projecte llotja
Post on 29-Mar-2016
233 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
MESTRE EDUCACIÓ INFANTIL
NOVES TECNOLOGIES APLICADES
A L’EDUCACIÓ
EL TREBALL PER PROJECTES:
LA LLOTJA DE SANT CARLES DE LA
RÀPITA
http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45549&ch=3
NOM ALUMNES: Andrea Polo Calás
Mireia Vila Montserrat
NOM DEL PROFESSOR: Cinta Espuny Vidal
CURS ACADÈMIC: 2010/2011
DATA: maig-juny del 2011
ÍNDEX
ÍNDEX
ÍNDEX
Pàg. 3
1. INTRODUCCIÓ Pàg. 5
2. CONTEXT TEÒRIC: EL TREBALL PER PROJECTES Pàg. 6
3. CONTEXTUALITZACIÓ DE L'ESCOLA Pàg. 9
4. TRIA DEL PROJECTE Pàg. 11
5. FASES D'ELABORACIÓ DEL PROJECTE Pàg. 12
5.1. Què sabem? Pàg. 16
5.2. Què volem saber? Pàg. 18
5.3. Com ho podem saber? Pàg. 19
5.4. Qui se n'ocuparà? Pàg. 20
5.5. Quan? Pàg. 23
6. GRAELLA DE PROGRAMACIÓ DE PROJECTE Pàg. 48
7. DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS Pàg. 52
1. ÍNTRODUCCIÓ
El treball per projectes és una metodologia la qual ens permet treballar unes
unitats temàtiques escollides pels alumnes o proposades per part del professorat
mitjançant una metodologia globalitzadora emmarcada en una teoria constructivista
de l'aprenentatge.
El treball per projectes té com a objectiu principal que els alumnes esdevinguin
competents tot potenciant l'autonomia de l'alumne, la cerca d'informació i facilitant
estratègies per resoldre els diferents problemes que es puguin donar al llarg del
desenvolupament d'aquest mètode. La finalitat d'aquesta metodologia de treball és,
bàsicament, ajudar als nostres alumnes a adquirir les competències bàsiques
d'aprendre a aprendre i ensenyar a pensar i comunicar.
Concretament, aquest document tracta sobre el projecte la llotja de peix de Sant
Carles de la Ràpita, adreçat a l'alumnat de P5 de l'etapa d'educació infantil.
Aquest projecte està dissenyat, bàsicament, per treballar l’entorn més proper dels
infants i que aquests es sentin identificats. En conseqüència, cal remarcar que totes
les activitats estan relacionades amb la llotja, el port, les barques, els peixos,...
Al llarg d'aquest document hi trobarem diferents apartats els quals serviran de
guia per conèixer com es desenvolupa el treball per projectes i com portarem a
terme aquest projecte en els alumnes en qüestió a qui va dirigit.
Tot seguit hi trobarem la programació pròpiament dita la qual ens permetrà, com
a docents, portar a terme aquest projecte tot disposant del material necessari per
desenvolupar i treballar la temàtica de la llotja i tot el que l'envolta amb els alumnes
de P5.
2. CONTEXT TEÒRIC: EL TREBALL PER PROJECTES
En el treball per projectes es dóna molta importància al coneixements previs
dels alumnes, que a partir d’aquests es creen els coneixements nous, tractant la
informació pertinent.
La funció dels projectes de treball és afavorir la creació d’estratègies d’organització
dels coneixements escolars en relació amb:
Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...
Tractar la informació: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la,
judicar-la...
Transmetre la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-
la, elaborar-la...
Avaluar els aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que
ignorem, com ho hem abordat...
En un projecte s’ha de definir una seqüència de moments o fases que guien el
seu desenvolupament. Aquesta seqüència no té perquè seguir sempre el mateix
ordre ni ocupar el mateix temps.
Depèn, en definitiva, de la motivació que generi el projecte, així com dels objectius
proposats i l’evolució i les característiques del grup classe.
Aquest tipus de metodologia, permet qualsevol tipus d’organització del grup-classe;
però cal tenir en compte la importància de la interacció (discussió, argumentació,
plantejament de qüestions, ...).
3. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCOLA
L’Escola d’Educació Infantil i Primària La Faula, és una escola de caràcter
públic, situada a la població de Sant Carles de la Ràpita, comarca del Montsià.
Aquesta ciutat té uns 15.583 habitants aproximadament.
Aquest centre educatiu es troba a la part nord-oest de la població, sent un edifici
de nova construcció tenint en compte que el volum d’habitants ha augmentat en els
últims anys i ha estat necessari per a la població.
L’Escola consta de dos línies amb
un total de 390 alumnes i 42 mestres.
Seguidament veurem quin recorregut
hi ha des del centre educatiu fins a la
llotja del peix, situada al port pesquer
de la població.
A continuació mostrarem un mapa en
el qual està localitzat el centre
educatiu amb una fletxa roja, i amb una de blava la llotja de peix.
http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl
4. TRIA DEL PROJECTE
La tria del projecte es desencadena a partir d’una conversa sobre el cap de
setmana, en la qual un nen explica que el divendres a la tarda va acompanyar al seu
pare mariner a la llotja del peix per vendre’l.
A partir d’aquí es crea una conversa sobre el que era la llotja, els familiars
mariners,...
La docent al veure l’interès que despertava en els nens aquell tema va optar per
proposar-los fer el projecte sobre aquell tema i els nen i nenes van acceptar.
A partir d’aquí es crea totes les activitats per al projecte.
5. FASES D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE
5.1. QUÈ SABEM?
Aquest tema i la descoberta ha estat sorprenent per a l’alumnat, ja que han vist
que és un element molt proper a ells i elles i que no sabem molt sobre aquest.
Podem dir que els ha motivat molt i que ràpidament han començat a qüestionar-
se molts aspectes sobre la llotja i tot l’entorn que l’envolta que els agradaria conèixer
o els desperta molt d’interès.
Com a mestres de P5 i per començar a encaminar el projecte que hem de
desenvolupar, volem partir dels coneixements previs dels alumnes.
Per tal de saber els coneixements previs dels infants, començarem amb una
conversa, que anirem enregistrant. Per saber tot allò que els infants ens van dient
sobre el que saben de la llotja de la població, a continuació mostrarem el diàleg que
va sorgir en la conversa d’extracció de coneixements previs:
Romeu: jo no sé que és la llotja.
Imrane: és un lloc a la vora de la mar!
Gemma: i que fan?
Laia: van els mariners que pesquen a les barques.
Núria: si que n’hi ha moltes de barques a la mar d’aquí del poble.
Mireia: el meu tiet té una barca gran per a anar a pescar.
Alex: si i agafen peixos per a menjar.
Gerard: si, jo menjo rap.
Arnau: Doncs, mon pare és mariner i porta musclos a casa.
Alan: si i llagostins que a mi m’agraden molt.
Júlia: a mi no m’agrada el peix!
Mariely: però com poden agafar tant de peix? Perquè hi ha peixos enormes amb
una punxa al nas!
Roger: Doncs en unes màquines de la barca!
Omar: es diuen xarxes!
Arnau: no! També en la canya de pescar se pesca. Jo pesco a la mar quan vaig
amb el iaio.
Aaron: jo no he anat mai a pesca.
Roger: jo no he anat a la llotja i vull anar.
A partir de la conversa duta entre tots els integrant de l’aula sobre la llotja i els
diferents elements, característiques,... que l’envolten, per part de les docents ens
hem adonat que els coneixements previs de que disposen els nostres infants són:
A la llotja van els mariners.
A la llotja els mariners porten peix.
Hi ha moltes barques al port de la població.
Les barques quan van a pescar utilitzen xarxes per fer-ho.
Mengen peix i saben quins són.
Reconeix diferents espècies marines.
Podem observar que a l’aula, el nivell que hi trobem relacionat en la coneixença
de la llotja, és un nivell intermig, ja que quasi tots els nens i nenes han sentit parla
d’ella.
Hem pogut veure que és un element molt proper als infants, ja que molts dels
familiars dels nens i nenes són mariners.
