procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del...
Post on 26-Jun-2020
3 Views
Preview:
TRANSCRIPT
De l'Aula d'acollida a l'aula Ordinària: les transicions de l'alumnat estranger
Edifici MRA 1ª planta Campus UAB 08193 Bellaterra +34 93 586 88 14
Escola de polítiques socials i urbanes Urrutia, 17 08042 Barcelona +34 93 407 62 03
http://igop.uab.cat gr.igop@uab.cat
1
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental Vol 1. Informe final.
Institut de Govern i Polítiques Públiques
Bellaterra, juliol de 2015
Equip d’investigació: Sergi López Asensio Maria Villegas Rueda
Direcció / Coordinació: Josep Espluga Trenc
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
2
Informe final
Procés de reflexió col·lectiva sobre les
Deixalleries del Vallès Oriental
Part I: Objectius i Metodologia
Part II: Contextualització de les Deixalleries en el
marc de la gestió de residus
Part III: Síntesi de Resultats + Recomanacions
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
3
INDEX
Introducció 6
Primera Part: Objectius i metodologia 8
1. Objectius 8
2. Metodologia 8
3. Potencialitats i límits de la metodologia 12
4. Bibliografia 14
Segona Part: Contextualització de les deixalleries en el marc la gestió de residus 16
1. Marc normatiu de la gestió de residus 16
1.1. Legislació catalana 16
1.2. Legislació espanyola 19
1.3. Legislació europea 20
2. El model de gestió de residus a Catalunya 21
2.1. Algunes dades generals: residus municipals a Catalunya 24
3. Gestió dels residus al Vallès Oriental 28
3.1. Consorci per a la gestió dels residus del Vallès Oriental 28
3.2. Models de recollida comarcal 29
3.3. Instal·lacions i equipaments del Consorci 33
3.4. Deixalleries del Consorci 35
4. Gestió alternativa dels residus 41
5. Bibliografia 49
Tercera Part: Síntesi de Resultats 51
I. Funcions (percebudes) de les deixalleries 51
II. Obstacles al seu funcionament 54
1. Ubicació: Llunyania 54
2. Horaris 56
3. Beneficis i costos econòmics de les deixalleries (i de la gestió de residus) 58
4. L’accés dels petits empresaris i autònoms a la deixalleria 60
5. Diferents sistemes de descomptes 62
6. Duplicitat de serveis. 64
7. Residus especials 65
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
4
8. Manca d’informació sobre la gestió de residus 66
9. Conscienciar, davant la dificultat per a penalitzar 67
10. No retorn, ni possibilitat d’intercanvi 69
11. Robatoris i pràctiques irregulars 71
11.1 Robatoris continuats de materials molt concrets 71
11.2 Legislació laxa 72
11.3 Robatoris per necessitat o crim organitzat? 73
11.4 Persones que agafen els residus abans que l’usuari els porti a la
deixalleria
74
11.5 Problema ambiental dels residus que no es tracten correctament 75
11.6 Pagar per un servei que no es realitza i dificultats per a canviar de
model
76
12 Coordinació de les deixalleries 78
13 Conflictes entre personal i usuaris 79
III. Propostes de millora 80
1. Deixalleries per tipologia: deixalleries petites a l’entramat urbà, deixalleries
mitjans municipals i comarcals per a coordinar la gestió dels residus (centres
de tractament de residus).
80
1.1 Deixalleria com a punt de desballestament de voluminosos i
aprofitament de materials
82
2. Sobre la llunyania 83
3. Sobre els horaris 84
3.1. Deixalleries amb entrada automatitzada. 85
3.2. Zona d’acumulació de residus 85
4. Propostes per a la valorització de residus: Triar i visibilitzar els reutilitzables 86
4.1. Reutilització de residus 86
4.2. Deixalleries com a centre d’intercanvi 87
4.3. Moneda virtual 88
4.4. Deixalleries virtuals. 89
4.5. Les coses de valor ja no arriben a la deixalleria 90
4.6. Per que no pagar per un residu? 91
4.7. Botiga de segona mà dins les instal·lacions de la deixalleria 92
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
5
5. Sobre la duplicitat de serveis de recollida de residus 94
6. Evitar certs tipus de residus 94
7. Sobre l’accés als petits empresaris i autònoms 95
8. Evitar la duplicitat de serveis 97
9. Informació sobre la gestió de residus 98
10. Com transmetre informació i conscienciar a la població sobre la gestió de
residus?
100
10.1. Tallers 100
10.2. Activitats infantils i familiars d’educació ambiental 102
10.3. Promoció de fires i jornades temàtiques 102
10.4. Espais de creació artística vinculats a les deixalleries 103
10.5. Espai per “prendre un cafè” 106
10.6. Agents cívics 106
11. Sobre robatoris a les deixalleries 107
12. Establiment de convenis amb entitats del territori 110
12.1. Convenis amb Centres Especials de Treball 110
12.2. Convenis amb associacions d’artesans 111
12.3. Col·laboracions amb associacions 111
12.4. Col·laboracions amb escoles 112
12.5. Col·laboracions amb empreses 113
13. Conclusions i recomanacions (principis generals) 114
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
6
Introducció
Les deixalleries són instal·lacions orientades a la recepció selectiva de residus
especials en petites quantitats (pintures, dissolvents, bateries, etc.), de residus
voluminosos (mobles, electrodomèstics, etc.), vegetals, runes, i altres fraccions que
es poden recollir selectivament i aprofitar. Les deixalleries són una peça clau per a
assolir nivells més alts de recollida selectiva, i també fan una funció de suport al
servei municipal de recollida de residus. Les deixalleries estan obertes
habitualment durant un determinat horari, i compten amb una persona
encarregada de gestionar-la, informar l’usuari i garantir la correcta gestió dels
materials aportats.
El Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental disposa de 25 deixalleries
distribuïdes per tota la comarca (42 municipis), a més d’una deixalleria mòbil. Tot i
que són instal·lacions força útils, des del Consorci hi ha la percepció que el seu
potencial es podria ajustar més a les necessitats de la població i aprofitar més els
seus recursos.
Per aquest motiu, s’ha proposat dur a terme un procés de reflexió col·lectiva, de
caire consultiu, encaminat a fer aflorar idees i propostes que serveixin per a
optimitzar l’ús i funcionament de les deixalleries, així com valorar els seus
respectius pros i contres.
Amb aquesta finalitat s’ha generat un espai de reflexió, limitat en el temps, que
permeti a les persones participants confrontar els arguments propis i aliens, per
tal d’afavorir l’emergència de propostes de futur raonades i avaluades
col·lectivament. Aquest espai ha consistit en l’organització d’un ‘Grup de Debat’
que es va reunir tres vegades al llarg d’un període d’un mes, combinat amb
diferents tècniques de dinamització participativa per alimentar-lo d’informació i
dades sobre percepcions, experiències i expectatives de les pròpies persones
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
7
participants i també de fonts alienes (vegeu la metodologia en un apartat
posterior).
Prèviament a les reunions del grup, es va realitzar una breu recerca exploratòria
sobre les Deixalleries, que va servir com a punt de partida de les reflexions de
grup. Amb aquest motiu es van entrevistar 5 persones expertes.
El present document està compost per 3 grans apartats:
1) Un apartat metodològic, en el que s’exposen els objectius i la metodologia
utilitzada, una explicació de com llegir els resultats obtinguts, així com una
descripció de totes les tasques que s’han dut a terme (a l’Annex).
2) Un apartat de contextualització de les deixalleries en l’actual model de gestió de
residus, així com algunes propostes alternatives (obtingudes a través de les
entrevistes a experts).
3) Un apartat de síntesi de resultats, que es presenten dividits en dues grans parts: la
part de diagnosi (avantatges i inconvenients percebuts en l’actual sistema de
deixalleries), i la part de propostes (tal com han sorgit de les reflexions del grup de
debat). Com a conclusió es fa una darrera síntesi de les principals línies de futur
que s’extreuen de les propostes generades al grup de debat.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
8
Primera Part
Objectius i metodología
1. OBJECTIUS
Els principals interrogants a respondre amb el present estudi serien els següents:
- Quines funcions compleixen i/o haurien de complir les deixalleries actualment?
- Amb quins obstacles es troben per a complir amb aquelles funcions?
- Quines propostes es podrien impulsar per a salvar aquells obstacles i millorar el
funcionament de les deixalleries?
2. METODOLOGIA
Per a la realització del present informe i per a la realització del procés de reflexió
col·lectiva s’han utilitzat dades secundàries i dades primàries. Les dades secundàries han
estat recollides per mitjà de recerca bibliogràfica i recerca de dades estadístiques. En
canvi, les dades primàries han estat elaborades a partir de tècniques qualitatives i
tècniques participatives, per mitja d’entrevistes i grups de debat.
A continuació es presenten les diferents fases del procés i es detalla quina és la
metodologia emprada en cada fase.
Fase 1: Descripció de l’escenari
El procés comença amb una fase exploratòria per a descriure l’escenari. Això ha requerit
dues tasques principals:
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
9
1. Informe del nombre i tipus de deixalleries existents al Vallès Oriental, per a
conèixer el tipus de gestió i funcionament, proporció de residus gestionats,
provinença i destinació, etc.
