata Blanco, S. 1996. “Corcho extremeño y andaluz, taponesgerundenses”, Revista de Historia Industrial, 10. 37-68.
118 revistavalencianad’etnologia
La vila de Crevillent, d’origen musulmà, es troba en
la comarca del Baix Vinalopó, al sud d’Alacant;
assentada sota l’empar de la serralada del mateix
nom i el glacis que descendeix fins al pla que confor-
ma el Baix Segura, s’ubica en un enclavament estra-
tègic entre les comarques de l’interior alacantí i les
planures de l’horta murciana.
La població es troba dividida en dues parts per la
Rambla, un barranc de mitjana profunditat, que la
travessa pel mig. La Plaça del Passeig, en ple cor de
la població, es troba situada a 130 metres d’altitud i
l’evolució urbana s’intrincarà cap al sud i nord arreu
dels barrancs i monticles dels que la geografia l’ha
disposat. El nord de la població és on millor s’hi pot
apreciar aquesta urbanística de carrers corbs, coste-
res i escales ja que, és aquí, on la vila s’endinsa més
bastament en l’esmentat sistema muntanyós. Així
mateix, els habitants d’aquestes zones integraren
perfectament les seues vivendes i llocs de treball
amb el paisatge mitjançant la construcció de coves
119revistavalencianad’etnologia
COVES VIVENDA I COVES FILADORES A CREVILLENT
MANUEL CARRERES I RODRÍGUEZ*
* Historiador de l’Art.
Les coves vivenda són un fenomen social aparegut a mitjà segle XVIII que es consolida al segle XIX. A
Crevillent, la seua importància es fa especialment rellevant degut a que durant el segle XIX i la primera mei-
tat del XX prop de la meitat de la població vivia en coves. A més, durant aquests anys, apareix i es consolida
una tipologia endèmica de la població, les coves filadores. Passat la meitat de segle XX però, les coves s’han
desprestigiat i han anat substituint-se per cases produint que, a poc a poc, la seua essència vaja perdent-se.
Paraules clau: cova vivenda, vessant abancalat, cova filadora, filatura/filassa
The caves housing are a social appeared phenomenon
in the middle of the 18th century that is consolidated
in the XIXth. In Crevillent, his importance becomes
specially relevant due to the fact that during the sigle
the XIXth near the half of the population was living in
caves. In these years, it appears and there is consoli-
dated an own typology, the caves that are a factory
textile. From the half of the 20th century the caves are
replaced with housings.
Key words: cave housing, hillside, spinning.
vivenda i coves filadores, les quals arribaran a tindre
una gran rellevància social i poblacional amb unes
peculiaritats pròpies que fan, si més no, distingir-les
de la resta de conjunts troglodites.
Tan d’importants són que, a la literatura de viat-
ges i artística dels segles XVIII i XIX ja es parla de què
típic i interessant era la construcció i el nombre tan
elevat de coves a la població. No obstant aquesta
fascinació vuitcentista, als estudis generals d’arqui-
tectura popular les coves tan sols ocupen un petit
fragment del llibre i, les referències a les coves de
Crevillent són pràcticament inexistents, sent només
informació d’allò més efímera i escarida quan hi
apareixen.
Finalment, tan sols hi existeixen dos estudis
monogràfics dedicats a les coves crevillentines. El
primer d’ells és un article de Vicente Gonzálvez
Pérez titulat “La vivienda troglodita en Crevillent. Su
origen, expansión y pervivencia” de 1974 i, el
segon, s’anomena “Las cuevas de Crevillent. Estudio
y catálogo gráfico” de J.A. Garcia Aznar i J.A. López
Davó. Tots dos estudis però, es fixen en el nombre i
la tipologia de les coves vivenda sense esmentar en
cap moment les coves filadores i sense aprofundir en
els canvis que ha anat provocant la societat i l’ex-
pansió urbana de Crevillent en aquestos barris tro-
glodites.
És per això que, amb el present article, pretenem
120 revistavalencianad’etnologia
Cova vivenda
donar a conèixer la importància i evolució que ha
suposat per a Crevillent la construcció i consolidació
de les seues coves no sols des de la visió de la histò-
ria i les tipologies sinó també des de l’art, la política
i, sobretot, del moment antropològic que les va
crear i que, encara avui, segueix estant present grà-
cies als seus descendents.
Les Coves de Crevillent
Al segle XVIII es va donar un fenomen que afectarà
la totalitat de la Península Ibèrica, la Revolució
Agrícola. Aquesta revolució va produir excedents en
l’agricultura i va mitigar, en part, la fam existent en
la població afavorint l’explosió demogràfica de mei-
tat de l’esmentat segle.
Dues conseqüències directes van ser les que
provocà aquesta Revolució Agrícola: per una banda,
la falta d’habitatge en poblacions encara estanca-
des des de l’edat mitjana i, per l’altra, una forta
onada d’immigració cap a poblacions amb una
certa rellevància econòmica. A açò, s’ha d’afegir
una important pobresa entre la població immigrant
i la indígena.
Així, aquestos dos aspectes socials seran els
efectes que van produir les coves com habitatge
però, a l’igual que ells, la climatologia i geologia del
lloc també en seran uns altres imprescindibles. De
fet, la conca mediterrània i, especialment, la
Península Ibèrica (destacant el sud i el sud-est) va ser
el terreny on més van proliferar les vivendes troglo-
dites degut a les seues pluges concretes i aïllades
–en torn a 300 o 400 mm anuals–, el fort calor esti-
val i als terrenys amb materials sedimentaris.
Crevillent, amb aquestes característiques, no es
va mantindre al marge de la construcció i consolida-
ció de coves vivenda; la seua pluviometria anual de
menys de 300 mm anuals, les altes temperatures
estiuenques, el terreny on s’hi troba assentat entre
barrancs de poca profunditat i llomes baixes amb
materials sedimentaris de marges i saluoses, l’explo-
sió demogràfica (passant de 1770 habitants en 1720
a 8000 a finals de segle XVIII) unida a la falta d’ha-
bitatge i a l’extrema pobresa degut a l’arrendament
senyorial del Marqués d’Elx, sols sufragat per l’agri-
cultura de secà i les manufactures de l’espart i el
jonc, el convertia en el lloc idoni per al seu floriment.
Amb tot açò, la construcció de les primeres
coves vivenda a Crevillent (molt més barates que la
de les cases) es produí entorn a la meitat de segle
XVIII ja que, és a 1784 quan hi consta la primera
notícia d’elles apareixent adscrites 336 coves
(GONZÁLVEZ, 1974: 193) al vessant est de la
Rambla. Uns anys més tard, en 1795, Cavanilles1
arrodoneix la xifra i la situa en 500 coves “cuyo
techo es un cortezon de cascajo y tierra endureci-
da”. Amb aquesta afirmació, sembla ser que les
coves de Crevillent no estaven recobertes per un
enlluiment de calç o algep com són actualment, el
que ha provocat l’escepticisme d’alguns histo-
riadors2 en afirmar que les coves que anomena el
botànic valencià no són les mateixes de les d’avui en
dia però, a l’igual que ocorre al segle XX on les coves
s’adaptaren a les necessitats bàsiques sanitàries, al
segle XIX, quan es consoliden i prenen una impor-
tant rellevància, també hagueren d’adaptar-se a
unes necessitats mínimes de salubritat.
121revistavalencianad’etnologia
1 CAVANILLES, A. J., Observaciones sobre la Historia Natural. Geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, p.279. 2 SEIJO ALONSO, Francisco G., La vivienda popular rural alicantina, p. 13
En aquells moments, Crevillent tan sols existia al
vessant est de la Rambla que avui el travessa; és per
això que totes les coves foren construïdes en aquest
indret i, mentre que algunes d’elles s’hi trobaven
endins del nucli urbà d’altres, la seua gran majoria,
es localitzaven fora de la vila, per sobre del casc antic
nord, el raval més septentrional de la població.
Durant la primera meitat del segle XIX les coves
comencen a consolidar-se prenent entitat jurídica i
expandint-se arreu de la població. Alhora que això
ocorria, un nou barri amb un entramat hipodàmic
sorgia i creixia al vessant oest de la Rambla: el Barri
del Pont, el qual unia el centre urbà amb el calvari i,
com no podia ser d’altra forma, en aquest nou barri
també sorgiren i es construïren coves pel seu vol-
tant.
El més interessant de l’aparició de les coves del
Via Crucis (com se les coneixia) és que podem situ-
ar-les cronològicament en un ventall de trenta anys
ja que existeixen dues obres pictòriques que ho cor-
roboren. La primera fou realitzada en la dècada de
1820 per una pintora romàntica francesa: Josephine
de Villèle, que mostra la Rambla, el Pont Vell i el casc
urbà des del vessant oest de la Rambla. La segona,
feta des del mateix punt de vista però amb un trac-
tament realista, està signada per Màrius Engalière en
1853 i, en ella, apareixen representades les ximene-
res i l’entrada d’unes coves en el vessant oest de la
Rambla podent situar, per tant, la seua aparició
entre les dècades de 1820 i 1850.
Com a dada curiosa, podem esmentar que
durant aquesta primera meitat de segle XIX, la
població no augmenta sinó que disminueix a causa
de la fam, les morts de la Guerra del Francès i les
pestes però, contradictòriament, existeix un aug-
ment significatiu de vivendes construint-ne més de
quatre-centes entre cases i coves.
És a partir de 1860 quan la població crevillenti-
na torna a créixer demogràficament anant, estreta-
ment lligat, a l’enlairament econòmic de la vila pro-
duït per l’abolició dels privilegis senyorials del
Marqués d’Elx –ocorregut en 1837– i a la introduc-
ció de noves matèries primeres per a la confecció
d’estores –el filet d’espart– que va provocar una
major producció d’aquestes. Però, tot i això, la
població encara continuava sent, majorment, de
baix poder econòmic tal i com ho demostra l’arqui-
tectura del moment al no construir-se grans caserius
senyorials o burgesos i al ser el major creixement de
coves en la població fins al moment (més de tres-
centes cinquanta en menys de trenta anys –de 1860
fins 1887–, donant un nombre total de 1056), la
majoria d’elles construïdes en la part oest de la
població però també al vessant est, engrandint els
barris ja existents i creant un anell de coves que
recorria tot el nord del nucli urbà. Alguns dels barris
reben el nom dels particulars que van donar els ter-
renys per a la construcció de coves existint, així,
Llorens, Sendra, Planelles, Matxa o Vaiona, el més
característic barri troglodita de la població; d’altres,
en canvi, la seua toponímia prové del lloc on s’assen-
ten com Boquera de Calvari, Baixos Hospital i Racó
Salao.
Durant la segona meitat de segle XIX, a més,
sorgeix a Crevillent una tipologia troglodita endèmi-
ca: les coves filadores, servint per al treball de la
manufactura del fil. Tot i que, a hores d’ara, ens és
impossible fixar-les en una data cronològica concre-
ta, seguint les fonts utilitzades, l’observació del
mapa d’evolució urbana de Crevillent i l’indret on es
122 revistavalencianad’etnologia
situaven, podem abraçar-les en aquesta segona mei-
tat de segle XIX, seguint la seua construcció fins als
anys quaranta de segle XX.
Aquest tipus de construcció tan sols va ser pos-
sible gràcies a dues tradicions ben arrelades a la
població. Per una banda, la ja esmentada de les
coves vivenda i, per l’altra, al treball manufacturer
d’estorar i confeccionar fil vinguda des de temps
àrabs. Així, durant la seua existència, on les activitats
artesanals encara eren molt més importants que les
realitzades industrialment, anigueren creant-se una
gran quantitat de tallers filadors arreu de la pobla-
ció, majorment als punts més elevats i apartats de
les zones troglodítiques –especialment a la zona est–
però també en l’interior de la població.
S’ha de destacar el conjunt de tallers filadors que
es situaven a l’extrem nord-est de la població, entre
els carrers Llorens i Sendra, amb uns cinc tallers3. A
més, cada un dels tallers filadors rebia el seu nom dis-
tintiu, el qual no era altre que el nom o el malnom de
l’amo d’aquest; així, hi existia el taller del Pedro el
Xixe, el taller del Danielet, el taller del Piou o el taller
del Margarito, per citar alguns exemples.
El final de segle XIX i el principi del XX destaca
per una reducció constructiva de les coves, tot i que
seguia ascendent, fins situar-se en el nombre màxim
de 1175, quasi el 45 per cent de les construccions
en 1910. Durant els següents vint anys hi ha un
retrocés constructiu de coves degut a l’estancament
demogràfic de la població i, tot i que les xifres ens
parlen d’un empadronament covero de 4460 habi-
tants d’un total de 9653 (quasi el cinquanta per cent
de la població), la realitat és que tan sols hi havia
126 coves en l’interior de la població, situant la resta
als barris perifèrics del nord, est i oest que no s’inte-
graran en la trama urbana fins passada la meitat de
segle XX, moment en que arriben al seu nombre
màxim històric de 1366 i moment també en que,
paradoxalment, comença el seu declivi definitiu4.
I així ocorregué, en tan sols deu anys desapare-
gueren de la població més de 400 coves, havent en
1960 unes nou-centes quaranta, tot i haver-s’hi con-
dicionat a les noves exigències socials i sanitàries
amb la instal·lació de llum, aigua i desaigües.
Aquesta situació també afectà a les coves filadores
suposant el tancament definitiu dels tallers però per
motius diferents a les vivendes. Després del ressorgi-
ment de la filassa a la postguerra i, una vegada esta-
bilitzada l’economia, l’emergent indústria catifera
incorporà als filadors més ràpids i experts com a tei-
xidors en les seues fàbriques, a més, la possible
adaptació mecànica de la manufactura del fil, mai
ocorreguda, i l’aparició de fibres sintètiques com el
nylon i els polietilens van provocar que la filassa
manufacturada no fora rentable i que els tallers fila-
dors, sobre 1965, tancaren les seues portes produ-
int-se la seua ruïna.
A més d’aquestos aspectes, el declivi de les
coves també va vindre provocada pel Pla General
d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1967, el qual inte-
grava tots els barris troglodites a l’entramat urbà de
la població però prohibint la nova construcció i repa-
123revistavalencianad’etnologia
3 El nombre de tallers és orientatiu ja que, en la nostra visualització in situ del lloc, encara es veien clarament restes de diversostallers identificables per la seua morfologia tot i que, la gran majoria, presentaven un estat de ruïna molt evident. 4 Aquest declivino és un cas aïllat a Crevillent ja que a la resta de la península ocorre el mateix, provocant en alguns indrets la seua desaparició,degut, entre d’altres, a l’anomenat ‘miracle’ dels anys ’60 en l’economia espanyola enlairant els ingressos personals i rebutjant l’ar-quitectura troglodita per suburbana.
ració de les coves existents amb la fi de fer-les des-
aparèixer i crear, en el seu solatge, una mena de ciu-
tat-jardí amb cases unifamiliars arreu de les llomes
on s’assenten les coves actuals amb tan sols dos vials
per a la circulació, essent els restants carrers vianants
(GARCIA i LÓPEZ, 2000: 54).
Les primeres conseqüències d’aquest PGOU de
1967 van ser la urbanització dels seus carrers i la
modificació de la seua trama urbana caòtica, obli-
gant a construir un edifici adossat a les façanes de
les coves, bé d’una sola planta, de dues o un tabic
formant un pati tancat, per adequar-se a les noves
necessitats urbanes trencant l’estètica visual existent
fins al moment. Alhora, durant la dècada de 1970,
l’ajuntament i d’altres organismes (com la Caja de
Ahorros del Mediterraneo –CAM–) portaren a cap
un desmantellant progressiu d’algunes zones cove-
res –especialment de la zona oest– construint edifi-
cis de protecció oficial sobre el seu sol. No obstant
això, aquest pla no s’aconseguí portar a cap en la
seua totalitat degut a la gran quantitat de coves
existents –923 en 1970– i a la negativa popular de
destruir la seua vivenda.
No va ser fins a 1982, ja en fase democràtica,
quan el govern municipal va aprovar un nou pla
davant la desfavorida situació en que es trobaven les
coves: el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) que,
tot i que continuava sent un pla moderat per a la pro-
tecció de les coves (ja que no es permetia la construc-
ció i ampliació de les coves), va haver un pas enda-
124 revistavalencianad’etnologia
Saló principal d'una cova vivenda. Interior típic d'una cova crevillentina.
vant en la seua conservació ja que es va permetre la
seua reforma exterior i interna, a més de millorar les
infraestructures, el sanejament i l’estètica del barri.
A partir d’aquest PERI de 1982, ja no ha hagut
cap pla específic que esmente la situació actual i el
tipus de conservació que s’ha de dur a terme sobre
les coves. A més, avui en dia, no se sap amb certesa
el nombre total de coves vivenda existents en la
població ja que des de 1970 no s’ha realitzat cap
comptabilitat oficial però, tot i la seua importància
–per aspectes no sols quantitatius com vorem més
endavant–, la realitat és que les coves segueixen
estant legalment desfavorides i la seua destrucció
va, a poc a poc, agreujant-se cada dia.
En les últimes dècades (sobretot a partir dels dar-
rers deu anys), les coves han sofert una reducció con-
siderable als barris més propers del centre de la pobla-
ció però també en qualsevol racó, per motius majori-
tàriament especulatius i econòmics, a mans d’immobi-
liàries i particulars davant el silenci i la falta d’implica-
ció social del govern municipal en protegir aquest ric i
únic patrimoni cultural viu del que compta Crevillent.
Però, a més, hi ha problemes de més transfons
social. El tipus d’afonament més comú ocorre arran
l’obertura d’un carrer per on discorren els automòbils
sobre el sostre de les coves amb més profunditat.
Altres vegades es tracta per la defunció dels amos
que, al morir, la cova queda tancada sense ventilació
i, finalment, s’afona; “es llança a perdre” com popu-
larment es diu.5 Finalment, estretament lligat a aques-
ta última causa, s’hi troba l’enderroc voluntari de les
famílies que veuen, en la cova dels seus pares, un ter-
reny barat on construir-se una casa de dues plantes.
Així, hi ha racons i carrers tant a un vessant com
altre de la Rambla en que pràcticament ha desapa-
regut qualsevol construcció que semble una cova i,
al seu lloc, s’han alçat adossats o cases de dues plan-
tes. Tan sols el nombre tan elevat de coves i l’aferra-
ment de famílies amb una llarga tradició troglodita
ha permès que, aquestos barris, seguisquen mos-
trant la seua essència vuitcentista ben entrat el segle
XXI i que, gràcies a d’elles, continue sent un goig el
passejar pels seus carrers enrevessats i caòtics.
Coves vivenda
La tipologia de les coves vivenda crevillentines pre-
senta una dialèctica personal en quant a la seua
estructuració interna, els materials de revestiment i
125revistavalencianad’etnologia
Planta de cova vivenda amb taller filador interior.
5 S’ha de recordar que una gran quantitat de coveros són persones d’una edat molt avançada.
alguns element arquitectònics, així com també singu-
laritats comunes amb la resta de vivendes subterrà-
nies. A Crevillent s’hi troben totes les tipologies d’as-
sentament assenyalades per Aranda en la seua tesi
doctoral6, sent la de vessant abancalat la predomi-
nant i característica en tota la població però havent-
hi, tan sols en casos concrets i aïllats, els tipus de ves-
sant horitzontal i de vessant vertical. També són molt
comuns i característics els estrets atzucacs formant
una petita plaça al capdavant i, en algun cas aïllat, on
s’ha excavat transversalment la lloma formant nous
carrers entre les parets a mena de trinxera.
Pel que respecta a la tècnica emprada en la seua
construcció, és ben coneguda la de ‘a pico i pala’ o,
el que és el mateix, perforar la muntanya pràctica-
ment amb aquests dos utensilis i la força humana. Un
vegada elegida la ubicació de la futura cova es
començava tallant en vertical, tot i que un poc revo-
cada, la lloma del turó formant-se un petit pati obert.
Seguidament es procedia a realitzar l’obertura i l’ha-
bitació principals de la cova, mitjançant el clau perfo-
rador i el pico (si els materials eren durs) o el feix (si
eren arenoses) amb l’ajut d’un maço i, posterior-
ment, s’anaven excavant les cambres a una banda i
l’altra de la habitació principal, així com al fons.
El mètode constructiu venia a ser sempre el
mateix: partint de la nau principal, les primerenques
habitacions laterals que es construïen sempre es
situaven en paral·lel entre d’elles i el més prop a la
façana principal, realitzant unes finestres cap a l’ex-
terior. Després, es perforaven unes segones habita-
cions al darrere i, finalment, una habitació al fons de
la nau principal. Per seguir aquesta metodologia
conten que, una vegada realitzada la habitació prin-
cipal, els coveros anaven construint la resta d’habi-
tacions conforme s’anava tenint fills.
Per tant, la planta de les coves de Crevillent res-
pon a una tipologia comuna i molt característica
donant-li una morfologia aràcnida on el cos seria
aquesta habitació principal, el cap l’habitació del
fons i les potes les cambres laterals. Tot i això, cadas-
cuna d’elles presenta la seua peculiaritat i algunes
introdueixen nous elements com, per exemple, un
corredor amb varies dependències al seu recorregut
o una llarga habitació longitudinal al fons, molt més
extensa que el saló principal, situant allí un petit
taller filador d’una o dues sendes.
La distribució interna de les cambres també és
ben comuna en tota la població. La habitació princi-
pal de les coves sempre és utilitzada com a saló
126 revistavalencianad’etnologia
Ximeneia. TÌpica ximeneia crevillentina Llumbrera. Element singular de les coves de Crevillent, lesllumbreres.
6 “La arquitectura de los sistemas pasivos de enterramiento en el levante español”, citat per GARCÍA i LÓPEZ (2000:34). Arandaels divideix en cinc tipus: plànol horitzontal, plànol vertical, vessant abancalat o esglaonades, marge de tàlveg i mixt, si bé és certque tots tres últims poden enquadrar-se en un sol tipus per tindre característiques comunes amb petites diferències.
menjador i és l’habitació que organitza i distribueix
la resta dels espais interiors. En aquests, comunicats
tan sols amb la nau longitudinal del saló, es troba la
cuina, situada indistintament en qualsevol cambra
lateral, un traster en una de les habitacions del fons
i dormitoris en els restants espais. El bany, per la
seua banda, sol estar construït a l’exterior de la cova,
en un habitacle adjacent a la façana, ja que està
realitzat amb posterioritat.
A més, en cada habitació sol haver-hi armaris
excavats directament en la roca. Són petites obertu-
res que no sobrepassen el metre de fondària i que,
de vegades, ni arriben al sol de terra. De totes elles,
destaquen les que s’hi troben en la cuina, les quals
serveixen com a rebost. Per la seua banda, la llar té
un esquema força més complex. És una concavitat
excavada sobre la roca i coberta amb taulells; en
ella, hi ha una bancada feta de maons i coberta
també per taulells i, sota d’ella, un petit mur separa
dos compartiments on s’amuntona la llenya. Sobre
la llar, està excavat el fumeral que comunica amb
l’exterior.
Però, les coves de Crevillent, a més de servir
exclusivament de vivenda, també eren utilitzades per
al treball manufacturer de l’espart i la filatura. Com
hem comentat més amunt, on algunes coves tenien
un taller filador al seu interior d’altres, la gran majo-
ria, utilitzaven el saló principal i el pati per a realitzar
127revistavalencianad’etnologia
Façana d'una cova vivenda al carrer Vaiona, un dels més coneguts barris coveros de la població.
la filassa; a més, també era ben comú treballar l’es-
part (dit: fer pleita) per a produir objectes quotidians
com sarnatxos, bufadors, cabassets o estores, les
quals s’assecaven al carrer, o inclòs espardenyes.7
Normalment, aquesta tasca de fer pleita era realitza-
da per les dones.
Pel que respecta a l’alçada, totes i casdascuna
de les habitacions de totes les coves de Crevillent
presenten la mateixa forma i, en general, una altu-
ra que supera els dos metres. Les parets laterals de
les habitacions no solen tindre un angle recte, sinó
que van estretint-se fins a certa altura, des d’on
parteix una volta de canó rebaixada; aquesta pot
variar, en alguns casos, sent més rebaixada o més
apuntada. A més, el saló principal disposa d’una
mena de matons de suport entre aquesta sala i les
habitacions laterals. Finalment, l’acabament de les
coves es realitza mitjançant un enlluiment total de
les habitacions –exceptuant l’habitació filadora que
es deixa sense desbastar– amb algep o calç per
mantindre millor la humitat i la temperatura cons-
tant (de 18 a 24 graus tot l’any) i dotar-les de llum
i claredat.
Cap a l’exterior, les coves de Crevillent també
presenten unes característiques i elements singulars
amb una dialèctica prou peculiar; la façana, creada
mitjançant el tall vertical de la lloma, a l’igual que
l’interior també s’encalcinava i, a més, se sobrealça-
va per a reforçar-la de possibles despreniments.
Alhora, partint d’aquesta façana primordial s’han
anat adherint edificacions sobre el seu front.
Açò ha donat pas a l’existència de diversos tipus
de façana segons compte amb una construcció
annexa o no, realitzant un petit habitacle que serveix
com a bany o barbacoa; una construcció de major
envergadura, ocultant la façana de la cova, amb
cuina i d’altres dependències; o un pati davanter
creat a través de l’alçament d’un mur front al carrer.
Normalment, aquestes construccions annexes es van
realitzar a mitjà segle XX quan els barris troglodites
foren adherits a la població adaptant la seua urba-
nística i introduint millores sanitàries.
Sobre la façana es situa el terrat de la cova el
qual, també ha sofert modificacions coetàneament
unides a les diverses adaptacions de la resta d’es-
pais. Actualment, la majoria de terrats estan cercats
amb murs de blocs de cement o maons construïts a
partir de la dècada de 1970 fins als nostres dies. A
més, en la majoria dels terrats de les coves, s’ha apli-
cat una capa de cement en la meitat o la totalitat de
la superfície per suportar la terra i contindre l’afona-
ment de la cova.8
Però, a banda de capes sobre la superfície dels
terrats, en aquests també s’hi troben els elements
de ventilació de les coves que, a Crevillent i alguns
indrets del Vinalopó, segons la funció i la forma que
mostren, són de dos tipus: ximeneres i llumbreres.
Les ximeneres es troben en totes les coves de la
població –situades sobre la seua cuina– prenent una
forma troncopiramidal sense remat encara que,
passat la meitat de segle XX, aquest s’ha realitzat
amb dues o quatre teules d’argila formant un terra-
128 revistavalencianad’etnologia
7 Aquesta introducció sobre la manufactura de l’espart a Crevillent podria donar cabuda a un estudi més ampli sobre la seua realit-zació, producció, aferrament en la població i l’estat actual en que es troba, ja que ha estat una de les tradicions més conegudes iimportants de la vila. 8 Tot i això, per vox populi, l’aplicació de cement en la totalitat de la cova no és una acció correcta ja queaquesta produeix la falta d’oxigenació del seu interior apareixent esquerdes i humitats al sostre.
det a dues aigües i quedant les obertures als laterals
curts, tant per reduir l’entrada d’aigua com per
embellir la seua estètica. Per la seua banda, les
llumbreres són un element del qual tan sols dispo-
sen una proporció reduïda de coves sent, les seues
funcions primordials, dotar el seu interior d’una
major lluminositat i servir, alhora, com a claraboia i
ventilació ja que solen estar situades en una de les
habitacions més profundes. La seua forma respon a
un paral·lelepíped rematat a una aigua i un o més
costats amb una obertura quadrangular tancada
per una reixeta.
Amb tot, la mirada des del terrat de qualsevol
cova produeix la visió sorprenent d’un enteixinat
urbanístic laberíntic, de la superposició de coves
sobre coves, de carrerons corbs i caòtics, de costeres
unides a través d’escales d’algep o formigó que fa,
si més no, retrocedir a temps passats on no hi exis-
tia l’obligació d’una racionalitat urbanística i on les
persones vivien utilitzant les formes terrenals que la
naturalesa lis va donar.
Coves filadores
Aquest tipus de construcció, endèmica de la pobla-
ció, representa, en essència, dues tradicions ben
arrelades a Crevillent com són la cova com a viven-
da i la manufactura del fil i, la seua forma, correspon
perfectament a la fusió de totes dues manifestacions
populars.
La tipologia de les coves filadores és senzilla i
comuna arreu de la vila disposant, tan sols, de dues
parts ben diferenciades: la cova i el bancal. La seua
construcció comença i es realitza com la de qualse-
vol cova vivenda havent-hi dos aspectes formals
que les fan diferenciar-se d’aquestes. La primera la
trobem cap a l’exterior, on la façana se’ns mostra
salvaguardada per dos braços longitudinals descen-
dents que s’endinsen al llarg del bancal per prote-
129revistavalencianad’etnologia
Cova filadora. Terreny i cova de l'antic taller del Danielet.
gir les sendes de fil del fort vent tan habitual a la
població i, la segona, s’hi troba a l’interior, on tan
sols existeix la nau o saló principal de planta longi-
tudinal, sense dependències laterals, servint per al
magatzematge de matèries primeres, fil tractat o
eines de feina. A més, en alguns tallers es constru-
ïa una segona cova, situant l’entrada en la façana
principal i amb un espai més menut que la primigè-
nia, que podia servir, alhora, per a magatzem i per
guardar l’animal que transportava la producció, el
qual solia ser un ase.
Tot i això, el bancal és l’element més caracterís-
tic i important de les coves filadores ja que, és aquí,
on es realitzava tot el procés de la filatura. La seua
tipologia respon a un rectangle que varia segons la
llargària de fil a produir i que s’endinsa però, en
uns paràmetres de trenta fins a dos-cents metres
de llarg per quinze fins a cinquanta metres d’am-
ple. En la part més propera a la façana hi havia un
porxo a una aigua, coberta per teules planes o
fulles de palmera sostingut per tres pilars on, sota
d’ell, s’hi col·locaven les rodes de menar, primera-
ment les manuals i, posteriorment, les elèctriques.
La resta de bancal s’utilitzava per a disposar les
diferent sendes de fil.
Així, l’esmentada disposició i tipologia de les
coves filadores s’adequava perfectament a les
necessitats per a les que havien estat creades: la
filatura. El procés de filar a Crevillent sempre ha
estat una activitat manufacturera, inclús quan
s’introduïren les rodes de menar elèctriques, sent
molt poques les indústries que han tingut una
producció industrial en la població. El procés de
filatura començava una vegada arribaven les
matèries primeres al taller filador transportades
per l’ase que es criava i guardava allí. Matèries
primeres que, per altra banda, ja havien estat
anteriorment tractades amb el procés d’asseca-
ment, degranat, separació i repassat de les fibres
obtingudes del cànem, l’espart, la pitera, el jute o
el jonc.
Després, els filadors s’enrotllaven les fibres al
voltant de la seua cintura i, agafant l’extrem, les
nugaven als claus de la roda de menar d’on par-
130 revistavalencianad’etnologia
Panoràmica del taller del Xixe. Fotografia dels anys '60 on s'hiveu el bancal i els filadors del taller del Xixe. Foto: Agustín.
Filant al taller del Xixe. Fotografia dels anys '60 on s'hi veu eltreball manufacturer de la filassa. Foto: Agustín.
tiria la futura senda de fil. La roda manual era
accionada pel menador, un xiquet de curta edat,
que la feia moure per doblegar i estirar el fil alho-
ra que el filador avançava cap enrere treballant la
fibra i creant la senda de fil, la qual anava conso-
lidant-se mitjançant la seua col·locació en vials i
estaques formant, finalment, un cap. Aquest pro-
cés es repetia varies vegades en cada senda
(segons els grossor que se’l volia donar) per a,
després, amb aigua per endurir el fil i mitjançant
un trompot, polir i unificar-lo creant, així, el cor-
dell ja finalitzat.
Aquest es nugava i s’enmagatzemava a la cova
per a, una vegada realitzada la comanda, endur-se’l
a través de l’ase que havia transportat les matèries
primeres fins al taller o guardar-lo fins que, aquell
que l’havia encomanat, se l’emportara.
El cordell tenia diversos usos però els més cone-
guts, per ser les que més feina i obertura comercial
donaven, eren els utilitzats per a nugar bales de
llana –per a la important indústria catifera– o com
maromes de vaixell i xarxes de pesca per als propers
ports de Santa Pola, Alacant, Torrevella o La Vila
Joiosa. A més, segons la grandària, el cordell rebia
noms diferents com, per exemple, fil d’estam, d’es-
polell o corona, fil prim (d’una enumeració de l’u
fins al deu) i fil gros.
La comanda havia d’entregar-se, normalment,
els dilluns i d’allò depenia l’economia dels filadors,
que treballaven per metres. No entregar-la a temps
suposava la pèrdua material, temporal i econòmica
dels feiners; per això, la jornada laboral abraçava de
sol a sol i els set dies de la setmana, tot i que el
Sindicat Vertical ho impedia durant la seua existèn-
cia, havent de subornar al delegat de zona per
aconseguir feinar els diumenges. No obstant, els
dies “festius” per als tallers era quan plovia o quan
el filador s’emborratxava cosa, aquesta última, apa-
rentment ben sovint.
El nombre de treballadors als tallers filadors
variava segons el nombre de sendes existents,
oscil·lant entre sis i vuit, amb un filador i un mena-
dor per senda. L’edat dels menadors comprenia
entre els cinc i deu anys, els quals rebien tota clas-
se d’insults i agressions per part del seu filador quan
no feien bé la seua feina, ja fora girant més lenta-
ment o més de pressa la roda de menar. Passada
aquesta etapa, molts menadors continuaven la
seua feina com a filadors.
Aquests tenien una edat molt variable, des de
xiquets de set o vuit anys fins adults en edat de jubi-
lar-se. La seua feina era dura i constant i el seu sala-
ri era inferior als teixidors de catifes, per això molts
d’ells, els més ràpids en fer sendes de fil, comença-
ren a treballar en les fàbriques de catifes com a tei-
xidors rebent el sarcasme per part dels seus
col·legues, sense menysprear-los però taxant-los de
ric, dient-li: “mos s’ha fet ric en una fàbrica”. Corria
la dècada de 1960, quan la indústria catifera acon-
seguia un dels més importants puntals de produc-
ció i quan la filassa s’acabà, comercialment parlant,
a Crevillent.
131revistavalencianad’etnologia
Conjunt de coves amb vessant abancalat. Aquesta fotografia definals dels '60 mostra el tipus de vessant més característic a lapoblació
Els Coveros
Amb aquest mot es designen als habitants de les
vivendes subterrànies de Crevillent que, encara que
sovint és utilitzat d’una manera despectiva, allò cert
és que l’arrelament de la paraula ha provocat un ús
molt comú arreu de la població sent, a més, el mal-
nom d’alguns crevillentins.
Recordem que, com s’ha esmentat més amunt,
fins a meitat de segle XX les coves a Crevillent no
s’hi trobaven incloses al casc urbà; açò va provocar
certes discrepàncies entre els habitants urbans i els
coveros que, encara avui, amb molta menys pre-
ponderància i un ús residual, segueix existint. Així,
ser o parèixer un covero era –i és– dit en la pobla-
ció per designar despectivament a una persona
bruta, impresentable o més o menys salvatge. De la
mateixa manera, baixar al poble era, per als cove-
ros, una expressió habitual quan havien d’anar al
casc urbà i una mena de diferenciació entre d’ells i
els seus vernacles.
Pel que sembla, aquest tipus de diferenciació va
vindre per aspectes zonals i socials que provocaren
una idiosincràsia col·lectiva. La localització de les
coves, endinsades en la naturalesa sobre un enclau
entre barrancs i llomes baixes que donà lloc a un
urbanisme enrevessat, la pròpia disposició i essència
132 revistavalencianad’etnologia
Paisatge des del més alt del carrer Llorens cap al sud on s'hi aprecia el sostre d'una cova amb una ximeneia matada, el bancal d'unacova filadora, coves en vessant abancalat, la població de Crevillent i la comarca del Baix Segura amb la serra de Callosa.
de les coves (totalment oposada a la racionalitat
dels edificis) i la seua situació a l’extraradi de la
població, foren el germen de la dita diferenciació.
Però, si més no, l’aspecte social també s’ade-
qua a aquests trets diferencials. Com hem indicat
més amunt, quasi el cinquanta per cent de la
població crevillentina durant la primera meitat de
segle XX vivia en coves, aquest punt pressuposa
una situació de pobresa general en la població.
Tanmateix, les famílies i habitants coveros d’anta-
ny pertanyien a les classes socials més baixes i, les
situades al centre del casc urbà, les més acomoda-
des. Açò provocà un rebuig per part de totes dues
zones per diferenciacions socials. Tot i això, avui
en dia –i al contrari que ocorre en la majoria de
conjunts troglodites– els coveros crevillentins no
sols pertanyen a aquestes classes baixes de la
societat sinó que hi viu tota mena de persones,
sent la predominant la classe mitjana. A més, els
barris coveros sempre han destacat per ser les
zones més esquerranes de la població.
Aquestes premisses han estat, possiblement, les
detonants per a que l’Ajuntament de la localitat
sempre haja deixat en un segon lloc els seus barris
troglodites. La deixadesa i oblit dels últims anys,
reminiscència directa dels programes i accions des-
tructives de les dècades de 1960 i 1970, unit a la
tardança de millora sanitària i higiènica a meitat de
segle XX, ha provocat en la ment col·lectiva que els
barris coveros siguen considerats com “d’una altra
categoria que de baix”.9
No obstant, també dos són els aspectes per
explicar la pervivència de les coves a Crevillent. Per
una banda tenim el nombre tan elevat que, encara
avui, existeix de coves i, per l’altra, la negativa dels
coveros en abandonar i destruir la seua vivenda tro-
glodita per una casa ja que, molts d’ells, són els
descendents d’una llarga família covera, coneixe-
dors dels seus valors i respectuosos amb la tradició.
La seua aptitud ve lligada al tipus de coneixe-
ments que els seus avantpassats han transmès.
Destaca de la població covera l’elevat nombre de
persones grans que allí hi viuen; aquests, supervi-
vents d’una guerra i una postguerra que no els va
permetre millorar econòmicament, oloren l’aire de
modernitat que ha fet, si més no, allunyar als seus
fills cap al centre urbà en detriment dels barris tro-
glodites.
133revistavalencianad’etnologia
Village de la région d'Elche, MàriusEngalière. Obra realista del pintor francésamb la vista de Crevillent.
9 Paraules textuals de Conxi Pastor en l’entrevista personal realitzada el 7-XII-07 quan comentava que els impostos dels barris tro-glodites són menors que les de la resta de la població i, per això, que siguen d’una altra categoria [inferior].
La seua saviesa i coneixement continuen vius i
no és difícil escoltar històries de com es vivia o
veure treballar manufacturadament l’espart a les
portes d’una cova. Tot i que sempre es veurà com
un temps passat que ‘més val que no torne’ pel
moment tan dur on s’inscriu, la veritat és que la
manufactura de la pleita i la filatura continua exis-
tint als seus racons recordant cançons10 que ells
mateix s’hi van inventar i que no són altra cosa que
una sàtira a la seua feina:
LA CANÇÓ DES FILAÓS
El dilluns de borratxera (bis)
i el dimarts pa descansà.
El dimecres pa fe nóvia (bis)
i el dijous pa festejà.
El divendres pa fe comptes (bis)
i el dissabte pa cobrà.
I el dumenge que tinc ganes (bis)
no me dexen treballà.
Tradicional
Així mateix, aquesta tradició de fer fil fou tan
important que donà lloc a crear expressions i frases
fetes que avui en dia encara s’escolten entre totes
les generacions de crevillentins. Tothom a escoltat a
sa mare dir-li alguna vegada: “vas per damunt de la
maroma” quan s’ha fet alguna gamberrada; donar
la impressió que una persona era “més sec que l’es-
part” per ser molt seriosa o, a l’inrevès, “tindre
molta corda” per designar a les persones que par-
len molt.11
Però, deixant de banda expressions i cançons
populars, les considerades com arts majors també
han deixant una empremta ben ampla de tradició
covera i manufacturera. La poesia i, sobretot, la
música –molt arrelada a Crevillent amb una gran
quantitat de cors i bandes musicals– ha reflexat en
les seues obres fragments d’aquesta realitat.
Alguns compositors actuals com Manolo “el
Tomata” han realitzat peces musicals que desvet-
llen tota la tradició crevillentina; l’obra més carac-
terística, “Ai recollons!”, diu en la seua tornada:
Ai recollons! / quin poble tinc / quina de coves i de
filaós / de carretés i cantaós / i hasta tenim els
millós texiós. O una de les danses populars de
Crevillent “El Ball Xafat” diu en l’última estrofa:
Tot el dia estic fent pleita (bis) / sinse menjà de
calent / maldita siga la pleita / i l’espart de
Crevillent (bis); referint-se al treball tan dur que
realitzaven al llarg del dia.
La poesia, considerada l’art major per exce-
lència, també ha deixat constància d’aquesta tra-
dició encara que, si bé és cert, tant poetes crevi-
llentins actuals com Guchi, o de la primera meitat
de segle XX com Anselmo Mas Espinosa i Macià
134 revistavalencianad’etnologia
10 Hem considerat oportú, en totes les cançons i poemes que s’inscriuen en aquest treball, no escriu-les amb les grafies estàndarsi deixant-les tal i com són expressades en la parla crevillentina, és a dir, sense des ni erres intervocàliques. 11 Aquestes tres són nomésun escarit exemple del que influí en la parla crevillentina l’activitat del filat i del teixit; l’article de MELLADO, E. i MORATA, R., (2002)proposa un estudi detallat d’aquesta importància amb una gran quantitat d’oracions amb la influència ans esmentada.
Vista de Crevillent, Josephine de Villèle. Llenç romàntic de pai-satge de la pintora francesa amb la vista de Crevillent.
Abela, mai no han escrit cap poema fent referèn-
cia a les coves i sí, al contrari, del que allí se’n
realitzava com és el treball de la filatura i dels seus
treballadors. Un poema d’Anselmo Mas de la
dècada de 1920, dedicat al menador, ho corrobo-
ra: O en un fret que pela / o, en un sol c’abrasa,
/ pegat a la roa, / veus al menaó / mena, que te
mena, / roa, que te roa, / mentres que, va i torna,
/ el seu filaó.
Finalment i, per a concloure, tan sols voldríem
afegir una reflexió sobre l’estat actual en que es
troben les coves de Crevillent. La seua situació
geogràfica, en la part més elevada de la població,
amb un excel·lent paisatge des d’on es contempla
la vila, l’horta del Baix Segura i el Mediterrani de
fons, la seua estètica de carrers caòtics i la seua
àuria amb un grat frescor a antiguitat, són les
característiques singulars que fascinaren als viat-
gers erudits del passat i que sorprenen als turistes
del pressent. La seua autenticitat l’ha passat fac-
tura a aquest paisatge troglodita en aquests
temps moderns i el seu declivi va en augment;
esperem que la seua història, mostrada en aquest
article, ens faça reflexionar sobre quanta reper-
cussió han tingut en la població i, així, començar
a respectar-les.
Bibliografia i Fonts
Fonts OralsEntrevista a Conxi Pastor Agulló el 7-XII-07. 54 anys. Covera i
última generació que conegué els tallers de filat essent,a més, néta de l’amo del taller filador del Danielet.
Fonts GràfiquesAgustín, Arxiu fotogràfic personal, dècades 1950-’60ENGALIÈRE, Marius, Village de la région d’Elche, 1853.
Col·leció particular.VILLÈLE, Josephine de, Vista de Crevillent, dècada de 1820.
Col·lecció particular.
BibliografiaCAVANILLES, A. J., Observaciones sobre la Historia Natural,
Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno deValencia, València, ed. Albatros, 1995, t. II (1ª edició:1795)
CERDÀ, Manuel i GARCIA BONAFÉ, Mario (dirs.), Enciclopediavalenciana de Arqueologia Industrial, València, edicionsAlfons el Magnànim, 1995
FIGUERAS PACHECO, Francisco, Geografía general del Reinode Valencia (provincia de Alicante), dirigida por Carreras yCandi, F., Barcelona, ed. Alberto Martín, 1918-27
GARCIA AZNAR, J.A. i LÓPEZ DAVÓ, J.A., Las cuevas deCrevillent. Estudio y catálogo gráfico, Alacant,Ajuntament de Crevillent i Institut de cultura “Juan Gil-Albert”, 2000
GONZÁLVEZ PÉREZ, Vicente, “La vivienda troglodita enCrevillent. Su origen, expansión y pervivencia”, enAA.VV., Primer congreso de Historia del País Valencià, vol.IV, València, Universitat de València, 1974
MELLADO COVES, Ester i MORATA MAS, Rubén, “El lèxic delstelers a Crevillent”, en AA.VV., Revista del Vinalopó núm.5, ‘Ciutats de fa un segle’, Centre d’Estudis Locals delVinalopó, 2002
SEIJÓ ALONSO, Francisco G., La vivienda popular rural alican-tina (tomos I y II), Alacant, ed. Alicante, 1979
TORRES BALBÁS, Leopoldo, “La vivienda popular en España”,en Folklore y costumbres de España, dir. Carreras y Candi,F., Barcelona, ed. Alberto Martín, 1933 pp.139-254
135revistavalencianad’etnologia
El mestizaje cultural, España y el cine español
El mestizaje cultural, entendido como convivencia
entre personas de culturas1 diferentes en un mismo
territorio, es un hecho histórico y geográfico que se
presenta habitualmente (salvo en el caso del colo-
nialismo donde ocurre lo contrario) con las siguien-
tes características: por un lado existe una cultura
mayoritaria -llamada grupo dominante-, que suele
ser aquella que tiene mayor vinculación histórica con
el territorio en el que vive, y por otro una cultura
minoritaria, que suele coincidir con el grupo que se
ha asentado más recientemente en ese territorio. De
esta forma se establece una dualidad en términos
culturales y territoriales, creada a partir de la mirada
del grupo dominante y basada enteramente en el
protagonismo de la diferencia, entre el autóctono y
el extranjero, entre “yo” y el “otro”. Esta dicotomía,
de corte etnocentrista y con una larga tradición,
marca ya desde la base toda relación intercultural -
137revistavalencianad’etnologia
CINE Y MESTIZAJELAS RELACIONES AMOROSAS INTERCULTURALES EN
EL CINE ESPAÑOL A TRAVÉS DE TRES EJEMPLOS: ELNEGRO QUE TENÍA ALMA BLANCA (1927), MORENA
CLARA (1936) Y EL PRÓXIMO ORIENTE (2006)CAROLINA RUIZ LEÓN*
A través del análisis de tres ejemplos diferentes de alianzas amorosas interculturales tomados del cine
español, el artículo indaga sobre las dificultades inherentes al mestizaje cultural y el potencial del senti-
miento amoroso como vía para la superación de la dicotomía “nosotros”-“ellos”.
Palabras clave: mestizaje, cultura, diferencia, etnocentrismo, amor.
* Conservadora del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM), carolina.ruiz@dival.es 1 A lo largo de este texto utili-zaremos la palabra cultura y sus derivados para englobar todos aquellos rasgos referidos tanto a los rasgos físicos como a las costum-bres, creencias y prácticas simbólicas que diferencian a un grupo étnico de otro.
Through the analysis of three different examples of
intercultural love relationships taken from the Spanish
cinema, this article reflects on the difficulties associat-
ed with cultural crossbreeding and the power of love
as a way to overcome the dichotomy “us”-“they”.
Key words: crossbreeding, culture, difference, ethno-
centrism, love
tanto si es un mero contacto esporádico, como si es
una verdadera relación de amistad e incluso de
amor- con el velo de la desigualdad.
Históricamente el territorio peninsular ha sido
ocupado por diferentes culturas que han convivido
en mayor o menor armonía. Más recientemente,
debido al importante incremento del fenómeno de
la inmigración en España, la pluralidad cultural es
una realidad social absolutamente cotidiana (aun-
que no siempre asumida). El cine español ha refle-
jado esta situación multicultural con rigor e interés
variables a lo largo de su historia, registrando un
auge en los últimos diez años. Entre los ejemplos
más recientes destaca Las cartas de Alou (Montxo
Armendáriz, 1990) por ser pionera en tratar el tema
de la inmigración con sus características actuales.
Además, podemos citar Bwana (Imanol Uribe,
1996), Flores de otro mundo (Icíar Bollaín, 1999) o
Tomándote (Isabel Gardela, 2000), entre un largo
etcétera y refiriéndonos únicamente a aquellas his-
torias que se desarrollan en territorio nacional.