Es veu i es nota que els infants volen aprofundir amb el tem i conèixer un lloc
tant proper a ells i elles i tan important per a la seva població.
Per tant creiem bastant oportú iniciar i desenvolupar aquest projecte amb la
temàtica de la llotja, ja que farà que els nostres alumnes es motivin i cerquin
informació sobre el tema, el qual està al seu abast, intentant que tota la comunitat
educativa els ajudi a avançar en els seus sabers sobre el tema i tot el que l’envolta.
5.2. QUÈ VOLEM SABER?
Desprès de veure tot el que els infants saben sobre la llotja, començarem una
altra conversa preguntant-los que més els agradaria saber sobre aquesta.Durant la
conversa, a l’igual que hem fet amb el què sabem sobre el tema, enregistrarem tot
allò que volen saber per tal de començar a treballar amb ells.
Els temes que més han sorgit a la conversa són els següents i els quals
hauríem de treballar amb els infants.
- La llotja
- Les barques
- Els diferents tipus de peixos
- Diferents aliments de la mar
- Els mariners
A continuació esposarem la conversa sobre el que volem aprendre del tema del
projecte:
Maria: què es fa a la llotja?
Mireia: quins peixos pesquen els mariners?
Marwa: com pesquen els mariners?
Omar: Com són les barques?
Alan: a part de peix quines altres coses mengem que siguin del mar?
Romeu: quines coses utilitzen els pescadors?
A partir d’aquí es realitzaran totes les activitats d’ensenyament- aprenentatge
que durem a terme durant el desenvolupament del projecte, ja que volem que
s’adaptin com més millor, als aspectes que motiven als nens i nenes i també a allò
que encara no sabem o volen descobrir sobre la llotja.
Com a docents desenvolupem les activitats a partir de les peticions i interessos
dels petits per a que l’aprenentatge sigui constructiu, significatiu i motivi als infants al
llarg del projecte on el nen o nena entri en contacte amb el seu entorn, i que la
comunitat educativa ens ajudi per a fer-ho possible.
5.3. COM HO PODEM SABER?
Una vegada ja tenim enregistrat tot allò que els infants volen saber iniciarem una
altra petita conversa, on els preguntarem com podem saber tot això, i on pensen ells
que podem trobar informació per aprendre sobre aquest tema.
Seguidament, trobem l’enregistrament de les respostes dels infants sobre aquestes
qüestions:
Gemma: Als llibres.
Roger: A internet.
Ferran: Al meu pare que és mariner.
Laia: A la biblioteca.
Alan: Preguntant als pares, als iaios, als mariners...
Maria: Anem a la llotja a buscar informació.
Gerard: També podem buscar fer fotografies dels peixos que mengem.
Els infants cercaran informació de diferents fonts d’aprenentatge com són:
Llibres.
Internet.
A la llotja de peix.
Fotografies.
Preguntant als seus pares, iaios o persones del seu entorn més proper.
Preguntant directament als mariners.
Per informar a les famílies sobre el començament del projecte i per informar-los
també de la seva ajuda, i per tant, demanar-los la seva col·laboració, els docents
juntament amb els infants elaboraran una circular per a que estiguin informats. A
més també exposarem les pertinents circulars, autoritzacions,... a un apartat del bloc
igual que la circular per a que estigui a l’abast dels familiars.
5.4. QUI SE’N OCUPARÀ?
Per a que aquest projecte funcioni, les dos mestres del cicle de P5
s’encarregaran de la preparació, organització, coordinació... de les activitats, del
material, dels espais... que en cada cas necessitin, programant de manera grupal les
dos docents juntes.
Les tutores d’aquest cicle de P5 són: Mireia Vila, Andrea Polo, que com s’ha dit
abans, seran les qui prepararan, organitzaran i coordinaran les activitats per a
desenvolupar el projecte de manera conjunta, encara que adaptin les activitats al
seu horari establert i a les condicions de l’aula i les seves necessitats. A part també
realitzaran conjuntament el bloc sobre aquest projecte.