2. Cerca exploratòria sobre com estan organitzades les deixalleries en altres
territoris (Catalunya, Espanya, Europa, etc.), per tal d’esbrinar quins diferents
models hi ha en funcionament.
La metodologia emprada en aquesta fase ha estat anàlisi documental, de dades
secundàries i entrevistes exploratòries a persones clau (personal del Consorci, l’expert en
la matèria Xavier Gabarrell (ICTA-UAB), educadors ambientals de l’entitat ‘Espai
Ambiental’ i una membre del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA).
Fase 2: Procés de reflexió
A partir de les dades obtingudes en la fase 1, es planifica un procés de reflexió col·lectiva
sobre els usos actuals i potencials de les deixalleries. Aquest procés requereix organitzar
un ‘Grup de Debat’ amb la participació d’almenys 3 tipus de persones:
- Treballadors de deixalleries
- Tècnics d’ajuntaments
- Persones del territori alienes al sector (d’associacions locals, ONG’s, veïns,
comerciants, o altres col·lectius que estiguin fent activitats al territori).
Es constitueix un ‘Grup de Debat’ de 12 persones amb representants de cada tipologia (3
tècnics d’ajuntament i 1 tècnic de l’Agència Catalana de Residus, 2 treballadores de
deixalleries, 5 persones del territori alinees al sector i 1 persona del territori treballadora
en el sector de gestió de residus).
El procediment inclou tres tipus d’activitats:
- Reunions de grup
- Diaris o entrevistes breus
- Sessions de retorn al Consorci
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
10
a) Reunions de grup
S’han realitzat 3 reunions del Grup de Debat, una cada 15 dies, d’acord amb la següent
seqüència:
Primera reunió del grup de debat :
Data: 04-05-2015
Objectiu: Identificar els factors que defineixen el moment actual de les Deixalleries,
amb la finalitat de fer un diagnòstic col·lectiu.
Metodologia: Es passa un breu qüestionari als participants per obtenir l'opinió
individual i anònima sobre qüestions bàsiques.
A continuació, es distribueix un breu document il·lustratiu de l'escenari en què es
troben les Deixalleries (a partir de la informació obtinguda en la Fase 1), objecte de
debat (amb moderador).
Posteriorment es fa un exercici de síntesi i agrupació d'idees ('oval map' o mapa
d'idees, amb post-it), centrat al voltant dels avantatges i inconvenients de les
Deixalleries (del seu funcionament, organització, etc.) i de possibles funcions
alternatives.
Segona reunió del 'Grup de Debat':
Data: 18-05-2015
Objectiu: Completar i consolidar el diagnòstic apuntat a la sessió anterior i fer
emergir noves propostes de futur.
Metodologia: Es presenta al grup de manera gràfica els principals factors i reptes
identificats en la sessió 1, tant del qüestionari individual com del debat col·lectiu i
dels diaris realitzats, per debatre la seva pertinència, identificar les seves
dimensions i deduir les implicacions que poden tenir.
En el debat (amb moderador) es procura fer emergir propostes per afrontar els
diferents reptes identificats.
Posteriorment es fa un recull d'idees (exercici amb post-it) sobre accions de futur
reals i ideals de millora de les deixalleries.
Tercera reunió del 'Grup de Debat':
Data: 01-06-2015
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
11
Objectius: Concretar les diferents propostes de futur per a les deixalleries,
prioritzar-les i identificar-ne els seus punts forts i febles.
Metodologia: Es presenta de manera sintètica i ordenada la informació recollida en
totes les sessions anteriors, incloent les percepcions transmeses pels participants
al llarg del procés (diaris) i els arguments expressats pel grup, i pels responsables
del Consorci de residus en la primera reunió de retorn (o feedback).
Es realitza un debat amb la intenció de valorar els pros i contres de les diferents
propostes emergides. Aquest debat es dinamitza mitjançant un exercici
d'assignació de recursos que permeti aflorar els arguments per prioritzar les
diferents propostes.
Finalment es passa un qüestionari d'avaluació del procés de reflexió en el seu
conjunt.
b) Realització de diaris – entrevistes breus
Durant la setmana immediatament posterior a la primera i a la segona reunió del Grup de
Debat es demana a les persones participants que facin una reflexió diària sobre la
problemàtica plantejada. Aquesta reflexió es realitza per telèfon, convenientment
anonimitzades, i posteriorment se sotmeten a debat en la següent reunió del grup.
c) Sessions de retorn al Consorci
La metodologia proposada exigeix una mínima disponibilitat del Consorci per a donar
feedback a les dades que es van generant. Això implica poder disposar d’un grup de 2
persones del Consorci amb qui poder discutir la informació generada, almenys en 3
moments temporals:
1. En el moment inicial del procés, en forma d’entrevista exploratòria per a la FASE
2. En el moment intermedi: entre la segona i la tercera reunió del Grup de Debat,
per tal de conèixer la informació recollida fins aleshores i introduir noves
preguntes o aclariments per a la darrera reunió.
3. En el moment final del procés, just abans del lliurament de l’informe, per tal
d’ajustar el format d’aquest a les expectatives i necessitats del Consorci.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
12
3. Potencialitat i límits de la metodologia emprada
La metodologia utilitzada es basa en l’anomenat mètode STAVE (Systematic Tool for
Behavioural Assumption, Validation and Exploration) que, entre altres coses, pretén servir
per a disminuir o cobrir el gap entre el que la gent diu i el que fa en termes ambientals i de
sostenibilitat (Horlick-Jones y Prades, 2014; Prades et al. 2015).1 El mètode STAVE es basa
en implementar un procés d'investigació amb grups deliberatius ciutadans, amb l'objectiu
d'investigar els seus processos d'aprenentatge i raonaments pràctics; amb una mena de
mini-exercici de participació ciutadana, que inclou eines com mètodes d'estructuració de
problemes (Rosenhead i Mingers, 2001), espais d'aprenentatge col·laboratiu (Horlick-
Jones, 2008), o diaris (Alaszewski, 2006; Zimmerman i Wieder , 1977). El mètode permet
avaluar polítiques ambientals o de sostenibilitat ja existents, però també explorar les
percepcions públiques sobre diferents situacions i tipus de mesures polítiques encara no
existents (propostes). En el present cas, el mètode STAVE s’ha utilitzat per a explorar les
percepcions, experiències i expectatives d’una mostra de persones sobre la funció de les
deixalleries, per tal d’explorar diferents propostes per a la seva millora.
En el mètode STAVE la deliberació de grup està basada en una modalitat híbrida del ‘grup
de discussió’, combinada estratègicament amb una sèrie d'eines (tool kit) dissenyades per
promoure una reflexió iterativa sobre diferents tipus de discursos generats per les
persones participants. Els components del mètode inclouen l'ús de mapes d'idees (oval
maps) que permeten la representació visual de les idees del grup, alhora que proporcionen
un registre acumulatiu i flexible de les discussions; un conjunt de materials d'estímul que
inclou notícies simulades i vinyetes; un exercici d'assignació de recursos que permet
prioritzar les idees i propostes sorgides en el grup; així com una sèrie de qüestionaris
breus per provocar la identificació personal amb diferents aspectes relacionats amb la
sostenibilitat. Es preveu a més activitats fora del grup, com una sèrie de diaris personals
dissenyats per vincular les pràctiques quotidianes amb les converses grupals.
1 Aquest mètode s'ha desenvolupat en el marc del projecte europeu PACHELBEL (Policy
Addressing Climate Change and Learning about Consumer Behaviour and Everyday Life) (FP7, 2010-2012. Grant Agreement 244.024) (www.pachelbel.eu) i ha estat provat en 6 països europeus (Alemanya, Espanya, França, el Regne Unit, Romania i Suècia). Els temes analitzats van variar a cada país, en funció de les necessitats de les administracions públiques col·laboradores, i van ser el consum domèstic d'energia, la mobilitat, l'ús de xarxes elèctriques i comptadors intel·ligents, la presa de decisions per a l'aïllament tèrmic d'edificis i per al recanvi d'electrodomèstics. El projecte encarregat pel Consorci de Residus del Vallès Oriental ens permet testar el seu funcionament amb la percepció de la gestió de residus.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
13
Mitjançant aquesta aproximació metodològica es pretén generar discussions de les que
puguin emergir discursos i visibilitzar pràctiques i acords socialment compartits per les
persones participants. Els breus qüestionaris, administrats al principi i al final del procés,
tenen la funció de provocar un contrast entre les opinions individuals i les evidències
recollides al llarg del mateix, promovent una confrontació periòdica i reflexiva de les
persones amb les seves pròpies argumentacions, en un procés iteratiu que permet
dibuixar ponts entre el que diuen que pensen i el que (diuen que) fan en la seva vida
quotidiana pel que fa a la sostenibilitat.
Els resultats mostren un ventall de percepcions que són, probablement, les més presents
entre la població a la que pertany les persones participants. Totes les idees generades són
analitzades i objecte de reflexió per part de les mateixes persones participants durant
diverses vegades al llarg d’un mes, amb la qual cosa es pot assolir un important grau de
fiabilitat respecte la seva importància per aquelles persones.