Aunque habitualmente el cine español ha trata-
do el tema del “otro” en estrecha vinculación con el
de la emigración, las tres películas que analiza este
artículo nos presentan un “otro” plenamente asen-
tado en el territorio nacional, ya sea porque es su
territorio, como en el caso de la gitana Trini en
Morena clara (Florián Rey, 1936) y del negro Peter
(Pedro en realidad) en El negro que tenía el alma
blanca (Benito Perojo, 1927), ya sea porque la histo-
ria no se centra en el momento de la llegada sino
tiempo después, como en el caso de la musulmana
Aisha en El próximo Oriente (Fernando Colomo,
2006). En este sentido, en ninguna de las tres pelí-
culas el foco principal de atención es el irrumpir en
territorio ajeno, el asentamiento en un nuevo espa-
cio donde el autóctono se siente amenazado por esa
nueva presencia, la presencia de la diferencia. Al
contrario, los “otros” que aquí se muestran son los
eternos “otros” de los blancos españoles: los gita-
nos, los negros y los musulmanes. Si la comunidad
gitana es el eterno “otro” doméstico (Santaolalla,
2005: 85), la comunidad islámica es el eterno “otro”
histórico-religioso y la comunidad negra, el eterno
“otro” primitivo. Así, frente a los nuevos “otros”
que se definen principalmente por sus países de ori-
gen (rumanos, magrebíes, ecuatorianos, chinos pero
también ingleses, franceses y alemanes), para el
autóctono2 español estos tres “otros” representan la
diferencia familiar, aunque no por ello mejor conoci-
da ni superada.
Las relaciones amorosas interculturales y el cine
español
Dentro de la lógica del mestizaje, las uniones exogá-
micas constituyen, tal y como apunta Gil Calvo, la
forma máxima de interacción cultural entre dos per-
sonas, llevando a éstas a hacer extensiva su acepta-
ción al resto de miembros de la otra cultura de la
forma más rápida y efectiva. Siguiendo esta afirma-
ción, podríamos decir que el sentimiento amoroso,
como base de tales uniones, constituye un estado de
predisposición positiva hacia el “otro” con una fuer-
za mayor que el que se pueda dar únicamente por
la educación en la diferencia o el conocimiento de
las otras culturas. De este modo, el amor sería la vía
138 revistavalencianad’etnologia
2 Este autóctono no es sino el resultado del mestizaje histórico entre las sucesivas culturas que han ocupado la Península, entre ellasla musulmana.
por excelencia para la superación de la dicotomía
“nosotros”-“ellos”. Sin embargo, como veremos a
través de las tres películas mencionadas, este senti-
miento no siempre surge de forma inmediata y no
siempre tiene la fuerza suficiente, por sí solo, para
lograr una comunicación intercultural plena. El
negro que tenía el alma blanca, Morena clara y El
próximo Oriente plantean respectivamente tres tipos
de relaciones amorosas: la primera entre un negro y
una blanca como relación fallida; la segunda entre
una gitana y un payo como una unión con reservas;
y la tercera entre una musulmana de Bangladesh y
un español, que se convertirá al Islam, como una
relación de plena aceptación mutua. A partir de aquí
comentaremos con detalle estas tres relaciones y la
forma en que se presentan en el medio cinemato-
gráfico, así como aquellos elementos que confor-
man las diferentes actitudes frente a la alteridad y
configuran el clima general de cada historia.
Las diferencias culturales
Como acabamos de comentar, la diferencia étnica o
cultural es el punto de atención de estas tres relacio-
nes amorosas y también el mayor obstáculo para su
consolidación.
En El negro que tenía el alma blanca sabemos
que el color de la piel de Peter es un problema para
Emma desde el primer encuentro en el teatro. Tras
ser saludada con una inclinación de cabeza por el
bailarín, ella hace una mueca extraña y arrastra a su
padre aparte para comentarle el incidente resaltan-
do el hecho de que él es negro. Aquí descubrimos el
racismo de Emma que estará presente en toda la
película a través de sus actitudes y comentarios y
será el que impida su unión con Peter.
De forma similar, en Morena clara, Enrique deja
clara su postura frente a los gitanos en el momento
del juicio contra Trini y Regalito. Así, declara que
éstos ocultan, tras su fachada amable, una «inten-
ción dañina» que los convierte en «enemigos perpe-
tuos de la sociedad». Nuevamente los prejuicios
negativos, en este caso referidos a la moralidad,
marcarán desde el inicio la relación entre los prota-
gonistas, haciéndola peligrar aunque no de forma
definitiva.
También en El próximo Oriente existe un proble-
ma de base que es el de la religión. Cuando Caín le
ofrece a Aisha declararse públicamente como el
padre de su hijo para que su familia (y la comunidad
islámica entera) no la repudie por estar embarazada,
ella le contesta inmediatamente que su padre nunca
lo admitirá porque no es musulmán. Aquí no es
Aisha directamente quien rechaza a Caín por no
139revistavalencianad’etnologia
EL negro que tenía el alma blanca. Benito Perojo, 1927.
tener su misma religión, pero se somete a los dicta-
dos de su comunidad cultural. A diferencia de los
otros dos, en este caso no es el miembro del grupo
dominante quien excluye al “otro” por su diferencia
sino todo lo contrario.
Los rasgos culturales -ya sea la apariencia física,
las creencias religiosas, las costumbres o la lengua-
constituyen un factor diferenciador entre personas y
comunidades y resulta innegable que existe un
“choque” inicial en el encuentro con la alteridad por
el descubrimiento de la diferencia. Sin embargo, el
verdadero problema, tal como vemos en las tres pelí-
culas, no está en la diferencia sino en nuestra inter-
pretación de esa diferencia. En efecto, al tomar con-
ciencia de la diferencia nos posicionamos frente a
ella y lo hacemos mediante dos actitudes básicas: la
atracción o el rechazo (Todorov, 1988: 23). El recha-
zo representa «el encierro en uno mismo», es decir
la afirmación de la propia identidad y por tanto la
negación de la identidad ajena. Es la posición más
cómoda puesto que no requiere un «esfuerzo cons-
ciente», ni «implica un deber ser distinto del mero
ser» (Todorov, 1988: 23). Esta postura, resultante del
desconocimiento del “otro” y de la negativa a cono-
cerlo, va intrínsecamente ligada al etnocentrismo
(postura según la cual lo mío es lo bueno) y a los
estereotipos (“el negro primitivo”, “el gitano
ladrón” y el dúo “el no-musulmán infiel”/“el musul-
mán radical”) y convierte automáticamente a ese
“otro” en enemigo. La otra actitud, la de la atrac-
ción, es, aunque en ocasiones se produzca de forma
espontánea e intuitiva, la postura razonada fruto de
la educación y el conocimiento de las diferentes cul-
turas y, por supuesto, la vía imprescindible para la
comunicación intercultural.
Como hemos dicho las tres películas tratan el
problema del rechazo de la diferencia cultural mos-
trando tres estereotipos tradicionales en nuestro
territorio: el del negro, el del gitano y el del musul-
mán.
Así, en El negro que tenía el alma blanca, Peter
nos remite a través de la mirada de Emma a «los dis-
cursos que identifican la “raza” negra con el mundo
de lo físico, lo corporal y lo precivilizado»
(Santaolalla, 2005: 122). Dado que se trata de una
película de 1927, el «uso enfático y fetichista del
cuerpo» (Santaolalla, 2005: 122) está limitado al
rostro y a las manos, teniendo que recurrir al ámbi-
to onírico para poder mostrar otras partes del cuer-
po. En efecto, el rostro negro de mirada penetrante
(ya sea directamente el del protagonista, o el del
anuncio de papel de fumar que Emma tiene en su
habitación, o incluso el que aparece en el globo que
anuncia el espectáculo del virtuoso del charlestón) y
las manos igualmente negras (aunque estén a
menudo cubiertas por el blanco de los guantes) de
Peter Wald son los elementos corpóreos omnipre-
sentes ante los cuales Emma muestra su rechazo.
Además, la pesadilla de ella tras su primer encuen-
tro con él refuerza esta visión estereotipada del
negro primitivo y libidinoso, mostrando el cuerpo
esbelto y atlético de un negro que se introduce en
su habitación y la rapta para llevarla ante el jefe de
la tribu que acaba besándola. La ambientación del
sueño es una mezcla de elementos demoníacos y
primitivos -reforzada especialmente por la gran
cabeza de gorila con la boca abierta- acorde con la
idea de Emma respecto a esta etnia.
Si analizamos un poco más el racismo de Emma
hacia Peter, vemos que su rechazo se manifiesta a
140 revistavalencianad’etnologia
través de una sensación física como es el asco. Esto
queda confirmado en el propio texto de la película
cuando se dice que «su gran amor por su padre le
dio la fuerza para superar su asco» y se muestra en
los momentos de contacto físico entre ambos prota-
gonistas: cuando evita estrecharle la mano o lo hace
con reservas, cuando se desmaya porque él la coge
por la cintura tras hacerle la propuesta de que sea su
pareja artística, y especialmente cuando él la estre-
cha entre sus brazos como a su prometida y ella lo
aparta en un gesto casi violento. En el sueño tam-
bién vive este contacto con rechazo, lo que la hace
despertarse gritando.
La actitud irracional de Emma contrasta con la
de su padre, un hombre libre de prejuicios raciales,
que en todo momento le dice a su hija que Peter es
un hombre como otro cualquiera y que no hay que
juzgar a nadie por el color de su piel. Frente a estas
enseñanzas, ella habla del negro como de un
demonio y le dice a su padre: «bailaré con un negro
o con un oso3, todo con tal de no verte desgracia-
do». Aunque poco a poco aprenda a apreciarlo al ir
tratándolo y se esfuerce por dominar sus reaccio-
nes, a la hora de la verdad, el prejuicio físico se
antepone y por eso lo rechaza diciendo: «por nada
del mundo quisiera herirlo pero [el asco] es más
fuerte que yo». Este rechazo hacia Peter es compar-
tido en grado diferente por otros personajes de la
película como el dueño del local parisino donde tra-
baja, y sobre todo el hijo de los marqueses, que
también lo ve como a un salvaje pero que, a dife-
rencia de Emma, incurre en el racismo con violencia
cuando lo azota con el florete.
Por otra parte Morena clara nos introduce,
también a través de la mirada del personaje de la
etnia dominante (Enrique), en la tradición de repre-
sentación cinematográfica de los gitanos. Éstos
han sido a menudo empleados en las producciones
nacionales para lograr un ambiente típicamente
español con un alto contenido de acción y espectá-
culo acorde con los intereses comerciales
(Santaolalla, 2005: 29). En efecto, la presencia de
Trini, una mujer gitana y andaluza ataviada de
forma típica, le da a la película un tono muy casti-
zo. Esta imagen está reforzada por los gestos y
expresiones de la que se presenta, según el tópico,
como una mujer locuaz y desenvuelta (a veces
incluso desvergonzada) con una gracia especial
que encandila a todo el mundo y una vis cómica
que se explota en diferentes momentos (así en el
juicio o en el monólogo que hace en el despacho
de Enrique). El exotismo está presente sobre todo
en las intervenciones de Trini en los problemas de
la familia burguesa de Enrique: el simulacro de
conjuro que hace para resolver el problema del her-
mano manirroto y la parodia de pitonisa para des-
cubrir el asunto de las cartas comprometedoras
entre el padre y la antigua amante. Esto viene pre-
cedido por el comentario del padre de él cuando
dice que será «una atracción turística» tener a Trini
en casa y hace alusión a las típicas actuaciones
ambulantes con la cabra y el mono por parte de los
gitanos. Asimismo, el lado más folclórico se refleja
en la actuación de Trini y Regalito en la fiesta en
casa de los padres de Enrique, bailando, cantando
y animando a los invitados con su espectáculo.
141revistavalencianad’etnologia
3 La equiparación del negro con el oso nos remite a lo salvaje, lo peligroso, lo primitivo como categorías que Emma -como porta-voz del blanco occidental colonizador- asocia con esta etnia.
Pero si los gitanos han sido tratados por el cine
español a través de las categorías de lo castizo, lo
exótico y lo folclórico (y esta película no es una
excepción), también en la misma medida se los ha
representado, siguiendo el estereotipo, como «indi-
viduos en cierto modo desviados de la norma de lo
español» (Santaolalla, 2005: 29) y por tanto ajenos,
“otros”. Esta visión -la que más nos interesa en este
análisis- está representada en la película por el epi-
sodio del timo de los jamones, así como por el per-
sonaje de Enrique, fiscal y señorito andaluz, es decir
representante de la norma de lo español según la
cual todos los gitanos son ladrones. Nuevamente
encontramos aquí una situación de racismo del
blanco hacia el individuo perteneciente al grupo
minoritario. Sin embargo, aquí el problema no está
en el aspecto físico del “otro” sino en su condición
moral. El rechazo de Enrique hacia Trini, que él
mismo nos explica en su primera aparición, está
basado en su experiencia personal según la cual
todos los gitanos que ha conocido han intentado
engañarle. Este es un prejuicio perfecto puesto que
parte de una circunstancia individual y, por generali-
zación, llega a una situación supuestamente univer-
sal: la de que todos los gitanos tienen malas inten-
ciones. La presencia de los dos hermanos gitanos en
el juzgado no es para este hombre sino una prueba
de que su (pre)juicio es correcto. En su alegato,
Enrique afirma que el gitano es rebelde y por tanto
vive fuera de la norma (la ley) por su constitución
moral. Pero lo que realmente se está diciendo aquí
es que existe una inferioridad moral del “otro” por
su mera condición de “no-yo”.
Esta desigualdad moral es la misma que se ha
atribuido históricamente por parte de los blancos
colonizadores a los indios americanos, los negros
africanos y cualquier otra etnia diferente, considera-
da inferior frente al europeo civilizado. Pero también
es la misma que, entre los propios blancos europe-
os, se ha esgrimido en la represión contra los judíos
o los polacos por parte del régimen hitleriano, por
ejemplo. Durante toda la película comprobamos la
desconfianza de Enrique hacia Trini a través de su
actitud fría y distante, de la trampa que le tiende fin-
giéndose corrupto para tentarla y de la convicción
que tiene, hasta el último momento, de que ella ha
robado el dinero de su escritorio. Por eso la llama
«gitana» como el peor insulto que le puede dirigir
porque para este hombre, cegado por los prejuicios,
que Trini sea honrada significa que no es gitana (y
así se lo dice) aunque lo parezca por su aspecto.
A diferencia de las dos películas anteriores, El
próximo Oriente plantea la situación desde una ópti-
ca poco común en el cine español, consistente en
que la actitud de rechazo cultural provenga del
grupo minoritario y además esté encarnada por un
personaje que no es uno de los miembros de la rela-
ción amorosa. En efecto, aquí el problema es que
Caín no es musulmán y por eso el padre de Aisha,
que no ella misma, no lo puede aceptar como pare-
ja de su hija. Aquí nos enfrentamos al prejuicio según
el cual los individuos que no pertenecen a la religión
islámica son infieles. Esta postura radical está encar-
nada por el padre de Aisha, un hombre que ha emi-
grado desde Bangladesh con su familia y vive en
Madrid manteniendo sus creencias, su forma de vida
y sus tradiciones. Esto se ve desde el primer momen-
to en la escena en que Caín está con su cita en el res-
taurante de los padres de Aisha: habla poco castella-
no y mantiene una actitud autoritaria hacia su mujer
142 revistavalencianad’etnologia
(que va vestida tradicionalmente, no habla con los
clientes y se mantiene en un segundo plano) y hacia
su hija, que concuerda con su posición central en el
plano en el que aparece con las dos mujeres. Su pos-
tura conservadora hace que vea con malos ojos la
occidentalización de Aisha (su independencia como
mujer, su forma de vestir, su afición a cantar y bailar,
su embarazo, etc.), y posteriormente la de las otras
mujeres de su entorno, pues él es el garante de la
norma islámica en el seno de la familia.
Sin embargo, esta película también nos ofrece, a
través del personaje secundario de Milagros, el pre-
juicio simétrico del autóctono blanco hacia el inmi-
grante musulmán, considerado como un individuo
radical por su religión. La presencia de musulmanes
en el barrio de Lavapiés no es bien vista por esta
mujer, dueña de una carnicería, por una razón muy
concreta y personal como es la de que no le compran
carne. A esto se suma el desconocimiento de la cul-
tura islámica como prueban los comentarios tópicos
en las conversaciones que tiene con Caín en la carni-
cería. Milagros adolece de ese racismo sin violencia
«basado en el desprecio de lo ajeno, y que resulta la
base del etnocentrismo llevado a la práctica cotidia-
na» (Gordillo, 2007). Y así lo manifiesta incluso con
Abdul, autóctono conocido de la infancia de Caín y
convertido al Islam, al que trata con recelo y le recri-
mina que no compre en su establecimiento. Esta
mujer declara sentirse extranjera en su propia tierra,
convirtiéndose en portavoz de un tipo de racismo
que, en palabras de Montxo Armendáriz (director de
Las cartas de Alou) «está impregnado en los hechos
más cotidianos y profundos de nuestra sociedad»4.
Las otras diferencias
En las tres películas las relaciones amorosas se plan-
tean en un plano de desigualdad debido a unas dife-
rencias que no son únicamente culturales. En efec-
to, desde el primer momento percibimos una des-
igualdad socio-económica dentro de cada pareja,
que no siempre es desfavorable para el miembro del
grupo minoritario.
Así, en El negro que tenía el alma blanca, Peter
Wald es un hombre negro con una posición econó-
mica muy desahogada y además un artista de
renombre plenamente aceptado en la sociedad. Esto
queda reflejado desde la primera escena con la lle-
gada al teatro madrileño en el Rolls Royce (conduci-
do por su sirviente blanco) así como con la elegan-
143revistavalencianad’etnologia
4 Estas declaraciones están recogidas en el artículo de I. Gordillo que se cita aquí
Morena Clara. Florián Rey, 1936.
cia de su vestuario, la acogida que le prodigan en
Madrid, la admiración que le profesan las mujeres
del teatro, la publicidad que se hace de sus actuacio-
nes -con coreografías como la de la playa- y los éxi-
tos que cosecha en las grandes capitales como París.
En cambio, Emma, la mujer blanca de la que Peter
se enamora, es una muchacha pobre, que vive con
su padre en un popular barrio madrileño y trabaja
como meritoria en el teatro. Esto queda igualmente
patente desde el primer momento, cuando se nos
presenta a una Emma en su casa, mal vestida, toda
sucia de carbón y a ras de suelo buscando al gato. Si
ella carece de reconocimiento social en el mundo del
teatro porque está empezando, su padre, actor reti-
rado, tampoco es un hombre considerado y respeta-
do en este medio, pues cuando se cae al entrar en
el teatro nadie lo ayuda y luego el dueño lo riñe por
no llegar con suficiente antelación aunque no tenga
que actuar. En dos escenas presentadas en montaje
alternado se nos muestra cómo, mientras los ricos y
famosos como Peter brindan con champán en una
zona privilegiada del teatro, los pobres como Emma
sólo toman café en un camerino. Y es que la pobre-
za de Emma es un rasgo que condiciona toda la his-
toria y que se nos recuerda en todo momento a tra-
vés del personaje del padre. Éste siempre le habla a
su hija de las penurias económicas que sufren (cuan-
do surge la oferta laboral de Peter o cuando él vuel-
ve del mercado y ella repasa las compras) e incluso
cuando la situación cambia, él sigue dando muestras
de su antigua condición por su falta de naturalidad
ante los nuevos privilegios de los que goza (vestua-
rio, coche particular, viajes, etc.).
Por el contrario, Morena clara nos presenta una
situación más tópica por la combinación de des-
igualdad étnica y socio-económica. En efecto, aquí
Trini es una mujer gitana y pobre frente a Enrique,
un señorito andaluz de buena familia. Ella vive con
su hermano Regalito y su ocupación oficial parece
ser cantar. Sólo hay una escena, muy breve, donde
aparece en su casa, la cual se adivina muy humilde.
Va siempre vestida con las mismas ropas, aunque
presume de ser muy limpia. A través de su forma de
hablar, tuteando a todo el mundo y amenazando a
quien le lleva la contraria (ya sea la criada de la casa
o la señora que viene de visita), de su forma de
comer (con ansiedad) y de otros detalles, se pone de
manifiesto la falta de modales de Trini. En cambio,
Enrique es un caballero educado y serio que marca
las distancias con todo aquel que no es de su misma
condición, como Trini. Vive en una gran casa sevilla-
na con sus padres y trabaja como fiscal. Todo ello
queda perfectamente ilustrado en la contraposición
entre el baile flamenco en el patio del cortijo urbano
de la familia de Enrique, con una coreografía com-
pleja y una estética muy cuidada que juega con las
formas de la arquitectura y las luces y sombras, y la
canción que, una vez han cruzado la reja que los
separa de este mundo burgués, interpretan Trini y su
hermano para divertir a los invitados de la casa.
En El próximo Oriente, también existe la des-
igualdad aunque es menor y más económica que
social, por estar asociada al hecho de la emigración.
Aisha y su familia son originarios de Bangladesh y
están instalados en el madrileño barrio de Lavapiés,
junto a muchos otros emigrantes de países menos
ricos que España. Ella trabaja en un banco del barrio
y sus padres regentan un restaurante que no da
muchos beneficios. Por su parte Caín es español y,
aunque su empleo en una carnicería del barrio es
144 revistavalencianad’etnologia
menos cualificado que el de Aisha, es propietario
(junto con su hermano) de la casa donde vive en
Lavapiés, lo que le permite obtener el crédito banca-
rio para ayudar a Aisha y su familia con el restauran-
te, cuando el patriarca enferma.
El mestizaje
Una vez analizada la diferencia cultural, como rasgo
definitorio de las tres relaciones amorosas plantea-
das, y la interpretación negativa de esta diferencia,
como principal obstáculo a estas uniones, veamos
ahora la otra cara de la moneda, es decir, la convi-
vencia con la diferencia. Tanto en El negro que tenía
el alma blanca como en Morena clara y en El próxi-
mo Oriente existe, en mayor o menor grado, el mes-
tizaje. En efecto, tanto Emma como Enrique y Aisha
-personajes que encarnan directa o indirectamente el
rechazo del “otro”- interactúan, conviven, están
muy cerca de Peter, Trini y Caín -personajes que
encarnan la atracción hacia el “otro”- y el propio
desarrollo del argumento de cada película los lleva a
acercarse cada vez más a ellos. Así, Emma inicia su
relación laboral con Peter no siendo capaz de estre-
charle la mano y acaba aceptando el abrazo de sus
manos negras descubiertas sobre su hombro. De
igual modo, Enrique pasa de la desconfianza absolu-
ta con Trini, a pedirle que sea su esposa. También
Aisha y su familia evolucionan en su trato hacia Caín:
ella de la indiferencia al amor y su familia del recha-
zo a la plena aceptación. Lo que ocurre en los tres
casos no es sino el proceso de acomodación propio
de la convivencia, esa convivencia que se da entre
Emma y Peter trabajando juntos, entre Enrique y Trini
viviendo en la misma casa y entre Aisha y Caín como
matrimonio, y en la que cada “yo” descubre real-
mente al “otro” (no-yo) con sus particularidades cul-
turales. En ese momento lo exótico, entendido no
como algo que es diferente en sí mismo sino como
aquello que es diferente para cada “yo” (tanto para
el autóctono como para el extranjero, el blanco
como el negro, el payo como el gitano), deja de serlo
para convertirse en lo cotidiano o familiar porque lo
aceptamos, y en muchos casos lo incluimos en nues-
tro repertorio cultural. Esta acomodación se produce
en grados diferentes en función de la compatibilidad
con lo propio y de la predisposición al cambio, enten-
dido en ocasiones como renuncia. Pero en general se
trata de un proceso de flexibilización que permite a
cada uno crear un espacio para lo “otro” dentro de
lo propio, logrando así la convivencia intercultural o
mestizaje. Aquí el amor juega un papel muy impor-
tante puesto que, como hemos comentado anterior-
mente, supone un estado de predisposición positiva
hacia el “otro” que contribuye intensamente a esa
acomodación. En las tres películas vemos como este
amor, en la medida en que es correspondido, propi-
cia un mayor o menor mestizaje.
En El negro que tenía el alma blanca, Emma pro-
gresa muy lentamente en la aceptación de Peter que
supone para ella dominar su aprehensión física hacia
el color negro de él. Dado que no existe por su parte
un sentimiento amoroso hacia Peter, ni siquiera una
atracción física, la fuerza que la empuja a interactuar
con él proviene al principio únicamente del amor
que siente por su padre y su deseo de no verlo sufrir.
Por él accede a la entrevista con Peter y luego a su
propuesta laboral para convertirse en pareja artística
del bailarín de charlestón. Al poco tiempo de estar
en París, deslumbrada y agradecida por todo lo que
él le está proporcionando (un alojamiento lujoso,
145revistavalencianad’etnologia
vestidos caros, clases de baile, etc.) Emma ya es
capaz de estrechar la mano de Peter -siempre con
guantes- sin reservas. Aquí ha nacido ya la mirada
positiva hacia él. Cuando empiezan a actuar juntos,
el escenario se convierte en el único espacio de ver-
dadero diálogo intercultural, a través del cuerpo.
Únicamente en el tiempo y el espacio del espectácu-
lo él es plenamente admitido por ella.
Poco a poco, el afecto y simpatía que ella siente
hacia él hacen que se muestre muy amable y cerca-
na, casi como su novia para la época. Los vemos
paseando juntos por la playa (con el padre algo reza-
gado como carabina), luego sentados muy cerca
uno del otro y por fin a ella dejándose arropar por él
con el albornoz. Sin embargo, la progresión en posi-
tivo no es lineal y la resistencia de Emma reaparece
siempre tras un episodio esperanzador para Peter.
Ella lo quiere mucho pero no puede amarlo como él
a ella porque es negro. No obstante, la muerte inmi-
nente de Peter hará que ella le diga que ya no hay
obstáculo, que lo ama porque su alma es blanca
como la nieve, besándolo en la frente y permitiendo
que él la toque sin guantes.
En Morena clara este mismo proceso de Enrique
hacia Trini es menos visible puesto que esta película
no contiene tantos recursos expresivos como la
anterior. Además, el punto de partida es completa-
mente diferente ya que en este caso existe una
atracción física reconocida entre ambos protagonis-
tas, como vemos a través de sus comentarios en el
juicio. Él habla de su belleza, su inteligencia y su gra-
cia y ella también lo piropea con su particular retóri-
ca. Sin embargo, Enrique pone siempre por delante
de esta atracción su desconfianza hacia la gitana,
refugiándose en su cargo de fiscal, en su posición
social y en las palabras que le permiten marcar una
distancia respecto a ella. Lo que podría ser una pri-
mera prueba tangible de la aceptación de la gitana
por parte del payo sería la de acogerla en su casa,
pero esta decisión no la toma realmente él sino más
bien su madre y él accede porque su palabra estaba
comprometida desde el juicio. Así, incluso cuando
Trini ya vive en su casa, él la sigue tratando de usted,
siempre está de pie cuando le habla y su tono es
serio y frío. Por su parte, Trini se esfuerza por demos-
trarle que no es una ladrona y trata de atenuar su
prejuicio diciéndole que sólo es gitana a medias, que
es «morena clara». Pero sólo las palabras de la
madre, confidente de Trini, nos indican que él está
cambiando.
Finalmente parece que el cambio en la actitud
de Enrique se produce cuando ve cómo Trini resuel-
ve elegantemente ante toda la familia el problema
de la ex-amante y la hija ilegítima del padre. Le está
muy agradecido (como Emma lo estaba con Peter) y
la forma que encuentra de acercarse a ella es a tra-
vés de su hermano, al que se encuentra en el juzga-
do y con quien acaba emborrachándose. Con ella
deja su pose seria y se ríe. Sin embargo, una vez más
la progresión no es lineal y aunque Enrique ya no
muestra abiertamente su recelo e incluso se permite
flirtear con ella, lo sigue albergando. Así, al surgir
nuevamente la sospecha respecto a la honradez de
Trini, el prejuicio prevalece una vez más. Finalmente,
tras deshacerse el malentendido, la atracción junto
con el agradecimiento por las buenas acciones para
con la familia desbancan al prejuicio y la relación
amorosa triunfa. Sin embargo, él le puntualiza que,
aunque la quiere, no podrá fiarse nunca del todo de
ella por ser gitana.
146 revistavalencianad’etnologia
En El próximo Oriente el proceso de acomoda-
ción que caracteriza al mestizaje se concreta en la
evolución de tres personajes: Aisha, su padre y
Caín. Aisha parte de una situación difícil hacia Caín
puesto que Abel, el hermano de éste, es quien la
ha dejado embarazada y no va a cumplir su prome-
sa de dejar a su esposa por ella. Aunque siente
indiferencia hacia Caín y no lo conoce, se deja con-
solar por él compartiendo su problema y permitien-
do que él sostenga la mentira de su paternidad y la
conversión al Islam. Igualmente se deja llevar por
su familia al casarse con él para no ser repudiada.
Y es que esta mujer, que en sus primeras aparicio-
nes da una imagen de independencia y occidenta-
lización, respeta más las tradiciones de su cultura
de lo que parece. Por ello aunque no se casa por
amor, al acabar la ceremonia sí que permanece en
la calle esperando a que Caín la lleve a su casa
como su esposa.
Aquí será la música el elemento desencadenan-
te de la evolución sentimental de Aisha hacia Caín.
Ambos tienen una sensibilidad musical, sus primeras
conversaciones relajadas después de casados versan
sobre la música y conviven con los músicos peruanos
acogidos por Caín. Así es como ella lo empieza a ver
de otra manera: ante todo es un hombre bueno que
la ayuda, pero además es alguien que despierta ter-
nura por ser el perdedor en la historia de los dos her-
manos y sobre todo la hace reír y es buen músico.
Estos sentimientos van creciendo y afianzándose con
la convivencia, la creación del grupo de música, el
negocio del music-bar o el nacimiento del bebé y
culminan con la revelación del amor de Aisha hacia
Caín en el momento de la crisis de éste con su her-
mano y el padre de ella.
El padre de Aisha también muestra un cambio
de actitud hacia Caín. Sin embargo, este cambio
viene condicionado por la conversión religiosa del
pretendiente de su hija: no lo acepta cuando es
“otro” sino cuando ya es un igual, un musulmán.
Esto se ve claramente en la composición de los pla-
nos de la película en los que aparecen. Antes de que
Caín se convierta al Islam, cada uno aparece solo en
un plano (planos enfrentados) mientras que después
ya aparecen juntos en el mismo plano. Lo mismo
ocurre con la comunicación verbal entre los dos per-
sonajes: antes de la conversión, el padre de Aisha no
quiere hablar con Caín y si lo hace es sólo para dis-
cutir; después hablan amigablemente y hay un res-
peto y un cariño crecientes del suegro hacia el
yerno. Así, cuando este hombre sale del hospital,
Caín es su nuevo interlocutor porque lo considera su
147revistavalencianad’etnologia
EL negro que tenía el alma blanca. Benito Perojo, 1927.
hijo y, según su modelo familiar (donde la mujer está
siempre en segundo plano) ha sido la autoridad en
su ausencia.
Pero todo esto se tambalea en el momento en
que descubre lo que han hecho con su restaurante
(ahora se sirve alcohol, hay música y baile, se fuma
y las mujeres trabajan de cara al público) y la falsa
paternidad de Caín. El yerno aparece como un
impostor a los ojos de este hombre que se siente
traicionado por el otro hombre de la familia, su igual
frente a las mujeres. Pero las circunstancias -la pre-
sencia de su nieto, su debilidad física tras la enfer-
medad y la comprobación de la bonanza económica
del negocio- y sobre todo los esfuerzos de Caín por
integrarse en la familia y la comunidad islámica,
junto con el amor que éste siente hacia su hija, el
bebé y toda la familia, vencen su resistencia.
En el caso de Caín -español, blanco, no religioso
y sin éxito con las mujeres de su entorno cultural- la
evolución se produce a un ritmo muy fuerte. Él se
siente desde el principio atraído por Aisha y tiene
una actitud abierta y solidaria hacia los “otros” en
general (así los peruanos que acampan en su rellano
y a los que acaba alojando). Lo vemos acudir al res-
taurante de los padres de Aisha y es él mismo quien
nos proporciona la primera información que da la
película sobre la cultura islámica. Además, cuando
ella se tira por la ventana tras la discusión con Abel,
Caín se preocupa por ella acudiendo al hospital y
dando la cara ante sus padres.
Pero es a partir del momento en que declara ser
el padre del hijo que ella espera cuando su metamor-
fosis se precipita. Tras este primer acto de amor, se
produce el gran cambio que, además, no se circuns-
cribe a la persona amada, como en el caso de Emma
y de Enrique, sino que va más allá, porque incluye a
la familia omnipresente de Aisha. Podríamos decir
que el rasgo principal del particular mestizaje cultural
de Caín es su conversión al Islam. En el momento en
que Aisha le dice que su padre nunca lo aceptará
como padre de su hijo y por tanto compañero de
ella, Caín abraza sin pensarlo dos veces la fe musul-
mana. Este es el segundo acto de amor sincero hacia
Aisha y el que funciona como posibilitador de los
siguientes, especialmente la boda pero también el
apoyo económico y moral que le proporciona a toda
la familia con la reforma del negocio y la hospitaliza-
ción del padre. Aunque al principio su actitud religio-
sa es más impostada que sincera, cuando va las pri-
meras veces a la mezquita y se levanta durante la
noche para rezar controlado por su futuro suegro, a
medida que avanza la película vemos cómo se siente
integrado con los hombres de la comunidad, cómo
en su nevera no hay alcohol ni carne de cerdo, cómo
reza las cinco veces al día, cómo da una parte de los
beneficios del bar a los peruanos (limosna islámica) y
finalmente cómo culmina su conversión con la pere-
grinación a la Meca.
Así, el caso de Caín es el de alguien que se impli-
ca al máximo por el amor que siente hacia el “otro”,
yendo mucho más allá de la aceptación de la diferen-
cia. Pero si Caín recibe un aporte muy importante de
la cultura de Aisha, él también transmite actitudes y
valores de su cultura a Aisha y su familia. Al caer
enfermo el padre y asumir Caín el problema del res-
taurante, se convierte en la persona que organiza y
toma las decisiones pero lo hace siempre contando
con Aisha, su madre y sus hermanas, teniendo en
cuenta sus opiniones, en definitiva, considerándolas
como iguales. A esto se suma la independencia y
148 revistavalencianad’etnologia
libertad que ellas adquieren al poder cultivar sus afi-
ciones (canto, pintura, escritura) impulsadas por Caín.
Igualmente estas mujeres desarrollan una mayor flexi-
bilidad con sus propias costumbres y normas como
vemos en la nueva formulación del negocio.
El diálogo intercultural en casa y en el cine
Del análisis de estas tres películas podemos sacar
una serie de conclusiones respecto a los requisitos
que se necesitan para llegar a establecer un verda-
dero diálogo intercultural, un mestizaje sin reservas.
En este sentido, quisiéramos hacer una distinción
entre la mera yuxtaposición de culturas, donde cada
“yo” está al lado de un “no-yo” pero sin interactuar
con él, y el verdadero diálogo, donde se produce ese
intercambio tan arriesgado y a la vez tan enriquece-
dor que es el mestizaje. Esto se podría ilustrar con
las imágenes de la película El próximo Oriente, dis-
tinguiendo entre los fotogramas iniciales y las esce-
nas posteriores. Así, las primeras imágenes, acompa-
ñadas de una música de fusión, nos presentan el
madrileño barrio de Lavapiés como un espacio mul-
ticultural donde los escaparates alternan rótulos en
distintos idiomas y los rostros de los transeúntes
delatan procedencias étnicas igualmente distintas.
Estamos en la calle, un espacio común donde la
aceptación del “otro” no parece, en principio, pro-
blemática porque no implica necesariamente una
interacción. Sin embargo, las escenas posteriores
nos muestran distintos interiores que se convierten,
antes o después, en espacios de mestizaje. Así, el
piso de Caín, donde inicialmente sólo vive él, repre-
sentante de una de las dos culturas protagonistas de
la película, pasa a ser también el espacio de la otra
cultura, la de Aisha, e incluso temporalmente el de
una tercera cultura, la peruana. Por otra parte, el
local de los padres de Aisha, que como restaurante
es un sitio donde no hay mucha interacción cultural
por la política del patriarca, pero luego se convierte,
como music-bar, en un espacio de encuentro étnico
muy importante. Y por último la carnicería de
Milagros, que es el caso paralelo al del restaurante
pero en la cultura autóctona, hasta que Abdul se
asocia con la dueña y empiezan a vender carne apta
tanto para occidentales como para musulmanes. A
diferencia del espacio público de la calle, estos son
espacios privados donde la presencia o ausencia del
“otro” es más problemática. En el caso de Caín no
hay dificultad puesto que su actitud es desde el
comienzo abierta y solidaria con la diferencia, pero
en el del padre de Aisha y el de Milagros hay una
resistencia, aunque poco a poco sus prejuicios se
van diluyendo y finalmente los personajes, ayudados
por los sentimientos positivos que albergan hacia el
“otro”, ceden al mestizaje.
Volviendo ahora a la cuestión de los requisitos
para el mestizaje y centrándola en el ámbito que nos
ocupa, es decir el de las relaciones amorosas, hemos
visto a lo largo de estas páginas que, ante las dife-
rencias, el amor es un estado de predisposición posi-
tiva hacia el “otro” con un gran potencial. El amor,
entendido como la atracción primera hacia una per-
sona, o bien como ese sentimiento que va surgien-
do a medida que se conoce más de cerca a alguien,
tiene la capacidad de modelar nuestro juicio sobre el
“otro” en sentido favorable, incluso en circunstan-
cias negativas. Por eso en El negro que tenía el alma
blanca la atracción que siente Peter hacia Emma no
disminuye ante el racismo de ella e incluso le hace
disculparla, maldiciendo el color de su piel. Y por
149revistavalencianad’etnologia
eso, el sentimiento que va creciendo en Emma y se
acentúa con la enfermedad de él, permite que se
deje abrazar por las manos negras de Peter, en con-
tra de su prejuicio. Asimismo, es la atracción que
sienten Enrique y Trini en Morena clara desde que se
conocen en el juicio y que va evolucionando por las
buenas acciones de Trini, la que hace finalmente
posible la relación entre ambos, a pesar de los pre-
juicios de él y de la diferencia de clases que los sepa-
ra. También es la atracción la que lleva a Caín a inte-
resarse por Aisha en El próximo Oriente, reforzando
favorablemente su visión de la cultura islámica y pro-
piciando su conversión, frente al sentimiento amoro-
so de Aisha hacia Caín que surge poco a poco a raíz
de la convivencia.
Sin embargo, existe una gran diferencia entre
esa atracción amorosa primera y carente de reservas,
que encarnan Peter, Trini y Caín, y la que va surgien-
do progresivamente a través de la convivencia. En
efecto, la primera supone una aceptación inmediata
del “otro”, libre de prejuicios y motivada por un
conocimiento de la otra cultura, como en el caso de
Caín, o simplemente por una postura general favo-
rable a la diferencia, a veces más intuitiva que edu-
cacional, como en el caso de Peter y Trini. Por el con-
trario, la segunda requiere de ciertos apoyos para
consolidarse, y no siempre prospera. Este es el caso
de Emma, quien realmente no llega a vencer su pre-
juicio racista y por ello la unión real con Peter no es
posible. En el caso de Enrique, aunque la atracción
primera existe, el prejuicio moral hacia los gitanos
tiene un peso muy importante durante toda la pelí-
cula y no desaparece nunca definitivamente a pesar
de que la unión amorosa se consolida. Por último,
en el caso de Aisha, es la conversión de Caín al Islam
la que hace posible que surja el sentimiento amoro-
so hacia él. Con esto queremos decir que si la unión
exogámica es la forma máxima de interacción cultu-
ral, el amor, como base de esta unión, no es necesa-
riamente sinónimo de aceptación plena del “otro” y
va intrínsecamente ligado al conocimiento de la
diferencia y a una cierta igualdad de condiciones.
En este sentido y siguiendo las claves apuntadas
por I. Gordillo en su artículo, podemos decir que una
condición básica para este diálogo entre culturas,
entendido como superación de las diferencias, es sin
duda el conocimiento de la cultura ajena. Así, la
situación de Emma en El negro que tenía el alma
blanca y sobre todo de Enrique en Morena clara es
precisamente la ignorancia, la falta de información
150 revistavalencianad’etnologia
EL negro que tenía el alma blanca. Benito Perojo, 1927.
sobre el “otro”, que a su vez provoca que se lo vea
bajo el velo del estereotipo, ya sea como “negro pri-
mitivo” en un caso o como “gitana ladrona” en el
otro. «Aunque los estereotipos ayudan a ordenar y
dar sentido a los hechos que desbordan nuestro
conocimiento [...] debemos ser conscientes de ello»
(Gordillo, 2007) y cuestionarlos. Como Emma y
Enrique no realizan esta labor crítica, no son capaces
de salir de su prejuicio, incluso aunque Peter y Trini
se encarguen de rebatirlo con sus acciones bonda-
dosas y honestas. De la mano del desconocimiento
y el estereotipo va el etnocentrismo como «forma de
pensamiento que implica que lo propio es lo ade-
cuado y lo ajeno va de lo exótico a lo inadmisible»
(Rodrigo Alsina, 1999: 82, en Gordillo, 2007). Esta
actitud está representada en El próximo Oriente por
el padre de Aisha quien, por su rechazo hacia los no-
musulmanes, se niega a conocer la cultura del país
en el que vive, aferrándose a su ley y a sus valores
tradicionales. De este modo, frente a la cadena des-
conocimiento-prejuicio-estereotipo-etnocentrismo-
racismo estaría la educación en la pluralidad y la
apertura hacia el “otro” como principal instrumento
para combatir el rechazo desconfiado de la diferen-
cia y lograr un verdadero diálogo intercultural.
Por el contrario, el caso de Caín en El próximo
Oriente es el de quien posee un incipiente conoci-
miento de la cultura islámica y lo completa en sus
conversaciones con el padre de Aisha respecto al
terrorismo, la riqueza, la familia, la ley, el Ramadán,
la limosna o el cuidado de los mayores. Además
Caín, una vez convertido al Islam, transmite ese
conocimiento a Milagros, quien en su desconoci-
miento de las otras etnias confiesa confundirlas y
expone el estereotipo musulmán referente a la
ingesta de cerdo y al velo de las mujeres. En este
sentido, el personaje de Caín cumple la función de
transmisor de la información sobre la otra cultura
dentro de la suya, contribuyendo así a la apertura
hacia el “otro”. De forma paralela, en El negro que
tenía el alma blanca, es Don Mucio (padre de Emma)
quien representa la postura anti-racista y trata de
inculcársela a su hija, aunque sin mucho éxito.
Finalmente, la otra condición que se plantea
para el diálogo intercultural sería la igualdad de con-
diciones. Como hemos apuntado anteriormente la
posición socio-económica constituye un elemento
importante en la percepción de la alteridad pero
igualmente, existen otros factores que influyen en
esta visión. Como muestran la mayoría de películas
sobre inmigración realizadas desde 1990 hasta hoy,
existen dificultades inherentes al hecho de vivir en
151revistavalencianad’etnologia
EL negro que tenía el alma blanca. Benito Perojo, 1927.
un país ajeno -como las legales y las laborales, la
disonancia entre las expectativas y los resultados
alcanzados, la diferencia de color, de religión, de
costumbres, etc.- que, en el encuentro con el
“otro”, se convierten en motivos de desigualdad,
propiciando un sentimiento de superioridad en el
miembro del grupo dominante.
Pero quizás lo que de verdad sería necesario
para lograr el mestizaje sin reservas sería poner el
acento en las semejanzas y no en las diferencias,
buscar más allá de lo que nos hace diferentes lo que
nos acerca, para encontrar ese espacio común en el
que la diferencia no se convierta en sinónimo de
desigualdad. Porque más allá del color de la piel,
Peter y Emma comparten la pasión por el baile y la
pertenencia a la misma ciudad que los ha visto cre-
cer; porque más allá de la gitana y el payo, están
Trini y Enrique, dos personas que luchan por la
honestidad cada uno desde su circunstancia; y por-
que más allá de la religión están la importancia que
Caín y Aisha le otorgan a la música, a la familia y a
todo aquello en lo que coinciden al ir descubriéndo-
se el uno en el otro.
BibliografíaGIL CALVO, E. (2005): El síndrome de Romeo y Julieta, El País,
24 de octubre, 13 -14GORDILLO, I. (2007): El diálogo intercultural en el cine español
contemporáneo: entre el estereotipo y el etnocentrismo enhttp://fama2.us.es/fco/frame/portal/textos
SANTAOLALLA, I. (2005): Los “Otros”. Etnicidad y “raza” en elcine español contemporáneo. Prensas Universitarias deZaragoza, Zaragoza, 281 p.
TODOROV, T. Y al. (1986): Cruce de culturas y mestizaje cultu-ral, Júcar Universidad, Madrid, 322 p.
FilmografíaEl negro que tenía el alma blanca
España, 1927Dirección: Benito PerojoGuión: Benito PerojoFotografía: Georges Asselin, Segundo De ChomónIntérpretes: José Aguëras, Joaquín Carrasco, AndrewsEngelmann, Valentín Parera, Concha Piquer, Raymond De SarkaProducción: Goya Film
Morena ClaraEspaña, 1936Dirección: Florián ReyGuión: Florián Rey, Antonio Quintero, Pascual GuillénFotografía: Heinrich GärtnerMúsica: Rafael Martínez, Juan MostazoMontaje: Angel del RíoIntérpretes: Imperio Argentina, Miguel Ligero, Manuel Luna,José Calle, María Bru, Manuel Dicenta, FranciscoMelgares,Porfirio Sanchíz, Emilia Iglesias, Carmen de Lucio,Luchy Soto, Antonio Segura, Guillermo Figueras, Julio Sanjuan,Elisa Sánchez, José Francés, Hermenegilda de MontesaProducción: CifesaDistribución: Cifesa
El próximo orienteEspaña, 2006Dirección: Fernando ColomoGuión: Fernando ColomoFotografía: Néstor CalvoMúsica: Juan BardemMontaje: Antonio Lara y María LaraIntérpretes: Javier Cifrián, Nur Al Levi, Asier Etxeandia, AshVarrez, Lalita Ahmed, Gayathri Kesavan, Laskmi Khabrani,Laura Cepeda, Víctor Benjumea, Kira MiróProducción: Beatriz de la Gándara, Gustavo FerradaDistribución: Sogepaq
152 revistavalencianad’etnologia
Debo explicar la inclusión de esta propuesta etnoar-
queológica en una revista etnográfica. Hay dos razo-
nes; la primera, estriba en que para alcanzar los
objetivos planteados se incluyeron técnicas de inves-
tigación etnográficas como la entrevista semiestruc-
turada y la segunda razón, y la más importante, es
que se trata de una propuesta para incluir a la comu-
nidad y sus interpretaciones, en su sentido más
amplio en el proceso de la investigación, sea arqueo-
lógico o etnográfico.
Uno de los aspectos más positivos de la arqueo-
logía postprocesual, al igual que en otras ciencias
sociales, ha sido el surgimiento de una reflexión
general sobre la relevancia de la arqueología en la
sociedad y una preocupación por incluir múltiples
voces en la interpretación del pasado. Este artículo
153revistavalencianad’etnologia
PROPUESTA METODOLÓGICA PARAUNA PRIMERA FASE DE UNA
ETNOARQUEOLOGÍA MULTIVOCAL:LA MUELA DE SANTA CATALINA EN
ARAS DE LOS OLMOSMARK LORENZO ROBINSON*
La arqueología es una disciplina que a lo largo de su historia ha desarrollado técnicas muy especiali-
zadas para analizar sobre y aprender del pasado. Pero en general ha olvidado que su manera de ver
el pasado no es la única y tampoco son los únicos que son influidos por sus trabajos. En los últimos
años ha aparecido una corriente de reflexión teórica que fomenta diversas actuaciones que preten-
den lograr una arqueología más incluyente y más útil para las comunidades donde actúa. En España
muchas de las investigaciones y actuaciones arqueológicas son llevadas a cabo en comunidades rura-
les. Este artículo describe una propuesta metodológica que sugiere que es posible y que de hecho es
un deber incluir las historias, informaciones y perspectivas de las comunidades rurales en el quehacer
de la arqueología para beneficio de todos los actores involucrados sin por ello caer en el relativismo.
Key words: comunidades rurales, etnoarqueología, paisaje, multivocal.