D’altra banda també, i ja que formen part de l’equip docent que imparteix classe
a P5, les mestra de reforç, la TEI i la vetlladora establerta a P5 A, tant com al mestra
de psicomotricitat d’educació infantil, també se’ls anirà informant sobre el
desenvolupament del projecte i les activitats que es van seguint. També se’ls
demanarà l’ajuda i la col·laboració per a que aquest projecte surti el millor possible i
els alumnes puguin aprendre de manera globalitzada i interdisciplinariament, ja que
les necessitarem per a moltes activitats que no es realitzaran dintre de l’aula.
Per altra banda, quan es faci alguna sortida o un esdeveniment fora del comú,
es farà una reunió amb tot l’equip docent establert a P5 per a coordinar-se i ajudar-
nos uns als altres per a que l’aprenentatge dels més petits sigui del tot significatiu i
de qualitat.
5.5. QUAN?
Aquest projecte conté unes vint activitats i el realitzarem durant el segon trimestre
del curs.
5.6. QUÈ HEM APRÈS?
Les docents observaran si l’aprenentatge dels infants va incrementat i també ho
avaluaran mitjançant activitats Jclic les quals es desenvoluparan a partir dels nous
coneixements adquirits a partir del projecte de la llotja.
6. GRAELLA DE PROGRAMACIÓ
TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE
LA LLOTJA DE SANT CARLES DE LA RÀPITA
Aquest projecte sobre la llotja de la Ràpita, va adreçat a l’alumnat de P5. El projecte està dissenyat per a que els nens s’identifiquen
amb la realitat del poble, les costums i el seu entorn més proper, el qual afecta tant a la cultura del poble com a la d’ells mateixos.
El projecte es va escollir a partir d’una conversa del cap de setmana a l’estoreta de l’aula, on un nen de l’aula explicava que el
divendres a la tarda, a la sortida de l’escola se’n va anar a acompanyar al seu pare, el qual és mariner, a vendre el peix a llotja de la
població.
A partir d’aquí, els nens i nenes van començar a fer preguntes sobre aquest tema i tot el que ho engloba. Per part de la mestra, va
veure molt profitós aquest tema i que interessava i motivava molt als seus alumnes, ja que molts familiars dels infants treballen a la mar.
Se’ls preguntà als nens i nenes si volien fer el projecte de la llotja i estudiar tot el que ho engloba, tant les barques, com les
instal·lacions de la llotja, el paper dels mariners, els peixos i els aliments que ells pesquen. Els infants van acceptar treballar-ho, i així
vam començar el projecte sobre la llotja de la població, en aquest cas la de Sant Carles de la Ràpita.
UNITAT DE PROGRAMACIÓ
NOM: PROJECTE DE LA
LLOTJA DE LA RÀPITA
Cicle: Educació Infantil
Nivell: P5
Curs: 2010/2011
Trimestre: 2n Trimestre
METODOLOGIA
Pel que fa a la metodologia emprada per al desenvolupament d’aquest projecte, aquest esdevé de caire constructivista ja que es
considera a l'alumne com a subjecte en el seu aprenentatge. Per tant, el docent esdevé l'encarregat d'orientar a l'alumne/a en la
construcció dels seus aprenentatges significatius els quals li permeten establir relacions entre les experiències i els coneixements previs i
els nous continguts d'ensenyament. Això s'aconseguirà afavorint una intensa activitat per part del l'infant i a través de l'observació
directa, de la manipulació i de l'experimentació. D'aquesta manera, també afavorim la iniciativa, l'interès, la motivació l l'espontaneïtat
dels alumnes.
D’altra banda, cal dir que serà molt important i necessària la participació de les famílies i de la comunitat educativa en la que
conviuen els alumnes per tal d’ajudar-los a cercar informació i explicar-la a la resta de companys i companyes.
Tot i això, cal dir que en alguns moments esdevindrà necessari que el/la docent realitzin algunes explicacions i orientacions sobre la
temàtica per tal que els alumnes puguin acabar de comprendre i interioritzar aquells conceptes que no acabin de quedar clars.