Evidentment, hi pot haver altres temes i altres propostes relacionades amb les deixalleries
que no han sorgit en les reflexions del Grup de Debat aquí implementat, però no és
probable que siguin gaires i només s’hi podria accedir ampliant la mostra a un altre grup
de persones que ara no hagin estat representades al Grup. La composició del Grup ha estat
prou completa per a que no hi hagi gaires coses que hagin quedat a fora. No obstant això, si
hi hagués recursos per a fer més grups amb altres tipus de persones segurament es
podrien trobar més dimensions als temes i propostes que han sorgit aquí.
Els resultats del grup són una col·lecció articulada de percepcions, opinions i reflexions de
les persones participants. És a dir, no són dades objectives sinó acords col·lectius sobre
com se suposa que són les coses (el funcionament de les deixalleries) i com suposen que
podrien ser (propostes de millora). La verificació i cerca d’evidències d’aquestes opinions i
reflexions col·lectives requeriria d’una investigació posterior que ja no és objecte del
present estudi. Els resultats que aquí s’ofereixen han de servir sobretot per a pensar
formes de millorar la gestió i models alternatius a la situació actual. Una altra cosa és la
seva aplicació pràctica, que requeriria en cada cas de la verificació de la seva factibilitat
amb dades més objectives.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
14
4. Bibliografia
Alaszewski, Andy (2006). Using Diaries for Social Research, London, Sage.
Espluga, Josep; Prades, Ana.; Boso, Alex. (2012) “Estratègies de comunicació del risc i
modificació de pautes de comportament. Més enllà del model del déficit”,
Periodística, núm. 14, pp. 25-43.
Horlick-Jones, Tom (2005) “Informal logics of risk: contingency and modes of practical
reasoning”, Journal of risk research, núm. 8, vol. 3, pp. 253–272.
Horlick-Jones, Tom (2008) “Risk, praxis and everyday life’. Comunicación presentada al
workshop “The Everyday Management of Risk”, First ISA Congress, Barcelona, 5-8
septiembre.
Horlick-Jones, T.; Prades, A. (2014) “Translating between social worlds of policy and
everyday life: the development of a group-based method to support policy-making
by exploring behavioural aspects of sustainable consumption”. Public
Understanding of Science, Published online before print April 14, 2014, doi:
10.1177/0963662514525556
Horlick-Jones, Tom; Rosenhead, Jonathan (2002) “Investigating risk, organisations and
decision support through action research”, Risk Management, núm. 4, vol. 4, pp. 45-
63.
Horlick-Jones, Tom; Rosenhead, Jonathan (2007) “The uses of observation: combining
problem structuring methods and ethnography”, Journal of Operational Research
Society, núm. 58, pp. 588-601.
Horlick-Jones, Tom, Walls, John, Kitzinger, Jenny (2007) “Bricolage in action: learning
about, making sense of, and discussing issues about genetically modified crops and
food”, Health, risk & society, núm. 9, vol. 1, pp. 83–103.
Prades, A.; Holick-Jones, T.; Barnett, J.; Constantin, M.; Enander, A.; Espluga, J.; Konrad, W.;
Poumadère, M.; Rosenhead, J. (2015) “PACHELBEL/STAVE: Shining a light on
citizens’ everyday environment-related behaviours”. En: A. Martinuzzi and M.
Sedlacko (eds.) Knowledge Brokerage for a Sustainable Europe. Innovative tools for
enhancing the connectivity of research and policy making on sustainable
development issues. Sheffield (UK): Greenleaf.
Rosenhead Jonathan; Mingers, John (eds.) (2001) Rational Analysis for a Problematic
World Revisited: problem structured methods for complexity, uncertainty and
conflict, Chichester (UK), Wiley.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
15
Zimmerman, D. H., & Wieder, D. L. (1977) “The diary interview method”, Urban Life, 4 (5):
479-499.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
16
Segona Part
Contextualització de les deixalleries en el marc la gestió de residus
1. MARC NORMATIU DE LA GESTIÓ DE RESIDUS
1.1. LEGISLACIÓ CATALANA
La legislació Catalana entorn a la regulació dels residus estableix a la Llei 1/2009 el
concepte de deixalleria com un «centre de recepció i emmagatzematge, selectius,
de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliaria»2.
D’acord amb l’article 52 d’aquesta mateixa llei, «els municipis de més de 5.000
habitants de dret, independentment o associadament, i, si s'escau, els consells
comarcals i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus
han d'establir el servei de deixalleria mitjançant la instal·lació de la planta o les
plantes necessàries per a la recollida dels residus explicitats en aquesta llei»3.
Els objectius sobre la gestió de residus i les línies estratègiques a seguir queden
plasmades al Programa de Gestió de Residus de Catalunya (PROGEMIC). La darrera
edició del programa pretén avançar cap a una gestió dels residus més sostenible,
abandonant la gestió de residus més tradicional i incorporant una nova lògica
d’actuació, anomenada en el mateix pla com a “jerarquia d’actuació”. Les
estratègies plantejades sorgeixen a partir de la confluència dels criteris marcats
2http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/valoritzacio_reciclatge/instal_lacions_de_gestio/deixaller
ies/marc_legal/ 3http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/valoritzacio_reciclatge/instal_lacions_de_gestio/deixaller
ies/marc_legal/
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
17
per la normativa europea i per aquesta nova lògica, que té com a base tres
elements: la persona (o ciutadania), la gestió (organització i logística) i la
infraestructura.
El PROGEMIC és un dels instruments principals de planificació de la gestió de
residus a nivell català, juntament amb el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures
de Residus Municipals.
El PROGREMIC també recull el diferents models de deixalleria que poden coexistir
en el territori: deixalleria fixa tipus A, B, C, bàsica, mòbil, minideixalleria. La
diferencia entre els tipus radica en la mida, les instal·lacions i els seus clients
potencials, sent la bàsica la més petita i la C la més gran4.
Així doncs, durant els darrers anys s’ha desenvolupat una extensa xarxa de
deixalleries a Catalunya, on la coexistència de diferents models de deixalleria ha
permès que cada municipi s’hagi pogut adaptar al model que millor s’adeqüi a les
seves necessitats5.
Com es pot veure en les següents taules, les deixalleries predominants són les de
tipus A i B, és a dir, les que engloben entre 5.000 i 70.000 habitants potencials per
la deixalleria. Pel que fa a les deixalleries projectades entre els anys 2007 i 2012
predominen les més petites, és a dir, les de tipus bàsic. El nombre total de
deixalleries a Catalunya és de 420.
4
http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/Ambits%20dactuacio/Valoritzacio%20_%20Reciclatge/
Instal
_lacions%20de%20gestio/Deixalleries/norma.pdf
5 http://www.progremic.cat/index.php/ca/2011-10-27-11-16-
58?page=shop.product_details&flypage=fl ypage.tpl&product_id=67&category_id=1
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
18
Taula 1. Deixalleries en servei, construcció i/o tràmit existents al territori
català, 2012.
Tipus de deixalleries Nombre
Deixalleries del tipus bàsic 20
Deixalleries del tipus A 86
Deixalleries del tipus B 88
Deixalleries del tipus C 10
Deixalleries del tipus mini 18
Deixalleries mòbils 33
Total 255
Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del PROGREMIC
Taula 2. Deixalleries a fer a Catalunya en el període 2007-2012.
Tipus de deixalleries Nombre
Deixalleries del tipus bàsic 69
Deixalleries del tipus A 12
Deixalleries del tipus B 4
Deixalleries del tipus C 0
Deixalleries del tipus mini 39
Deixalleries mòbils 41
Total 165
Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del PROGREMIC
Per altre banda, és difícil parlar de models de gestió de residus concrets. Algunes
classificacions parlen de cinc o sis models diferenciats però la realitat és que hi ha
una combinació quasi infinita que fa molt difícil parlar de models de gestió tancats.
Això és així perquè el models de gestió de residus es poden classificar a través de
diferents criteris com per exemple, pel lloc i la tipologia del contenidor; pel tipus
de càrrega que realitza el vehicle de recollida; pel numero de fraccions que es
recullen; pel numero de recollides, etc. Així doncs, totes aquestes variables es
poden combinar i fa que la llista de models de gestió sigui molt extensa.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
19
Això no es redueix únicament a la gestió de residus, sinó també a les diferents
tipologies de deixalleries. Aquestes es poden classificar per la mida però també pel
tipus de funció que realitzen, és a dir, si funcionen com a centres de recepció i
transferència, com a classificadores o amb d’altres funcions.
1.2. LEGISLACIÓ ESPANYOLA
En el cas de la resta d’Espanya la prevenció de generació de residus es treballa amb
el Programa Estatal de Prevención de Resiudos, en el cas actual vàlid del 2014 fins al
2020. Aquest programa ve elaborat a partir d’una directiva europea que obliga a
tots els estats membres a aprovar plans de prevenció de residus amb l’objectiu de
desvincular del creixement econòmic l’increment de la generació de residus.