Archaeology is a discipline that throughout its history
has developed extremely specialized techniques to ana-
lyze and learn about the past. But in general it has for-
gotten that it is not the only way to see the past and
that they are not only ones affected by their work. In
recent years within Archaeology there has been a move
towards a more reflexive discipline and one that is
more inclusive of the communities where archaeolo-
gists work. In Spain a lot of archaeological interven-
tions and projects are carried out within rural commu-
nities. This article describes a proposal for a first step
for an ethical archaeological approach that includes
the histories, information and perspectives of the rural
communities in the archaeological process to the
advantage of all involved without falling into relativism.
Paraules clau: Rural communities, ethnoarchaeology,
landscape, multivocality.
* mark497@gmail.com
versa sobre una propuesta metodológica que inclu-
ye el concepto de una producción conjunta del
pasado (Shanks 2001). Un pasado no pasivo sino
activo en el presente, que contemple el hecho de
que la arqueología se produce en el presente sien-
do una acción profundamente social. Esto no resta
importancia a la información producida, pero sí
genera la necesidad de una reflexión acerca de
cómo se produce y para quién. Una de las propues-
tas trata de la necesidad de involucrar grupos fuera
del ámbito arqueológico en la formulación de las
preguntas que se hacen del pasado y, consecuente-
mente, también en la información obtenida. Este
tipo de arqueología comúnmente definida como
community archaeology se origina en países con un
pasado colonial con comunidades con herencias
directas del pasado prehistórico (Marshall 2005). El
proyecto transcendental de Ozette y los acerca-
mientos de la arqueóloga Shelly Greer en Australia
y la participación de arqueólogos indígenas en los
países andinos han definido una subdisciplina den-
tro de la arqueología. Su desarrollo en Europa ha
tomado distintos caminos; influido por proyectos en
países con pasados coloniales, las críticas del post-
procesualismo han incidido en una mayor necesi-
dad de justificar la arqueología frente a una socie-
dad más informada y en hacer visibles las connota-
ciones de una arqueología asociada con el desarro-
llo sostenible, lo que ha sido particularmente atrac-
tivo para gobiernos socialdemócratas, como es el
caso del Reino Unido de los gobiernos laboristas,
donde la arqueología comunitaria ha proliferado en
los últimos años.
Este tipo de actuación arqueológica es por su
naturaleza altamente local y este artículo describe el
desarrollo y la prueba piloto de una metodología en
un sector del municipio rural valenciano de Aras de
los Olmos desarrollado a través de su análisis local y
de los antecedentes de actuaciones arqueológicas
similares buscando el beneficio tanto de la arqueo-
logía como de la realidad rural valenciana.
La hipótesis planteada fue que a través del des-
arrollo de una metodología concebida como una
serie de entrevistas etnográficas semiestructuradas
utilizando unos mapas multivocales1 que permitie-
ran la inclusión de información arqueológica, recuer-
dos, y percepciones de las múltiples visiones de los
participantes para poder desarrollar una arqueología
enriquecida que sea útil a investigadores multidisci-
plinarios y beneficiase, al tiempo, el desarrollo de
comunidades rurales valencianas como Aras de los
Olmos. Esta propuesta es el primer paso para
fomentar una gestión del patrimonio basada en un
mayor diálogo con las comunidades.
Esta propuesta se desarrolló como una investiga-
ción dentro del master en patrimonio cultural de la
Universidad de Valencia y se llevo a cabo su aplica-
ción piloto dentro del curso Treball de camp etno-
gràfic vinculando a un reducido número de partici-
pantes a través de cuya aportación se analizan los
resultados de esta prueba piloto.
154 revistavalencianad’etnologia
1 Las expresiones mapa multivocal y arqueología multivocal usadas en este trabajo son el resultado de los esfuerzos del autor paratraducir el concepto deep map. La traducción más adecuada, en mi opinión, es la de Alfredo Ruiz González-Ruibal en el articulo´Elementos para una arqueología comprensible´ p. 242, donde define arqueología multivocal como la integración de visiones dife-rentes en la arqueología. Esta idea la aplico a mapas donde se integran diferentes “voces” en la interpretación del paisaje.
Justificación
a) Necesidad de una arqueología más inclusiva.
Para entender la importancia de la creación de un
dialogo entre la arqueología y las comunidades loca-
les es necesario tener en cuenta las problemáticas de
la disciplina arqueológica y la situación de las comu-
nidades rurales valencianas del interior. Con este
propósito es necesario hacer generalizaciones en el
caso de la situación de la arqueología y las comuni-
dades rurales valencianas.
Es común que la arqueología queda atrapada en
los aspectos puramente académicos de la disciplina,
en debates a veces poco relevantes, en un esfuerzo
destinado tan solo a publicar dentro de círculos aca-
démicos para conseguir ventaja en la carrera profe-
sional (Maillard 2005), quedando la difusión en un
segundo plano. De hecho la interacción con el públi-
co queda generalmente fuera de la investigación
académica. La otra vía de la arqueología es la
arqueología empresarial. Aquí el objetivo es, en la
mayoría de las casos, el cumplimiento de la legisla-
ción vigente (ley 4/ 1998 de Patrimonio Cultural
Valenciano2), lo que, por un lado, ha dado como
resultado una proliferación de intervenciones
arqueológicas y una expansión del mercado de tra-
bajo pero, por otro lado, no necesariamente ha
generado un acercamiento de la arqueología al
público que es a quién al final debe servir. La
arqueología de rescate tiene el problema añadido de
que resulta una investigación poco lucida, de
hecho, se trata más de un proceso de registro que
de una investigación propiamente dicha, y por lo
tanto, con poco que difundir.
A pesar de esto, la arqueología resulta ser un
elemento esencial en la formación de identidades
locales y nacionales. Su metodología científica le da
una legitimidad ante el público que influye en la
construcción de esta identidad (Holtorf 2005).
Consecuentemente la arqueología debería tener
una ética responsable en lo que atañe a la creación
de identidades.
La construcción de identidades afecta al área de
trabajo e investigación de la arqueología. Cuando
unas culturas, yacimientos, y hallazgos se hacen
más conocidos y promocionados, los recursos se
invierten en la investigación de tal cultura, y resulta
más ventajoso hacer investigación sobre esa parti-
cular cultura o área. El resultado final es que los
recursos se centran más en proyectos nacionales o
emblemáticos que generan pocos beneficios a la
población en general (Holtorf 2005). Dicho de otra
manera, al existir una falta de democratización de la
información producida por la arqueología hay
menos democratización en la utilización de los
recursos.
b) Los efectos negativos de una arqueología
cerrada.
Un argumento comúnmente propuesto en con-
tra de la inclusión de las comunidades locales en la
investigación arqueológica es la apelación a la pro-
tección del patrimonio incidiendo que no es factible
incluir y difundir el trabajo arqueológico hasta que
haya suficiente protección. Se podría argumentar
que esta actitud exclusivista produce los efectos
contrarios.
155revistavalencianad’etnologia
2 Existen modificaciones en Ley 7/ 2004, de 19 de Octubre y Ley 5/ 2005, de 9 de Febrero.
La falta de participación de las comunidades en
el proceso arqueológico significa que no le dan
importancia y relevancia al yacimiento arqueológico,
lo que contribuye a su abandono, olvido, destruc-
ción activa y expolio. Los casos de yacimientos aban-
donados y expoliados abundan en el escenario
nacional e internacional.
Por otro parte la falta de interacción con la
población en las propias actuaciones arqueológi-
cas puede producir fricciones con las comunida-
des locales, la falta de información crear un
ambiente de ignorancia o hasta de sospecha hacia
las actuaciones arqueológicas. Los habitantes de
las comunidades locales ven a los arqueólogos
como agentes de la autoridad y no notan las ven-
tajas económicas y sociales de la arqueología. La
propia intervención en terrenos de la comunidad
puede producir fricciones y el común abandono
del yacimiento arqueológico después de la exca-
vación y entre temporadas puede añadir elemen-
tos de fricción.
Por otro lado la falta de diálogo significa que los
conocimientos de la población local, que pueden ser
de gran utilidad para las investigaciones, quedan
desaprovechados. En el medio rural donde hasta
hace poco han vivido sociedades campesinas, la
información relativa al material arqueológico y su
interpretación puede ser de gran relevancia.
Además, las informaciones prácticas de una pobla-
ción que permanece en el lugar pueden ayudar a la
ubicación de yacimientos, recursos, caminos de tras-
humancia, usos agrícolas, historias acerca de lugares
y de otros aspectos enriquecedores para la interpre-
tación arqueológica.
c) Creciente interés por el pasado
Junto a lo dicho vemos un creciente interés por
la arqueología reflejado en actividades de consumo,
aumento de visitas a museos, interés de los medios,
actividades didácticas. Por ejemplo el sector del patri-
monio en España creció 8.7% sólo durante el quin-
quenio de 2000-2005 (Rausell 2004). En tiempos de
creciente globalización hay un creciente interés en lo
auténtico, los materiales e historias del pasado pre-
sentan algo considerado como no tocado por la
actualidad. En ocasiones esta voluntad del público de
conocer el pasado no es satisfecha por la arqueolo-
gía que para defender su posición enseña su visión
del pasado como la única verdad usando en ocasio-
nes un lenguaje oblicuo y una presentación a veces
omnipresente (Maillard 2005). Esta visión exclusivista
es presentada como una defensa ante el caos del
relativismo. Pero se podría argumentar que una
arqueología rigurosa como la valenciana queda enri-
quecida por otras interpretaciones e informaciones
sobre el pasado, además una arqueología abierta
crea un ambiente de mutuo respecto. El énfasis debe
darse en cómo y para quién s producen las interpre-
taciones. Los mitos por ejemplo tienen una función
no necesariamente contraria a la arqueología.
La difusión oblicua de la arqueología produce el
efecto contrario, el público ignora a los arqueólogos
en la búsqueda de lo “auténtico” y de narraciones
sobre este pasado “auténtico”. Esto se plasma tanto
en actividades dañinas físicamente para el yacimien-
to como el uso por parte de aficionados de detecto-
res de metales o en el consumo de arqueologías
“alternativas” que regularmente captan más
audiencia que la información producida por la
arqueología. (Holtorf 2005).
156 revistavalencianad’etnologia
d) Difusión más efectiva
De hecho lo más efectivo dentro de la difusión de
la arqueología ha sido la inclusión del público en la
experiencia del pasado, desde visitas involucrando al
visitante en el proceso arqueológico3 de producción
de información sobre el pasado, a la inclusión de las
historias de una comunidad o sitio, en la exhibición
arqueológica y en las relaciones que con ella se esta-
blecen. Por ejemplo, el éxito en visitantes del proyec-
to Shoreditch 2002 (Simpson 2008) en Londres,
donde se vincularon historias de la segunda guerra
mundial en la exhibición de restos materiales de
aquella época. El público quiere involucrarse en este
descubrimiento y conocer cómo se forman las inter-
pretaciones y poder sentirse cómodo para aportar
sus conocimientos y aportaciones. Es en estas ocasio-
nes cuando la difusión es más efectiva.
e) Ventajas para el medio rural
Uno de los argumentos centrales de mi propues-
ta trata de lo que una arqueología multivocal puede
aportar a las comunidades rurales. Sostengo que
algunos de los aspectos negativos que sufren las
comunidades rurales dentro de España pueden ser
ayudados por una arqueología más sensible a los
sitios en los que investigan.
Los cambios acelerados que han sufrido las
comunidades rurales en los últimos cuarenta años
han dado como resultado el descenso de población,
así como la aparición de mayores y nuevos roles para
la comunidad. Por otro lado, el retorno de familiares
a la “segunda residencia”, el gran auge del turismo
rural, la mayor conexión entre el mundo rural y
urbano por múltiples vías, son algunos síntomas de
la integración de lo rural y local en la globalización,
y que tiene como resultante la preocupación por la
cuestión de las identidades y el auge de propuestas
de protección del patrimonio.
Una arqueología cercana y abierta a la comuni-
dad debe crear un ambiente de reflexión sobre las
identidades locales. El diálogo entre diferentes pers-
pectivas del pasado de una comunidad permite a
ésta una mayor capacidad de afrontar y gestionar su
futuro, una comunidad que puede participar en lo
que se representa puede articular múltiples visiones
incluyendo la arqueológica en la formación de una
identidad que no esté fosilizada, sino en constante
negociación evitando una “banalización” (Rausell
2004) turística del lugar.
Por último una gestión realmente participativa
del patrimonio arqueológico resultaría en su mejor
valoración y protección dentro de las comunidades,
y en un uso de los recursos arqueológicos más sen-
sible e integrado en las necesidades socioeconómi-
cas del lugar.
Antecedentes del área de estudio la Muela de
Santa Catalina: Aras de los Olmos
El área a la cual se ha circunscrito la propuesta es la
Muela de Santa Catalina en el municipio rural de
Aras de Olmos. Aras de los Olmos4 está en la
Comunidad Valenciana, en la comarca de La
Serranía, en la comarca del Alto Turia, a 98 km. al
noroeste de la ciudad de Valencia. El municipio tiene
la particularidad de estar situado en una frontera
desde la antigüedad. Actualmente está en la fronte-
157revistavalencianad’etnologia
3 Existen numerosos ejemplos de este tipo de museografía, un excelente exponente serán las exhibiciones del MARQ, Alicante.4 Conocido como Aras de Alpuente antes del 2003
ra de tres comunidades autónomas, Castilla-La
Mancha al oeste, Aragón al norte, y la Comunidad
Valenciana con las particularidades culturales que
esto supone. El municipio abarca una extensión de
75,125 km² con una baja densidad de 5.3 hab/km²
(IVE 2006). Está caracterizado por una geomorfolo-
gía montañosa y tiene llanuras en la parte central
donde está el objeto de la propuesta de este artícu-
lo; la Muela de Santa Catalina (1,315m).
La Muela es un hito paisajístico singular en Aras
de los Olmos. Su forma rocosa rectangular datada en
el cretácico superior forma un telón de fondo sobre
el pueblo de Aras de los Olmos. Las manifestaciones
físicas de la presencia humana van desde el castillejo
ibérico de la Muela a sitios tan significativos para la
comunidad como la ermita de Santa Catalina, la ace-
quia de la Santa, principal abastecedor de agua de la
huerta del pueblo, hasta restos más recientes de
minería y corrales de ganado. Últimamente está en
preparación un parque eólico en la Muela. Los son-
deos arqueológicos en el castillejo ibérico forman
parte del estudio de impacto ambiental de dicho pro-
yecto. La singularidad de la Muela, sus múltiples
usos, distintos significados y su reducido tamaño fue-
ron decisivos para su elección en la prueba piloto.
La situación de la arqueología
Llevé a cabo un análisis DAFO de la situación
arqueológica recopilando información cualitativa de
campo y cuantitativa de fuentes secundarias. Más
adelante hago un resumen de algunos factores de la
situación arqueológica a considerar en la propuesta.
158 revistavalencianad’etnologia
Fig. 1 Vista general del municipio de Aras de los Olmos con la Muela en rojo
Aras de los Olmos posee un rico patrimonio
arqueológico, la mayoría perteneciente al horizonte
ibérico. Su situación de frontera produce un intere-
sante patrimonio arqueológico, ya que fue posible
frontera ibérica entre Kelin y Edeta, zona fronteriza
entre reinos cristianos y Taifas, y presenta restos
datados en las guerras carlistas y la guerra civil de
1936-1939. Todo ello conforma un rico patrimonio.
Además es una zona caracterizada por la poca
industrialización, urbanización y la práctica de
modos de vida tradicionales de la Serranía hasta
muy recientemente, lo potencia un rico patrimonio
etnológico material e inmaterial.
A pesar de estas características prometedoras, a
parte de las prospecciones para incluir los yacimientos
arqueológicos en el inventario de la Generalitat la
zona no ha tenido ninguna investigación o interven-
ción arqueológica en su historia. Relacionado con ello
la población en general tiene un desconocimiento
generalizado de los métodos y objetivos de la arqueo-
logía. Esta brecha entre la arqueología y la comunidad
ha sido de alguna manera reemplazada por una serie
de expolios arqueológicos en los años 1970 y 1980
realizados por aficionados de Aras, donde es impor-
tante señalar que ante la falta de recursos operaba
bajo la mirada tolerante de las autoridades al igual
que en otros municipios rurales. Es la intención de
esta propuesta reducir esta brecha de desconocimien-
to y desconfianza entre la arqueología profesional y la
comunidad y canalizar la curiosidad y afición de algu-
nos residentes. Un estudio actual de impacto ambien-
tal en el castillejo ibérico de la Muela de Santa
Catalina y su posible puesta en valor pone fin a la nula
actividad arqueológica en la zona. Por lo tanto es el
momento ideal para comenzar en Aras una arqueo-
logía multivocal que integre a técnicos y comunidad
en la producción de información y en la gestión del
patrimonio arqueológico y etnológico de la Muela.
Análisis de la población de Aras de los Olmos
Por ser esta una propuesta que pretende acercar la
arqueología a la comunidad, resulta esencial un aná-
lisis en profundidad para poder alcanzar los objeti-
vos marcados.
Se llevó a cabo el análisis demográfico, econó-
mico y sociocultural del municipio utilizando una
mezcla de métodos cuantitativos (incluyendo el uso
de recursos secunda- rios como la información de
l’Institut Valencià d’Estadística (IVE) así como estu-
dios geográficos) y métodos cualitativos incluyendo
conversaciones con residentes en la comunidad o
personas vinculadas a ella. Este no es el sitio para
dar los resultados, pero sí para explicar algunas
características de la población que la propuesta
tenia que mostrar para tener éxito.
Primero hay que decir que Aras de los Olmos es
una localidad cuya población se puede dividir entre
159revistavalencianad’etnologia
Fig. 2 Aras en el día de la fiesta del patrón del pueblo, San Marcos.
una minoría permanente y una mayoría semiperma-
nente en su mayor parte envejecida. La población
semipermanente presenta varios matices en términos
de estancia y participación en el municipio, pero
generalmente se caracteriza por su vinculación con el
fenómeno de la segunda residencia que con un 51%
de las casas superan ampliamente a las primeras resi-
dencias que alcanzan un 36% (Rodrigo Alfonso
2000). Existen variables en el uso de las segundas resi-
dencias. La residencia temporal, en el caso de muchos
antiguos residentes jubilados, es de características
semipermanentes dado que vuelven por razones per-
sonales, económicas y de salud. El ciclo suele ser
desde primavera hasta los últimos meses de otoño
cuando las condiciones climáticas empeoran. Este
panorama se aplica a un gran porcentaje de la pobla-
ción actual de Aras de Olmos. Además, existe un gran
flujo de personas en vacaciones de verano alcanzan-
do un máximo de familias veraneantes con vínculos
con la zona5 durante el mes de agosto. Similar a esto
es la llegada a las segundas residencias durante los
fines de semana y sobre todo durante festividades
puntuales como el Festival de San Marcos.
El variado uso de la segunda residencia general-
mente con vínculos familiares, produce un modelo
de poblamiento que experimenta continuos altiba-
jos durante el año. Esta característica (una población
transeúnte de edad avanzada) es fundamental con-
siderarla en la propuesta, así como el mayor tiempo
de ocio de los residentes semipermanentes y el gran
valor informativo de sus testimonios. También lo es
la importancia que dan a la interpretación del pasa-
do de Aras como elemento de identidad y acto de
ocio, especialmente en una población que emigró
de Aras y en su mayor parte siguen teniendo su pri-
mera residencia fuera de Aras. Finalmente hay que
decir que se hizo coincidir el desarrollo de la investi-
gación con los altibajos demográficos de Aras.
Por último se identificó un grupo clave para la
gestión del proyecto, que se denominó público
entusiasta. Se caracteriza por compartir un gran
interés y dedicación por Aras, incluye una amplia
gama que va desde asociaciones de ecologistas, la
asociación de astronomía de La Serranía, personas
de Aras con potencial interés en el patrimonio, uni-
versitarios/as, entusiastas de la arqueología de Aras
como Francisco Mena, y asociaciones como el Hogar
de Aras en Burjassot. Una característica fundamen-
tal de este grupo es que no tiene límite espacial. El
público entusiasta resulta ideal para poner en mar-
cha la prueba piloto de una propuesta que les per-
mite investigar e interpretar Aras y que con su entu-
siasmo haga posible transmitir esta experiencia al
resto de la población permanente y semipermanen-
te del municipio. Con estas consideraciones se optó
por dos destacados miembros de este grupo, el
alcalde y el editor de la revista “El Olmo” dedicada
a Aras y publicada desde Burjassot. Los dos son per-
sonas activas en el desarrollo de Aras de los Olmos y
tienen experiencia en entrevistas etnográficas pre-
vias dentro del proyecto del ecomuseo de Aras.
Creación de los mapas: principios
Para producir una arqueología multivocal se utiliza-
ron distintos tipos de técnicas de investigación. La
intención era que las distintas técnicas produjesen
distinta información, percepciones, recuerdos y
arqueología enlazándolos para crear un “producto
160 revistavalencianad’etnologia
5 Información recogida a través de conversaciones con la Agencia de Desarrollo Local y Clara Pérez del proyecto ecomuseo.
final” como son los mapas multivocales enriqueci-
dos. En su primera etapa de desarrollo se utilizó un
tipo de técnica; la entrevista a través de mapas a par-
ticulares con un reducido número de participantes.
En una etapa posterior se realizará la entrevista en
grupo o taller usando un mapa de gran tamaño com-
partiendo la idea de “mapa gulliver”6 de la escuela
Catalana (El Cer Polis 1999) y la investigación que
consistía en el mapa y la entrevista grabada en for-
mato digital de carácter privado, lo que requiere una
infraestructura de ordenadores y conexión a internet.
La entrevista a través de mapas dirigida a parti-
culares sigue el marco de la técnica etnográfica de la
entrevista semiestructurada que tiene como elemen-
to central el mapa como dinamizador de la entrevis-
ta. La idea de un mapa que se puede personalizar a
través de la entrevista con las propias historias e
interpretaciones del entrevistado viene del concepto
de deep map (Least Heat Moon, 1991), un mapa
que explora las complejas relaciones que conectan
personas con lugares y permite la inclusión de infor-
mación más discursiva como cuentos, recuerdos o
reflexiones sobre un mapa para crear una amplia
memoria histórica del lugar.
Para lograr la idea de un deep map o mapa mul-
tivocal se optó por utilizar una mínima información
cartográfica tradicional con la ubicación general de
los yacimientos arqueológicos para poder lograr un
producto final que mezclase la información científi-
ca con la información proporcionada por el entrevis-
tado expresada a través de anotaciones y dibujos.
Resulta clave tener en cuenta que la información
representada ha sido negociada y creada a través del
diálogo para lograr un mapa multivocal de la muela.
Es por esto que se diseñó un mapa con tan sólo la
información básica de la fisonomía de la Muela, lo sufi-
ciente para que el usuario se sitúe y pueda elaborar su
información junto con la información cartográfica.
Aparte de los yacimientos indicados únicamente
con un gran círculo, lo que permite ocultar su ubica-
ción concreta por temas de seguridad, aparecían
indicados los pueblos principales de Aras y Losilla y
los principales caminos que atraviesan la Muela. Por
lo demás el mapa queda a la disposición de la infor-
mación incluida con bolígrafo por el entrevistado.
Aunque después de la primera entrevista se optó
por añadir una capa con la información cartográfica
de forma casi transparente para que no interfiriese
en las aportaciones del entrevistado pero sí lo orien-
tara durante sus conversaciones sobre la Muela.
El diseño de los mapas también tuvo que con-
templar la adaptación física a los entrevistados. Una
de las características de la población residente y semi-
residente es la mayoría de personas de edad avanza-
da. Con la edad se adquieren discapacidades en la
161revistavalencianad’etnologia
6 Desarrollado por Cer Polis, un centro multidisciplinar compuesto de investigadores de la Universidad de Barcelona que investi-gan la ciudad, especialmente en los aspectos referidos a la sostenibilidad, el diseño urbano y el arte público. Una intervención suyafue el Gulliver map (1999), un modelo físico en tres dimensiones de un barrio de Barcelona donde sus habitantes podían expresarsus propuestas.
Factores usuario:Gran formato e informaciónclara y definida
Factores metodológicos:mínima información carto-gràfica y arqueológicapara la inclusión del dis-curso del entrevistado
Fig. 3 Factores que influyen en la apariencia del mapa utilizadoen la entrevista.
audición, la vista así como una mayor disposición a la
fatiga, y por tanto el diseño de los mapas tiene que
adaptarse a esta situación para cumplir con la idea de
accesibilidad. El mapa debía tener la información car-
tográfica en un tamaño grande y definido para trans-
mitir la mínima información de forma clara y eficaz.
El mapa se imprimió en tamaño A3 para poderlo
visualizar y manipular con comodidad. Se usaron
mapas de escala 1: 5000 del Instituto Valenciano de
Cartografía. Otro factor que quedó de manifiesto
durante el transcurso de la entrevista fue la transmi-
sión de los valores de la propuesta a través del mapa.
Era esencial que el mapa invitase a ser manipulado e
intervenido, especialmente tratándose de un mapa
que en nuestra sociedad es considerado un elemen-
to de autoridad y deferencia, lo que significa que
pudiera haber una cierta reticencia a intervenir sobre
él. Se intentó superar esta reticencia combinando
colores amistosos y formas táctiles con la informa-
ción cartográfica en soporte casi transparente para
que el participante estuviese seguro de dónde ubica-
ba su información pero de modo que la información
cartográfica no intimidase.
Por último estaba la idea de flexibilidad. Por
ejemplo existió la posibilidad de que el participante
no quisiera aportar información escrita o dibujada
sobre el mapa y quisiera realizar su propio bosquejo,
o que la persona quisiera dictar sobre el mapa mien-
tras se grababa la narración con métodos audiovi-
suales, lo que de hecho ocurrió en la primera entre-
vista. Esto es perfectamente aceptable, siempre y
cuando cumpla con los objetivos de la propuesta.
162 revistavalencianad’etnologia
Fig. 4 Cambios en eldiseño de los mapas, elde la derecha fue el ele-gido finalmente.
Fig. 5 Entrevistado indicando sobre el mapa mientras conversa.
Estrategias: uso de entrevistas con mapas.
Se llevaron a cabo las entrevistas en una sala privada del
ayuntamiento de Burjassot y en la sala del hogar de Aras
en Burjassot. El principal criterio, por lo que respecta al
espacio, era la comodidad del entrevistado y las adecua-
das condiciones físicas para llevar a cabo la entrevista.
Las entrevistas particulares usaron el método etno-
gráfico de la entrevista semiestructurada de final abier-
to para alcanzar los objetivos. Este método se caracte-
riza por su flexibilidad, provisionalidad y autogestión
rasgos necesarios para crear un espacio de diálogo.
Para estructurar la entrevista se utilizaron los
objetivos específicos como principio estructural divi-
diendo los temas de la entrevista en 1) percepciones,
2) recuerdos de la Muela y 3) información asociada
a los yacimientos que allí se encuentran. La inten-
ción fue que la arqueología, las percepciones, y los
recuerdos se interconectasen en la creación de un
diálogo materializado mediante un dibujo o boceto
sobre el mapa. En otras palabras, la intención era la
creación del mapa multivocal mismo.
Para lograr una informacion sobre las percepcio-
nes del paisaje de la Muela, se intentó usar una mez-
cla del mapa como medio dinamizador y preguntas
abiertas para, así, incentivar el diálogo. Por ejemplo,
se hacía hincapié en aquello que destacaba el entre-
vistado cuando pensaban en la Muela, en qué sitios
eran más importantes y en qué cambios positivos o
negativos observaba. Se hicieron las preguntas refe-
rentes al aspecto perceptivo al principio para facilitar
un discurso abierto.
Lograr la recogida de información referida a los
recuerdos del paisaje y su uso, implica entrar en la
parte más etnográfica de la propuesta. La persona
entrevistada tiene que tener claras sus aportaciones,
para que de esta manera se sienta parte de una
“investigación” del paisaje, este objetivo espera
generar un vínculo entre los técnicos de patrimonio y
la comunidad local generando una relación más fruc-
tífera para ambos. Las preguntas se centraron en las
relaciones vitales que se establecen con lugares con-
cretos. Utilizando el mapa como un hecho táctil se
señalaban los distintos espacios y se preguntaba
sobre historias personales ocurridas en ese sitio, usos
que conociesen del lugar y aquellos recuerdos desta-
cados que se asocian a cierto lugar de la Muela,
como es el caso de la ermita, recogiendo la informa-
ción tanto a través del mapa como oralmente para su
inclusión en el mapa final después de la transcripción.
Para lograr información sobre los yacimientos
arqueológicos a través de la información cartográfica,
se provocó un diálogo con los participantes sobre los
yacimientos. Acompañado del mapa se les preguntó
acerca de sus conocimientos, interpretaciones y pers-
pectivas de futuro del principal yacimiento, Castillejo de
la Muela, así como de otros yacimientos de la misma
zona y, en un plano mas general, qué conceptos rela-
cionan con la arqueología, qué piensan del trabajo
arqueológico para así poder entender mejor las opinio-
nes de los participantes sobre la labor arqueológica.
Conclusión
Para la evaluación es importante enfatizar que esta
fase forma parte de un primer paso dirigido a la cre-
163revistavalencianad’etnologia
Fig. 6 Una visualización del proceso de producción del mapamultivocal.
ación de un diálogo entre la arqueología y la comu-
nidad local. A largo plazo esto significaría un bene-
ficio para ambos en la producción y gestión del
patrimonio arqueológico. Un ejemplo del alcance
del proyecto en una segunda fase, ya contemplada,
es la utilización de los mapas producidos en esta pri-
mera etapa, para una exposición.
Para evaluar la creación de este diálogo sólo se
podrían extraer los resultados a través de un análisis
a largo plazo. Para los resultados de la primera fase
se puede hacer un examen de los objetivos específi-
cos para luego hacer conclusiones preliminares que
permitan extraer conclusiones acerca de si es un
buen comienzo para crear este espacio de interac-
ción fructífera.
Al principio se señalaron tres objetivos específi-
cos, la recogida de recuerdos, información arqueoló-
gica y percepciones del terreno, luego estos objeti-
vos fueron identificados como elementos estructura-
les necesarios para producir un mapa multivocal que
provocase un espacio dialógico. A continuación se
validan los objetivos a través de las entrevistas
hechas con los mapas.
Las preguntas acerca de las percepciones geo-
gráficas, tenían la ventaja de abrir la discusión acer-
ca de la Muela. Los entrevistados respondieron de
forma amplia y extensa. El mapa pasó a un segundo
plano en el momento de la entrevista, ya que el
juego de preguntas y respuestas no obligaron al
entrevistado a plasmar sus percepciones sobre el
mapa, abriendo de ese modo la posibilidad de
sumar preguntas que relacionasen más intenciona-
damente al entrevistado con el mapa físico. Queda
demostrado que es importante incluir un elemento
de provocación en las preguntas y/o en el mismo
mapa para que cree esa dinámica de diálogo entre
la cartografía y la información arqueológica.
Por otro lado en la parte de información sobre
recuerdos y usos del paisaje fue más usado el mapa.
Se notaba que el entrevistado quería que el entrevis-
tador entendiera sus explicaciones y el mapa fue útil
para indicar, anotar y situar algunas explicaciones.
Por ejemplo, las rutas de la romería fueran dibujadas
sobre el mapa y luego se habló de sus recuerdos de
la romería, o para localizar restos materiales como la
ubicación de antiguos corrales de ganadería ovina y
su relación con los recuerdos de un pastor de Losilla.
Fue la parte más etnográfica de la investigación y la
más comprendida por el entrevistado.
Sobre la información arqueológica, se podría dis-
tinguir dos tipos de resultados; discursos sobre las opi-
niones sobre la arqueología en general y yacimientos
arqueológicos concretos de la zona y, por otro lado,
información relativa tanto a las interpretaciones subje-
tivas de los yacimientos mismos como a la información
dada. Para ubicar, por ejemplo, otros restos materiales
o explicar la vista estratégica del castillejo, los mapas y
sus dibujos formaron el material central de sus explica-
164 revistavalencianad’etnologia
Fig. 7 Mapa intervenido: la producción de un mapa multivocaldurante la entrevista y después de la transcripción.
ciones. Cuando se preguntó sobre su opinión de la
arqueología, los mapas fueran menos utilizados.
Claramente quedó demostrado que la información
más práctica sí podía transmitirse sobre el mapa. En
este sentido los mapas entendidos como medios para
producir información multivocal, tuvieron un papel
dominante o pasivo según las diferentes fases de la
entrevista. Había una cierta reticencia a perderse en el
mapa, a personalizarlo a su manera con sus diálogos.
Esto se explica por ciertas razones; la nula familiaridad
con este tipo de actuación innovadora; la ya citada
reverencia y respeto a los mapas en general considera-
dos como únicas verdades y usados sólo como una
ayuda para transmitir la información y finalmente la
carencia de medios para la difusión previa de la pro-
puesta. En este sentido el mapa sí ayudaba a transmi-
tir la información y cumplió su función etnográfica de
forma adecuada pero, ¿realmente creó ese primer
paso para el establecimiento de un espacio de diálogo
entre comunidad y arqueología? Los resultados apun-
tan a que apareció un espacio de aportación de infor-
mación etnográfica, de interpretaciones que se pue-
den incluir en trabajos arqueológicos o etnográficos y
que abre un primer paso para encontrar un diálogo
fluido con la comunidad. Lo que quedo demostrado es
que es necesario concluir el trabajo de procesamiento
de esta información y su inclusión en la puesta en valor
arqueológico de la Muela para que haya un diálogo
con resultados fructíferos. Dicho de otra manera, la
generación de un diálogo depende de lo que se hace
con la información producida durante las entrevistas.
Valga como ejemplo un accidente aéreo militar que
ocurrió cerca del castillejo, tantas veces citado, del cual
había dejado constancia en el mapa un entrevistado,
puede apuntar a posibles direcciones que podrían
implicar un acercamiento arqueológico a los posibles
restos materiales del acontecimiento. Esto junto con
los discursos de la comunidad pudiera producir una
puesta en valor del hecho acaecido, lo que Aras puede
aprovechar para contar “su” historia de los aconteci-
mientos que han tenido lugar en la localidad.
También existe la posibilidad que no haya un
interés en los principios de una arqueología abierta
y multivocal. El que haya un interés o no depende de
una cuestión de conocimiento y experiencia. Los
resultados tangibles para la comunidad local y para
la arqueología no han sido puestos en escena. La
experiencia de una arqueología multivocal es algo
innovadora, y no se conoce por lo general, por lo
que se requiere una mayor difusión en la próxima
etapa de esta investigación.
Por otro lado, el diseño de las técnicas de investi-
gación debe hacerse a través de los objetivos que las
estructuran. Que hay un interés en la población local
de expresar sus opiniones y compartir su información
acerca la Muela quedó ampliamente demostrado en
la prueba piloto. Lo que fue particularmente intere-
sante fue la motivación y visible satisfacción cuando
llegó el momento de ofrecer sus interpretaciones de
la Muela y su pasado. Este deseo de participar en las
interpretaciones históricas es algo que da futuro a
esta propuesta. La interpretación del pasado como
actividad de ocio puede ser un aspecto fundamental
en comunidades como Aras donde hay mucho tiem-
po libre. Su participación en la interpretación del
pasado de su paisaje ayuda y enriquece la arqueolo-
gía y la etnografía y da a la comunidad la oportunidad
de afirmar su identidad y contar sus propias historias.
La actividad de ocio se considera un aspecto a poten-
ciar en el diseño de las técnicas de investigación.
165revistavalencianad’etnologia
La prueba piloto de la primera fase de una inves-
tigación sobre la utilidad del uso de la arqueología
multivocal de la Muela de Santa Catalina en Aras de
los Olmos, demuestra que se requiere una mayor
infraestructura para la difusión, para que cuando se
inicie su puesta en escena sea tangible para la
comunidad y que incluya un mayor grado del ele-
mento de ocio en la creación del diálogo.
Este artículo espera contribuir a generar una futu-
ra vía de desarrollo de la arqueología y de otras disci-
plinas patrimoniales como la etnografía. Es este un
camino de aprendizaje para todos los involucrados. Mi
visión de una arqueología multivocal no es necesaria-
mente la que se consolidará. Por su naturaleza es un
método que tiene resultados inesperados. De hecho,
estoy convencido de que su mayor fortaleza es la capa-
cidad para coproducir el pasado que tiene resultados
inesperados, abre nuevos caminos, nuevas perspectivas
que se retroalimentan formando una arqueología más
relevante, democrática, diversificada y reflexiva al tiem-
po que enriquece a una comunidad participante y acti-
va en la interpretación de su pasado, mejor informada,
y fortalecida para afrontar la gestión de su entorno.
Debido a su naturaleza de proceso de negociación, de
preguntas y respuestas, de historias múltiples, es más
semejante a una conversación actual sobre el pasado
que a una declaración distante sobre éste que no reco-
noce ni toma en cuenta las voces de otros.
BibliografiaAGUERO, C.; AYALA, P.; CARASSCO, C.; CASES, B.; URIBE, M.
“Investigaciones en Quillagua: Difusión del ConocimientoArqueológico y Protección del Patrimonio Cultural”,Chungara Vol 35, N° 2, Santiago de Chile. 2003, pp 321-326.
BARREIRO MARTÍNEZ, D. “Conocimiento y acción en laArqueología Aplicada” Complutum, vol 17. Madrid, 2006,pp. 205-219.
CLARKE, A. “The ideal and the real: cultural and personal transfor-mations of archaeological research on Groote Eylandt, north-
ern Australia”, World Archaeology, vol. 34. 2002, pp. 249-264.
ESPINOSA RUIZ, A.; GUIJARRO CARRATALÁ, D. “La AccesibilidadAl Patrimonio Cultura”¨, Texto parte de la ponencia LaAccesibilidad Al Patrimonio¨ impartido en el curso Básico deAccesibilidad al Medio Físico¨, Universidad de Alicante, 2005.
GONZÁLEZ-RUIBAL, A. La experiencia del otro: Una introducción ala Etnoarqueología. Madrid, 2003.
GONZÁLEZ-RUIBAL, A. “Experiencia, Narración, Personas:Elementos para una arqueología comprensible”, Complutum,vol 17. Madrid, 2006, pp. 235-246.
GONZÁLEZ-RUIBAL, A. “Making things public Archaeologies of theSpanish Civil War”, Public Archaeology, vol. 6, No. 4, 2007,pp. 203-226.
GREER, S.; HARRISON, R.; MCINTYRE-TAMWOY. “Community-based archaeology in Australia”, World Archaeology, vol. 34,2002, pp. 265-282.
GREGORY-GUIDER, C. “Deep maps”: William Heat-Moon´sPsychogeographic cartographies¨, eSharp Journeys of discov-ery Issue 4, 2004.
HERMOSILLA PLA, J. “El Camp de Turia y la Hoya de Buñol- Chiva.Accesibilidad, industria y segunda residencia”, Universitat deValència, 1993.
HERNÁNDEZ, R.; THOMAS, C. “Rescate del Patrimonio de la pro-vincia de los Andes” Seminario de Investigación. Universidadde Chile, 2001.
HOLTORF, C. “Beyond crusades: how (not) to engage with alterna-tive archaeologies”, World Archaeology, Vol. 37, 2005, pp.544-551.
LASSITER, L. ¨Collaborative Ethnography and Public Anthropology¨,Current Anthropology, vol. 46, number 1. 2005, pp. 83-95.
LEAST HEAT-MOON, W. Prairyerth (a deep map). New York, 1991.MAILLARD, C. “Los Conflictos Con La Memoria”, V Seminario
sobre Patrimonio Cultural. Santiago de Chile. 2005.MARSHALL, Y. “What is community archaeology?”, World
Archaeology, vol. 34, 2002, pp. 211-220.McDAVID, C. “Archaeologies that hurt; descendants that matter, a
pragmatic approach to collaboration in the public interpreta-tion of African-American archaeology”, World Archaeology,vol. 34, 2002, pp. 303-314.
MILLÁN ESCRICHE, E. “La Geografía de la Percepción: Una meto-dología de análisis para el desarrollo rural”, Papeles deGeografía. Murcia, 2004, pp. 133-149.
MOSER, S. “Transforming archaeology through practice: strategiesfor collaborative archaeology and the CommunityArchaeology Project at Quseir, Egypt”, World Archaeology,vol. 34, 2002, pp. 221-247.
RAUSELL, P. “Cultura. Estrategia para el desarrollo local”. Ponenciaen Fórum de Barcelona, 2004
RODRIGO ALFONSO, C. La Serranía: análisis geográfico comarcal,Valencia. 2000.
SANMARTÍN ARCE, R “La entrevista en el trabajo de campo”Revista de Antropología Social, 9, 2000, pp. 105-126.
SHANKS, M.; MCGUIRE, R. “The Craft of Archaeology” ,Interpretative Archaeology a reader. Padstow. 2000, pp. 56-70.
166 revistavalencianad’etnologia
Introducció
Ubicada al núm. 48 del carrer de Baix, la Casa Insa
ha abastat de vestits i complements a nombroses
representacions teatrals, de sarsuela, òpera, cine-
ma, carnestoltes, festes patronals, falles i proces-
sons fins l’última dècada del segle XX, i encara pro-
veeix els vora quatre-cents vestits que integren la
processó del Corpus de la ciutat de València, així
com ornaments per a actes oficials i protocol·laris.
La seua darrera propietària, donya Carmen Ferrés
Garcia ens rep amb el riquíssim testimoni que supo-
sen els seus nítids records, els quals ens ajuden a
anar filant el grapat d’informació sobre la indumen-
tària festiva que els llibres de registre del negoci
conserven amb un minuciós detallisme i que quasi
gràficament arrepleguen bona part de la història de
les nostres tradicions.
167revistavalencianad’etnologia
LES FESTES VESTIDES.EL PAPER DE LA CASA INSA EN LES
TRADICIONS VALENCIANES
ORETO TRESCOLÍ BORDES1
ENRIC OLIVARES TORRES1
Casa Insa és l’establiment dedicat a la confecció i lloguer de roba per a representacions teatrals i fes-
tives de major tradició al nostre territori, darrer testimoni d’un negoci configurat en l’últim segle i mig
com un valor principal dins la festa valenciana. La conservació del seu arxiu, més el fons d’indumentà-
ria donat a la Diputació de València, resulta de gran interés per a l’estudi de les nostres tradicions.
Paraules clau: Insa, roberia2, indumentària, festa, Corpus Christi
1 oreto.trescoli@uv.es, enrique.olivares@uv.es. 2 Ens decantem per la utilització del terme “roberia” en detriment del mot “guar-da-roba” per definir millor l’establiment o negoci continuador de la tasca duta a terme per l’antic gremi de robers de València.
Casa Insa is the establishment dedicated to the
manufacture and rent of clothes for theatrical
performances and celebrations with the longest
tradition in our country, last evidence of a busi-
ness formed in the last century and a half as a
principal value in public holidays in Valencia. The
preservation of its file, plus the clothing fund by
the Provincial Council of Valencia, is of great
interest for the study of our traditions.
Keywords: Insa, clothes shop, costumes, celebrations,
Corpus Christi
La importància de l’estudi de la indumentària
festiva
La dilatada trajectòria d’Insa com a establiment sub-
ministrador de la roba que ha conformat, almenys
en l’ideari col·lectiu, la imatge que tenim de les fes-
tes valencianes, com ara la del Corpus Christi de
València, fa que el seu estudi assolisca una impor-
tància cabdal a l’hora d’historiar-les, més si tenim en
compte que moltes d’aquestes han estat revitalitza-
des en els últims trenta anys per una visió general
favorable a la consideració patrimonial dels béns
etnogràfics.
És al caliu d’aquest redescobriment i exaltació
festiva, atribuïts per autors com Gaspar Mairal
(Mairal, 2001: 9-15) a la conjuntura social dels pri-
mers anys de la transició democràtica, que surt la
necessitat –també política– de construir una identi-
tat ferma arrelada a un espai amb història, i assistim
a una explosió editorial de títols relacionats amb les
festes i les tradicions dels pobles que es perllongarà
per tota la dècada dels noranta fins a l’actualitat. Si
bé és cert que ja des dels anys vint i trenta del segle
XX alguns erudits havien donat un pas endavant en
la consideració del folklore com un ens patrimonial
des de l’àmbit intel·lectual, com ara Maximilià
Thous, Carreras Candi, Eduardo López-Chávarri,
Eduardo Martínez Torner i, també durant els anys
quaranta i cinquanta, Francisco Almela y Vives, no
fou fins els anys huitanta i noranta que el folklore
prengué carta de naturalesa com a patrimoni etno-
lògic, fora ja dels servilismes a la litúrgia, el regiona-
lisme o les ideologies centralistes d’estat d’altres
temps. Amb publicacions com La processó valencia-
na del Corpus, on Manuel Sanchis Guarner (Sanchis
Guarner, 1978) analitzava les làmines de Bernat
Tarín i Juaneda del 1913, o des de compilacions de
caire enciclopèdic, com el Calendari de festes de la
Comunitat Valenciana (Ariño i Salavert, 1999-
2002), La música popular en la tradició valenciana
(Pardo i Jesús-María, 2001), o el volum dedicat a la
cultura popular dintre la col·lecció Història de la
Ribera (Peris, 2005), a nivell més netament comar-
cal, fins a publicacions molt més concretes en el ter-
reny de la historiografia de l’art, com el Barroco efí-
mero en Valencia (Pedraza, 1982), per no citar el
copiosíssim volum de títols publicats a nivell local a
les diverses poblacions del País Valencià relatius a
les seues processons, a la música, a les danses, a la
indumentària, o bé a l’origen de les llegendes i
mites fundacionals que acompanyen les seues imat-
ges patronals o els municipis en qüestió, es fixen
per escrit uns coneixements que, fins al moment
semblaven no meréixer encara la dignitat del paper
i restaven només callats en el record o en les possi-
bilitats de la memòria oral.
No obstant això, podem dir que, fent un succint
estat de la qüestió, trobem dues vessants clarament
diferenciades en els estudis que d’alguna manera
s’acosten al fenomen festiu:
D’una banda, estan aquells que, des de la histo-
riografia, analitzen les festes com a expressió dra-
màtica, o com aglutinant representatiu de les capes
altes de la societat del Barroc, amb el corresponent
deteniment en la presència gremial, ciutadana o
eclesiàstica, i en definitiva, en els aspectes pura-
ment històrics i artístics d’aquestes manifestacions,
mentre aquells elements pròpiament efímers –en
tant que subscrits a la immediatesa de l’instant–
com les danses o els personatges bíblics que com-
posen els seguicis queden relegats a un segon plà-
168 revistavalencianad’etnologia
nol per folklòrics –en el sentit d’indoctes–, davall la
genèrica referència de “danzas”. Tant el magnífic
estudi que Pilar Pedraza dedica a l’arquitectura efí-
mera de la València barroca, com els dos volums
que Henri Merimée (Merimée, 1985) consagra a l’a-
nàlisi de l’art dramàtic en València, malgrat perfilar
perfectament el panorama festiu i representatiu del
Barroc, no entren en la descripció detallada de
cadascun dels elements que configuren aquestes
manifestacions. Tampoc no és la seua intenció, però
amb aquesta desatenció ens priven d’eines interpre-
tatives que ens permetrien esbrinar quins aspectes,
diguem-ne tradicionals o folklòrics, de les proces-
sons valencianes es mantenen intactes, quins han
desaparegut o han evolucionat i de quina forma ho
han fet.
D’una altra banda, trobem els treballs etnolò-
gics, més apropiats per a aquesta comesa, sovint
eclipsats –per falta de visió històrica– pel romanticis-
me d’aquells folkloristes de vocació potser més lite-
rària que no pas historiogràfica amb un enfocament
sovint reduccionista capficat en la sempreviva incli-
nació adamita d’arribar a explicar i a comprendre els
inicis més remots d’allò que a dia de hui perviu als
diferents seguicis festius. L’argument que els condu-
eix, a aquestos últims, a recercar en les bases de
l’antropologia el vertader o almenys el primigeni sig-
nificat de les danses i escenificacions processionals
actuals és tan real o tan fictici com la seua capacitat
d’evocació poètica els permet, ja que només una
certa intuïció juntament amb l’absurda màxima que
recolza el valor de les coses en funció de la seua
antiguitat, es presenten com a documentació justifi-
cativa d’allò que relaten. I perfectament veuen
enfrontaments d’arrel prerromana en els actuals
balls de bastons, o càntics pagans a la primavera en
les danses d’arquets.
