projecte zÈfir · components electrònics passius i actius més emprats. aplicacions en muntatges...
Post on 29-May-2020
4 Views
Preview:
TRANSCRIPT
PROJECTE ZÈFIR http://www.cordemariavalls.cat/zefir/
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
ÍNDEX
Introducció ..................................................................................................... 1 Objectiu a aconseguir ....................................................................................... 2 Material necessari per realitzar el projecte.........................................................2 Justificació de l’elecció de la proposta ...............................................................2 Integració del projecte en el currículum escolar .................................................3 Descripció del procés seguit...............................................................................5 Dificultats en el desenvolupament del projecte ..................................................6 Desenvolupament del projecte ...........................................................................7
1. Inicis de l’energia eòlica ....................................................................7
2. Control de pas en una pala d’aerogenerador ...................................9
3. Forma de la pala d’aerogenerador ..................................................10
4. Direcció i velocitat del vent ............................................................ 10
5. Projecte Zèfir fase 1. Distribució dels aerogeneradors................... 12
6. Projecte Zèfir fase 2. Distribució dels aerogeneradors................... 14
7. Projecte Zèfir. Cable fins a l’estació transformadora ...................... 15 Descripció del grup de treball ..........................................................................16 Conclusió ........................................................................................................17 Bibliografia........................................................................................................18
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MA RINA D’AIGÜES PROFUNDES.
INTRODUCCIÓ
Actualment disposem de diverses energies renovables com l’energia
hidroelèctrica, les energies solars, l’energia geotèrmica i l’energia eòlica. Aquesta
última és en la que aprofundirem en aquest treball.
El primer aerogenerador va ser creat el 1887 per Charles F. Brush i des de llavors
aquest tipus d’energia s’ha expandit enormement. Actualment, una part gens
despreciable de l’energia consumida al nostre país prové de l’energia eòlica.
A partir de l’aerogenerador estàndard s’han introduït diverses modificacions per
millorar la potència i el rendiment, com per exemple major alçada, pales més
llargues, materials més resistents i econòmics , etc …
L’Alt Camp i les seves proximitats són una zona
amb força recursos eòlics, ja que hi ha una serra
on hi toquen els vents amb força freqüència.
Aquesta zona s’ha aprofitat, i així doncs, l’any
2008, s’hi construí un parc eòlic de 16 MW de
potència, ubicat a la Serra de la Voltorera al
terme municipal de Cabra del Camp.
L’aerogenerador on es va iniciar aquest treball
es troba situat a Figuerola del Camp a la
comarca de l’Alt Camp i és un dels més antics
de Catalunya (any 1988). El seu estat de
conservació és excel·lent i creiem que hauria de ser catalogat com una peça de
gran vàlua dintre del patrimoni industrial Català.
Aquest aerogenerador no té l’estructura cilíndrica de la majoria de parcs eòlics
actuals, sinó que està format per tres suports cilíndrics connectats amb barres
travesseres. Segueix conservant les tres pales i acobla un molinet de vent a cada
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
banda per orientar-se d’acord amb la direcció del vent i dos anemòmetres, un a 7
metres i un altre a 14 metres, per mesurar la velocitat del vent.
Ecotècnia va ser la primera empresa espanyola d’aerogeneradors que va néixer a
Catalunya. A la nostra comarca podem veure el salt en el temps de l’empresa
Ecotècnia: a Figuerola les primeres tecnologies 25 kW i a la serra de la Voltorera
16MW mitjançant 10 aerogeneradors de 1,6 MW cadascun. El futur sembla ser
que està amb aerogeneradors marins, aquest cop no serà a la comarca de l’Alt
Camp on s’escriurà la història però si ben a prop, davant de la costa tarragonina...
OBJECTIU A ACONSEGUIR
MATERIAL NECESSARI PER RELITZAR EL PROJECTE
Per desenvolupar el nostre projecte hem utilitzat en els elements estructurals fusta
per tenir un menor impacte ambiental. Sempre que ha estat possible s’ha utilitzat
material reciclat. Els components electrònics utilitzats són molt comuns i el seu
preu és molt baix. Els servomotors que és l’element que podria resultar més car
s’ha comprat per internet a l’empresa “Conrad” a un preu molt baix.
JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DEL PROJECTE
En la societat actual no només ens cal assegurar el subministrament de la
demanda creixent d’energia, sinó que cal utilitzar fonts d’energia que redueixin les
emissions actuals de CO2 per evitar el problema del canvi climàtic. Evidentment,
calen solucions a diferents nivells: estalvi energètic per una banda (“l’energia més
neta és aquella que no es consumeix”), i buscar una alternativa no contaminant
per als combustibles fòssils, una alternativa que sigui eficient i neta.
El nostre objectiu és conèixer l’evolució que ha realitzat la tecnologia eòlica i
les seves perspectives de futur, i poder valorar la importància de la recerca
per poder avançar cap als nous reptes que es presen ten. Abordant amb
autonomia i creativitat els problemes tecnològics t reballant de manera
ordenada i metòdica recopilant i seleccionant infor mació procedent de
diverses fonts, de forma que ens permeti construir els objectes desitjats.
Objectiu
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
L’energia eòlica marina té camp per avançar en un futur tal i com es pot veure en
diversos estudis de previsió existents (www.aeeolica.es).
Per salvar l’obstacle present en les costes del nostre país, on la plataforma marina
és molt estreta i les aigües són profundes a pocs quilòmetres de la costa, és
necessari l’avenç en la investigació de l’energia eòlica marina d’aigües profundes.
Així doncs, creiem que hi ha motius racionals que recomanen la recerca i la
inversió en aquesta font d’energia renovable.
INTEGRACIÓ DEL PROJECTE EN EL CURRÍCULUM ESCOLAR
El projecte desenvolupat està orientat a les competències que s’han d’assolir a 4t
d’ESO en l’apartat de tecnologia.
S’ha treballat l’energia eòlica dins el grup classe amb una metodologia basada en
el treball per projectes utilitzant elements del currículum de 4t d’ESO aplicats al
control de sistemes eòlics.
El material elaborat en un percentatge molt important s’ha realitzat en hores
lectives.
S’ha abordat amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de
forma ordenada i metòdica per estudiar el problema; recopilar i seleccionar
informació procedent de diferents fonts; elaborar la documentació pertinent;
concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguin el
problema estudiat, i avaluar-ne la idoneïtat.
CONTINGUTS:
Electrònica:
Electrònica analògica: descripció i anàlisi de sistemes electrònics per blocs:
entrada, sortida i procés. Components electrònics passius i actius més emprats.
Aplicacions en muntatges senzills.
Electrònica digital. Aplicació a problemes tecnològics bàsics.
Muntatges de circuits electrònics en mòduls autoconstruïts i en plaques
pretrepades.
Introducció als microcontroladors.
Generar maquetes per analitzar el comportament dels circuits electrònics.
Control i robòtica:
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
Percepció de l’entorn: sensors emprats habitualment. Aplicacions aplicats a
elements de mesura i a la tecnologia dels aerogeneradors, etc.
L’ordinador com a dispositiu de control: senyals analògics i digitals. Transmissió
de la informació per mitjà de senyals elèctrics.
Llenguatges de control de robots: programació. Realimentació del sistema.
Experimentació amb sistemes automàtics, sensors, actuadors i aplicació de la
realimentació en dispositius de control.
Disseny i construcció de maquetes de certa complexitat.
Ús de l’ordinador com a element de disseny, simulació, programació i control.
Hidràulica
Descripció i anàlisi dels sistemes hidràulics, els seus components i principis físics
de funcionament.
Disseny i simulació d’un circuit bàsic simulant el funcionament del control de pas
de pala d’un aerogenerador.
Tècniques d’expressió i comunicació
Disseny assistit per ordinador: dibuix en dues i tres dimensions.
Utilització de les eines informàtiques per elaborar documents tècnics.
Tecnologies de la comunicació
Aplicacions del GPS.
Grans xarxes de comunicació de dades sistema SCADA aplicat als
aerogeneradors.
Utilització de noves tecnologies de la comunicació en un entorn tecnològic.
Tecnologia i societat
La tecnologia dels aerogeneradors i el seu desenvolupament històric. Interrelació
entre la tecnologia, la societat i el medi ambient.