Aquest programa vol avançar cap al compliment de l’objectiu de reducció dels
residus generats al 2020 fins al 10% respecte al pes dels residus generats l’any
2010. Comença amb una descripció de la situació actual de la prevenció a Espanya,
realitza un anàlisi de les mesures de prevenció existents i en valora la seva eficàcia.
A partir d’aquí identifica una sèrie de línies estratègiques en les que es proposen
les mesures de prevenció que s’han demostrat més efectives en cada una de les
àrees. A més, el programa preveu una avaluació biennal dels resultats mitjançant
una sèrie d’indicadors6.
Pel que fa a la gestió de residus es regeix pel Plan Nacional Integrado de Residuos
(PNIR). Aquest pla vol consolidar una gestió que integri de manera efectiva els
principis rectors que regeixen la política europea de residus i que aconsegueixi
canviar significativament la gestió de residus a Espanya. L’escenari més previsible
és que en algunes comunitats autònomes s’aconsegueixin objectius més
ambiciosos que en d’altres ja que s’han de tenir en compte les diferencies en la
6 http://www.magrama.gob.es/ca/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/prevencion-y-gestion-
residuos/
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
20
situació actual de la gestió dels diferents tipus de residus, les modalitats de gestió
existents i les característiques territorials de les diferents comunitats autònomes.
Els principis que proposa el PNIR són molt semblants als que proposa el
PROGREMIC en el cas de Catalunya, des de promoure la correcta gestió del conjunt
dels residus i la seva reducció fins a disposar d’equipaments i estructures
suficients per garantir que els residus es gestionen correctament.
Un dels punts més importants a destacar és l’objectiu de la reducció de residus que
acaben als abocadors, ja que això genera un impacte ambiental important, com ara
l’emissió de gasos, la brutícia o l’impacte paisatgístic. Així doncs, es vol augmentar
el nombre de residus urbans d’origen domiciliari que van destinats a tractaments
de reciclatge, ja sigui directe, per degradació aeròbica, degradació anaeròbica o a
tractaments d’oxidació7.
Com s’ha vist en el cas de Catalunya, no només l’Estat té la competència per
elaborar i aprovar plans estratègics sobre gestió de residus, sinó que les
comunitats autònomes en poden aprovar en funció de les seves pròpies polítiques i
prioritats. A l’annex d’aquest informe es detallen quins plans i lleis han aprovat les
diferents comunitats autònomes.
1.3. LEGISLACIÓ EUROPEA
En el cas de la Unió Europea i els seus estats membres la gestió de residus es regeix
per la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 19 de
novembre de 20088. Aquesta Directiva estableix un marc jurídic pel tractament
dels residus a la Unió Europea amb l'objectiu de protegir el medi ambient i la salut
humana mitjançant la prevenció dels efectes nocius que suposa la producció i
gestió de residus. Aquesta Directiva pretén controlar tot el cicle dels residus, des
7 BOE, Jueves 26 de febrero de 2009, núm. 49, p.19967
8 http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?qid=1431770977166&uri=URISERV:ev0010
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
21
de la seva producció fins a la seva eliminació, centrant-se en la valorització i el
reciclatge.
Amb aquest objectiu, els Estats membres han de tractar els residus seguint la
següent jerarquia de prioritats:
- Prevenció
- Preparació per la reutilització
- Reciclatge
- Un altre tipus de valorització, per exemple, la energètica
- Eliminació
Per aconseguir-ho, les autoritats competents hauran d’establir un o varis plans de
gestió de residus, de manera que cobreixin tot el territori de l’Estat membre
corresponent. Aquests plans hauran d’incloure, entre altres coses, el tipus, la
quantitat i la font dels residus, els sistemes existents de recollida i els criteris
d’emplaçament.
2. MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA
Segons el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient un model de gestió
de residus es conforma a partir de les diferents fraccions de residus recollides de
forma separada, de la combinació de sistemes de recollida i dels tractaments
posteriors, que han d’estar d’acord amb les fraccions garantint l’aplicació del
principi de jerarquia. Prèviament cal prioritzar les activitats de prevenció que
també formen part del cicle de gestió dels residus.
El model de Gestió de residus a Catalunya queda recollit en el PROGEMIC. L’última
revisió del programa, presentat per l’Agència de Residus de Catalunya, del
departament de Medi Ambient i Habitat de la Generalitat de Catalunya, recull un
nou model de gestió de residus municipals.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
22
Aquest nou model es basa en «enfortir i estendre les recollides selectives al
conjunt de Catalunya i tractar el 100% de les fraccions de residus, inclosa la fracció
Resta9, prioritzant la valorització material i reduint i/o estabilitzant el rebuig
destinat a disposició final»; com també racionalitzant la planificació de les
instal·lacions de tractament i disposició final, de manera que es redueixi el
desplaçament del residus i es reordenin els existents fluxos dels mateixos. Es busca
l’autosuficiència dels territoris.
Les principals bases del model de gestió de residus municipals passen per10:
Accions per potenciar el consum sostenible i la reducció de la generació de residus.
Mesures de prevenció, on un dels camps a actuar serà el dels envasos i el seu
residu, les bosses de plàstic d’un sol ús i el paper.
Implantar la recollida selectiva de la fracció orgànica continguda en els residus
municipals (FORM) en el conjunt del territori de Catalunya, i tractar-la per obtenir
compost de qualitat.
Incrementar l’eficiència en la recollida selectiva i valorització de les fraccions
orgànica, envasos lleugers, paper/cartró, vidre i altres.
Tractar la fracció Resta mitjançant processos de triatge, mecànics i biològics per a
reduir i estabilitzar el rebuig final i obtenir, quan sigui possible, el màxim
aprofitament i valorització de les fraccions segregades, com a pas previ a la
disposició final d’un rebuig més inertitzat i/o estabilitzat.
Racionalitzar la planificació de les instal·lacions de tractament i disposició final,
amb l’objectiu de reduir el desplaçament dels residus i reordenar els fluxos actuals.
En el Programa de Gestió de Residus de Catalunya es planteja també que cal
complementar aquest nou model amb polítiques en el camp de la comunicació, la
sensibilització, l’educació i la formació. Es considera que és bàsic impulsar la
participació a través de la creació d’un òrgan propi i, per aquest motiu, el Govern
crea el Consell per a la Prevenció i Gestió dels residus.
9 Fracció RESTA: fracció residual dels residus municipals un cop efectuades les recollides selectives i que encara pot contenir materials valoritzables. 10 Agència de Residus de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGEMIC); pàg. 15.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
23
Els ens locals són els encarregats de definir el model de gestió més adequat al
municipi, considerant les característiques pròpies de cada municipi. Els diferents
models de segregació de residus aplicats actualment a Catalunya són:
- 5 fraccions
- Residu mínim
- Multiproducte
Figura 1. Models de segregació de residus aplicats a Catalunya, 2015.
Font: Agència de Residus de Catalunya [en línia]. Disponible en web: http://residus.gencat.cat/ca/ambit
s_dactuacio/recollida_ selectiva/models_de_recollida/segons_fraccions/
Les modalitats de recollida selectiva i la ubicació del sistema de recollida també
pot ser de diferents tipus (cal tenir en compte que els diferents sistemes en funció
del context urbanístic on s’apliquin poden tenir avantatges i inconvenients).
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
24
Figura 2. Sistemes de recollida de residus aplicats a Catalunya, 2015.
Font: Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius [en línia]. Disponible en web: chrome-
extension://oemmndcbldboiebfnladdacbdfmadadm/http://cepa.pangea.org/index.php?file=tl_files/downloads/downloads
+cepa/Diferents+models+gestio.pdf
2.1. ALGUNES DADES GENERALS: RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA.
L’any 2013 a Catalunya es registraven un total de 3.588.638 tones de residus, dels
quals el 62,05% eren de recollida no selectiva i el 37,95% restant de recollida
selectiva. Si es comparen aquestes dades amb les recollides una dècada endarrere
es pot observar com la recollida no selectiva ha disminuït en un 20%; ha passat de
representar 86,04% l’any 2000 al 62,05% l’any 2013.
Sistema de recollida
Sense contenidor Amb contenidor
Càrrega lateral
Càrrega
posterior Soterrats Porta a porta
Neumàtica
Bicompartimentats No bicompartimentats
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
25
Taula 3. Total de residus municipals registrats per tipus de recollida (tones) i
generació per càpita. Catalunya 2000-2013.
Any Total
kg/hab./dia Recollida no selectiva Recollida selectiva Total
2013 1,30 2.226.822 62,05 1.361.816 37,95 3.588.638 100,00
2012 1,35 2.275.349 60,95 1.457.943 39,05 3.733.292 100,00
2011 1,47 2.402.064 59,40 1.642.049 40,60 4.044.113 100,00
2010 1,53 2.491.292 59,46 1.698.667 40,54 4.189.958 100,00
2009 1,54 2.622.878 62,47 1.575.717 37,53 4.198.594 100,00
2008 1,59 2.804.036 65,59 1.471.136 34,41 4.275.172 100,00
2007 1,63 2.855.588 66,43 1.442.750 33,57 4.298.338 100,00
2006 1,64 2.905.293 68,05 1.364.140 31,95 4.269.434 100,00
2005 1,64 2.975.745 70,92 1.220.403 29,08 4.196.148 100,00
2004 1,66 3.080.498 74,58 1.050.162 25,42 4.130.659 100,00
2003 1,61 3.050.500 77,36 892.540 22,64 3.943.040 100,00
2002 1,61 2.985.053 80,23 735.615 19,77 3.720.668 100,00
2001 1,61 2.979.880 83,15 603.675 16,85 3.583.555 100,00
2000 1,56 2.990.155 86,04 485.071 13,96 3.475.226 100,00
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència de Residus de Catalunya publicades per l’Institut d’Estadística de
Catalunya (Idescat).