També dir que les noves tecnologies estaran presents en gran part de les activitats realitzades al projecte i per tant els docents
implicats hauran de tenir varies nocions sobre com aplicar aquestes tecnologies a l’educació, ja que entre tots hauran de rea litzar el bloc
pertinent al projecte del qual estem parlant.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Com ja sabem, cada nen o nena és un món diferent i per tant hem de individualitzar l’activitat per a cada alumne i adaptar-la segons
el grup-classe que tinguem.
Per atendre als alumnes de manera individual, començarem per observar-los i detectar les seves necessitats per adaptar les
activitats a ells, ja que el ritme és molt diferent d’uns als altres. També veurem quins són els seus punts forts per poder treballar amb ells
i com no, els seus punts dèbils per reforçar-los una mica més.
Quan parlem d’atenció a la diversitat, ens encaminem ha adaptar el màxim possible el treball o l’activitat a les possibilitats dels
alumnes i oferir ajuda quan faci falta, sempre intentant que s’esforcin i donin totes les seves possibilitats.
Fomentant la interacció entre iguals es desenvolupen les capacitats bàsiques per a educació infantil. Per altra banda també, els
grups cooperatius fa que no hi hagi rols entre els companys de l’aula, s’intercanviïn els conjunt de coneixements que posseeixen i que
col·laboren entre sí per a la construcció conjunta d’aquests coneixements. També veient que fan els altres, els nens i nenes amb algun
retard o necessitat educativa especial es guien per la imitació, tant en conceptes actitudinals com procedimentals, i això fa que treballi
igual que la resta d’alumnes de l’aula.
Per part de les docents se’ls dóna una confiança i seguretat a l’hora de realitzar el projecte fent que treballin cooperativament,
assegurant-nos que l’aprenentatge sigui per a tots els alumnes i potenciant la comunicació entre ells i l’intercanvi d’idees i coneixements.
Per a tots els casos, sempre mirem l’esforç que realitzen l’alumnat i no el treball final, ja que tot el procés que realitzen, la seva
actitud, entrega i motivació en vers el projecte planificat, tenen més pes que si el producte final els ha sortit bé o malament. Recordar
també que els donem molt de reforç positiu, alabant les seves accions correctes i pel que fa als seus punts més dèbils, intentem que
s’esforcin amb la nostra ajuda per superar-los. Finalment dir que els recolzarem molt durant aquest projecte ja que s’incorporen molt les
noves tecnologies i els nens han de tenir una referència per continuar treballant.
ÚS DE LES TAC
En aquest projecte les TAC tenen un paper rellevant, ja que la gran majoria de les activitats que realitzarem en farem ús d’aquestes
noves tecnologies, com ara, fer activitats de fitxa amb la PDI, activitats JClick, trencaclosques, gravacions, vídeos,... els quals els
realitzarem en programes tecnològics educatius com l’Audacity, l’ISSU, el Google Earth,...
El que volen aconseguir en aquest projecte es procurar que els nens i nenes de l’aula visquin l’experiència al màxim, vivint-ho en
primera persona, és a dir, que ells mateixos creïn el seu aprenentatge (aprenentatge constructiu) i que ells mateixos donin sentit a allò
que estan aprenent, relacionant-ho amb els seu dia a dia o en experiències que li sorgeixen al nen o nena.
A més el que pretenem és que els nostres alumnes coneguin i s’aproximin cada dia més a aquestes noves tecnologies i facin ús
d’elles, ja que estem en una societat tecnològica on gairebé tot està envoltat d’aquesta tecnologia i a part s’han d’anar fam iliaritzant per a
un futur proper.
D’altra banda, es crearà un bloc per tal que tant alumnes com família tingui constància del que es va realitzant durant el projecte i els
dos conjuntament puguin gaudir d’explorar les noves tecnologies que els deixem al seu abast mitjançant el bloc que es crearà.
TREBALL PER PROJECTES: EL PA
CONTINGUTS OBJECTIUS D’APRENENTATGE CAPACITATS* CRITERIS
D’AVALUACIÓ
DE
SC
OB
ER
TA
D’U
N M
AT
EIX
I D
EL
S A
LT
RE
S
Iniciativa per expressar
verbalment les experiències,
coneixements, sensacions i
observacions.
