revista api. núm. 49. juliol-octubre 2011
Post on 26-Mar-2016
265 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
A fons
BANCS I MERCAT IMMOBILIARI: SOLUCIONS VIABLES
ALS PROBLEMES ACTUALS
49
REVISTA D’ INFORMACIÓ TRIMESTRAL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT
IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA
Juliol - octubre 2011
Els API, cada cop més internacionals
Gestió del canvi
Com revifar la concessió de crèdits per comprar un habitatge? És la subhasta la forma més justa de realització d’un bé immoble? Quan el banc ven pisos
Cómo recuperar el IVA de una permuta inmobiliaria
A la recerca d’unes lletres perdudes
Informació col·legial
Formació
A fons
Exercici de la professió
Cas dèxit
2Revista API 49.indd 1 27/07/11 21:20
OFERTA PER A:
2Revista API 49.indd 2 27/07/11 21:20
3 API
Sumari
49
REVISTA D’ INFORMACIÓ TRIMESTRAL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT
IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA
Juliol - octubre 2011
04 EditorialJoan Ollé
06 Informació Col·legial
Com col·legiar-se
Avantatges per als col·legiats
Serveis del COAPI
Convenis vigents
Resum de l'Assemblea General Ordinària
Els API, cada cop més internacionals
Canvi de gerència
En record de Josep Franco
18 Formació
Oferta formativa
Aula oberta: càpsules d'informació professional
Gestió del canvi
24 A fons
Con revifar la concessió de crèdits per comprar un habitatge?
És la subhasta la forma més justa de realització d'un bé immoble?
Quan el banc ven pisos
40 Exercici de la professió
Cómo recuperar el IVA de una permuta inmobiliaria
42 Casos d'èxit
A la recerca d'unes lletres
perdudes
44 Breus
50 Novetats editorials
51 Informacions útils
Edita: Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària Pre-sident: Joan Ollé Vicepresident Primer: Gabriel Fuentes Vicepresidenta Segona: M. Roser Esquius. Vicepresi-dent Tercer: Eduard Itoiz. Secretari: Joan-Ramon Valèn-cia Tresorer: Ramon Riera Vocals: Juan José Agui-lera, Joan Miquel Gallego, Jordi-Manuel Garcia, Pere González Nebreda, Marta Lligoña, Xavier Tió, Maria Vilà. Consell Editorial: Joan-Ramon València, Xavier Tió, Rebeca Pérez, Jesús Loro. Coordinadora: Rebeca Pérez Redacció: Chus Díaz Col·laboradors: Carolina Abante, Carmen Andrés, Manel David, Chus Díaz, Montserrat Junyent, Olga Sanz Disseny: www.tonicas-tro.com Maquetació: www.Girafadigital.com Impres-sió: CEVAGRAF. S.C.C.L. Dipòsit Legal: B-35.436-2009 ISSN 2013-4614 Redacció: Gran Via de les Corts Catalanes, 622 pral. Tel. 93 317 54 62 / Fax. 93 412 33 63 | E-mail: r.perez@apibcn.com Web: http://www.apibcn.com
2Revista API 49.indd 3 27/07/11 21:20
4 API
Solucions viables
JOAN OLLÉ, President del Col·legiPresident del Consell de Col·legis d’API de Catalunya
E D I T O R I A L
2Revista API 49.indd 4 27/07/11 21:20
5 API
Editorial
La situació actual del sector immobiliari a Barcelona i Catalunya
és, òbviament, complicada, principalment per la manca de
crèdit, la manca de confiança i l’acumulació d’estocs. Malgrat
el problema més immediat és indubtablement aquesta manca
de crèdit, donat que impossibilita a la demanda solvent l’accés
a l’habitatge, existeixen altres factors que estan creant alarma
social (com ja us avançàvem en l’editorial de l’anterior revista),
com pot ser la gran quantitat d’execucions hipotecàries que
s’estan produint a causa dels impagaments per part dels titulars
dels crèdits hipotecaris.
No obstant, allò que preocupa realment al ciutadà és que un
percentatge elevat dels immobles que arriben a subhasta
pública no troben sortida en aquest mercat, la qual cosa provoca
l’adjudicació de l’immoble per part de l’entitat prestatària, en
molts casos per un 50% (a partir d’ara serà el 60%) del seu valor
de taxació. Resultat: el deutor perd el seu immoble però segueix
devent al banc la diferència de preu entre el valor d’adjudicació
i el capital que resta pendent de pagament (incrementat amb
interessos pactats de mora, sota el meu punt de vista, excessius).
No és estrany, així, que des de diferents àmbits s’hagin sentit
veus reclamant la posada en marxa de la dació en pagament, que
permetria al deutor liquidar la hipoteca només entregant el pis
al creditor.
No cal dir que aquesta exigència, malgrat comprensible tenint en
compte la situació econòmica desesperada de moltes famílies,
és una solució inviable a la pràctica i, si em permeteu la llicència,
fins i tot populista. Evidentment, existeixen mecanismes
alternatius, en aquest cas viables, que podrien donar solució
a aquest problema. D’això en concret us volem parlar en les
pàgines de la secció A fons: no només de tots els problemes que
pateix el mercat immobiliari en relació a les entitats bancàries
(des del difícil accés al crèdit fins a l’ineficaç procés de subhasta
judicial) sinó de les alternatives que existeixen i de les solucions
viables que nosaltres, com a col·lectiu, podem oferir a la societat.
2Revista API 49.indd 5 27/07/11 21:20
6 API
Informació col·legial Avantatges per als col·legiats
Com col·legiar-se
REQUISITS DE COL·LEGIACIÓ
Per a la incorporació al Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona es requereix acreditar aquestes condicions:
• Ser major d’edat i no estar legalment inhabilitat.
• Estar en possessió del títol de graduat, llicenciat, diplomat, enginyer, arquitecte, enginyer tècnic o arquitecte tècnic, o del títol oficial d’Agent de la Propietat Immobiliària expedit pel Ministeri competent*.
• No tenir antecedents penals que l’inhabilitin per a l’exercici professional.
L’ingrés efectiu al Col·legi s’ajustarà als següents requisits:
• Sol·licitud de l’interessat adreçada al President del Col·legi corresponent (a cumplimentar al Col·legi).
• Constitució de fiança en les condicions fixades pel Col·legi.
• Abonament de la quota de col·legiació, en les condicions fixades per cada Col·legi, i en el seu cas pel Consejo General d’acord amb allò previst en l’article 6.3 f) de la Llei 2/1974.
SITUACIONS COL·LEGIALS
La col·legiació podrà ser:
EN EXERCICI
La dels Agents de la Propietat Immobiliària que exerceixen la professió.
SENSE EXERCICI
La dels Agents de la Propietat Immobiliària que no exerceixen la professió.
HORARI DE COL·LEGIACIÓ
De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 17.30 h. Divendres de 9.00 a 14.00 h
Original o fotocòpia degudament compulsada del/s títol/s universitari/s que s’aportin.
Fotocòpia del DNI.
Una fotografia tamany carnet.
Compte bancari (nom i número de l’entitat, codi oficina i de control i número de compte) per a la domiciliació bancària
Indicació de l’adreça del despatx/os professional/ls i, en el seu cas, del nom comercial.
Aportació del logotip professional si el tingués (format digital).
Declaració de no trobar-se en cap de les circumstàncies previstes en l’article 33 dels Estatuts del Col·legi de Barcelona.
Certificat d’antecedents penals.
Declaració escrita respecte a la seva adscripció o no a un altre Col·legi d’API. En el cas de pertànyer o haver-ne pertangut, a més dels anteriors documents, haurà d’acompanyar certificació del Col·legi en qüestió.
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER COL·LEGIAR-SE
(*) El Col·legi considera altament recomanable que els nous col·legiats c u r s i n d i f e r e n t s m ò d u l s t e m à t i c s p e r c o m p l e m e n t a r l a s e v a f o r m a c i ó d e p r o c e d è n c i a , e s p e c i a l m e n t e n aquel ls casos en e ls quals la formació universitària d’origen no guarda relació amb l’activitat immobiliària.
La formació d’uns professionals amb coneixements e s p e c í f i c s i p r o p i s d e l ’ a c t i v i t a t q u e v o l e n desenvolupar ha de consti tuir-se en referent del mercat immobiliari, de tal manera que el consumidor pugui percebre la preparació i en conseqüència el millor servei que li poden prestar els membres del
2Revista API 49.indd 6 27/07/11 21:20
7 API
Informació col·legialAvantatges per als col·legiats
ASSEGURANCES
E l C o l · l e g i t é c o n t r a c t a d a u n a a s s e g u r a n ç a d e R e s p o n s a b i l i t a t C i v i l P r o f e s s i o n a l a m b l ’asseguradora Arch-Dual a
través de la corredoria Marsh. Aquesta pòlissa, l ’estructura de la qual ja és adaptada a les exigències del Reglament que desenvolupa el contingut de la nova Llei de l’Habitatge, té com a objectiu garantir als assegurats les conseqüències econòmiques derivades de qualsevol reclamació de responsabilitat civil que es formuli contra ells pels perjudicis patrimonials primaris causats a tercers per un error o falta professional.
D’altra banda, el Col·legi té contractada també una assegurança de Caució amb l’asseguradora Crédito y Caución a través de Marsh, que garanteix als assegurats les quantitats que, en el desenvolupament de la seva activitat mediadora, rebin els col·legiats en exercici i, si s’escau, les societats amb les que operen, fins que dites quantitats siguin posades a disposició dels destinataris. L’estructura d’aquesta assegurança està adaptada a les exigències del Decret 12/2010, de 2 de febrer,
pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobil iar i i es crea el Registre d’Agents Immobil iar is de Catalunya.
ASSESSORAMENT JURÍDIC, F ISCAL I LABORAL
El Col·legi posa a la disposició del col·legiat un servei gratuït d’assessoria jurídica, laboral, fiscal i empresarial. El servei d’assessoria té una doble dimensió:
- Assessorament i suport diari als col·legiats en el desenvolupament de la seva activitat professional.
- Assessorament al client de l’agent de la propietat immobiliària quan té dubtes i interrogants sobre l’operació immobiliària intervin-guda per l’agent col·legiat. Això suposa un valor afegit que ofereix l’API als seus propis clients.
- Les consultes dels col·legiats són ateses per telèfon i correu electrònic, així com presencialment amb cita prèvia. Els clients de col·legiats només seran atesos presencialment amb cita prèvia.
Avantatges per als col·legiats
Teniu més informació sobre aquestes assegurances a la Zona de Col·legiats de la pàgina web del Col·legi
www.apibcn.com
Serveis del COAPI
2Revista API 49.indd 7 27/07/11 21:20
8 API
Informació col·legial Avantatges per als col·legiats
SERVEI DE DOCUMENTS PROFESSIONALS
Disponibi l i tat de models d’ impresos, formularis, contractes i, en general, tot tipus de documents útils en l’exercici de la professió (contractes d’arres, notes d’encàrrec, etc.).
GESTORIA ON LINE
El Col·legi ofereix, a través de l’empresa Asexor, un servei de gestoria virtual que permet efectuar on line tot tipus de tramitacions en registres i organismes públics.
VALORACIONS OFICIALS
Torn de valoracions El Col· legi té un torn de valoracions al qual poden accedir tots els col·legiats en exercici que ho sol·licitin i compleixin els requisits recollits en el reglament que ho regula. L’adscripció al torn de valoracions es realitza per rigorós ordre d’inscripció i la designació es duu a terme de forma correlativa.
Peritatges judicialsDues vegades a l’any el Col·legi remet als jutjats i tribunals de la província de Barcelona un llistat actualitzat de tots els agents de la
propietat immobiliària que tenen interès a realitzar peritatges judicials. VisatE l s c o l · l e g i a t s p o d e n p r e s e n t a r l e s seves valoracions en el Col· legi , amb el reconeixement de la seva signatura, perquè aquestes s iguin v isades amb l ’objecte d’acreditar davant dels seus clients la seva qualificació professional. E l v i sa t no va l ida e l con t ingut de la valoració.
PUNT D’ INFORMACIÓ CADASTRAL
El Col·legi posa a disposició del públic el Punt d’Informació Cadastral (PIC), que ofereix a tots els ciutadans, siguin agents de la propietat immobiliària col·legiats o particulars, la possibilitat d’accedir als següents serveis: consulta lliure i certificació electrònica de dades cadastrals no protegides i cartografia digital (gratuïta per a tots els ciutadans); consulta i certificació electrònica per als titulars cadastrals de les dades protegides (quan ho sol·liciti el propi titular cadastral o un representant degudament autoritzat); i certificació negativa de béns immobles o de la circumstància de no figurar com a titular cadastral (quan ho sol·liciti el propi titular
cadastral o un representant degudament autoritzat).
L’horari d’atenció del PIC és de dilluns a divendres de 10:00 a 12:00 h. La taxa per sol·l icitar una certificació és de 6 euros (IVA inclòs) si és negativa, 18 euros (IVA inclòs) per a API col·legiats en exercici si és positiva i 30 euros (IVA inclòs) per a la resta de ciutadans si és positiva.
DECLARACIONS DE TERCERS PER VIA TELEMÀTICA
Gràcies a un conveni entre el Col·legi i l’Agència Tributària, els col·legiats en exercici poden presentar per Internet declaracions, comunicacions i altres documents tributaris en representació de tercers. Per fer servir el servei, hauran d’obtenir prèviament un certificat d’usuari que els autoritzi a fer aquest tipus d’operacions, així com el consentiment escrit dels seus clients per presentar les seves declaracions via Internet.
Teniu a la vostra disposició al Col· legi informació ampliada sobre aquest acord de col·laboració amb l’Agència Tributària i un model del document individualitzat d’adhesió al conveni.
2Revista API 49.indd 8 27/07/11 21:20
9 API
Informació col·legialAvantatges per als col·legiats
SOFTWARE DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES
Els col·legiats tenen a la seva disposició, de manera gratuïta, un software per a la gestió i redacció de valoracions immobiliàries anomenat TASAPLUS. El Col·legi ha revisat i personalitzat les funcions d’aquest programa per ta l d ’adaptar- lo òpt imament a ls requeriments professionals dels col·legiats. TASAPLUS incorpora, a més, la possibilitat de visar telemàticament les valoracions immobiliàries realitzades, la qual cosa redunda en benefici d’una major agilitat en la gestió dels col·legiats amb el Col·legi.
PORTAL IMMOBILIARI
El Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona ofereix gratuïtament als seus col·legiats la possibilitat de publicitar els seus productes en el portal immobiliari apionline.cat. Aquesta plataforma està dissenyada com un portal de qualitat (entre altres limitacions, són necessàries un mínim de tres fotografies per a poder incloure un immoble de segona mà i un mínim d’una fotografia per a obra nova).
Com a aspectes més destacables, apionline.cat permet indicar als usuaris quins habitatges disposen de contracte de venda en exclusiva. També permet introduir productes en oportunitat, tot comparant el preu actual de venda o de lloguer amb el preu anterior. D’altra banda, el col·legiat podrà decidir la forma de venda de l'immoble que introdueixi, individual o compartida amb altres col·legiats.
Si estàs interessat a poder gaudir dels avantatges que ofereix el portal immobiliari del Col·legi, només has de visitar apionline.cat i informar-te de les condicions d'ús.
FORMACIÓ
E l Co l · leg i d ’Agents de la P rop ie ta t Immobiliària de Barcelona, a través del Centre d'Estudis Immobiliaris de Catalunya, ofereix formació especialitzada en el sector immobiliari i atén, així, les necessitats de formació contínua dels professionals que formen la institució, amb la programació de cicles de conferències, jornades tècniques, cursos d’especialització o cursos d’extensió universitària i de postgrau.
L’oferta formativa del Centre d'Estudis Immo-biliaris de Catalunya està dirigida a tots aquells professionals del sector de la media-ció immobiliària, siguin col·legiats o no, inter-essats en la recerca d’eines que els permetin adaptar-se a les exigències del mercat i que busquin, per sobre de tot, l’excel·lència en l’exercici de la seva professió.
Podeu consultar tota l’àmplia oferta formativa del Col·legi a: www.apibcn.com/epi ACTIVITATS PROFESSIONALS I SECTORIALS
El Col·legi organitza actes per promoure l’intercanvi entre els agents de la propietat immobiliària col·legiats de Barcelona, ja sigui en forma de conferències, jornades de debat, participació en fires del sector, sopar anual de col·legiats, etc.
AVANTATGES
E l Co l · l eg i d ’Agen ts de la P rop ie ta t I m m o b i l i à r i a d e B a r c e l o n a m a n t é acords de col· laboració amb diferents entitats i empreses de serveis. L’objectiu d’aquests convenis és poder oferir als col · legiats l ’accés a di ferents serveis que poden ser de la seva ut i l i ta t en condicions avantatjoses. Recordeu que perquè el descompte sigui efectuat és imprescindible que us identifiqueu com a membres del Col·legi mitjançant el carnet col·legial. A la secció «Avantatges» de la revista t robareu un l l i s ta t d ’empreses que col·laboren amb el Col·legi.
INFORMACIÓ ACTUALITZADA DEL SECTOR IMMOBILIARI
Enviament de circulars informatives sobre les actualitats del sector, ja sigui en matèria de normativa o d’altres aspectes rellevants per al desenvolupament de la professió.
REVISTA
P u b l i c a c i ó d ’ u n a r e v i s t a t r i m e s t r a l d’informació del sector immobiliari amb continguts tècnics d’interès per al col·legiat així com de les novetats pel que fa al Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.
CARPETA DEL PROFESSIONAL
Els col·legiats poder fer ús, de manera voluntària i gratuïta, d’aquesta aplicació de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona (IMHB), que permet obtenir dades dels clients i fer tràmits de forma telemàtica. Prèvia autori tzació del c l ient, t indran accés a les dades principals que té l’IMHB dels contribuents: concretament, dades identificatives dels clients, pagaments fets en els darrers dotze mesos, deutes pendents de pagament, immobles i vehicles amb adreça a la ciutat de Barcelona, activitats econòmiques, p lus và lues pagades, guals a nom del client, multes/sancions i domiciliacions bancàries vigents.
D’altra banda, a la vista de les dades dels clients, es podran realitzar directament els principals tràmits: obtenció de documents de pagament, domiciliacions, pagaments, presentació telemàtica de recursos contra tributs i multes, sol·licituds de devolució d’ ingressos, cert i f icats de pagament, canvis d’adreça fiscal, autoliquidacions i estimacions de plus vàlua, etc.
2Revista API 49.indd 9 27/07/11 21:20
10 API
Informació col·legial Avantatges per als col·legiats
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL L’entitat disposa d’una oferta exclusiva d’assistència sanitària als col·legiats i empleats d’API. L’oferta inclou, per 61 euros/mes, els següents serveis: Hos-pital de Barcelona en exclusivitat, ser-vei d’urgències domiciliàries, informació pòlissa i prima, qüestionari de salut.
AXESORL’empresa ofereix un ampli ventall de productes i serveis per disposar de la informació més completa sobre el món empresarial. Els col·legiats podran trami-tar documents online o accedir a total la informació econòmica, financera, mer-cantil, judicial i de risc de societats, negocis i autònoms nacionals, així com a informes de societats internacionals.
BANC SABADELLEl Banc Sabadell, conjuntament amb el Col·legi, posen a l’abast del col·legiat un circuit informatiu anomenat SERVEI FINANCER mitjançant el qual tots els nostres membres poden demanar infor-mació i assessorament (simulacions, etc.) sobre productes i serveis financers específics per als col·legiats.
SABADELL ATLÀNTICOOfereix una targeta Visa professional, amb una imatge moderna i motius per-sonalitzats en referència als API. És gra-tuïta i sense cap tipus de quota anual. Compta amb totes les prestacions d’una targeta de crèdit Visa: crèdit mensual de 1.000 euros ampliable, assegurança d’accidents gratuïta de fins a 300.000 euros i, només pel fet de fer-la servir, magnífics regals.
BANCO SANTANDERAquesta entitat financera ofereix un con-junt de productes i serveis bancaris ade-quats a les necessitats financeres dels col·legiats i posa al seu abast un Servei Financer Integral amb condicions avan-tatjoses pel col·lectiu (podeu consultar les característiques al Departament de Comunicació del Col·legi).
FOROCREDITAquesta assessoria financera especialit-zada en intermediació bancària compta amb una àmplia experiència en el sector i una relació continuada amb les entitats bancàries, la qual cosa li permet oferir una solució hipotecària idònia per a cada client, beneficiar-lo amb les millors condicions del mercat i agilitzar el procés de gestió de l’operació.
Trucar a l Co l · leg i ( T. 933 435 184) o enviar un correu electrònic a la Sra. Vergès (VergesA@bancsabadell.com) comunicant l’adreça del despatx i un telèfon, i abans de 24 hores un directiu del Banc contactarà amb vostè, sense cap compromís per la seva part.
www.professionalBS.es
Més informació contactant amb Tona Manuel o Yolanda Sánchez al telèfon 93 495 44 61 o als correus electrònics tdemanuel@asc.es i ysanchez@asc.es
Podeu accedir a aquests serveis a través de l’opció de menú Gestoria online de la vostra Zona de Col·legiats, accedint al web col·legial
www.apibcn.com
Si voleu més informació sobre el procésa seguir per sol·licitar la targeta, contacteuamb el Col·legi.
Per tal d’ampliar la informació, podeu adreçar-vos a qualsevol oficina de Banco Santander o bé trucar al telèfon d’atenció al client (902 242 424) identificant-vos com a membres del Col·legi d’API de Barcelona.
www.gruposantander.es
Convenis vigents
EL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA MANTÉ
ACORDS DE COL·LABORACIÓ AMB DIFERENTS ENTITATS AMB L’OBJECTIU D’OFERIR
ALS COL·LEGIATS SERVEIS D’INTERÈS EN CONDICIONS AVANTATJOSES
Si voleu ampliar detalls dels serveis que ofereix l’assessoria, contacteu amb Leoncio Muñoz. Telèfons: 93 276 85 70 / 635 52 24 99. E-mail: info@forocredit.com
www.forocredit.com
2Revista API 49.indd 10 27/07/11 21:20
11 API
Informació col·legialAvantatges per als col·legiats
GIRAFA DIGITALL’estudi de disseny gràfic posa a dis-posició dels col·legiats dues ofertes per facilitar la implantació o millora de la imatge corporativa: un pack per a autònoms individuals i un pack per a microempreses, que inclouen el dis-seny de logotip i diferents aplicacions bàsiques (targetes de visita, etiquetes personalitzades, paper de carta, etc).
HABITATSOFTEls col·legiats amb contracte per al ser-vei de manteniment "Servicio integral 10 COAPI Barcelona" poden publicar els seus immobles a apionline.cat automà-ticament. Els col·legiats també poden obtenir gratuïtament la solució tecno-lògica Habitatsoft Gestión Inmobiliaria que, ampliada amb l'esmentat servei de manteniment per 30euros/mes, els permetrà gaudir dels serveis d'Intranet, HS Pocket, suport tècnic telefònic i online i actualitzacions periòdiques.
HOTEL MOLÍ DEL MIGAntic molí del s. XV rehabilitat amb un disseny modern i avantguardista. La seva situació al cor de l’Empordà i les seves 7 hec-tàrees de jardins fan d’ell un espai únic per al relax i el descans, així com per realitzar tot tipus d’activitats, en família, amb amics, en parella… Consta de 22 habitacions, Wellness/Spa, sales de reunions i restaurant.