Les dades que es mostren a continuació permeten veure de forma gràfica quina ha
estat l’evolució de la generació de residus municipals a Catalunya des de l’any
1995. Si s’observen les dades es pot veure com la generació de residus ha
disminuït tot i l’augment de la població; l’any 2006 la ràtio de generació de residus
per habitant i dia era d’1,6 kg, en canvi l’any 2012 és d’1,3 kg.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
26
Gràfic 1. Evolució de la generació de residus municipals. Catalunya 1995-
2012.
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de territori i sostenibilitat. Agència de Residus de Catalunya. Pla territorial
sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya 2013-2020. Pinfrecat20. Document per aprovació
inicial. Abril 2014.
Pel que fa a l’evolució de la recollida selectiva de residus municipals a Catalunya es
pot observar un augment molt important en els últims 20 anys. L’any 2012 es van
recollir selectivament 1.457.764 tones de residus, un 11,2% menys que l’any
anterior. Si es fa una mirada més global es pot veure però que l’any 2012 es va
recollir selectivament gairebé un 40% més que fa 10 anys.
Si es centra la mirada en la recollida selectiva per tipus de residu s’observa com
l’any 2013 el volum més elevat de residus selectius registrats són aquells que es
categoritzen com a matèria orgànica (27,9%). Comparant aquestes dades amb les
de fa deu anys s’examina com la distribució de la recollida selectiva ha variat, la
matèria orgànica ha passat de representar un 16,8% a representar el 27,9% dels
residus selectius recollits; i la recollida de paper i cartró també ha variat passant
de representar el 30,4% al 19,3%.
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
2
2,2
2,4
2,6
2,8
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
Kg
/ h
ab
/ d
ia
1.0
00
to
nes (
o h
ab
itan
ts)
Generació Població (1000 hab) Rati generació
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
27
Gràfic 2. Recollida selectiva registrada per tipus de residu. Catalunya 2003-
2013.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència de Residus de Catalunya publicades per l’Institut d’Estadística de
Catalunya (Idescat).
Finalment, si es tenen en compte els residus recollits de forma no selectiva
registrats es percep un canvi en el tractament d’aquests durant el transcurs de
l’última dècada. Si s’observa el gràfic presentat a continuació es veu plasmat aquest
canvi de tendència: una reducció dels trasllat dels residus a abocadors i un
augments del tractament mecànic biològic d’aquests.
Del total de residus no selectius registrats l’any 2004, el 69,9% eren transportats a
abocadors i el 6,8% derivats al tractament mecànic biològic; en canvi l’any 2013 els
primer representaven el 36,7%, i els segons el 52,4%.
2003 2013
14,7%
30,4%
6,5%
16,8%
5,0%
12,3%
14,4%
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
28
Gràfic 3. Evolució del tractament de la recollida no selectiva registrada.
Catalunya, 2004-2013.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència de Residus de Catalunya publicades per l’Institut d’Estadística de
Catalunya (Idescat).
Les dades presentades amb anterioritat mostren com la gestió dels residus a nivell
municipal a Catalunya ha anat canviant de tendència durant l’última dècada. La
recollida selectiva registrada ha anat augmentant i el tractament dels residus s’ha
anat traslladant cap a una vessant més sostenible de reutilització.
3. GESTIÓ DE RESIDUS AL VALLÈS ORIENTAL.
3.1. CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL.
El Consorci per la gestió dels residus del Vallès Oriental va ser concebut per a
portar de manera unificada en l’àmbit comarcal la gestió de les activitats i les
competències en matèria de gestió de residus. Entre els seus objectius hi
destaquen la construcció, la gestió, l’explotació, la conservació i el manteniment de
la xarxa de deixalleries municipals com a centres de recepció i emmagatzematge
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
29
selectiu de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliaria, i de les
instal·lacions necessàries per a les operacions de tractament, reciclatge i disposició
controlada dels residus municipals.
També s’encarrega de la gestió del servei de recollida selectiva i del reciclatge, a
més de fomentar la recollida selectiva i del reciclatge.
Així doncs, per aconseguir això, a principis de l’any 1998 es va iniciar el
procediment per aprovar i constituir el Consorci per la gestió dels residus del
Vallès Oriental, amb la finalitat de realitzar la creació, gestió i prestació de serveis
en matèria de residus de forma unificada.
Aquest procés va culminar el 2 de juny de 1998 amb la creació del Consorci i la
seva posterior inscripció al Registre d’Entitats Locals de Catalunya, si bé d’altres
ajuntaments s’hi van incorporar posteriorment.
El Consorci ha encarregat la gestió del servei comarcal de recollida selectiva a
l’empresa pública Serveis Ambientals del Vallès Oriental, S.A.
3.2. MODELS DE RECOLLIDA COMARCAL
El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental segueix les directrius
catalanes en relació als diferents models de recollida. Aquest facilita als ens locals
de la comarca els mecanismes necessaris per a gestionar als residus a cada
municipi. Els encarregats de definir el model de recollida més adequat, però, en
base a les característiques pròpies de cada municipi o agrupació municipal, són els
propis ens locals.
D’aquesta manera, els models de recollida de residus aplicats actualment a la
comarca del Vallès Oriental es poden classificar segons:
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
30
a. Els tipus de models de segregació de residus
Com s’ha presentat amb anterioritat actualment a Catalunya conviuen el model de
5 fraccions, el model de Residus Mínim i el Multiproducte. A l’àmbit del Consorci
però, s’ha apostat pel model de 5 fraccions, el qual es caracteritza per la recollida
selectiva separada de fracció orgànica, envasos lleugers, paper-cartó, vidre i resta.
Aquest model es combina amb un o diversos dels sistemes de recollida segons les
característiques i preferències de cada municipi.
b. La modalitat i la ubicació del sistema de recollida
- Contenidors de superfície (àrees de vorera i àrees d’aportació)
Aquest tipus de recollida selectiva consisteix en ubicar a la via publica contenidors
de diferent tipologia, depenent de les característiques de la fracció a recollir, i que
posteriorment els ciutadans utilitzen per lliurar els seus residus. Aquests
contenidors es buiden de forma periòdica seguint freqüències adaptades a la
generació i característiques de cada fracció dels residus.
La fracció orgànica, generalment es tendeix a recollir en bujols de dues rodes,
mentre que per la resta de recollides selectives s’utilitzen iglús o altres contenidors
de major capacitat. Aquest sistema de recollida és el més estes al Vallès Oriental.
Es pot constatar de forma empírica una relació entre la dotació de contenidors i els
resultats assolits: a menys habitants per contenidor, majors nivells de recollida
selectiva. La dotació de contenidors en els municipis on realitzen aquest tipus de
recollida a través d’àrees d’aportació durant el 2011 va ser d’un contenidor per
cada 244 habitants.
Aquest tipus de recollida selectiva té una sèrie d’avantatges. Es tracta d’un sistema
molt conegut tant pels gestors com per les empreses prestatàries. A més, disposa
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
31
d’uns horaris flexibles pel lliurament dels residus i un cost de recollida més baix
respecte d’altres sistemes.
Per altre banda, també té una sèrie d’inconvenients. Un d’ells és que els
contenidors es solen associar amb problemes de sobreeiximents i pudors, i
signifiquen una ocupació important de la via pública. Un altre inconvenient és que
sovint se’n fa un ús indegut, com pot ser realitzar el lliurament fora de l’horari
establert o lliurar fraccions diferents de les previstes.
- Contenidors soterrats
Aquest model de recollida consisteix en la col·locació dels contenidors sota el nivell
del sòl. Des de la superfície només és visible una bústia utilitzada per a dipositar-hi
els residus.
Existeixen diferents sistemes d’aquest tipus de contenidors, diferenciant-se
principalment per la tipologia dels contenidors, les bústies i el sistema d’elevació.
El sistema d’elevació més utilitzat és amb la ploma del camió de recollida i els
sistemes hidràulics incorporats a cada àrea de contenidors soterrats.
Aquest tipus de contenidors tenen avantatges com la possibilitat d’un volum
majori una integració millor a l’entorn, uns horaris flexibles pel lliurament dels
residus i un cost de recollida més baix que en d’altres sistemes.