Plaer per interactuar en els
projectes compatits amb la
resta de membres de l’aula i
sentiment de pertànyer al grup.
Cura pel manteniment dels
materials i espais de l’aula.
Sentiment de confiança i
seguretat en els progressos
propis.
Descoberta de les pròpies
possibilitats manipulatives.
Desenvolupament de la
imaginació i la creativitat.
Escoltar amb interès en les
explicacions realitzades a l’aula.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 1. Està atent a
classe, seguint
el fil conductor.
X
X
Participar amb interès en les
converses establertes.
X X X
2. Participa en les
converses de
grup.
Valorar les aportacions de la resta
de companys i companyes.
X X
Manifestar les seves inquietuds,
interessos i emocions i acceptar
les dels altres.
X X X 3. Parla sobre el
que li interessa o
li agrada.
Compartir i respectar els materials
col·lectius.
X X X X
Col·laborar i ajudar a la resta del
grup per aconseguir un fi en comú.
X X X 4. Té una actitud
de col·laboració i
empatia.
Mostrar confiança i seguretat en
els progressos propis.
X
Identificació dels propis gustos i
interessos.
Capacitat de síntesi de tots els
coneixements obtinguts.
Desenvolupament de les
habilitats perceptives i
memorístiques.
Desenvolupament de la
psicomotricitat.
Descobrir les possibilitats
manipulatives pròpies.
X X 5. Mostra interès a
l’hora de
realitzar el
mural.
Sintetitzar la informació recollida.
X X 6. Sap identificar
els continguts
més rellevants
sobre la
temàtica.
Desenvolupar la destresa
psicomotriu mitjançant la gimcana.
X 7. Es mostra
participatiu en la
gimcana.
DE
SC
OB
ER
TA
DE
L’E
NT
OR
N
Reconeixement les
instal·lacions de la llotja.
Descoberta dels llocs més
propers a la llotja.
Curiositat i iniciativa per al
descoberta de l’entorn proper.
Sentiment de pertinença a la
pròpia població.
Reconeixement dels diferents
Conèixer les parts i funcions de la
llotja de peix.
X
8. Coneix les parts
i funcions de la
llotja de peix.
Identificar els diferents utensilis
requerits per a la pesca.
X
9. Identifica els
diferents
utensilis
requerits per a la
pesca.
Aprendre sobre el centre d’interès
mitjançant contes, llibres,
àlbums....
X X
10. Entén i aprèn
mitjançant la
lectura.
estris per a pescar.
Diferències entre els diferents
animals marins.
Reconeixement de les parts
d’una barca.
Identificar diverses espècies.
Mostrar interès a l’hora de
treballar amb espècies
estudiades.
Coneixement dels nusos
mariners.
Reconèixer el procés per realitzar
nusos mariners.
X X
11. Té interès a
l’hora de
realitzar els
nusos.
Diferenciar els diversos tipus de
peixos.
X 12. Diferencia els
diferents tipus de
peixos.
Reconèixer les espècies marines. X 13. Reconeix les
espècies
marines.
Mostrar interès pel taller científic. X 14. Ha seguit el
passos
correctament per
analitzar la
galera.
Mostrar interès pels elements de
l’entorn proper.
X 15. Té interès per
participar en la
sortida a la llotja.
CO
MU
NIC
AC
IÓ I
LL
EN
GU
AT
GE
S
Comprensió i escolta pels
contes, audiovisuals,
endevinalles i cançons com a
font d’aprenentatge.
Motivació a l’hora d’emprar
noves tecnologies.
Coneixement i utilització del
vocabulari nou que es va
introduint.
Desenvolupament de la
imaginació i de la creativitat.
Desenvolupament de la
lectoescriptura.
Coneixença de les diferents
tipologies textuals i la seva
utilitat.
Adquisició d’habilitats
comunicatives vers als altres.
Memorització i representació
de manifestacions orals: dita,
Afavorir el desenvolupament del
llenguatge i vocabulari pertinent al
centre d’interès treballat.
X
16. Coneix el
vocabulari
referent a la
llotja i el seu
significat.