HUSA HOTELESAquesta cadena hotelera manté un acord de col·laboració amb el Col·legi, segons el qual ofereix als col·legiats un 10% de descompte sobre el millor preu disponible al seu web en tots els seus hotels.
GRUP INFOSELF L’empresa d’informàtica posa a disposició dels col·legiats el pack Web API, que els per-met disposa d’una pàgina web amb domini personalitzat per 49 €/mes el primer any i 29 €/mes el segon any. A més, els ofereix un servei que integra el cercador d’apionline.cat al seu web personal a través d’un iframe.
IURIS TRAVELIuris Travel, agència de viatges, i el Col·legi mantenen un acord de col·laboració des de fa ja varis anys gràcies al qual tots els col·legiats que estiguin interessats poden beneficiar-se d’importants descomptes en serveis de viatges professionals i d’oci així com gaudir d’interes-sants ofertes per a ponts i vacances.
MÚTUA GENERAL DE CATALUNYAOfereix als col·legiats una completa gamma d’assegurances destinades a cobrir els riscos personals. Pel que fa a les assegurances de salut, a més de gaudir de quotes especials, es beneficien d’una ampliació de cobertura i de dret a un reembossament de fins el 80% de les despeses en cas de lliure elecció de pediatre o ginecòleg fora de quadre facultatiu.
MUTUA DE PROPIETARIOS L’entitat ofereix la pòlissa d’impaga-ment de lloguers Mutua Alquiler en unes condicions molt avantatjoses pel col·lectiu. Aquesta assegurança agru-pa en una sola pòlissa tres cobertures bàsiques: a) Impagament de lloguers: 12 rendes mensuals de lloguer; b) Defensa jurídica: 3.000 i c) Actes vandàlics: 3.000.
MYENTRADAOfereix als col·legiats promocions especials amb preus reduïts per a diferents especta-cles i per a altres sectors d’oci. Per gaudir d’aquests avantatges només cal que visiteu el web www.myentrada.com i accediu a la zona restringida amb les claus que us facili-taran al Col·legi.
Podeu consultar tots els avantatges que podeu obtenir els membres del col·legi al contractar l’assegurança A-S Total trucant a Assumpció Carol al telèfon 93 414 36 00 o bé per fax al número 93 201 22 22.
www.mgc.es/ca/as/salut/astotal/index_html
Per obtenir més informació sobre l’oferta de viatges i els descomptes dels qual podeu gaudir, poseu-vos en contacte amb Emili Pérez trucant al telèfon 932 073 198 o bé per fax al número 934 585 484.
www.iuristravel.com
Oferta especial per a col·legiats. Inclou habitació, esmorzar i accés lliure al Spa.Per a informació i reserves: 972 75 53 96 - 669 86 87 05
www.molidelmig.com
Per a més informació, contacteu amb el Col·legi
Podeu accedir a les ofertes exclusives per al col·lectiu a través del següent enllaç:
http://www.husa.es/es/home/v/n/APICAT/p/APICAT
Telèfon per a reserves: 902 10 07 10.
Si necessi teu més informació, podeu contactar amb MyEntrada a través del telèfon 93 540 07 90 o de l’e-mail info@myentrada.com
Per a més informació, podeu contactar a través del telèfon 902 220 125.
E-mail: comercial@habitatsoft.com
Per obten i r més in formació sobre e l contingut de cada pack i sobre els preus, contacteu amb Girafa Digital: Passatge Font 19 (08013 Barcelona). Telèfon: 93 265 00 19. E-mail: girafadigital@girafadigital.com
www.girafadigital.com
Més informació sobre l ’assegurança Mutua Alquiler trucant a Eduard Huguet Palouz ié , responsable d ’Adminis t rac ió comercial i Grans comptes, al telèfon 932 154 116, per fax al número 932 720 336 o mitançant correu electrònic a eduard.huguet@mutuadepropietarios.es
www.mutuadepropietarios.es
2Revista API 49.indd 11 27/07/11 21:20
12 API
Informació col·legial Avantatges per als col·legiats
Per a més informació, contacteu amb Jaume Perna i Héctor Fernández a través del telèfon 93 274 49 49 (horari preferent: de 17:00 a 19:00) o de l’adreça de correu electrònic jperna@otp.cat
www.otp.cat
Per a més informació i reserves, contacteu amb Central de Reservas de Paradores. Telèfon: 902 547 979. Fax: 902 525 432. E-mail:
E-mail: reservas@parador.es
Per a efectuar reserves en algun dels seus establiments, truqueu al telèfon 902 100 015, envieu un fax al 914 688 106, o un e-mail reservas@rafaelhoteles.com indicant que seu membres del Col·legi.
www.rafaelhoteles.com
HOTEL COLÓN THALASSO TERMAL **** Reserves al 937 910 400 o bé a reservas@hotel-colon.netwww.hotel-colon.net
CURHOTEL HIPÓCRATES ****Podeu efectuar reserves trucant al 937 910 400 o bé per fax al número 972 323 804.www.hipocratescurhotel.com
Per a més informació sobre les condicions espec í f iques de les dues assegurances Regal Auto i Regal Llar, truqueu al telèfon d’informació 902 303 030 els feiners de 8 a 22 h o envieu un e-mail a correo@regal.es
www.regal.es/api.htm (indica codi: 2074)
OTP SERVEIS D’ENGINYERIA L’empresa facilitarà informació gratuïta, per telèfon o correu electrònic, sobre legalitzacions, instal·lacions i normativa aplicada a edificis, locals, pàrquings, naus industrials, etc. Retribuirà els col-legiats pels encàrrecs professionals derivats de la col·laboració.
PARADORES DE TURISMO DE ESPAÑAAquesta empresa ha arribat a un acord de col·laboració amb el Col·legi, segons el qual els col·legiats i els familiars que els acompanyin gaudiran d’un des-compte del 10% sobre les tarifes ofici-als i un descompte del 5% a la millor tarifa de Paradores anomenada “Tarifa Única” i publicada al web www.para-dores.es, sempre que sigui disponible.
REGALEl Col·legi i Regal mantenen un acord de col-laboració mitjançant el qual la segona ofereix un 10% de descompte addicional al con-tractar l’assegurança del cotxe o de la llar. A més, si el col·legiat ja és client de REGAL AUTO, gaudirà d’un 20% de descompte pro-mocional en la contractació de REGAL LLAR.
RAFAELHOTELESEl Col·legi d’Agents de la Propietat Immobi-liària manté un acord de col·laboració amb Rafaelhoteles gràcies al qual els col·legiats poden beneficiar-se d’importants descomp-tes en la reserva d’habitacions a qualsevol dels establiments que té aquesta cadena hotelera a les ciutats de Madrid i Barcelona.
STEL GROCEls col·legiats reben un 10% de des-compte en els serveis oferts pels dos establiments d’aquesta cadena, Hotel Colón Thalasso Termal**** (Caldes d’Es-trac) i Curhotel Hipócrates**** (Sant Feliu de Guíxols). Els descomptes fan referèn-cia tant a les estades als hotels com als forfaits tractament + hotel.
2Revista API 49.indd 12 27/07/11 21:20
13 API
Informació col·legial
El passat 6 de maig, el Col·legi va celebrar la seva Assemblea General
Ordinària. L’acte, que va tenir lloc a la seu col·legial, va ser conduit
per Joan Ollé, president de l’entitat; Joan-Ramon València, secretari;
i Ramon Riera, tresorer.
RESUM DE L’ASSEMBLA GENERAL ORDINÀRIA
Redacció
Ramon Riera, Joan Ollé i Joan-Ramon València van conduir l’assemblea.
L’assemblea va començar amb l’Informe del President, durant el qual Joan Ollé va presentar la Memòria d’activitats 2010. “El Col·legi no vol ser només un col·legi ad hoc, sinó que vol ajudar els col·legiats a fer negoci i guanyar-se la vida”, va assegurar el president. Així, va destacar algunes de les accions dutes a terme per la institució durant el darrer any per avançar en aquesta línia; entre elles, impulsar el CEIC com a centre de formació i “far
d’opinió”, negociar amb les entitats financeres per aconseguir que recorrin als serveis dels col·legiats o potenciar eines de treball útils com apionline.cat.
Ollé va recordar, a més, la creació de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i va ressaltar la important feina desenvolupada conjuntament pels col·legis de Barcelona, Lleida i Girona a través del Consell de Col·legis Oficials
Avantatges per als col·legiats
2Revista API 49.indd 13 27/07/11 21:20
14 API
Informació col·legial
d’API de Catalunya. D’altra banda, el president va assenyalar la voluntat de la nostra institució d’intentar reconstituir l’associació internacional FIABCI, tot comentant que “una de les vies per recuperar el sector immobiliari pot ser tornar a recuperar la confiança internacional”. Finalment, va destacar el recent naixement de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, creada amb la intenció d’establir “una taula rodona per poder imposar la nostra veu i força col·lectiva”.
Per la seva banda, Joan-Ramon València va presentar l’Informe de Comissions, durant el qual va fer repàs de les activitats realitzades per les diferents comissions del Col·legi el darrer any. El secretari va destacar, entre d’altres, la inauguració de la nova seu del CEIC, situada al mateix edifici que el Col·legi, fet que facilita la logística entre la institució i el centre d’estudis; la feina duta a terme per millorar les prestacions i el posicionament del portal apionline.cat; o la bona implantació dels col·legiats en el torn de valoracions judicials, amb una mitjana d’entre 60 o 80 valoracions encarregades cada mes.
Montserrat Junyent, cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi, va resumir l’estat dels recursos contenciosos administratius seguits en representació del Col·legi davant el Consejo General de COAPI de España i el Col·legi de Tarragona en relació als estatuts del Consell de Col·legis Oficials d’API de Catalunya. L’assemblea va ratificar per unanimitat els acords adoptats per la Junta de Govern en relació als esmentats
recursos. D’altra banda, el president va presentar una proposta per tal de negociar amb el Consejo General una reducció del pressupost que se li destina des del Col·legi i derivar aquests recursos al Consell català. La proposta va ser acceptada amb la majoria dels vots.
Tot seguit, Ramon Riera va presentar la liquidació del pressupost ordinari i els comptes per a l’exercici 2010, que van ser aprovats per unanimitat. També va presentar el pressupost reglamentari per al 2011. En aquest sentit, es va plantejar una proposta de reducció de l’import de la quota ordinària col·legial, que afectaria a la fiança dipositada pels col·legiats, i de modificació de la periodicitat del seu pagament de trimestral a mensual. Tant el pressupost com la proposta van ser aprovats per unanimitat.
Els darrers punts de l’ordre del dia demanaven la ratificació de l’acord de la Junta de Govern per participar com a soci institucional en la consti tució de l ’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i l’autorització per signar un conveni per a la prestació de serveis als membres de l’associació; la ratificació de l’acord de la Junta de Govern per constituir-se com a soci institucional de FIABCI España i autoritzar la seva domiciliació a la seu col·legial; i la ratificació de l’acord de la Junta de Govern per participar en la constitució de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. Tots tres punts van ser aprovats per unanimitat.
RESUM DE L’ASSEMBLA GENERAL ORDINÀRIA
Activitats del Col·legi
2Revista API 49.indd 14 27/07/11 21:20
15 API
Informació col·legial
L a globalització, tal i com ha passat amb tantes i tantes àrees de negoci, ha aterrat als negocis immobiliaris. Aquesta
ampliació d’escenaris no només afecta al desenvolupament de noves regulacions internacionals i codis ètics que recullin les noves característiques d’un mercat molt més heterogeni, sinó que representen una gran oportunitat de creixement. Per aquesta raó, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona ha decidit convertir-se en soci institucional de FIABCI (Federació Internacional de Professions Immobiliàries), organització amb més de 50 anys d’història.
No només això, sinó que, des del passat maig, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona és la seu de FIABCI a Espanya. “Conscients de la importància d’exercir una posició de lideratge en un procés d’internacionalització que no es pot obviar, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona ha apostat molt decididament per adquirir un rol decisiu que ens permeti oferir als nostres col·legiats, especialment, més oportunitats de negoci”, assegura Ramon Riera, president de FIABCI a Espanya i vocal de la Junta de Govern del Col·legi.
FIABCI (Federació Internacional de Professions Immobiliàries) és una organització no governamental creada el 1945 a França amb l’objectiu d’oferir una dimensió internacional als negocis dels seus socis. En aquest sentit, FIABCI col·labora en l’adquisició de nous coneixements a través de múltiples accions formatives (i fins i tot, una certificació internacional), així com facilita el desenvolupament de xarxes de relacions professionals que desemboquen en la creació d’oportunitats de negoci a través de tot el món. Present en 60 països, FIABCI agrupa no només professionals individuals sinó associacions immobiliàries nacionals provinents de diferents àmbits del sector, des de les transaccions fins a la gestió o peritatge, passant per l’arquitectura, entre d’altres.
Tota l’experiència acumulada en més de 50 anys de funcionament ha permès FIABCI gaudir d’un estatus consultiu especial al Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC). D’aquesta manera, FIABCI, a través dels 20 membres certificats amb els que compta a Viena, Nova York i Gènova, assessora les Nacions Unides (i, més concretament, l’ECOSOC) en diferents aspectes referents a les activitats immobiliàries com poden ser la copropietat, l’urbanisme, la taxació, la seguretat en la transacció o les normes per a ingressar i exercir les professions immobiliàries en els diferents països.
“El paper de FIABCI, una de les associacions de professionals immobiliaris més importants del món, no és només exercir influència en els organismes internacionals, malgrat aquesta és una funció primordial”, clarifica Riera, “sinó que facilita als professionals un pont cap el mercat internacional que els permet augmentar el seu volum de negoci d’una manera dinàmica i ètica a través d’aliances estratègiques a nivell internacional”. En aquest sentit, la federació organitza múltiples congressos, trobades regionals o workshops que faciliten l’intercanvi d’informació entre professionals de molts països, permetent als associats una actitud molt més proactiva en els seus negocis.
“Des del Col·legi, estem plenament convençuts que la pertinença a FIABCI i la participació activa en les seves activitats ha de promoure el desenvolupament de xarxes de relacions productives i l’augment de les transaccions immobiliàries internacionals entre els nostres col·legiats, així com l’oportunitat d’aprenentatge de nous coneixements relacionats amb altres especialitats del sector”, afirma Riera. En aquesta línia, el president de la federació a Espanya es mostra convençut que “FIABCI és l’eina òptima per desenvolupar el model de negoci immobiliari del futur, perquè si no ens internacionalitzem, ens estancarem”.
El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona es converteix
en soci institucional de FIABCI (Federació Internacional de Professions
Immobiliàries) i en seu de l’organització a Espanya.
ELS API, CADA COP MÉS INTERNACIONALS
Redacció
Activitats del Col·legi
2Revista API 49.indd 15 27/07/11 21:20
16 API
Informació col·legial
• Accés immediat a una xarxa global de professionals en 60 països. Gràcies a l’àmplia base de contactes de FIABCI, els seus membres poden augmentar les seves oportunitats de negoci i els seus èxits financers.
• Els afiliats apareixen gratuïtament a l’Anuari de Socis, un directori editat en versió impresa i en CD, que també s’actualitza contínuament a la pàgina web de FIABCI.
• FIABCI és sinònim de qualitat, professionalisme i experiència en el sector dels béns immobles. Inclo-ent el nom i el logotip de la federació en els seus negocis i articles de màrqueting, els membres po-den mostrar als seus clients, socis i proveïdors el seu reconeixement com a professional immobiliari internacional.
• Les dades de contacte dels federats, així com els enllaços a la seva pàgina web i el seu correu elec-trònic, són vistos per milers de clients potencials que visiten cada dia el web de FIABCI. D’aquesta manera, els membres poden aportar valor a la imatge de la seva empresa.
• Els afiliats gaudeixen de tarifes especials per participar en els esdeveniments locals, nacionals i internacionals que FIABCI organitza constantment
als cinc continents. Una oportunitat per aprendre i intercanviar coneixements sobre el sector al món sencer.
• Contacte amb els millors professionals en més de 60 països amb només un clic, gràcies a la funció “enviament múltiple de correu electrònic”.
• Els seus membres reben periòdicament els butlle-tins informatius electrònics del FIABCI News.
• FIABCI afavoreix que els afiliats participin en mis-sions comercials per conèixer millor els mercats immobiliaris i les pràctiques professionals a l’estranger. Així, poden conèixer socis potencials i futurs clients a països emergents com Xina, Índia i Àfrica o establir relacions duradores amb associats de confiança.
• La federació organitza programes d’intercanvi perquè els seus membres tinguin l’oportunitat de seguir de prop a un professional immobiliari es-tranger o trobar una feina en la disciplina i el país que desitgin.
• Beneficis del reenviament de sol·licituds transferits pel secretariat de FIABCI o per periodistes immobili-aris que desitgin buscar articles al seu país.
AVANTATGES DE PERTÀNYER A FIABCI
Si esteu interessats a rebre més informació o formar part de
FIABCI, podeu contactar amb
Maria Amat a través del telèfon 934 123
445 o de l’e-mail m.amat@apibcn.com
D'esq. a dreta: Leopold Roca, tresorer; Jordi Garcia i Faure, secretari vocal; Miriam González-Fischer, secretària general; Ramon Riera, president de FIABCI Espanya.
ELS API, CADA COP MÉS INTERNACIONALS
Activitats del Col·legi
2Revista API 49.indd 16 27/07/11 21:20
17 API
Informació col·legial
CANVI DE GERÈNCIA
Redacció
E l Col·legi ha començat una nova etapa d’evolució i creixement amb la incorporació, el passat 11 de juliol, de Josep Lluís Pellicer com a nou gerent de la nostra institució, càrrec que ocupava fins el
moment Jesús Loro.
Josep Lluís Pellicer compta amb una carrera dilatada i una gran experiència en el sector financer, un bagatge gràcies al qual “liderarà aquest projecte amb encert i ens ajudarà a assolir els reptes que avui es presenten i que el futur ens depararà”, segons va assegurar el secretari del Col·legi, Joan-Ramon València, durant la presentació del nou gerent.
Per la seva banda, Pellicer va manifestar la seva il·lusió per formar part d’un projecte engrescador i amb perspectives de creixement, i va voler fer palès el seu “alt grau de compromís amb la institució i amb els valors que representa”, així com la seva voluntat de “treballar per consolidar la posició del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona en el mercat immobiliari català, assolir els objectius de la institució i refermar el reconeixement social de la professió”.
El passat dia 7 de Juliol ens va deixar el Sr. Josep Franco Cánovas, que va ésser el gerent del Col·legi des de l’any 1984 fins al 2004.
Es difícil definir en poques paraules una persona. En el cas del Sr. Franco, a tots aquells que el van poder conèixer i tractar, el primer que els ve al cap és que era un home bo, respectuós, prudent, que mai no tenia un no per a ningú.
Una cita de Bertolt Brech s’ajusta molt a la seva manera de ser: “Hay hombres que luchan un día y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años, y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles.”
El Sr. Franco va estimar el Col·legi i hi va dedicar una part important de la seva vida. Va treballar i lluitar dia rere dia, en la vida privada i en la professional, sempre sense fer soroll, discretament. És per això que les persones com ell són imprescindibles, i el seu anonimat és el referent de moltes i moltes persones que, encara que desconegudes per a la gran majoria, són importants i necessàries en el món.
El present s’escriu amb el passat. Ha arribat el moment de fer-li un lloc definitiu en la història del Col·legi i reconèixer la tasca que tan silenciosament va desenvolupar durant anys i anys, i que sens dubte ha contribuït al present.
Descansi en pau.
MONTSERRAT JUNYENT Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi
EN RECORD DE Josep Franco
Josep Franco, durant l’homenatge que se li va retre al Sopar de Santa Teresa del 2007.
Activitats del Col·legi
2Revista API 49.indd 17 27/07/11 21:20
18 API
Formació
OFERTA FORMATIVA Setembre - Desembre
2011
Com interpretar la jurisprudència actual en arrendaments urbans i propietat horitzontal
Objectiu: Analitzar des d’un punt de vista pràctic com resolen els Tribunals a dia d’avui els problemes més controvertits i actuals en matèria d’arrendaments urbans i propietat horitzontal catalana.
Programa:•Darrera jurisprudència en matèria d’arrendaments
amb la LAU de 1994.•Darrera jurisprudència en matèria d’acords
comunitaris per a la instal·lació de l’ascensor.•Darrera jurisprudència en matèria de canvi d’us de
local a habitatge.•Resolució de qüestions noves plantejades pels
alumnes amb quinze dies d’antelació a l’inici del curs.
Professorat: Olga Sanz Herrero. Advocat en exercici. Assessora jurídica del Col·legi.
Calendari: Del 15 al 22 de setembre Hores lectives: 6 Horari: Dijous de 16:30 a 19:30 Preu: Col·legiats i empleats: 150 € / Altres: 200 €
Nocions bàsiques d’urbanisme en la mediació immobiliària
Objectiu: Estudiar els principals conceptes, procediments i elements de fons que tenen incidència en la matèria urbanística, amb especial referència als seus aspectes pràctics, per tal de facilitar la comprensió global de la matèria.
Programa:•Presentació del curs. Evolució del dret urbanístic fins a
l’actualitat.•Distribució de competències urbanístiques.•Ordenació del territori, medi ambient i altres matèries
connexes amb la planificació urbanística.•Planificació urbanística. Contingut dels Plans i
elements essencials per a la seva interpretació. Planejament urbanístic i propietat. Cas pràctic.
•Gestió urbanística. Sistemes i modalitats d’actuació. Cas pràctic.
•Edificació i ús del sòl. Llicències urbanístiques, ordres d’execució i declaracions de ruïna. Cas pràctic
•La protecció de la legalitat urbanística: classes de procediments.
Professorat: Dolors Clavell Nadal. Advocada, especialista en dret urbanístic. Professional liberal.Trinitat Capdevila Fígols. Advocada. Tècnica d’administració local.
Calendari: Del 13 al 27 de setembre Hores lectives: 12 Horari: Dimarts de 16:30 a 20:30 Preu: Col·legiats i empleats: 145 € / Altres: 200 €
Com promocionar i augmentar el teu negoci a les xarxes socials
Objectiu:Conèixer quines són les possibilitats que ofereix l’Internet social (la web 2.0) per a la millora del nostre negoci immobiliari.
Programa:• Introducció al màrqueting 2.0.•La creació del Social Media Pla.•Les eines de microblogging, photosharing i
videosharing, networking.•Web Branding i posicionament SEO.
Professorat: Jordi Bonet i Martí. Consultor de Qlectiu, SL i docent de l’ensenyament de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya
Calendari: Del 6 d’octubre al 3 de novembre Hores lectives: 10Horari: Dijous de 12:00 a 14:00.Preus: Col·legiats i empleats: 120€ / Altres: 170€
2Revista API 49.indd 18 27/07/11 21:20
19 API
Formació
Responsabilitat del mediador. Com evitar problemes
Objectiu:Conèixer la posició dels Tribunals mitjançant casos pràctics reals per tal de poder aprendre com actuar davant de situacions similars.
Programa:•Descripció de casos reals relacionats amb
compravenda, arrendaments, etc.•Les resolucions judicials.•Anàlisi de la decisió judicial.• Identificar els aspectes en els que l’agent ha actuat
incorrectament.•Pauta d’actuació correcta d’acord amb el
pronunciament judicial.