Ciència, tecnologia i societat. Anàlisi de l’evolució dels objectes tècnics en funció
dels factors següents: desenvolupament dels coneixements científics i
tecnològics, estructures socioeconòmiques i disponibilitat de diferents energies.
La normalització a la indústria.
Aprofitament de matèries primeres i recursos naturals. Adquisició d’hàbits que
potenciïn el desenvolupament sostenible.
Perspectives de futur.
Disseny i simulació d’un circuit bàsic simulant el funcionament del control de pas
de pala d’un aerogenerador.
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS SEGUIT
Una vegada vam tenir clar quin seria el tema del nostre projecte vam cercar
informació a través de diferents mitjans (internet, vídeos, revistes, articles de diari,
visites a parcs eòlics per poder parlar amb experts...) i la vam sintetitzar en forma
de power points.
Després vam començar a dissenyar les maquetes, en el disseny vam tenir en compte
diferents qüestions: que fossin didàctiques, fàcils de muntar, que es poguéssin
traslladar fàcilment (desmuntables) i que el material fos, sobretot, reciclat.
(ANNEX III/DISSENYS)
Per aplicar la tecnologia de flotació marina en un aerogenerador, vam anar a
buscar un exemplar d’aerogenerador senzill. Vam anar a Figuerola del Camp a
veure un dels aerogeneradors més antics de Catalunya. El vam estudiar i en vam
fer una maqueta a petita escala, d’una alçada aproximada d’1,4 metres. En
aquesta maqueta s’hi pot aplicar els possibles sistemes de flotació marina que
probablement s’utilitzin en els aerogeneradors flotants que es volen construir a la
costa de Tarragona.
Vam investigar aquest projecte de construcció d’un parc eòlic flotant a la costa de
Tarragona. L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya i altres entitats han
elaborat un projecte que permetrà construir el primer parc eòlic d’aerogeneradors
flotants a trenta quilòmetres de la costa de Tarragona. Estarà format per vuit
aerogeneradors.
Vam elaborar tres possibles sistemes de flotació: un en forma de tanc d’aire, un
altre en forma de trípode, amb tres tancs d’aire, i un últim que consta d’una ampla
base submergida. Vam construir uns aerogeneradors a petita escala, als quals
vam aplicar-hi els tres possibles sistemes de flotació. En aquests aerogeneradors
s’analitza quin serà el millor sistema de flotació basant-se paràmetres com en
l’estabilitat sense vent, l’estabilitat amb vent, la resistència als corrents, i d’altres
factors.
Més endavant, vam anar a visitar el parc eòlic de la Serra de la Voltorera. Allí vam
poder observar com és exactament la forma i l’estructura d’un aerogenerador
modern. Vam aplicar aquests coneixements per elaborar diversos models
d’aerogenerador.
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
Vam elaborar un model on es podia regular l’orientació de les pales per
aconseguir les revolucions per minut òptimes depenent del vent. Com més vent
fes, més tancat seria l’angle per reduir les revolucions per minut i evitar
sobrecarregar l’aerogenerador.
En aquest cas, les pales es regularien mitjançant servomotors. Vam elaborar la
maqueta d’una pala que es pot moure mitjançant un sistema hidràulic, utilitzant
xeringues.
També vam elaborar un model d’aerogenerador on les pales tenen la forma ideal
per girar amb el vent, fent-les molt més aerodinàmiques.
Per últim, vam elaborar una maqueta d’un parc eòlic de tres generadors, on els
tres serien controlats alhora per servomotors.
Per fer totes aquestes connexions, hem utilitzat xips de vuit potes PICAXE 08-M,
a més de servomotors i plaques electròniques. Hem treballat en mòduls de DM de
10 cm x 10 cm on es feien les connexions i que es complementen entre si per
completar el circuit.
L’objectiu final consisteix a elaborar un aerogenerador flotant que autoreguli la
inclinació de les tres pales, al mateix temps, depenent de la velocitat del vent. Les
tres pales tindrien un disseny aerodinàmic per deixar passar millor el vent. Com
més vent rebessin, més s’obriria l’angle de la pala per deixar passar més vent i no
sobrecarregar l’aerogenerador.
DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
Les principals dificultats han aparegut a l’hora de fer les connexions. Com que no
sabíem connectar un xip de PICAXE 08-M, ni les resistències necessàries, hem
hagut de fer unes classes bàsiques de connexió de circuits elèctrics amb
resistències i xips.
També hem tingut dificultats a l’hora de fer les programacions del PICAXE 08-M,
ja que no el coneixíem, ni sabíem la nomenclatura dels ports, ni sabíem quin tipus
de connexió hi anava en cada un.
En cas de dubtes o problemes que han sorgit hem anat a preguntar-li al professor
com podíem realitzar aquella cosa que no sabien realitzar, i el professor molt
amablement ens ha donat diverses possibilitats per poder-ho solucionar.
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
Hi havia dies que faltava poc per acabar de realitzar algun treball i alguns dels
membres d’aquest grup es quedava una estoneta més a classe per aconseguir
realitzar el treball.
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
1. INICIS DE L’ENERGIA EÒLICA
Catalunya va ser pionera en el desenvolupament de l’eòlica a Espanya. El 10 de
febrer de 1984 es va inaugurar el primer aerogenerador de Catalunya.
Aquest aerogenerador va ser dissenyat per l’empresa Ecotècnia (la mateixa que
va construir l’aerogenerador de Figuerola del Camp, que n’és un model força
similar), i es va construir a Vilopriu, al Baix Empordà. Constava de tres pales amb
12 metres de diàmetre de rotor i amb una potència nominal de 15 kW. En
comparació amb els actuals (com per exemple, el del Perelló, que produeix 3MW;
caldrien prop de 200 molins per aconseguir el mateix), aquest produïa molt poc.
L’aerogenerador Ecotècnia 12/30 propietat de
Josep Canela es troba ubicat a Figuerola del Camp
a la comarca de l’Alt Camp a les coordenades: N
41º 22.236’ E 001º 16.294’
Aquest aerogenerador va ser fruit de l’aposta de
Josep Canela per les energies renovables l’any
1988.
A partir de la informació facilitada pel Sr. Josep
Canela hem tractat les dades i s’han obtingut
diferents gràfiques que ens mostren el
funcionament real de la instal·lació des del 13
d’octubre del 1988 (dia en què va entrar en
funcionament l’aerogenerador) fins a finals de maig del 1989. Cal destacar que en
els diferents mesos de l’any la producció va variant ja que hi ha mesos més
ventosos que d’altres.
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
Parts de la góndola. Aquesta imatge s’ha realitzat en un programa d’edició de dibuix per ordinador a partir de les mides
preses sobre el terreny
Esquerra: mesurant la bancada; Dreta: prenent mides de l’spoiler (frenada d’emergència) part mòbil de la pala
Boixa
Acoblament pala
Caixa
Generador 2
Generador 1
Hèlixs laterals
d’orientació
Acoblament amb amortidor Disc de fre
Engranatges d’orientació
Bancada
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
Imatges generades amb un programa d’edició de dibuix per ordinador a partir de les mides disponibles i replica a escala.
2. CONTROL DE PAS EN UNA PALA D’AEROGENERADOR
Les pales poden girar des dels 2º (màxima captació de vent) fins als 86º (captació
de vent nul·la). L’angle de gir de cada pala és independent. Aquest control en
l’angle de gir es coneix en anglès amb el nom de “pitch control”.
Aerogenerador Alstom – ecotècnia 3MW Parc eòlic de la Collada (El Perelló)
Font: Catàleg Alstom ecotècnia ECO-74
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
A velocitats de vent baixes situarem les pales a angles baixos, per obtenir una
captació màxima. En canvi, quan el vent assoleix uns 13 m/s l’aerogenerador
produeix la màxima potència, i s’ha de controlar que no augmenti el nombre de
revolucions per sobre de les 19 rpm (Cas de l’ECO-74). Si se superen els 25 m/s
de vent s’ha d’aturar l’aerogenerador.