Per la seva banda, també suposen uns inconvenients, com ara una inversió inicial
molt alta; un nombre d’àrees menor, el que suposa desplaçaments majors; o
l’assoliment d’un nivell de recuperació menorquí amb d’altres sistemes.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
32
- Recollida selectiva Porta a porta (PaP)
Aquest sistema de recollida consisteix en lliurar els residus al servei municipal de
recollida, davant de la porta de casa en uns dies i hores determinats per a cada
fracció. A través d’aquest model es pot fer la recollida de totes les fraccions
domèstiques amb recollida a la via pública, o la recollida només d’algunes
fraccions, que com a mínim són resta i orgànica, mantenint els contenidors per a la
resta de fraccions.
Els resultats assolits en els municipis on s’aplica aquest tipus de recollida són, en
termes generals, superiors, ja sigui en quant a quantitat recollida com en qualitat
de la separació.
La implantació d’un sistema d’aquest tipus requereix un canvi d’hàbits que propicií
la participació ciutadana, per tant es fa necessari realitzar una adequada campanya
comunicativa. Aquests models permeten identificar el generador i per tant,
ofereixen la possibilitat d’implantar sistemes de fiscalització més justos i
equitatius, com ara el pagament per generació.
Els avantatges d’aquest sistema són uns nivells més alts de recollida selectiva i
recuperació junt amb un percentatge superior de ciutadans que participen en la
recollida selectiva, com ja hem vist; l’absència de contenidors a la via publica; la
desaparició de l’anonimat; un cost de reciclatge menor, junt amb l’aplicació de
taxes de pagament per generació; una reducció del percentatge de residus no
municipals dels que s’acaba fent responsable el municipi i els sistemes
complementaris de recollida selectiva, com ara la recollida de voluminosos o de
fracció vegetal, tendeixen a funcionar millor.
Per altre banda, en l’apartat dels inconvenients, trobem que és un sistema molt
estricte en quant a horaris, és a dir, amb poca flexibilitat; per tant, s’ha de guardar
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
33
cada fracció de residu fins el dia estipulat per la recollida; requereix un canvi
d’hàbits en moltes llars i finalment, el cost de la recollida tendeix a ser major.
3.3. INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS DEL CONSORCI
Les diferents instal·lacions i equipaments de tractament de residus de que disposa
el Consorci tenen com a objectiu l’aprofitament màxim de les possibilitats de
reciclatge i valorització dels residus municipals i reduir-ne la fracció resta.
D’aquesta manera, es prioritza la recuperació i l’aprofitament, el que permet reduir
la quantitat de residus que reben tractaments finalistes.
Un altre dels objectius és aconseguir una distribució racional i homogènia de les
instal·lacions pel territori, de tal manera que es puguin reduir al màxim els fluxos
de residus i així minimitzar l’impacte ambiental del tractament a través de l’estalvi
de combustible i altres recursos.
D’aquestes instal·lacions en destaquen quatre tipus: les deixalleries, la deixalleria
mòbil, la planta de digestió anaeròbica i de compostatge i la planta de
transferència de la resta i dels envasos lleugers.
a. Deixalleries
Les deixalleries són instal·lacions que recullen i emmagatzemen residus
municipals pels quals no existeixen contenidors específics al carrer o un sistema de
recollida a domicili. Aproximadament un 13% dels residus que es recullen en
l’àmbit del Consorci passen per aquestes instal·lacions.
A dia d’avui, la xarxa de deixalleries comarcal està formada per 26 instal·lacions, de
les quals 25 són fixes i una mòbil.
Aquestes deixalleries però, només recullen residus municipals, no industrials. Els
residus municipals són els que es generen als domicilis particulars, als comerços, a
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
34
les oficines i als serveis. També en formen part els residus assimilables als residus
municipals, per exemple, els residus provinents de la neteja de vies públiques,
zones verdes o àrees recreatives. Els mobles, estris i residus d’enderrocs
procedents d’obres menors i de reparació domiciliaria també entren dins d’aquest
grup.
Així doncs, a les deixalleries es poden portar:
- Residus municipals especials
- Residus municipals ordinaris
- Residus municipals voluminosos
- Altres residus municipal
b. Deixalleria mòbil
El servei de deixalleria mòbil es va iniciar l’any 2009. Es tracta d’un equipament
que, seguin un calendari de visites periòdiques establert anualment, es situa
alternativament en els municipis de la comarca que l’han sol·licitat adreçat als
ciutadans particulars.
Amb la deixalleria mòbil es pretén augmentar la quantitat de residus que es
recullen selectivament. A més a més, també té una funció informativa i educativa,
ja que s’utilitza per informar dels recursos que es dediquen al tractament de
residus i com a recurs pedagògic als centres educatius, entitats i associacions.
A la deixalleria mòbil s’hi poden dipositar: oli vegetal i mineral; fluorescents;
bombetes; piles; bateries; medicaments; aerosols; petits electrodomèstics; roba;
pintures; dissolvents; envasos bruts; vidre especial; CD i DVD i voluminosos petits.
c. Planta de digestió anaeròbica
La digestió anaeròbica és un procés biològic, que té lloc en absència d’oxigen, en el
qual part de la matèria orgànica dels residus orgànics es transforma, per l’acció
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
35
dels microorganismes, en una mescla de gasos (biogàs), constituït principalment
per metà i diòxid de carboni i altres gasos en petites quantitats (amoníac, hidrogen,
sulfur d’hidrogen, etc.).
Aquest biogàs que es genera es pot considerar un bon combustible i és útil per a la
combustió i generació de calor i/o energia elèctrica, ja que un metre cúbic de
biogàs conté l’energia equivalent a 0,6 litres de gasoil.
d. Planta de transferència
La Planta de transferència té la tasca d’unificar, homogeneïtzar, i compactar el flux
de residus sòlids urbans (resta) que provenen de la recollida dels diferents
municipis als quals el Consorci dóna servei. També té la funció de donar sortida als
materials no compostables que arriben a la planta de digestió anaeròbica i de
compostatge amb la fracció orgànica i que són separats durant el procés de
pretractament. A més, aquesta instal·lació permet la transferència d’envasos
lleugers.
Aquest sistema permet la compactació dels residus sòlids urbans per tal de
transportar-los a una instal·lació de tractament finalista, com pot ser un abocador
o una incineradora, i en el cas dels envasos lleugers a una planta de triatge. Així
doncs, amb aquest sistema el transport es fa de manera molt més eficient i
optimitzada.
3.4. DEIXALLERIES DEL CONSORCI
Les deixalleries propietat del Consorci de Residus del Vallès Oriental estan
distribuïdes pel territori de la comarca de manera que els diferents municipis hi
tinguin accés.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
36
Figura 3. Distribució de les deixalleries del consorci per la gestió dels residus
del Vallès Oriental.
Font: Consorci de Gestió de Residus del Vallès Oriental.
En la última dècada els usuaris que fan un ús d’aquestes deixalleries han
augmentat en gran mesura (143.015 l’any 2004 i 218.610 l’any 2014). En observar
es dades es pot veure però que en els últims quatre anys el nombre d’usuaris s’ha
anat reduint paulatinament, amb 246.067 usuaris l’any 2010, i amb 218.610
durant l’any 2014.
Com es mostra en el gràfic presentat a continuació, la quantitat de residus recollits
a les deixalleries no segueix un patró com el dels usuaris, sinó que presenta pics
d’augment i de disminució més pronunciats. Es pot veure com a principis d’aquesta
última dècada hi havia un creixement important de la recollida de residus en les
deixalleries, l’any 2008 hi ha una davallada remarcable i posteriorment segueix
augmentant fins al 2011 que s’arriben a recollir 23.356.988 tones. A partir de l’any
2012 com es plasma en el gràfic comencen a disminuir el nombre de tones
recollides.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
37
Gràfic 4. Evolució dels usuaris i les tones de residus de les deixalleries
propietat del Consorci de Residus del Vallès Oriental, 2004-2014.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes de Serveis Ambientals del Vallès Oriental.
Si s’analitzen les dades específiques de les vint-i-cinc deixalleries del Consorci de
Residus del Vallès Oriental es pot observar com hi ha diferències en l’afluència
d’usuaris a les deixalleries, es veu com hi ha set deixalleries que destaquen per
sobre la resta superant els 10.000 usuaris l’any (Bigues i Riells, La Garriga,
Granollers, Lliçà d’Amunt, Martorelles, Mollet del Vallès i Santa Eulàlia de
Ronçana); i d’altres que destaquen perquè no superen els 5.000 usuaris l’any (Les
Franqueses, La Llagosta i Montmeló), segons dades de 2014.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
38
Gràfic 5. Usuaris de les deixalleries propietat del Consorci de Residus del
Vallès Oriental, 2014.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes de Serveis Ambientals del Vallès Oriental.
Pel que fa al tipus de residus que es recullen en aquestes vint-i-cinc deixalleries
s’observa com la fusta (20,69%), la poda (16,40%), la runa (33,85%) i els
voluminosos (19,60%) són els residus que tenen un major volum.
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
39
Taula 4. Residus recollits per les deixalleries, en tones, 2014.