Si, com pensem, el folklorisme (Martí, 1996),
amb la resta de recuperacions, són construccions
fetes al present amb una forta càrrega ideològica
que condiciona tant els records com els oblits sobre
els quals s’aixeca una tradició, quan analitzem les
danses i, en conjunt, els seguicis processionals, no
els hi podem adjudicar un únic significat, ja que,
cada època, cada circumstància per on han passat,
els ha aportat matisos o bé els ha alterat per com-
plet, fins al punt potser més extrem i paradigmàtic
d’integrar en les celebracions religioses manifesta-
cions coreogràfiques o musicals de caràcter més bé
bròfec i carnestoltenc com les comparses de Locos o
les Moixigangues.
El folklore, o millor, el folklorisme, des del seu
naixement a les acaballes del segle XIX, sensu estric-
to –entés com a voluntat d’un col·lectiu de represen-
tar-se a si mateix amb les senyes que l’identifiquen i
el lliguen al seu passat com a poble– ha transcorre-
gut per etapes de major i menor èmfasi en les pobla-
cions que l’acullen, però sempre –i combregant amb
allò que afirmava Martí i Pérez que tota recuperació
duu parella una ideologia– ha sabut motlurar-se
segons el sol que més escalfava, des de la visió pie-
tosa, conservadora i monàrquica que, consegüent-
ment comportaria el voluntari desmembrament en
temps de la República, a la visió regionalista integra-
dora dins l’ideari del règim franquista amb Secció
Femenina, per passar a una altra visió, no menys ali-
mentada políticament, com és la de les llibertats
democràtiques i la reivindicació d’una identitat inde-
pendent i autònoma del conjunt de l’estat que es
fomentarà a partir dels anys huitanta, tot continuant
169revistavalencianad’etnologia
amb una semblant adaptabilitat, en sentit quasi dar-
winià, que es manté fins al moment, amb diferents
vessants i matisos, volent donar resposta a la recer-
ca d’un patrimoni identificatiu o al pur desig d’es-
pectacle. Per tant, reduir la seua generosa trajectò-
ria a les tòpiques explicacions ancestrals del cicle
agrari, per exemple, ens resulta insuficient.
En qualsevol cas, en una i en altra tendència –la
folklorística i la historiogràfica, per dir-ho d’alguna
manera– s’obvia, per abundància o per defecte –i
sempre per falta de col·laboració entre les dues–, la
relativa modernitat de les festes actuals.
L’estandardització dels seguicis processionals en
la segona meitat del segle XIX pot ser analitzada a
través dels documents proporcionats pels fons de la
roberia Insa de València, transmissora i regidora
també durant bona part de la seua història del
model per antonomàsia de la indumentària festiva
tradicional.
Aquest període de màxim apogeu, que podem
situar entre el 1850 i el 1930, ho és no sols a nivell
qualitatiu –no oblidem que els llibres de festes en el
segle XVII constitueixen un gènere literari autònom
justament per la seua excel·lència i repercussió– sinó
també quantitatiu i definidor de moltes manifesta-
cions folklòriques valencianes. En aquest aspecte,
hem de tenir en compte que és precisament en
aquest marc cronològic que es produeix la definitiva
sistematització d’uns seguicis processionals, en prin-
cipi espontanis i canviants, que es fossilitzen sota un
cànon clarament ritualitzat, en la majoria de casos
de la mà del fort impuls de fervor marià que suposà
la declaració del dogma de la Immaculada
Concepció el 1854.
Els orígens d’un negoci familiar
Fou precisament en començar aquest període, cap
al 1850, que Miguel Insa Pareja, xiquet oriünd
d’Ontinyent, va ser enviat pels seus pares a treba-
llar a la roberia que Juan María Gimeno i Mateu
regentava, seguint l’ofici familiar, a la ciutat de
València, al carrer de Baix de l’Alfondech, núm. 14.
Allí treballava com a ajudant fins que el 1866 el
propietari del negoci va decidir traspassar-lo. Com
que Insa no tenia suficients diners per pagar-ne
l’adquisició, va anar amortitzant les despeses amb
el seu jornal. Potser per això, a partir de 1866 tro-
bem al seu arxiu dos llibres diferents per a anotar
les processons –un que duria encara l’antic propie-
tari i un altre que controlaria Insa, entenem que
per a comptabilitzar millor el seu treball i poder
abonar el que li restava del traspàs–. Així fins que,
el 14 de setembre de 1876, tot coincidint amb el
lloguer d’uns angelets per a Xest, segons ens con-
tava la seua besnéta, el negoci quedava definitiva-
ment en mans del seu nou regent. Començava d’a-
questa manera la història d’un negoci familiar
dedicat a la confecció i el lloguer de roba amb gran
solera a València, apellat fins a hui Insa, en honor
seu. Amb tot, la roberia encara romandria ubicada
a l’establiment de Gimeno fins el 1889, any en què
es traslladaria a l’actual domicili, la vella casona del
segle XVI, llavors un immoble –que havia estat
abans fàbrica de ventalls– propietat de la vídua i
els fills de J. Tello, amb els quals signarien el con-
tracte de lloguer trimestral. Curiosament aquest
contracte, que ubica la casa al carrer de l’Arbre
núm. 62, encara es conserva, amb data del 16
d’octubre de 1889 i per un import que ascendia a
406’25 pessetes.
170 revistavalencianad’etnologia
Miguel Insa Pareja tingué amb la seua dona,
Teresa Pastor, dues filles i un fill: Mercedes, Teresa
–àvia de donya Carmen– i Miguel. Aquest últim
fou qui continuà el negoci fins la seua mort el
1961. Tenia llavors noranta anys. Molt meticulós i
ordenat en la feina, conta la neboda que recorria
tota València si feia falta per recuperar unes calces
que no li havien tornat. També el recorda com un
home humil però molt treballador i jovial, i un bon
amant del teatre, passió que l’acompanyaria al
llarg de tota la seua vida. Com que no tingué fills,
el negoci hagué de passar als seus nebots, però
només Juan Ferrés Insa, fill de Teresa Insa Pastor i
José María Ferrés Alcaide, es va fer avant amb el
projecte.
Home molt emprenedor, ambiciós i amb bona
vista per als negocis, Juanito –com el coneixien els
seus– se’n va fer càrrec juntament amb la seua
dona, Josefa García Juste, qui a més s’ocupà de con-
feccionar bona part dels vestits que servia la casa. Va
saber derivar la dedicació del seu taller des de la
roba de processons –encara en auge durant el pri-
mer terç del segle XX– fins a la indumentària per al
cinema i els ornaments, segons els temps i en funció
de les necessitats que ell intuïa en la València de la
República i postguerra. De fet, la mateixa proclama-
ció de la II República el 14 d’abril del 1931 el va sor-
prendre a Cullera (Trescolí i Olivares, 2009), prepa-
rant la indumentària de la processó i cavalcada de
les festes a la Mare de Déu del Castell, així com els
carros triomfals que hi participaven. Allotjat a les
Escoles, va haver d’improvisar amb el material del
qual disposava –es conserva el llistat de roba llogada
aquell any– unes representacions acords amb la
ideologia de l’estrenat règim republicà i va enginyar
una carrossa presidida per una fotografia en gran de
Blasco Ibáñez.
Després de Juan Ferrés, va heretar el negoci fins
a la seua jubilació, la seua filla Carmen Ferrés García,
fent-se càrrec del taller de costura ja després de
guerra i continuant la tradició familiar amb l’ajuda
de la seua germana, i posteriorment dels seus
nebots. De sa mare va aprendre, de ben menuda,
l’art del fil i l’agulla, però no sols això, també li va
contagiar l’entusiasme per la sarsuela i els seus ves-
tits. Amb obres com Don Gil de Alcalá, Luisa
Fernanda o Doña Francisquita s’introduí en el nego-
ci familiar en els anys trenta. En aquell moment la
feina era complicada, ja que eren l’única roberia que
quedava a València i totes les companyies s’adreça-
ven a ells. Es duien a terme representacions de sar-
suela i teatre a El Micalet, al Patronat, al Principal
–on fins i tot, en temps de guerra, serviren el vestua-
ri per a Fuenteovejuna i Son mis amores reales– i a
l’Apolo, entre altres. Però no només a València sinó
també a molts pobles de la contrada. Una mateixa
setmana s’escenificaven dues Rosas del Azafrán o
tres o quatre Gavilanes, pel que era necessari con-
feccionar per duplicat i fins i tot per triplicat un
mateix vestuari, fet que complicava i molt el dur un
inventari de roba cada volta més complex. En els
anys quaranta i cinquanta es feia molt de teatre a
València. La Casa Insa servia a les companyies de
Milagros Leal–Salvador Soler Marí, Ismael
Merlo–María Luisa Colomina i, sobretot, Enrique
Rambal. També es feia cinema, i la Casa Insa treba-
llà per a alguns estudis cinematogràfics com CEA o
Cifesa. Seua era la roba d’algunes pel·lícules com El
Huésped del Sevillano, Pequeñeces, La Gitanilla o La
última falla.
171revistavalencianad’etnologia
En minvar en les dècades següents les represen-
tacions teatrals, els negocis de la Casa Insa derivaren
cap a les disfresses i el vestit tradicional de valencia-
na, on donya Carmen s’ha donat a conéixer com
una gran indumentarista. L’any 1996 es va jubilar i
des d’aleshores la Casa Insa s’ha centrat sobretot en
el lloguer d’elements d’ornament per a actes proto-
col·laris i oficials.
L’ofici de rober
El Diccionari català-valencià-balear de l’Institut
d’Estudis Catalans contempla el terme “roberia”
com a: “Gran quantitat de roba / Lloc on es guarda
la roba / Establiment on es lloguen vestits per a usar-
los temporalment”. En la seua tercera accepció fa
referència evident al negoci o ofici de rober, tasca
desenvolupada per la Casa Insa i altres negocis sem-
blants. Per altra banda i relativa a la segona accep-
ció, tenim constància que a València era coneguda
la roberia de les “Malaenes” a la Baixada de Sant
Francesc, la qual s’anunciava encara el 1893 com a
“Ropas usadas, junto al Convento de las
Magdalenas” i que no gaudia de massa bona prem-
sa. De fet el seu nom, “les Malaenes”, va passar
despectivament a la parla popular en fer al·lusió a
algú que anava mal vestit. Però potser es tracta d’es-
pecialitzacions prou tardanes, ja que el gremi de
robers de València, en les seues ordenances del
1732 ve a atribuir-se des del segle XVI la compra-
venda de roba usada en Encants i Almonedes, així
com el seu lloguer, i també la confecció de peces
com camises, corbatins, bates, etc., tot entrant en
col·lisió sovint amb el gremi de sastres, tal i com es
declara a una Reial Sentència del 1652 (Real
Sentencia..., 1652; Ordenanzas..., 1819).
Evidentment, a mesura que surten noves neces-
sitats en la societat valenciana els gremis existents
hauran de fer-los front, tot adaptant-hi les seues
produccions o bé ampliant la seua oferta. És potser
el que ocorre quan, a partir dels segles XVI i XVII
comencen a proliferar les celebracions per naixe-
ments, proclamacions, coronacions o visites dels
monarques, així com canonitzacions i rogatives
diverses a l’espectacle festiu de la València barroca.
I els robers, tal vegada aleshores, comencen la cursa
per l’aprovisionament de robes, carros i artefactes
per a l’organització dels nombrosos seguicis que
esdevenen a la ciutat. El 1767, a la processó pel pri-
mer centenari de la construcció de la Capella de la
Mare de Déu dels Desemparats, el mateix gremi de
robers, un dels més antics de la ciutat, presenta un
“Gran Turco y representaciones de cuatro de los
continentes” i, a la processó del 1662 que relata
Valda, presenta un carro finament decorat protago-
nitzat per sant Joan, titular de la seua parròquia, en
la visió apocalíptica de la Dona vestida de sol perse-
guida per la bèstia. Davant del carro figurava una
dansa composta per “verdaderos Gitanos, y
Gitanas, que haziendo primorosas bueltas, y
mudanças, dio al concurso mucho entretenimien-
to”.
Amb privilegis reials ja des del 1275, aquest
gremi, com és lògic en una trajectòria semblant,
passaria per una àmplia diversificació al llarg del
temps per a arribar en l’últim terç del segle XIX a sig-
nificar un tipus de negoci ben concret dedicat al llo-
guer de roba de processons, màscares o teatre, no
sempre inclusivament. De fet, Insa és un dels pocs
establiments que abastava totes aquestes vessants, i
moltes més que anirà assolint amb els anys, com per
172 revistavalencianad’etnologia
exemple, la roba per al cinema, les valencianes, els
ornaments o les disfresses.
A través dels llibres de lloguer de la Casa Insa
podem constatar també el funcionament de roberies
anteriors, com ara la de Juan María Gimeno i la de
Salvadora Cucarella, ambdues de mitjans del segle
XIX. El mateix Gimeno, en alguna ocasió, comenta
haver-se format com a rober amb son pare3, fet que
pot retrotraure aquest ofici familiar fins a les prime-
res dècades de segle. El seu negoci degué ser impor-
tant en el seu moment, ja que en la dècada de 1870,
alguns anys després d’haver estat adquirit per Insa,
als diaris encara es nomena la roberia de la Vídua de
Gimeno –suposem que es referiria a la vídua de
Bautista Gimeno i mare de Juan María Gimeno, ja
que aquest encara apareix signant el traspàs del
negoci a Miguel Insa en 1876–, i el mateix Insa la
nomena a les notes de lloguer, com ara la de 1872
per a la processó de Carcaixent, on especifica que
aquesta vestia abans la comparsa del Triomf de l’Ave
Maria amb roba de moros, però que la que ell els
estava servint llavors –açò és roba a l’antiga i
d’Itàlia– també els agradava.
Juntament amb aquestes dues roberies, en els
mateixos llibres de lloguer en són citades altres: la
d’una tal Montora, que en 1872 li proporciona a
Insa rodelles i espases de guerrers per a les mateixes
festes de Carcaixent; la de Ramon Monzó, ubicada
al carrer de Soguers, la qual a principi del segle XX
encara llogava Gegants i servia roba per a teatre i
processons; i la de Pasqual Isla, al carrer d’Escolano.
Aquesta darrera roberia era prou més menuda que
Insa i tan sols va romandre oberta fins a la guerra
civil. Molt aficionat als bous, segons ens contava
donya Carmen, el seu propietari acudia a la plaça
acompanyat per la seua dona i el seu fill Alfredo
–que després seria també joier– per si es descosia
algun vestit de torero i se’n podien aprofitar els
ornaments per al negoci. No van treballar mai la
roba de teatre i quant a la indumentària per a pro-
cessons, tot i que en algunes ocasions van col·labo-
rar colze a colze amb Insa, sabem que servien prin-
cipalment a les d’Algemesí. Per exemple, en la rela-
ció de comptes de les despeses originades per la
processó de la Mare de Déu de la Salut del 1906
figura la casa Isla com a subministradora dels abilla-
ments4.
Altres robers d’aquell moment dels qui tenia
notícia donya Carmen eren Salvador Peris, ubicat al
carrer de Gibraltar, i el seu fill Juan, al carrer Pizarro,
els quals també havien treballat des de 1870 roba de
teatre, tot mantenint una bona relació amb Insa.
Castellote, al carrer de la Carda, era un altre rober,
ja del segle XX, qui també treballava processons
–però no teatre– i que després de guerra aspirà a
quedar-se amb el lloguer dels vestits del Corpus, el
qual finalment va assumir Insa. Per últim, si retroce-
dim en el temps fins al principi del segle XIX, per
exemple, i ja fora de l’arc cronològic que abasta la
Casa Insa, trobarem altres referències que documen-
173revistavalencianad’etnologia
3 El 1852 es documenta a Carlet el pagament de dos-cents quaranta reals a Bautista Gimeno pels vestits de les matrones. És pos-sible que aquest Bautista Gimeno fóra el pare de Juan María Gimeno, que ens apareix als arxius d’Insa. A.M.C. (Arxiu Municipalde Carlet), Llibres de comptes de festes. 1852. Carpeta 04/14. 4 Arxiu Municipal d’Algemesí, Cuenta justificativa de los produc-tos y gastos originados en la cleebración de las fiestas dedicadas a Nuestra Señora de la Salud, en el expresado año de 1906, ren-didas por D. Bruno Baldoví Trull en nombre y representación de su difunto padre, D. Juan Bautista Baldoví Badía, depositario quefue de la expresadas fiestas. Caixa 543.
ten aquest tipus de negoci. Sense anar més lluny, el
1826 a Carlet es paguen tres-cents vint reals a Josef
Balija de València pel lloguer de les robes per a la
processó5.
En tots aquests casos, es tracta de tallers que
confeccionaven la roba i la llogaven, i que després
la mantenien i reformaven quan es feia malbé.
Treballaven pràcticament de sol a sol, ocupats en
les tasques d’atenció al públic i també en les d’ela-
boració de la roba. El treball de costura a Insa,
recordava donya Carmen, es feia generalment en
estiu perquè hi havia menys feina i feia calor.
Tenien contractades diverses dones que s’encarre-
gaven de cosir, totes elles a les ordres de sa mare,
Josefa Garcia qui, havent après a cosir al taller
d’una costurera francesa ubicada al carrer del
Micalet, es feia càrrec de dissenyar i tallar cada
peça. Era al fons, sobre una taula gran feta pel seu
marit amb l’armadura d’una caixa de cotxe Citroën
duta del port, on es tallaven les teles que després
serien confeccionades al saló principal, a la claror
del sol davant els enormes finestrals que donaven
al carrer o davall la subtil llum de gas en les últimes
hores del dia.
El brodat es feia a mà, sobre un teler i amb el
dibuix marcat prèviament amb pols, mitjançat el
procediment de l’estergit –més tard es farien a
màquina per Campoy–, i quan es feia decoració
retallada les vores s’encerillaven perquè no es des-
filaren. La màquina de cosir Singer que encara pre-
sideix el taller era també propietat de donya Josefa
Garcia, un regal que li va fer sa mare quan només
comptava amb dotze anys i començava a aprendre
a cosir. Treballaven amb unes mesures estàndard
que, segons ens informa donya Carmen, han que-
dat hui en dia obsoletes, massa menudes per a les
talles mitjanes actuals, molt més grans que les de
llavors.
La neteja de la roba es duia a terme en el pati,
sempre amb aigua freda, tot i que comptaven amb
un paeller i una caldera per a escalfar l’aigua i rentar
les peces en casos d’excessiva brutícia. Recordava
donya Carmen, com en temps de guerra la roba es
fregava a mà amb terreta, ja que no hi havia pasti-
lles de sabó, apujant-se després amb una corriola
fins al porxe i allí mateix, o al terrat, s’estenia. La
planxa, que encara era de carbó, es trobava també
al porxe, on s’enllestia la roba i s’abaixava ja a punt
per a servir-la novament.
En el cas de lloguers massius, com ara la roba
per a processons com la del Corpus, on els encarre-
gats de representar els personatges bíblics eren nor-
malment gent pagada, del carrer, i en molts casos
captaires, era un costum de la roberia el fet d’escal-
174 revistavalencianad’etnologia
(fig. 1).- Preparant la processó del Corpus al mostrador principal
5 Arxiu Municipal de Carlet, Llibres de comptes de festes. 1826. Carpeta 04/3.
dar la roba amb aigua calenta i cendra –a mode de
lleixiu– en unes gran calderes que estaven al pati,
per tal de garantir unes mínimes condicions higièni-
ques en les peces llogades.
L’atenció al públic (fig. 1) estava a càrrec dels
homes –la costura semblava una feina més decoro-
sa per a les dones– i es feia al mostrador principal,
amb uns horaris amplíssims, des de les nou del matí
fins a l’una del migdia i des de les tres fins a les set
de la vesprada. Però quan s’acostava el període de
Carnestoltes, festa amb un gran arrelament popu-
lar a la València d’aquell temps, l’establiment roma-
nia obert tota la nit i deixava tanmateix disfresses
per a Màscares a altres plantes baixes del barri per-
què en subministraren a canvi d’un honorari.
Encara en els anys trenta del segle XX, donya
Carmen recorda com els xiquets, normalment abi-
llats amb roba de “dimoniet”, deixaven tan sols el
seu pitet com a pinyora, i s’emportaven la disfressa
per jugar al carrer. No es tractava de cap novetat,
sinó tot el contrari. Ja Gimeno en el seu moment
havia tingut en compte aquests costums, reflectits
en les notes de 1859 dirigides als qui tractaren el
vestuari:
“NEGOCIO DEL CARNAVAL.
Antes de principiar los bayles de máscaras en
los Salones N.N. (nuestro negocio) debe procu-
rar el que maneje el vestuario tener arreglados
los trajes de limpiar camisetas, repasar los
dominos, && teniendo de antemano algunos
amigos de los que yo he encontrado en mi vida
pocos o ninguno para que se busquen patios
para la colocación de la ropa, cuando más
casas se pongan más partido se saca a estos SS.
Se les da la 5ª parte del producto total respon-
diendo ellos si se extravía alguna prenda.
Primero según el nº de casas se tenga así debe
hacerse el surtido procurando atenerse a los
libros que en ellos se encontrará la manera
como se debe repartir y calcular como se debe
alquilar procurando siempre sacar todo el par-
tido posible y cuando se conozca que no
puede sacarse más, no siendo un escándalo,
se debe alquilar como se pueda, en la tempo-
rada se saca algún partido”.
Aquest tipus d’anotacions es feien necessàries
davant la complexitat de la feina diària i el gran
nombre de peces que havien de gestionar, açò és,
confecció, lloguer, neteja i emmagatzematge, tant
per a ocasions importants, com ara Carnestoltes,
festes locals i representacions teatrals, com per al
lloguer ocasional de disfresses i altres robes a par-
ticulars. Tal volum de treball requeria d’una minu-
ciosa tasca de registre duta a terme pels successius
administradors del vestuari que ha quedat perfec-
tament reflectida als llibres de lloguer.
Afortunadament tenim constància de totes aques-
tes notes i relacions gràcies als vora huitanta
volums manuscrits que, des de 1854 fins pràctica-
ment els nostres dies, s’han conservat a l’arxiu par-
ticular de la Casa Insa. D’ells destaquem els més
antics, un llibre pertanyent a la roberia de
Salvadora Cucarella, que abasta els anys 1857 a
1866 i tres de la roberia de Gimeno, que van des
de 1854 fins a 1876. Tots plegats passaren a
engrossir, juntament amb el vestuari traspassat, el
fons Insa, els llibres del qual apareixen datats a par-
tir de 1866.
175revistavalencianad’etnologia
Separats principalment en llibres de teatre i lli-
bres de processons, van glossant per anys i per
pobles o particulars tota la roba llogada al negoci,
tot especificant-ne, en la majoria d’ocasions, el preu
de cada peça, així com la suma del total, a més del
nom i l’adreça del qui se’n feia càrrec. De la impor-
tància de la informació que calia fer constar als qua-
derns de registre exposava el 1859 el propietari Juan
María Gimeno la següent advertència:
”Por amigo que sea el que entre a alquilar tra-
jes, se apunta en el libro diario el nombre, ape-
llidos, calle, nº de casa, y nº de trajes con expli-
cación de prendas por muchas razones.
Primera: por sucederse necesitar alguna pren-
da para el teatro y como que es una función
pública no se le puede engañar a éste, y si
puede sustituirse en cualquier cosa a los aficio-
nados. Si el individuo que entra a alquilar es de
fuera de los pueblos de la provincia, se necesi-
ta una persona que responda y al mismo tiem-
po que firme una obligación del nº de trajes
que lleva, con explicación de las prendas para,
en el caso de faltar alguna, reponerlas o abo-
nar su valor.
El haberme sucedido muchísimos casos me
han enseñado a no fiarme de las buenas razo-
nes, procurando, si es posible, cobrar antes de
todo, incluso por amigo que sea”6.
Cal assenyalar, a més, com l’enumeració de la
roba als llibres dels primers anys, és a dir, aquells
escrits encara per Juan María Gimeno i Miguel Insa
Pareja i després per Miguel Insa Pastor, s’estén nota-
blement en la descripció del vestit indicat per a cada
personatge: nombre de peces, colors i, fins i tot,
materials que les componen. També, i de manera
anecdòtica, s’incloïa algun comentari sobre l’estat
de les peces de roba en ser tornades, sobre el paga-
ment i la devolució o no d’aquestes i, fins i tot, del
tractament rebut pels operaris de la Casa als pobles.
En canvi, les anotacions als llistats dels anys vint i
trenta del segle XX, probablement escrites per Juan
Ferrés Insa i els seus operaris, resulten prou més
escarides i se centren més en allò que interessa al
negoci: quantitat de vestits i preus, anotats de
manera succinta en la seua majoria i amb inclusió de
pocs comentaris anecdòtics. Hi ha casos en què es
limiten només a apuntar el nombre de peces –sense
indicar quines–, com en la relació de vestits llogats a
les festes de Carlet de 1899.
Però açò no només podem atribuir-ho al caràc-
ter o hàbits de l’escrivent. Potser l’extensió i quasi
literaturització d’aquelles notes de lloguer caldria
relacionar-ho amb l’esplendor que en la segona mei-
tat del segle XIX adquireixen un tipus de processons
i cavalcades “historiades”, hereves de la tradició
barroca, que sols en comptades ocasions tornaran a
repetir-se al llarg del segle XX. D’altra banda, i dei-
xant a part les qüestions cal·ligràfiques dels docu-
ments, direm també que, tot i que en la portada sol
especificar-se l’especialitat del llibre, en alguns
volums és comú trobar reunides en les mateixes
pàgines referències a roba de teatre, comèdies, car-
nestoltes i processons, cronològicament ordenades
per mesos i anys (fig. 2).
En altres casos podem trobar el mateix llistat de
lloguer en llibres diferents. Així ocorre almenys amb
tres llibres que abracen, dalt o baix, la mateixa cro-
176 revistavalencianad’etnologia
6 Notas que podrán interesar al que maneje el vestuario, 1859. Arxiu particular de la Casa Insa.
nologia. Entre les dècades dels seixanta i huitanta
del segle XIX trobem un llibre de 1867-1876, un
altre de 1866-1883 i un tercer de 1872-1883. La
hipòtesi d’adjudicar a cada operari un llibre diferent
ens ve molt bé per a explicar el període en què
Miguel Insa Pareja, treballant encara per a Gimeno,
havia de pagar amb el seu jornal les despeses del
negoci abans de fer-se’n propietari definitivament el
1876. És per això que pensem que el llibre de 1867-
1876 correspondria a Gimeno mentre que el de
1866-1883 podria ser el de les anotacions de
Micalet. Ara bé, queda per atribuir el tercer d’aques-
tos llibres, el qual apareix sense signar i amb cap
altra referència que done llum sobre el seu redactor.
Podria ser el quadern d’algun altre operari que tre-
balla per a Gimeno primer i després per a Insa just
en els anys en què es fa el traspàs?
Amb una sistematització no sempre rigorosa
però amb gran ordre per a la seua època, l’encàrrec
s’enllestia, segons ens contava donya Carmen, en el
moment de la petició de les peces, indicant-se en el
registre la relació de tot allò que s’emportaven i el
corresponent preu de cada roba. En tornar-la, es
comprovava el seu estat i s’afegia als peus de la sus-
dita nota la informació pertinent, el que explica que
trobem a voltes algun registre que utilitza dos temps
verbals diferents: passat i futur.
Aquestos encàrrecs podien ser rebuts per carta
–a partir de 1923, més o menys, ja ho podien fer
mitjançant el telèfon– o personalment a través
dels dipositaris de la festa, els ordinaris, els direc-
tors de les companyies de teatre o els particulars.
La roba es duia amb carrets de mà o amb unes cai-
xes especials de fusta –les dels anys vint encara es
conserven– quan es tractava d’enviar-la per tren
als pobles. Amb elles viatjaven un o dos operaris
que ajudaven a vestir els figurants i que, a més, en
el cas d’algunes festes, eren contractats sovint per
a fer de geganters. En moltes ocasions, passaven
una o dues nits hostatjats al poble en qüestió i de
com eren tractats, tant positivament com negati-
vament, donen compte alguns comentaris inserits
als llistats del lloguer. Resulta anecdòtic el cas dels
operaris que anaven a Silla per a la processó i
s’emportaven la cadira per a dormir i la palangana
per a llavar-se.
Quan era la gent del poble la que acudia a Casa
Insa per a replegar la roba contractada, ho feia nor-
malment amb carro i haca. Aquest fet, recordava
donya Carmen, esdevenia ja un autèntic dia de festa
pel rebombori i alegria que suposava per a aquella
177revistavalencianad’etnologia
(fig. 2).- Els Apòstols del Corpus. València, anys 40
gent desplaçar-se a la capital. Però eren més nom-
broses les ocasions en què l’encarregat de traslladar
eixa roba era el propi ordinari, qui sovint triava sense
massa criteri les peces que eixirien en aquelles pro-
cessons i manifestacions festívoles.
Malauradament, algunes d’aquelles peces no es
tornaven o ho feien en molt mal estat. Es tractava
d’un negoci difícil (fig. 3), que havia de saber fer
front a totes aquestes contrarietats, traient-los, a
més resquitx econòmic. La Casa Insa degué apren-
dre a obtindre guanys fins i tot malgrat les pèrdues i
desperfectes a què s’exposaven les seues robes. Per
això una de les seues màximes era que quan es con-
feccionava una peça nova, si en el primer lloguer no
es cobrava la meitat del seu preu, aleshores no es
feia un bon negoci.
El fons d’indumentària per als seguicis
processionals
El conjunt de robes i demés efectes que conforma-
va originalment el fons de la Casa Insa procedia
dels béns traspassats per Juan María Gimeno i
Salvadora Cucarella. L’inventari dels vestits proce-
dents del primer, probablement alguns encara del
taller de son pare, també rober, i que passaren a
formar part d’Insa, data del 1865: un llistat amb
pràcticament la mateixa nomenclatura en la indu-
mentària que la que emprarà Insa per més d’un
segle endavant.
Posteriorment aquest fons es va enriquir amb
els “efectos, ropas, armas y demás” que Salvadora
Cucarella y Puch traspassava en favor d’Insa pels
mateixos anys –el llibre on hi figuren encara es
conserva, però malauradament no està datat–.
D’entre els efectes adquirits podem assenyalar
quantitat de dalmàtiques, túniques, vestits de
Moros, Moixigangues, Valencians i Valencianes,
Momos, Pastors, Cabuts, Santes i Cirialots, entre
altres (fig. 4).
I és que, com comentava donya Carmen, men-
tre la roba de teatre s’ideava completament al
taller familiar, amb l’ajuda i la inspiració de figurins
i gravats de recreacions històriques, els models de
roba processional, tot i que s’elaboraven en gran
part ex-novo a la Casa, procedien d’aquelles robe-
ries anteriors que, a la seua vegada, prenien com a
referència les peces utilitzades històricament al
Corpus, establint-se tot un repertori clàssic d’indu-
mentària per a Santetes, Apòstols, Misteris o
Locos. Aquest podria relacionar-se, almenys visual-
ment, amb les il·lustracions de l’Àlbum del Corpus,
realitzades per Tarín i Juaneda el 1913, o les del
Rotllo del Corpus de l’Ajuntament (ca. 1825) –tot
salvant, clar està, el marge de fidelitat a la realitat
que aquestes pogueren mostrar–. I fins i tot, enca-
ra que de manera molt indirecta, amb les imatges
representades als llenços de José Camarón el 1790
al monestir del Puig, sobre el trasllat de la imatge
178 revistavalencianad’etnologia
(fig. 3).- Vestint els personatges de la processó al pati de la Casa
de la Mare de Déu a València el 1588; al llenç anò-
nim del segle XVIII, a la capella del Crist de l’esglé-
sia de l’antic convent del Pilar, on es representa el
trasllat del Crist del Salvador el 1549 amb motiu de
l’ampliació del temple; als frescos de Bartolomé
Matarana a una de les capelles de l’església del
Patriarca, on es reprodueix la processó feta a
València el 1602 per rebre una relíquia de sant
Vicent Ferrer, o al doble retaule pintat per Joan de
Joanes a mitjan segle XVI per al Gremi de Pelaires,
conservat a l’església de sant Nicolau, on es repre-
senta la processó al Monte Gargano, totes elles
citades per Catalá Gorgues (Català, 2003: 13-14),
per no mencionar l’amplíssima bibliografia sobre
relacions de festes dels segles XVI, XVII i XVIII que
glossa, per exemple, Carreres Zacarés (Carreres,
1925), i que d’alguna manera podrien haver-se
configurat com a models llunyans per a les seues
invencions.
De fet, algunes d’aquestes descripcions detallen
pormenoritzadament cadascuna de les parts que
composen els vestits. És el cas del Ball de Tornejants
–format pel patge de gineta, tornejants, padrins i
patges de vares– que presentà el Gremi de Guanters
de València en la processó de 1738 i que apareix en
la Quinta Centuria de Joseph Ortí y Mayor, publica-
da el 1740. En ella s’evoca la indumentària que més
d’un segle després serviria Insa als Tornejants de
Sueca, Silla, Benifaió o l’Alcúdia (fig. 5). Però aques-
ta influència no només quedava reflectida en la roba
servida per aquesta roberia, sinó que va restar d’al-
guna manera convencionalitzada en l’imaginari visu-
al col·lectiu. Tenim el cas dels Tornejants d’Algemesí
que, tot i no haver llogat la seua roba a Insa, presen-
179revistavalencianad’etnologia
(fig. 4).- Ball de Nanos preparant-se al pati de la Casa. Anys 20-30
ta encara una estètica molt semblant a la ressenya-
da en aquelles narracions.
Moltes de les altres danses processionals que
han perviscut fins als nostres dies també han man-
tingut un mateix referent visual en la seua indu-
mentària al llarg dels diferents segles d’existència,
malgrat el seu caràcter efímer. Una excepció que
confirmaria aquesta regla seria, en tot cas, la del
Ball de Nanos o Cabuts que, si bé fa dècades es ves-
tien els seus balladors amb teles de cotó de dife-
rents colors, com encara ocorre per exemple a
l’Alcúdia, en l’actualitat han estat substituïdes en la
majoria de manifestacions per vestits de llauradores
i llauradors.
De la procedència de la majoria d’aquelles indu-
mentàries festives, però, poc sabem. Potser es trac-
ta de models que vertaderament són fruit de la ima-
ginació del moment i per això s’expliquen tan deta-
lladament, o potser es tracta de models heretats l’o-
rigen dels quals fins al moment ens és impossible
escorcollar. En aquest sentit, recordem, per exemple,
com en la proclamació de Ferran VI en València l’any
1746, s’elogià la inventiva en la interpretació d’un
ball: “portose con tan hidalga bizarría este Gremio
[el de Cordoners i Botoners], que al Oficial de él que
impuso con tan breves días a los Torneantes en la
destreza que se experimentó, le satisfacieron cum-
plidamente el trabajo que en ello tuvo, dándole
agradecidos el título apreciable de Maestro”.
Suposem, per tant, que si l’originalitat i l’atreviment
en el muntatge de danses per a esdeveniments d’a-
questa envergadura era un incentiu, moltes d’a-
questes que finalment han perdurat, o almenys, la
seua imatge o derivats, devien haver-se enginyat
durant els segles XVI, XVII i XVIII –tal vegada volent
recrear temps pretèrits des de la seua particular
180 revistavalencianad’etnologia
(fig. 5).- Els Tornejants de l’Alcúdia. 1948
visió– al caliu de l’entusiasme d’aquestes celebra-
cions. Tot el contrari del que ocorre al segle XX, on
el que més s’ha valorat ha estat precisament el man-
teniment inalterable d’aquestes tradicions, per
damunt dels inevitables canvis i evolucions detectats
en la indumentària i les coreografies, els quals no
arriben mai a afectar l’essència dels seus valors iden-
titaris.
No és fàcil establir una única línia en l’evolució
dels abillaments processionals. No ens valen les
poètiques interpretacions, generalment fantasioses,
que han dut alguns autors a remuntar-se a temps
remots –ibers o romans– per explicar el que només
tenim documentat a partir de l’Edat Moderna.
Desconeixem a ciència certa quin o quins motius
portaren a l’estandardització d’un model concret en
la roba de l’Apostolat –en el cas dels mantells
romans brodats que lluïen antigament–, en l’ús de
la indumentària a la romana –cuirassa i faldellí– i del
casquet amb plomes per a les danses de Pals (fig. 6)
o del Torneig i dels Volants portadors de l’anda, en
l’aparició de les faldes de gitanes per als Balls dels
Arquets, o en la utilització dels pantalons i bruses
de baieta pintats a ratlles per a les comparses de
Locos i les Moixiganges (Vidal, 1971: 125-130;
Llorente, 2001: 159-160; Thous, 1934: 52-54).
Aquesta darrera, almenys, pot tindre un origen
documentat, molt més recent, si fem cas a
Maximilià Thous quan diu que procedia de la famo-
sa sarsuela Jugar con fuego, composta per
Francisco Asenjo Barbieri en 1851, i amb llibret de
Ventura de la Vega, on els bojos del manicomi apa-
reixien vestits amb tela revinguda de matalàs a llis-
tes i barret orellut.
Els pobles i les festes
En analitzar, però, amb deteniment, la documenta-
ció de la Casa Insa, així com la conservada a alguns
arxius municipals en la secció de “Comptes de fes-
tes”, ens adonem de la importància que tenien
aquestos negocis de lloguer com a proveïdors i
sovint també com a regidors d’una indumentària i
una estètica que ha perdurat en moltes danses ritu-
als, almenys durant tot el segle XIX i bona part del
XX. Un fet que potser resulte sorprenent en l’actua-
litat, quan el més recurrent en aquestes manifesta-
cions tradicionals és la confecció exclusiva i particu-
lar per a cada element festiu.
No obstant això, no cal anar unes dècades molt
lluny per a comprovar que allò més habitual llavors
181revistavalencianad’etnologia
(fig. 6).- Els Bastonets d’Algemesí amb els vestits antics
era el lloguer de robes per a les processons i caval-
cades, però també per als quadres de balls popu-
lars, per a les Carnestoltes, per a les Falles, repre-
sentacions teatrals, Moros i Cristians o per a alguns
personatges de la Setmana Santa. En el cas de la
indumentària de les danses rituals, els canvis en el
gust, l’evolució de la moda i, sobretot, l’augment
de la capacitat adquisitiva, impulsaren ja en els hui-
tanta, al vent del desig de recuperació de patrimo-
ni etnogràfic, la voluntat de crear una roba pròpia,
només usada per al poble o festa en qüestió, en la
qual s’emprara sovint un teixit exclusiu que el dis-
tingira dels models usats en poblacions veïnes. Així
ocorre, per exemple, amb les dues colles de muixe-
ranguers d’Algemesí, clarament identificables pels
colors de la seua roba, o dels Negrets de l’Alcúdia,
abillats fins els anys setanta amb una indumentària
a la morisca llogada a Insa (fig. 7), i que a partir
dels huitanta canviaren radicalment per una brusa
ampla i uns pantalons llargs fets amb tela de ratlles
verdes i blanques transversals encomanada expres-
sament per l’aleshores regidor de Cultura com a
senya d’identitat del ball i també del poble. El
mateix cas es pot aplicar a alguns balls recentment
recuperats, com el dels Tornejants de Sueca i el de
l’Alcúdia, els quals per a aquesta nova etapa han
renunciat a la indumentària original servida dèca-
des enrere per la Casa Insa i han optat per la con-
fecció d’un disseny totalment diferent, en el cas de
Sueca inspirant-se en els Tornejants d’Algemesí
però afegint els colors propis de la seua ciutat, el
roig i el groc, i en el cas de l’Alcúdia, mantenint
182 revistavalencianad’etnologia
(fig. 7).- Els Negrets de l’Alcúdia. 1957
una estètica a la romana clàssica –amb cuirassa i
faldellí i casquet emplomat– però substituint l’antic
color encarnat pel blau i blanc al·lusius a la seua
patrona.
Fins els anys setanta del segle XX la informació
que ens aporten els Llibres de Processons és riquís-
sima i, si bé, per sí mateixa, no pot abastar la tota-
litat del fenomen festiu valencià, sí que es tracta
almenys d’un instrument fonamental, a completar
amb altres fonts i reculls bibliogràfics, que ens
documenta amb gran precisió la presència, evolu-
ció, i en alguns casos desaparició, de molts dels ele-
ments folklòrics –figures bíbliques, històriques i
al·legòriques, Misteris i Martiris, carros triomfals i
danses– aglutinats en les dues manifestacions cele-
bratives per a les quals Insa treballava principal-
ment: la Processó i la Cavalcada.
Aquesta segona, que tingué el seu últim
moment d’esplendor al final del XIX i principi del
XX, i que també era coneguda com la Degolla, se
celebrava generalment la vespra del dia gran. Era
un esdeveniment lúdic que fonamentava la seua
configuració típica o convencionalitzada en la del
Corpus Christi de València, tot i que cada poble va
adaptar els seus elements integradors als gustos,
interessos o disponibilitats econòmiques de cada
moment. Davall aquest terme genèric es pot tro-
bar una certa varietat tipològica que deriva en les
anomenades cavalcades artístiques, al·legòriques
o històriques –aquestes últimes incloïen personat-
ges coneguts de la història local, valenciana o
espanyola, com ara el rei En Jaume, els Reis
Catòlics o Cristòfol Colom–. També cal assenyalar
com algunes d’aquestes a principi del segle XX
esdevingueren autèntiques batalles de flors per
influència de la del cap i casal, llavors una de les
manifestacions lúdiques amb més renom del
calendari festiu valencià.
Aquestes Cavalcades solien comptar general-
ment amb un o dos Carros triomfals –dels quatre o
cinc que Insa conservava al pati–, els quals eren
capitanejats per una Reina de la festa, luxosament
vestida, acompanyada de dues cambreres. En ells
també podien figurar alguns xiquets vestits d’àn-
gels i alguns homes disfressats d’Indis per a condu-
ir-los. De la mateixa manera solien incloure en el
seguici al Capellà de les Roques, o Convidador de
la festa, vestit amb indumentària cerimonial i mun-
tat a cavall, al qual acompanyaven dos Momos i
dos Xiquets amb banderes, figures totes elles pro-
cedents del Corpus valencià. No podien faltar tam-
poc les Banderoles, reis d’armes abillats amb les
dalmàtiques quatribarrades, barba postissa i coro-
na de llautó, que enarboraven les banderes de la
ciutat, encara que alguns pobles tenien les seues
pròpies. En aquest seguici profà també podien
incloure’s alguns personatges bíblics de sabor molt
popular, com els tres Reis Mags seguits de tres
Criats, o els protagonistes de la Fugida a Egipte,
més coneguts com “La Burreta”. Animaven la car-
rera algunes comparses, com les dels Locos o les de
Moixigangues, variades i tradicionals danses rituals
que també ballaven a la processó i, per descomp-
tat, els Nanos i Gegants, tots ells acompanyats per
botargues que, estrafolàriament vestits, demana-
ven la voluntat als assistents. L’element regional
tampoc no faltava en aquestes celebracions i, per a
moltes d’elles es llogaven vestits de llauradors i
llauradores que després lluïen muntats sobre enga-
lanades gropes.
183revistavalencianad’etnologia
Molts d’aquests personatges, no cal dir-ho,
podien figurar tanmateix en les Processons, la
majoria de les quals comptaven amb un seguici
prou convencional, tot i el caràcter efímer d’alguns
dels seus elements, que podem descriure resumi-
dament de la següent manera: Apòstols,
Patriarques (Josué, Moisés, Noé, els Exploradors,
els portadors de l’Arca, Abraham, Isaac, David,
Aaron, Salomon i Melquisedec eren alguns dels
vestits més llogats), les dotze Tribus, Profetes,
Matrones i Cirialots eren els personatges més
comuns que encapçalaven la representació bíblica,
amb la qual es mostrava la història de la Salvació a
través d’un vertader Catecisme vivent. Amb ells
figuraven també els Martiris i Misteris, sent els de
santa Bàrbara, la Casta Susanna, sant Bernat i les
germanes i Adam i Eva els més demandats a la
roberia. I així mateix, un bon nombre de sants i
santes del devocionari popular local, com ara sant
Vicent Ferrer, sant Miquel Arcàngel, sant Martí i el
pobre, sant Joan Baptista, sant Antoni Abat i el
dimoni o sant Jaume acompanyat d’uns morets, i
les santetes Úrsula, Llúcia, Caterina, Filomena,
Isabel, Rita, Magdalena, més la Puríssima, la
Dolorosa i la Samaritana. Intercalats moltes vega-
des solien figurar alguns xiquets o xiquetes vestits
d’angelets, no faltant els Nanos i Gegants, algun
Carro de triomf, els Volants que conduïen l’anda
amb la imatge del sant, el Crist o la Mare de Déu i,
de manera destacada fins a les primeres dècades
de segle XX, un bon nombre de danses acompa-
nyades pels botargues.
Aquestes danses, que ja ho hem dit, podien
eixir tant a la cavalcada com a la processó, compar-
tien totes elles unes característiques comunes tant
pel que fa a la seua indumentària com a les coreo-
grafies i músiques interpretades. A Insa es llogaven
vestits per a danses “guerreres” com el Ball de Pals
i Planxes, també coneguts com Ball de Bastons o
Ball d’Indis –per la seua peculiar indumentària a la
romana tocada amb un casc emplomat–; el Ball de
Guerrers o el Ball d’Espases, característic per utilit-
zar aquesta arma en les seues evolucions; el Ball de
Porrots o d’Alcides, de caràcter marcial i amb una
plasticitat molt peculiar, i el solemne Ball de
Tornejants, els quals es distingien per enlairar des-
trament les seues varetes. També s’hi adquirien els
grotescos vestits de baieta per a les comparses de
Locos i Moixigangues, dues denominacions que en
alguns casos indicaven un mateix ball, tot i que no
era sempre així, ja que els vestits de Locos també
podien funcionar com a botargues o com a
Pegadors de la Degolla. Tanmateix, als arxius d’Insa
es pot resseguir el lloguer de danses tan curioses
com el Ball de Mariners, el Ball de Grecs, la Dansa
del Jardí o les Danses de Turcs o de Moros. Altres
ens són més conegudes i, fins i tot, algunes han
arribat als nostres dies gràcies a la seua popularitat
i arrelament a moltes contrades del territori, com
ara el Ball de Cintes o Vetes, el Ball d’Arets o
Arquets, la Dansa de Pelegrines o el Ball de la
Carxofa o Magrana. No falten els cavallets de car-
tró i els vestits de moros i cristians per a la cèlebre
Dansa de Cavallets, ni tampoc els vestits exòtics o
regionals per a les danses de Xinesos, Gitanos,
Escocesos, Amazones, Aragonesos, Catalans,
Andalusos, Llauradores i Llauradors o Vilatans, així
com altres danses molt més efímeres que es mun-
taven tan sols per a un any en concret i que
demostren el nivell d’inventiva, originalitat i capa-
184 revistavalencianad’etnologia
citat de coordinació demostrada per alguns mes-
tres de ball, com és el cas del dolçainer Marzal de
Gandia, qui durant els darrers anys del segle XIX
s’encarregà de l’organització de les seues festes
patronals, incorporant danses tan insòlites com la
de la Paella, la dels Pallassos, Vells,
Contrabandistes o Estudiants. La Dansa de la
Moma, en la qual es representa la victòria de la
Virtut sobre els Vicis, també es pot trobar en algu-
na anotació, així com diferents danses de xiquets o
xiquetes i danses de gremis, com les que es lloga-
ven per a Alzira en la segona meitat del segle XIX,
sense especificar-ne el nom. Però les danses més
nombroses abillades amb indumentària confeccio-
nada a la Casa Insa eren, sense cap mena de
dubte, les de Pastorets i Pastoretes, les quals
poden trobar-se en pràcticament la majoria de
pobles que llogaven la roba de les seues festes en
aquest establiment centenari.