Desenvolupar diverses habilitats
cognitives com l’observació, la
discriminació, l’atenció i la
concentració.
X
X
Escoltar atentament a les
explicacions i narracions relatades
a l’aula.
X X
Aprendre i reconèixer el vocabulari
propi del centre d’interès, tant oral
com escrit.
X X 17. Relaciona les
paraules
anomenades
amb el
llenguatge escrit.
Exercitar destreses manuals com
pintar, retallar, enganxar...
X X X
Comprendre els contes i
audiovisuals treballats a l'aula
X
Diferenciar les tipologies textuals i
adaptar-les al que es necessita:
entrevista.
X X X 18. Reconeix
l’estructura de
l’entrevista.
endevinalla, cançó.
Ús de les noves tecnologies
per aprendre.
Emprar diferents metodologies
per aprendre.
Aprendre endevinalles sobre el
centre d’interès.
X X X 19. Ha après
l’endevinalla
sobre el peix.
*
1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
6. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.
9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una
ACTIVITATS D'ENSENYAMENT- APRENETATGE I D'AVALUACIÓ
ORDRE SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS TEMPS TIPUS
D'AGRUPAMENT
MATERIAL
LLOC CRITERIS
D'AVALUACIÓ
AC
TIV
ITA
TS
INIC
IAL
S
Conversa sobre els
coneixements previs i sobre el
que volem saber
30 minuts
Gran grup
PDI Programa enregistrador
Aula
1,2,3
Fem un dibuix de la llotja 15- 20
minuts
Individual
Fulls Colors Llapis
Aula
3
AC
TIV
ITA
TS
DE
DE
SE
NV
OL
UP
AM
EN
T 1 Història de la llotja
20 minuts
Gran grup
PDI Fotos de la llotja
Aula
1,2,10
2 Ens visita un mariner 1 hora
Gran grup PDI. Preguntes de la entrevista. Audacity. Càmera de vídeo.
Aula
1,2,18
3 Visitem la llotja Tot el dia Gran grup Càmera de fotos Llotja de
peix i a
la Casa
del Mar
1,4,8,11,15
4 Treballem les parts de la barca
25 minuts
Individual
PDI Fitxa de l’alumne
Aula
17,16
5 Treballem lectoescriptura a
partir del nom de les barques
30 minuts Gran grup PDI Aula 17
6 Les espècies marines 30 minuts Gran grup
Individual
PDI Fitxa de l’alumne
Aula 13,17,16
7 Les parts de les espècies
marines
25 minuts
Durant 3
dies
Gran grup
Individual
PDI Fitxa alumne
Aula 16,17,13
8 Diferents tipus d’espècies de
peix, invertebrats i crustacis i
mol·luscos
50 minuts Gran grup
Individual
PDI. Jclick. Fitxa. Sopa de lletres
Aula 12,13,16,17
9 Endevinalla del peix
15 minuts
Gran grup
Individual
PDI. Endevinalla. Fitxa.
Aula
18
10 Taller de ciències 1 hora Gran grup Galeres. Pinces Gabinets de plàstic Safates Recipients
Aula o
aula de
ciències
14
11 El dibuix per a les diades de la
Ràpita
30 minuts
Gran grup/
Individual
PDI. Ordinador. ISSU. Folis. Colors.
Aula
12 Els utensilis de pesca 25 minuts Gran grup
Individual
PDI
Fitxa
Aula 9
13 La gimcana de la llotja
1 hora
Gran grup
Cistella Trencaclosques Peixos de plàstic o cartró Pintura i paper d’embalar Patinets Elements de psicomotricitat Mural de l’ase Culleres Ous bullits
Pati de
l’escola
i l’aula
de
psico-
motrici-
tat
4, 16
, 7
14 El mural del mar 1 hora Gran grup Paper continuo. Fulls. Colors. Fotos dels infants. Fotos de la sortida.
Aula 4,5
AC
TIV
ITA
TS
D’A
VA
LU
AC
IÓ
15 Per avaluar els continguts del projecte realitzarem tot un Jclic que contindrà tots els aprenentatges realitzats fins ara.
30 minuts En petit grup Activitat JClic Aula
top related