Tipus de residu Tones %
FERRALLA 129 0,61
FUSTA 4.359 20,69
PAPER 686 3,26
PODA 3.454 16,40
RUNA 7.130 33,85
VOLUMINOSOS 4.129 19,60
VIDRE 373 1,77
ENVASOS LLEUGERS 25 0,12
FLUORESCENTS 10 0,05
PILES 20 0,10
OLI 108 0,51
CD 3 0,02
FERRALLA ELECTRÒNICA 73 0,35
PANTALLES 158 0,75
LINEA BLANCA 29 0,14
NEVERES 56 0,27
PNEUMÀTICS 28 0,13
BATERIES 12 0,06
REPQ 229 1,09
ROBA 54 0,26
TOTAL 21.066 100,00
Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes de Serveis Ambientals del Vallès Oriental.
Finalment, la deixalleria mòbil que només es localitza en alguns dels municipis de
la comarca veiem que recull unes 5.076 tones anuals, de les quals el 66,2%
provenen del municipi de Montornès que recull 3.359 tones a la deixalleria mòbil.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
40
Taula 5. Usuaris de la deixalleria mòbil. Vallès Oriental, 2014.
Municipis Tones %
CALDES DE MONTBUI 912 18,0
CASTELLCIR 7 0,1
LES FRANQUESES 582 11,5
MONTMELÓ 7 0,1
MONTORNÈS 3.359 66,2
ST. FOST DE CAMPSENTELLES 38 0,7
VALLGORGUINA 61 1,2
VALLROMANES 110 2,2
TOTALS 5.076 100,0
Font: dades extretes de Serveis Ambientals del Vallès Oriental.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
41
4. GESTIÓ ALTERNATIVA DELS RESIDUS
La llei catalana reguladora de residus que es va aprovar l’any 1993 es tractava
d’una regulació pionera a Europa i va suposar un salt qualitatiu en la gestió de
residus, tot i que no tant en la seva prevenció. Aquesta llei es basava en el model de
Residu Mínim, la introducció de les deixalleries i accions com la separació, el
triatge i el compostatge, evitant el tractament finalista.
Un dels desavantatges d’aquesta llei, però, ha estat que no ha sigut modificada i el
que va començar sent una llei pionera s’ha convertit en una llei obsoleta. Amb tot
això també va existir una forta pressió del lobby industrial dels productors i
distribuïdors d’envasos que van aconseguir la introducció del contenidor groc en
que només assumeixen els costos parcials dels envasos.
Així doncs, el model actual no arriba al 30% del reciclatge i es considera, des
d’entitats com el CEPA, que és un model al servei de les grans empreses. Des del
CEPA són molt crítics amb aquest model i consideren que s’han de repartir
responsabilitats i que no totes recaiguin sobre el ciutadà.
D’aquesta manera, entitats com el CEPA aposten per introduir el model de gestió
de residus Residu Zero, un model basat en la voluntat d’avançar a partir d’evitar la
generació de residus i evitar el rebuig amb destinació a tractaments finalistes com
abocadors i incineradores, i anar cap a una gestió de materials i una producció i
consum sostenibles.11 Per tant, es tracta d’una estratègia que es basa en la
prevenció i per tant vol arribar al problema en el seu origen, és a dir, en la seva
fabricació.
El Residu Zero vol també posar incidència en el repartiment de costos, ja que
actualment la ciutadania n’assumeix el 90% aproximadament, segons dades del
11
http://estrategiaresiduzero.cat/empreses/index.php?option=com_content&view=article&id=91:que-es-residu-zero&catid=78&Itemid=290
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
42
CEPA. Així doncs, són els productors els qui han d’assumir els costos ambientals
del que fabriquen, ja que si s’apliquen aquests costos es fomenta la prevenció de
residus.
En el cas de Catalunya, té les competències i els recursos per fer-ho però hi ha una
manca de voluntat a causa, entre d’altres, dels interessos de les grans
multinacionals. Tant la Directiva europea, com la Llei de Residus espanyola del 2011
ja aposten per aquest model de responsabilitzar al productor.
Pel que fa a la gestió de les deixalleries, des d’entitats com el CEPA són molt crítics
amb la situació actual. Entenen les deixalleries com un centre de recuperació de
residus i a la vegada un centre d’educació ambiental, i no pas una instal·lació on
s’abandonin els residus. Actualment el CEPA només gestiona la deixalleria de
Pallejà, on arriben a un 80% de recuperació de residus, a través d’una bona
classificació dels residus i d’una sortida clara.
Creuen també, que el 80% de les deixalleries estan mal dissenyades i no permeten
una bona valorització. Aquest mal disseny facilita els robatoris i per tant, el disseny
més adequat d’una deixalleria és amb contenidors i gàbies que permetin la màxima
selecció i, sobretot, disposar de magatzems tancats pels productes valoritzables, i
per tant, els productes que poden ser reutilitzats.
Pel que fa a la seva localització es planteja que haurien de ser cèntriques i estar
ubicades dins els cascs urbans, com demostren l’èxit d’equipaments com els Punts
Verds de Barcelona o la deixalleria de mercat de Molins de Rei.
Per a revertir aquesta situació actual un dels elements principals que manquen és
més sensibilitat per part dels governants. Sovint s’afirma que hi ha voluntat de
realitzar un canvi de model global, on la responsabilitat recaigui sobre els
productors però posteriorment apareixen reticències a aquest canvi.
Així doncs, es creu que ara més que mai és el moment de treballar cap a un nou
paradigma referent als programes de gestió de residus on es posin els fonaments
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
43
normatius, organitzatius i fiscals per desenvolupar una veritable política
preventiva i recuperadora. Aquesta nova manera de gestionar als residus hauria
d’incloure inequívocament una clara política de participació ciutadana en les
decisions de quin model volen els ciutadans que permeti un desenvolupament
social, ecològic i econòmicament just i respectuós amb el medi ambient i la salut de
les persones12.
Ara bé, com diu el Xavier Gabarrell, la gestió de residus té un ventall tant ampli de
possibilitats que un model esdevé alternatiu en el moment en que en un territori
no s’utilitza. En aquest cas però, es parlarà d’alguns models alternatius ja no tant
en aquest sentit, sinó en el sentit de models alternatius en la seva vessant més
ecològica.
El Residu Mínim (RM)
L’any 1992 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya,
conjuntament amb tres ajuntaments, va decidir impulsar l’experiència del Residu
Mínim. Inicialment es tractava d’una experiència pilot de recollida selectiva
integral de deixalles en origen que es realitzava als municipis de Molins de Rei,
Torrelles de Llobregat i Sant Cugat del Vallès. Entre tots aquests municipis hi
participaven aproximadament unes 70.000 persones.
Això va resultar el precedent i inspiració de la Llei Reguladora catalana, una llei
pionera a Europa que obligava a separar la brossa orgànica, a recollir
selectivament i a oferir el servei de deixalleries als municipis majors de 5.000
habitants.
12
http://cepa.pangea.org/index.php/model-gestio-preventiu.html
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
44
Actualment aquest model de gestió de residus el porten a terme sis municipis
catalans: Molins de Rei; Torrelles de Llobregat; Castellbisbal; El Papiol; Corbera de
Llobregat i Santa Eulàlia de Ronçana.
Així doncs, els objectius del Residu Mínim són els següents13:
- Potenciar la reducció dels residus com a opció prioritària, després la
reutilització i finalment el reciclatge. Amb això es pretén desmitificar el
concepte de reciclatge com la millor i única solució ambiental als residus.
- Potenciar la responsabilitat dels productors de residus per resoldre els
problemes que ocasionen. És a dir, tothom ha de col·laborar en la mesura que
sigui responsable de produir residus: activitats industrials i comercials,
administracions, ciutadania.
- Aconseguir-ho per mitjà d’instal·lacions de tractament caracteritzades per la
descentralització i la simplicitat tecnològica (per raons de justícia ambiental,
eficiència i robustesa del sistema proposat).
- Recollir selectivament el 100% de la brossa per assegurar recuperar el màxim
percentatge de materials (l’horitzó proposat per Residu Mínim és d’un 75%).
Cal eliminar el contenidor de brossa barrejada anomenat “de rebuig”.
- Separar en origen la brossa orgànica per obtenir un compost de qualitat i lliure
de tòxics.
Amb aquesta taula es poden veure els elements principals de la gestió de Residu
Mínim comparats amb el model Contenidor Groc:
Residu mínim (Model orgànic/inorgànic) Contenidor Groc (Model orgànic/rebuig
És un model integral: no hi ha cap fracció de les
recollides que vagi
directament a tractament final (abocador o
incineradora).
Hi ha una fracció majoritària de la brossa, el rebuig,
que va a tractament final. Els contenidors de rebuig
són un sistema de recollida barrejada de tota mena
de residus d’origen industrial i comercial.
13
http://cepa.pangea.org/index.php/que-es-residu-minim.html
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
45
El conjunt del sistema dóna una clara prioritat a la
recollida de la brossa orgànica. En aquest sentit el
missatge és molt clar pels veïns: només calen dues
separacions bàsiques: orgànic i inorgànic (a més de
les importants i complementaries del paper, el vidre i
els problemàtics).
No s’estableixen prioritats en el missatge. Es posa en
un mateix nivell la separació de la fracció orgànica, la
d’envasos, la de paper i la de vidre i altres, agreujant
la responsabilització del ciutadà en la gestió dels
residus municipals i la seva confusió estratègica
entorn a un missatge participatiu.