3. FORMA DE LA PALA D’AEROGENERADOR
A la part superior per la forma de la pala les línies de corrent d’aire estan més
juntes que per la part inferior, de manera que a la part superior la velocitat de l’aire
és més gran i la pressió menor, al ser major la pressió a la part inferior de l’ala, es
genera una força ascendent. És el que es coneix com efecte Bernoulli.
4. DIRECCIÓ I VELOCITAT DEL VENT
Per mesurar la velocitat s’han de col·locar torres de mesura equipades amb
anemòmetres i penells a diferents alçades.
Torre de mesura al parc eòlic de la Serra de la Voltorera a Cabra del Camp (Alt Camp).
L’estudi del vent permet millorar la potència a extreure de l’aerogenerador i
posicionar-los en la direcció més òptima.
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
Font: http://es.windfinder.com/windstats/windstatistic_boja_de_tarragona.htm
Font:http://www.renewablesmadeinspain.com/notici
a/pagid/200/titulo/Catalonia%20plans%20to%20buil
d%20an%20offshore%20wind%20%22test%20stati
on%22/
Font: el temps de TV3 a la web
Si no es controla correctament la velocitat del vent, un cop de vent fort pot trencar
una pala, tal i com va passar el 2 de novembre de 2008 a Forès (Conca de
Barberà).
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
5. PROJECTE ZÈFIR FASE 1. DISTRIBUCIÓ DELS AEROGENE RADORS
Per ubicar els aerogeneradors es té en compte que la distància entre els
aerogeneradors sigui entre dues i tres vegades el diàmetre del rotor per evitar
problemes entre ells.
Comparant entre tres tecnologies de la sèrie Ecotècnia, ECO-12 ECO-74 i ECO-
100 (ECOTÈCNIA - ALSTOM WIND) s’ha d’observar que: en un quilòmetre la
potència màxima que s’extreu com més gran sigui l’aerogenerador serà més gran.
Utilitzar aerogeneradors més grans comporta haver d’efectuar manteniment a
menys màquines i obtenir potències superiors.
En el cas de posar fileres al darrera d’aquests aerogeneradors aquestes
s’ubicarien a una distància de 10 vegades el diàmetre del rotor.
A la primera fase del projecte Zèfir s’ubicaran 4 aerogeneradors entre la zona de
Cambrils i L’Ametlla de Mar, amb una potència instal·lada de 10 a 20 MW, a una
distància de la costa de 3,5 km i a una profunditat d’uns 35 metres.
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
El tipus de suport i ancoratge que es pot utilitzar en aigües poc profundes seria:
Fonamentació per gravetat (Gravity foundations) Monopilots (Monopiles)
Trípodes (Tripods) (tercera pota amagada) Encavallades (Trusses or jacket)
Font: http://www.wind-energy-the-facts.org/hu/part-i-technology/chapter-5-offshore/wind-farm-design-offshore/offshore-
support-structures.html
El tipus de suport i ancoratge ve determinat per la profunditat d’aigua i pels costos
http://www.aeeolica.es/userfiles/file/reoltec2010/3-1-Antonio-
Jose-de-la-Torre_GAMESA.pdf
http://www.fundaciongasnatural.org/SiteCollectionDocuments
/Actividades/Seminarios/Santander%2016022010/1%20I%C
3%B1igo%20losada.pdf
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
6. PROJECTE ZÈFIR FASE 2.
A la primera fase del projecte Zèfir s’ubicaran 4 aerogeneradors entre la zona de
Cambrils i L’Ametlla de Mar, amb una potència instal·lada de 10 a 20 MW, a una
distància de la costa de 25 km i a una profunditat d’uns 100 metres. Mitjançant
aerogeneradors d’estructures flotants.
En l’actualitat hi ha un únic aerogenerador d’aquestes característiques al mar del
Nord a Noruega d’una potència de 2,3 MW. (març del 2011)
Font:http://www.gooddeal-hunting.com/blog/worlds-first-floating-wind-turbine-towed-to-sea/
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
6. PROJECTE ZÈFIR. CABLE FINS A L’ESTACIÓ TRANSFORM ADORA.
Estació transformadora de Vandellòs http://www.ree.es/transporte/mapa_red_transporte.asp
Al node de connexió a la xarxa es proposa Vandellòs per ser un punt estratègic a
la xarxa elèctrica.