Professorat: Montserrat Junyent Martín. Advocat en exercici. Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi i del Consell del Col·legis d’API de Catalunya.
Calendari: Del 20 al 27 d’octubre Hores lectives: 6 Horari: Dijous de 16:30 a 19:30 Preu: Col·legiats i empleats: 150 € / Altres: 200 €
Com fer plànols de pisos de forma fàcil
Objectiu:Dibuixar plantes arquitectòniques senzilles. Aprendre a destriar els elements de la planta que ens interessen dels què no ens interessen, a manejar les ordres bàsiques d’AutoCad, a dibuixar per capes i saber manejar-les correctament.
Programa:•Definició de l’espai de treball.•Definició de les eines.•Personalització de l’àrea de treball.• Introducció al dibuix.•Dibuix.• Impressió.
Professorat: Emma Planelles Oliva. Arquitecta llicenciada a l’ETSAB. Arquitecta col·laboradora als despatxos d’arquitectura Manciñeiras/Parés i Arderiu&Morató.
Calendari: Del 6 al 20 d’octubre Hores lectives: 6 Horari: Dijous de 18:00 a 20:00 Preu: Col·legiats i empleats: 150 € / Altres: 200 €
Valoracions per a agents immobiliaris (Obligatori per accedir al Torn als API col·legiats)
Objectiu: Abastarà aspectes jurídics, normatius i científics, totalment actualitzats, per permetre als assistents exercir professionalment en l’àmbit del peritatge immobiliari i realitzar valoracions en relació als casos més freqüents que es presenten a la pràctica professional.
Programa:•Conceptes i definicions.•Marc legal: normativa aplicable.•Finalitat i objecte de les valoracions.•Principis de la valoració.•Criteris de valoració.•El procés de valoració.•Mètodes de valoració.•Valoració del sòl, mètodes residuals.•Valor del subsòl (urbanitzat).•Mètode residual estàtic de valoració del sòl.•Els arrendaments urbans. •Mètode d'actualització de les rendes.•Valoració dels drets arrendaticis, càlcul
d'indemnitzacions, usdefruit i drets d'ús i habitació.•Valoració d'immobles vinculats a explotacions
econòmiques.•L’informe de valoració.•Valoracions fiscals. •Valoracions judicials.•Actuació del professional com a expert independent. •Valoració de drets reals.•Plantejament d'un cas pràctic a realitzar pels alumnes.•Resolució i correcció del cas pràctic.
Professorat: Dirigit per Pere González Nebreda. Agent de la propietat immobiliària, arquitecte, diplomat universitari en Arquitectura Legal i Forense.
Calendari: 18 i 25 d’octubre, 8, 15 22 i 29 de novembre; 13 i 20 de desembre. Hores lectives: 32. Horari: Dimarts de 16:30 a 20:30 Preu: Col·legiats i empleats: 350€/ Altres: 450 €
ALTRES CURSOS PREVISTOS
Adaptació dels API als nous entornsCalendari: 6 i 13 d’octubre
Com desenvolupar models de negociCalendari: 19 i 26 d’octubre
Reciclatge de valoracionsCalendari: 15 i 22 de desembre
2Revista API 49.indd 19 27/07/11 21:20
20 API
Formació
PERÍODE DE PREINSCRIPCIONS
El proper 15 de setembre s’obrirà el període de preinscripcions per a les edicions corresponents al 2012 dels següents cursos:
• Postgrau en Gestió Professional Immobiliària (14a. edició) Organitzat conjuntament pel CEIC i la Universitat Ramon Llull, el postgrau s’adreça a qualsevol professional interessat en la gestió de la intermediació immobiliària. Els alumnes podran obtenir una sòlida formació en aquest camp, actualitzar coneixements o adquirir noves habilitats que podran aplicar al seu dia a dia professional.
• Curs de Formació per a Agents Immobiliaris (4a. edició) Destinat a agents immobiliaris no col·legiats, aquest curs està acreditat per la Generalitat de Catalunya i permet accedir al Registre obligatori d’Agents Immobiliaris de Catalunya.
Properament us informarem del programa, les dates i altres aspectes d’aquests cursos.
OFERTA FORMATIVA Setembre - Desembre
2011
INFORMACIÓ I ADMISSIONS
Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya (CEIC). Gran Via de les Corts Catalanes, 622, entresòl 1a.
Persona de contacte: Carolina Abante. 933 435 182 (9:00 a 14:00). ceic@apibcn.com
Si voleu mantenir-vos informats sobre l’oferta formativa impartida pel CEIC, escriviu un mail a ceic@apibcn.com indicant el vostre interès.
2Revista API 49.indd 20 27/07/11 21:20
Formació
21 API
C om a agents col·legiats, tenim experiència, coneixement del mercat i un patrimoni institucional en el qual recolzar-nos, però no podem oblidar que l’intercanvi i el debat sobre les experiències pròpies, a més de la formació contínua, han de ser
els pilars de la nostra professió; i, a hores d’ara, són ja un dels atributs diferencials més significatius respecte de la resta d’operadors del mercat.
Des del Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya som plenament conscients de la importància de continuar en la línia de la posada en comú dels èxits i dels entrebancs que trobarem pel camí. A hores d’ara, tant la conjuntura econòmica com les noves maneres de fer i de comunicar-nos, ens obliguen a reflexionar sobre si els procediments que hem fet servir fins ara per funcionar i per gestionar les nostres empreses són els més idonis i, per consegüent, estem segurs que les accions formatives s’han d’adaptar a marxes forçades als nous esquemes de negoci i a les noves tecnologies, amb la màxima eficiència, cultura del sector i professionalitat.
Per tot això, i perquè hem pres consciència de totes les inquietuds i obstacles que els agents tenim en les gestió diària dels nostres negocis, el CEIC ha iniciat el cicle de debats Aula oberta: càpsules d’informació professional amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un espai obert no només per aprendre i intercanviar informació amb especialistes de diferents temes de l’actualitat immobiliària, sinó per informar, aconsellar, discutir, ajudar i, finalment, resoldre problemes.
Fins ara, l’organització d’aquest nou format ha estat un èxit. Èxit que, d’altra banda, cal agrair a la participació dels col·legiats que han col·laborat, s’hi han implicat i han volgut compartir amb la resta de companys la seva experiència i els diferents punts de vista. Sense aquesta inestimable participació, aquestes trobades professionals haurien estat impossibles.
A tothom, moltes gràcies i us encoratjo a continuar participant en aquestes trobades, que estic segura que ens obriran nous camins i ens permetran afrontar el futur amb la màxima dignitat.
AULA OBERTA: CÀPSULES D’INFORMACIÓ PROFESSIONAL
Maria Roser Esquius i Ausió Direcció del CEIC
El CEIC ha posat en marxa un cicle de debats on diferents especialistes tracten els aspectes professionals de l’actualitat immobiliària que poden resultar de major interès per als col·legiats. Roser Esquius, directora del centre, en explica en aquest article els objectius del cicle de debats i n’analitza els primers resultats.
2Revista API 49.indd 21 27/07/11 21:20
22 API
De tots és ben conegut el moment en què ens trobem immersos. Ha esclatat la ‘bombolla’ de la felicitat i les entitats financeres tanquen l’aixeta dels préstecs.
“Alarma”, ens diem. “El nostre ‘estat de confort’ perilla”.
I llavors, impotents, veiem com trontolla el gegant amb peus de fang. Cauen els preus dels habitatges, es tanquen empreses i provoquen un increment desmesurat del nombre d’aturats, l’IPC no es pot contenir...
“Què està passant?”, ens preguntem. I tothom ens diu el mateix: “És la CRISI”.
Tots parlem de CRISI, però... coneixem la seva etimologia?
Si busquem Crisi al diccionari ens diu:
1. Mutació considerable que succeeix en una malaltia, ja sigui per millorar, ja sigui per empitjorar el malalt.
2. Mutació: ens porta a mudar.
3. Mudar: Prendre una altra naturalesa, estat, figura, lloc. Deixar una cosa i prendre una altra.
Una paraula amb cinc lletres que uns poden magnificar donant-li una significació catastròfica i a la qual uns altres (bé, nosaltres, per exemple) li donen una altra accepció.
Els anglosaxons són celebres, entre d’altres coses, per la creació d’acrònims. A MD & Associats hem creat també el nostre acrònim.
Per a nosaltres, C.R.I.S.I. significa:
- La C de CANVI: un canvi per modificar pautes de comportament i per a l’adquisició de nous hàbits.
- La R per REINVENTAR-NOS, tant personal com professionalment, i CREAR un nou estil.
- La I per utilitzar la IMAGINACIÓ per fer treballar la CREATIVITAT.
- La S de SUPERACIÓ, dels nous reptes.
- La I d’INNOVACIÓ, de noves formes de fer i aprendre dels errors.
Tots ens hem adonat que tot s’ha capgirat; que el que abans funcionava ara ja no és útil.
Dins el nostre sector, l’immobiliari, ha estat on més ho hem notat. De tenir molts possibles compradors i poc producte per vendre, ara és dona la situació contrària: excés de producte i mancança de compradors.
“I què és el que hem de fer?”, us podeu preguntar.
La resposta que us podem aportar és simple: millorar els vostres processos i analitzar el vostre dia a dia.
La millor forma d’aprendre coses és fent coses. Thomas Edison deia que pitjor que tenir molts fracassos és tenir pocs intents. Després d’haver fet més de mil intents per inventar la bombeta elèctrica, la seva conclusió va ser haver experimentat més de mil maneres de com no s’havia de fer una bombeta.
A partir d’entendre el fracàs no com a tal sinó com a aprenentatge, us convidem a que continueu aprenent.
En el darrer seminari que hem impartit, “Com millorar el procés de gestió en el dia a dia de l’agència immobiliària”, hem tractat d’esmicolar i d’analitzar fins a l’últim detall del dia a dia d’un agent immobiliari, i n’hem explicat els processos, analitzats sota el prisma d’un consultor d’empreses.
Hem reflexionat sobre el que fem, com ho fem, què és el que no fem i què és el que hauríem de fer. Hem vist com processos, formes i/o maneres de fer als quals no havíem donat la importància que es mereixien per l’època de bonança en que vivíem, ara són unes lloses amb les quals hem de carregar.
Hom pot creure que, amb ser eficient, ja n’hi ha prou. Nosaltres creiem que és més important ser eficaç que ser eficient, ja que l’eficàcia consisteix en fer el que s’ha de fer i centrar-se en el resultat: el que s’ha de fer.
Podeu dir-nos: “Quina diferència existeix entre un eficient i un eficaç? Que no és el mateix?”. Doncs no, no és el mateix. L’eficàcia té a veure amb els resultats, està relacionada amb la consecució dels objectius. L’eficiència, en canvi, està més orientada als recursos i a utilitzar-los de la millor manera possible.
“Val, d’acord” podeu dir-nos. “Però es pot ser eficient sense ser eficaç? I ser eficaç sense ser eficient?”. La nostra resposta és afirmativa en els dos supòsits. Ara bé, cal afegir que l’ideal és ser eficient i eficaç, ja que llavors:
EFICIÈNCIA + EFICÀCIA = EFECTIVITAT PRODUCTIVA
A MD & Associats, el que proposem és una mentalitat de progrés i de millora contínua, amb la qual, d’una manera sistemàtica, aprendreu a gestionar i planificar millor el vostre temps, a adaptar innovacions i a experimentar noves maneres de treballar; en definitiva, a ser més eficients i més eficaços, per tal de millorar i optimitzar els vostres propis recursos.
Volem animar-vos a utilitzar la creativitat, l’enginy i, per sobre de tot, a col·laborar els uns amb els altres. El mercat immobiliari ha canviat,
Gestió del canvi JOSÉ ANTONIO MATA I JOAQUIM DEOSDAD MD & Associats
Formació
2Revista API 49.indd 22 27/07/11 21:20
23 API
és palpable. Ara ja no ens compren, ara hem de vendre. I això, avui, costa. El mercat té un excés de producte i una carència de compradors. Els compradors estan informats, busquen, comparen i, finalment, compren allò que més els interessa. I mentrestant, paradoxalment, es perden oportunitats de venta perquè, o bé tenim comprador però no el producte, o bé no tenim el comprador però si el producte.
A MD & Associats creiem que no podeu deixar escapar qualsevol oportunitat que us entri per la porta de casa vostra. I arribat aquest punt, nosaltres us preguntem: “Què heu fet per canviar? Per què no cooperem amb altres col·legues? No creieu que seria bo poder compartir producte? I encara més, no seria bo compartir clients? No creieu que la unió ens dóna més força? No creieu que el que és bo
per a les grans empreses no és aplicable a les PIMES? Si les entitats financeres ho fan, perquè no ho feu vosaltres?”.
I no voldríem finalitzar sense citar unes paraules d’un ‘boig’ que va dir:
“No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo. (...) Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar superado. (...) La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de la personas y de los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. (...) Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.”
Aquest ‘boig’ és l’Albert Einstein.
MONTSE ARÚS(MAS I FILLS)
LAIA PUIG(COLLBATÓ HÀBITAT)
LAURA DURAN(DT HABITAT)
Em vaig apuntar a aquest curs principalment per reciclar-me, perquè et vas estancant en la pràctica del dia a dia. La valoració és molt positiva: la metodologia ha estat molt encertada, ja que els temes i els exemples han estat clars i entenedors. Ha estat molt instructiu. El principal coneixement que he adquirit és aprendre que no sempre ho fem tot bé, que sempre és possible millorar, que en vendes no hem de donar mai res per fet ni per entès i que hem de tenir la ment oberta a tot.
Recomano el curs de tot cor. No tan sols pels seus continguts, que són ja prou interessants, sinó perquè hem d'aprendre a treballar amb més humilitat. Sovint ens pensem que som els millors venedors del món i ens equivoquem: hi ha moltes tècniques que desconeixem i continguts que no sabem, que fan més fàcil el dia a dia del venedor.
La formació continuada hauria de ser el principal objectiu els propers anys. Si no, no podrem diferenciar-nos dels "fantasmes" que es dediquen a vendre. Hem d'aconseguir que aquesta diferència sigui tan eficaç que el públic vulgui la intermediació d'un API per fer la transacció més important de la seva vida. Naturalment, això ha d'anar acompanyat d'unes bones campanyes d'informació al públic, i que aquest es senti segur amb la intervenció d'un API.
Em vaig decidir a fer el curs perquè em va semblar curt i pràctic. El dia a dia és molt important i a vegades el tenim oblidat. A més, crec que la formació continuada té molta rellevància en l’activitat d’un agent immobiliari: és una forma d’estar sempre el dia i tenir arguments forts per lluitar amb la competència. Un cop finalitzat el curs, puc dir que ha estat molt pràctic i que el recomanaria a altres agents perquè inclou l’exposició de casos reals en el dia a dia. La matèria que he trobat més útil ha estat la descripció dels llocs de treball.
Quan vaig rebre la informació sobre el curs, vaig pensar que seria molt interessant poder analitzar el funcionament del dia a dia de l’agència, així com aprofundir en temes d’ interrelació personal, a fi de millorar la gestió dels equips i millorar el tracte amb els clients. El mètode empleat en el curs ha estat molt pràctic i això ha fet que fos un curs molt amè. Crec que per a mi ha estat molt important prendre consciència de la importància que té la comunicació en el dia a dia de l’empresa.
Sens dubte, recomanaria aquest curs a altres agents. Perquè amb les presses de la feina de cada dia, ens oblidem de planificar, d’escoltar i de donar importància a detalls que poden ser molt importants en el bon resultat de les operacions. Crec que és absolutament necessari formar-se contínuament. Ni com a professionals ni com a persones ens hem de relaxar mai en aquest aspecte.
Què opinen els alumnes?
Formació
2Revista API 49.indd 23 27/07/11 21:20
24 API
Com revifar la concessió de crèdits per comprar un habitatge?
è Els temps estan canviant. Si durant anys el preu era el principal motiu d’un
consumidor per determinar si comprava o no un habitatge, sembla que la
crisi actual ha provocat una alteració dels factors determinants. L’aspecte
econòmic continua sent decisiu, és clar, i més en un context d’alta desocupació
i disminució de l’estalvi; però ara la prioritat és la possibilitat o no d’obtenir
finançament. Una p ossibilitat cada cop més escassa. En aquest article,
diversos agents del sector expliquen les causes que han portat a aquesta
situació i plantegen vies d’actuació per solucionar-ho.
è
REDACCIÓ
A fons
2Revista API 49.indd 24 27/07/11 21:20
25 API
A fons
Analitzem les estadístiques de constitucions d’hipoteques publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) durant els darrers sis anys. Si comparem les dades corresponents a abril del 2005 amb les dades d’abril del 2011, comprovem que el
nombre d’hipoteques constituïdes sobre habitatge a Espanya ha descendit més d’un 70%. Les 147.547 hipoteques registrades a l’abril de fa sis anys contrasten notablement amb les 31.358 de l’abril passat. A Catalunya, l’evolució no ha estat gaire més encoratjadora: comparant els dos mesos esmentats s’observa un descens de més del 65%. Pel que fa a l’import mitjà concedit per hipoteca, també s’ha reduït: entre octubre del 2005 i abril del 2011, la caiguda va ser de més del 20%.
Com a conseqüència d’aquesta limitació del finançament, les compravendes d’habitatges registren actualment els seus valors més baixos des que va començar la crisi. Com s’ha arribat a aquesta situació? Analitzem-ho pas a pas.
TEMPS DE PROSPERITAT
L’època de bonança del sector immobiliari va estar marcada per una excessiva activitat financera quant a la concessió de préstecs bancaris per a la compra d’habitatges. Una activitat que, segons diferents actors del sector, no va ser gaire selectiva. “Les entitats financeres atorgaven hipoteques fins i tot per sobre dels imports de taxació a persones o entitats sense suficient capacitat de retorn, a vegades mitjançades per operadors no regulats que, en alguns casos, intoxicaven el procediment”, explica Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.
En aquest mateix sentit, José Ignacio Navas, coordinador de l’Observatori de l’Habitatge del Consell General del Notariat, opina que “la sobreoferta de préstecs a baix interès i dilatats terminis d’amortització que la banca espanyola va posar en marxa, en una irreflexiva
è JOAN OLLÉ
“Avui patim les conseqüències de les errades del passat. Les exigències per a l’accés a una hipoteca s’han endurit notòriament, tant pel que fa a imports i condicions com a exigències de solvència i capacitat de retorn dels sol·licitants, fent de l’atorgament d’un préstec hipotecari gairebé una causa perduda”.
Com revifar la concessió de crèdits per comprar un habitatge?
2Revista API 49.indd 25 27/07/11 21:20
26 API
A fons
conducta de creixement i aprofitant una conjuntura oportunista”, va provocar un enorme endeutament de les famílies. “No tots els bancs ni totes les caixes d’estalvi van actuar igual, així com no totes les taxadores van fer el mateix”, puntualitza Navas, “però en la seva gran majoria es van comportar com si no creguessin en el propi sistema que les sustenta, infringint les seves regles i creant situacions d’autèntica inseguretat jurídico-econòmica”.
Els principals afectats per aquesta situació, els consumidors, també en responsabilitzen a les entitats financeres. En el seu manifest, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) assegura que “van ser els bancs els que van facilitar i van atorgar hipoteques tot i que molts de nosaltres no érem subjectes de crèdit i teníem uns ingressos baixos. Van sobrevalorar la taxació de l’habitatge, inflant-ne el preu, i augmentant així el deute contret”. A més, la PAH destaca el paper de les administracions públiques, que en aquells moments no van promoure vies d’accés a l’habitatge alternatives a la compra; així mateix, reconeix la part de culpa que correspon als consumidors.
I és que també els compradors van actuar de manera irreflexiva, acceptant acords financers que difícilment podien assumir. “Aquells préstecs van ser rebuts amb alegria irresponsable per prestataris que, en una gran part, no posaven ni un cèntim de la seva butxaca en la compra d’un pis que anava pujant de preu cada cop que baixava el tipus d’interès de referència”, comenta José Ignacio Navas.
Joan Ollé coincideix en aquesta apreciació quan afirma que les culpes es reparteixen: “La cobdícia desenfrenada d’uns i altres, la manca d’ètica en l’assessorament professional causada per la inexistència d’estrictes regulacions sectorials sobre la mediació de transaccions i de crèdits sobre els immobles, la vinculació entre taxadores i bancs o les imprudències d’aquests últims van ser elements excitadors i catalitzadors d’un escenari els resultats del qual tots coneixem sobradament”.
è NÉSTOR TURRÓ
“El major deute interbancari ha fet que els criteris de concessió s’hagin endurit notablement; a més, cal evitar que es produeixin impagaments, cosa que en èpoques de crisi va en augment... Això comporta una rebaixa en el volum de concessions atorgades”.
2Revista API 49.indd 26 27/07/11 21:20
27 API
A fons
è JOSÉ IGNACIO NAVAS
“El futur dependrà d’una política fiscal encertada. De l’impuls decidit a la restauració, amb una política de desgravacions més entusiasta i extensa a tota la població, amb independència dels seus ingressos. De l’aposta decidida per l’habitatge de protecció i un canvi en la selecció dels adquirents. I de protegir, de veritat, l’arrendament”.
LA BOMBOLLA ESCLATA
Aquests resultats que tots coneixem van arribar amb l’esclat de la bombolla immobiliària. L’augment gradual dels tipus d’interès i dels preus va fer que les famílies s’endeutessin cada cop més i que veiessin créixer sense límit les seves dificultats econòmiques per arribar a final de mes. La crisi global i l’atur van acabar agreujant la situació fins a punts insospitats.
“Hi ha milers de famílies en situacions dramàtiques, sense poder pagar la hipoteca o a punt de deixar de pagar-la. Molts són ja en fase d’execució hipotecària, per la qual cosa temen ser desnonats els propers mesos”, denuncia la PAH en el seu manifest. “La mala regulació del sistema bancari espanyol fa que no només corrin el risc de perdre les seves cases i quedar-se al carrer, sinó també de mantenir part del deute, ja que ara els bancs estan taxant els mateixos habitatges a preus inferiors”.
A això s’ha d’afegir un canvi de comportament per part de les entitats financeres: davant la nova realitat econòmica, van decidir restringir radicalment la concessió de préstecs hipotecaris, endurint de manera extrema els requisits que havien de complir els consumidors per obtenir-los. “Els excessos que ens van portar a un extrem il·lògic i perillós ens van situar després en l’extrem radicalment oposat”, apunta Ollé. “Avui patim les conseqüències de les errades del passat. Les exigències per a l’accés a una hipoteca s’han endurit notòriament, tant pel que fa a imports i condicions com a exigències de solvència i capacitat de retorn dels sol·licitants, fent de l’atorgament d’un préstec hipotecari gairebé una causa perduda”.
2Revista API 49.indd 27 27/07/11 21:20
28 API
A fons
è ENRIC REYNA
“Les empreses que vulguin subsistir s’hauran d’adaptar a unes noves condicions de tot: des de la pròpia estructura del mercat a unes noves condicions financeres. Ens calen anticipació per dissenyar el futur, estratègia per portar-lo a terme i aprenentatge com a valor afegit, a més de l’esforç col·lectiu i la convergència de voluntats”.
Només cal que estudiem les estadístiques de l’INE: des de desembre del 2007, i tret d’ocasions puntuals justificades, el nombre d’hipoteques per habitatge constituïdes a Espanya no ha deixat de baixar. Les davallades més importants es van produir durant el 2008 i a començaments del 2009; en aquest període, es van registrar variacions en la taxa interanual d’entre el -25% i el -40%. Actualment, els descensos no són tan acusats, però el nombre d’hipoteques es manté en quotes mínimes. Els criteris per a l’aprovació de finançament a les llars s’han endurit i la confiança dels consumidors s’ha deteriorat.