I quines eren aquestes celebracions per a les
quals Insa treballà de manera més regular des dels
seus inicis? Doncs pràcticament totes aquelles que
integren el calendari festiu valencià. Si fem una
breu ullada als llibres de lloguer, trobarem que per
al gener se subministraven els abillaments per a la
cavalcada de Reis de pobles com Benissanó,
Burjassot, Castelló de la Plana, Godella, Real de
Montroi, Titaguas, Vila-real, Xirivella o per al Cercle
de Belles Arts de València, també per a les festes de
Sant Antoni Abat de Canals i Sant Vicent Màrtir de
Guadassuar. Al febrer, el volum de disfresses per a
les Carnestoltes de València i Sueca era d’allò més
destacat i, a partir dels anys trenta del segle XX la
indumentària valenciana per a les Falles gaudí
185revistavalencianad’etnologia
(fig. 8).- Personatges de la Passió de Crist
d’una atenció especial a la roberia. Seguia en el
calendari la celebració de la Setmana Santa i es llo-
gava roba tant per a alguns personatges que eixien
a les processons com per als protagonistes de les
dramatitzacions de la Passió que es feien a molts
pobles (fig. 8). Tampoc no faltaven els abillaments
per a les representacions dels Miracles de sant
Vicent, que no només es feien a València sinó
també a Algemesí, Almàssera, Meliana,
Montserrat, Oliva, Picanya o Xirivella. Després de
Pasqua, també es llogava roba per a les Festes de
la Mare de Déu de la Soledat de Xest i la Mare de
Déu del Castell de Cullera, i per a Sant Jordi se sub-
ministraven peces per a les festes de Moros i
Cristians d’Alcoi. En maig es treballava per a les
festes de la Santa Creu del Grau de València i de
Llombai, les del mes de Maria a Llíria, la Puríssima
de Benissa i la Mare de Déu dels Desemparats a
Gandia, entre altres. Un dels plats forts, per des-
comptat, era la celebració del Corpus Christi, no
tan sols a València, de la qual s’ha encarregat Insa
fins als nostres dies, sinó també a Albalat dels
Sorells, Alboraia, Albuixech, Alfafar, Alzira,
Benimàmet, Campanar, Llíria, Manises,
Massanassa, Mislata, Pobla de Farnals, Russafa,
Sagunt, Sedaví, Silla, Sueca, Torrent i Xàtiva.
En juny llogaven la roba de les festes de Sant
Joan de Massanassa, Sant Pere de Catarroja, La
Pobla Llarga i Torrent, i en juliol la de les festes del
Carme al barri del mateix nom de València, les del
Cor de Jesús a Albaida, el Crist de la Sang a
Tavernes de la Valldigna, sant Antoni al barri del
Raval de Catarroja i les de les santes Justa i Rufina
de Manises. Per descomptat, també en aquest mes
treballaven per a la Cavalcada de la Batalla de Flors
de València, i en arribar agost, proveïen de roba a
moltes festes patronals, entre elles les dels Cristos
d’Alboraia, Alcàsser, Aldaia, Benifaraig, Carcaixent,
Guadassuar, Mislata, Paterna, Polinyà, Ribarroja,
Silla i Sueca, també les de la Mare de Déu d’Agost
d’Alboraia, Benimàmet, El Grau o Russafa, les de
Sant Roc de Burjassot, sant Bertomeu a Alfara del
Patriarca, el Remei de Llíria, la Puríssima de
Massanassa i els Desemparats de Tavernes
Blanques. Setembre, en canvi, és el mes maredeuer
per excel·lència i al llarg d’aquest eren molts els
pobles per als quals es treballava, destacant
Alaquàs, Alfafar, Algemesí, El Puig, l’Alcúdia,
Massanassa, Moncada, Picassent, Puçol, Sueca,
Xirivella i Xiva, encara que també s’encomanaven
vestits per al Crist de Meliana i de Quart de Poblet i
per a les festes de Sant Miquel d’Alfara del
Patriarca, Catarroja i Llíria.
En arribar la tardor ens trobem amb molts
pobles que per a vestir les seues festes recorrien
així mateix a la roba confeccionada per Insa, festes
movibles com les de sant Josep d’Alginet o les de
santa Bàrbara de Benifaió i altres fixes com la de la
Mare de Déu d’Aigües Vives de Carcaixent o la de
sant Francesc de Borja a Gandia. Tanmateix, cal
recordar les del Crist de Carpesa, les de sant Lluc
de Xest, la Mare de Déu del Rebollet d’Oliva, el
Remei d’Alfara o les d’Albaida, Massamagrell,
Mislata, Burjassot o Rafelbunyol. Finalment, les
més tardanes en el calendari eren les dedicades el
huit de desembre a la Puríssima en Llíria i Tuéjar.
Totes elles han estat algunes de les festes ves-
tides per Insa durant quasi cent cinquanta anys,
moltes de les quals encara es poden reviure a tra-
vés de les peces que continuen engalanant la pro-
186 revistavalencianad’etnologia
cessó del Corpus Christi de València –curiosament
d’on procedeixen la majoria d’aquestes manifes-
tacions–, així com a través de l’empremta deixada
en els abillaments de nova confecció mantinguts,
amb més o menys fidelitat, pels diferents seguicis
locals que encara es conserven. Són també aque-
lles celebracions que, oblidades ja de la riquesa
folklòrica d’altres temps, poden ser almenys evo-
cades en tot el seu esplendor a través dels Llibres
de Processons de la Casa Insa, una eina que es
configura a partir d’ara com a fonamental per a
posteriors treballs que vulguen acostar-se a la
realitat de les festes valencianes dels darrers
segles.
BibliografiaALMELA Y VIVES, F. (1959): Toros. Guía del espectador,
Ediciones Gaisa, València.ARIÑO VILLARROYA, A., SALAVERT FABIANI, V.L., (dirs.) (1999-
2002): Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana,Bancaixa, València.
BURKE, P. (ed.) (2002): History and historians in the TwentiethCentury, The British Academy, Oxford University Press,Oxford.
CARBONERES, M. (1873): Relación y Esplicación Histórica de laSolemne Procesión del Corpus que anualmente celebra laCiudad de Valencia, basada en la que se publicó en el año1815 y ampliada con muchísimas notas en vista de loslibros manuales de concejos, clavería comuna, y otrosdocumentos del Archivo Municipal de esta ciudad,Imprenta de J. Doménech, València.
CARRERES ZACARÉS, S. (1925): Ensayo de una bibliografía delibros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino,València.
CATALÀ GORGUES, M.A. (2003): “El rollo de la procesión delCorpus”, Ajuntament de València, València.
Directorio Valenciano. Guía especial para las provincias deAlicante, Castellón y Valencia (1945): Publicado porAnuarios Bailly-Bailliere y Riera.
Guía de Valencia. Turística, comercial, urbana (1957): EdicionesGaisa, València.
HOBSBAWM, E., RANGER, T., (eds.) (2000): The Invention ofTradition, (1a ed. E.J. Hobsbawm, 1983), Canto,Cambridge University Press, Cambridge.
LOWENTHAL, D. (1998): El pasado es un país extraño, Akal
Universitaria, Madrid, (1ª ed. 1985, Cambridge University
Press).
MAIRAL, G. (2001): “Antropología de las ciudades históricas”,
en Revista de Antropología Social, núm. 10, Universidad
Complutense de Madrid, 9-15.
MARTÍ i PÉREZ, J. (1996): El folklorismo. Uso y abuso de la tra-dición, Ronsel Editorial, Barcelona.
MERIMÉE, H. (1985): El arte dramático en Valencia, 2 vols.,
Institució Alfons el Magnànim, València.
OLIVARES TORRES, E., MORENO, A., ROIG, E. (2006): El Bolerod’Algemesí. Cent anys del Ball de les llauradores,Ajuntament d’Algemesí, Algemesí.
Ordenanzas para el régimen y gobierno del Gremio de Roperosde la Ciudad de Valencia: aprobadas por S. M. y señoresdel Real y Supremo Consejo de Castilla (1819): En la
Imprenta y Librería de López, València.
ORTÍ Y MAYOR, J.V. (1740): Fiestas centenarias con que laInsigne, Noble, Leal y Coronada ciudad de Valencia cele-bró en el día 9 de Octubre de 1738 la quinta centuria desu Christiana Conquista. Referidas por Don Joseph V. Ortíy Mayor. Y dedicadas a la misma muy Ilustre Ciudad. EnValencia. Año MDCCXXXX, València.
PARDO PARDO, F., JESÚS-MARÍA, J.A. (2001): La música popu-lar en la tradició valenciana, Institut Valencià de la Música,
Serie Menor, 2, València.
PEDRAZA, P. (1982): Barroco efímero en Valencia, XXII Premio
“Senyera” 1979, Ajuntament de València, València.
PERIS ALBENTOSA, T. (2005): La cultura popular. Història de laRibera, vol. IV, Bromera, Alzira.
Real Sentencia dada en la Real Audiencia de Valencia entre eloficio de Sastres y Roperos: En que se declara, que lapossesion de hazer unos mismos Maestros Roperosropas de nuevo, y de viejo, es injusta, y nula (1652):
València.
SANCHIS GUARNER, M. (1978): La processó valenciana delCorpus / làmines de Fra Bernat Tarín i Juaneda (1913),
Vicent Garcia, València.
THOUS, M. (1934): “La Muixaranga”, en Valencia Atracción,
núm. 92, any IX, València, 52-54.
TRESCOLÍ, O., RAUSELL, X., OLIVARES, E. (2005): Vestir-se pera la festa. El ball de les Llauradores d’Algemesí,Ajuntament d’Algemesí, Algemesí.
TRESCOLÍ BORDES, O., PORRAS BORONAT, G. (2006): Velles inovelles. L’Alcúdia i les festes a la Mare de Déu de l’Oreto,
Ajuntament de l’Alcúdia, L’Alcúdia.
TRESCOLÍ BORDES, O., OLIVARES TORRES, E. (2009): “Les fes-
tes patronals de Cullera a través dels arxius de la Casa
Insa”, VIII Jornades d’Estudis de Cullera, Ajuntament de
Cullera, Cullera, 211-249.
187revistavalencianad’etnologia
LA ROBERIA CASA INSA
FLAMINIA GUALLART DE SAN FELIU*
SALVADOR CALABUIG I SORLÍ*
Introducció
Al setembre de l’any 2009 es va produir la donació
al Museu Valencià d’Etnologia dels fons de la robe-
ria Casa Insa, després d’un any de visites i negocia-
cions que van fer possible arribar a un acord entre la
Diputació de València i la propietat.
El Museu Valencià d’Etnologia ve treballant des
de fa uns anys, en la recuperació d’elements mate-
rials vinculats al comerç tradicional des del programa
“Oficis de ciutat i comerç tradicional” que porten a
terme Salvador Calabuig i Sorlí i Flaminia Guallart
de San Feliu, conservadors del MVE, (Museu
Valencià d’Etnologia). Des d’aquest programa s’ha-
via actuat en la recuperació, de diversos comerços,
tant de forma global com parcial; com en el cas dels
rètols de la joieria Nebot d’Alcoi dels anys 50, el del
Montepio de los dependientes de comercio dels
anys 30, de façanes com la de la cistelleria del carrer
del Músic Peydró de finals del segle XIX, mobiliari
com el taulell de paraigües El Diluvi o el de la pape-
reria Vila ambdós de finals del segle XIX, tots ells a
la ciutat de València, o la intervenció integral en
189revistavalencianad’etnologia
El programa de recuperació de comerços tradicionals del Museu Valencià d’Etnologia rescata els fons
d’un comerç emblemàtic de la ciutat de València, com és la roberia Casa Insa. El procés de desmuntat-
ge i trasllat dels diversos fons a les dependències del museu.
Palabras clave: Insa, roberia, comerç, indumentària, desmuntatge.
The recovery program of the Museum on traditional
trade, the funds of a trade symbol of the city of
Valencia as Casa Insa. The process of dismantling and
transfer of funds to various stays of the Museum.
Keywords: Insa, trade, clothing, wardrobe, disas-
sembly.
*Museu Valencià d’Etnologia, carrer de la Corona 36. 46003València. flaminia.guallart@dival.es; salva.calabuig@dival.es
comerços com la paqueteria Carbonell de 1940
situada a Russafa, la drogueria Albert, també a
Russafa, dels anys 30, un celler de Carcaixent dels
anys 20 o la farmàcia Murillo de València, una de les
obres emblemàtiques del Art Decó de la ciutat.1
Al temps, Oreto Trescolí Bordes i Enric Olivares
Torres duien treballant des de feia uns anys en els lli-
bres de Casa Insa per a diversos treballs d’investiga-
ció sobre la indumentària tradicional i festiva, pel
que coneixedors dels fons i de la labor de recupera-
ció que es realitzava des del MVE es van posar en
contacte amb el museu manifestant la seua preocu-
pació així com la de la propietària pel futur dels fons
de Casa Insa. Coneixedors de la importància de Casa
Insa i del seu patrimoni la reacció va ser immediata i
es van iniciar els contactes amb la propietat a l’abril
de 2008, concretant-se en un acord de donació en
el 2009, acord en el qual s’arreplega el compromís
de crear dins de les col·leccions del MVE el Fons
Casa Insa - Carmen Ferrés.
Actualment han finalitzat les labors de desmun-
tatge dels fons i s’inicia el procés de selecció, inven-
tari, catalogació, restauració i conservació dels
mateixos.
La roberia Casa Insa
Casa Insa és un comerç generacional i emblemàtic
de la ciutat de València. L’origen de Casa Insa està
en una de les primeres roberies2 de la ciutat, cone-
guda com Roberia Gimeno situada en el carrer de
Baix, prop de la plaça de Sant Jaume. Casa Insa va
arribar a ser la roberia més important, en ella es
guardava part de la memòria festiva, social i senti-
mental de la ciutat i de part de la Comunitat
Valenciana.
Per a veure l’evolució del comerç, consultar en
aquest mateix número de la revista l’articule de
Oreto Trescolí y Enric Olivares: Les festes vestides. El
paper de la Casa Insa en les tradicions valencianes.
L’actual propietària Donya Carmen Ferrés, a la
qual tot el món coneix com Carmen Insa, és besne-
ta del fundador i responsable de taller de confecció,
ha estat un referent en la confecció de l’indumentà-
ria de valenciana fins a la dècada dels 80 quan a poc
a poc anirà abandonant la seua activitat. En un
moment determinat el taller de donya Carmen es va
distingir per la cura en l’elecció de les teles, per la
confecció i les formes de la indumentària, en el seu
taller es van vestir la burgesia i gran part de les falle-
res majors de la ciutat.
En els anys 80 va començar la baixada de casa
Insa, l’aparició de botigues especialitzades en indu-
mentària valenciana, la proliferació de les botigues
de lloguer de disfresses, l’escassa renovació dels fons
de la casa, el canvi en les talles dels possibles clients,
va inutilitzar gran part dels materials i l’alt cost de
manteniment va obligar a tancar part d’aquesta sec-
ció, encara que Casa Insa va seguir treballant els
adornaments, domassos i decoracions. És al 1996,
després de prop de 70 anys de treball ininterromput
quan Dª. CarmenFerrés, es va jubilar. Dª. Carmen ha
acudit diàriament a la casa, i continuant la posada a
190 revistavalencianad’etnologia
1 El programa s’inspira en la recuperació que des del MNATP (Museé National desArts et Traditions Populaires), actual MUCEN(Museé des civilisations de l’Europe et de la Mediterranée ), es realitza en els anys 70 al 90 del passat segle a França, programes ques’intensifiquen sobretot a partir de la remodelació del barri dels Halles a Paris, davant la desaparició de part del comerç tradicionalde la ciutat. 2 La paraula roberia, roperia en castellà, és descrita al diccionario català-valencià-balear com “Establiment on es llo-guen vestits per a usar-los temporalmente”.
punt de la roba, tot i la baixa activitat, només tren-
cada en moments puntuals com la preparació del
Corpus de la ciutat, els Bultos de Sant Vicent o la
festivitat dels Reis Mags, açò ha permès que els fons
s’haja mantingut en òptimes condicions de conser-
vació.
Els espais
Casa Insa aquesta situada en una casa palau del
segle XVII a partir d’una estructura probablement
anterior. Un habitatge situat al número 48 del
carrer de Baix limitant amb el carrer de Teneries i
amb un edifici amb entrada al carrer En Borràs, la
casa s’articula al voltant del pati. A l’antic jardí, en
la part del darrere de la casa, envoltat per una
tàpia, es va construir a la fi del segle XIX un edifici
industrial.
L’edifici ha patit nombroses reformes, la mes
important de les quals hagué de realitzar-se a prin-
cipis o mitjans del segle XIX adequant els espais
d’una casa senyorial al seu ús com fabrica de ven-
talls. A l’arribar el comerç Casa Insa en 1889 l’es-
tructura anterior es va respectar, encara que a prin-
cipis del s. XX a causa de la pujada del negoci es
van eliminar les habitacions del primer pis per a
ampliar l’espai de magatzem. Després de la guerra
civil es van canviar els paviments dels salons de la
planta noble. La riuada de 1957 va afectar a la plan-
ta baixa arruïnant molts materials allí dipositats,
quedant afectades les viguetes de fusta de l’entre-
191revistavalencianad’etnologia
El taller de Casa Insa als anys 30.
sòl, reforçat posteriorment amb estructures de
ferro. L’estat actual de l’edifici és molt bo amb l’ex-
cepció d’algun problema d’humitats en una menu-
da àrea de la coberta.
La façana, del segle XVIII, conserva molt bé el
seu aspecte amb entresòl de reixes arrodonides
sense angles i les gran balconades de les obertures
del pis principal. Un gran portal de pedra llaurada
condueix al vestíbul, ens trobem amb la disposició
dels interiors de les cases pairals valencianes que
arranca en el segle XV. (SIMO, T., 1983: 136-137)
d’ell arranquen les dues escales que donen accés en
l’entresòl al que hagueren de ser dependències de
servei i posteriorment habitatges de la família García
Ferrés. Al voltant del pati es troben les antigues qua-
dres accedint a elles per una rampa descendent,
reconvertides en magatzems i taller. Allí s’executa-
ven tasques de fusteria i treballs de metalls per als
accessoris de les indumentàries, també s’emmagat-
zemaven gegants i estructures portants dels matei-
xos. En l’antiga cotxera es guardaven els gegants,
inclosos els de la processó del Corpus avui custodiats
en la Casa de les Roques. També en unes prestatge-
ries de fusta que cobreixen els murs i en un altell, les
més de 50 caps de nanos. En uns armaris de gran
grandària,es conserven banderoles i altres elements
ornamentals.
L’escala de la dreta que dóna accés a un dels
habitatges de l’entresòl, és l’escala noble per la qual
s’accedeix al primer pis, allí trobem un menut vestí-
bul que dóna pas als espais d’aquesta planta. A l’es-
querra la que hagué de ser l’estada principal con-
vertida en taller de costura, amb bancs de treball,
màquines de cosir i cadires baixes on fins a 15 per-
sones confeccionaven o reparaven les peces d’indu-
mentaria. Un gran armari guarda pedaços i peces
de tela, altre menut, un rellotge dempeus i tres
còmodes completen el mobiliari. Els murs estan
decorats amb gravats del s. XIX amb escenes de
l’antiguitat i algun personatge satíric i amb nom-
brosos premis concedits a Donya Carmen i al seu
pare. En un dels murs grans prestatgeries fins al sos-
tre guarden fardos de roba i teles; una escultura
d’escaiola d’En Joan Ferrés presideix l’estada. La
sala guarda darrere d’una menuda porta i uns empi-
nats graons amb ceràmiques del XVIII, una menuda
estanca amb una fornícula en un dels seus costats
que pel que sembla va fer les funcions d’Oratori en
un extrem de la sala l’accés a una zona privada,
192 revistavalencianad’etnologia
Façana de la roberia al carrer de Baix.
altra gran sala utilitzada per la família com zona de
descans i menjador.
Des del taller també s’accedeix a la botiga, l’es-
pai on es llogaven les peces, un gran taulell enfront
d’un menut emprovador i els murs envoltats de
prestatgeries, en els quals es col·locaven les peces de
lloguer cobertes amb grans cortines de llenç. En el
centre grans calaixeres de fusta amb calaixos a
banda i banda contenint accessoris. Aquesta estada
comunica amb l’anomenada Sala de corte, allí en
una gran taula, es tallen les teles de l’indumentària i
dels adornaments, els murs també estan envoltats
de prestatgeries fins al sostre cobertes per grans
llenços, en aquesta estança es guardaven peces d’in-
dumentària i barrets, també les teles i complements
amb les quals es confeccionaven els vestits de valen-
ciana. En un angle l’emprovador, tapissat i decorat
als anys 60 amb teles i mobles de Mariano García.
En les seues parets pengen fotografies dedicades de
les nombroses falleres majors i de personatges, com
la duquessa d’Alba, per als quals donya Carmen ha
realitzat peces. Un menut despatx completa la distri-
bució de la planta.
Des del vestíbul s’accedeix a un distribuïdor que
comunica amb la zona privada de descans i amb una
gran cuina des d’allí també s’accedeix a la planta
superior. Una estreta escala condueix a dos espais de
servei, una zona de rentat amb grans piles i moder-
nes llavadores, una gran llar i les taules de planxa; a
altre nivell un distribuïdor dóna accés al rebost, un
espai cobert obert al pati per un dels seus costats.
Pujant uns graons s’accedeix als porxos, a un costat
està l’anomenat cuarto de la Virgen. En aquesta
zona es trobaven dependències per a allotjar a visi-
tants i familiars amb diverses habitacions. En una
d’elles una capelleta amb la Mare de Deu del Carme
va donar nom a l’estança. Posteriorment es van
derrocar els paredats, ja que l’expansió del negoci va
fer necessari habilitar més espais per a magatzem,
en les prestatgeries i armaris que cobreixen els seus
murs, es guardava indumentària teatral i festiva.
Els porxos són tres grans estances on se succeei-
xen armaris i prestatgeries, en la primera d’elles, al
centre, grans calaixeres obertes a banda i banda,
contenen barrets, botons, accessori, ferratjes, comp-
tes i material de pasamaneria; d’allí parteix una esca-
la amb barana d’obra que comunica amb una
menuda terrassa en el terrat. La segona estança
també té coberts els murs amb armaris i prestatge-
ries allí es guardaven part de l’atrezzo teatral (espa-
ses, altres armes i accessoris) i el calçat. Llargs cor-
dells recorren l’estança en la qual s’obrin vans sense
cobrir. Aquest era el lloc on es posava la roba a asse-
car després del seua rentat, des del gran ventanal
tancat per una reixa s’accedia al sistema de trans-
port que comunicava els diferents nivells, una corrio-
la i grans cistells d’espart servien per a pujar o baixar
els materials. En el centre de la sala diversos conte-
nidors arreplegaven els materials més antics i
preuats de la Casa. El Bagul d’Insa era el triat per a
guardar les peces mes delicades, sedes del XIX, casa-
ques del XVIII, teles brodades i uniformes de maes-
trante. També l’antiga Arca de l’Aliança del Corpus
plena d’emblemes de cartó pedra, llauna i fusta dels
personatges de la processó. En la tercera estança
grans armaris i prestatgeries guardaven cascos i
armadures, cuirasses, espases, la indumentària del
Corpus i els seus accessoris, corones, espases. En la
coberta s’obrin claraboies que proporcionen llum i
ventilació.
193revistavalencianad’etnologia
Un espai amb prop de 850 m2 útils distribuïts en
les diverses plantes, més 100 m2 en el pati i el ves-
tíbul. Segons Trini Simó: “Aquesta és una casa
modèlica pel seu estat de conservació, sense retòri-
ques, sense somnis de velles glòries que s’enyoren i
que perviven lànguidament, sense lliçons culturalis-
tes, ni de bon tros amb voluntat monumental, l’edi-
fici viu” i “respira” en la realitat de cada dia. En l’ac-
tualitat hi ha instal·lat un magatzem i roberia de ves-
tits, de gran vitalitat. (Simó, 1983: 136-137)
Els fons
El global dels fons rescatats de casa Insa està consti-
tuït per mobiliari, documentació gràfica i escrita i
indumentària, sent aquesta la part més voluminosa.
A continuació presentem una breu relació dels fons
segons classificació inicial sobre la base de la seua
funció.
Indumentària festiva religiosa
Dins de la indumentària festiva destaca per volum la
destinada a les diferents festes religioses i entre elles
per importància i presencia la festa del Corpus.
La celebració d’aquesta festa es repetia en nom-
brosos pobles valencians, Cullera, Alzira, Gandia,
Alfafar, Alboraia, Sueca... per això en Insa es tenien
diversos Corpus complets. S’han recuperat diversos
centenars de vestits del segle XIX i principis del XX, i
altres elements com l’antiga Arca de l’Aliança,
al·legories dels evangelistas de Josué i les dones san-
tes, cirialots, els estendards i les armes de la ciutat.
És necessari esmentar que la indumentària del
Corpus de la ciutat està constituïda per més de 400
vestits i part dels elements, com gegants i nanos
segueixen sent propietat de Casa Insa, que els cus-
tòdia i realitza la posada a punt abans i després de
la celebració. El Corpus de la ciutat no formarà part
del fons del MVE, segueix en propietat de la família
Insa, cedit cada any a l’Ajuntament i en part exposat
en la Casa de les Roques.
Altres elements que han passat als fons del MVE
són l’indumentària i elements vinculats a festivitats i
danses processionals empleats a La Ribera, La Safor,
L’Horta, Camp de Turia, La Costera, tals com basto-
nets, porrots, pastorets, arquets, moixarangues,
miracles de San Vicent, indumentaria de les santes
dones, santets, angelets, elements de llanda del s.
XIX que portaven els personatges de les processons
per a facilitar la seua identificació, a més d’uns cin-
quanta de caps de nanos d’un període que va des
de finals del s. XIX fins als anys 60. També 8 gegants
complets i la seua indumentària dels anys 50, 21
mans, 17 caps, 19 estructures i indumentària diver-
sa de gegants des del s. XIX a la fi dels anys 60, a
més d’uns 20 vestits de Reis Mags, túniques, capes i
corones de les dècades dels anys 30 a 60.
Indumentària festiva profana
Dins d’aquesta secció, destaquen els fons relacionats
amb les cavalcades. Des d’Insa es realitzaven moltes
de les cavalcades de la ciutat de València, de dife-
rents comarques i de Castelló com la cavalcada del
Pregó i els Cavallers de la Conquesta. D’aquestes
celebracions hi ha nombrosos vestits i altres ele-
ments. Són destacables els fons arreplegats vinculats
a la festa de Moros i Cristians d’Alcoi i altres pobla-
cions, amb els vestits dels Boatos d’algunes capita-
nies i alferecies.
També destaquen vestits i elements decoratius
vinculats a cavalcades històriques de la ciutat de
194 revistavalencianad’etnologia
València com la cavalcada històric foral celebrada en
1891 organitzada per Lluis Tramoyeres. O la d’exal-
tació valenciana que Lo Rat Penat va organitzar en
1899. També la de la Coronació de la Mare de Deu
dels Desemparats de 1923, la del segon aniversari
de la proclamació de la República en 1933 celebra-
da a Madrid o la del centenari de la canonització de
San Vicent Ferrer en els anys 50 del passat segle.
Entre l’indumentària festiva profana també ha pas-
sat a formar part dels fons diversos vestits de jockei
de la fira de Juliol dels anys 1910 – 1920 i vestits dels
timbalers de la ciutat del s. XIX i elements d’adorn
de timbals i trompetes.
Indumentària de disfressa
Indumentària de disfressa des de finals del XIX fins
als anys 60 del s. XX, el gruix del fons ho conformen
peces dels anys 1940-1950 a més de màscares de
carnestoltes del segle XIX i principis del XX.
Indumentària teatral
A casa Insa es confeccionava el vestuari de moltes
obres teatrals, sarsueles, revistes. En els llibres de
registre de Juan María Gimeno apareixen referències
a l’activitat registrada pel seu pare al voltant de l’in-
dumentària del teatre Principal. Ja en els primers lli-
bres de registre s’estableix la diferència entre llibres
de processons i llibres de teatre. La roba teatral
d’Insa era utilitzada tant per companyies estables
com llogada per grups d’actors aficionats de pobla-
cions molt diverses. Els vestits vinculats al teatre són
un percentatge molt elevat dels fons, cronològica-
ment abasten des de finals del XIX fins als anys 60
del segle XX.
La companyia d’Enrique Rambal es vestia a casa
Insa i amb ella existia una relació especial, per a ell
es van elaborar nombrosos vestuaris com els luxosos
de don Juan Tenorio. També es va fer el vestuari d’al-
gunes pel·lícules dels anys 40: La Dolores, El
195revistavalencianad’etnologia
Personatges de la processo d'un poble sense identificar amb indumentaria de Casa Insa ca 1920.
Huésped del sevillano, La última falla, La gitanilla y
Entre barracas. Aquests vestuaris romanien a casa
Insa i també es llogaven a altres companyies.
També s’ha rescatat roba militar del regiment
de husars de la Princesa de 1923 que s’utilitzava
per als cors de la sarsuela Luisa Fernanda, així com
algunes peces excepcionals com els vestits de l’es-
trena a València de la Corte del Faraón, o un vestit
de finals del segle XIX de la representació de
Lohengrin, o vestuari de revista dels anys 30 del
passat segle.
Indumentària tradicional
Entre els nombrosos vestits d’indumentària tradicio-
nal valenciana, la majoria d’ells confeccionats en els
tallers de la casa, destaquen prop d’un centenar de
vestits de llauradora de les dècades dels anys 20 i
30, confeccionats amb espolins artesans, alguns
d’ells van participar en la setmana valenciana de
l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. També
es rescaten nombroses faldilles de seda i comple-
ments de vestit de llauradora, mocadors i davantals
de mitjan del segle XIX. Faldilles i saies del s. XIX de
les comarques d’interior valencianes (la Serrania, la
foia de Bunyol). Vestits masculins de torrentí del
segle XIX i dels anys 20, saragüells, vestits de caste-
llonenc/a dels anys 20 a 50, barrets tradicionals des
de finals del s. XIX als anys 30 i indumentària d’al-
tres regions com ara vestits d’aragonesos, andalu-
sos, castellans, etc.
Indumentària militar
Uniformes d’husars, granaders, alguns d’ells del
regiment de la Princesa de l’any 1923, abrics, roba
militar de cavalleria dels anys 20/30 i 40, cascos i
barrets militars, vestits de gal·la de policia, guàrdia
civil, casaques de gal·la amb entorxats i brodats, una
armadura, cascos d’uniformes històrics, més d’un
centenar d’espases de principis del s. XIX a principis
del XX i uniformes de mestrants de cavalleria i d’or-
dres militars de començaments del s. XIX. Tota
aquesta indumentària era utilitzada en representa-
cions teatrals i cavalcades.
Altra indumentària
Prop de quinze vestits de torero (taleguillas, jaque-
tes, jupetins) del segle XIX. Indumentària eclesiàsti-
ca, autèntica, utilitzada en representacions teatrals o
seguicis de cavalcades, on destaquen els abrics
talars, i els barrets, així com algunes casulles del s.
XIX. També trobem en aquest conjunt, roba de
carrer i barrets masculins i femenins de les dècades
dels anys 20, 30 i dels 60.
Documentació
Es recupera part de la documentació de l’empresa,
informes, albarans, factures, i els llibres de registre
des de finals del XIX que permetran als investigadors
analitzar l’evolució del comerç, de les festes valen-
cianes i completar aspectes de l’activitat teatral. En
196 revistavalencianad’etnologia
Na carme Ferrés en la sala de tall.
el fons documental s’integra l’arxiu de l’actor
Enrique Rambal. Figurins teatrals, dissenys de vestits.
Patronatje des del s. XIX, als anys 40.
En aquests moments hi ha en marxa dues inves-
tigacions a partir de la documentació de Casa Insa
una sobre l’evolució de les festes en diferents
comarques valencianes i sobre la propia casa Insa,
que des de fa dos anys porten a terme Oreto tres-
colí Bordes i Enric Olivares Torres i altra sobre la figu-
ra i el teatre d’Enrique Rambal per part de Francisca
Ferrer.
Entre la documentació també s’arrepleguen
diversos llibres i revistes com la revista Valencia
Atracción, diversos volums enquadernats amb els
primers números i diversos centenars solts. Un
volum de La Ilustración española i americana.
Diversos volums de revistes teatrals com El teatre,
Teatro y ilustración, Le teatre i Teather de finals del
s. XIX i principis del XX, 4 volums de la revista
Hogar dels anys 40, revistes d’indumentària i de
disfressa franceses i austríaques de principis del s.
XX i revistes de festes de les dècades dels 30, 40,
50 i 60 del segle XX, així com alguns llibres d’a-
trezzo.
Documentació gràfica
Fotografies vinculades a la família, al comerç, al
taller, a l’indumentària teatral, a les representacions
i a la indumentària de valenciana. Más de 2000
fotografies entre les quals destaquen documentació
197revistavalencianad’etnologia
Sala de la roberia Insa.
referida a festes valencianes com les falles, fira de
juliol, moros i cristians, carnestoltes i cavalcades a
més de fotografies de representacions teatrals i
algunes de la mateixa temàtica de gran format de
Barberá Masip.
Mobiliari
Part del mobiliari que conforma casa Insa, el taller de
costura, l’emprovador i taulells d’atenció al públic,
taules i bancs de treball, calaixeres, armaris i prestat-
geries, a més d’elements emblemàtics com el retol
de la tenda, els fanals de l’entrada de forja, brasers,
pitxers ceràmics, safes i útils de cuina.
Desmuntatge
El desmuntatge s’inicià a l’octubre del 2009, prèvia-
ment s’havien planificat les diferents fases de treball.
Al constatar l’interès que oferien els diferents fons
va quedar palèssa la necessitat d’establir un ordre de
treball, es va decidir iniciar el desmuntatge per indu-
mentària i complements, continuar amb documen-
tació i finalitzar amb el mobiliari, per a això es va
dotar cada estança amb unes sigles entenent cadas-
cuna de les habitacions com contenidors dels fons,
posteriorment es realitzà un llistat provisional on
cada objecte va ser marcat amb un número correla-
tiu a partir del número u.
La primera part del desmuntatge es va centrar
en la planta baixa, començant per la cotxera PB1 en
aquesta estança estaven dipositats, entre altres
objectes, els gegants i el nanos, cada objecte va ser
embalat i numerat, la mateixa correlació de números
es va utilitzar per a les caixes on eren dipositats
diversos objectes, reflectint en el llistat que contenia
cada caixa. Totes les setmanes es realitzaven trasllats
a les sales de reserva del MVE a Bétera on eren dipo-
sitats els fons embalats. Es va actuar de forma siste-
màtica i per ordre d’habitació fins a buidar la planta
baixa pel que la següent intervenció va ser a les
antigues cuadres PB2, que actualment a més de
magatzem fa les vegades de taller.
Finalitzat el buidatge en PB es va accedir a la
planta primera, en ella es distingeixen 4 estances a
intervenir, la tenda PP1, la sala de corte PP2, l’em-
provador PP3 i el taller PP4. El volum dels fons és
tal que es decideix canviar el sistema d’inventariat,
doncs no resulta viable l’etiquetatge individual, a
partir d’aqueix moment s’enumeren les caixes con-
tinuant amb la successió de nombres correlatius
anterior i fent constar en el llistat el número de ves-
tits de la mateixa tipologia que conté la caixa o bé
donant una molt breu descripció de les peces que
conté.
S’inicia el buidatge de l’antiga tenda PP1 però
abans de finalitzar el treball es ralenteix degut al fet
que casa Insa comença els preparatius de reis.
De la mateixa manera que s’havia fet en PB amb
elements destacats, com els nanos i gegants, se
segueix fotografiant in situ els vestits i elements
d’indumentària més excel·lents, com són les peces
198 revistavalencianad’etnologia
Els treballs de desmuntage.
guardades en l’emprovador PP3. Abans de conti-
nuar és necessari matisar que en aquests moments
el volum de roba és tal que es decideix fer una
selecció de totes aquelles peces que manquen d’in-
terès per al Museu bé per proximitat en el temps bé
per l’elevat número de repeticions de la mateixa
peça, en aquests cas es conservava per al museu al
voltant d’una desena. Totes les peces seleccionades
van ser donades al Museu de la Festa d’Algemesí
que prèviament havia manifestat el seu interès i
amb el qual es mantè un conveni de col·laboració,
en total van ser donades prop de 2000 peces i altres
500 van ser donades a Caritas. Cal esmentar alguns
materials que degut al estat de conservación irrecu-
perable i a la seua falta d’interes van ser retirats
definitivamente.
Finalitzada la PP es va passar a l’Andana o
Cambra, PA on es va seguir la mateixa metodologia.
El treball es va interrompre en diferents ocasions,
coincidint sempre amb diverses festivitats com pas-
qua, setmana santa, falles i Mare de Deu ja que en
les dates anteriors a cada festivitat casa Insa reprenia
la seua activitat.
Finalment el volum dels fons de casa Insa es
quantifica en unes 2000 fotografies unes 30 caixes
de documentació variada, tot això dipositat en el
MVE i més de 700 caixes i diversos objectes i mobi-
liari dipositats a Bétera.
Magatzematge
Un dels primers problemes que es plantegen és el
gran volum de materials i el seu emmagatzematge
en les sales de reserva. Es va decidir, coordinada-
ment amb la dirección del museu i la unitat de fons
habilitar un espai als magatzems del museu a
Bétera. Allí es dipositarien la indumentària, mobi-
liari i objectes. Les fotografies i gravats i altres
materials impresos es dipositarien en el gabinet
iconogràfic del MVE i la documentació, llibres i
revistes en la Biblioteca-Centre documental del
museu.
Les sales de reserva del museu ocupen en l’an-
tic recinte del Psiquiàtric de Bétera, tres pavellons,
una nau industrial i altre espai amb prop de
4000m2. L’espai destinat al fons Casa Insa-Carmen
Ferrés és el primer pis del pavelló 3, un espai lineal
amb prop de 400 m2, dividit en dos per la caixa de
l’escala, diàfan i amb dues habitacions en un dels
seus extrems.
Un espai intervingut, en el qual es van derrocar
els murs, es va igualar el sostre, es va instal·lar un
sistema d’il·luminació i es va col·locar un pis en les
dues habitacions. Per a adequar l’espai seria neces-
sari completar el pis i encegar part de les finestres.
L’espai està actualment ocupat en part amb mate-
rials del Museu de Prehistòria, materials que seran
traslladats pròximament a altres pavellons. Aquesta
ocupació va impedir l’emmagatzematge de tots els
materials. Una vegada ple l’espai del pavelló 3, es
va habilitar provisionalment un espai en la nau
199revistavalencianad’etnologia
Faldilles de llauradora, s. XIX.
industrial fins que siguen traslladats els materials
arqueològics
Es va procedir a la compra de penja-robes
mòbils i extensibles i en una de les habitacions del
fons la unitat de col·leccions va realitzar una
instal·lació provisional que permet la col·locació de
les peces. Es contempla la col·locació de prestatge-
ries metàl·liques desmuntables i grans taules de
treball.
L’elevat cost dels contenidors de tèxtils obliga
circumstancialment a habilitar solucions senzilles i de
baix cost que permeten emmagatzemar els fons
complint les mínimes condicions de conservació.
Conclusió
Una vegada posat a punt el magatzem i equipat
amb els contenidors adequats es procedirà a la
selecció dels materials que comprenen el fons Casa
Insa-Carmen Ferrés. La documentació i les fotogra-
fies dipositades en el museu seguiran el procedi-
ment habitual de neteja, inventari, classificació,
escanejat i catalogació. Els materials dipositats a
Bétera seran igualment inventariats, es procedirà a
desembalar els fons i realitzar una selecció dels
mateixos que s’incorporaran a l’inventari. Les peces
repetides formaren part de dipòsits que s’oferiran a
museus locals o temàtics que manifesten interès per
les mateixes.
El fons Casa Insa-Carmen Ferrés es constitueix
doncs com un referent imprescindible per a l’estudi
de la indumentària popular, teatral i festiva de la
nostra Comunitat, un tresor custodiat durant mes
de 150 anys per la família Insa i els seus descen-
dents, que generosament ha estat donat al Museu
València d’Etnologia.
BibliografíaARAZO, M.A., JARQUE, F. (1986) Barrio del Carmen. Valencia
Ajuntament de València. València. pp 62-68.ARAZO, M.A., JARQUE, F. (1991) Tiendas Valencianas.
Generalitat Valenciana. Conselleria d’Industria, Comerç iTurisme. València.
BARRACA DE RAMOS, P. (1999) El molino de chocolates”ElIndio”. Anales del Museo Nacional de Antropología. Nº IV.Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Madrid. pp173-194.
CÁMARA BELLO, C. (1999) La fábrica de chocolate El Indio.Anales del Museo Nacional de Antropología. Nº IV.Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Madrid. pp195-209.
CARRERAS I VERDAGUER, C. (2006) El comerç. Tradicionari.Enciclopedia de la cultura popular de Catalunya. Vol II.Enciclopedia catalana. Barcelona. pp 198-242.
CORBIN FERRER, J.L. (1999) Historia y anecdotas, Barrio delCarmen. Federico Domenech S.A. València. pp132-136; pp199-201.
GIL SANCHEZ, F. (1987) El establecimiento tradicional alicanti-no. Cámara de Comercio, Industria y Navegación deAlicante. Alacant.
GUTIERREZ, A., LOECHES, J., RICO, JC., (1999) Chocolateria ElIndio, análisis de una exposición. Anales del MuseoNacional de Antropología. Nº IV. Ministerio de Educación,Cultura y Deporte. Madrid. pp 211-230.
LICERAS FERRERES, M.V. (2008) Indumentaria valenciana, siglosXVIII-XIX. Carena Editors S.L. València.
LLOBREGAT, E.A., JARQUE,F. (1978) El Corpus de València.Col·lecció Imatges. Tres i Quatre. Eliseu Climent, Editor.València.
SAN ROMAN, J. de (1985) “El comercio tradicional” En AA.VV.Madrid, Objetivo Cultural. Madrid.
SIMO, T. (1983) Valencia Centro Historico. Guia urbana y dearquitectura. Institucio Alfons el Magnanim. DiputaciónProvincial de Valencia. València. pp 136-137.
TRESCOLÍ BORDES, O., OLIVERES TORRES, E. (2009): “Les fes-tes patronals de Cullera a través dels arxius de la CasaInsa” VIII Jornades d’Estudis de Cullera, Ajuntament deCullera, Cullera.
VV.AA. (2007) Necotium XIX, XX, XXI. Comercio e industria enZamora. Museo Etnográfico de Castilla y León. Zamora.
VENTOSA I MUÑOZ, S. (2006) La indumentaria tradicional.Tradicionari. Enciclopedia de la cultura popular deCatalunya. Vol I. Enciclopedia catalana. Barcelona. pp 222-237.
200 revistavalencianad’etnologia
Preliminares
La música en Guinea Ecuatorial está integrada en
la vida y es una música funcional, al servicio de la
comunidad. No hay un escenario para el arte, sino
la vida misma. Así, los hitos importantes en las
fases vitales y finalmente la entrada en el mundo
de los antepasados son grandes ocasiones de las
que la música forma parte y dentro de los ritos,
tiene una función mediadora entre la comunidad y
todo el mundo espiritual. Los mismos instrumen-
tos constituyen objetos sagrados y forman parte
de la cadena de intermediarios para conectar con
la fuerza vital que impregna toda la realidad. En
los ritos de iniciación, en los funerales, en las dan-
zas `ndòng `mbàà o ákòmà mbàà (fang), en la con-
sagración de un nuevo cayuco (bubis), en la ivan-
ga, o mekuio (ndowe), en el rito del bönkó (fer-
nandinos), en el baile del dadjì (annoboneses) en
la danza ndzanga (bisío), la música juega este
papel mediador.
201revistavalencianad’etnologia
EL VIAJE DE UN TAMBOR.ÁFRICA DE IDA Y VUELTA EN ANNOBONESES Y
FERNANDINOS. INSTRUMENTOS MUSICALES DEGUINEA ECUATORIAL
ISABELA DE ARANZADI*
La música en Guinea Ecuatorial está integrada en la vida y es una música funcional, al servicio de la
comunidad. No hay un escenario para el arte, sino la vida misma. Así, los hitos importantes en las
fases vitales y finalmente la entrada en el mundo de los antepasados son grandes ocasiones de las
que la música forma parte y dentro de los ritos, tiene una función mediadora entre la comunidad y
todo el mundo espiritual. Los mismos instrumentos constituyen objetos sagrados y forman parte de
la cadena de intermediarios para conectar con la fuerza vital que impregna toda la realidad.
Palabras clave: etnomusicología, fang, bubis, Guinea Ecuatorial.
The music in Equatorial Guinea is integrated to the life
and is a functional music, to the service of the
community. There is no a scene for the art, but the life
itself. This way, the important milestones in the vital
phases and finally the entry in the world of the
forbears they are big occasions of that the music
forms a part and inside the rites, it has a mediating
function between the community and the whole
spiritual world. The same instruments constitute
sacred objects and form a part of the intermediaries'
chain to connect with the fuerzavital who impregnates
the whole reality.
Key words: ethnomusicology, fang, bubis, Equatorial
Guinea.
* isabeladearanzadi@gmail.com
La comunicación a través de los bosques, tanto
en la isla, como en la parte continental, es una
necesidad que ha generado la construcción y el len-
guaje de ciertos instrumentos como el tronco vacia-
do `nkúú, el poderoso cuerno tông `mvùù de los
fang, la trompeta umbanda (ndowe), la trompeta
bubi mpotótutu, y la flauta de calabaza bötuttú,
que se emplean para convocar a los miembros del
poblado a distintas ceremonias, dar noticias o seña-
les o convocar asambleas.
El sonido es un importante elemento en los
ritos y se emplea como puerta que abre el paso al
mundo espiritual. Las sonoridades diversas que se
obtienen con los elementos naturales de su entor-
no, se captan y se interpretan como el lenguaje de
los seres invisibles y de los espíritus que animan
todas las cosas. Los materiales del bosque (vegetal
y animal), se utilizan en su variedad, por su forma,
color, densidad o dureza así como por el resultado
sonoro que se quiere obtener. La madera en sus
múltiples tipos de densidad (òlòng, èbeñ), se usa
para construir los tambores idiófonos (`nkúú entre
los fang, mpfhul entre los bisío o ukulu entre los
ndowe) y también para construir cilindros que
luego cubren con una piel como el `mbeñ fang,
ndtuambo bisío, o ngomo ndowe. De madera
también es el bastón que representa al difunto en
la danza dadj’i de los annoboneses que se baila en
las defunciones (y tiene la misma medida que éste,
como ocurre en entre los yorubas y otros pueblos
de África). Las fibras vegetales se usan general-
mente en las danzas para cubrir el cuerpo; su soni-
do producido por el roce vegetal es similar a un
susurro y este roce de fibras tiene una sonoridad
atribuida en África Central a los espíritus que habi-
tan los bosques (Pepper 1950:1). Las fibras vege-
tales o animales se usan en muchas de las danzas:
en el mekuio ndowe en la ndzanga bisío, en la
danza mèkóm de los fang, en el baile dadj’i de los
annoboneses y especialmente en el bönkó de los
krío. Entre los fang, el ñas es una maraca de ces-
tería de melongo y semillas, para bailes de culto. El
`nlàk ngìt sin mèkórà es un cuerno utilizado en
las noches de luna llena en las que el brujo recorre
el poblado con cascabeles mèkórà en los tobillos,
haciendo sonar el cuerno para alejar de esta
manera a los malos espíritus (Nsué 2007
{1985}:78). El trovador o `mbòm `mvét mientras
toca y canta, mantiene a través del sonido de su
música, el nexo con los antepasados de los que
recibe su arte, por detrás, razón por la que sus
oyentes/acompañantes se colocan a ambos lados
del que toca este instrumento. La noche que
empieza la danza del bönkó, entre los criollos, es
el sonido de los tambores, en las puertas del
cementerio el que inicia el rito de despedida de los
difuntos. El mbang akom o mirlitón, instrumento
en forma de pequeño tubo con una membrana en
un extremo (de huevos de araña o ala de murcié-
lago), modifica la voz humana dándole una sono-
ridad especial, considerada como la voz del espíri-
tu y se usa en la despedida del difunto en el rito
de `ndòng mbàà.
El ritmo es el elemento musical más importan-
te, y predomina sobre la armonía y la melodía. En
la naturaleza, la repetición y el ritmo están siempre
presentes. Ellos han sabido incorporar ese ritmo en
su ser, en su cuerpo, en su caminar, en sus cantos
y en sus movimientos. El ritmo también se encuen-
tra en sus lenguas de origen bantú, llenas de ono-
202 revistavalencianad’etnologia
matopeyas de animales y de sonidos del bosque
(paradójicamente, en los bosques se escuchan
pájaros que cantan como si hablaran lenguas afri-
canas). Son maestros en el uso de la polirritmia. En
los conjuntos de mèndzáng (xilófonos fang), cada
instrumento percute un patrón rítmico melódico
que encaja con los demás produciendo una rica
textura polifónica y polirrítmica, en la que la sono-
ridad dulce de estos instrumentos envuelve al
oyente. Los instrumentos en su mayor parte, debi-
do a este carácter fundamentalmente rítmico, son
de percusión. Tambores idiófonos como el `nkúú ,
asémele, okukú, membranófonos como el `mbeñ
de los fang, el ngomo de los ndowe, el ndtuambo
de los bisío, el tambalí de los annoboneses, el tin-
tak de los criollos, la campana ritual de los bubis
elëbo, etc.
