resum tema2: el renaixement

UNITAT 2

El Renaixement (s. XV–XVI)El Renaixement (s. XV–XVI)

CONTEXTUALITZACIÓ

RENAIXMENET Itàlia (Polifonia)

AVANÇOS DE L’ÈPOCA Científic

• Progrés: Medicina

Astronomia

• Ciències experimentals: mètodes científic.• Grans descobriments geogràfics (Amèrica)• Creació de la impremta: permet una major

difusió dels textos, partitures..., és dir, del coneixement.

Humanisme: que el major nombre de persones accedís al coneixement.

CARACTERÍSTIQUES

• Tenen més importància els autors.

• Els artistes no treballen exclusivament per l’església.

• Perfecció dels instruments.

• A l’església l’objectiu principal és compondre peces on els textos es puguin entendre.

• Els artistes no tan sols es dediquen a un Art en concret.

MÚSICA VOCAL

S’afegeix una quarta veu a la polifonia vocal, per aquest motiu ara les veus es classifiquen:

• Soprano: condueix la melodia• Contratenor o altus: tessitura intermèdia entre tenor i

soprano. Actualment contralt.• Tenor: és la veu que reprodueix el cant Gregorià original,

però a partir del s. XV té el mateix tracte que les altres.• Baix o bassus: és la veu més greu i que sustenta les

altres veus.

Les dones no poden cantar. Els falsetistes eren els encarregats d’interepretar les

tessitures més agudes.

MÚSICA VOCAL

Nous estils compositius polifònics

Cantus firmus

Polifonia homofònica

Contrapunt imitatiu

MÚSICA VOCAL

Església protestant alemanya. (Luter)

• Participació de fidels a missa, cantant.

• Coral

– Obra polifònica a quatre veus, melodia principal la més aguda.

– Tipus homofònic.– El text en alemany.

RELIGIOSARELIGIOSA

MÚSICA VOCAL

Església catòlica.• Composicions amb complexitat tècnica vocal.• Missa.

– Composició vocal no litúrgica.– S’anomena missa perquè té les mateixes parts que

una celebració.

• Motet.– Cant a dues o més veus.– Text en llatí.– Extensió breu.– S’interpretava per l’Advent, Quaresma o Setmana

Santa.

RELIGIOSARELIGIOSA

MÚSICA VOCAL

• La música profana estava molt relacionada amb la literatura.

• La música es considerava un signe de distinció i refinament.– Era l’entreteniment i l’esbarjo de les minories cultes.

Això no significa que desaparegui la música popular.

Composicions més significatives• Madrigal

– Polifònic i sense acompanyament instrumental. – Música sense repeticions, per expressar de la millor

manera possible el sentit i el sentiment de cada línia i cada mot dels versos del text.

PROFANAPROFANA

MÚSICA VOCAL

• Òpera in musica. – Representació escenogràfica amb textos cantats.

• Villancet– Cançó de caràcter popular, – El terme prové del castellà villancico, derivat

de villano (en llatí villanus), a causa del seu caràcter popular.

– La forma bàsica del villancet musical consta de dos elements: una tornada i diverses cobles.

PROFANAPROFANA

MÚSICA INSTRUMENTAL

• La música instrumental pren més protagonisme.• Es converteix en un gènere propi.

Els quin feien música se’ls anomenava:• Mestre de capella: encarregat de dirigir i preparar les

peces.• Ministrils: encarregats d’interpretar la part instrumental

de les peces.• Cantors: encarregats

d’interpretar la part vocal de la música, ja sigui religiosa com profana.

MÚSICA INSTRUMENTAL

Les primeres tècniques utilitzades per la música instrumental:1. Composicions derivades de la música vocal. Canzona,

recercare, provenen dels motets o madrigals.2. Composicions improvisades. Tiento, fantasia o tocata.3. Composicions per a dansa. Pavana, gallara,

sarabanda i passamezzo.• La dansa era un entreteniment social i es feia servir per al

ritual de festeig.

Els instruments de l’èpoc es classifiquen segons:• Polifònics: són capaços d’interpretar més d’una nota.• Melòdics: només poden interpretar una línia melòdica.

MÚSICA INSTRUMENTAL

Clavicèmbal Orgue

Llaüt

Viola de gamba

Flauta de bec

ELS ACORDS

• Una acord és la superposició de tres o més notes que sonen a la vegada.

• Si la distancia entre les notes és de 3a, s’anomenen acords perfectes.

• Cadascuna de les notes de l’acord rep un nom concret:– La 7a.– La 5a.– La 3a.– Fonamental: la nota més greu.

ELS ACORDS

• Els acords que tenen 3 notes s’anomenen tríades.

• Els acords que tenen 4 notes se’ls anomena de sèptima o quatríades.

• Per saber si un acord tríade és perfecte major o perfecte menor, s’ha d’analitzar l’interval que hi ha entre la fonamental i la tercera de l’acord. – Interval major Acord Perfecte Major. (2tons)– Interval menor Acord Perfecte menor. (1½to)

LES ESCALES

• Les escales és una successió de notes per graus conjunts.

• Les escales es diferencien bàsicament com estan ordenats els tons i els semitons.

– Escala major: T – T – S – T – T – T – S.– Escala menor: T - S – T – T – S – T – T.

• Cada nota de l’escala rep un nom, i se li assigna un número, on aquest indica el grau d’importància dins les composicions que estiguin relacionades amb aquesta tonalitat.

• Els graus més importants de l’escala són:– I: Tònica– IV: Subdominant– Dominant

I II III IV V VI VII I*

PATRONS HARMÒNICS

• Els patrons harmònics és una seqüència d’acord, que permeten interpretar fragments musicals de manera improvisada a més d’un instrument a la vegada, ja que marca la referència tonal que s’ha de tocar.