Néstor Turró, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, explica els factors que han dut els bancs a actuar d’aquesta manera. “Els obliguen a tenir més provisionat el risc, i això encareix i dificulta les condicions de concessió dels préstecs. El major deute interbancari ha fet que els criteris de concessió s’hagin endurit notablement; a més, cal evitar que es produeixin impagaments, cosa que en èpoques de crisi va en augment... Això comporta una rebaixa en el volum de concessions atorgades, ja que no es poden prestar diners a empreses o persones sense la garantia que es retornaran”.
2Revista API 49.indd 28 27/07/11 21:20
29 API
A fons
POSSIBLES SOLUCIONS
Com s’arregla aquesta situació? Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors de Barcelona (APCE), considera que la solució no és a les nostres mans, sinó que va més enllà del panorama econòmic del nostre país. “L’economia espanyola té el repte ineludible de baixar dràsticament el seu dèficit. Aquest any s’ha de rebaixar del 9% al 6% equivalent del PIB”, assegura. “Hem perdut la confiança dels mercats exteriors i la UE obliga a adoptar solucions dràstiques per complir l’objectiu de reducció del dèficit. Fins que això no s’aconsegueixi, no cal pensar que el crèdit torni a disposició de famílies i empreses de manera fluida”.
José Ignacio Navas creu que la recuperació de l’economia espanyola passar per dur a terme una sèrie de reformes de manera seriosa, “sense sobrerepresentacions per part de cap dels agents socials, sindicats i empresaris, protegint les empreses creadores d’ocupació, rebaixant els enormes costos laborals; legislar protegint els usuaris d’abusos, equilibrant les posicions processals; corregir tots els defectes i aconseguir restablir la confiança”. D’altra banda, recorda que calen transparència i rigor per recuperar la solvència i el vigor del mercat financer. “La societat civil ha d’exigir per tots els mitjans la moralització de l’àmbit públic; sense aquesta moralització, sense la recuperació de la conducta ètica, serà molt difícil superar la crisi”.
Quant a les entitats bancàries, Turró té clar que és necessari el seu sanejament per “poder tornar a una situació mitjanament estable. Si elles no estan bé, de rebot les empreses tampoc”. En aquest sentit, Navas veu fonamental acabar amb el dèficit de les caixes d’estalvi, i parla de la seva conversió en bancs amb sortida a Borsa per capitalitzar-se com a solució.
Joan Ollé destaca el paper imprescindible del Banco de España per aconseguir una major fluïdesa del crèdit. “Poc es pot fer en aquest àmbit que no passi per una flexibilització dels criteris imposats per aquest organisme i, potser, per la implementació de solucions imaginatives valents”, assegura. I com a exemple de solucions imaginatives proposa “alliberar els bancs dels actius immobiliaris mitjançant la seva adquisició per part d’un ens públic que passaria a gestionar-los a llarg termini amb polítiques adequades, amb la qual cosa s’alliberarien recursos per tal que els bancs poguessin atendre les noves necessitats del mercat i així sortir de la situació de col·lapse en què estem”.
Amb tot, Reyna adverteix que la normalització de la situació no suposarà un retorn a les condicions del passat: “Hem de tenir present que res serà com abans i que, possiblement, els crèdits seran més cars i les condicions més dures”. Evidentment, tampoc hauria de tornar a ser com abans l’actitud dels compradors: caldria fomentar el consum responsable per evitar que reaparegués l’endeutament familiar.
MIRANT EL FUTUR
“Vivint en una situació de total incertesa, el futur està molt poc clar”, es lamenta Néstor Turró. Tot i així, José Ignacio Navas es mostra optimista i afirma que la societat civil espanyola remuntarà la crisi. Per aconseguir-ho, creu que són necessàries algunes reformes polítiques i constitucionals, a més de crear controls independents (com poden ser els notaris) que impedeixin els comportaments abusius.
“El futur dependrà d’una política fiscal encertada”, afegeix Navas. “De l’impuls decidit a la restauració, amb una política de desgravacions més entusiasta i extensa a tota la població, amb independència dels seus ingressos. De l’aposta decidida per l’habitatge de protecció i un canvi en la selecció dels adquirents. I de protegir, de veritat, l’arrendament. Cal impulsar aquest nínxol de mercat, que pot suposar solucionar, per a moltes persones, el problema de l’habitatge. Parlo de protecció, és a dir, rapidesa i seguretat en la solució de la morositat”.
Per la seva banda, Ollé defensa una urgent “racionalització del sector immobiliari residencial que vagi més enllà de l’adquisició d’una major fluïdesa del crèdit”. Considera que, en l’assoliment d’un correcte funcionament del mercat, serà tan important la millora de l’accés al crèdit com “l’adopció de mesures fiscals adequades o la professionalització de la gestió de transaccions immobiliàries per tal de facilitar la sortida de l’estoc d’habitatge d’obra nova i segona mà”.
Enric Reyna, finalment, associa el futur del sector immobiliari a un canvi profund. “Les empreses que vulguin subsistir s’hauran d’adaptar a unes noves condicions de tot: des de la pròpia estructura del mercat a unes noves condicions financeres. Els mateixos processos constructius s’hauran d’adaptar a aquesta nova realitat. I també les tipologies dels habitatges”, afirma.
Davant d’aquesta perspectiva, la missió de les empreses hauria de ser treballar, des d’ara mateix, en el procés d’adaptació. “No podem continuar mirant que és el que fem, sinó plantejar la recerca de noves fórmules per fer-ho d’una manera diferent”, adverteix Reyna. “Ens calen anticipació per dissenyar el futur, estratègia per portar-lo a terme i aprenentatge com a valor afegit, a més de l’esforç col·lectiu i la convergència de voluntats”.
2Revista API 49.indd 29 27/07/11 21:20
30 API
A fons
És la subhasta la forma més justa de realització d’un bé immoble?
è El mercat immobiliari és, des de fa uns
anys, un tema d’actualitat perenne als
mitjans de comunicació. En els últims
mesos, però, la discussió mediàtica ha
estat centrada en la situació generada
per les dificultats de pagament dels
ciutadans dels crèdits hipotecaris, que
ha conduït a la tramitació d’una quantitat
ingent d’expedients d’inici de procediment
d’execució d’un habitatge per part d’una
entitat prestatària (i a la seva posterior
subhasta) i a una considerable alarma
social derivada d’aquest fet.
GABRIEL FUENTES Advocat Vicepresident primer del Col·legi
è
2Revista API 49.indd 30 27/07/11 21:20
31 API
A fons
Quan el titular d’un préstec hipotecari no pot fer front al pagament del deute contret amb l’entitat financera s’inicia una maquinària legal que, fins al moment, no havia estat subjecte
de grans polèmiques. Ara, però, la situació de crisi ha fet paleses (i preocupants) les imperfeccions del sistema processal espanyol, fent visible davant l’opinió pública la quantitat cada cop més nombrosa d’expedients d’execucions d’habitatges que no troben sortida en el mercat de les subhastes. No només això, sinó que, arribats a aquest punt, i sempre que la subhasta pública quedi deserta, la llei permet a l’entitat prestatària adjudicar-se l’immoble pel total del deute o pel 50% del seu valor de taxació (des de l’1 de juliol, el 60%, gràcies a una mesura aprovada al Congrés dels Diputats amb l’objectiu de protegir els afectats de les execucions hipotecàries), la qual cosa provoca, en aquest últim cas, la paradoxa que el deutor no només perd el bé sinó que continua devent a l’entitat bancària la quantitat que resta pendent de pagament entre el valor de la adjudicació i el total de la reclamació.
Davant les repercussions d’aquest fet, diferents actors (des d’associacions de consumidors fins a organitzacions d’usuaris de bancs, passant per les tímides propostes d’alguns partits polítics) han manifestat, entre d’altres, la necessitat d’establiment d’un mecanisme conegut com a “dació en pagament” que permeti que, quan el titular d’un préstec hipotecari no pugui fer front al deute contret amb l’entitat prestatària, sigui suficient amb el lliurament de l’immoble al creditor, que hauria de donar per liquidat el deute. Al marge de valoracions més profundes sobre la idoneïtat o no de l’aplicació d’una mesura d’aquestes característiques –només la dificultat jurídica que suposaria la redefinició dels models de préstecs existents actualment ja seria objecte d’un altre article-, aquesta proposta és poc viable a la pràctica, sobretot en relació a les hipoteques ja concedides.
MILLORA EN EL PROCEDIMENT DE LES SUBHASTES
En qualsevol cas, és evident que el sector financer és en part responsable de la situació exposada, a causa de la seva política de concessions de crèdits hipotecaris, com també ho és el fet que la crisi econòmica ha afectat molt durament les famílies i que cal oferir solucions, especialment als col·lectius més desfavorits. En aquest àmbit, les solucions, si més no de moment, s’han centrat en l’increment de valor pel qual l’entitat prestatària pot adjudicar-se un bé.
En aquest sentit, el Govern espanyol va aprovar l’1 de juliol augmentar el valor mínim pel qual poden adjudicar-se els immobles subhastats judicialment del 50% al 60% del preu de taxació, i va baixar del 30% al 20% del valor de l’immoble el dipòsit previ necessari per participar en una subhasta, amb la fi de facilitar l’accés als potencials licitadors. També el Govern ha incrementat la quantia dels ingressos inembargables pels
2Revista API 49.indd 31 27/07/11 21:20
32 API
A fons
creditors quan, un cop executada la hipoteca i adjudicat l’immoble, encara resta un saldo de deute pendent. Així doncs, a partir d’ara, la quantitat inembargable per a aquests deutors no es limitarà al salari mínim interprofessional més un 10%, sinó que s’ampliarà fins el 150%, passant de 700 a 960 euros. A més, si el deutor conviu amb altres familiars sense ingressos, o amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional, aquesta quantitat s’eleva en un 30% addicional per cadascun dels familiars. Aquestes mesures, pactades per PSOE, PP i CiU i recolzades per la resta de grups parlamentaris, s’inclouran properament en un decret llei que recollirà les resolucions aprovades en el debat sobre l’estat de la nació.
La dinàmica actual davant l’impagament, execució i subhasta s’ha reputat com un procediment ineficaç: si bé aconsegueix en un primer moment el cobrament d’una part del deute (en molts casos per adjudicació del bé per un valor molt inferior al de taxació), en la majoria dels casos gran part del deute persisteix i a més amb conseqüències de futur per a l’executat.
Aquest procés es podria agilitzar amb mesures alternatives que col·loquessin directament el bé en el mercat, afegint un plus d’equitat, ja que no assistiríem a l’espectacle de veure com s’adjudica judicialment un bé per un valor i es ven posteriorment per un altre superior. No podem oblidar que la subhasta s’ha convertit en un mercat d’oportunitat. Seria més lògic que directament es col·loqués el bé en el mercat finalista i s’intentés obtenir el millor preu.
2Revista API 49.indd 32 27/07/11 21:21
33 API
A fons
ALTERNATIVA A LA SUBHASTA JUDICIAL
No és casual que les accions proposades pels partits polítics es centrin en la millora de les condicions del procediment de subhasta pública, ja que la dinàmica actual davant l’impagament, execució i subhasta (també la podríem estendre al concurs) s’ha reputat com un procediment ineficaç: si bé aconsegueix en un primer moment el cobrament d’una part del deute (en molts casos per adjudicació del bé per un valor molt inferior al de taxació), en la majoria dels casos gran part del deute persisteix i a més amb conseqüències de futur per a l’executat. Després d’això, cal realitzar un nou esforç, ja que s’ha de col·locar el bé en el mercat, donat que en última instància haurà de ser venut. Això ha d’afegir-se a tot el cost judicial que suposa el procediment d’execució, subhasta del bé i, en última instància, la seva recuperació física (lliurament de la possessió).
És obvi que tot aquest procés es podria agilitzar (amb l’economia processal que això suposaria) amb mesures alternatives que col·loquessin directament el bé en el mercat, afegint un plus d’equitat, ja que no assistiríem a l’espectacle de veure com s’adjudica judicialment un bé per un valor i es ven posteriorment per un altre superior. No podem oblidar que la subhasta s’ha convertit en un mercat d’oportunitat (de coneixement de la pròpia subhasta, de poder accedir per les consignacions que cal realitzar i per les nul·les possibilitats de l’executat de millorar el preu que possiblement en el mercat podria obtenir-se, entre d’altres). Per aquest motiu, seria més lògic que directament es col·loqués el bé en el mercat finalista i s’intentés obtenir el millor preu.
La pràctica ens està demostrant que la subhasta no és la forma d’obtenir un millor preu i, en conseqüència, aconseguir la major satisfacció de l’executant i executat i, per aquest motiu, no és la forma més justa de realitzar un bé immoble davant la manca de pagament d’un crèdit o préstec.
Han de trobar-se mesures alternatives a la subhasta d’un bé immoble, si més no en un primer moment, en benefici dels propis actors de l’execució, del mercat i, en últim terme, de la societat que el sosté sense menyscabar el dret que ha de tenir tot creditor de veure’s rescabalat.
2Revista API 49.indd 33 27/07/11 21:21
34 API
A fons
L’actual situació econòmica ha posat de manifest que han de trobar-se mesures alternatives a la subhasta d’un bé immoble, si més no en un primer moment, en benefici dels propis actors de l’execució, del mercat i, en últim terme, de la societat que el sosté sense menyscabar el dret que ha de tenir tot creditor de veure’s rescabalat.
El procediment d’execució ve regulat a la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil i, si bé en l’article 636 aquesta estableix com a novetats importants mesures alternatives a la subhasta, relegant-la a l’últim mecanisme a seguir davant una execució, aquestes mesures no han tingut una operativitat pràctica, ja que per a això es necessita sempre el consentiment de l’executant.
Des del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona advoquem a favor de la reforma de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, en els aspectes als quals ens referim, en el sentit de donar facultats al jutjat per tal que pugui intentar aquestes solucions alternatives, donat que amb el text vigent, per molt voluntarista que sigui el jutjador, tot queda sotmès al consentiment de l’executant, ja que la llei segueix la màxima que el procés ha d’estar enfocat a obtenir la total satisfacció del creditor, màxima que en la situació actual tampoc s’aconsegueix. En aquest sentit, la recent Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, faculta l’autoritat judicial per a disposar que les parts puguin assistir a una sessió sobre la mediació, la qual cosa també manca d’aquesta operativitat pràctica que pregonem.
Per això creiem que cal posar en pràctica les solucions que ja conté la Llei d’enjudiciament civil, modificant-la en el sentit de facultar al jutjador –i, en conseqüència, que es faci preceptiu- que no es procedeixi a la subhasta judicial si prèviament no s’ha intentat la realització del bé objecte de l’execució a través de conveni de realització o mitjançant una persona especialitzada, que sense cap mena de dubte sembla més just i equitatiu, alhora que es potencia la figura de la realització per mitjà d’una persona especialitzada coneixedora del mercat (òbviament, en ambdós casos, sense vinculació directa amb l’executant o executat), com és un agent de la propietat immobiliària col·legiat.
Cal posar en pràctica les solucions que ja conté la Llei d’enjudiciament civil, modificant-la en el sentit de facultar al jutjador que no es procedeixi a la subhasta judicial si prèviament no s’ha intentant la realització del bé objecte de l’execució a través de conveni de realització o mitjançant una persona especialitzada
2Revista API 49.indd 34 27/07/11 21:21
35 API
A fons
Una vegada posat aquest bé al mercat, cal dotar-lo de condicions per tal que pugui ser adquirit, òbviament amb finançament (en la pràctica només existeix el finançament per béns propietat d’entitats bancàries i, d’existir-ne, mai és en les mateixes condicions que per als béns d’aquelles entitats), i per què no amb mesures incentivadores, ja siguin d’índole fiscal, administratiu o social, ja que no pot pretendre’s que un mercat que ha estat desequilibrat per l’actual situació econòmica es normalitzi per si mateix.
Des del Col·legi, estem disposats a prestar els nostres serveis a les parts i a l’administració de justícia, com així venim fent, amb l’objectiu de trobar una millor solució i preu per a les parts, per al mercat i, a la fi, per a la societat a la qual ens devem.
2Revista API 49.indd 35 27/07/11 21:21
36 API
A fons
Quan el banc ven pisos
è
è El 2007, després d’una dècada de creixement
exponencial del mercat immobiliari, es va
produir un tancament del crèdit que va
paralitzar la construcció d’habitatge. El sector
immobiliari rebia amb desconcert les notícies
provinents dels Estats Units que descobrien
l’alarmant quantitat d’hipoteques concedides
als anomenats ninja (no income, no job). A
Espanya, aquest punt d’inflexió començava a
dibuixar un panorama complex de múltiples
conseqüències, entre les quals, l’augment
del volum d’impagats, que ha propiciat
que les entitats financeres disposin d’uns
actius immobiliaris dels quals necessiten
desempallegar-se. La qüestió és: a quin preu?
REDACCIÓ
2Revista API 49.indd 36 27/07/11 21:21
37 API
A fons
La intervenció de les entitats financeres, bancs i caixes com a actors en la venda d’immobles és, indubtablement, un factor que afecta d’una manera important al mercat
immobiliari. Des de fa temps, es vénen produint crítiques provinents principalment de consumidors i dels col·lectius d’agents immobiliaris, promotors i constructors d’habitatges davant certes pràctiques exercides pel sector financer -i especialment bancs i caixes- i que es centren sobretot en la major facilitat per a la concessió de préstecs hipotecaris si l’objecte de la compra és un habitatge adjudicat o tutelat pel banc o caixa en qüestió.
Aquestes pràctiques, considerades per alguns analistes com a competència deslleial, poden arribar a perjudicar el mercat de transaccions immobiliàries, imposant diferents criteris d’accés al mercat als diferents operadors que hi actuen, ja siguin particulars, agents immobiliaris o promotors. Però aquest problema és només la punta de l’iceberg, la part més visible de l’efecte que ha tingut la crisi en el sector financer. Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors de Barcelona, creu que “la crisi, econòmica primer i financera després, ha afectat a tothom per igual: a les empreses i a les famílies. Per tant, la manca de crèdit s’ha convertit en un fenomen generalitzat. Les conseqüències han estat força importants, de fet, els mitjans d’informació en van plens gairebé cada dia. Per a les empreses, perquè a moltes d’elles sense finançament els hi ha estat impossible fer front als pagaments dels deutes contrets amb anterioritat i han acabat, o bé lliurant els estocs pendents a venda a les entitats de crèdit o, en el pitjor del casos, havent de tancar l’empresa. I per a les famílies també; les unes per no poder comprar una nova vivenda i, per altres, no poder pagar les quotes hipotecàries”. Davant un panorama d’aquesta naturalesa, semblava obvi que el sector financer estava obligat a replantejar gran part de la seva activitat per tal d’assolir la seva pròpia supervivència i “la realitat és que les entitats bancàries s’han acabat convertint en les primeres immobiliàries del país”, conclou Reyna.
ÉS EL BANC UN AGENT IMMOBILIARI?
Segons l’article 55.1 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge “són agents immobiliaris les persones físiques o jurídiques que es dediquen de manera habitual i retribuïda, dins el territori de Catalunya, a prestar serveis de mediació, assessorament i gestió en transaccions immobiliàries amb relació a operacions de compravenda, lloguer, permuta o cessió de béns immobles i dels drets corresponents, inclosa la constitució d’aquests drets”. Seguint aquest criteri, es pot afirmar que bancs i caixes s’han convertit en “agents immobiliaris” en el moment en el qual han decidit comercialitzar els seus actius immobiliaris? En cas afirmatiu, cal que aquestes entitats compleixin els requisits d’accés al Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, d’obligatòria inscripció des del març de 2010, per tal de poder operar al mercat, igual que la resta d’agents immobiliaris?
Des del punt de vista normatiu, els juristes coincideixen a assenyalar que no existeixen arguments legals que recolzin la consideració del banc com a agent immobiliari. Segons Montserrat Junyent, Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, “el mediador (agent immobiliari), per definició, es dedica a posar d’acord a les parts perquè celebrin un contracte, per tant, ell no forma part del contracte que pretén que els interessats concloguin. No és aquest el cas de les entitats bancàries“, continua Junyent, “donat que venen producte propi fruit de les execucions hipotecàries o de dacions en pagament (pagament en espècie), per tant, estant col·locant en el sector els seus propis actius, no fan de mitjancer”.
En línia amb aquesta afirmació, Xavier Roig, Director Operatiu per a la Coordinació dels Sistemes d’Informació i Atenció Ciutadana de l’Agència Catalana de l’Habitatge i responsable del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, considera que la discussió sobre l’obligatorietat de les entitats bancàries de complir els requisits exigits als agents immobiliaris a Catalunya per a l’exercici de l’activitat de mediació està superada, donat que la seva activitat es troba al marge de les situacions que indica el Decret 12/2010, de 2 de febrer, que regula aquesta matèria. “No obstant”, assegura convençut Roig, “seria de gran importància comptar amb la complicitat del sector financer i, encara que no sigui legalment exigible, si les entitats bancàries disposessin d’un agent immobiliari inscrit al Registre en els seus punts de venda estarien oferint als consumidors una major protecció i garantia en la prestació dels seus serveis immobiliaris, que és, en definitiva, l’esperit del decret que regula l’exercici de la mediació immobiliària”.
PERJUDICIS AL MERCAT IMMOBILIARI
Malgrat existeix, certament, un consens general sobre la no obligatorietat de les entitats bancàries de complir els requisits exigibles als agents immobiliaris a Catalunya, no és menys cert que també s’han alçat moltes veus reclamant al sector financer una responsabilització sobre una situació que, en gran mesura, van provocar elles mateixes amb la concessió massiva d’hipoteques d’alt risc. Sigui com sigui, l’escenari és problemàtic i bancs i caixes es troben actualment en possessió d’uns actius immobiliaris que necessiten fer desaparèixer dels seus balanços. Només cal fer una
è ENRIC REYNA
“La realitat és que les entitats bancàries s’han acabat convertint en les primeres immobiliàries del país”.
2Revista API 49.indd 37 27/07/11 21:21
38 API
A fons
ullada als webs que han habilitat les diferents entitats per tal de comercialitzar els seus productes per constatar la magnitud d’actius immobiliaris que gestionen en aquests moments. A tall d’exemple, a data 7 de juny de 2011, el portal Catalunya Caixa Immobiliària disposava de 2.836 immobles mentre que Servihabitat, la companyia de serveis immobiliaris de la Caixa, oferia 3.312.