La comunidad es esencial para el individuo y
constituye el medio a través del cual participa en la
vida y mediante el que los antepasados perviven a
través de sus descendientes. Aunque hay individuos
más hábiles para el canto o la interpretación de un
instrumento (como los directores de canto i neppï
entre los bubis o el trovador fang `mbòm `mvét ), la
comunidad siempre hace de oyente y de partícipe al
mismo tiempo. Esto da lugar a recursos como el
canto responsorial a través de la fórmula pregun-
ta respuesta de casi todas las canciones o al entre-
tejido de las voces. Esta función de la música como
elemento de cohesión, determina el uso de ciertos
instrumentos como las sanzas denominadas eleke
(entre los kombes), ukumbi (entre los bengas),
tama tama (entre los fang), lamelanófonos que
congregan a reunión con su tañer ligado a la tradi-
ción, así como el `mvét de los fang y el ngiang de
los bisío o el pluriarco ndonga fang llamado anti-
guamente akadankama. Otros pequeños instru-
mentos empleados en ciertos ritos, se usan también
como elemento de participación entre los oyentes.
Así, el ñas de cestería de los fang, o las calabazas
rellenas de semillas, tyoké (entre los ndowe),
nguande (entre los bisío), kullá (entre los bubis), las
cañas para golpear una contra otra bìkpérè (fang)
bipak (bisío), mbasa (ndowe) o sitté sá baobbè
(bubis) o el cascabel fang angòng que se hace sonar
con otro cascabel o con un palito, empastando su
sonido metálico con el sonido seco de las cañas que
se entrechocan.
Música, poesía y danza se mantienen unidas,
estando la poesía implícita en canciones de todo
tipo, especialmente en la épica de los trovadores de
`mvét (entre los fang), o ngiang (entre los bisío), o
los relatos cantados acompañados con el arpa
ngombí, el tama tama (sanza) y el xilófono mènd-
záng, así como en las romanzas bubis. La música
forma parte de la memoria de los pueblos de
Guinea Ecuatorial. Memoria que recupera el pasa-
do mediante la palabra. Memoria que devuelve la
identidad, que rescata el tesoro de “lo nuestro” y
lo hace perdurar a través de la palabra cantada.
Memoria que requiere su conservación a través de
la entrega continuada de los que están, hacia los
que acaban de llegar para incorporarse a la comu-
nidad, simplemente con la edad o mediante ritos
iniciáticos. Memoria como recurso, como fuente
viva a la que hay que acudir para sentirse uno
mismo a través del pasado del mismo modo que la
planta necesita la raíz para estar viva y conectarse
con la tierra. Memoria frágil cuando el contacto
con otros pueblos y otras lenguas interrumpe un
203revistavalencianad’etnologia
vínculo mantenido entre generaciones, durante
siglos. El patrimonio que se conserva a través de la
oralidad, pervive en los cuentos, en las fábulas, en
las adivinanzas, en las epopeyas, en el canto. La
música es pues, parte indispensable de esa orali-
dad. En la palabra cantada reflejan sus mitos acer-
ca de la creación del mundo, su concepción de la
naturaleza generadora de seres “vivos”, cuyos
espíritus constituyen fuerzas, con las que hay que
mantener una relación de armonía. Su propia filo-
sofía, sus ideales y su ética. Los instrumentos están
unidos a la danza y rara vez se tocan solos. Así, el
mèkóra o cascabeles de castaña africana, entre los
fang, en la danza ònzìlà, o la campana bubi (elëbó)
en las danzas rituales, o el ekopi (faja de cascabe-
les para la cadera), en la danza ivanga de los
ndowe.
África de ida y vuelta en annoboneses y fernan-
dinos. El viaje de un tambor.
Tras la abolición de la esclavitud, a principios del
siglo XIX, la cultura musical africana recibió la apor-
tación de la cultura “afro” americana de los escla-
vos liberados que venían de América. Constituía el
retorno de lo “africano”, tamizado por influencias
europeas, recibidas en el continente situado al otro
lado del Atlántico. Muchas de sus manifestaciones
(blues, swing, afro cubana, reagge, etc.) llegaron
durante el siglo XIX y XX y hoy en día están tenien-
do influencias sobre la propia música popular urba-
na africana, que se nutre cada vez más de un
mundo global.
El gumbé, danza tambor que los jamaicanos
cimarrones “devolvieron” al continente africano en
1800, constituye el documento más temprano, del
movimiento de “ida y vuelta” a África de todos esos
rasgos, que la música americana ha adquirido de la
africana (Collins 2007:1).
Annobón ha tenido una continua relación por
mar con la isla de Fernando Poo, lo que ha origi-
nado una influencia importante en su cultura
musical. Entre los habitantes de Clarence (hoy
Malabo), además de los procedentes de Sierra
Leona, Ghana, etc., vivieron los “saotomés” y los
jamaicanos (Usera 1848:18). Por otro lado, llega-
ron a la isla cubanos emancipados y deportados,
en diversas ocasiones, entre 1861 y 1897 (De
Castro Antolín 1996:45). De todas estas posibles
influencias, llegadas a Fernando Poo y más tarde a
Annobón, las vías de una corriente cultural ameri-
cana se centrarían en Jamaica, Cuba y Sierra Leona
(hasta donde llegaron también influencias del sur
de EEUU).
204 revistavalencianad’etnologia
Gumbé jamaicano Foto: Kenneth Bilby
Los misioneros jamaicanos negros que llega-
ron a la isla con John Clark (quien apoyaba la idea
de movimiento de retorno a África de los negros
de Jamaica), eran maestros cualificados, prepara-
dos para instruir a la población y vivieron en diver-
sas partes de la isla (Sundiata 1972:170) entre
1844 y 1846.
En la isla de Jamaica, los cimarrones (esclavos
escapados a las montañas), usaron el tambor llama-
do gumbé. Formaron comunidades que pervivieron
con su propia organización y cultura durante dos-
cientos años, en continuas luchas contra el dominio
británico. La ciudad de Freetown fundada en 1787
para recibir a los esclavos liberados, recibió un
grupo de 550 de estos cimarrones (Rankin (1836:
Vol I, 108). Engañados tras un tratado de paz, fue-
ron conducidos por los ingleses a Nueva Escocia en
1796 y cuatro años más tarde a Freetown. El
gumbé, tambor cuadrado con patas, constituye una
manifestación importante de la cultura de los cima-
rrones, está asociado con la invocación de los
ancestros (Bilby (2008: 378 y 390) y desempeñó un
importante papel durante el siglo XVIII, en su libera-
ción frente a los británicos. Se usó para la transmi-
sión de mensajes, y en el aviso de los futuros ata-
ques planeados por los británicos, premonición que
hacían personas que entraban en estado de trance
con el sonido de este tambor, según describe la
etnomusicóloga jamaicana Olive Lewin (2000:160).
La primera referencia de este tambor en Jamaica fue
dada por el viajero Edward Long en 1774, y en
Freetown en la década de 1820 (Harrev 2001:3). El
propio Hutchinson, cónsul en Fernando Poo de
1855 a 1858, describe el goombee como una de las
danzas (inmorales) de los habitantes de Freetown
(1861:112).
De las dos posible vías de influencia jamaicana,
lo más probable es que el tambor danza cumbé
205revistavalencianad’etnologia
Gumbay en Jamaica.(Belisario 1836)
Gumbé jamaicano.Foto Helen Roberts, 1913.
Gumbé jamaicano, 1920.Descrito por Fernando Ortiz.
annobonés, con la misma forma y nombre similar al
gumbe jamaicano, llegara a través de Sierra Leona,
ya que la forma de tocarse en Annobón con el talón
del pie, no es usual en Jamaica, donde se coloca
entre las rodillas. En Freetown se toca de ambas for-
mas. También es improbable la vía directa, por la
prohibición de tambores y danzas (Lynn 1984:273)
por parte de los baptistas en Fernando Poo.
El gumbé, se extendió desde Freetown a varios
países de África donde recibe otros nombres: gome
(Ghana), gube (Malí), goumbe (Côte d’Ivoire), kum-
beh (Nigeria), maringa o malinga (Congo), etc. En
Bahamas, Trinidad o Jamaica se conoce por gombe,
gombay, bench drum, gumbá, goomba, goombah,
gamby, goombay, gumbay, gumbe, etc.
Actualmente el gumbé sigue estando presente en la
cultura krío en Sierra Leona.
Debido al flujo ininterrumpido de trabajadores y
en especial de los artesanos carpinteros (este tambor
está hecho con modernas técnicas de carpintería con
tornillos en la parte lateral para sujetar el marco a la
206 revistavalencianad’etnologia
Cumbé annobonés. Foto Isabela de Aranzadi
Gumbé en Sierra Leona. Foto: Kenneth Bilby
Cumbé annobonés.Foto: Isabela de Aranzadi
Gome de Ghana.Foto: Flemming Harrev
piel y se han usado en varios países a modo de ins-
trumentos, herramientas como la sierra), Guinea
Ecuatorial se añadiría a dichos países por donde se
extendió el gumbé ya que, este tambor cuadrado con
doble marco, cuñas en la parte posterior para tensar
la piel y con patas, el cumbé, forma parte de la cul-
tura musical tradicional annobonesa y fue usado con
el nombre de kunkí por los criollos fernandinos (los
bubis que influenciados por los fernandinos, lo usa-
ron en el norte de la isla, lo llamaron kunké).
Por otro lado, en la danza cumbé, según preci-
san los estudiosos del folclore latinoamericano esta-
ría el origen de la cumbia de Colombia. Además,
esta danza “guinea” del cumbé (“guineo” designa-
ba lo procedente de las costas occidentales africa-
nas), aparece citada en obras literarias desde el siglo
XVI en España y es probable, según Fernando Ortiz,
que tuviera que ver con el gumbé afro jamaicano
(1996{1952}:51).
Exactamente igual que el tambor cumbé de
Annobón, es el gome de Ghana introducido a tra-
vés de Fernando Poo (Hampton 1979 y 1983), en
las décadas de 1940 y 1950.
Las canciones eran en pidgin english, interpreta-
das por trabajadores de orígen multiétnico en
Fernando Poo y servían como entretenimiento, en el
día de descanso (el domingo). Los trabajadores de
Ghana, las aprendieron de los artesanos de Sierra
Leona que había en la ciudad de Santa Isabel
(id.1979:5). Concretamente, existió un grupo musical
llamado “Kpehe Gome Group” en Ghana, que
usaba este tambor. Se formó en 1954 con los pesca-
dores Ga que volvían de Fernando Poo (Collins
2007:5).
Al comparar las partituras del gome de Ghana y
del cumbé de Annobón podemos deducir en ambas
el uso de una clave rítmica caribeña, empleada en
muchos ritmos cubanos. En el caso del cumbé
annobonés, la clave la realiza el katá (dos palos que
se entrechocan y que acompañan al cumbé. En el
gome, la clave rítmica es más larga y es la campana
bell el instrumento encargado de ejecutarla.
El cumbé annobonés es una danza que tiene un
claro componente de cortejo y galanteo, presente
en Europa desde la época de la “courtoisie” en la
Edad Media, de marcado carácter occidental. En
1826 se tiene referencia en la isla de Jamaica de una
danza cuyo único instrumento acompañante era el
tambor goombeh (gumbé). Williams, la describe
207revistavalencianad’etnologia
Pareja de annoboneses en un cumbé en Palé (Annobón). Foto: Isabela de Aranzadi.
como una especie de bolero, una “danza de amor”,
según la llamaban (Lewin 2000:94). El cumbé se
suele bailar por parejas y esto constituye un factor
de influencia europea, pues en el continente africa-
no es más habitual que las danzas sean femeninas
o masculinas.
Es un baile suave. Comienza con todos los par-
ticipantes parados sobre un terreno llano, en círcu-
lo y por parejas. Uno de ellos dirige el baile y puede
estar en el centro o en pareja. En un principio se
sitúan intercalados hombres y mujeres en el círculo
formado para iniciar la danza. El tambor llamado
cumbé, se toca sólo con las manos hasta el momen-
to llamado punt, marcado por el ritmo de todos los
tambores (el director del baile se llama pe punt). A
partir de ese momento empieza a tocarse también
con el talón del pié y la música adquiere mayor
dinamismo y energía. En ese momento las mujeres
se dan la vuelta y se sitúan frente a los hombres por
parejas cuando les da la señal el que dirige la danza.
Se baila en fiestas y conmemoraciones y suele tener
lugar en la plaza. Especialmente el día de San
Antonio.
Los instrumentos que acompañan son dos
tambores, el cumbé que lleva el ritmo base y cuyo
sonido es grave y poderoso (de gran tamaño, se
toca con las manos y el talón de un pié) y el tam-
balí pandero cuadrado del mismo tipo de cons-
trucción que el cumbé y que se toca con dos palos
finos (öpá tomböl). El tambalí empleado, es el
doblá, cuyo sonido es más agudo. Para acompa-
ñar a los tambores, usan dos instrumentos idiófo-
nos; el chin o placa de hierro que se golpea y el
katá (dos palos anchos y largos que se entrecho-
can). Cuando no disponen del chin, usan la bote-
lla percutida. El cumbé ejecuta el ritmo base y el
tambalí hace función de solista, realizando poli-
rritmias sobre los ostinatos que realizan el chin y
el katá. Entre los annoboneses, se admira la ele-
gancia de los “mayores” al bailar el cumbé. Las
canciones se han adaptado y se cantan en fa
d’àmbö. Las compone un miembro de la comuni-
dad y son incorporadas al acervo del cancionero.
La transmisión de los conocimientos en el manejo
de los instrumentos tiene un componente de ini-
ciación, dirigido por un “papá” conocedor de los
ritmos y que debe “bendecir” al iniciado. Éste, le
llevará una ofrenda y será llamado para tocar el
cumbé a partir de ese momento. “Papá Pavil” fue
maestro e iniciador de los pocos músicos que
actualmente tocan este tambor en Annobón y
Malabo.
En cuanto al tambalí, tambor cuadrado, con
dos bastidores y un solo parche, sin patas, más
pequeño que el cumbé y usado como un pande-
ro, ha sido mencionado por autores como Crespo
(1950:150) o Manfredi (1949: 104 108) que lo
describen en los años cincuenta del siglo XX,
entre los bubis. Sin embargo, en la tradición bubi
no se ha usado el tambor y aunque en algunos
casos como en el diccionario de Aymemí se tradu-
ce tambor por ribetté, esta palabra bubi se usaba
antiguamente para designar el tronco o mölëlo
empleado en el rito funerario del mismo nombre.
208 revistavalencianad’etnologia
Cumbé annobonés. Foto: Isabela de Aranzadi
Se acompañaba con la percusión del ribetté los
cantos de alabanzas para acompañar los funera-
les de los más altos dignatarios y poder así ayu-
darles en su entrada al más allá. La vida de este
tronco era efímera pues tenía la misma duración
que los funerales. Por la mañana se cortaba el
tronco de uno de los árboles sagrados preferidos
por los espíritus: bosoké, bolopá, bobele. Los
hombres después de cortarlo vaciaban una sec-
ción del árbol de unos ocho o diez metros y lo
arrastraban hasta la plaza. Desde ese momento el
tronco se llamaba ribetté o mölëlo. Se iniciaba el
mölëlo al caer el sol, llamando primeramente con
la trompeta sagrada al difunto por su nombre.
Después, todos los parientes del difunto tenían
que tocar sobre el tronco, con palos de dos y tres
metros cortados de las ramas del mismo árbol,
como si fueran mazos. Al compás de estos golpes
profundos y secos se iniciaban las tristes melodí-
as. Las ceremonias del mölëlo duraban entre cua-
tro y dieciséis días dependiendo de la importancia
del difunto. La última noche, se cantaba hasta el
alba, la canción propia de cada persona al com-
pás de los cuernos de búfalo o böriobatto. El
tronco o ribetté o mölëlo se tocaba con furia
logrando que “hablara” y el final de los ritos
funerarios terminaba con la “ruptura” del tronco
en añicos que se arrojaban en un barranco escon-
dido. La desaparición total del mölëlo indicaba
que quedaba borrado todo recuerdo de la presen-
cia material del difunto en este mundo (M. del
Molino 1989:139 142).
Así pues, el tambor que Crespo y Manfredi des-
criben con detalle entre los bubis, es el mismo tam-
bor que se toca actualmente en Annobón, consta
de un solo parche con dos bastidores tensado
mediante cuñas, denominado tambalí. En Ghana
existe un tambor exactamente igual y con la misma
técnica de ejecución, denominado tamalin o tamlin
(de la palabra “tambourin” o pandero, en este
caso cuadrado).
Se conservan en el Museu de la Música de
Barcelona, dos ejemplares de panderos cuadrados
llegados de Guinea en la primera mitad del siglo XX
(ligeramente más grandes que los actuales). Los
criollos fernandinos también usaron este pandero
cuadrado acompañando al tambor cuadrado gran-
de kunki, en la danza del mismo nombre. Este
pequeño tambor se llama de otro modo en otros
lugares de África: sikko (Sierra Leona), samba
(Nigeria), sákara (Liberia), konkoma, etc.. Ya hemos
comentado que el kunkí cuadrado de los criollos
fernandinos se extendió por su cercanía respecto a
la ciudad de Clarence, por algunos poblados bubis
del Norte, que lo conocían y conocen como kunké
(al igual que en los últimos tiempos, el rito danza
209revistavalencianad’etnologia
Tambalí annobonés, y vista posterior del mismo. Foto Isabela de Aranzadi.
llamado bönkó de los fernandinos, también se prac-
tica en algunos poblados bubis).
Entre los criollos fernandinos, existen dos ele-
mentos de su cultura musical que han experimen-
tado “África de ida y vuelta”, viaje que realizó
igualmente el “gumbé cumbé gome
kunkí kunké”. La danza kunki se acompañaba
con el kunkí (tambor cuadrado con patas), por
aquellos que conservaron las tradiciones origina-
rias de Sierra Leona, desde 1827. El koonken o
koonking (escrito en inglés), se bailaba en 1830 en
Freetown, y es una danza descrita por el viajero
Rankin y por Sibthorpe en su historia de Sierra
Leona (1868:52). Fue llevada desde Nueva Escocia
(Canadá) en 1792, por los 1.000 esclavos libera-
dos que participaron en la Guerra de la
Independencia de Estados Unidos, en el lado
inglés y que procedían de Virginia y Carolina
(Rankin 1836:87). Entre sus canciones algunas
fueron traídas de América y otras se crearon en
Freetown, y sus temas eran de sátira, de alusiones
personales, de amor y de lamento (id. 1843:288).
El kunkí continuó en Malabo hasta los años seten-
ta del siglo XX, y era parte de la cultura de los des-
cendientes de los primeros sierraleonas. Los fer-
nandinos la acompañaban con tres tambores cua-
drados: el kunkí (grande, con patas de un metro
de altura y cincuenta centímetros de lado) y dos
pequeños panderos cuadrados (de veinte y quince
cm), del mismo tipo de construcción, llamados
tambalí, uno de los cuales era más agudo para rea-
lizar ritmos ágiles y polirritmias y otro hacía el
acompañamiento. También acompañaban con un
acordeón, una sierra y una botella. Se bailaba en
círculo y lo danzaban las mujeres vestidas con un
traje largo hasta el tobillo, de un solo color. Los
instrumentos los tocaban los hombres. Es similar a
la danza cumbé de los annoboneses, pero ésta
tiene un ritmo más “caliente” (Kinson comunica-
ción personal 2008). En 1976 existían tres asocia-
ciones de mujeres, ya que entre los fernandinos es
una danza femenina (como en Sierra Leona en
1830). El tambor cuadrado kunkí se tocaba (igual
que hoy el cumbé, y el gome), con el músico sen-
tado a horcajadas sobre el tambor de cuatro patas.
El otro elemento de la cultura musical de los
criollos fernandinos que participa del “retorno” a
África, es el bönkó o ñánkue, introducido más
tarde en Annobón con el nombre de a mamahê. Es
una danza ritual que procede de los efik. La socie-
dad secreta Ekpé del sur de Calabar se practicó en
Camerún/Nigeria, cuando no existían fronteras
(Sosa 1982: 32,62), y fue llevada a Cuba por los
esclavos donde pasó a llamarse Abakuá. Gracias a
210 revistavalencianad’etnologia
Danza del bönkó en Malabo (Bioko). Foto Isabela de Aranzadi
los cabildos, herederos de las cofradías de Sevilla,
que permitían a los negros de una nación estar uni-
dos, se mantuvieron las tradiciones, la lengua, los
ritos y la cultura musical de los esclavos africanos.
La fiesta principal de los cabildos era el día de
Reyes. El rito funerario de la sociedad secreta
Abakuá se llama nánkue o ñankpe en Cuba. En
Nigeria nyankpe es uno de los grados más altos de
la sociedad secreta Ekpe o Egbo. Holman (1834:
393), también menciona como alta jerarquía, el
grado “yampai” (yampe= nyampe= ñankpe= ñán-
kue), en la sociedad nigeriana de Ekpe o Egbo, des-
crita por Goldie (1901:30) y Mary Kingsley
(1897:532) entre otros.
En el rito danza del bönkó existen muchos ele-
mentos herederos del rito de la sociedad secreta
Ekpe de los nigerianos, sociedad que en Cuba se
llamó Abakuá. Todo el desarrollo de la danza en
Malabo se realiza a lo largo del período de
Navidad, siendo el día de Reyes muy importante
como lo era en Cuba. El final de la danza termina
con el saludo a las autoridades (hoy en día al
Presidente y en la época colonial al gobernador
quien les hacía los honores). Una de las máscaras
del bönkó con tres rostros africanos Papá fero,
representa el mal. Esta máscara la llevan atada con
una cadena como símbolo de que el mal no se inte-
gre en la comunidad.
El írime en Cuba, entre los Abakuá es conduci-
do por Enkríkamo y lleva en su vestuario colgando
pequeños cascabeles llamados enkaniká (Víctor
Miller 2005:25). Entre los criollos fernandinos tam-
bién el ñánkue lleva campanas colgando de la cin-
tura que hace sonar como símbolo de poder cuan-
do la danza adquiere mayor energía por la maes-
tría del bailarín. Éste es acompañado por los cinco
tambores del bónkó que en ese momento tocan
vigorosamente dialogando con él mientras danza
en el centro. El ñánkue tiene un singular parecido
con el írime cubano de la sociedad Abakúa, descri-
to en grabados de la época. La palabra írime pro-
viene del vocablo idem (máscara) en efik. Otro tér-
mino de influencia efik es el vocablo para la cam-
pana empleada en los ritos, campana sin badajo
que tocan con un hierro acompañando a los tam-
bores y realizando una clave rítmica de marcado
carácter caribeño. Entre los fernandinos se deno-
mina kön kön. En efik el término es a kañ kañ
(Sosa 1982:403).
Uno de los tambores que usan en la danza del
bönkó o ñánkue, se llama rolin. Este tambor, lo
211revistavalencianad’etnologia
Papá Fero atado con una cadena persigue a los jóvenes enMalabo. Foto Isabela de Aranzadi
Ñáñigos (pertenecientes a la sociedad secreta Abakuá), dibujadopor un ñáñigo en Cuba finales del siglo XIX o principios del XX(tomado de Sosa 1982). Este grabado aparece en Ortiz 1952.
trajeron según dicen los fernandinos, los cubanos
deportados a la isla en el siglo XIX. Cubanos que
vivieron en el “barrio de los congos”, “asimilados
más tarde (en 1873), a los que hablaban ynglés“
(Matarranz 2005:118); es decir a los criollos fer-
nandinos. Entre ellos, llegaron algunos músicos,
según relación de uno de los deportados (Bravo
Sentíes 1869:99 y 103). En 1891, ya encontramos
algún cubano entre los grandes hacendados
(Sundiata 1973:231). Desde Cuba, fueron llevados
a Fernando Poo algunos ñáñigos (miembros de la
sociedad secreta Abakuá) y así lo relata Esteban
Montejo, ex esclavo y cimarrón cubano (Barnet
1966:90). En 1869, el deportado Juan Saluvet,
describe los bailes que “les recordaban los cabil-
dos africanos en Cuba, con sus tambores, marugas
y palillos” (1930{1892}:144). Otro deportado,
compara los domingos de Santa Isabel, con el “día
de Reyes” en la Habana (Valdés 1898:67).
El cubano deportado Manuel Miranda, nos
habla de un número considerable de ñáñigos que
llegan en el barco en 1897, “cantando en ñáñigo“ y
tocando con las cucharas en jarros y platos. Describe
también cómo se reúnen en un mismo balele en la
ciudad, los de Sierra Leona y los cubanos
(1903:12 16,31). La palabra ñíñigo, es usada entre
los criollos fernandinos, en los estatutos del ñíñigo
ñánkue.
Fernando Ortiz afirma, que los tambores que
describe en 1897 Mary Kingsley en Fernando Poo
(1897:67), eran “tipo duala”, similares a los de los
ñáñigos de Cuba, introducidos por los afrocubanos:
“... cuando muchos de ellos llevaron a Fernando
Poo sus bailes litúrgicos, como el hoy llamado yan-
gué fernandino que no es sino un baile mortuorio
de origen carabalí (ñañkpe o ñañkué es “muerte”
en lengua ñáñiga), que los negros de aquella nación
trajeron y arraigaron en Cuba y sus hijos, pasados
los años, después de haberlo aculturado como tra-
dición paterna, de nuevo lo devolvieron a África.”
(1995{1952}:322).
La sociedad Ékue utiliza el tambor Ékue que
como describe Fernando Ortiz (1995:5), se trata de
un tambor membranófono de fricción con caja,
cuero, tensión de cuñas y astil. Es similar a la zam-
bomba pero con la varilla de fricción suelta. “... es
un instrumento muy escondido que conocen solo
ciertos iniciados, y se manifiesta por su sonido bron-
co y misterioso que evoca el terrible rugido de un
leopardo o la voz profunda del gran misterio…” Ya
Hugh Goldie describe entre las creencias de los efik
del sur de Nigeria a finales del siglo XIX la de Ékue
(Ekpe o Egbo) que significa leopardo, como repre-
sentante de la máxima jerarquía espiritual y del
poder supremo en todo el territorio. No puede ser
pronunciado su nombre y de este ser sobrenatural
solo se oye su voz que suena como el gruñido de un
animal feroz, y nunca se ve, pues lo traen oculto del
bosque en una especie de pequeño cobertizo
(1901: 30 32). Del mismo modo describe Mary
Kingsley en el capítulo de las sociedades secretas
entre las que se encuentra el Ukuku ndowe y el
Egbo de los calabares, el sonido de este ser “ocul-
to” que representa la máxima jerarquía (1897:534).
Este tambor que se emplea en la sociedad secreta
cubana Abakuá, para cuyos miembros los objetos
más importantes son los tambores simbólicos, que
cumplen funciones rituales. Uno de ellos el tambor
ekwé, es el instrumento sagrado donde suena la
voz del espíritu divino. También se emplea en cier-
212 revistavalencianad’etnologia
tas ceremonias de los criollos fernandinos, relacio-
nadas con el rito danza del bönkó. Tienen un tam-
bor especial de fricción, empleado en la ceremonia
del crai Egbo (donde lloran la muerte de un herma-
no, miembro de la sociedad del bönkó).
África de ida y vuelta en el bönkó, ya que la cul-
tura de los efik de la región de Calabar al sur de
Nigeria, vino a Fernando Poo desde Cuba, isla a
donde fueron llevados como esclavos. La danza a
mamahê de Annobón, está tomada directamente
de la danza bönkó o ñánkue de los criollos y conser-
va algunos elementos rituales. Se llevó a Annobón
a principios del siglo XX (Aranzadi 2009:140).
También en la terminología musical encontra-
mos préstamos. El rolin es un tambor que usan
ambos grupos en Guinea. En Jamaica, se llama
rolling al tambor de los cimarrones de Moore Town.
En Sierra Leona, el mismo término rolling, se usa
para uno de los tambores cuadrados que forman el
conjunto instrumental sikko. Katá es un término uti-
lizado en ambos grupos, para designar los palos
que se golpean como acompañamiento. En
Jamaica, katá es el nombre de los palos que acom-
pañan al tambor entre los kumina (población africa-
na jamaicana que no son cimarrones). En Cuba,
katá son dos palos de bambú que se entrechocan
para acompañar.
La maringa es un tipo de cancion de influencia
europea que cantan los fernandinos en el bónkó y
los annoboneses en el a mamahê (heredera del
bönkó fernandino). Por maringa, se entiende en
Gabón un gran pandero cuadrado tocado con el
talón del pie, así como las canciones y el baile
acompañadas por este tambor (Pepper 1958:49).
González Echegaray sitúa la maringa, entre las
“canciones de guitarra” con influencias de
Camerún, Congo y Angola, con un marcado aire
cubano (1956: 26 y 1964:149), llegada a través de
los deportados y emancipados que se establecieron
en la isla. Es un baile practicado por los fernandinos
según relata Daniel Jones en su novela Una lanza
por el Boabí (1950: 146) y otros autores a principios
del siglo XX (José Más 1931 {1919}: 96). Desde el
siglo XIX la maringa se practicó independiente del
bönkó. En un principio con acordeón y más tarde
con la guitarra (que introdujeron los españoles),
siempre acompañados del kunkí cuadrado grande
con patas y de los tambalí pequeños panderos cua-
drados. Hoy en día se canta para cerrar la danza.
Así pues, en la isla de Bioko y en la isla de
Annobón, ha habido un ir y venir del continente
americano en lo que se refiere a las danzas e instru-
mentos que, aunque con influencias europeas, sus
características son africanas (canto responsorial, cla-
ves rítmicas sincopadas y con polirritmias, danza en
círculo etc.). Como instrumentos, el cumbé, el
kunkí, el tambalí y como danzas, el cumbé, el kunkí,
el bönkó, el a mamahe y la maringa, constituyen el
legado africano que vuelve de América; es decir,
África de ida y vuelta en la cultura musical de
Guinea Ecuatorial.
213revistavalencianad’etnologia
Danza a mamahê en Annobón. Foto Isabela de Aranzadi
Bibliografía
ARANZADI, Íñigo de (1962): En el bosque fang. Plaza &
Janés. Barcelona.
(1998): Cosas del bosque fang. Ayuntamiento de Madrid.
Junta Municipal de Retiro. Madrid.
ARANZADI, Isabela de (2009): Instrumentos musicales de las
etnias de Guinea Ecuatorial. Editorial Apadena. Madrid.
BALMASEDA, Francisco Javier (1869): Los confinados a
Fernando Poo. Imprenta de la Revolución. Nueva
York.
BARNET, Miguel (1966): Biografía de un cimarrón.
Academia de Ciencias de Cuba. Instituto de Etnología y
Folklore. Año de la Solidaridad. La Habana.
BILBY, M., Kenneth (2008): True Born Maroons. University
Press of Florida. (Primera edición, 2005).
BRAVO SENTÍES (1869): Revolución cubana. Deportación a
Fernando Poo. Relación que hace uno de los
deportados. Imprenta de Hallet de Breen. Nueva York.
CABRERA, Lydia (2005): La sociedad secreta abakuá narra-
da por viejos adeptos. Tercera edición,
Miami: Universal. (Primera edición, 1959).
CASTRO ANTOLÍN, Mariano de (1996): La población de
Santa Isabel en la segunda mitad del siglo XIX.
Asociación Española de Africanistas (A.E.A). Cuadernos
monográficos. Madrid.
COLLINS, John (2007): “Pan african Goombay drum dance
music: its ramifications and development in Ghana”, en
Legon Journal of the Humanities, Vol. XVIII, 2007, pp.
179 200 (eds. Gordon Adika & Kofi Ackah). Published
by the Faculty of Arts, University of Ghana.
CRESPO GIL DELGADO, Carlos (1949): Notas para un estu-
dio antropológico y etnológico del bubi de
Fernando Poo. Instituto de Estudios Africanos y Bernardino
de Sahagún de Antropología y Etnología. C.S.I.C.
Madrid.
DALLAS, Robert Charles (1803): The History of the
Maroons, from their origin..., in two volumes. Strahan
Printers. London. (Edición en castellano Historia de los
cimarrones, Casa delas Américas, 1980).
DÍAZ MATARRANZ, Juan José (2005): De la trata de negros
al cultivo del cacao. Ceiba Ediciones. 18 Barcelona.
GOLDIE, Hugh (1901): Calabar and its missions. A new edi-
tion, with additional chapters…Oliphant Anderson &
Ferrier, Edimburgh and London.
GONZÁLEZ ECHEGARAY, Carlos (1964): Estudios guineos
(Vol. I Filología 1956 y Vol. II Etnología
1964). Instituto de Estudios Africanos. C.S.I.C. Madrid.
HAMPTON, Barbara (1979): “A Revised Analytical Approach
to Musical Processes in Urban Africa”, en African Urban
Music, ed. Kazadi wa Mukuna. Special issue of African
Urban Studies. East Lansing: Michigan State University,
6 (Winter 1979 1980), 1 16. Paper presented to the
24th Annual Conference of the Society for
Ethnomusicology, 12 October, 1979, Montreal, P.Q.,
Canada.
(1983): “Towards a Theory of Transformation in African
Music”, en Transformations and Resilience in Africa,
(ed.) Pearl T. Robinson and Elliott P. Skinner. Howard
University Press, Washington D.C., pp. 211 229.
HARREV, Flemming (2001): “The Diffusion of Gumbe Assiko
and Maringa in West and Central Africa”.
Paper presented at the Arts Council of the African Studies
Association’s 12th Triennial Symposium on African Art
St. Thomas, U.S. Virgin Islands, April 25 29, 2001.
HOLMAN, James (1834): Voyage round the world, Volume
I… The present Volume contains: Madeira,
Teneriffe, St. Jago, Sierra Leone, Cape Coast, Accra,
Fernando Po… Smith, Elder, and CO., Cornhill, bookse-
llers, by appointment, to their Majesties. London.
HUTCHINSON, Thomas J. (1861): Ten years wanderings
among the ethiopians; with sketches of the manners
and customs of the civilized and uncivilized tribes, from
Senegal to Gaboon. Hurst and Blackett, Publishers, suc-
cessors to Henry Colburn. London.
JONES MATHAMA, Daniel (1962): Una lanza por el Boabí.
Casals. Barcelona.
KINGSLEY, Mary H. (1897): Travels in West Africa Congo
francais, Corisco and Cameroons. London
Macmillan and Co., Limited. New York.
LEWIN, Olive (2000): Rock it Come Over: The folk music of
Jamaica. University of the West Indies Press. Barbados,
Jamaica, Trinidad and Tobago.
LYNN, Martin (1984): “Commerce, christianity and the ori-
gins of the ‘Creóles’ of Fernando Po”. Journal of
African History, 25, pp. 257 278. Printed in Great Britain.
Cambridge.
MANFREDI, Domingo (1950): Ischulla (La Isla). C.S.I.C.
Instituto de Estudios Africanos. Madrid.
MARTÍN DEL MOLINO, Amador (1989): Los Bubis. Ritos y
creencias. Centro Cultural Hispano Guineano.
Malabo.
MÁS, José (1931): En el país de los bubis. Escenas de la vida
en Fernando Poo. Segunda edición corregida 19 y
aumentada Editorial Pueyo, S.L.(Primera edición, 1919).
MILLER, Ivor (2005): “Cuban Abakuá Chants: Examining
New Linguistic and Historical Evidence for the
African Diaspora”. En African Studies Review, Volume 48.
Number 1, April, 2005.
214 revistavalencianad’etnologia
MIRANDA, Manuel M. (1903): Memorias de un deportado.
Imprenta La Luz, San José.
MORENO MORENO, Jose A. (1948): “El Yangüe fernandi-
no”. En Africa, noviembre diciembre, pp. 83 84.
NSUÉ ANGÜE, María (2008): Ekomo. Sial Ediciones. Madrid
2008. (Primera edición, UNED 1985).
ORTIZ, Fernando (1996): Los instrumentos de la música
afrocubana. Editorial Música Mundana. 2 Vol. Madrid.
(Primera edición, La Habana 1952).
PEPPER, Herbert (1958): Anthólogie de la vie africaine.
Congo Gabon. (Libro que acompaña al triple
álbum: 320 C 126/127/128] Disques Ducretet Thomson,
Paris.
RANKIN, F. Harrison (1836): The white man’s grave; a visit
to Sierra Leone, in 1834. Vol. I y Vol. II., R. Bentley,
London.
SALES ENCINAS, Ramón, ELÁ MBÁ, Domingo, ABESO
ESONO, Guillermo (2004): “Acerca del Mbom
Nvet Eyí Moan Ndong”. En De boca en boca. Estudios de
literatura oral de Guinea Ecuatorial. Coord. Jacint
Creus.Ceiba Ediciones. Barcelona.
SALUVET, B. Juan (1930): Los Deportados a Fernando Póo
en 1869. Memoria escrita por una de las víctimas.
Segunda edición. Imp. De Jorge Lauderman. Habana
1930. (Primera Edición, 1892).
SIBTHORPE, A.B.C. (1970): The History of Sierra Leone. 4th
edition. London Routledge (1st edition 1868).
SUNDIATA, Ibrahim Kamal (1972): The Fernandinos: labor
and community in Santa isabel de Fernando
Poo, 1827 1931. Northwestern University, Ph.D. History
Modern.
(1996): From Slaving to Neoslavery. The Bight of Biafra
and Fernando Poo in the Era of Abolition,
1827 1930. University of Wisconsin Press, Madison and
London.
TESSMANN, Günther: Los bubis (por cortesía de la traduc-
tora Erika Reus, libro que espera su próxima
publicación). (Primera edición, 1923).
TESSMANN, Günther (2003): Los Pamues (Los Fang).
Monografía etnológica de una rama de las tribus
negras del África occidental. Traducción de Erika Reuss
Galindo. Edición al cuidado de Jose Manuel
Pedrosa. Universidad de Alcalá. Madrid 2003 (primera edi-
ción, 1913).
USERA y ALARCÓN, Jerónimo M. (1848): Memoria de la Isla
de Fernando Poo. Imprenta de D. Tomás
Aguado. Madrid.VALDÉS INFANTE, Emilio (1898): Cubanos
en Fernando Poo. Horrores de la dominación española
en 1897 a 1898. Imprenta El Fígaro. La Habana.
ZAMORA LOBOSCH, Miguel (1962): Noticia de Annobón.
Geografía, Historia y Costumbres.
Publicaciones de la Diputación Provincial de Fernando Poo.
Santa Isabel 1962. 20
Comunicaciones verbales
BORIKÓ, Gabriel: comunicación personal sobre el bötuttú
(silbato tonal de calabaza) y grabación de frases en
bubi, emitidas por dicho instrumento.
BORUBÚ, Juan María: comunicación personal sobre la cons-
trucción del tambor kunké en Basakato.
CERVERA LISO, Desiderio: comunicación personal sobre ins-
trumentos y grabaciones de canciones y danzas de
Annobón.
ESSUÉ, Escolástica: comunicación personal sobre objetos
del rito `ndòng `mbàà de los fang.
KINSON, Diego: información sobre el bonkó y el kunkí de
los criollos fernandinos.
KINSON, Teobaldo: comunicación personal sobre el bonkó y
el kunkí de los criollos fernandinos.
MENZ UKULE, Eustaquio: comunicación personal sobre dis-
tintos tipos de ritmos y denominaciones en los tambo-
res ndowe ngomo.
MUATETEMA MUELACHUÁ, Donato: comunicación verbal
sobre la música bubi y grabaciones de canciones y dan-
zas bubis.
NSUÉ, Luis: comunicación personal sobre construcción y rit-
mos de instrumentos de los fang.
NVE ASSUMU, Rafael: comunicación personal sobre instru-
mentos fang y grabación de mèndzáng mé yè kábàn de
los fang
SANTOS TOMÉ (Pecua): comunicación personal y grabación
de la danza y rito a mamahê en Annobón.
SESE WANG, Deogracias: comunicación personal sobre los
instrumentos bisío.
MURCIA, Juan: comunicación personal sobre instrumentos
annoboneses y grabación de danza cumbé.
VIVOUR LOLIN, Bankole: comunicación personal sobre los
instrumentos y danzas de los criollos fernandinos.
215revistavalencianad’etnologia
Abad García, Vicente Historia de la naranja / Vicente Abad García. - Valencia :Comité de la Gestión de la Exportación de Frutos Cítricos,1984-1988. 2 v. (462-448 p.) : il. Contiene: v. 1. 1781-1939 - v. 2. 1940-1962 ISBN 84-398-2442-4 (v.1)ISBN 84-404-3600-9 (v.2)
Abad García, Vicente La Taronja, 1781-1939 / Vicente Abad García. - Valencia :Institució Alfons el Magnánim, IVEI, 1987. 156 p. - (Descobrim el País Valencià; 27) ISBN 84-505-7153-7
La Acequia Real del Jucar / Enric Guinot...[et al.]. - Valencia:Generalitat. Conselleria d’Agricultura, Peixca i Alimentació,2000. 196 p. : il. col. y n. ; 31 cm. - (Camins d’aigua : el patrimoniohidraúlico Valenciano; 2). ISBN 84-482-2607-0
La agricultura, la pesca y la alimentación en España, 2003. -Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación,2004. 661 p. ; 27 cm ISBN 84-491-0651-6
Agricultura subterránea EN: Ruralia : Revista del Món Rural Valencià / Centre Rurald’Informació Europea (CRIE). - Caudiel-Benafer (Castelló) :(CRIE), [1998]-. N. 9 (2001), p. XI
Agricultura y prestación de servicios rurales EN: Ruralia : Revista del Món Rural Valencià / Centre Rurald’Informació Europea (CRIE). - Caudiel-Benafer (Castelló) :(CRIE), [1998]-. N. 6 (1999), p. 26-27
Aguilar Sanz, Josep Vicent El Museo etnológico de Pego : el cultivo tradicional del arroz/ Josep Vicent Aguilar Sanz. - Madrid : Dirección Gral. deBellas Artes y Archivos, 1992. p. 233-242 : il., col.
Separata de : I Jornadas Internacionales sobre TecnologíaAgraria Tradicional. 1992, Madrid, Museo Nacional del Pueblo Español.
Aigua i paisatge : el territori valencià i els recursos hídrics: elspaisatges de l’aigua a l’Horta i a la Ribera = Los paisajesdel agua en l’Horta y en la Ribera [Recurso electrónico]. -València : Fundació General de la Universitat de València,2000. 1 disco (CD-ROM)
Aigua i paisatge : el territori valencià i els recursos hídrics,València, 2000-2001 [Catàleg de la exposició del Jardí Botànic de la Universitat deValència, del 25-9-2000 al 7-1-2001]. - València : Fundaciógeneral de la Universitat, 2000. 131 p. : il. col. ISBN 84-370-4566-5
Alberola Romá, Armando Catástrofe, economía y política en la Valencia del siglo XVIII /Armando Alberola Romá. - València : Institució Alfons elMagnànim, Diputació, 1999. 334 p. - (Estudis universitaris; 75) ISBN 84-7822-255-3
Alfafar, 1979-1982 : cuatro años de AyuntamientoDemocrático / [dirección, coordinación y redacción EnriqueGómez Alba]. - Alfafar : Ayuntamiento, 1983. 388 p. : il. ISBN 84-500-8752-X
Alfonso Bellver, L. Conferencias sobre prácticas de fertilización : radiadas por laemisora Unión Radio Valencia en ... 1932 / L. Alfonso Bellver; comentada cada conferencia por Alejandro Acerete. -Valencia : Imprenta la Semana Gráfica, 1933. 36 p.
Almerich, José Manuel La terra, l’aigua, l’home : l’horta de València / José ManuelAlmerich, Francesc Jarque. - València : Gtat. Conselleriad’Agricultura, Peixca i Alimentació, 2002. 224 p. : principalmente il. col. ISBN 84-482-3307-7
216 revistavalencianad’etnologia
FONS BIBLIOGRÀFICS A LA BIBLIOTECA DEL MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA
Monografies Horta i Marjal
secció bibliogràfica
CAÑADA SOLAZ, Mª CARMEN
PARRA MÁRQUEZ, Mª ISABEL
ZAFRA PERTUSA, LORENZO
BAGGETTO PÉREZ DE LAS BACAS, SERGIO
CALVO FAET, MARIELA
Alonso Sanchez, Rosa C. Geografía agraria de Catarroja / Rosa C. Alonso Sánchez. -Valencia : Instituto de Geografía, Institución Alfonso elMagnánimo...y Caja de Ahorros y Monte de Piedad deValencia, 1967. 106 p. : il. + 5 p. de lám.
Altamira Crevea, Rafael Derecho consuetudinario y economía popular en la provinciade Alicante / Rafael Altamira ; introducción de Antonio GilOlcina. - Alicante : Instituto de Estudios “Juan Gil-Albert”,1985. XV, 128 p. + 1 map. pleg. - (Recuperación; 4) ISBN 84-505-2201-3 Reprod. facs. ed. de: Madrid: Imp. del Asilo de Huérfanos delS.C. de Jesús, 1905
Alvir i Ballester, Jordi V. Alfafar, Benetússer, Sedaví i Lugar Nuevo de La Corona,L’Horta / [Recull i text Jordi Alvir i Ballester]. - [València] :Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i PolíticaLingüística, D.L. 2002. [8] p., [1] f. de map. pleg. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians; 29) Tít. tomado de la cub.
Alvir i Ballester, Jordi V. Catarroja, L’Horta / [Recull i text Jordi Alvir i Ballester]. -[València] : Conselleria de cultura, Educació iCiència...Ajuntament de Catarroja, D.L. 2001. [3] p., [1] f. de map. pleg. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians) Tít. tomado de la cub.
Alvir i Ballester, Jordi V. Massanassa, L’Horta / [text Jordi-Vicent Alvir i Ballester]. -València : Acadèmia Valenciana de la Llengua, D.L. 2004. [4] p., [1] f. de map. pleg. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians) Tít. tomado de la cub.
Alvir i Ballester, Jordi V. Toponímia d’Albal i Beniparrell, L’Horta / [recull i text Jordi V.Alvir i Ballester]. [València] : Direcció General d’Ordenació i InnovacióEducativa i Politica Lingüística, D.L. 2000. [8] p., [1] f. de map. pleg. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians)
Alvir i Ballester, Jordi V. Alcàsser, L’Horta / [recull i text Jordi Alvir Ballester]. - [València]: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència...Ajuntamentd’Alcàsser, D.L. 2000. [4] p., [1] f. de map. pleg. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians) Tít. tomado de la cub.
Alvir i Ballester, Jordi V. Picassent, l’Horta / recull i text, Jordi-Vicent Alvir Ballester. -València : Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament dePicassent, [2004]. [8] p., [1] h. pleg. map. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians) Tít. tomado de la cub.
Alvir i Ballester, Jordi V. Silla, L’Horta / [recull i text, Jordi-Vicent Alvir i Ballester]. -València : Acadèmia Valenciana de la Llengua, D.L. 2005. [8] p., [1] f. de map. pleg. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians) ISBN 84-482-3982-2
Andrés Robres, Fernando Crédito y propiedad de la tierra en el País Valenciano (1600-1810) / Fernando Andrés Robres. - Valencia : Institut Alfons elMagnànim, IVEI, 1987. 344 p. ; 21 cm. - (Estudis universitaris; 25) ISBN 84-505-5287-7
Anuari Estadístic de l’Horta : Área Metropolitana de València1990 / Consell Metropolità de l’Horta. - Valencia: ConsellMetropolità de l’Horta, 1991. 250 p. ISBN 84-606-0146-3
Arazo, María Ángeles Arquitectura popular valenciana / texto de Mª Angeles Arazo;fotos de Francesc Jarque. - Valencia: Diputación Provincial,1995. 114 p. : il. ISBN 84-7795-979-X
Arazo, María Ángeles Borbotó, Massarrojos / Mª A. Arazo, F. Jarque. – Valencia :Ajuntament, [1999]. 85 p. : il. col. ; 34 cm ISBN 84-95171-30-9
Ardit, Manuel Una mirada distant a les hortes valencianes : la perspectivadels viatgers estrangers / Manuel Ardit EN: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. - Catarroja:Afers,1985-. ISSN 0213-1471N. 47 (2004), p. 29-44
Ariño Villarroya, Antoni L’horta en festes / Antoni Ariño Villarroya; Jose V. Alabajos,coord. - Torrent : Fundación para el desarrollo “Caixa deTorrent”, 1992. 200 p. : il. col. y n. Bibliografía y fuentes p. 196-199 ISBN 84-604-2000-0
Arnal Ibàñez, Carles Verd fosc : una aproximació ecologista al medi ambient valen-cià / Carles Arnal Ibàñez y Francesc J. Hernàndez i Dobon. -València : Difusora de Cultura Valenciana, S.A., 1993. 267 p. - (Actualitat Valenciana) ISBN 84-87636-90-X
Arnalte Alegre, Eladio Agricultura a tiempo parcial en el País Valenciano : naturale-za y efectos del fenómeno en el regadío litoral / Eladio ArnalteAlegre. - Madrid : Servicio de publicaciones Agrarias delMterio. de Agricultura. Secretaria Gral. Técnica, 1980.