En el cablejat elèctric cal tenir en compte l’impacte ambiental de la posidònia.
Mapa realitzat a partir de la web:
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits
%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Edu
cacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Suport%
20educatiu/Recursos%20educatius/Medi%20natur
al/Els%20prats%20submarins%20de%20posidonia
/documents/posidonia_geografia.pdf
Restes de posidònia en les platges properes
a Vandellòs.
Veure on hi ha posidònia (color verd)
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
DESCRIPCIÓ DEL GRUP DE TREBALL
Els autors del projecte són:
Pau Caixal Bordas, Jordi Ceperuelo Sánchez, Marc Figuerola Moreno, Eduard
Hernández Garcés, Marta Medina Palau, Joan Mestre Bové, Octavi Miró Serra,
Guillem Olivé Flavià, Josep Serra Moncunill, Josep Vadrí Calbet, Iris Valverde
Català, Arnau Vicente Peris, Jesús Vidal Hernández, Eduard Vidiella
Sancelestino, Andriy Yevdokymov, Mònica Barberà Batalla, Joel Brunet Cruz,
Mariana Dumitrescu, Jonathan Ferrer Vácaro, David Pando Meléndez, Gerard
Planas Granado, Òscar Ribas Caixal, Marc Sanmiguel Saavedra, Míriam Serrano
Cano, Marc Traguany Benedicto.
Curs: 4t ESO
Professor: Pere Compte Jové
tecnocompte@gmail.com
Centre Escolar: C/ Cor de Maria, 4
43800 Valls
Tel 977.601.172
cormaria@tinet.cat
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
CONCLUSIÓ
L’energia del vent és un recurs molt abundant. Per poder-lo aprofitar
correctament, cal aprofitar els avantatges climàtics de cada país per obtenir
energies renovables i minimitzar la utilització d’energies fòssils (reduint així els
problemes que comporten).
L’aerogenerador Ecotècnia 12/30 instal·lat a Figuerola del Camp és un dels
primers aerogeneradors que es van construir a Catalunya i es troba en un estat de
conservació excel·lent. Creiem que hauria de ser catalogat com una peça única
de gran vàlua dintre del patrimoni industrial català.
Per salvar l’obstacle present en les costes del nostre país, on la plataforma marina
és molt estreta i les aigües són profundes a pocs quilòmetres de la costa, és
necessari l’avenç en la investigació de l’energia eòlica marina d’aigües profundes.
Aquest projecte contribueix en l’estudi de l’energia eòlica marina introduint els
següents elements:
• Elaboració de maquetes per modelitzar les plataformes flotants.
• Aplicació de l’electrònica i la programació per a la modelització dels
moviments necessaris per al funcionament dels aerogeneradors.
• Anàlisi de l’aerodinàmica de les pales d’un aerogenerador utilitzant
la maqueta d’una secció de pala.
• Treball en equip.
PROJECTE ZÈFIR: A LA RECERCA DE L ’ENERGIA EÒLICA MARINA D’AIGÜES PROF UNDES.
BIBLIOGRAFIA
www.irec.cat/index.php/ca/arees-tecnologiques-i-de- recerca/energia-eolica-
marina Institut de recerca en energia de Catalunya
www.eoliccat.net/ Associació eòlica catalana
www.aeeolica.es Associació eòlica d’Espanya
www.ciemat.es Centro de Investigaciones energéticas, medioambientales y
tecnológicas
www.idae.es Instituto para la diversificación y ahorro de la Energía
www.ree.es Red eléctrica de España
www.wind-energy-the-facts.org/
www.renewablesmadeinspain.com/
www.fundaciongasnatural.org
http://es.windfinder.com/windstats/windstatistic_bo ja_de_tarragona.htm
Estudi eòlic de la boia de Tarragona
www.alstom.com/power/renewables/windpower/windturbi nes Empresa
dedicada al disseny i construcció d’aerogeneradors.
www.gamesa.es Empresa dedicada al disseny i construcció d’aerogeneradors.
Tots els documents paper i els documents informàtics que es troben referenciats
en l’annex III.
top related