Sense cap mena de dubte, la situació per als bancs és crítica en aquest àmbit. Segons Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, “és evident la necessitat de donar sortida a uns estocs latents que, aturats, dificulten un funcionament eficient del mercat, però aquesta necessitat de vendre aquests actius no pot ser a costa de pràctiques que perjudiquen seriosament el mercat i distorsionen la lliure competència”. En aquest sentit, Ollé considera que la institució que representa té la responsabilitat de protegir el consumidor garantint un procés de mediació immobiliària segur i professional, motiu pel qual insisteix en oferir col·laboració a les entitats financeres amb l’objectiu de facilitar-los una alternativa factible per a la comercialització dels seus actius, posant al seu abast la xarxa de professionals de la mediació immobiliària més gran de Catalunya, amb més de 50 anys d’experiència. “De la mateixa manera que moltes entitats bancàries han hagut d’externalitzar activitats i recursos que són necessaris per al seu negoci però que, finalment, les pot realitzar d’una manera més eficient una tercera part subcontractada, per què no es pot fer el mateix amb la gestió dels immobles? En definitiva, es tractaria d’un procés que aportaria una major eficiència bancària i alhora asseguraria una mediació professional”, afirma Ollé. És per això que, des de fa dos anys, el Col·legi ha mantingut converses amb diferents entitats financeres, “perquè estem convençuts que la nostra mediació en la compravenda dels estocs dels quals disposen bancs i caixes pot ser beneficiosa per a ambdues parts”, segueix el president del Col·legi.
De fet, també l’Associació de Promotors de Barcelona ha intentat aproximar les seves posicions amb el sector financer. “No hi podem fer massa, però hem tingut reunions amb la Federació de Caixes i amb algunes entitats bancàries”, explica Reyna, “i, a través de l’Associació nacional es van signar convenis amb condicions exclusives per a les empreses associades que, sense ser un miracle, per a algunes determinades empreses i situacions han pogut anar bé”. Sembla clar que el diàleg amb bancs i caixes no és ni serà fàcil, però ambdós col·lectius es mostren convençuts de la necessitat d’assolir acords amb el sector financer. “Seguim creient que cal trobar solucions bilaterals viables que permetin la sortida dels actius immobiliaris, però que alhora respectin criteris de transparència en el mercat immobiliari, afavorint el seu correcte funcionament”, assegura Ollé, insistint en la importància d’evitar pràctiques que dificulten la convivència (i supervivència) dels diferents actors que operen al mercat.
è XAVIER ROIG
“Si les entitats bancàries disposessin d’un agent immobiliari inscrit al Registre en els seus punts de venda estarien oferint als consumidors una major protecció i garantia en la prestació dels seus serveis immobiliaris, que és, en definitiva, l’esperit del decret que regula l’exercici de la mediació immobiliària”.
è MONTSERRAT JUNYENT:
“El mediador (agent immobiliari), per definició, es dedica a posar d’acord a les parts perquè celebrin un contracte, per tant, ell no forma part del contracte que pretén que els interessats concloguin. No és aquest el cas de les entitats bancàries“.
2Revista API 49.indd 38 27/07/11 21:21
39 API
A fons
SOLUCIONS DE FUTUR
Malgrat encara no s’ha trobat una solució col·lectiva a la comercialització dels immobles de bancs i caixes, alguns agents de la propietat immobiliària gestionen individualment les carteres d’algunes entitats financeres locals. Núria Vallhonrat, API col·legiada de Rubí al capdavant de Finques Vallhonrat, gestiona immobles de CatalunyaCaixa a Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal des de gener de 2011. En el seu cas, la col·laboració va néixer fruit d’una proposta concreta de l’entitat bancària després d’una relació de col·laboració de més de 20 anys, anterior a la creació de Procam, societat participada en la seva totalitat per CatalunyaCaixa i dedicada a la comercialització d’actius immobiliaris propis i de les seves promocions.
Segons Vallhonrat, després d’haver superat una primera fase en la qual va ser imprescindible familiaritzar-se amb els procediments específics que l’entitat utilitza en la gestió d’immobles, l’experiència és satisfactòria. “Primer ens van adjudicar un responsable que ells anomenen RAPI, a través del qual es gestiona el procés. A banda d’això, ens van fer arribar un manual de procediments en el que es descriuen els processos de treball i que es van modificant i actualitzant. Els inicis han estat durs, perquè ens hem hagut d’adequar a una manera de treballar diferent i perquè hem hagut de conèixer tots els immobles que ens donaven en exclusiva a Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal. A més, abans de iniciar la comercialització
del producte, s’han de realitzar una sèrie de tràmits, donada la procedència de cada immoble (subhastes, adjudicacions, dacions, etc.)”, assegura l’API. “No obstant”, continua Vallhonrat, “l’experiència és positiva i, malgrat les dificultats en la gestió als inicis de la col·laboració, en aquests moments estem tramitant les arres i escriptura pública de sis pisos, quatre a Rubí i dos a Sant Cugat”. També Jordi Ricós, de Metre 9 Serveis Immobiliaris a Sant Andreu de Llavaneres, valora molt positivament la seva col·laboració amb diverses entitats bancàries des de fa 20 anys. En aquest sentit, el col·legiat comenta que “la coordinació amb l’entitat és molt eficient, malgrat que dia a dia es va millorant. No obstant, a causa del gran increment d’habitatges, el sistema encara té alguna mancança”.
Tant Vallhonrat com Ricós coincideixen en afirmar que el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, com a institució que agrupa el col·lectiu d’agents immobiliaris amb més experiència i millor qualificat del sector, hauria d’exercir un rol d’interlocutor amb les diferents entitats financeres per tal d’aconseguir que els productes de les seves carteres siguin gestionats per membres de l’entitat. Per a Vallhonrat, és de cabdal importància “aliar-nos amb els bancs i no veure’ls com a competència, sinó que ells ens vegin com els professionals que som”, mentre que Ricós conclou que “els bancs actualment s’estan adaptant a la normativa d’acord amb el que marca la legislació vigent i cada vegada busquen col·laboradors més qualificats i professionals”.
è JOAN OLLÉ
“De la mateixa manera que moltes entitats bancàries han hagut d’externalitzar activitats i recursos que són necessaris per al seu negoci però que, finalment, les pot realitzar d’una manera més eficient una tercera part subcontractada, per què no es pot fer el mateix amb la gestió dels immobles? En definitiva, es tractaria d’un procés que aportaria una major eficiència bancària i alhora asseguraria una mediació professional”.
2Revista API 49.indd 39 27/07/11 21:21
40 API
Exercici de la professió
La permuta inmobiliaria es una operación en la que el propietario de un terreno lo cede a un promotor a cambio de una edificación futura. ¿Ha participado usted
alguna vez en una permuta inmobiliaria? ¿Es propietario y le tocó pagar el Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA) cuando recibió los inmuebles acordados con el promotor al que entregó el terreno? ¿O, por el contrario, es promotor y le tocó pagarlo a usted porque pactó un “todo incluido” con el propietario?
En las permutas inmobiliarias, Hacienda cobraba dos veces el IVA al propietario del terreno: la primera en el momento de la permuta y la segunda en el momento de la recepción de los pisos. Este segundo IVA nunca debió ingresarse en las arcas del Estado, por lo que se podría solicitar a la Administración su devolución junto con los intereses de demora correspondientes.
EDUARD BASSAS
Bufet Enric Llinas, SLP
AEJEMPLO
El propietario de un terreno lo cede a cambio de seis unifamiliares. Se valoran, en el año 2004, en 1.000.000 €. Tras la recepción del terreno, el promotor tarda tres años en construir los pisos y los entrega en el año 2007. Se valoran entonces en 1.600.000 €.
1. En el año 2004, el propietario pagaría 70.000 € (1.000.000 * 7%)2. En el año 2007, el propietario/promotor pagaría indebidamente 42.000 €
(600.000 € * 7%).3. A día de hoy se podría solicitar la devolución de los 42.000 € más 12.425 €
correspondientes a los intereses de demora. En total, 54.425 €.
CÓMO RECUPERAR EL IVA de una permuta inmobiliaria
2Revista API 49.indd 40 27/07/11 21:21
41 API
Exercici de la professió
En el presente artículo analizaremos el enriquecimiento injusto
por parte de Hacienda en las operaciones de permuta inmobiliaria,
dando las pautas para recuperar las cantidades indebidamente
pagadas en concepto de IVA a la Administración.
La posibilidad de solicitar este IVA viene motivada por el cambio de interpretación que Hacienda ha hecho de la Ley del IVA. Y es que, tras años de burbuja inmobiliaria en los que el Estado español hizo caso omiso de las directrices europeas, sospechosamente cuando el valor de los pisos ha ido a la baja (y por tanto, de seguir interpretando la norma como lo venía haciendo, sería Hacienda quien pagaría el IVA a los propietarios), la Dirección General de Tributos se ha sumado a la doctrina marcada por Europa.
A continuación veremos qué pasaría si la DGT hubiera seguido con su interpretación y no hubiera tomado como propia la Doctrina Europea:
Como asesor fiscal en ejercicio, debo pensar y pienso que la Administración adaptó su criterio a la lógica imperante en el continente europeo, así como a la Jurisprudencia del Tribunal Supremo. No obstante, no puedo olvidar a aquellos propietarios que, con el cambio, no podrán solicitar ninguna devolución; y más aún a aquellos otros que, habiendo pagado el IVA, van perdiendo poco a poco la posibilidad de reclamarlo gracias al instituto de la prescripción.
En fin, si durante el ejercicio 2007 y siguientes les entregaron algún piso como consecuencia de una permuta realizada en años anteriores, no esperen. Revisen la operación y contacten con un asesor fiscal para que les devuelvan el impuesto que nunca debieron pagar.
AEJEMPLO
El mismo ejemplo que en el supuesto anterior. No obstante, imaginemos que en el 2007 los pisos hubieran bajado de valor y en el momento de la entrega valieran 600.000 €; esto es, 400.000. € menos del precio estimado en el momento de la permuta.
1. En el año 2004, el propietario pagaría 70.000 € (1.000.000 * 7%).2. En el año 2007, el propietario/promotor podría solicitar una devolución de 28.000 € a
Hacienda (400.000 € * 7%).
2Revista API 49.indd 41 27/07/11 21:21
42 API
Casos d'èxit Casos d'èxit
FITXA TÈCNICA
A la recerca d’unes lletres perdudes
API: Anna CompanyImmobiliària: Company Gestions Serveis Immobiliaris
Localitat: Badalona
Cas: Compravenda subjecta a condició resolutòria
Estat: A punt de tancar l’operació
Per a Company Gestions Serveis Immobiliaris, la simple ven-da d’un pis a l’avinguda Sant Salvador (Badalona) es va convertir en una operació força complexa. L’immoble tenia una protecció oficial, però finalitzava el mes que s’havia de realitzar la compra; això, per tant, no suposava cap obstacle. Tampoc resultava pro-blemàtic que estigués lligat a una hipoteca antiga, perquè era fàcil aconseguir-ne el certificat de saldo zero. Les dificultats van aparèixer quan l’API que portava l’operació va llegir en la nota re-gistral que aquell pis estava subjecte a una condició resolutòria.
“Les condicions resolutòries són molt complicades”, assegura Anna Company. “Has de tenir absolutament totes les lletres de canvi perquè serveixin de carta de pagament. Però és molt fàcil haver-ne perdut alguna. Si te’n falta una, és el mateix problema que si no en tens cap”.
En aquest cas, la propietària no en guardava cap. L’última lletra de canvi que s’havia hagut de pagar datava de començaments dels anys 90. Des de llavors, la parella que vivia en aquell pis s’havia separat; la dona havia comprat a l’exmarit la seva part de l’immoble i ara s’hi estava la mare de la propietària. Després de tants anys i de passar per tantes mans, va ser impossible trobar les lletres.
POSSIBLES SOLUCIONS
La legislació actual determina que les lletres no queden cancel-lades directament fins que no passen 30 anys des de l’emissió de
l’última. En el cas del pis que gestionava Company, l’última lletra tenia data del 1991. Això vol dir que, a hores d’ara, la cancel·lació no s’efectuaria fins al 2021. Però “ha sortit una llei que indica que, a partir del 2014, només caldrà que passin 10 anys per cancel·lar les lletres vençudes”, explica la col·legiada. D’acord amb la nova normativa, l’immoble de l’avinguda Sant Salvador quedaria lliure en arribar aquesta data.
Tenint en compte això, a Company Gestions Serveis Immobiliaris es van plantejar quines solucions podien aplicar al cas que els ocupava. La primera opció era trobar la societat que havia emès les lletres i aconseguir que firmés la carta de pagament. La sego-na, fer una reclamació judicial, procés que podria durar un any. La tercera, si el banc ho admetés, pignorar uns diners (en aquest cas, uns 3.000 euros) i deixar-los a l’entitat fins al 2014 o fins que aparegués la societat.
INVESTIGACIÓ DE CARRER
Seguint la primera via d’actuació, des de l’agència van intentar es-brinar qui havia emès les lletres. Van descobrir que es tractava de la Sociedad Hullera Española, una organització minera d’Astúries. Era una societat molt antiga; per sort, encara seguia vigent, tot i que amb molt poca activitat. La seva investigació els va permetre aconseguir l’adreça de contacte, a Barcelona, d’un dels socis.
“En aquella adreça vam trobar la germana d’aquest soci. Ella ens va comunicar que aquell senyor havia mort”, comenta Anna
Anna Company, de Company Gestions
Serveis Immobiliaris
2Revista API 49.indd 42 27/07/11 21:21
43 API
Casos d'èxit
Company. Malgrat tot, les seves investigacions havien arribat a bon port: els van dir que la societat tenia previst celebrar una jun-ta amb tots els socis en breu. Un cop celebrada, prepararien la carta de pagament. Com que la hipoteca per a la compra del pis ja estava aprovada, podrien signar la compravenda de seguida.
En aquests moments, Company Gestions Serveis Immobiliaris està a l’espera que es celebri l’esmentada junta de socis. “Estem treballant dins el termini i no hi ha cap problema. Encara no hem complert arres”, explica Company. “El comprador ja sabia que hauria d’esperar. A més, durant aquest temps la propietària està fent el trasllat”. Quan tot quedi resolt, l’agència haurà trigat apro-ximadament un mes i mig en tancar l’operació.
La col·legiada reconeix que han tingut molta sort perquè la socie-tat emissora de les lletres encara està activa. “Sovint, després de tants anys, les societats ja han desaparegut. Si no l’haguéssim trobat, l’única manera de resoldre el problema hauria estat espe-rar que es cancel·lessin les lletres”, afirma. “Sort que a partir del
2014 es reduirà l’espera a 10 anys. Això ja és un temps pruden-cial; 30 anys és massa temps”.
PAPER DECISIU
Aquesta compravenda difícilment s’hauria tancat sense la intermediació d’un API. Quan la propietària va ser conscient del problema amb les lletres perdudes, va estar a punt de fer-se enrere en la venda perquè no volia complicacions. La insistència d’Anna Company i la seva inquietud per fer les coses correctament van permetre continuar amb l’operació.
D’altra banda, si s’hagués tractat d’un acord entre particulars, el comprador s’hauria trobat amb dificultats en el moment de sol·licitar la hipoteca. “Potser hauria anat al banc i li haurien dit que allò no es podia signar perquè hi havia un deute”, diu la col·legiada. Ningú no li hauria explicat que aquell deute ja estava pagat i que només calia trobar la manera de demostrar-ho.
LA VEU DE L’EXPERT
En aplicació de la Compilació Catalana a Catalunya, les accions de les condicions resolutòries tenien un termini de 30 anys. Amb el Llibre Primer del Codi Civil Català de 30 de desembre de 2002 i la seva Disposició Transitòria única:
• Totes les condicions resolutòries posteriors a 2004 tindran un termini de caducitat de 10 anys.
• A les condicions resolutòries anteriors a 2004 que finalitzin després de 2014, el dret transitori els facilita que es puguin cancel·lar anticipadament l’1 de gener de 2014.
Aquesta legislació és d’aplicació només a Catalunya. A la resta d’Espanya és d’aplicació el dret foral corresponent o, si no hi és, el Codi Civil; en aquest, les accions de les condicions resolutòries tenen un termini de 15 anys.
La cancel·lació de la condició resolutòria per caducitat ha de ser sol·licitada al registrador. Aquesta sol·licitud la pot fer el titular del dret gravat o la persona en favor de la qual s’ha constituït la garantia.
Només es pot sol·licitar la cancel·lació de la condició resolutòria per caducitat quan hagi passat el termini legal que correspongui en cada cas i un any més, de conformitat amb l’article 82 de la Llei Hipotecària.
Si teniu un problema de pèrdua de lletres de canvi o no podeu localitzar el creditor o els seus hereus per a l’atorgament de l’escriptura de cancel·lació de la condició resolutòria, i abans de plantejar-vos l’opció darrera d’interposar una demanda judicial, us recomanem trucar al registrador de la propietat del Registre al qual es troba inscrita la finca. Ell us podrà orientar en la resolució del problema: els registradors són professionals de fàcil comunicació que us atendran amablement. A banda, cada registrador té una interpretació més o menys formalista de la norma jurídica.
Olga Sanz Assessora jurídica del Col·legi
Si has resolt un cas de complexitat i vols compartir-lo amb els lectors de la revista, envia'ns un correu electrònic a m.diaz apibcn.com
2Revista API 49.indd 43 27/07/11 21:21
44 API
Breus
Nova Normativa
MESURES PER AL FOMENT DE LA
REHABILITACIÓ
El 6 de maig del 2011 va ser publicat al
BOE el Real Decreto-ley 5/2011, de 29
d’abril, de mesures per a la regularització
i control de l’ocupació submergida i fo-
ment de la rehabilitació d’habitatges.
El Capítol I regula les mesures destinades
a empreses que s’acullin voluntàriament
al procediment de regularització respecte
d’aquells treballadors ocupats de manera
irregular. El Capítol II regula les mesures
destinades a combatre l’ocupació de ma-
nera irregular un cop finalitzat el procés
voluntari de regularització. La Disposició
Final Primera regula la modificació de la
deducció per obres de millora a l’habitat-
ge habitual en l’Impost sobre la Renda de
les Persones Físiques.
S’introdueixen les modificacions següents
a la Ley 35/2006, de 28 de novembre, de
l’Impost sobre la Renda de les Persones
Físiques i de modificació parcial de les
lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la
Renda de no Residents i sobre el Patrimoni:
Un. Es modifica la disposició addicional
vint-i-novena, que queda redactada de la
manera següent:
“Disposició addicional vint-i-novena. De-
ducció per obres de millora a l’habitatge.
Els contribuents la base imposable dels
quals sigui inferior a 71.007,20 euros
anuals, es podran deduir el 20 per cent
de les quantitats satisfetes des de l’entra-
da en vigor del Real Decreto-ley 5/2011
fins al 31 de desembre de 2012 per les
obres realitzades durant aquest període
en qualsevol habitatge de la seva propi-
etat o en l’edifici al qual aquest s’hi trobi,
sempre que tinguin per objecte la millora
de l’eficiència energètica, la higiene, salut
i protecció del medi ambient, la utilitza-
ció d’energies renovables, la seguretat i
l’estanquitat, i en particular la substitució
de les instal·lacions d’electricitat, aigua,
gas o altres subministraments, o afavo-
reixin l’accessibilitat a l’edifici o els ha-
bitatges, en els termes previstos al Real
Decreto 2066/2008, de 12 de desembre,
pel qual es regula el Pla Estatal d’Habitat-
ge i Rehabilitació 2009-2012, així com per
les obres d’instal·lació d’infraestructures
de telecomunicació realitzades durant
aquest període que permetin l’accés a
Internet i a serveis de televisió digital a
l’habitatge del contribuent.
No donaran dret a practicar aquesta
deducció les obres que es realitzin en
habitatges afectes a una activitat econò-
mica, places de garatge, jardins, parcs,
piscines i instal·lacions esportives i al-
tres elements anàlegs.
La base d’aquesta deducció estarà cons-
tituïda per les quantitats satisfetes, mit-
2Revista API 49.indd 44 27/07/11 21:21
45 API
Breus
Nova Normativa
jançant tarja de crèdit o dèbit, transfe-
rència bancària, xec nominatiu o ingrés
en comptes en entitats de crèdit, a les
persones o entitats que realitzin aques-
tes obres. En cap cas, donaran dret a
practicar aquesta deducció les quanti-
tats satisfetes mitjançant lliuraments
de diners de curs legal.
La base màxima anual d’aquesta deduc-
ció serà de:
a) quan la base imposable sigui igual
o inferior a 53.007,20 euros anuals:
6.750 euros anuals,
b) quan la base imposable estigui com-
presa entre 53.007,20 i 71.007,20
euros anuals: 6.750 euros menys el
resultat de multiplicar per 0,375 la
diferència entre la base imposable i
53.007,20 euros anuals.
Les quantitats satisfetes en l’exercici no
deduïdes per excedir de la base màxi-
ma anual de deducció es podran deduir,
amb el mateix límit, als quatre exercicis
següents.
A tal efecte, quan concorrin quantitats
deduïbles a l’exercici amb quantitats
deduïbles procedents d’exercicis ante-
riors que no hagin pogut ser objecte de
deducció per excedir de la base màxima
de deducció, el límit anteriorment indicat
serà únic per al conjunt d’aquestes quanti-
tats, deduint-se en primer lloc les quanti-
tats corresponents a anys anteriors.
En cap cas, la base acumulada de la de-
ducció corresponent als períodes impo-
sitius als quals aquesta sigui d’aplicació
podrà excedir de 20.000 euros per habi-
tatge. Quan concorrin diferents propie-
taris amb dret a practicar la deducció
respecte d’un mateix habitatge, l’es-
mentat límit de 20.000 euros es distri-
buirà entre els copropietaris en funció
del seu respectiu percentatge de propi-
etat en l’immoble.
En cap cas donaran dret a l’aplicació
d’aquesta deducció, les quantitats satis-
fetes per les quals el contribuent practi-
qui la deducció per inversió en habitat-
ge habitual a la qual es refereix l’article
68.1 d’aquesta llei.
2. L’import d’aquesta deducció es restarà
de la quota íntegra estatal després de les
deduccions previstes als apartats 2, 3, 4, 5,
6 i 7 de l’article 68 d’aquesta llei”.
Dos. S’afegeix una disposició transitòria
vint-i-unena, que queda redactada de la
manera següent:
“Disposició transitòria vint-i-unena. De-
ducció per obres de millora en l’habitat-
ge habitual satisfetes amb anterioritat a
l’entrada en vigor del Real Decreto-ley
5/2011.
1. Els contribuents que amb anterioritat
a l’entrada en vigor del Real Decreto-
ley 5/2011 hagin satisfet quantitats
per les quals haguessin tingut dret
a la deducció per obres de millora
a l’habitatge habitual conforme a la
redacció original de la disposició ad-
dicional vint-i-novena d’aquesta Llei,
aplicaran la deducció en relació amb
aquestes quantitats conforme a l’es-
mentada redacció.
En cap cas, per aplicació d’allò disposat
en aquesta disposició, la base anual i la
base acumulada de la deducció correspo-
nents al conjunt d’obres de millora podran
excedir dels límits establerts a la disposi-
ció addicional vint-i-novena d’aquesta llei”.
El Real Decreto-ley va entrar en vigor l’ende-
mà de la seva publicació al BOE, excepte les
mesures previstes al Capítol II, que entraran
en vigor el dia 1 d’agost del 2011.
2Revista API 49.indd 45 27/07/11 21:21
46 API
Breus
PROCEDIMENT DE REGULARITZACIÓ
DE TREBALLADORS EN SITUACIÓ
IRREGULAR
A través del Real Decreto-ley 5/2011,
el Govern aprova un termini extraordi-
nari fins al 31 de juliol del 2011 perquè
les empreses que disposin de personal
en situació irregular, és a dir, no havent
cursat la seva afiliació o alta en la Segu-
retat Social, regularitzin aquesta situació
procedint a la seva tramitació.
Les empreses podran realitzar contractes
indefinits o temporals, en aquest darrer
cas amb un període mínim de sis mesos,
fent-se constar en aquest contracte la pe-
culiaritat d’aquesta llei.