217revistavalencianad’etnologia
378 p. : il. - (Serie Estudios) ISBN 84-7479-066-2
Arnalte Alegre, Eladio El mercado de trabajo asalariado en la agricultura del litoralvalenciano / Eladio Arnalte, Vicente Estruch y Carmen MuñozZamora EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 54 (1990), p. 193-228
Arroyo Ilera, Fernando Población y poblamiento en la huerta de Valencia a fines dela Edad Media / Fernando Arroyo Ilera EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086X. N. 39-40 (1986), p. 125-155
Assemblea d’història de La Ribera (1ª. 1980) Economia agrària i història local : I Assemblea d’Història de laRibera / Josep Trenchs Odena…[et al.]. - Valencia : InstitucióAlfons el Magnànim, 1981. 442 p. : il. - (Col·lecció politècnica; 1) ISBN 84-00-04975-6
Ayudas a la investigación [1984-1985]. Volumen II : arte,arqueología, etnología / Miguel Bernall Ripoll,..[et al.]. -Alicante : Instituto de Estudios “Juan Gil-Albert”. Diputación, 1988. 276 p. : il. ISBN 84-7784-014-8
Azagra Ros, Joaquín La desamortización de Godoy en Valencia (1799-1807) /Joaquín Azagra Ros. València : Edicions Alfons el Magnànim - IVEI, 1986. 147 p. ; 22 cm. - (Col·lecció politècnica; 27) ISBN 84-505-3514-X
Baixauli Juan, Isabel Amparo Crisis familiares, herramientas del artesanado y mujeres : elejemplo de la Valencia del siglo XVII / Isabel Amparo Baixauli.- Murcia : [s.n.], 1997. p. 153-163 Separata : Historia de la mujer e historia del matri-monio. Murcia, 1997
Banyuls García, Jeroni La Fontsanta y La Llum / Jeroni Banyuls García. - València :Ajuntament, Delegació de Descentralització, D.L. 1986. 77 p. : il. - (Valencia barrio a barrio) ISBN 84-505-4590-0
Batista Moreno, René Bailes, cantos y fiestas campesinas en los primeros años delsiglo XX / René Batista Moreno EN: El Pajar : Cuaderno de Etnografía Canaria / AsociaciónCultural “Día de las Tradiciones Canarias”. - La Orotava.Tenerife : Asociación Cultural “Día de las Tradiciones
Canarias”, 1995-. ISSN 1136-4467. N. 19 (2004), p. 67-72
Beguer Esteve, Vicente Evolución histórica de Torrente / Vicente Beguer Esteve. -Torrente : Caja de Ahorros de Torrente, 1973. 194 p. Separata de: Estudio Socioeconómico de Torrente, realizadopor I.S.O.C.
Bellver, Melchor Influencia que ejerció la dominación de los árabes en la agri-cultura, industria y comercio de la provincia de Castellón de laPlana / Melchor Bellver y Vicente del Cacho. - Valencia :Librerias Paris-Valencia, 1982. 252 p. - (Colección biblioteca valenciana) Memoria premiada en los Juegos Florales que celebró laSociedad Valenciana de Lo Rat-Penat el año 1888. Reprod. facs.de la ed. de: Castellón: Imprenta de F. Segarra,1889
Beltrán i Fos, Enric L’arròs / Enric Beltran i Fos. - Valencia : Institució Alfons elMagnànim, 1984. 92 p. : il. - (Descobrim el País Valencià; 17). ISBN 84-00-05621-3
Besó Ros, Adrià Els horts de tarongers de Picanya : arquitectura i paisatge /Adrià Besó Ros. Picanya : Ajuntament, 1999. 90 p. : il. col. y n. ; 22 cm. - (Pont Vell. Estudis locals; 1). I premi d’Investigació d’Estudis Locals, Picanya 1997.
Besó Ros, Adrià La història als carrers de Picanya : guia d’arquitectura i urba-nisme / Adrià Besó Ros, Caterina Pérez Cueco. - Picanya(València) : Ajuntament, 2004. 285 p. : il. ; 22 cm. - (Pont Vell. Estudis locals; 8).Premi d’Investigació d’Estudis Locals, Picanya 2000. DL V 2251-2004
Blanes Andrés, Roberto Los Silos de Burjassot (1573-1600) / Roberto Blanes Andrés. -Burjassot : Ayuntamiento; Ftad. de Geografía e Historia. Dpto.de Historia Moderna, 1987. 194 h. : il. + 4 h. pleg. El verso de cada hoja en blanco. - Tesis dirigida por la Dra.Emilia S. Esteban.
Blanes Andrés, Roberto Los silos de Burjassot (1573-1600) : un monumento descono-cido / Roberto Blanes Andrés. - València : Consell Valencià deCultura, 1992. 116 p. : il. col. y n. ; 20 cm. - (Serie minor. Conjuntos urba-nos; 11).ISBN 84-7890-987-7
Blasco, C. Agricultura a tiempo parcial en España: su Valoración / C.Blasco EN: Revista de Estudios Agro-Sociales / Ministerio de
218 revistavalencianad’etnologia
Agricultura Pesca y Alimentación. - Madrid : Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación, [1952-1994].N. 200 (2003), p. 821-840
Blat, Juan Vivienda obrera y crecimiento urbano : (Valencia 1853-1936)/ Juan Blat. Valencia: Conselleria de Obras Públicas,Urbanismo y Transportes : Colegio Oficial de Arquitectos de laComunidad Valenciana, 2000. 300 p.: il., col. y n.; 30 cm. - (Publicacions de divulgació tèc-nica. Tesis octorals; 5) ISBN 84-482-2539-2
Boira i Maiques, Josep Vicent El Cabanyal - Canyameral / Josep V. Boira Maiques. - València: Ajuntament, Delegació de Descentralització, D.L. 1987. 111 p. : il. - (Valencia barrio a barrio) ISBN 84-505-5856-5
Boira i Maiques, Josep Vicent El Grau de València : la construcció d’un espai urbà / JosepVicent Boira i Maiques, Amadeo Serra Desfils. - València :Edicions Alfons el Magnànim - IVEI, 1994. - 164 p. : il. + 1 map. pleg. (54 x 21 cm.). - (Col·lecciópolitècnica; 54) ISBN 84-7822-131-X
Borrego i Pitarch, Vicent Mislata : regadiu i séquies / Vicent Borrego i Pitarch, Josepl’Escrivà i Tomàs, Santos Ramírez i Martínez. - [Mislata :Ajuntament], 1994. 159 p. : il. ; 22 cm ISBN 84-604-3845-7
Bou Gascó, F. Estudio sobre el naranjo, limonero, cidro y otros árboles de lafamilia de las auranciáceas, que se cultivan en la provincia deCastellón / F. Bou Gascó. Valencia : Librerías Paris-Valencia, 1999. 422 p. Reprod. facs. de la ed. de: Castellón : Imprenta de FranciscoSegarra, 1879. ISBN 84-8339-106-6
Boutelou, Claudio Tratado de la huerta o Método de cultivar toda clase de hor-talizas / por Claudio Boutelou y Esteban Boutelou. - Valencia:Librerías París-Valencia, D.L. 1998. 400 p. ; 22 cm Reprod. facs. de la ed. de: Madrid : Imprenta de Villalpando,1801 ISBN 84-8339-067-1
Bru Ronda, Concepción El trasvase Júcar-Vinalopó / Concepción Bru Ronda. - Alicante: Caja de Ahorros del Mediterráneo, Instituto de Estudios JuanGil-Albert, D.L. 1988. p. 287-299 Separata de: Demanda y economía del agua.
Burriel de Orueta, Eugenio L. La huerta de Valencia. Zona sur : estudio de geografía agraria/ Eugenio L. Burriel de Orueta. - Valencia : Instituto deGeografía. Institución Alfonso el Magnánimo, 1971624 p. : il. + 4 h. pleg. y 15 h. lám. - (Publicaciones del
Instituto de Geografía de la Institución Alfonso el Magnánimo; 6)
Butlletí d’estudis municipal / coor. de la ed. Mercè Campos Edoy Alfredo Llopico Muñoz. - Onda : Ajuntament, Regidoria deCultura, 1999. 194 p. : il., n. y col.. - (Butlletí d’Estudis Municipal 2ª Etapa; 1). ISBN 84-922956-3-5
Buxó Capdevila, Ramón Arqueología de las plantas : la explotación económica de lassemillas y los frutos en el marco mediterráneo de la PenínsulaIbérica / Ramon Buxó i Capdevila. Barcelona : Crítica (Grijalbo Mondadori, S.A.), 1997. 368 p. : il. + 16 h. de fot. - (Crítica. Arqueología) ISBN 84-7423-860-9
Caballer Senabre, Mª Jesús La mortalidad infantil en la huerta de Valencia (1850-1899) :contribución al estudio de la demografía española del XIX /María Jesús Caballer Senabre, Enrique Juan Redal. EN: Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. - Alaquàs : Col·lectiu“Quaderns d’Investigació”. Ajuntament, 1981-. ISSN 1132-9017. N. 10 (1991) : p. 59-68
Cabrejas, Mara València, l’Albufera, l’Horta : medi ambient i conflicte social /Mara Cabrejas y Ernest Garcia. - València : Universitat, 1997. 246 p. - (Col·lecció Oberta) ISBN 84-370-2912-0
Cabrera González, Mª Rosario El conreu de la vinya i l’elaboració de la pansa a la Comarcade la Marina : Estudi etnogràfic / Mª Rosario CabreraGonzález; M. Sanchis Guarner, pr. a la 1ª ed.; AntoniFerrando, pr. a la 2ª ed. - Alicante : Instituto de Cultura “JuanGil-Albert”, 1992. 100 p. : il. - (Quaderns d’Etnografía; 3). ISBN 84-7784-916-1
Cabrera González, Mª Rosario El cultivo de la viña y la elaboración de la pasa en la comarcade La Marina : estudio lexicográfico y etnográfico / Mª RosarioCabrera González. - Alicante : Caja de Ahorros Provincial,1977. 126 p. : il. - (Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial deAlicante; 43). ISBN 84-7231-362-X
Calatayud Giner, Salvador Capitalismo agrario y propiedad campesina : la Ribera delXúquer, 1860-1930 / Salvador Calatayud Giner. - Valencia :Edicions Alfons el Magnànim, IVEI, 1989. 162 p. ; 22 cm. - (Col·lecció politècnica; 38) ISBN 84-7822-977-9
Calatayud Giner, Salvador El regadío ante la expansión agraria valenciana: cambios en eluso y control del agua (1800-1916) / Salvador CalatayudGiner EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, PescaAlimentación
219revistavalencianad’etnologia
Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación,[1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 67 (1993), p. 47-92
Campillo i Marqués, Xavier Bibliografia de la cultura arrossera / Xavier Campillo iMarqués. - Sueca : Ajuntament, Regidoria de Cultura, 1999. 100 p. ; 30 cm. - (Fullets bibliogràfics; 6)
Canals Bevià, Francesc Evolució i desenrotllament econòmic de Sant Vicent delRaspeig / Francesc Canals Bevià. - Alicante : Caja de AhorrosProvincial, 1987. 508 p.: il.; 21 cm. - (Publicaciones de la Caja de AhorrosProvincial de Alicante; 141) Bibliografía e índice p. 391-408. ISBN 84-86314-41-0
Cantos Camps, Antonio El traje de labradora valenciana / Antonio Cantos Camps ;prólogo de Fermín Juanto Manrique. - 2ª ed. - Valencia :Ediciones Marí Montañana, 1983. 48 p. : il. col. y n.
Carreras y Candi, Francisco Geografía general del Reino de Valencia / dirigida porFrancisco Carreras y Candi. - Barcelona : Alberto Martín,[1918]. 5 v. : il. Contiene: t. I Provincia de Valencia / José Martínez Aloy - t. IIProvincia de Valencia / Carlos Sarthou y Carreres en colabora-ción con José Martínez Aloy t. III Provincia de Alicante /Francisco Figueras Pacheco - t. IV Provincia de Castellón /Carlos Sarthou Carreres - t. V Reino de Valencia
Carretero, José Luís Flora y vegetación de la Albufera de Valencia : bases para surecuperación / [José Luis Carretero, Herminio Boira]. -[València] : Institució Alfons el Magnànim – IVEI, D.L. 1987. 83 p.: il. col. y n. ; 21 cm. - (IAM investigació;16) ISBN 84-7822-965-5
Carta de Poblament de Quart de Poblet. - Quart de Poblet :Ajuntament, 1987. 1 carpeta con 2 v. (16, 12 p.) Commemoración 700 aniversario “El nom d’un poble”,Quart de Poblet (1287-1987). - La Carta de Poblament fuéotorgada el 7 de noviembre de 1334 Contiene: Transcripción del texto original del año 1636. Eldocumento original de la Carta es de fecha 7 de noviembrede 1334. Contiene: Facsímil de la copia de la Carta de Poblament con-servada a l’Arxiu del Regne de València, en Manaments yEmpares, año 1636
Cartes a Ruralia: Dificultades con la agricultura ecológica ... EN: Ruralia : Revista del Món Rural Valencià / Centre Rurald’Informació Europea (CRIE). - Caudiel-Benafer (Castelló) :(CRIE), [1998]-. N. 9 (2001), p. 38-40
Castell Llácer, Vicente
El paisaje agrario de Algemesí / Vicente Castell Llácer. -Valencia : Instituto de Geografía, Institución Alfonso elMagnánimo...y Caja de Ahorros y Monte de Piedad deValencia, 1971. 136 p. : il. + 23 p. de lám. . - (Publicaciones del Instituto deGeografía de la Institución Alfonso el Magnánimo; 7).
Castelló i Ballester, Josep Vicent Pescadors, caçadors i ramaders : un estudi de les economiescomplementàries a l’Horta-Albufera (1761-1846) / Josep V.Castelló. - Catarroja : Servei de Publicacions de l’Ajuntament,1991. 147 p. - (Josep Servès, de documentació i recerca; 7) ISBN 84-86787-56-4
Castillo Sainz, Jaume Els conflictes de l’aigua a la Safor medieval / Jaume CastilloSainz. - Gandia : CEIC Alfons el Vell, 1997. 166 p. : il. ISBN 84-86927-27-7
Cavallini, Carla Ahorro de agua en agricultura / Carla Cavallini y DanielaAddis EN: Ruralia : Revista del Món Rural Valencià / Centre Rurald’Informació Europea (CRIE). - Caudiel-Benafer (Castelló) :(CRIE), [1998]-. N. 10 (2001), p. 28-29
Cavanilles y Palop, Antonio José, 1745-1804 Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultu-ra, población y frutos del Reyno de Valencia / A. J. Cavanillesy Palop. - 5ª ed. - Valencia:Albatros,1981 2 v. (236, 339 p.) : il. - (Bibliotheca valentina; 1 y 2). ISBN 84-7274-029-3 Reprod. facs.de la ed. de: Madrid: Imprenta Real, 1795-1797
El cicle del cereal : Forn de la Vila, Llíria / coordinació de JosepVicent Aguilar Sanz ... [et al.]. - València : Museu d’Etnologia.Diputació. Ajuntament de Llíria, 1999. 64 p. : il. - (Col·lecció Vore; 15). ISBN 84-7795-221-3
Cien años de agricultura valenciana. - [Valencia]:Mercavalencia, con la colaboración del Ayuntamiento deValencia, [1999]. 168 p. : principalmente il. ; 30 cm DL V 2396-1999
Ciencia y tecnología en la Comunidad Valenciana / JoséBernabeu... [et al.]. València : Consell Valencià de Cultura, 1994-1995. 2 v. (580, 564 p.) : il. ; 24 cm. - (Monografies del ConsellValencià de Cultura; 19 y 20). En la port.: Universitat Politècnica de València ISBN 84-482-0579-0
Ciscar Pallarés, Eugenio Vida cotidiana en la Valldigna (Siglos XVI-XVIII) / EugenioCiscar Pallarés. Simat de la Valldigna : Edicions La Xara, 1998. 176 p. : il., 1 mapa ; 21 cm.. - (Valldigna; 3) ISBN 84-95213-00-1
220 revistavalencianad’etnologia
Coll Ferrer, Vicente Geografía, origen e historia de la muy leal y heroica villa deQuart de Poblet / Vicente Coll Ferrer. - Quart de Poblet :Ayuntamiento, 1984. 208 p. : il. ISBN 84-505-5171-4
Conejero Martínez, Vicente La agricultura en la provincia de Alicante durante el siglo XIX/ Vicente Conejero Martínez. - Alicante : DiputaciónProvincial, 1985. 478 p. : il. ISBN 84-505-1589-0
Congrés d’Economia Valenciana (1º. 1984) 1er Congrés d’Economia Valenciana, 1984 : [ponencies]. -[València : Conselleria d’Economia i Hisenda, 1985]. 2 v. (1232 p.) : il. ; 30 cm Texto en castellano y valenciano ISBN 84-7579-045-3
Congrés del Bicentenari de la Taronja (1983. Carcaixent) Actes dels Congrés del bicentenari de la Taronja, 1781-1981: 200 anys del cultiu de la taronja al País Valencià. - Carcaixent: Ajuntament de Carcaixent, 1983. 318 p. : il.. - (Publicacions de l’Ajuntament de Carcaixent.Serie Estudis; 2) ISBN 84-500-9049-0
Congres d’Estudis Comarcals del Camp de Turia (1r. 1990.Lliria) 1er. Congrés d’Estudis Comarcals del Camp de Túria : [cele-brat a la ciutat de Llíria durant els dies 30 de novembre, 1 i 2 de desembre de 1990]/ [convocat i organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals delCamp de Túria]. - Benaguasil : Institut d’Estudis Comarcals delCamp de Túria ; [València] : Tandem Edicions, 1991. 475 p. : il. ; 28 cm ISBN 84-87693-31-8
Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida (1er. 1996. Aielo deMalferit) Actes del primer Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida : Aielode Malferit, 1996 / a cura de Josep Talens i Emili Casanova. - València : Diputació: Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, 1997. XVI, 966 p. : il. ; 24 cm ISBN 84-600-9429-4
Cortès, Fermí Vocabulari valencià del conreu, molinatge i comerç de l’arròs/ Fermí Cortès i LLuís Granell. - ed. facs. - [Sueca] :Ajuntament, Regidoria de Centres Documentals i Publicacions, 2000. 33 p. ; 24 cm Reprod. facs. de la ed. de: Valencia: Institución Alfoso elMagnánimo, 1952. Separata de: Revista Valenciana de Filología, tirada aparte deltomo II, fascículo 1º
Costa Mas, Josep El Marquesat de Dénia : estudio geográfico / José Costa Mas.
- Valencia : Universidad. Departamento de Geografía, 1977. 596 p., 12 p. lám. : il + 4 h. de fot. y 2 h. pleg. de map. -(Publicaciones del Departamento de Geografía; 25) ISBN 84-370-0041-6
Courtot, Roland Campagnes et villes dans les huertas valenciennes / RolandCourtot. - Paris : Centre National de la Recherche Scientifique,1989. 192 p. : il. - (Mémoires et documents de géographie) ISBN 2-222-04241-0
Courtot, Roland Camp i ciutat a les hortes valencianes = Campagnes et villesdans les huertas valenciennes / Roland Courtot ; traducció dePasqual Alapont i Elisabet Masià. València : Edicions Alfons el Magnànim - IVEI, 1992. 284 p. : il. - (Col·lecció politècnica; 50) El título original está ubicado en la biblioteca con el nº 2370 ISBN 84-7822-051-8
Cruz Artacho, Salvador Criminalidad, justicia rural y resistencia campesina en laEspaña contemporánea / Salvador Cruz Artacho. EN: El Toro de Caña : Revista de Cultura Tradicional de laProvincia de Jaén / Diputación Provincial de Jaén. - Jaén :Diputación. Área de Cultura, 1996-. ISSN 1138-7297N. 6 (2001); p. 65-88
Cucó i Giner, Josepa La tierra como motivo : jornaleros y propietarios en dos pue-blos valencianos / Josepa Cucó i Giner; prólogo de Joan F.Mira. - València : Institució Alfons el Magnànim, 1982. - 340p. - (Col·lecció politècnica; 4) ISBN 84-00-05060-6
De la Agricultura al Agronegocio : la Historia del Agua EN: Ruralia : Revista del Món Rural Valencià / Centre Rurald’Informació Europea (CRIE). - Caudiel-Benafer (Castelló) :(CRIE), [1998]-. N. 10 (2001), p. 15-16
Del gra al pa : el cicle dels cereals / direcció Floreal Palanca ;coordinació Joan Gregori ; autors Helena Bonet...[et al.]. -València : Generalitat, Presidència, 1989. - 156 p. : il. col. y n. Tít. de la cub.: El cicle dels cereals, una herba que va cambiarla societat. - Publicado con motivo de la exposición “Del gra alpa”, realizada en Valencia durante octubre y noviembre de1989.
Descobrim la ciutat / Coordina: Equipo I.M.E.. - València :Ajuntament. Instituto Municipal de Educación, D.L. 1987. 205 p. : il. ISBN 84-505-6057-8
Díaz Párraga, María Adela Por las sendas de la huerta / María Adela Díaz Párraga. -Murcia : Consejeria de Cultura y Educación. Editora Regional,1987. 140 p. - (Biblioteca Básica Murciana; 30) ISBN 84-7564-061-3
221revistavalencianad’etnologia
Docavo Alberti, Ignacio La Albufera de Valencia, sus peces y sus aves : (ictiofauna yavifauna) / Ignacio Docavo Alberti ; con la colaboración deRafael Ruano Martínez y Antonio Mira Franco. - Valencia :Institución Alfonso el Magnánimo, Instituto Valenciano deBiología Aplicada, 1979. IX, 240 p., [2] h. pleg. : il. col. y n. ; 24 cm ISBN 84-00-04426-6
Docavo Alberti, Ignacio La entomofauna de la Albufera y su entorno / Ignacio DocavoAlberti. [Valencia] : Institución Alfonso el Magnánimo, [1983]. 230 p. : il. ; 21 cm. - (IAM investigació) ISBN 84-00-05502-0
Domingo Pérez, Concepción El trasvase Júcar-Turia / Concepción Domingo Pérez. - Alicante: Caja de Ahorros del Mediterráneo, Instituto de Estudios JuanGil-Albert, D.L. 1988. p. 267-276. Separata de: Demanda y economía del agua.
Domingo Pérez, Concepción La agricultura de Castellón de la Plana 1468 / ConcepciónDomingo Pérez EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086XN. 21 (1977), p. 41-58
Domínguez Martín, Rafael Caracterizando al campesinado y a la economía campesina:pluriactividad y dependencia del mercado como nuevos atri-butos de la campesinidad / Rafael Domínguez Martín EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 66 (1993), p. 97-136
Domínguez Martín, Rafael Cooperativismo católico, atraso agrario y contro social delcampesinado / Rafael Domínguez Martín EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 83 (1997), p. 187-191
L’economia del País Valencià : estratègies sectorials / coordi-nado por Antoni Rico Gil. - València : Institució Alfons elMagnànim. Diputació, 1982. 2 v. (404, 398 p.) : il. + 3 map. pleg. - (Estudis universitaris.Sèrie major; 2 y 3) ISBN 84-00-05170-X
Egea Vivó, Alfredo Mont Olivet / Alfredo Egea Vivo, Mª Luisa Guijarro Estellés. -València : Ajuntament, Delegació de Descentralització, D.L.1987. 129 p. : il. - (Valencia barrio a barrio) ISBN 84-505-6529-4
En torno al Turia : paisajes rurales por descubrir : Aras de losOlmos, Benagéber, Calles, Chelva, Titaguas, Tuéjar,Sinarcas / José Manuel Almerich... [et al.]. València : Centre excursionista, D.L. 2001. 93 p. : il., col y n.. - (Ruralturia) ISBN 84-931611-4-4
Ercher Lletí, Salvador Casa, família i comunitat veïnal a l’horta de València :Catarroja durant el regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516) /Salvador Vercher i Lletí. - Catarroja : Ajuntament. Servei dePublicacións, 1992. 186 p. - (Josep Servès, de documentació i recerca; 8) ISBN 84-86787-58-0
Escrivà Fort, Josep-Baltasar Dades per a coneixer la nostra agricultura a principi d’aquestsegle / Josep Baltasar Escrivá i Fort, Francesc García i Barberà,Vicent Martí i Gil. EN: Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. - Alaquàs : Col·lectiu“Quaderns d’Investigació”. Ajuntament, 1981-. ISSN 1132-9017N. 3 (1983) ; p. 97-113
Escrivà, Josep l’ Les nostres barraques (Inici d’estudi) / Josep l’Escrivà. - Mislata: Impremta Fermar, 1976. 307 p. : il. ISBN 84-400-1911-4
L’espai de l’aigua : xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera delXúquer en la perspectiva històrica / edición de AntoniFurió i Aureliano Lairón. - València : Universitat, 2000. 306 p. - (Col.lecció oberta. Sèrie història; 9) ISBN 84-370-4570-3
Estadística municipal : volum 4 / Generalitat Valenciana. InstitutValencià d’Estadística. - València : Generalitat Valenciana,D.L.1990. XXVII, 327 p. : il. ISBN 84-7890-308-9
Estudios sobre el País Valenciano / edición a cargo de J. Millas.- Madrid : Cuadernos para el diálogo, 1974. 62 p. ; 27 cm. - (Los suplementos; 53) ISBN 84-229-7053-8
Expósito Navarro, Luis M. Los Silos de Burjassot : el granero de Valencia / Luis M.Expósito Navarro. Burjassot : Instituto Municipal de Cultura y Juventud, 2005. 354 p. : il. col. y n. ; 29 cm ISBN 84-9826-022-1
Farinós Dasí, Joaquín Una nueva estrategia competitiva para la agricultura del PaísValenciano : los productos “verdes” / Joaquín Farinós Dasí EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. - ISSN 0210-086XN. 54 (1993), p. 285-300
222 revistavalencianad’etnologia
Farinós Dasí, Joaquín El papel de la innovación en la agricultura : la dimensión espa-cial de la difusión de innovaciones como factor de desarrollo/ Joaquín Farinós Dasí EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086XN. 46 (1989), p. 149-168
Felix i Roig, Emili L’Estructura de la propietat agrària a Alboraia (1828-1889) /Emili Felix i Roig. Alboraya : Ajuntament. Centre d’Estudis de la BibliotecaMunicipal, 1986. 128 p. : il. Contiene: Epidemia de cólera en Alboraya año 1885 / porJosé Carlos Martínez Algarra y Vicente Carsi. Muestreo demo-gráfico en Alboraia, siglo XIX / por Mª José Aguilar i Arener yLluïsa Carceller i Marco
Fem memòria, fem història: cent anys de fotografia al Puig /Mati Pérez Corral...[et. al.]. - Puig, El : Fundació PúblicaMunicipal per a la Cultura i l’Educació, Ajuntament del Puig,1998. 170 p. : il. Contiene: Traducción en castellano ISBN 84-920768-2-8
Ferri Ramírez, Marc Catàleg General del Patrimoni del Camp de Morvedre / MarcFerri Ramírez; Eva Vela Bru, fot. - Sagunt (Valencia) : FundacióBANCAIXA, 1998. 246 p. : il. Bibliogr. p. 231-236 ISBN 84-89413-37-1
Ferri Ramírez, Marc De comuners a regants. Comunitat, territori i conflicte a leshortes valencianes / Marc Ferri Ramírez i Carles Sanchis Ibor EN: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. - Catarroja : Afers,1985-. ISSN 0213-1471N. 40 (2001), p. 641-654
Fillol, Vicente Elda 1900 : la agricultura, industria y comercio / Vicente Fillol. EN: Alborada : Revista Cultural (Nueva Época). - Elda :Ayuntamiento, [ca. 1954]-. N. 31 (1985); p. 72-76 El foc i la roda del temps : figures d’una festa mediterrània delcicle agrari / dirección de Joaquim Argente; texto de AntoniAriño; fotos de Josep Sanchis, Francesc Vera... [et. al.]. -Valencia : Palladio, 1991. 277 p. : il.
Fresquet Febrer, José Luis Salut, malaltia i terapèutica popular : els municipis riberencs del’Albufera / J.L. Fresquet; J.A. Tronchoni; F. Ferrer y A. Bordallo.- Catarroja : Servei de Publicacions de l’Ajuntament, 1994. 224 p. : il. - (Col·lecció Josep Serves de documentació i recer-ca; 10). ISBN 84-86787-63-7
La fruita daurada : 750 anys amb taronges : exposició, Llotja deValència, gener-febrer 1989 / textes de Vicente Abad,..[et al.].- València : Generalitat, Conselleria de Cultura, Educació iCiència, 1989. 206 p. : il. col. y n. ISBN 84-7579-697-4
La fruta dorada : la industria española del cítrico 1781-1995/ Vicente Abad...[et al.]. València : Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1996. 204 p. : il. col. y n. Contiene: Resumen en castellano ISBN 84-482-1356-4
Furió, Antoni Camperols del País Valencià : Sueca, una comunitat rural a latardor de l’Edat Mitjana / Antoni Furió. - Valencia : InstitucióAlfons el Magnàmim, 1982. 192 p. : il. - (Col·lecció politècnica; 3). ISBN 84-00-05104-1
Galdeano Gómez, Emilio Análisis del consumo de frutas y hortalizas en España : unaaplicación del sistema de demanda inversa / Emilio GaldeanoGómez y Manuel Jaén García EN: Revista de Estudios Agro-Sociales / Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación. - Madrid : Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación, [1952-1994].N. 198 (2003), p. 183-210
García Monerris, Carmen Rey y Señor : estudio de un realengo del País valenciano (LaAlbufera 1761-1836) / Carmen García Monerris. - València:Ajuntament, [1985] 268 p. Premio Senyera 1983 ISBN 84-505-1628-5
García Osuna, Antoni Moncada, L’Horta / [Recull i text Antoni Garcia i Osuna]. -[València] : Conselleria de Cultura, Educació iCiència...Ajuntament de Moncada, D.L. 2002. [8] p. : [2] map. ; 21 cm. - (Toponímia dels pobles valencians; 32). Tít. tomado de la cub.
García Ramón, M.D. Mujer y agricultura en España: Género, trabajo y contextoregional / M.D. García Ramón... [et al.] EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 84 (1997), p. 361-364
García Ramón, Mª Dolores La división sexual del trabajo y el enfoque de género en elestudio de la agricultura de los países desarrollados / MªDolores García Ramón EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394
223revistavalencianad’etnologia
N. 55 (1990), p. 251-280
Garrabou, Ramón Un fals dilema : modernitat o endarreriment de l’agriculturavalenciana (1850-1900) / Ramón Garrabou. - València :Institució Alfons el Magnànim, IVEI, 1985. 224 p. - (Col·lecció politècnica; 22) ISBN 84-00-06099-7
Garrido Herrero, Samuel Treballar en comú: el cooperativisme agrari a Espanya (1900-1936) / Samuel Garrido Herrero. - València : Edicions Alfons elMagnànim, IVEI, 1996. 300 p. : il. - (Col·lecció politècnica; 62). Bibliografia p. 281-298. ISBN 84-7822-179-4
Garrido Penadés, Héctor Vallada : su evolución urbana entre los siglos XIII a XIX /Héctor Garrido Penadés, José Aurelio Pelejero Vila. - València: Institució Alfons el Magnànim, 2000. 336 p. : il. + 6 plan. pleg. Vallada (1548-1841). - (EstudiosMunicipalistas; 4) ISBN 84-7822-307-X
Geografía de les comarques valencianes / Dir. y coord. JuanPiqueras Haba. Valencia : Foro Ediciones, 1995. 6 v. : il. col. ISBN 84-8186-019-0Contiene : Geografía general. Les comarques centrals (I). Lescomarques centrals (II) Les comarques meridionals (I) Lescomarques meridionals (II) Les comarques septentrionals
Gestión de riesgos en la agricultura mediterránea: segurosagrariosEN: Revista de Estudios Agro-Sociales / Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación. - Madrid : Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación, [1952-1994].N. 192 (2001), p. 292-295
Gestión del plan general de ordenación urbana, 1982-87 /dirección técnica de José Manuel Momparler Pechuan y JesúsMiguel Gabarda Oliveros. - Puçol : Ajuntament, [1987]. 78 p. : il.
Giner i Pereperes, Francesc L’estany de Cullera / texto, Francesc Giner i Pereperes, JosepaRubio, Gemma Tur i Fenollar ; fotografías, Valentín Rodríguez.- Alzira : Edicions Bromera, 2003. 127 p. : principalmente il. col. ; 35 cm. - (MonografiesBromera) ISBN 84-7660-768-7
Glick, Thomas F. Regadío y sociedad en la Valencia medieval / Thomas F. Glick.- 2ª ed. - Valencia : Biblioteca Valenciana, D.L. 2003. 526 p. : il. ; 21 cm. - (Colección Historia. Estudios) ISBN 84-482-3482-0
Gómez Martínez, Amelia Propiedad señorial en el Marquesado de Albaida : perspecti-vas socioeconómicas del Señorío en la segunda mitad del s.
XVIII / Amelia Gómez Martínez. - Albaida : Ayuntamiento,1988. 288 p. : il. ; 24 cm ISBN 84-505-8276-8
Gonga i Colomina, Josep E. La ciutat i els costums : una aproximació a la vida quotidianade la Gandia del XIX / Josep Enric Gonga. - Simat de laValldigna : La Xara, 2000. 158 p. ; 21 cm. - (Safor; 3) ISBN 84-95213-09-5
Gonzálvez Pérez, Vicente El Bajo Vinalopó : geografía agraria / Vicente GonzálvezPérez. - Valencia : Universidad. Departamento de Geografía,1977. 270 p. : il. + 4 h. de lám. - (Publicaciones del Departamentode Geografía) ISBN 84-370-0014-9
Gosálvez, Víctor La barraca valenciana : causas económicas y sociales de ladesaparición de la barraca de la huerta valenciana / VictorGosálvez. - Valencia : Icaro. Colegio Territorial de Arquitectosde Valencia, 1998. 88 p. : il. ISBN 84-86828-23-6
Gozálvez Pérez, Vicente El mapa del regadío valenciano (1960-1985) / VicenteGozálvez Pérez. - Alicante : Caja de Ahorros delMediterráneo, Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, [1988].p. 125-138 Separata de: Demanda y economía del agua.
Gozálvez Pérez, Vicente Tendencias recientes de la agricultura valenciana / VicenteGozálvez Pérez EN: Cuadernos de Geografía [Etno] /Universidad, Facultad de Filosofía y Letras. - Valencia :Universidad, Facultad de Filosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086XN. 25 (1979), p. 139-164
Graullera Sanz, Vicente Conflictos en la huerta de Valencia : Alaquàs en el siglo XV /V.Graullera EN: Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. - Alaquàs : Col·lectiu“Quaderns d’Investigació”. Ajuntament, 1981-. ISSN 1132-9017N. 18 (1999) ; p. 9-20
Gual Camarena, Miguel Estudio histórico-geográfico sobre la Acequia Real del Júcar /Miguel Gual Camarena. - Valencia : Institución Alfonso elMagnánimo. Acequia Real del Júcar..., 1979. 252 p. : il. + 6 h. pleg. y 13 h. lám. - (Publicaciones delInstituto de Geografía de la Institución Alfonso elMagnánimo; 10). ISBN 84-500-3033-1
Guillem Miralles, Carmen Plantas de la montaña de La Costera (Puçol) / texto deCarmen Guillem Miralles, Jesús Monedero Ramos. - Puçol :
224 revistavalencianad’etnologia
Ajuntament, 1987. 58 p. : il. col. y n. ISBN 84-505-5799-2
Hernández Hernández, María La agricultura: situación actual y perspectivas de un sector tra-dicional en el marco de las políticas de desarrollo rural / MaríaHernández Hernández y Enrique A. Moltó Mantero EN: Revista de Estudios Agro-Sociales / Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura Pesca yAlimentación, [1952-1994].N. 191 (2001), p. 9-40
Hernández Marco, José Luis Feudalidad, burguesía y campesinado en la huerta deValencia : la estructura agraria de la Particular Contribuciónde Valencia ante la crisis del Antiguo Régimen / José LuisHernández Marco y Juan Romero González; prólogo deMariano Peset. - Valencia : Ayuntamiento, 1980. 150 p. : il., map. + 2 h. pleg.. - (Publicaciones del ArchivoMunicipal de Valencia. Estudios monográficos; 14). XXII Premio “Senyera”, 1979 ISBN 84-500-4000-0
Historia agraria de la España contemporánea I : cambiosocial y nuevas formas de propiedad (1800-1850) /Edición a cargo de Ángel García Sanz y Ramon Garrabou. -Barcelona : Editorial Crítica, 1985. 464 p. : il. - (Crítica. Historia; 32). ISBN 84-7423-251-1
Historia agraria de la España contemporánea II : expansión ycrisis (1850-1900) / Edición a cargo de Ramon Garrabou yJesús Sanz. - Barcelona : Crítica, 1985. 544 p. : il. - (Crítica. Historia; 33). ISBN 84-7423-260-0
Historia agraria de la España contemporanea III : el fin de laagricultura tradicional (1900-1960) / edición a cargo deRamón Garrobou, Carlos Barciela López y José IgancioJiménez Blanco. - Barcelona : Editorial Crítica, 1986. 568 p. : il. - (Crítica. Historia; 40) ISBN 84-7423-300-3
Historia de la ciudad. - Valencia : Instituto para la Comunicación,Asesoría, Reciclaje y Orientación Profesional del ColegioTerritorial de Arquitectos, 2000-2005. 4 v. : il. col. y n. ; 27 cm Contiene: v. 1. Recorrido histórico por la arquitectura y elurbanismo de la ciudad de Valencia - v. 2. Territorio, sociedady patrimonio : una visión arquitectónica de la historia de laciudad de Valencia - v. 3. Arquitectura y transformación urba-na de la ciudad de Valencia - v. 4. Memoria urbana ISBN 84-86828-47-3
Hoyos Sáinz, Luis de Fiestas agrícolas / Luis de Hoyos Sáinz. - [S.l] : [s.n.]. 13-35 p. : il.
La huella de América en España. - València : Consell Valencià deCultura, 1993
845 p. ; 25 cm ISBN 84-482-0294-5
Ibarra i Ruiz, Pedro Estudio acerca de la Institución del Riego de Elche y origen desus aguas : ... tandeo, reparto, regadores públicos o reparti-dores y régimen que... / Pedro Ibarra y Ruiz. - Madrid :Establecimiento Tipográfico de Jaime Ratés, 1914. 321 p. Memoria premiada por la Real Academia de Ciencias Moralesy Políticas (1912). Informe del Sector Agrari Valencià, 2002 / [realizado por elServicio de Estudios Agrarios y Comunitarios]. - Valencia :Generalitat. Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació,D.L. 2003. 472 p. ; 27 cm ISBN 84-482-3634-3
Inmigrados en el Area Metropolitana de Valencia : proce-dencia y distribución /coordinado por Gabriel M. CanoGarcía. - Valencia : Universidad. Departamento de Geografía,1978. 152 p. : il.. - (Publicaciones del Departamento de Geografía) ISBN 84-370-0043-2
Iturra, Raúl Factores de reproducción social en sistemas rurales : trabajo,producción de productores y pecado en aldeas campesinas /Raúl Iturra. EN: Arxiu d’Etnografia de Catalunya / Facultat de Lletres deTarragona i Universitat de Barcelona. - Tarragona :Departament d’Antropología de la Facultat de Filosofia iLLetres ; Institut Català d’Antropologia, 1982-. ISSN 0212-0372N. 6 (1988); p. 101-121
Jaén Urban, Gaspar Qüestions territorials al País Valencià / Gaspar Jaén i Urban. -Valencia : Institut Valencià d’Investigació Social. ConfederacióEspanyola de Caixes d’Estalvis,1979. 126 p. - (Quaderns de Sociología; 1) ISBN 84-7231-515-0
Jaén Urban, Gaspar Aproximación al municipio de La Eliana / Gaspar Jaén Urban.- Valencia : Diputación Provincial, 1979. 112 p. : il. ; 22 cm. + [2] h. pleg. y [18] h. de lám. ISBN 84-500-3115-X
Jornadas sobre la Problemática de la Albufera (1980. Valencia) Jornadas sobre la problemática de la Albufera [Valencia 11-25de febrero, 1980] / organizadas por el Instituto MédicoValenciano. - Valencia : Diputación Prv.,1982. 134 p. : il. ISBN 84-500-7801-6
Jornades d’Estudi sobre la Població del País Valencià (1es.1986. Valencia-Alacant) Estudis sobre la població del País Valencià : actes de les IJornades d’Estudi sobre la Població del País Valencià. València-Alacant, 20-22 de març de 1986 / presentació a cura deCarme Pérez Aparicio. - València : Edicions Alfons elMagnànim, Institut d’Estudis “Juan Gil-Albert”.., 1988.
225revistavalencianad’etnologia
2 v. (1142 p.) : il. ISBN 84-404-1358-0
Jornades d’Història d’Alboraia (1es. 1995. Alboraia) Actes de les primeres Jornades d’Història d’Alboraia (Alboraia,7,8 i 9 d’abril de 1995). - Alboraia : Ajuntament d’Alboraia,1985. 238 p. : il. ISBN 84-89002-03-7
Julià Igual, Juan Fco. La neutralidad fiscal de las especialidades tributarias en ladeterminación de los rendimientos netos de la s actividadesagrarias (Un análisis dinámico en el sector hortofrutícola de laComunidad Valenciana a partir de los datos de la RECAN) /Juan Fco. Julià Igual y Sergio Marí Vidal EN: Revista de Estudios Agro-Sociales / Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación. - Madrid : Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación, [1952-1994].N. 197 (2002), p. 9-34
La Parra López, Santiago Los Borja y los moriscos : (repobladores y “terratenientes” enla huerta de Gandía tras la expulsión de 1609) / Santiago LaParra López. - València : Edicions Alfons el Magnànim - IVEI,1992. 272 p. - (Estudis universitaris; 54) ISBN 84-7822-071-2
Lafarga, Próspero Los riegos en Elche / Próspero Lafarga. - Alicante : Imprentade Luis Esplá, 1910. 49 p. : il. + 18 h. lám.
Llorens y Raga, Peregrín Luís La Villa de Catarroja / P. Luís Llorens y Raga. - Valencia :Diputación, 1967. 437 p. : il. + 23 h. de lám. y 1 h. pleg.
Lluch Cebrià, Ferran Las acequias de francos, marjales y extremales de la ciudad deValencia / Ferran Lluch Cebrià, Lluís Beltrán Llopis. - València :Ajuntament, D.L. 1991. 145 p., [2] h. pleg. de plan. : il. con: plan. ISBN 84-86908-52-3
López García, Santiago Arquitectura i Ingenieria civil de caracter rural i agrari en elterritori de Burjassot i la seua area immediata : Premi CienciesSocials 1991 / Santiago López García. Burjassot : Entitat Cultural Valenciana “El Pilo”, 1994. 176 p. + 2 h. pleg. : il Bibliografía p. 161-162 ISBN 84-604-9221-4
López García, Santiago Burjassot de fotografia : Compilació dels fotógrafs professio-nals en Burjassot des del Sr. Vicente Garrigues Giménez fins alSr. Francisco Bonora Ros / Santiago López Garcia, tex.;Francisco Bonora Ros, fot. - Burjassot : Associació CulturalL’Almara, 1996. 80 p. : il. - (Quaderns monogràfics sobre Burjassot; 2). ISBN 84-923946-1-7
López Gómez, Antonio El origen de los riegos valencianos : la división del agua /A.López Gómez EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086XN. 17 (1975), p. 1-38
López Gómez, Antonio El origen de los riegos valencianos : los canales romanos / A.López Gómez EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086XN. 15 (1974), p. 1-24 ;
López i Quiles, Antoni La demografía com a pretext notas sobre el Benetússermodern / Antoni López Quiles y Vicent S. Olmos i Tamarit. -Benetússer : Ajuntament, 1983. 101 p. : il. ISBN 84-500-8969-7
Lowe, Phillip Agricultura y medio ambiente : temario sociológico / PhillipLowe y Neil Ward EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 71 (1994), p. 257-272
Luís i Rodríguez, Pere El Puig de Santa Maria : el parlar d’un poble de l’Horta Nord/ Pere Luís i Rodríguez. - El Puig : Fundació Pública Municipalper a la Cultura i l’Educació del Puig, 2000. 412 p. ISBN 84-920768-3-6
Las mancomunidades de Valencia : proyecto y gestión de lasmancomunidades de la provincia de Valencia / directoresJosé Mª Gil Suay, Josep Maria Pascual Esteve. València : Diputació, Publicacions, 1999. 156 p. : il. ; 28 cm. ISBN 84-8191-239-5
Mangue Alférez, Ignasi Marxalenes : de alquería islámica a barrio de la ciudad / IgnasiMangue Alférez. València : Ajuntament, D.L. 2001. 253 p. : il. col. y n. ISBN 84-8484-002-6
Manzil Nasr : estudis de Massanassa, 1996. - Massanassa :Ajuntament, 1997. 224 p. : il. ; 21 cm. - (Col·lecció Biblioteca Pública deMassanassa; 1). Contiene: Massanassa al crepuscle medieval / Francesc A.Cardells i Martí. Plantes i coses de Massanassa / Antoni Barberi Vallés, Pepa Pròsper i Candel, Ismael Guardiola i Mora. Estudidemogràfic de Massanassa des de la fí de l’Edat Moderna fins
226 revistavalencianad’etnologia
l’actualitat / F. Javier Delgado i Franco, José Pérez i Negre.Massanassa republicana, 1931-1936 / Benedicta Chilet Llácer,Carles Peñarrocha Martínez, Josep Lluís Recatalà Melchor. ISBN 84-922674-0-2
Manzil Nasr : estudis de Massanassa, 2000. - Massanassa :Ajuntament, 2000. 260 p. : il. ; 21 cm. - (Col·lecció Biblioteca Pública deMassanassa; 3). Contiene: Estudi toponímic d’una localitat de l’Horta Sud /Fina Pons Candel. La dona treballadora en Massanassa / RitaLucía Escamilla Brunet. Massanassa desde la crisi de laRestauració fins a la II República (1920-1931) / Rafael Agustíni Moreno...[et al.] ISBN 84-922674-3-7
Manzil Nasr : estudis de Massanassa, 2003. - Massanassa :Ajuntament, 2003. 155 p. : il. ; 21 cm. - (Col·lecció Biblioteca Pública deMassanassa; 4). V Premios de Investigación de Massanassa. Contiene: Iglesia, fiesta y tradición en Massanassa / SergioLozano Toledano, Rafael Agustín Moreno.
Marco Segura, Juan B. Regadíos históricos valencianos : propuestas de rehabilitación/ Juan B. Marco, Joan F. Mateu y Joan Romero. - València :Generalitat. Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.Servei d’Estudis Agraris i Comunitaris, 1994. 158 p. : il., col. y n. ISBN 84-482-0618-5
Les marjals de la Safor : cultura i natura : [exposició] Casa deCultura Marqués de González de Quirós, del 16 de desembreal 30 de gener (2004-2005) / [textes, Carles Ferrer... et al.]. -[Gandia : Ajuntament, 2004]. 15 p. : il. col. ; 22 x 22 cm Tít. tomado de la cub.
Markham, Clements R. Informe sobre el regadiu de l’Espanya de l’est (1867) /Clements R. Markham; est. prelim. de Thomas F. Glick. -Edicions Alfons el Magnànim, IVEI : 1991. 142 p. : il. + 3 h. pleg. - (Col·lecció politècnica; 46). ISBN 84-7822-035-6
Marqués de la Corona Demostración de la equidad, y liberalidad con que recompen-só el Rey al Duque de Argete, Conde de las Torres, LaAlbufera de Valencia, incorporada a su corona, y... / Marquésde la Corona. - Valencia : Librerías “París-Valencia”, D.L.1992. 45 h. - (Biblioteca valenciana) Reprod. facs. de la ed. de: [Madrid], 1773
Martí Ferrando, Josep Rocafort, L’Horta / [text Josep Martí i Ferrando]. - [València] :Conselleria de Cultura, Educació i Ciència...Ajuntament deRocafort, D.L. 2003. [3] p., [1] f. de map. pleg. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians; 34). Tít. tomado de la cub.