Les cotitzacions derivades d’aquestes al-
tes podran ser ajornades, previ compli-
ment d’una sèrie de requisits pendents
de reglamentació.
Aquestes altes no podran ser objecte de
sanció, tret que s’extingeixi el contracte,
ja sigui indefinit o temporal, abans de sis
mesos de duració per causa no imputable
al treballador; en aquest cas, l’empresa
no només s’exposa a la possible sanció
administrativa derivada de la Llei d’In-
fraccions i Sancions, sinó també a la de-
volució dels ajuts, bonificacions i en ge-
neral qualsevol benefici aplicat derivat de
la modalitat contractual aplicada.
Modificació de la Llei d’Infraccions i
Sancions
El nou Real Decreto-ley 5/2011 també
modifica l’actual Llei d’Infraccions i San-
cions incrementant les sancions pecunià-
ries per les infraccions següents:
• Falta d’afiliació o alta d’un treballador,
a partir de la finalització del període
extraordinari esmentat al punt ante-
rior, la quantia de la qual variarà en
funció del grau de la sanció imposada:
o Grau mínim: de 3.126 a 6.250 €o Grau mitjà: de 6.251 a 8.000 €
o Grau màxim: de 8.001 a 10.0000 €
• Falta d’alta d’un treballador que percep
una pensió i una altra prestació periò-
dica de la Seguretat Social, la quantia
de la qual també variarà en funció del
grau de la sanció imposada:
o Grau mínim: de 10.001 a 25.000 € €€o Grau mitjà: de 25.001 a 100.005 € €
o Grau màxim: de 100.006 a 187.515 €
Així mateix, s’amplia a dos anys (abans
un any) el període d’exclusió d’accés a
ajuts, bonificacions i, en general, qual-
sevol benefici social com a conseqüència
de la infracció qualificada de molt greu
comesa per l’empresa en matèria d’ocu-
pació i protecció per atur.
Les infraccions comeses fins al 31 de ju-
liol del 2011 es sancionaran i responsabi-
litzaran d’acord amb la normativa en ma-
tèria d’infraccions i sancions anterior a la
regulada en el present Reial Decret-llei.
SUPORT ALS DEUTORS HIPOTECARIS
I ALTRES MESURES
El 7 de juliol del 2011 es va publicar al
BOE el Real Decreto-ley 8/2011, d’1 de
juliol, de mesures de suport als deutors
hipotecaris, de control de la despesa pú-
blica i cancel·lació de deutes amb empre-
ses i autònoms contretes per les entitats
locals, de foment de l’activitat empresari-
al i impuls de la rehabilitació i de simpli-
ficació administrativa.
Aquesta nova norma, que va entrar en vi-
gor el dia de la seva publicació (excepte
allò disposat en relació amb la inspecció
tècnica d’edificis, que entrarà en vigor un
any després de la seva publicació) conté,
entre d’altres, diverses mesures econòmi-
ques, financeres, d’impuls de l’activitat em-
presarial, de foment de les actuacions de
rehabilitació i de seguretat jurídica en ma-
tèria immobiliària, de les quals destaquem:
I.- Els articles 1 i 2 estableixen nous crite-
ris al voltant de la inembargabilitat dels
ingressos mínims familiars de deutors hi-
potecaris i la subhasta de béns immobles
2Revista API 49.indd 46 27/07/11 21:21
47 API
Breus
de béns hipotecats, a tenor dels quals el
creditor podrà demanar l’adjudicació de
l’immoble hipotecat per quantitat igual o
superior al 70% del seu valor de taxació si
no hi ha un altre postor.
Article 1. Inembargabilitat d’ingressos
mínims familiars.
En el cas que, d’acord amb allò disposat a
l’article 129 de la Llei Hipotecària, el preu
obtingut per la venda de l’habitatge habi-
tual hipotecat sigui insuficient per cobrir
el crèdit garantit, en l’execució forçosa
posterior basada en el mateix deute, la
quantitat inembargable establerta a l’arti-
cle 607.1 de la Llei d’Enjudiciament Civil
s’incrementarà en un 50 per cent i a més
en un altre 30 per cent del salari mínim in-
terprofessional per cada membre del nucli
familiar que no disposi d’ingressos propis
regulars, salari o pensió superiors al salari
mínim interprofessional. A aquests efec-
tes, s’entén per nucli familiar el cònjuge
o parella de fet, els ascendents i descen-
dents de primer grau que convisquin amb
l’executat.
Els salaris, sous, jornals, retribucions o
pensions que siguin superiors al salari mí-
nim interprofessional i, en el seu cas, a les
quanties que resultin d’aplicar la regla per
a la protecció del nucli familiar prevista
en l’apartat anterior, s’embargaran confor-
me a l’escala prevista a l’article 607.2 de
la mateixa llei.
Article 2. Modificació de la Ley 1/2000,
de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil.
La Ley 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudicia-
ment Civil queda modificada com segueix:
Un. L’apartat 1 de l’article 669 queda mo-
dificat com segueix:
“1. Per prendre part en la subhasta els
postors hauran de dipositar, prèviament,
el 20 per cent del valor que s’hagi donat
als béns segons allò establert a l’article
666 d’aquesta Llei. El dipòsit s’efectuarà
d’acord amb allò disposat en el número
3er. de l’apartat 1 de l’article 647”.
Dos. El segon paràgraf de l’apartat 4 de l’ar-
ticle 670 queda redactat com segueix:
“Transcorregut el termini indicat sen-
se que l’executat realitzi allò previst
al paràgraf anterior, l’executant podrà,
en el termini de cinc dies, demanar
l’adjudicació de l’immoble pel 70%
d’aquest valor o per la quantitat que
se li degui per tots els conceptes, sem-
pre que aquesta quantitat sigui supe-
rior al seixanta per cent del seu valor
de taxació i a la millor postura”.
Tres. L’article 671 queda modificat com
segueix:
“Si en l’acte de la subhasta no hagués
cap postor, podrà el creditor demanar
l’adjudicació dels béns per quantitat
igual o superior al seixanta per cent
del seu valor de taxació.
Quan el creditor, en el termini de vint
dies, no fes ús d’aquesta facultat, el
Secretari judicial procedirà a l’aixeca-
ment de l’embargament, a instància de
l’executat”.
II.- L’article 14 modifica la Ley 35/2006, de
28 de novembre, de l’Impost sobre la Ren-
da de les Persones Físiques i de modifica-
ció parcial de les lleis dels Impostos sobre
Societats, sobre la Renda de no Residents i
sobre el Patrimoni.
III.- El Capítol IV estableix noves mesures
per al foment de les actuacions de rehabi-
litació de béns immobles i d’obligatorietat
de la inspecció tècnica d’edificis.
IV.- El Capítol V, sota el títol de “seguretat
jurídica en matèria immobiliària”, regula
el silenci administratiu en procediments
de conformitat, aprovació o autorització
administrativa, i als seus articles 24 i 25
es modifiquen els articles 17 i 20 del Text
Refós de la Llei del Sòl a les escriptures
de declaració d’obra nova i en matèria de
protecció registral davant títols habilitats
d’obres i activitats.
2Revista API 49.indd 47 27/07/11 21:21
48 API
Breus
INCOMPATIBILITAT DE LA PENSIÓ
DE JUBILACIÓ AMB L’ACTIVITAT
DESENVOLUPADA PER COMPTE ALIÈ
Actualment els professionals liberals
que accedien a la pensió de jubilació del
Sistema General de la Seguretat Social
podien compaginar aquesta pensió amb
el desenvolupament de la seva activitat
professional per compte aliè sempre que
la mencionada activitat estigués integrada
en una de les mutualitats de previsió
social a les quals la Disposició Addicional
quinzena de la Ley 30/1995, de 8 de
novembre, possibilita la seva actuació
com a alternatives a l’alta en el Règim
Especial de Treballadors Autònoms.
La publicació de l’Orden TIN/1362/2011,
de 23 de maig, sobre règim d’incompatibili-
tat de la percepció de la pensió de jubila-
ció del sistema de la Seguretat Social amb
l’activitat desenvolupada per compte aliè
pels professionals col·legiats, determinava
que, amb efectes del 1 de juliol del 2011, la
compatibilitat esmentada entre la pensió
de jubilació i el desenvolupament d’una
activitat per compte aliè derivada d’una
professió liberal integrada en un sistema
de previsió social alternatiu al RETA seria
incompatible. Aquesta incompatibilitat
no seria d’aplicació en els supòsits exis-
tents fins al 30 de juny del 2011.
El 4 de juny passat es va publicar la cor-
recció d’errades d’aquesta ordre, que
afegeix una situació addicional per la qual
es mantindrà la compatibilitat entre la pen-
sió de jubilació i el desenvolupament d’una
activitat per compte aliè derivada d’una
professió liberal integrada en un sistema
de previsió social alternatiu al Règim Espe-
cial de Treballadors Autònoms.
La nova i segona situació de compatibi-
litat que regula aquesta correcció és la
següent: les persones en qüestió que l’1
de juliol del 2011 ja haguessin fet els 65
anys d’edat.
QUOTA DE TREBALLADORS AMB
DISCAPACITAT
D’acord amb el Decret 322/2011, de 19
d’abril, les empreses amb 50 o més treba-
lladors estan obligades a destinar el 2%
de la seva plantilla a la contractació de
persones amb discapacitat. Excepcional-
ment, es pot substituir aquesta obligació
de contractació per mesures alternatives,
prèvia autorització al respecte.
Publicat al DOGC, aquest decret regula al
territori de Catalunya les següents qüesti-
ons relatives a aquesta matèria, derogant
així el Decret 246/2000, de 24 de juliol:
• Situacions exemptes de l’obligació de
contractar persones amb discapacitat:
o Impossibilitat que l’oficina del
Servei d’Ocupació de Catalunya
(S.O.C.) o l’agència de col·locació
pugui atendre l’oferta de treball
realitzada per l’empresa.
o Acreditar la dificultat de contractació
de persones amb discapacitat per
qüestions de caràcter productiu,
organitzatiu, tècnic o econòmic.
• Mesures alternatives:
o Subscriure contracte mercantil
o civil amb un centre especial o
amb un autònom discapacitat per
a la prestació de serveis aliens o
subministrament de primeres ma-
tèries.
o Constitució d’un enclavament labo-
ral d’acords amb el R.D. 290/2004.
o Donacions i accions de caràcter
monetari per al desenvolupament
d’activitats d’inserció laboral i de
creació d’ocupació de persones
amb discapacitat.
• Sol·licitud d’excepcionalitat:
Les empreses que s’acullin a alguna
de les situacions exemptes d’obliga-
ció esmentades hauran de sol·licitar la
situació d’excepcionalitat i, simultàni-
ament, l’autorització de mesures alter-
natives, mitjançant sol·licitud dirigida
a l’òrgan competent en funció de la si-
tuació exempta (Servei d’Ocupació de
Catalunya -SOC- o Director General de
Relacions Laborals, respectivament).
Característiques bàsiques d’aquesta
sol·licitud:
1. La sol·licitud s’ha de presentar
amb caràcter previ a l’aplicació de
les mesures alternatives.
2. El termini per a la seva resolució és
de dos mesos, considerant-se apro-
vada la mesura a falta de resolució
expressa en aquest termini.
3. L’òrgan competent per resoldre
podrà sol·licitar un informe a la
Inspecció de Treball de Catalunya.
4. La declaració d’excepcionalitat
i d’autorització de mesures té una
validesa de tres anys des de la
resolució, havent-se de presentar
una nova sol·licitud un cop fina-
litzat aquest, o bé, per qualsevol
modificació de les causes que van
motivar l’esmentada autorització.
5. La resolució dictaminarà la quantia
anual que l’empresa ha de destinar
a la mesura alternativa a aplicar.
2Revista API 49.indd 48 27/07/11 21:21
49 API
Breus
REGULACIÓ DE L’IMPOST SOBRE
SUCCESSIONS I DONACIONS
El passat 15 de juny es va publicar al DOGC
la Llei 3/2011, del 8 de juny, de modifi-
cació de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de
regulació de l’impost sobre successions i
donacions. Aquesta nova llei va entrar en
vigor al dia següent de la seva publicació.
La modificació més important que incor-
pora és que s’afegeix un article, el 58 bis,
a la Llei 19/2010, del 7 de juny, de re-
gulació de l’impost sobre successions i
donacions, amb el text següent:
“Article 58 bis. Bonificació de la quota
tributària.
Els contribuents dels grups I i II poden
aplicar una bonificació del 99% de la
quota tributària de l’impost sobre suc-
cessions en les adquisicions per causa
de mort, incloses les quantitats perce-
budes pels beneficiaris d’assegurances
de vida que s’acumulen a la resta de
béns i drets que integren llur porció
hereditària”.
2Revista API 49.indd 49 27/07/11 21:21
50 API
Novetats Editorials
Se aborda en este libro una temática poco tratada doctrinalmente: la aplicación de la Ley 57/1968, de 27 de julio, sobre percibo de canti-dades anticipadas en la construcción y venta de viviendas.
Tal norma recoge un sistema de garantías que ampara a quienes entregan al promotor sumas de dinero para adquirir su futura vivienda, sistema que fue pionero y que sigue vigente, teniendo en la actualidad una gran impor-tancia por los tiempos convulsos en que nos encontramos.
El autor sistematiza de forma muy detallada todos los aspectos dignos de estudio y debate, desglosándolo en dos vías de análisis: en primer lugar, desde el punto de vista civilístico, resolviendo las lagunas que se presentan en la adquisición de vivienda sobre plano o en construc-ción, y en segundo lugar, reflexionando sobre la fase pro-cesal a que da lugar el ejercicio de acciones ante los Tribu-nales de Justicia, al amparo de la Ley 57/1968.
Se acompaña a la obra toda la normativa de aplicación, así como formularios que sirven de complemento ideal para el material técnico jurídico analizado por el autor, resultando así una eficaz herramienta de trabajo para todos aquellos profesionales que trabajen en el sector inmobiliario.
AUTOR: DOMÍNGUEZ ROMERO, J..
PÁGS.: 210
PRECIO (S/ IVA) : 18,27 euros
EDITORIAL: TIRANT LO BLANCH
LA RECUPERACIÓN DE CANTIDADES ANTICIPADAS POR EL ADQUIRIENTE DE VIVIENDA EN CONSTRUCCIÓN
OTRAS NOVEDADES DE INTERÉS
MEMENTO PRÁCTICO URBANISMO 2011. Autor: ED. FRANCIS LEFEBVRE Año edición: 2011 Págs.: 2049 Precio (s/IVA): 135
ACCESO A LA VIVIENDA EN UN CONTEXTO DE CRISIS, EL.
Autor: NASARRE AZNAR, S. (Dir.) Año edición: 2011 Págs.: 513 Precio (s/IVA): 38,46
LA CIUDAD EXISTENTE: DELIMITACIÓN DEL SUELO URBANO Y EN SITUACIÓN DE URBANIZADO.
Autor: GUERRERO MANSO, Mª C. DE Año edición: 2011 Págs.: 364 Precio (s/IVA): 27,88 €
GESTIÓN E INSPECCIÓN DEL IMPUESTO SOBRE EL INCREMENTO DEL VALOR DE LOS TERRENOS DE NATURALEZA URBANA.
Autor: LÓPEZ LEÓN, J. Año edición: 2011 Págs.: 861 Precio (s/IVA): 76,92
DERECHOS DE VUELO Y SUBSUELO. Doctrina registral y jurisprudencia.
Autor: MATHEU DELGADO, J.A. Año edición: 2011Págs.: 701 Precio (s/IVA): 52,88
MEMENTO EXPERTO DEDUCCIÓN POR VIVIENDA HABITUAL.
Autor: ED. FRANCIS LEFEBVRE Año edición: 2011 Págs.: 354 Precio (s/IVA): 39
SELECCIÓN DE NOVEDADES BIBLIOGRÁFICASJulio 2011
Información facilitada por:
Librería Jurídica Editorial Bosch, S.L.
Via Augusta, 42. 08006-Barcelona. Tel. 93 4521056 - libreria@lajuridica.es Toda la bibliografía en: www.lajurídica.es
2Revista API 49.indd 50 27/07/11 21:21
51 API
BreusInformacions útils
51 API
Aacabats (acab.) • acabados
adaptat, adaptada (adapt.)
• adaptado, adaptada
aigüera / pica • fregadero
aïllant (aïll.) • aislante
aïllat, aïllada (aïll.) •
aislado, aislada
aire condicionat (a. cond.)
• aire acondicionado
aixeta de monocomandament
/ aixeta de palanca •
grifo monomando
aixeta de palanca / aixeta
de monocomandament
• grifo monomando
aixetes • grifería
alt, alta • alto, alta
alumini (alum.) • aluminio
ampli, àmplia • amplio, amplia
annex, annexa • anexo, anexa
antena col·lectiva • antena colectiva
antena parabòlica • antena parabólica
antosta / sostremort • altillo
aparador (apar.) • escaparate
apartament (apmt.) • apartamento
aplic / llum de paret • aplique
/ lámpara de pared
armari d’obra (arm. obra) /
armari de paret (arm. par.)
• armario empotrado
armari de paret (arm. par.)
/ armari d’obra (arm. obra)
• armario empotrado
arrendament / lloguer (llog.)
• arrendamiento / alquiler
arrendatari, arrendatària /
llogater, llogatera/ inquilí,
inquilina • arrendatario,
arrendataria/ inquilino, inquilina
arres / paga i senyal
• arras / señal
ascensor (asc.) • ascensor
assolellat, assolellada
(assol.) • soleado, soleada
àtic (àt.) • ático
avinguda (av.) • avenida
Bbaixada (bda.) • bajada
baixos (bxs.) / planta (pl.) /
planta baixa (pl. bxa.) • bajos
/ planta / planta baja
balcó • balcón
balustrada • balaustrada
banc de cuina / marbre / taulell
de cuina • encimera de cocina
/ mármol / tablero de cocina
bany / cambra de bany (cbra.
bany) • baño / cuarto de baño
bany auxiliar (bany aux.)
/ lavabo (lav.) • aseo /
cuarto de aseo / lavabo
banyera (bany.) • bañera
banyera d’hidromassatge (bany.
hidrom.) / jacuzzi (jac.) • bañera
de hidromasaje / jacuzzi
barri (b.) • barrio
barriada (b.) • barriada
bidet • bidé
blindat, blindada (blind.)
• blindado, blindada
bloc (bl.) • bloque
bloc de pisos / casa de veïns •
bloque de pisos / casa de vecinos
botiga (bot.) / tenda • tienda
brise-soleil / persiana para-sol
• brise-soleil / persiana partesol
bungalou (bung.) • bungaló
bústia • buzón
butà / gas butà (gas b.) •
butano / gas butano
Ccalefacció (calef.) • calefacción
calefacció central (calef.
centr.) • calefacción central
calefacció per sòl radiant •
calefacción por suelo radiante
calefactor • calefactor
cambra (cbra.) / habitació
(hab.) • cuarto / habitación
cambra de bany (cbra. bany) /
bany • cuarto de baño / baño
campana extractora /
extractor • extractor
cantonada (cant.) • esquina
cantoner, cantonera (cant.)
• esquinero, esquinera
carrer (c., c/) • calle
carreró (cró.) • callejón
carretera (ctra.) • carretera
casa adossada (casa
adoss.) • casa adosada
Nota: Cadascuna de les dues
cases de forma idèntica o semblant
unides per la paret dorsal.
casa aïllada (casa aïll.) • casa
aislada / casa independiente
casa aparellada (casa
aparell.) / casa bessona (casa
bess.) • casa pareada
Nota: Cadascuna de les dues
cases de forma idèntica o semblant
unides per una paret mitgera.
casa bessona (casa bess.)
/ casa aparellada (casa
aparell.) • casa pareada
casa de pagès (casa pag.) / masia
(mas.) • casa de campo / masía
casa de veïns / bloc de pisos •
casa de vecinos / bloque de pisos
casa en filera (casa en fil.) •
casa adosada / casa alineada
Nota: Cadascuna de les cases
de forma idèntica o semblant
unides per les parets laterals,
que tenen sovint un pati o jardí.
casa pairal • casa solariega
casa unifamiliar (casa unifam.)
/ habitatge unifamiliar
(htge. unif.) • casa unifamiliar
/ vivienda unifamiliar
cassetonat / teginat /
enteixinat • artesonado
cèdula d’habitabilitat •
cédula de habitabilidad
cel ras / sostre fals • cielo
raso / techo falso
celler (cell.) • bodega
celobert (celob.) • patio de luces
cèntim (ct.) • céntimo
centre (centr.) • centro
cèntric, cèntrica (cèntr.)
• céntrico, céntrica
ceràmica (ceràm.) • cerámica
claraboia / lluerna •
claraboya / tragaluz
climatitzat, climatitzada (climat.)
• climatizado, climatizada
comercial (cial.) • comercial
complet, completa (compl.)
• completo, completa
compravenda • compraventa
comptador • contador
comunitari, comunitària (com.)
• comunitario, comunitaria
condicionador d’aire (cond.
aire) • acondicionador de aire
conservació (cons.) • conservación
conservat, conservada (cons.)
• conservado, conservada
construcció (constr.) • construcción
constructor, constructora (constr.)
• constructor, constructora
contracte • contrato
contraplacat / contraxapat
• contrachapado
contraxapat / contraplacat
• contrachapado
corredís, corredissa •
corredero, corredera
cottage • cottage
cuina • cocina
cuina americana • kitchenette
Dd’alt nivell (alt niv.) • de alto
standing / de categoría
despatx (desp.) • despacho
despesa • gasto
dibetú (dib.) / embero
LÈXIC DE L’OFERTA IMMOBILIÀRIA
català - castellà
2Revista API 49.indd 51 27/07/11 21:21
Informacions útils
52 API
(emb.) • embero
disseny (diss.) • diseño
distribució (distr.) • distribución
distribuïdor (distr.) • distribuidor
dormitori (dorm.) / habitació
(hab.) • dormitorio / habitación
dúplex (dúpl.) • dúplex
dutxa • ducha
Eeconòmic, econòmica (econ.)
• económico, económica
edifici (edif.) • edificio
edifici readaptat (edif. read.) / loft • loft
embero (emb.) / dibetú
(dib.) • embero
empaperat, empaperada •
empapelado, empapelada
encastat, encastada •
empotrado, empotrada
enderrocar (enderr.) • derribar
endoll • enchufe
enjardinat, enjardinada (enj.)
• ajardinado, ajardinada
enrajolat, enrajolada (enr.)
• alicatado, alicatada
enteixinat / cassetonat /
teginat • artesonado
entrada (entr.) / vestíbul (vestíb.)
• entrada / hall / vestíbulo
entrada de vehicles (entr.
veh.) • entrada de vehículos
entresòl (entl.) • entresuelo
entresolat (entlat.) • altillo /
entrepiso / entreplanta
Nota: Pis elevat a l’interior d’un
altre que s’acostuma a utilitzar com
a dormitori, despatx o magatzem.
envà • tabique
envernissat, envernissada
• barnizado, barnizada
escala (esc.) • escalera
escalfador (escalf.) • calentador
escalfador elèctric (escalf.
elèctr.) • calentador eléctrico
/ termo eléctrico
escriptura • escritura
espaiós, espaiosa (esp.)
• despejado, despejada /
espacioso, espaciosa
estat (est.) • estado
estenedor • tendedero
estucat, estucada •
estucado, estucada
estudi (est.) • estudio
euro (euros) • euro
euros al mes • euros al
mes (euros/mes)
exterior (ext.) • exterior
extractor / campana
extractora • extractor
Ffacilitats (fac.) • facilidades
façana (faç.) • fachada
faig • haya
finançament • financiación
finca (fca.) • finca
finestra (fin.) • ventana
finestra basculant •
ventana basculante
finestra corredissa •
ventana corredera
finestra de gelosia •
ventana de celosía
finestra oscil·lobatent •
ventana oscilobatiente
finestral • ventanal
fogons / placa de focs /
placa de cocció • encimera
força (electricitat) (fça.) •
fuerza (electricidad)
forn • horno
fusta • madera
Ggaleria (gal.) • galería
garatge (gar.) • garaje
gas butà (gas b.) / butà •
gas butano / butano
gas ciutat (gas c.) • gas ciudad
gas natural (gas n.) • gas natural
golfes (golf.) • buhardilla / desván
gres • gres
gual • vado
Hhabitació (hab.) / dormitori
(dorm.) • habitación / dormitorio
habitació (hab.) / cambra
(cbra.) • habitación / cuarto
habitació doble (hab. doble)
• habitación doble
habitació individual (hab.
ind.) • habitación individual
habitatge (htge.) • vivienda
habitatge unifamiliar (htge.
unif.) / casa unifamiliar
(casa unifam.) • vivienda
unifamiliar / casa unifamiliar
Iinclòs, inclosa • incluido, incluida
independent (indep.)
• independiente
indústria (ind.) • industria
inquilí, inquilina / llogater,
llogatera / arrendatari,
arrendatària • inquilino, inquilina
/ arrendatario, arrendataria
instal·lació • instalación
intèrfon / porter automàtic •
interfono / portero automático
interior • interior
Jjacuzzi (jac.) / banyera
d’hidromassatge • bañera
de hidromasaje / jacuzzi
(bany. hidrom.)
jardí (jdí.) • jardín
Llacat, lacada (lac.) •
lacado, lacada
lavabo (lav.) / bany auxiliar
(bany aux.) • lavabo /
aseo / cuarto de aseo
líving (lív.) / sala / sala d’estar
(sala) • living / sala / salón
llar de foc (llar) • chimenea
llogar • alquilar
llogat, llogada • alquilado, alquilada
llogater, llogatera / inquilí,
inquilina / arrendatari,
arrendatària • inquilino, inquilina
/ arrendatario, arrendataria
lloguer (llog.) / arrendament
• alquiler / arrendamiento
lluerna / claraboia •
tragaluz / claraboya
llum (la llum) • luz
llum (el llum) • lámpara
llum de paret / aplic •
lámpara de pared / aplique
llum encastat / ull de
bou • ojo de buey
lluminós, lluminosa (llum.)
• luminoso, luminosa
local comercial (loc. cial.)
• local comercial
loft / edifici readaptat (edif. read.) • loft
Mmagatzem (mag.) • almacén
marbre (mbre.) • mármol
marbre / banc de cuina / taulell
de cuina • mármol / encimera
de cocina / tablero de cocina
masia (mas.) / casa de pagès (casa
pag.) • masía / casa de campo
massís, massissa (mass.)
• macizo, maciza
menjador (menj.) • comedor
metàl·lic, metàl·lica (metàl·l.)
• metálico, metálica
metre (m) • metro
metre quadrat (m2) •
metro cuadrado
milió (M) • millón
moblat, moblada (mobl.) •
amueblado, amueblada
motllura • moldura
muntacàrregues (muntacàrr.)
• montacargas
Nnau industrial (nau ind.)
• nave industrial
negoci (neg.) • negocio
negociable (neg.) • negociable
nou, nova • nuevo, nueva
Oobra • obra
obra vista (obra vta.) • obra vista
ocasió (oc.) • ocasión
office (off.) • antecocina / office / ofis
oficina (of.) • oficina
orientació (orient.) • orientación
orientat, orientada (orient.)
• orientado, orientada
oscil·lobatent • oscilobatiente
Ppaga i senyal / arres • señal / arras
pagament (pag.) • pago
pany • cerradura
pany antirobatori / pany de
seguretat • cerradura antirrobo
/ cerradura de seguridad
pany de seguretat / pany
antirobatori • cerradura de
seguridad / cerradura antirrobo
parallamps • pararrayos
parc • parque
parcel·la • parcela
paret • pared
paret mestra • pared maestra
paret mitgera • pared medianera
parquet (parq.) • parqué
parquet flotant • parqué flotante
pàrquing (pàrq.) • parking
passadís (pass.) • pasillo
passatge (ptge.) • pasaje
passeig (pg.) • paseo
pati • patio
paviment (pav.) • pavimento
paviment abrillantat •
2Revista API 49.indd 52 27/07/11 21:21
53 API
Informacions útils
pavimento abrillantado
paviment polit • pavimento pulido
pèrgola • pérgola
persiana de corda •
persiana de cuerda
persiana de lamel·les orientables
• persiana de lamas orientables
persiana enrotllable •
persiana enrollable
persiana para-sol / brise-soleil
• brise-soleil / persiana partesol
persiana veneciana •
persiana veneciana
pesseta (PTA / pta.), pessetes
(PTA / ptes.) • peseta, pesetas
pessetes al mes (PTA/mes /
ptes./mes) • pesetas al mes
pi • pino
pica / aigüera • fregadero
pis • piso
pis / planta pis • piso / planta piso
piscina (pisc.) • piscina
pla / plànol plano
plaça (pl.) • plaza
placa calefactora •
placa calefactora
placa de cocció / placa de
focs / fogons • encimera
placa de focs / placa de
cocció / fogons • encimera
placeta (plta.) • plazoleta
/ plazuela
plànol / pla • plano
planta (pl.) / baixos (bxs.)
/ planta baixa (pl. bxa.) •
planta / bajos / planta baja
planta baixa (pl. bxa.) /
baixos (bxs.) / planta (pl.) •
planta baja / bajos / planta
planta pis / pis • planta piso / piso
plat de dutxa • plato de ducha
polígon (pol.) • polígono
porta (pta.) • puerta
porta abatible • puerta abatible
porta basculant •
puerta basculante
porta corredissa •
puerta corredera
porta de llibret / porta plegable •
puerta de librillo / puerta plegable
porta de plafons / porta
emplafonada • puerta
de cuarterones
porta de posts / reixat puerta
de tablas / cancela / verja
porta emplafonada / porta de
plafons • puerta de cuarterones
porta enrotllable •
puerta enrollable
porta plegable / porta de llibret •
puerta plegable / puerta de librillo
porter automàtic / intèrfon •
portero automático / interfono
porteria (port.) • portería
porxo • porche
prestatge • estante
preu • precio
primer (1r), primera (1a)
• primero, primera
principal (pral.) • principal
propietari, propietària •
propietario, propietaria
pujada (pda.) • subida
Qqualitat (qual.) • calidad
quota • cuota
Rrajola • baldosa
rajola de València • azulejo
rambla (rbla.) • rambla
rebedor (reb.) • recibidor
rebost (reb.) • despensa
rebotiga (rebot.) • trastienda
rebut • recibo
referència (ref.) • referencia
reforma (ref.) • reforma
reformat, reformada (ref.)
• reformado, reformada
reixat / porta de posts • cancela
/ puerta de tablas / verja
reixeta de ventilació •
rejilla de ventilación
renda • renta
reparació (rep.) • arreglo
replà • descansillo / rellano
riera (ra.) • riera
ronda (rda.) • ronda
roure • roble
rústic, rústica (rúst.) •
rústico, rústica
Ssafareig (saf.) • lavadero
sala / líving (lív.) / sala d’estar
(sala) • sala / living / salón
sala d’estar (sala) / líving (lív.)
/ sala • salón / living / sala
sala menjador (sala menj.)
• salón comedor
sapel·li (sap.) • sapelli
segon (2n), segona (2a)
• segundo, segunda
seminou, seminova (semin.)
• seminuevo, seminueva
semisoterrani (semisot.)
• semisótano
serveis (serv.) • servicios
situació (sit.) • situación
sobreàtic (s/àt) • sobreático
sòcol • zócalo
solàrium (solàr.) • solárium
sostre (stre.) • techo
sostre fals / cel ras •
techo falso / cielo raso
sostremort / antosta • altillo
sota teulada (sota teul.)
• abuhardillado
soterrani (sot.) • sótano
subministrament (subm.)
• suministro
suite • suite
superfície (sup.) • superficie
superfície construïda (sup.
constr.) • superficie construida
superfície útil (sup. útil)
• superficie útil
Ttaller • taller
tancaments metàl·lics (tanc.
metàl·l.) • carpintería metálica
taulell de cuina / banc de cuina/
marbre • tablero de cocina /
encimera de cocina / mármol
taxació • tasación
teginat / cassetonat /
enteixinat • artesonado
telèfon (tel.) • teléfono
tenda / botiga (bot.) • tienda
tercer (3r), tercera (3a)
• tercero, tercera
termòstat • termostato
terra • suelo
terrassa (tssa.) • terraza
terrat • azotea
terratzo (tetzo.) • terrazo
terreny • terreno
torre / xalet • torre / chalé
tranquil, tranquil·la (tranq.)
• tranquilo, tranquila
trapa • trampilla
traspàs (trasp.) • traspaso
traspassar • traspasar
traster (trast.) • trastero
travessera (trav.) / travessia
(trv.) • travesía
travessia (trv.) / travessera
(trav.) • travesía
tríplex (trípl.) • tríplex
Uubicació • ubicación
ull de bou / llum encastat
• ojo de buey
últim, última • último, última
únic, única • único, única
urbanització (urb.) • urbanización
Vvàter (WC) • inodoro / váter
veí, veïna, veïns, veïnes •
vecino, vecina, vecinos, vecinas
vela • toldo / vela
venda (vda.) • venta
vendre • vender
ventilació • ventilación
venut, venuda • vendido, vendida
vestíbul (vestíb.) / entrada (entr.)
• vestíbulo / entrada / hall
vestidor (vest.) • vestidor
videointèrfon / videoporter
• videoportero
videoporter / videointèrfon
• videoportero
2Revista API 49.indd 53 27/07/11 21:21
54 API
Informacions útils
54 API
Coeficients multiplicadors
dels Valors Cadastrals
dels Immobles Urbans de la
demarcació de Barcelona 2011
CODI MUNICIPI coeficient Any
revisió
08001 Abrera 3,15 1997
08002 Aguilar de Segarra 1,25 2008
08014 Aiguafreda 1,25 2008
08003 Alella 2,75 2002
08004 Alpens 1,60 2010
08005 Ametlla del Vallès, l' 1,25 2008
08006 Arenys de Mar 2,80 2002
08007 Arenys de Munt 2,90 2000
08008 Argençola 3,50
08009 Argentona 1,35 2009
08010 Artés 1,45 2005
08011 Avià 3,75
08012 Avinyó 1,60 2005
08013 Avinyonet del Penedès 1,25 2008
08015 Badalona 4,25 1998
08904 Badia del Vallès 1,60 2010
08016 Bagà 1,35 2009
08017 Balenyà 3,95
08018 Balsareny 1,60 2005
08252 Barberà del Vallès 3,55
08019 Barcelona 2,90 2002
08020 Begues 1,60 2010
08021 Bellprat 3,50
08022 Berga 2,75 2001
08023 Bigues i Riells 1,60 2005
08024 Borredà 1,35 2007
08025 Bruc, el 3,25 2000
08026 Brull, el 3,90
08027 Cabanyes, les 3,90
08028 Cabrera d'Anoia 3,00 2000
08029 Cabrera de Mar 3,60 2001
0803 Cabrils 1,25 2008
08031 Calaf 3,55
08034 Calders 1,60 2005
08033 Caldes de Montbui 1,30 2007
08032 Caldes d'Estrac 3,45 1994
08035 Calella 1,60 2010
08037 Calldetenes 3,10 1999
08038 Callús 1,85 2004
08036 Calonge de Segarra 3,30
08039 Campins 1,60 2005
08040 Canet de Mar 3,75 1999
08041 Canovelles 1,85 2004
08042 Cànoves i Samalús 1,90 2004
08043 Canyelles 1,60 2005
08044 Capellades 3,65
08045 Capolat 3,30
08046 Cardedeu 1,35 2009
08047 Cardona 1,25 2008
08048 Carme 1,35 2007
08049 Casserres 3,60
08057 Castell de l'Areny 1,35 2009
08052 Castellar de N'Hug 1,35 2007
08050 Castellar del Riu 3,30
08051 Castellar del Vallès 2,70 2002
08053 Castellbell i el Vilar 1,60 2005
08054 Castellbisbal 1,75 2005
08055 Castellcir 2,65 2002
08056 Castelldefels 1,45 2006
08058 Castellet i la Gornal 2,90 1997
08060 Castellfollit de Riubregós 3,30
08059 Castellfollit del Boix 1,35 2007
08061 Castellgalí 1,75 2005
08062 Castellnou de Bages 1,60 2005
08063 Castellolí 3,60
08064 Castellterçol 1,60 2010
08065 Castellví de la Marca 2,90 1997
08066 Castellví de Rosanes 4,15
08067 Centelles 4,10
08268 Cercs 3,60
CODI MUNICIPI coeficient Any
revisió
08266 Cerdanyola del Vallès 1,45 2006
08068 Cervelló 5,05
08069 Collbató 1,60 2005
08070 Collsuspina 3,60
08071 Copons 2,55 2002
08072 Corbera de Llobregat 3,25 1999
08073 Cornellà de Llobregat 1,45 2006
08074 Cubelles 3,75 1998
08075 Dosrius 2,80 1996
08076 Esparreguera 2,65 2002
08077 Esplugues de Llobregat 3,35 1997
08078 Espunyola, l' 3,30
08079 Estany, l' 1,60 2010
08134 Figaró-Montmany 3,15 2000
08080 Fígols 3,30
08082 Fogars de la Selva 3,70
08081 Fogars de Montclús 3,90
08083 Folgueroles 1,25 2008
08084 Fonollosa 1,25 2008
08085 Font-rubí 1,25 2008
08086 Franqueses del Vallès, les 3,75 1999
08090 Gaià 3,60
08087 Gallifa 1,35 2009
08088 Garriga, la 1,90 2004
08089 Gavà 3,30 2001
08091 Gelida 3,30 1996
08092 Gironella 3,95
08093 Gisclareny 3,30
08094 Granada, la 3,40
08095 Granera 3,30
08096 Granollers 4,00 1998
08097 Gualba 2,65 2002
08099 Guardiola de Berguedà 3,60
08100 Gurb 3,65
08101 Hospitalet de Llobregat, l' 3,40 2000
08162 Hostalets de Pierola, els 4,30
08102 Igualada 1,60 2010
08103 Jorba 3,55
08104 Llacuna, la 3,60
08105 Llagosta, la 3,45 1994
08107 Lliçà d'Amunt 1,35 2009
08108 Lliçà de Vall 2,85 2002
08106 Llinars del Vallès 1,60 2005
08109 Lluçà 3,60
08110 Malgrat de Mar 3,05 2001
08111 Malla 1,60 2005
08112 Manlleu 1,85 2004
08113 Manresa 1,25 2008
08242 Marganell 1,60 2005
08114 Martorell 4,85
08115 Martorelles 3,75 1999
08116 Masies de Roda, les 3,60
08117 Masies de Voltregà, les 3,60
08118 Masnou, el 2,90 2002
08119 Masquefa 2,30 2002
08120 Matadepera 1,60 2005
08121 Mataró 1,45 2006
08122 Mediona 2,50 1996
08138 Moià 1,25 2008
08123 Molins de Rei 1,45 2006
08124 Mollet del Vallès 3,55 1996
08128 Monistrol de Calders 1,60 2005
08127 Monistrol de Montserrat 1,60 2005
08125 Montcada i Reixac 1,45 2006
08130 Montclar 3,50
08131 Montesquiu 3,60
08126 Montgat 1,45 2006
08132 Montmajor 3,30
08133 Montmaneu 3,50
08135 Montmeló 3,50 1995
Observacions:
• Observacions:
• En les successions, els coeficients s’han de multiplicar
per 0,80.
• En els immobles arrendats que comporten pròrroga
forçosa del contracte s’ha d’aplicar el coeficient reductor
corresponent, indicat a l’apartat b.3 d’aquesta
Instrucció.
• En les places d’aparcament s’ha d’aplicar el que indica
l’apartat b.2.7.
2Revista API 49.indd 54 27/07/11 21:21
55 API
Informacions útils
CODI MUNICIPI coeficient Any
revisió
08136 Montornès del Vallès 1,60 2010
08137 Montseny 3,90
08129 Muntanyola 3,60
08139 Mura 1,60 2005
08140 Navarcles 1,60 2005
08141 Navàs 1,25 2008
08142 Nou de Berguedà, la 1,35 2007
08143 Òdena 1,25 2008
08145 Olèrdola 3,90
08146 Olesa de Bonesvalls 1,25 2008
08147 Olesa de Montserrat 3,10 1996
08148 Olivella 3,10 2000
08149 Olost 3,30
08144 Olvan 3,60
08150 Orís 3,60
08151 Oristà 3,30
08152 Orpí 1,35 2007
08153 Òrrius 1,60 2005
08154 Pacs del Penedès 3,90
08155 Palafolls 4,15
08156 Palau-solità i Plegamans 1,60 2005
08157 Pallejà 1,35 2006
08905 Palma de Cervelló, la 1,90 2004
08158 Papiol, el 1,25 2006
08159 Parets del Vallès 1,90 2004
08160 Perafita 3,30
08161 Piera 1,55 2005
08163 Pineda de Mar 1,60 2005
08164 Pla del Penedès, el 2,90 1996
08165 Pobla de Claramunt, la 1,60 2010
08166 Pobla de Lillet, la 3,60
08167 Polinyà 1,60 2005
08182 Pont de Vilomara i Rocafort, el 1,60 2005
08168 Pontons 1,85 2004
08169 Prat de Llobregat, el 3,55 1997
08171 Prats de Lluçanès 3,60
08170 Prats de Rei, els 3,30
08230 Premià de Dalt 1,60 2010
08172 Premià de Mar 3,75 1994
08174 Puigdàlber 1,35 2009
08175 Puig-reig 1,60 2010
08176 Pujalt 1,35 2009
08177 Quar, la 3,50
08178 Rajadell 1,25 2008
08179 Rellinars 2,90 1996
08180 Ripollet 3,00 2001
08181 Roca del Vallès, la 3,30 1995
08183 Roda de Ter 1,35 2009
08184 Rubí 3,00 2001
08185 Rubió 3,30
08901 Rupit i Pruit 3,60
08187 Sabadell 2,75 2002
08188 Sagàs 3,50
08190 Saldes 3,55
08191 Sallent 1,70 2005
08194 Sant Adrià de Besòs 3,75 1997
08195 Sant Agustí de Lluçanès 3,30
08196 Sant Andreu de la Barca 3,35 1996
08197 Sant Andreu de Llavaneres 4,90
08198 Sant Antoni de Vilamajor 4,30
08199 Sant Bartomeu del Grau 3,30
08200 Sant Boi de Llobregat 1,45 2006
08201 Sant Boi de Lluçanès 3,30
08203 Sant Cebrià de Vallalta 1,70 2005
08202 Sant Celoni 3,00 1997
08204 Sant Climent de Llobregat 1,60 2006
08205 Sant Cugat del Vallès 1,45 2006
08206 Sant Cugat Sesgarrigues 1,25 2008
08207 Sant Esteve de Palautordera 4,20
08208 Sant Esteve Sesrovires 2,85 1997
CODI MUNICIPI coeficient Any
revisió
08210 Sant Feliu de Codines 1,25 2007
08211 Sant Feliu de Llobregat 1,45 2006
08212 Sant Feliu Sasserra 3,30
08209 Sant Fost de Campsentelles 1,60 2005
08213 Sant Fruitós de Bages 1,45 2005
08215 Sant Hipòlit de Voltregà 3,45
08193 Sant Iscle de Vallalta 1,85 2004
08216 Sant Jaume de Frontanyà 1,35 2009
08218 Sant Joan de Vilatorrada 1,60 2005
08217 Sant Joan Despí 1,40 2006
08903 Sant Julià de Cerdanyola 3,60
08220 Sant Julià de Vilatorta 3,00 2000
08221 Sant Just Desvern 3,50 1996
08222 Sant Llorenç d'Hortons 3,05 1997
08223 Sant Llorenç Savall 1,60 2005
08225 Sant Martí d'Albars 3,60
08224 Sant Martí de Centelles 3,75
08226 Sant Martí de Tous 1,60 2005
08227 Sant Martí Sarroca 1,60 2005
08228 Sant Martí Sesgueioles 3,30
08229 Sant Mateu de Bages 3,30
08231 Sant Pere de Ribes 3,60 2000
08232 Sant Pere de Riudebitlles 3,90
08233 Sant Pere de Torelló 1,35 2009
08234 Sant Pere de Vilamajor 3,95
08189 Sant Pere Sallavinera 3,30
08235 Sant Pol de Mar 3,20 2001
08236 Sant Quintí de Mediona 3,40
08237 Sant Quirze de Besora 3,60
08238 Sant Quirze del Vallès 1,60 2005
08239 Sant Quirze Safaja 2,65 2002
08240 Sant Sadurní d'Anoia 3,05 1996
08241 Sant Sadurní d'Osormort 3,30
08098 Sant Salvador de Guardiola 1,60 2005
08262 Sant Vicenç de Castellet 1,35 2009
08264 Sant Vicenç de Montalt 1,60 2010
08265 Sant Vicenç de Torelló 3,60
08263 Sant Vicenç dels Horts 1,25 2006
08243 Santa Cecília de Voltregà 1,60 2005
08244 Santa Coloma de Cervelló 1,45 2006
08245 Santa Coloma de Gramenet 3,55 1996
08246 Santa Eugènia de Berga 4,15
08247 Santa Eulàlia de Riuprimer 1,60 2010
08248 Santa Eulàlia de Ronçana 3,10 1996
08249 Santa Fe del Penedès 3,90
08250 Santa Margarida de Montbui 1,85 2004
08251 Santa Margarida i els Monjos 2,90 1997
08253 Santa Maria de Besora 3,60
08254 Santa Maria de Corcó 3,55
08256 Santa Maria de Martorelles 2,90 1995
08255 Santa Maria de Merlès 3,50
08257 Santa Maria de Miralles 3,60
08259 Santa Maria de Palautordera 1,60 2005
08258 Santa Maria d'Oló 1,35 2007
08260 Santa Perpètua de Mogoda 1,25 2008
08261 Santa Susanna 3,25 1998
08192 Santpedor 1,60 2010
08267 Sentmenat 3,10 1995
08269 Seva 3,95
08270 Sitges 3,75 1994
08271 Sobremunt 3,30
08272 Sora 3,30
08273 Subirats 3,90
08274 Súria 1,60 2004
08276 Tagamanent 1,35 2009
08277 Talamanca 1,60 2005
08278 Taradel 3,95
08275 Tavèrnoles 3,30
08280 Tavertet 3,60
08281 Teià 1,60 2011
CODI MUNICIPI coeficient Any
revisió
08279 Terrassa 3,55 1997
08282 Tiana 1,35 2006
08283 Tona 4,20
08284 Tordera 3,00 2000
08285 Torelló 1,35 2007
08286 Torre de Claramunt, la 3,40
08287 Torrelavit 3,90
08288 Torrelles de Foix 3,90
08289 Torrelles de Llobregat 3,45 1995
08290 Ullastrell 2,90 1995
08291 Vacarisses 3,00 2001
08292 Vallbona d'Anoia 3,60
08293 Vallcebre 3,55
08294 Vallgorguina 3,95
08295 Vallirana 1,85 2004
08296 Vallromanes 2,50 2002
08297 Veciana 3,30
08298 Vic 1,60 2005
08299 Vilada 1,35 2007
08301 Viladecans 1,45 2006
08300 Viladecavalls 1,60 2005
08305 Vilafranca del Penedès 3,25 2000
08306 Vilalba Sasserra 3,90
08303 Vilanova de Sau 3,30
08302 Vilanova del Camí 1,25 2008
08902 Vilanova del Vallès 1,35 2009
08307 Vilanova i la Geltrú 1,45 2006
08214 Vilassar de Dalt 3,55 1994
08219 Vilassar de Mar 3,75 1994
08304 Vilobí del Penedès 3,35 1999
08308 Viver i Serrateix 3,30
2Revista API 49.indd 55 27/07/11 21:21
Informacions útils
56 API
Mòduls dels
Terrenys Rústics
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol
08001 ABRERA 35000 22000 15500 7000 10000 6000 14000 1500
08002 AGUILAR DE SEGARRA 16000 5000 1000 325
08014 AIGUAFREDA 28000 11000 7000 7000 2500
08003 ALELLA 52000 16000 7000 27000 2500
08004 ALPENS 18000 11000 9000 2000 325
08005 AMETLLA DEL VALLÈS, L' 35000 13000 10000 7000 1500
08006 ARENYS DE MAR 46000 11000
08007 ARENYS DE MUNT 35000 11000 7000 2500
08008 ARGENÇOLA 16000 7000 3500 1000 325
08009 ARGENTONA 40000 19000 13000 7000 18000 2500
08010 ARTÉS 18000 9000 7000 4500 10500 2000 325
08011 AVIÀ 18000 9000 5000 2500 325
08012 AVINYÓ 18000 5000 10500 2000 325
08013 AVINYONET DEL PENEDÈS 18000 11000 10000 6500 14000 2500
08015 BADALONA 52000
08904 BADIA DEL VALLÈS 7500
08016 BAGÀ 18000 9000 5000 2500 325
08017 BALENYÀ 18000 11000 2000 325
08018 BALSARENY 18000 9000 7000 10500 2000 325
08252 BARBERÀ DEL VALLÈS 28000 7500
08019 BARCELONA 52000
08020 BEGUES 28000 7000 10000 6000 14000 6000 2500 550
08021 BELLPRAT 16000 7000 10500 4500 1000 325
08022 BERGA 22000 9000 5000 2500
08023 BIGUES I RIELLS 22000 15500 13000 7000 1500 550
08024 BORREDÀ 16000 5000 2500 325
08025 BRUC, EL 18000 7000 6000 10500 4500 1000 325
08026 BRULL, EL 18000 9000 2500
08027 CABANYES, LES 18000 6500 22500 1000
08029 CABRERA DE MAR 52000 16000 7000 2500
08028 CABRERA D'IGUALADA 18000 7000 6000 14000 6000 1000 325
08030 CABRILS 46000 16000 7000 27000 2500
08031 CALAF 18000 7000 1000 325
08034 CALDERS 18000 9000 7000 10500 2000 325
08033 CALDES DE MONTBUI 22000 15500 13000 12000 7000 1500 550
08032 CALDES D'ESTRAC 52000 16000
08035 CALELLA 40000 13000 7000 3000
08037 CALLDETENES 18000 15500 13000 2000 325
08038 CALLÚS 18000 9000 5000 10500 2000 325
08036 CALONGE DE SEGARRA 16000 7000 3500 1000 325
08039 CAMPINS 22000 9000 7000 7000 2500
08040 CANET DE MAR 40000 13000 3000
08041 CANOVELLES 35000 16000 7000
08042 CÀNOVES I SAMALÚS 22000 15500 13000 7000 2500
08043 CANYELLES 18000 9000 6000 10500 5000 1000
08044 CAPELLADES 18000 7000 14000 4500 1000 325
08045 CAPOLAT 16000 5000 2500 325
08046 CARDEDEU 35000 19000 16000 13000 7000 12000
08047 CARDONA 18000 9000 5000 4500 7500 2000 325
08048 CARME 18000 11000 7000 10500 4500 1000 325
08049 CASSERRES 18000 5000 2500 325
08057 CASTELL DE L'ARENY 16000 5000 2500 325
08052 CASTELLAR DE N'HUG 16000 5000 2500 325
08050 CASTELLAR DEL RIU 16000 5000 2500 325
08051 CASTELLAR DEL VALLÈS 18000 11000 12000 7500 1500
08053 CASTELLBELL I EL VILAR 18000 9000 5000 2000 325
08054 CASTELLBISBAL 22000 18000 9000 8000 7500 1500 550
08055 CASTELLCIR 22000 7000 7000 1500 550
08056 CASTELLDEFELS 46000 11000 6000 3000
08058 CASTELLET I LA GORNAL 18000 9000 7000 10000 4500 10500 6000 1000
08060 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 16000 5000 1000 325
08059 CASTELLFOLLIT DEL BOIX 16000 5000 4500 7500 2000 325
08061 CASTELLGALÍ 18000 5000 7500 2000 325
08062 CASTELLNOU DE BAGES 16000 5000 7500 2000 325
08063 CASTELLOLÍ 18000 7000 10500 4500 1000 325
08064 CASTELLTERÇOL 22000 7000 7000 1500 550
08065 CASTELLVÍ DE LA MARCA 18000 11000 6500 14000 1000
08066 CASTELLVÍ DE ROSANES 28000 7000 10000 6000 14000 1500 550
08067 CENTELLES 18000 11000 2000 325
08268 CERCS 18000 9000 5000 2500 325
Observacions:
• En les successions, els coeficients
s’han de multiplicar per 0,80.