Martí Ferrando, Josep Burjassot, L’Horta / [text, Josep Martí i Ferrando]. - València :Acadèmia Valenciana de la Llengua, D.L. 2004. [4] p., [1] f. de map. pleg. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians) ISBN 84-482-3834-6
Martí Ferrando, Josep Burjassot, L’Horta / [text, Josep Martí i Ferrando]. - València :Acadèmia Valenciana de la Llengua, D.L. 2004. [4] p., [1] f. de map. pleg. ; 21 cm. - (Toponímia dels poblesvalencians) ISBN 84-482-3834-6
Martí Oliver, Bernat El naixement de l’agricultura en el País Valencià : del Neolítica l’Edat del Bronze / Bernat Martí Oliver. - Valencia :Universitat de València. Secretariat de Publicacions, 1983. -132 p. : il. - (Cultura universitària popular; 1). ISBN 84-370-0230-3
Martí Oliver, Bernat El Neolític valencià : els primers agricultors i ramaders[Exposició] / Bernat Martí Oliver y Joaquim Juan Cabanilles. -València : SIP de la Diputació, 1987. 148 p. : il. col. y n. ISBN 84-505-5405-5
Martín, Dionisio Puçol, el nostre poble = Puçol, nuestro pueblo / cicle mitjàd’E.G.B., [equipo técnico] Dionisio Martín, Pilar Devis, AlfonsoSanz. - Puçol : Ayuntamiento, 1985. 182 p., [1] h. pleg. plan. : il. col. y n.
Martínez Pérez, Antonio Les cases de Moncada (Alzira, Valencia) / Antonio MartínezPérez. - Alzira : Ajuntament, 1987. 148 p. : il. ; 24 cm. - (Col·lecció d’Assaig; 1). ISBN 84-505-5747-X
Mateu Tortosa, Enric Arroz y paludismo : riqueza y conflictos en la sociedad valen-ciana del siglo XVIII / Enric Mateu Tortosa. - Valencia : InstitutAlfons el Magnànim, IVEI, 1987. 200 p. ; 21 cm. - (Estudis universitaris; 29). Bibliografía p. 155-157 ISBN 84-398-9752-9
Mateu Tortosa, Enric Desarrollo sostenible y agricultura / Enric Mateu EN: Ruralia : Revista del Món Rural Valencià / Centre Rurald’Informació Europea (CRIE). - Caudiel-Benafer (Castelló) :(CRIE), [1998]-. N. 5 (1999), p. 15-16
Mateu Tortosa, Enric Difusión de nuevas tecnologías en la agricultura valenciana,siglo XIX / Enrique Mateu Tortosa EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 66 (1993), p. 43-68
227revistavalencianad’etnologia
Melià Tena, Casimir L’economia del Regne de València segons Cavanilles / CasimirMelià Tena. Valencia : L’Estel, 1978.290 p. - (Sèrie taronja) ISBN 84-85104-04-8
Memoria de todos los antecedentes del sistema especial deriego de la huerta de la Villa de Elda y reglamento for-mado, convenido y aprobado por los interesados en... -Alicante : Imprenta de J. Jover, 1887. 60 p.
Mesa i Reig, LLuís Maria La baronia d’Estivella, (segles XV-XIX) / LLuís Mesa i Reig. -València : Institució Alfons el Magnànim, 2000. 329 p. ; cm. - (Arxius i documents; 26) ISBN 84-7822-301-0
Mesa i Reig, LLuís Maria Expedient relatiu al conflicte de 1860 amb la Séquia Major deMorvedre pel consum d’aigua / LLuís Mesa. - Estivella :Ajuntament, 1998. 47 p. ; 24 cm. - (Arxiu Municipal d’Estivella; 4) ISBN 84-95017-76-8
Miguel, Jesus M. de Notas sobre la estructura social del campo español / Jesus M.de Miguel. - Madrid : Instituto Balmes de Sociología, CSIC,1970. 80 p. - (Opúsculos sobre desarrollo económico-social; 8)
Millán y García-Varela, Jesús Rentistas y campesinos : desarrollo agrario y tradicionalismopolítico en el sur del País Valenciano, 1680-1840 / JesúsMillán y García-Varela. - Alicante : Instituto Juan Gil-Albert,1984. 456 p. : il. ; 22 cm. - (Ensayo e investigación; 1). ISBN 84-505-0072-9
Mingote Calderón, José Luis Tecnología agrícola medieval en España : una relación entre laetnología y la arqueología a través de los aperos agrícolas /José Luis Mingote Calderón. Madrid : Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación, D.L.1996. 204 p. : il. Bibliografía p. 177-204 ISBN 84-491-0179-4
Mir Montalt, Vicente R. Desposeer y custodiar : transformación agraria y guarderíarural en la provincia de Valencia, 1844-1874 / Vicent R. MirMontalt; prólogo de J.A. Piqueras. València : Edicions Alfons el Magnànim, IVEI, 1997. 172 p. - (Estudis universitaris; 68). Bibliografia p. 155-161 ISBN 84-7822-222-7
Mira Casterà, Joan Francesc Els valencians i la terra / Joan F. Mira. - [València] : EliseuCliment, 1978 194 p. : il. ; 19 cm. - (Sèrie “la unitat”; 41)
ISBN 84-85211-79-0
Modesto Alapont, José R. A ús i costum de bon llaurador : l’arrendament de terres al’Horta de València, 1780-1860 / José R. Modesto Alapont. -Catarroja : Afers, 1998. 326 p. - (Recerca i pensament; 7). Bibliografía p. 319-326 ISBN 84-86574-63-3
Monbeig, Pierre Las transformaciones económicas en las huertas y la regiónentre Alicante y Murcia / Pierre Monbeig. - [S.l : s.n.], 1948. p. 465-473 Fotocopia de la separata : Annales deGeographie, 1930, t. XXXIX ; 15 nov., nº 222 ; págs. 597-606
Mora Cañada, Adela Monjes y campesinos : el señorío de la Valldigna en la EdadModerna / Adela Mora Cañada ; prólogo de Mariano PesetReig. - Alicante : Instituto de Estudios Juan Gil-Albert ; Gandia: Centre d’Estudis i Investigacións Comarcals Alfons el Vell,1986. 240 p. ISBN 84-505-3892-0
Moral Ruiz, Joaquín del La agricultura española a mediados del s. XIX (1850-70) :resultados de una encuesta agraria de la época / Joaquín delMoral Ruiz. - Madrid : Servicio de Publicaciones Agrarias,1979. 228 p. - (Serie Estudios)
Morales Gil, Alfredo Eficiencia de los regadíos españoles / Alfredo Morales Gil EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086XN. 73/74 (2003), p. 323-341
Morant Deusa, Isabel El declive del señorío : los dominios del Ducado de Gandia,1705-1837 / Isabel Morant Deusa. - Valencia : InstituciónAlfonso el Magnánimo, 1984. 268 p. - (Col·lecció politècnica; 13) ISBN 84-500-9542-5
Moreno Moreno, David Historia de Masamagrell / David Moreno Moreno y ManuelLeón Contell. Masamagrell : Ayuntamiento, 1977. 312 p. : il. ISBN 84-500-2239-8
Moreno Moreno, David Historia de Museros / David Moreno Moreno. - Museros :Ayuntamiento, 1980. 288 p. : il. ISBN 84-500-3662-3
Mozas Hernando, Javier Patraix : de pueblo a barrio / [Javier Mozas Hernando...et al.].
228 revistavalencianad’etnologia
- [València] : Associació de Veïns i Cultural Patraix, 2003. 399 p. : il. ; 24 cm ISBN 84-607-8673-0
La mujer en la agricultura EN: Revista de Estudios Agro-Sociales / Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación. - Madrid : Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación, [1952-1994].N. 195 (2002), p. 251-294
Murria Alcodori, Nicolas El agricultor que quiso llegar a ser : Pequeña crónica de unageneración de agricultores y ganaderos / Nicolas MurriaAlcodori EN: Ruralia : Revista del Món Rural Valencià / Centre Rurald’Informació Europea (CRIE). - Caudiel-Benafer (Castelló) :(CRIE), [1998]-. N. 5 (1999), p. 5-6
Museu d’Oficis i Costums de Massalfassar / Gerc Llar. – [s.l. :s.n.], 1992. 32 p. : il.
Naredo, José Manuel La evolución de la agricultura en España (1940-1990) / JoséManuel Naredo EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 84 (1997), p. 393-394
Naredo, José Manuel Información técnica y gestión económica del uso del agua enlos regadíos españoles / J. M. Naredo y J. López Gálvez EN: Revista de Estudios Agro-Sociales / Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación. - Madrid : Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación, [1952-1994].N. 200 (2003), p. 1363-1386
Navarro Espinach, Germán El despegue de la industria sedera en la Valencia del siglo XV/ Germán Navarro Espinach. - Valencia : Consell Valencià deCultura, 1992. 155 p. : il. col. y n. ; 20 cm. - (Serie minor. Historia; 10). ISBN 84-7890-986-9
Noguera Tur, Joan Una estratègia de desenvolupament per als espais rurals deles Comarques Centrals Valencianes / Joan Noguera Tur, JavierEsparcia Pérez, Jorge Cruz Orozco. Gandia : Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals de lesComarques Centrals Valencianes, 2005. 150 p. : il., map. col. ; 21 cm ISBN 84-86927-80-3
Els nous districtes de la ciutat de València. - València :Ajuntament, 1981. 81 p., [157] p. : il. + [10] h. pleg. de plan. - (Publicaciones delArchivo Municipal de Valencia) Anexo estadístico: p. 83-155, sin numerar. ISBN 84-500-4473-1
Oliver Chirivella, Juan Paiporta : una ciudad, una iglesia y sus gentes / autores, JuanOliver Chirivella, Jose Fco. Ballester-Olmos y Anguís. -[Paiporta] : Asociación Cultural Sant Jordi, D.L. 2004. 287 p. : il. col. y n. ; 30 cm ISBN 84-609-1842-4
Ordenanzas de la Comunidad de Regantes de Catral partidojudicial de Dolores provincia de Alicante, formadas con arre-glo al modelo e instrucción, aprobada por Real Orden de 25de junio de 1884. - [Alicante], [1899]. - VIII, 60 p. Ordenanzas para el riego de la Huerta de esta capital. -Alicante : Imprenta de D. Nicolas Carratalá, 1844. 23 p.
Orellana y Rincón, Pablo de Memoria sobre el colonato en Valencia / Pablo de Orellana yRincón. Valencia : Librerías París-Valencia, 1980. 48 p. - (Colección biblioteca valenciana) Reprod. facs. de la ed. de: Valencia : Imprenta de Ferrer deOrga, 1886
Paiporta a principi de segle : [Exposició en el Museu de laRajoleria de Paiporta] / textos de Josep Vicent AguilarSanz...[et al.]. - València : Museu de Prehistòria i de lesCultures, D.L. 2000. 31 p. : il. - (Col·lecció Vore; 13). ISBN 84-7795-215-9
Paiporta a principios de siglo : [Exposición en el Museu de laRajoleria de Paiporta] / textos de Josep Vicent Aguilar Sanz...[et al.]. - València : Museu de Prehistòria i de les Cultures, D.L.2000. 31 p. : il. - (Col·lecció Vore; 14) ISBN 84-7795-218-3
Palanca Vinué, Floreal Temes d’etnografia valenciana : utillatge agrìcola i ramaderia /serie dirigida por Joan F. Mira; Floreal Palanca y FredericMartínez. - Valencia : Edicions Alfons el Magnànim, IVEI, 1991. 302 p. : il. - (Col·lecció politécnica; 19) ISBN 84-7822-017-8
El patrimonio del agua en el Valle de Ayora-Cofrentes /[investigación dirigida por Jorge Hermosilla Pla]. - Valencia :Generalitat Valenciana, 2002. 302 p. : il. col. y n. ; 28 cm. - (Regadios históricos valencianos; 1).ISBN 84-482-3141-4
Pérez Borredá, José Rafael Fragmentación de la propiedad agraria y estructura social enel secano valenciano : Vallada, siglos XVI-XIX / José RafaelPérez Borredá. - [València] : Institució Alfons el Magnànim,2004. 385 p. ; 21 cm. - (Estudis universitaris; 94) ISBN 84-7822-413-0
Pérez Cueco, Caterina Rodant per l’horta : itineraris en bici pels voltans d’Alaquàs /autors, Caterina Pérez Cueco, Vicent Montalt Miquel, JaumeSanz Perpiñán. - [Alaquàs] : Ajuntament. Oficina de Promoció de l’ús del Valencià, [1999?]. 63 p. : il. ; 23 cm + 3 h. pleg. de map. y plan.
229revistavalencianad’etnologia
Pérez de los Cobos Gironés, Francisco Alquerías, masías y heredales valencianas / Francisco Pérez delos Cobos Gironés. Valencia : Federico Domenech, [2000]. 216 p. : il. col. ; 25 cm ISBN 84-95031-25-6
Pérez Esparcia, Javier Agricultura familiar y fenómenos periurbanos : el crecimientode la agricultura a tiempo parcial en l’Horta de Valencia /Javier Pérez Esparcia y María J. Estrela Navarro EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086XN. 41 (1987), p. 75-91
Pérez Marco, Albert Crònica de Rocafort : aproximació a la història de Rocafort /Albert Pérez i Marco. Burjassot, 1987. 205 p. El verso de cada hoja en blanco. - Redacció provisio-nal, any 1987
Pérez Puchal, Pedro Geografía de la població valenciana / Pere Pérez Puchal. - 2ªed. - Valencia : L’Estel, 1978. 172 p. : il. - (Sèrie taronja) ISBN 84-85104-33-1
Pérez Puchal, Pedro El paisaje agrario del Bajo Palancia / Pedro Pérez Puchal. -Valencia : Institución Alfonso el Magnánimo...Caja deAhorros y Monte de Piedad, 1968. 156 p. : il. + 23 h. de lám. y 2 h. pleg. de map. -(Publicaciones del Instituto de Geografía de la InstituciónAlfonso el Magnánimo; 3)
Pérez Vidal, José La cultura de la caña de azúcar en el levante español / JoséPérez Vidal. - Valencia : Consejo Superior de InvestigacionesCientifícas. Instituto “Miguel de Cervantes”, 1973. XI, 156 p.: il. + 3h. lám. - (Biblioteca de Dialectología yTradiciones populares;15) ISBN 84-00-03951-3
Peris Albetosa, Tomás Privilegiados, marginados y campesinos : la estructura socialde la propiedad en Alzira en 1580 / Tomás Peris Albentosa. -Alzira : Ayuntamiento, 1988. 224 p. : il. ; 24 cm. - (Col·lecció d’Assaig) Obra galardonadaen el segundo concurso “Premis d’Assaig”, 1986 ISBN 84-505-8111-7
Peris Albetosa, Tomás Propiedad y cambio social : evolución patrimonial, sistemaproductivo y dinámica social en el realengo valenciano (Alzira,1465-1768) / Tomás Peris Albentosa. Valencia : Diputación, D.L. 1989. 296 p. ; 21 cm. - (Història local; 3) ISBN 84-7795-018-0
Peris Albetosa, Tomás Història de La Ribera : de vespres de les Germanies fins a lacrisi de l’Antic Règim (segles XVI-XVIII) / Tomàs PerisAlbentosa. - Alzira : Edicions Bromera, 2001 2005. - 4 v. : il. ; 30 cm Contiene: v. 1. L’escenari i els protagonistes - v. 2. La terra del’arròs i les moreres - v. 3. Les jerarquies socials - v. 4. La cul-tura popular ISBN 84-7660-681-8
Picazo, Andrés Mecanización y sustitución de factores productivos en la agri-cultura valenciana / Andrés Picazo y Ernest Reig EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 57 (1990), p. 9-40
Pingarrón Seco, Elena Rastreo de una “centuriatio” en la zona sur de la huerta deValencia / Elena Pingarrón Seco EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086XN. 29 (1981), p. 161-176
Piñón, Juan Luis Los orígenes de la Valencia moderna : notas sobre la reedifi-cación urbana de la primera mitad del siglo XIX / Juan LuisPiñón. - Valencia : Edicions Alfons el Magnànim-IVEI ; Col·legiOficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, 1988. 208 p. : il. ; 27 cm. - (Arquitectura y urbanismo; 3) ISBN 84-505-7141-3
Planells Segura, Mariano El sindicato de agricultores de Alaquàs : comentario y estatu-tos / Mariano Planells Segura, Josep M. Soriano Bessó. EN: Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. - Alaquàs : Col·lectiu“Quaderns d’Investigació”. Ajuntament, 1981-. ISSN 1132-9017N. 10 (1991) : p. 69-89
Pobles de l’Oest / Mercedes Alcañiz Moscardó (dir.), Lluís SantanaValls,...[et al.]. València : Ajuntament, D.L. 1987. 63 p. : il.
Pobles del Nord / Mercedes Alcañiz Moscardó (dir.), José VicenteBoira... [et al.]. València : Ajuntament, D.L. 1987. 64 p. : il.
Pobles del Sud / Mercedes Alcañiz Moscardó (dir.), Alfredo Egea...[et al.]. València : Ajuntament, D.L. 1987. 77 p. : il.
Politiques de l’eau en milieu méditerranéen : le cas de lapéninsule Ibérique / actes réunis et présentés par MichelDrain. - Madrid : Casa de Velázquez ; [Alicante] : Universidadde Alicante, 2003. XII, 272 p. : gráf., map. ; 24 cm. - (Collection de la Casa deVelásquez; 82) ISSN 1132-7340
230 revistavalencianad’etnologia
Actas de los seminarios organizados en la Casa de Velázquezlos días 18 y 19 de noviembre de 1996, 17 y 18 de marzo de1997 y 17 y 18 de noviembre de 1997. Textos en francés y español ISBN 84-95555-41-7ISBN 84-79087-54-4
Pons Fuster, Francisco Aspectos económico-sociales del Condado de Oliva (1500-1750) / Francisco Pons Fuster ; prólogo de Antonio Mestre. -Oliva : Ayuntamiento, 1981. XXIV, 340 p., [1] h. pleg. ; 19 cm. - (Publicaciones del ayunta-miento de Oliva. Serie menor; 5)Bibliografía p. IX-XXIV ISBN 84-500-4328-X
Pons Moncho, Francisco Trapig : la producción de azúcar en la safor (siglos XIV-XVIII) /F. Pons Moncho; prólogo de Antonio Mestre. - Gandia :Instituto “Duque Real Alonso el Viejo”, 1979. 128 p. : il. - (Publicaciones del Instituto “Duque Real Alonsoel Viejo”; 6). ISBN 84-500-3476-0
Prats, Carles A. Albalat dels Tarongers : aproximació a la història, tradicions icultura d’un poble / Carles A. Prats. - Albalat dels Tarongers :Ajuntament, D.L. 1998. 71 p. : il. ; 24 cm ISBN 84-923816-0-4
PREVASA La Estructura de la producción / José Honrubia López, dir.,Hemérito Bono...[et al.] Valencia : Caja de Ahorros deValencia, 1982. 497 p. - (Estudios Basicos para la Ordenación del Territorio dela Comunidad Valenciana. Primera Parte; 1·III) ISBN 84-7231-728-5
PREVASA Situación actual, problemas y perspectivas de las ComarcasValencianas. XV : la Ribera Alta / José Honrubia López, dir.;Vicente Ahuir... [et al.]. - Valencia : Caja de Ahorros deValencia, 1982. 63 p. +3 h. de cartografía. - (Estudios básicos para la ordena-ción del territorio de la Comunidad Valenciana. SegundaParte) ISBN 84-7231-788-9
Prieto Tejeiro, Enrique Agricultura y atraso en la España contemporanea : estudiosobre el desarrollo del Capitalismo / E. Prieto Tejeiro; prólogode E. Terrón . - Madrid : Endymión, 1988. XL, 210 p. - (Textos Universitarios. Endymion) Bibliografía p. 187-210 ISBN 84-7731-015-7
Queralt Diana, José Vivencias y recuerdos : usos, costumbres, oficios desapareci-dos y algunos hechos acaecidos / José Queralt Diana. - Quartde les Valls : Ayuntamiento, D.L. 1998. 255 p. : il. ; 24 cm.
Rahonament, que fan quatre llauradors de la horta deValencia al retor ... sobre haver vist la Funciò, y laProcessò del Corpus ... / Compost per lo Escolà de la matei-xa poblaciò en est any 1759. - Valencia : Librerías París-Valencia, 1980. 18 p. - (Colección biblioteca valenciana) Reprod. facs. de la ed. de: Valencia : Imprenta Viuda deJoseph de Orga, 1759
La rambleta de la huerta de Favara : patrimonio histórico ynatural de la ciudad de Valencia / coordinado por VíctorM. Alagarra Pardo ; Carles Sanchis Ibor...[et al.]. Valencia : Ajuntament, D.L. 2003. 190 p. : il. col. y n. ; 30 cm ISBN 84-8484-076-X
Ramírez i Martínez, Santos Del Manzil a la moreria : història de la Mislata musulmana(711-1525) / Santos Ramírez i Martínez. - [Mislata :Ajuntament], 1993. 149 p. : il. ; 22 cm ISBN 84-606-1556-1
Ramírez i Martínez, Santos Els morics de la Vilanova de Mislata, 1525-1609 / SantosRamírez i Martínez. [Mislata : Ajuntament], 1994. 141 p. : il. ; 22 cm ISBN 84-920128-0-3
Ramón Fernández, Francisca El ingreso en la Comunidad de Pescadores de El Palmar y latransmisión hereditaria del “redolí” / Francisca RamónFernández. - [València] : Universitat, Vicerectorat d’Investigació, 2001. 186 p. ; 23 cm. - (Col·lecció oberta. Ciències socials; 66) ISBN 84-370-5275-0 La Real Acequia de Moncada / Enric Guinot...[et al.]. -Valencia : Generalitat. Conselleria d’Agricultura, Peixca iAlimentació, 1999. 188 p. : il. col. y n. ; 31 cm. - (Camins d’aigua : el patrimoniohidraúlico Valenciano; 1). ISBN 84-482-2341-1
Recolzament a la instal.lació de jovens agricultors EN: Ruralia : Revista del Món Rural Valencià / Centre Rurald’Informació Europea (CRIE). - Caudiel-Benafer (Castelló) :(CRIE), [1998]-. N. 5 (1999), p. 27-28
Recursos y parajes del rio Blanco / José Manuel Almerich ... [etal.]. - València : Centre Excursionista, D.L. 2001. 117 p. : il., col. - (Ruralturia) ISBN 84-931611-5-2
Rey Aynat, Miguel del Alqueries : paisatge i arquitectura en l’horta / Miguel del Rey,amb la col·laboració de Vicenç Rosselló... [et al.]. - València :Consell Valencià de Cultura, D.L. 2002. 228 p. : il. col. y n. ; 28 cm. - (Maior - Consell Valencià deCultura;1) ISBN 84-482-3153-8
231revistavalencianad’etnologia
Ribés Pla, Rafael El cànem i Castelló = [El cáñamo y Castellón] / R. Ribés Pla. -Ed. bilingüe. Castelló de la Plana : Publicacions de l’Excel·lentíssimAjuntament, D.L. 1998. 144 p. : il. ; 24 cm. - (Monografies del Museu EtnològicCastellonenc) Texto en valenciano y castellano. ISBN 84-88664-70-2
Ribés Pla, Rafael La taronja i Castelló / Rafael Ribés Pla. - Castelló de la Plana :Ajuntament, 1989. 96 p. : il. - (Monografies del Museu Etnològic Castellonenc) Bibliografía p. 95. ISBN 84-505-8831-6
Rico, Juan Los campesinos / Juan Rico EN: Canelobre : Revista del Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.Alicante : Instituto de Cultura “Juan Gil-Albert”, 1984-. ISSN 0213-0467. N. 29/30 (1995) Invierno, p. 194-206
Riera, Juan Estudios y documentos sobre arroz y paludismo en Valencia(siglo XVIII) / Juan Riera. - Valladolid : Universidad.Secretariado de Publicaciones, 1982. 196 p. - (Cuadernos Simancas de Investigaciones Históricas.Monografías; 6) ISBN 84-600-2924-7
Rieu, Anne-Marie Trayectorias socio-profesionales y relaciones entre los sexos enagricultura / Anne-Marie Rieu EN: Historia y Fuente Oral / Seminario de Historia Oral delDepartamento de Historia Contemporánea de la Universidadde Barcelona. - Barcelona : Universitat, 1989-1995.ISSN 0214-7610N. 6 (1991), p. 57-76
Romana, Marqués de la Inventari dels bens mobles i robes de l’heretat del Ràfol deTorrent en 1794 / Transcripció per Adrià Besó Ros. - Torrent :Ajuntament, 1986-87. p. 327-335 Separata de la : revista “Torrens”, núm. 5, anys1986-87. Publicació de l’Arxiu, Biblioteca i Museu del’Ajuntament de Torrent
Romana, Marqués de la Valoració dels bens mobles de l’heretat del Ràfol en 1725 /Transcripció per Adrià Besó Ros. - Torrent : Ajuntament, 1986-87. p. 311-313 Separata de la : revista “Torrens”, núm. 5, anys1986-87. Publicació de l’Arxiu, Biblioteca i Museu del’Ajuntament de Torrent
Romero González, Juan Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea: los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX / JuanRomero González. - Madrid : Servicio de PublicacionesAgrarias, 1983. 465 p. : il. - (Serie Estudios) ISBN 84-7479-250-9
Rosselló i Verger, Vicent M. Geografía humana del País Valenciano / Vicenç M. Rosselló iVerger. - Vilassar de Mar (Barcelona) : Oikos-tau, 1990. 144 p. : il. ; 21 cm. - (Opera Geogrphica Minora. Serie:Chorographia Iberica; 10) ISBN 84-281-0678-9
Rosselló, Vicenç M. Les hortes mediterrànies : Perspectiva llunyana d’un idealancrònic / Vicenç M. Rosselló EN: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. - Catarroja : Afers,1985-. ISSN 0213-1471N. 47 (2004), p. 129-138
Royo Martínez, José Picanya : el nostre poble i la nostra gent / Josep Royo iMartínez. - Picanya : Ajuntament, D.L. 1993. 236 p. : principalmente il. ISBN 84-606-1132-9
Ruiz Monrabal, V. Sedaví, poble de l’horta : aproximación s su historia básica / V.Ruiz Monrabal. Sedavi : Ayuntamiento, 1985. 349 p. : il. ; 24 cm
Ruiz Rubio, José Vicente Recuperem el passat construint una barraca valenciana / JoséVicente Ruiz Rubio. Alboraia : El autor, 1999. 87 p : il
Sala Ivorra, Francesc Xavier El reg a Sant Joan : font i eix d’un poble / Francesc Xavier Salai Ivorra y Tomàs Àngel Pérez i Aracil. - Sant Joan : Ajuntament,1999. 106 p. : il. col. y n. + 1 h. pleg. map. Bibliografía p. 101-104.
Sala, Daniel La Albufera de Valencia / [texto, Daniel Sala y Francisco Calero; fotografías, Pepe Sapena]. - València : Ajuntament, D.L.2000. [304] p. : il. col. ; 30 cm Bibliografía p. [289-304]. ISBN 84-95171-64-3
Sales Martínez, Vicente La cuestión del extremal en el regadío de la Real Acequia deMontcada / Vicente Sales Martínez EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad deFilosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086XN. 44 (1988), p. 221-233
Salom Carrasco, Julia La introducción de la agricultura comercial en el PaísValenciano y la teoría de la difusión de las innovaciones / JuliaSalom Carrasco EN: Cuadernos de Geografía [Etno] / Universidad, Facultad deFilosofía y Letras. - Valencia : Universidad, Facultad de
232 revistavalencianad’etnologia
Filosofía y Letras, 1964-. ISSN 0210-086X. N. 49 (1991), p. 89-120
San Valero Aparisi, Julián El origen de la agricultura y cerámica valencianas / Julián SanValero Aparisi. Valencia : Instituto de Estudios Ibéricos y EtnologíaValenciana, Institución Alfonso el Magnánimo, 1955. 56 p. - (Etnología valenciana / director: Julián San ValeroAparisi;1)
Sanchis Guarner, Manuel Les barraques valencianes / Manuel Sanchis Guarner. -València : Institució Alfons el Magnànim, Diputació, 1999. 96 p. : il. - (Debats; 2) ISBN 84-7822-267-7 Sanchis Guarner, Manuel La ciutat de València : síntesi d’història i de geografia urbana/ M. Sanchis Guarner. 6ª ed. - València : Generalitat ; Ajuntament ; Universitat deValència, 1997. 602 p. : il. ISBN 84-482-1665-2
Sanchis Ibor, Carles Regadiu i canvi ambiental a l’Albufera de València / CarlesSanchis Ibor. València : Universitat. Departament de Geografia, 2001. 332 p. : il. - (Col·lecció Oberta) ISBN 84-370-5128-2
Sanchos Alfonso, José Ramón Campesinos y rentistas en una comunidad rural de la huertade Valencia, Quart de Poblet en 1812 / J. Ramón SanchisAlfonso. - Quart de Poblet : Ayuntamiento,1991172 p. : il. + 1 h. pleg. I Premio de Ciencias Sociales y Humanas 1990, Ayuntamientode Quart de Poblet. ISBN 84-606-0176-5
Sanchos Pallarés, Antonio Historia del Cabanyal : Poble Nou de la Mar (1238-1897) /Antonio Sanchis Pallarés. - Valencia : Javier Boronat, 1997. 280 p. : il. ; 24 cm. - (El farol del Llautet; 1) ISBN 84-86566-12-6
Sanmarín Arce, Ricardo La Albufera y sus hombres : un estudio de antropología socialen Valencia / Ricardo Sanmartín Arce. - Madrid : Akal editor,1982. 294 p. - (Akal Universitaria. Serie: Antropología; 29). Bibliografía p. 287-294 ISBN 84-7339-578-6
Santacreu Soler, José Miguel L’economía valenciana durant la guerra civil : protagonismeindustrial i estancament agrari / J.M. Santacreu Soler. -València : Edicions Alfons el Magnànim - IVEI, 1992. 184 p. - (Col·lecció politécnica; 49) ISBN 84-7822-054-2
Sanz Cañada, Javier Agricultura contractual y coordinación vertical en el sectoragrario: Recopilación bibliográfica / Javier Sanz Cañada EN: Agricultura y Sociedad / Ministerio de Agricultura, Pescay Alimentación. - Madrid : Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación, [1976]-1988.ISSN 0211-8394N. 52 (1989), p. 243-280
Segura Gomis, Juana La formación histórica de un pueblo : Almàssera / JuanaSegura Gomis, Inmaculada Roig Hurtado. - Almàssera :Ajuntament, 1998. 158 p. : il. ; 23 cm. ISBN 84-930011-0-4 Editado en conmemoración del 650 aniversario del “Miracledels Peixets”
Sendra Bañuls, Fernando El Conreu de l’arròs a Pego : estudi etnogràfic / FernandoSendra Bañuls. Alacant : Institut de Cultura Juan Gil Albert, I.C.E. Universitatd’Alacant, Ajuntament de Pego, 1990. 106 p. : il. col. y n. ; 22 cm. - (Quaderns d’Etnografía; 2) ISBN 84-7784-032-6
Sendra Bañuls, Fernando Passeig pels molins d’aigua de la Safor / Fernando Bañuls. -Picanya : Bullent,2001 166 p. : il., col. 2n. Premi Bernat Capó. Bancaixa. ISBN 84-89663-68-8
Serrano i Jaén, Joaquim D’Ortelius a Cavanilles : propietat de la terra i transfomacionssocials a les hortes meridionals valencianes : la Governaciód’Oriola (1584-1795) / Joaquim Serrano i Jaén EN: Revista del Vinalopó / Centre d’Estudis Locals delVinalopó. - Petrer (Alacant) : Centre d’Estudis Locals delVinalopó, 1998-. ISSN 1139-7322 N. 6-7 (2003-2004), p. 105-116
Los sistemas de regadío en La Costera : paisaje y patrimonio/ [investigación dirigida por Jorge Hermosilla Pla]. - [Valencia]: Direcció General de Patrimoni Artistic, D.L. 2003. 505 p. : il. col. y n. ; 28 cm. - (Regadios históricos valencianos;2) ISBN 84-482-3438-3
Soler Tarazona, Mª Teresa Aproximación a la historia de Paiporta / Mª Teresa SolerTarazona , Donís Cuenca Ferrer , Vicent M. Dasí Albalat. -Paiporta : Ajuntament, D.L. 1988. 149 p. : il., col y n.
Sorribes i Monrabal, Josep Desarrollo capitalista y proceso de urbanización en el PaísValenciano / Josep sorribes i Monrabal. - Valencia : IntitucióAlfons el Magnànim - IVEI, 1985. 360 p. : il. ; 22 cm. - (Col·lecció politècnica; 17) Bibliografía p. 347-353 ISBN 84-00-05891-7
233revistavalencianad’etnologia
Talens, Coto Mujeres en la agricultura “el colectivo invisible” / Coto Talens EN: Ruralia : Revista del Món Rural Valencià / Centre Rurald’Informació Europea (CRIE). - Caudiel-Benafer (Castelló) :(CRIE), [1998]-. N. 3 (1999), p. 13-16
Tarín López, Ramón Drets i regadius de l’horta de Picanya / Ramón Tarín López. -Picanya : Ajuntament, 2000. 254 p. : il. ; 22 cm. - (Pont Vell. Estudis locals; 3)
Tomás Varea, José Los nombres de las cosas : los productos de la huerta / JoséTomás Varea. EN: La Serranía : Revista Comarcal de Información y Cultura /Coordinadora de Cultura de los Ayuntamientos de laSerranía. - Bugarra : Coordinadora de Cultura de losAyuntamientos de la Serranía, 1984-. Ns. 16-17 (1987/88); p. 24
Torres Castejón, Vicente Benimàmet / Vicente Torres Castejón, Inmaculada VillalbaAynar, Lluís Santana Valls. - València : Ajuntament, Delegacióde Descentralització, D.L. 1987. 96 p. : il. - (Valencia barrio a barrio) ISBN 84-505-5129-3
Torró i Abad, Josep Poblament i espai rural : transformacions històriques / JosepTorró Abad. Valencia : Edicions Alfons el Magnànim, IVEI, 1990. 132 p. : il., plan. - (Descobrim el País Valencià; 33) ISBN 84-7822-014-3
Urbanismo y medio rural : Valencia, la vivienda ilegal desegunda residencia / Josep Sorribes i Monrabal,...[et al.]. -Valencia : Diputación Provincial, 1983. 280 p. : il ISBN 84-500-8439-3
Valencia 1991 : ciudad, población y sociedad / Coord.: RafaelBellver Saez, autores: Mercedes Alcañiz... [et al.]. - València :Ajuntament, D.L. 1993. 127 p. : il. ISBN 84-86908-93-0
Vera Rebollo, José Fernando Tradición y cambio en el campo del Bajo Segura / JoséFernando Vera Rebollo Alicante : Instituto de Estudios Alicantinos. Sección deGeografía, Diputación Provincial, 1984. 220 p. : il. - (Publicaciones del Instituto de EstudiosAlicantinos. Serie I; 93)
Vercher Lletí, Salvador Casa, família i comunitat veïnal a l’horta de València :Catarroja durant el regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516) /Salvador Vercher i Lletí. - Catarroja : Ajuntament. Servei dePublicacións, 1992. 186 p. ; cm. - (Josep Servès, de documentació i recerca; 8) ISBN 84-86787-58-0
Vidal Giménez, Fernando Eficiencia de las cooperativas de comercialización hortofrutí-cola de la Comunidad Valenciana / Fernando Vidal Giménez;Baldomero Segura García del Río y Francisco José del CampoGomis EN: Revista de Estudios Agro-Sociales / Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación. - Madrid : Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación, [1952-1994].N. 188 (2000), p. 205-224
Vidal González, Miguel Multifuncionalidad e identidad : Estudiantes de la ComunidadValenciana ante la agricultura, el trabajo forestal y el turismorural / Miguel Vidal González y Ramón Llopis Goig EN: Revista de Estudios Agro-Sociales / Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación. - Madrid : Ministerio deAgricultura Pesca y Alimentación, [1952-1994].N. 201 (2004), p. 57-78
Viure al segle XV : [exposició, Palau Ducal, 10-XI-90 al 7-XII-90].- Gandia : Ajuntament, Museu Arqueològic, 1990. 102 p. : il.
Ybarra i Pérez, Josep-Antoni Les precondicions per al desenvolupament econòmic de lescomarques meridionals del País Valencià / Josep-AntoniYbarra i Pérez. - Alicante : Caja de Ahorros Provincial,Diputación, 1978. 100 p. ; 21 cm. - (Publicaciones de la Caja de AhorrosProvincial de Alicante; 53) Bibliografía p. 93-99 ISBN 84-7231-437-5
Zaragoza Pérez, Marina El cultiu tradicional de l’arròs a Silla : (Albufera de València) /Marina Zaragozà Pérez. - València : Universitat. Institut deFilologia Valenciana; Ajuntament de Silla, 1982. 345 p. : il. - (Biblioteca Manuel Sanchis Guarner; 7) ISBN 84-370-0215-X Tesi doctoral dirigida pel catedràtic doctor en Manuel SanchisGuarner
Zurriaga Agustí, Ferran La Plana. Terra del Llebeig : Estudi etnogràfic del Cap de SantAntoni de Xàbia / Ferran Zurriaga i Agustí. - Xàbia : M.I.Ajuntament de Xàbia, 1990. 75 p : il ISBN 84-505-9146-5
234 revistavalencianad’etnologia
1. Els originals s’hauran d’enviar a la seguente adreça: Revista
Valenciana d’Etnologia, Consell de Redacció, Museu Valencià
d’Etnologia, C/Corona 36, 46003, València. L’enviament es
farà en suport informàtic amb la redacció original, escrita amb
el tipus de lletra Times New Roman del cos 12; a més, s’hau-
rà d’indicar el processador de textos i el sistema utilitzats
(preferentment Word o compatible). També se n’haurà d’ad-
juntar una còpia en paper (A-4) per una sola cara, amb un
interlineat senzill, amb marges suficients, sense sagnies ni
tabulacions i amb numeració a les pàgines.
2. Tots els articles hauran d’estar encapçalats pel títol, autor o
autors i l’adreça o les adreces postals i/o electròniques com-
pletes, que hi hauran de figurar a manera de nota al peu de
la pàgina. Els treballs hauran d’incloure un resum en la llen-
gua de l’article i en anglés. Necessàriament aquest resum no
superarà els 425 caràcters amb espais. Així mateix, haurà
d’incloure’s un glossari amb un màxim de cinc paraules clau.
3. Les notes numerades a peu de pàgina es podran utilitzar per a
explicar o ampliar alguna qüestió. També podran ser utilitzades
per citar la procedència de material d´arxiu, però no per referèn-
ciar la bibliografia citada al text.
4. Per a les referències bibliogràfiques incloses en el text, s’hau-
rà d’utilitzar la citació entre parèntesis de l’autor en minúscu-
la, any de publicació i pàgines de referència, si és procedent.
Exemples: (Almela,1960: 32-38)
(Àlvarez i al., 1992: 40;Cebrián, 1994;
Gregori, 1985).
Cas de que es faça una cita de cita, caldrà seguir la
següent normativa:
Exemples: (Almela,1960,: 32-38, en García, 1980: 35)
De la bibliografia citada en el text se’n farà una llista
alfabètica al final de l’article, en la qual figurarà el nom dels
autors, seguit de l’any de publicació entre parèntesis i les
dades d’aquesta, tal com apareix en els exemples adjunts.
Les referències d’un mateix autor es col·locaran cronològica-
ment de menor a major i en totes aquestes se citarà l’autor.
En el cas dels articles de revista, les pàgines que el compre-
nen han d’ apareixer al final de la referència. Cas de que el
treball tinga editors, aquesta circumstància és farà constar.
Si un autor té publicats més d´un treball en un mateix any,
aquest s´ordenaran de menor a major i s´ acompanyaran d´
una lletra en ordre alfabètic. Cas de que es cite un llibre
sense autor aquest figurarà a la bibliografia ordenat per la
primera paraula del títol.
Exemples: Llibre:
ALMELA, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia,
91 p..
BAR-YOSEF, O Y KHAZANOV (eds) Pastoralism in the
Levant (Archaeological Materials in Anthropological per-
spective). New York.
Articles:
ACOVITSIÒTI-HAMEAU, A. (1985): “Les glacières de
Provence”, Archeologia, 206, 60-71.
ÀLVAREZ, I., TORREGROSA, S. (1983): “Els pous de neu de
la muntanya”, El Teix, Alacant, 1, sense paginar.
5. El text s´ha de presentar sense subratllats o altres marques al
text.
6. Les figures hauran de ser originals a tinta o amb impressió de
qualitat làser. Les taules i els quadres poden figurar amb una
numeració independent de les figures. Les fotografies, con-
trastades i de qualitat, podran incloure’s formant làmines. En
tots els casos, aquestes il·lustracions, etc., s’hauran de presen-
tar numerades al dors amb números aràbics correlatius. El text
dels peus corresponents a cada figura, taula, quadre o làmina
s’haurà de redactar en suport informàtic (a continuació de la
bibliografia del treball) i s’adjuntarà imprés en un full a part.
Per al muntatge d’originals amb la grandària de pàgina, es
tindrà en compte la proporció de la caixa de la revista: 23,5
cm x 16,8 cm.
7. Tant per a les figures, com per als quadres, taules i fotografies,
se n’haurà d’especificar la situació dins del text. Les figures es
citaran en el text entre parèntesis seguint l’exemple: (fig. 1).
(fig. 2,1). (fig. 4-6). Les làmines s’hauran de citar en el text
entre parèntesis i seguint l’exemple: (làm. 1). (làm. 6-8).
8. Els treballs originals s’hauran d’enviar al Museu València
d’Etnologia abans de la data fixada pels editors. La Direcció de
la Revista, atenent a l’avaluació del Consell de Redacció,
respondrà en el termini d’un mes a l’admissió o el rebuig del
treball. Els originals, publicats o no, seran tornats als autors.
Normes per a la presentació d’originals
revistavalencianad’etnologia 235
236 revistavalencianad’etnologia
1. Los originales se enviarán al del Museu Valencià d’Etnologia
a la siguiente dirección: Revista Valenciana d’Etnologia, Consell
de Redacció, Museu Valencià d’Etnologia, C/Corona 36, 46003,
Valencia. El envio se hará en soporte informático con la redac-
ción original, tipo de letra Times New Roman cuerpo 12, indi-
cando el procesador y el sistema utilizados (preferentemente
word o compatible). Se acompañará copia en papel (A-4) por
una sola cara, interlineado sencillo, con márgenes suficientes,
sin sangrías ni tabulaciones y con numeración en las páginas.
2. Todos los artículos estarán encabezados por el título, autor o
autores y la dirección o las direcciones postales y/o electrónicas
completas, que figurarán a modo de nota al pie de la página.
Los trabajos incluirán un resumen en la lengua del artículo y en
inglés. Necesariamente, este resumen no superará los 425
caracteres con espacios. Así mismo, deberá incluirse un glosario
con un máximo de cinco palabras clave.
3. Las notas numeradas se podrán utilizar para explicar o ampliar
alguna cuestión. También podrán ser utilizadas para citar la pro-
cedencia de material de archivo, pero no para referenciar la
bibliografia citada en el texto.
4. Para las referencias bibliográficas incluidas en el texto, se uti-
lizará la citación entre paréntesis del autor en minúscula, año de
publicación y páginas de referencia, si procede.
Ejemplos:
(Almela,1960: 32-38)
(Àlvarez y al., 1992: 40;Cebrián, 1994;
Gregori, 1985).
En el caso que se realice una cita de cita, se seguirá la
siguiente normativa:
Ejemplo: (Almela,1960,: 32-38, en García, 1980: 35)
De la bibliografía citada en el texto se hará una relación
alfabética al final del trabajo, en la cual figurará en mayúscula
el nombre de los autores, seguido del año de publicación entre
paréntesis y de los datos de la misma, tal como aparece en los
ejemplos adjuntos. Las referencias de un mismo autor se colo-
carán cronológicamente de menor a mayor citando, en todas
ellas, al autor. En el caso de los artículos de revista, las páginas
que comprenden el mismo deben aparecer al final de la referen-
cia. En el caso de que el trabajo tenga editores estos se harán
constar. En el caso de que un autor tenga publicados más de un
trabajo en un mismo año, estos se ordenarán de menor a mayor
y se acompañarán de una letra en orden alfabético. En el caso
de que se cite un libro sin autor, este figurará en la bibliografía
ordenado por la primera palabra del título.
Ejemplos: Libro:
ALMELA, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia,
91 p..
BAR-YOSEF, O Y KHAZANOV (eds) Pastoralism in the
Levant (Archaeological Materials in Anthropological per-
spective). New York.
Articulos:
ACOVITSIÒTI-HAMEAU, A. (1985): “Les glacières de
Provence”, Archeologia, 206, 60-71.
ÀLVAREZ, I., TORREGROSA, S. (1983): “Els pous de neu de
la muntanya”, El Teix, Alacant, 1, sin paginar.
5. El texto se ha de presentar sin subrayados ni otras marcas de
texto.
6. Las figuras serán originales a tinta o con impresión de cali-
dad láser. Las tablas y cuadros pueden figurar con una numera-
ción independiente de las figuras. Las fotografías, contrastadas
y de calidad, podrán incluirse formando láminas. En todos los
casos, estas ilustraciones, etc., se presentarán numeradas al
dorso correlativamente con números arábigos. El texto de los
pies correspondientes a cada figura, tabla, cuadro o lámina se
redactará en soporte informático (a continuación de la
Bibliografía del trabajo) y se adjuntará impreso en hoja aparte.
Para el montaje de originales a tamaño de página, se tendrá en
cuenta la proporción de la caja de la revista: 23,5 cm x 16,8 cm.
7. Tanto para las figuras, como para los cuadros, tablas y foto-
grafías se especificará su situación dentro del texto. Las figuras
se citarán en el texto entre paréntesis y siguiendo el ejemplo:
(fig. 1). (fig. 2,1). (fig. 4-6). Las láminas se citaran en el texto
entre paréntesis y siguiendo el ejemplo: (lám. 1). (lám. 6-8).
8. Los trabajos originales se remitirán al Museu Valencià
d’Etnologia antes de la fecha fijada por los editores. La
Dirección de la Revista, atendiendo a la evaluación del Consejo
de Redacción, responderá, en el término de un mes, la admisión
o el rechazo del trabajo. Los originales, publicados o no, serán
devueltos a los autores.
Normas para la presentación de originales
Editorial
La democratització del patrimoni. La iniciativa legislativa popular per l’Horta de ValènciaJAVIER GÓMEZ FERRI
Elegy to an iconographic place:Reconstructing the Regionalism/Landscape Dialectic in L’Horta de ValènciaDAVID L. PRYTERCH
La huerta histórica del Bajo Segura. Algunas claves sobre su formación, gestión del agua y situacióne impactos actualesMANUEL DE GEA CALATAYUD
Oficios tradicionales de la Huerta de Valencia RICARDO ORTÍ PIERA
Cap exposició sense reflexió: Museus i investigació social VICENT FLOR
Estudio etnológico sobre la saca del corcho. Costumbres y tradiciones en relación con el pro-ceso de extracciónPABLO VIDAL GONZÁLEZ
Coves vivenda i coves filadores a CrevillentMANUEL CARRERES I RODRÍGUEZ
Cine y mestizaje.Las alianzas amorosas interculturales en el cine español a través de tres ejemplos: El negro quetenía alma blanca (1927), Morena Clara (1936) y El próximo Oriente (2006)CAROLINA RUIZ LEÓN
Propuesta metodológica para una primera fase de una etnoarqueología multivocal: La Muelade Santa Catalina en Aras de los OlmosMARK LORENZO ROBINSON
Les festes vestides.El paper de la Casa Insa en les tradicions valencianesORETO TRESCOLÍ BORDES
ENRIC OLIVARES TORRES
La roberia Casa InsaFLAMINIA GUALLART DE SAN FELIU
SALVADOR CALABUIG I SORLÍ
El viaje de un tambor.África de ida y vuelta en annoboneses y fernandinos. instrumentos musicales de guinea ecuatorialISABELA DE ARANZADI
Secció bibliogràfica
Normes per a la presentació d’originals
top related