• Valors en Euros/Ha.
2Revista API 49.indd 56 27/07/11 21:21
57 API
Informacions útils
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol
08266 CERDANYOLA DEL VALLÈS 28000 16000 7500 3000
08068 CERVELLÓ 35000 11000 10000 6000 14000 1500
08069 COLLBATÓ 28000 7000 10000 6000 10500 6000 1500 550
08070 COLLSUSPINA 18000 9000 2000 325
08071 COPONS 16000 7000 7500 4500 1000 325
08072 CORBERA DE LLOBREGAT 28000 26000 7000 10000 6000 14000 6000 1500 550
08073 CORNELLÀ DE LLOBREGAT 52000 11000 6000
08074 CUBELLES 28000 11000 6000 2500
08075 DOSRIUS 35000 13000 11000 7000 2500 800
08076 ESPARREGUERA 35000 22000 7000 10000 6000 1500 550
08077 ESPLUGUES DE LLOBREGAT 52000
08078 ESPUNYOLA, L' 16000 5000 2500 325
08079 ESTANY, L' 16000 5000 2000 325
08134 FIGARÓ-MONTMANY 28000 11000 7000 7000 2500
08080 FÍGOLS 16000 5000 2500 325
08082 FOGARS DE LA SELVA 24000 14000 12000 2500 325
08081 FOGARS DE MONTCLÚS 22000 7000 7000 12000 2000
08083 FOLGUEROLES 18000 15500 13000 2000
08084 FONOLLOSA 18000 5000 4500 2000 325
08085 FONT-RUBÍ 18000 11000 10000 6500 14000 1000
08086 FRANQUESES DEL VALLÈS, LES 35000 15500 13000 7000
08090 GAIÀ 16000 5000 2000 325
08087 GALLIFA 16000 7000 8000 7500 1500 325
08088 GARRIGA, LA 35000 18000 15500 13000 7000 2500
08089 GAVÀ 46000 32000 11000 6000 2500
08091 GELIDA 28000 15000 11000 6500 14000 1000
08092 GIRONELLA 18000 9000 5000 6000 2500 325
08093 GISCLARENY 16000 5000 2500 325
08094 GRANADA, LA 18000 10000 6500 22500
08095 GRANERA 18000 7000 7000 1500
08096 GRANOLLERS 35000 19000 16000 7000
08097 GUALBA 22000 18000 11000 7000 7000 2500
08099 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ 18000 5000 2500 325
08100 GURB 18000 15500 13000 2000 325
08101 HOSPITALET DE LLOBREGAT, L' 52000
08162 HOSTALETS DE PIEROLA, ELS 16000 9000 6000 14000 5800 1000 325
08102 IGUALADA 28000 9000 14000
08103 JORBA 18000 7000 6000 10500 4500 1000 325
08104 LLACUNA, LA 18000 9000 6000 14000 6000 1000 325
08105 LLAGOSTA, LA 35000 16000 7000
08107 LLIÇÀ D'AMUNT 35000 15500 13000 7000 1500
08108 LLIÇÀ DE VALL 35000 15500 13000 7000 1500
08106 LLINARS DEL VALLÈS 35000 15500 13000 7000 2500
08109 LLUÇÀ 18000 9000 2000 325
08110 MALGRAT DE MAR 40000 13000 27000 12000 2500
08111 MALLA 18000 13000 2000 325
08112 MANLLEU 35000 13000
08113 MANRESA 28000 13000 11000 4500 10500 9500 2000
08242 MARGANELL 18000 5000 1500 325
08114 MARTORELL 35000 26000 11000 10000 6000 14000 3000
08115 MARTORELLES 35000 18000 15500 13000 13000 7000 14000 2500
08116 MASIES DE RODA, LES 18000 13000
08117 MASIES DE VOLTREGÀ, LES 18000 13000
08118 MASNOU, EL 52000 16000
08119 MASQUEFA 18000 9000 6000 14000 6000 1000 325
08120 MATADEPERA 28000 11000 12000 7500 1500
08121 MATARÓ 52000 13000 7000 2500
08122 MEDIONA 18000 7000 10000 6500 14000 1000
08138 MOIÀ 18000 9000 7000 2000 325
08123 MOLINS DE REI 40000 32000 11000 10000 6000 2000
08124 MOLLET DEL VALLÈS 35000 22000 19000 16000 13000 7000
08128 MONISTROL DE CALDERS 18000 9000 5000 9500 1500 325
08127 MONISTROL DE MONTSERRAT 18000 9000 5000 4500 1500 325
08125 MONTCADA I REIXAC 28000 13000 12000 7500 2500
08130 MONTCLAR 16000 5000 2500 325
08131 MONTESQUIU 18000 11000 9000 2500
08126 MONTGAT 46000 27000
08132 MONTMAJOR 18000 5000 2500 325
08133 MONTMANEU 16000 5000 3500 1000 325
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol
08135 MONTMELÓ 35000 16000 7000 2500
08136 MONTORNÈS DEL VALLÈS 35000 16000 7000 14000 2500
08137 MONTSENY 18000 9000 7000 7000 2500
08129 MUNTANYOLA 18000 9000 2000 325
08139 MURA 18000 9000 5000 4500 1500 325
08140 NAVARCLES 18000 7000 10500 1500 325
08141 NAVÀS 18000 9000 5000 4500 10500 2000 325
08142 NOU DE BERGUEDÀ, LA 18000 9000 5000 2500 325
08143 ÒDENA 18000 7000 6000 10500 4500 1000 325
08145 OLÈRDOLA 18000 11000 6500 14000 1000 325
08146 OLESA DE BONESVALLS 18000 7000 10000 4500 10500 6000 1000 325
08147 OLESA DE MONTSERRAT 28000 22000 7000 6000 6000 2500 550
08148 OLIVELLA 18000 9000 6000 10500 5000 2500
08149 OLOST 18000 9000 2000 325
08144 OLVAN 18000 5000 2500 325
08150 ORÍS 18000 11000 9000 2000 325
08151 ORISTÀ 18000 9000 2000 325
08152 ORPÍ 16000 7000 6000 7500 4500 1000 325
08153 ÒRRIUS 22000 13000 11000 7000 14000 2500 800
08154 PACS DEL PENEDÈS 18000 6500 22500
08155 PALAFOLLS 40000 19000 11000 7000 12000 2500
08156 PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS 28000 15500 13000 7500 1500
08157 PALLEJÀ 40000 32000 11000 6000
08905 PALMA DE CERVELLÓ, LA
08158 PAPIOL, EL 28000 11000 6000 3000
08159 PARETS DEL VALLÈS 35000 13000 7000
08160 PERAFITA 18000 9000 2000 325
08161 PIERA 18000 9000 8500 6000 14000 5800 1000 325
08163 PINEDA DE MAR 40000 11000 7000 3000
08164 PLA DEL PENEDÈS 18000 6500 22500
08165 POBLA DE CLARAMUNT, LA 18000 11000 7000 6000 10500 4500 1000 325
08166 POBLA DE LILLET, LA 18000 5000 2500 325
08167 POLINYÀ 18000 11000 7500
08182 PONT DE VILOMARA I ROCAFORT, EL 18000 5000 1500 325
08168 PONTONS 16000 7000 10000 6500 10500 1000 325
08169 PRAT DE LLOBREGAT, EL 52000 11000 6000
08171 PRATS DE LLUÇANÈS 18000 11000 9000 2000 325
08170 PRATS DE REI, ELS 18000 7000 4500 1000 325
08230 PREMIÀ DE DALT 46000 16000 7000 18000 2500
08172 PREMIÀ DE MAR 52000 16000 18000
08174 PUIGDÀLBER 18000 11000 6500 14000
08175 PUIG-REIG 18000 9000 7000 6000 2500 325
08176 PUJALT 16000 5000 3500 1000 325
08177 QUAR, LA 16000 5000 2500 325
08178 RAJADELL 18000 9000 5000 7500 2000 325
08179 RELLINARS 18000 7000 7500 1500 325
08180 RIPOLLET 28000 7500
08181 ROCA DEL VALLÈS, LA 35000 15500 9000 7000 14000 2500
08183 RODA DE TER 18000 13000
08184 RUBÍ 18000 9000 7500 1500
08185 RUBIÓ 18000 7000 6000 7500 4500 1000 325
08901 RUPIT I PRUIT 18000 9000 2000 325
08187 SABADELL 28000 13000 7500
08188 SAGÀS 16000 5000 2500 325
08190 SALDES 18000 5000 2500 325
08191 SALLENT 18000 7000 10500 1500 325
08194 SANT ADRIÀ DE BESÒS
08195 SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 18000 9000 2000 325
08196 SANT ANDREU DE LA BARCA 35000 26000 11000 6000
08197 SANT ANDREU DE LLAVANERES 46000 13000 7000 27000
08198 SANT ANTONI DE VILAMAJOR 22000 11000 9000 7000 1500 550
08199 SANT BARTOMEU DEL GRAU 18000 11000 9000 2000 325
08200 SANT BOI DE LLOBREGAT 52000 32000 11000 10000 6000 2500
08201 SANT BOI DE LLUÇANÈS 18000 9000 2000 325
08203 SANT CEBRIÀ DE VALLALTA 35000 13000 11000 7000 2500
08202 SANT CELONI 35000 11000 9000 7000 12000 2500
08204 SANT CLIMENT DE LLOBREGAT 35000 26000 7000 10000 6000 2000 550
08205 SANT CUGAT DEL VALLÈS 35000 16000 7500 3000
08206 SANT CUGAT SESGARRIGUES 18000 6500 22500
08207 SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA 22000 11000 9000 8500 7000 2500
2Revista API 49.indd 57 27/07/11 21:21
Informacions útils
58 API
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol
08208 SANT ESTEVE SESROVIRES 28000 22000 15500 7000 10000 6000 14000 6000 1500 550
08210 SANT FELIU DE CODINES 28000 11000 9000 8500 7000 1500 550
08211 SANT FELIU DE LLOBREGAT 46000 32000 11000 3000
08212 SANT FELIU SASSERRA 18000 9000 5000 2000 325
08209 SANT FOST DE CAMPSENTELLES 35000 15500 9000 7000 14000 2500
08213 SANT FRUITÓS DE BAGES 18000 9000 7000 10500 1500 325
08215 SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 18000 13000
08193 SANT ISCLE DE VALLALTA 35000 13000 11000 7000 2500
08216 SANT JAUME DE FRONTANYÀ 16000 5000 2500 325
08218 SANT JOAN DE VILATORRADA 18000 9000 5000 4500 1500 325
08217 SANT JOAN DESPÍ 52000 32000
08903 SANT JULIÀ DE CERDANYOLA 18000 5000 2500 325
08220 SANT JULIÀ DE VILATORTA 18000 13000 2000
08221 SANT JUST DESVERN 52000 11000
08222 SANT LLORENÇ D'HORTONS 22000 11000 10000 6500 14000
08223 SANT LLORENÇ SAVALL 16000 9000 7000 7500 1500 325
08225 SANT MARTÍ D'ALBARS 18000 11000 9000 2000 325
08224 SANT MARTÍ DE CENTELLES 18000 9000 2000 325
08226 SANT MARTÍ DE TOUS 18000 7000 7500 4500 1000 325
08227 SANT MARTÍ SARROCA 22000 15000 13000 11000 6500 14000 1000
08228 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 16000 7000 1000 325
08229 SANT MATEU DE BAGES 16000 5000 4500 2000 325
08231 SANT PERE DE RIBES 22000 11000 6000 18000 2500
08232 SANT PERE DE RIUDEBITLLES 22000 15000 11000 10000 6500 14000
08233 SANT PERE DE TORELLÓ 18000 15500 13000 2000 325
08234 SANT PERE DE VILAMAJOR 22000 11000 9000 7000 2500
08189 SANT PERE SALLAVINERA 16000 7000 1000 325
08235 SANT POL DE MAR 40000 13000
08236 SANT QUINTÍ DE MEDIONA 18000 15000 11000 7000 10000 6500 10500 1000 325
08237 SANT QUIRZE DE BESORA 18000 11000 9000 2500
08238 SANT QUIRZE DEL VALLÈS 28000 13000 7500
08239 SANT QUIRZE SAFAJA 35000 9000 7000 7000 1500 550
08240 SANT SADURNÍ D'ANOIA 22000 6500 27000
08241 SANT SADURNÍ D'OSORMORT 18000 9000 2000 325
08098 SANT SALVADOR DE GUARDIOLA 18000 5000 7500 1500 325
08262 SANT VICENÇ DE CASTELLET 18000 9000 5000 4500 1500 325
08264 SANT VICENÇ DE MONTALT 46000 13000 7000
08265 SANT VICENÇ DE TORELLÓ 18000 15500 13000
08263 SANT VICENÇ DELS HORTS 40000 32000 11000 6000 2000
08243 SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ 18000 13500 11000
08244 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ 40000 32000 11000 6000 2000
08245 SANTA COLOMA DE GRAMENET 52000
08246 SANTA EUGÈNIA DE BERGA 18000 15500 13000 2000 325
08247 SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER 18000 11000 9000 2000 325
08248 SANTA EULÀLIA DE RONÇANA 22000 11000 9000 8500 7000 1500
08249 SANTA FE DEL PENEDÈS 18000 11000 6500 14000
08250 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 18000 11000 7000 6000 7500 4500 1000 325
08251 SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS 22000 11000 6500 14000 1000
08253 SANTA MARIA DE BESORA 18000 11000 9000 2500
08254 SANTA MARIA DE CORCÓ 18000 9000 2000 325
08256 SANTA MARIA DE MARTORELLES 35000 9000 10000 7000 14000 2500
08255 SANTA MARIA DE MERLÈS 18000 5000 2500 325
08257 SANTA MARIA DE MIRALLES 18000 7000 8500 10500 6000 1000 325
08259 SANTA MARIA DE PALAUTORDERA 22000 11000 9000 7000 1500 550
08258 SANTA MARIA D'OLÓ 18000 5000 7500 2000 325
08260 SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 28000 15500 13000 7500 1500
08261 SANTA SUSANNA 40000 11000 7000 2000
08192 SANTPEDOR 18000 13000 7000 10500 1500 325
08267 SENTMENAT 18000 9000 8000 7500 1500
08269 SEVA 22000 11000 9000 2500
08270 SITGES 35000 13000 6000 18000 2500
08271 SOBREMUNT 18000 9000 2000 325
08272 SORA 18000 11000 9000 2500
08273 SUBIRATS 22000 13000 11000 10000 6500 22500
08274 SÚRIA 18000 9000 5000 2000 325
08276 TAGAMANENT 22000 9000 7000 7000 1500 550
08277 TALAMANCA 16000 5000 1500 325
08278 TARADELL 22000 15500 13000 2000 325
08275 TAVÈRNOLES 18000 13000 2000
08280 TAVERTET 18000 9000 2000 325
CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol
08281 TEIÀ 46000 13000 7000 27000 2500
08279 TERRASSA 28000 9000 7500 1500
08282 TIANA 46000 13000 7000 27000 2500
08283 TONA 22000 13000 2000 325
08284 TORDERA 35000 22000 19000 11000 7000 12000 2500
08285 TORELLÓ 22000 13000 2000 325
08286 TORRE DE CLARAMUNT, LA 18000 7000 7500 4500 1000 325
08287 TORRELAVIT 22000 15000 13000 11000 10000 6500 14000
08288 TORRELLES DE FOIX 16000 15000 7000 10000 6500 14000
08289 TORRELLES DE LLOBREGAT 28000 22000 7000 10000 6000 6000 2000 550
08290 ULLASTRELL 18000 9000 7500 1500 550
08291 VACARISSES 18000 7000 8000 7500 1500
08292 VALLBONA D'ANOIA 18000 7000 6000 7500 4500 1000 325
08293 VALLCEBRE 16000 5000 2500 325
08294 VALLGORGUINA 22000 11000 9000 7000 2500
08295 VALLIRANA 35000 7000 10000 6000 14000 6000 1500 550
08296 VALLROMANES 35000 11000 9000 7000 14000 9500 2500
08297 VECIANA 16000 5000 3500 1000 325
08298 VIC 35000 19000 16000
08299 VILADA 18000 5000 2500 325
08301 VILADECANS 46000 32000 11000 6000 6000 3000
08300 VILADECAVALLS 18000 9000 8000 7500 1500 325
08305 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 28000 6500 27000
08306 VILALBA SASSERRA 22000 11000 9000 7000 2500
08303 VILANOVA DE SAU 18000 11000 9000 2000
08302 VILANOVA DEL CAMÍ 18000 7000 7500 4500 1000 325
08902 VILANOVA DEL VALLÈS 22000 15500 9000 7000 14000 2500
08307 VILANOVA I LA GELTRÚ 28000 13000 6000 18000 2500
08214 VILASSAR DE DALT 46000 13000 7000 27000 2500
08219 VILASSAR DE MAR 52000 16000
08304 VILOBÍ DEL PENEDÈS 18000 11000 6500 14000
08308 VIVER I SERRATEIX 18000 9000 5000 2500 325
2Revista API 49.indd 58 27/07/11 21:21
Informacions útils
59 API
2Revista API 49.indd 59 27/07/11 21:21
Informació col·legial Avantatges per als col·legiats
comprometidos con los mejores profesionales
¿SABES POR QUÉ JUEGAS CON VENTAJA CUANDO TRABAJAS CON UCI?
Porque queremos financiar
Porque queremos que cierres operaciones
Porque queremos conocer a tus clientes
y sobre todo ayudarte en tu negocio
2Revista API 49.indd 60 27/07/11 21:21
top related