Hi ha un major rendiment del conjunt de les
recollides ocupant menys espai al carrer.
Hi ha menys rendiment del conjunt de les recollides
selectives i s’ocupa més espai públic al carrer per
afavorir una recollida que pren legalment el caràcter
de privada.
El 100 % dels envasos passen per una línia de tria i
són susceptibles
de ser recuperats (es recupera un mínim del 50% del
100% dels envasos de plàstic, metall o bricks). Els
envasos fèrrics i d’alumini són recuperats
mecànicament i els diversos plàstics són els que
requereixen una separació manual més acurada. Així
doncs, hi ha una major recuperació sense un esforç
addicional pels ciutadans.
Només el 15 o 20 % dels envasos, en les previsions
més optimistes, passen per la línia de tria i són
susceptibles de ser recuperats (es recupera un 70%
d’aquest 15% d’envasos).
Situa els problemes derivats dels envasos i dels seus
cicles de vida en
l’entorn tècnic i social de responsabilitat en els
sectors industrials i de distribució i no en la gestió
del sector públic ni en la del ciutadà.
Posa a l’administració a treballar per compte del
sector de l’envàs i l’embalatge que, voluntàriament,
opta per pagar a treballadors públics dedicats
específicament a l’organització d’un servei de
recollida privada de residus.
És un sistema socialment més just, ja que situa la
responsabilitat de la recuperació dels envasos en el
terreny de la gestió de les empreses que els posen al
mercat, ja que són aquestes les que han de pagar la
recollida de la part de la fracció inorgànica que són
envasos i el cost de la tria de materials.
Es poden recuperar altres materials que van a parar
al contenidor d’inorgànic i que no són d’envasos de
plàstic, de metall o mixtes.
Només es recuperen els envasos que se separen. Si es
vol recuperar un nou material s'ha de fer una nova
campanya d'informació.
En funció de l'evolució de les tecnologies de
recuperació i reciclatge de materials es poden
augmentar els tipus de materials recuperats sense
modificar el mecanisme de recollida.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
46
Els objectius finals i factibles del sistema siguin alts:
un 70 % de recuperació.
Els objectius de recuperació finals i factibles pel
sistema són baixos (per
sota del 40%).
És un sistema més barat pel municipi, ja que
Ecoembalajes España SA (segons diu la llei d’envasos
i residus d’envasos) ha de pagar la part de la
recollida de la fracció inorgànica equivalent a
envasos. Amb el sistema de contenidor d’envasos en
àrea d’aportació, a la pràctica, la majoria d’envasos
va a rebuig i, per tant, el cost de recollida el paga
l’Ajuntament (és a dir els ciutadans en el seu conjunt
i sense tenir en compte el consum individual
d’envasos que cadascú fa).
És un sistema més car pel municipi, ja que la major
part dels envasos s’ha de recollir amb diners públics
(el sistema d’Ecoembés paga la recollida i tria amb
els diners recaptats dels envasos venuts, per tant, el
consumidor paga el sistema en funció dels envasos
que ha "comprat", amb una relació directa a la
quantitat que s’ha recuperat i en relació inversa als
envasos que han a anat a abocador, el qual no
fomenta la recuperació. Amb aquest sistema, si
només es valora amb diners, la recuperació
d’envasos no interessa ni a Ecoembés ni al
consumidor d’envasos d’usar i llençar.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CEPA
El model de Gestió de Residu Mínim contempla tres tipus d’instal·lacions per
garantir la correcta gestió de les deixalles domèstiques.
- La planta de compostatge: on es transforma la matèria orgànica en
compostatge.
- La planta de triatge pels envasos i materials inorgànics: on es classifiquen els
materials recuperables dels que no ho són. Els materials no aprofitables es
porten a l’abocador.
- La deixalleria: on es recullen materials reutilitzables i reciclables i productes
perillosos per garantir-ne un tractament adequat. A més, també fa la funció de
centre d’informació i educació ambiental.
Residu Zero
El model de gestió Residu Zero és una iniciativa que respon a la demanda de
diversos moviments socials que creuen que cal una revisió dels sistemes de
producció i consum sota la premissa de la prevenció i el canvi de consideració dels
residus com a recursos susceptibles de ser reintroduïts al cicle dels materials. Es
tracta d’un model sostenible, coherent amb la decreixent disponibilitat de
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
47
recursos, i amb l’esgotament de les possibilitats tecnològiques per a gestionar
aquest escenari.14
Així doncs, amb aquest objectiu compartit, diverses administracions i institucions
locals, empreses, universitats i entitats socials van plantejar crear un espai comú
de reflexió per obrir un debat social sobre la necessitat de la prevenció. Es
proposava encaminar als diferents sectors de la societat catalana cap a la
formulació de noves propostes polítiques i pràctiques que convidessin a un canvi
de paradigma en la gestió dels residus i la contaminació.
Pel que fa a nivell polític, les estratègies del Residu Zero ja apareixen en textos i
documents que conformen les visions estratègiques dels diferents països i regions.
Pel que fa a la Comissió Europea ha adoptat aquests criteris a través de l’estratègia
“Europa 2020”, que aspira a una economia més eficient dels recursos naturals.
A continuació es poden veure els criteris que defineixen el Residu Zero15:
- Avançar cap a una economia circular en què tot residu pugui ser transformat
en matèria primera.
- Evitar la generació de residus que puguin ser evitats.
- Evitar la disposició a tractament finalista (en abocadors i incineradores) de
residus que puguin ser reutilitzats, reciclats o compostats.
- Promoure l'ecodisseny i la política integrada del producte.
- Eliminar aquells productes pels què no hi hagi tecnologia sostenible viable que
els pugui integrar novament en el medi o transformar en un nou producte.
- Eliminar les emissions de CO2 derivades de la gestió dels residus.
El funcionament de la Estratègia Catalana Residu Zero es basa en grups de treball
corresponents a diferents sectors de la societat que comparteixen característiques
i particularitats comunes en relació a l’àmbit dels residus i els materials.
Actualment coexisteixen quatre grups de treball: la Xarxa d’universitats catalanes
14
http://estrategiaresiduzero.cat/index.php/estrategia-residu-zero/presentacio 15
http://estrategiaresiduzero.cat/index.php/estrategia-residu-zero/objectius-generals
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
48
Residu Zero, la Xarxa de municipis Residu Zero, el Grup d’empreses Residu Zero i
la Plataforma d’entitats pel Residu Zero16. Cada un d’aquests grups defineix el seu
full de ruta específic, el qual durant l’any desenvolupen i n’assoleixen els objectius.
A més a més, una comissió que engloba participants d’aquestes diferents xarxes
treballa per a la seva coordinació per tal d’establir sinergies entre elles.
Deixalleries com a espai de pedagogia i educació ambiental
Les deixalleries, a part de ser espais d’emmagatzematge o transferència de residus,
també poden tenir un paper actiu en l’educació ambiental de la ciutadania. Moltes
vegades no s’ha fet arribar prou clarament les conseqüències ambientals i
sanitàries que té no tractar correctament els residus, i per tant, fer a tothom
responsable dels seus propis residus, fent visibles els camins que segueixen els
residus, el seu impacte tant ambiental com econòmic, etc.
A més a més, una deixalleria també es pot utilitzar per a realitzar mercats de
segona mà o tallers de reparació, per exemple, tot i que això requereix una
infraestructura que en molts territoris no es va voler fer.
Hi ha un exemple, però, de deixalleria com a espai d’educació ambiental i és el cas,
de l’entitat i cooperativa de treballadors d’Espai Ambiental. Aquesta eina, situada
al costat d’un Punt Verd de la ciutat de Barcelona té com a principal objectiu la
comunicació i educació ambiental, i per aconseguir-ho utilitzen diversos recursos.
Aquest espai dins d’un Punt Verd permet la programació de diversos tallers i
activitats oberts principalment als veïns i veïnes del barri, i a institucions
d’aquests, com poden ser instituts, casals, etc. Aquestes activitats són molt diverses
i van des d’un intercanvi de llibres setmanals, fins a tallers de reparacions
d’ordinadors passant per suport d’ambientalització d’entitats, entre d’altres.
16
http://estrategiaresiduzero.cat/index.php/empreses-residu-zero
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
49
Es recalca que un dels pilars fonamentals perquè un espai com aquest funcioni és
buscar sinergies amb entitats i col·lectius del territori on es vulgui actuar.
5. BIBLIOGRAFIA
AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE.
GENERALITAT DE CATALUNYA. (2010) Programa de gestió de residus municipals
a Catalunya (PROGEMIC)
BOE (2009), Resolución de 20 de enero de 2009, de la Secretaría de Estado de
Cambio Climático, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros
por el que se aprueba el Plan Nacional Integrado de Residuos para el período
2008-2015. Publicat en el BOE núm.49 del 26/2/2009
CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS. Què és Residu Mínim. Disponible a:
http://cepa.pangea.org/index.php/que-es-residu-minim.html
CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS. Model de gestió preventiu. Disponible a:
http://cepa.pangea.org/index.php/model-gestio-preventiu.html
ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO. Estructura. Disponible a:
http://estrategiaresiduzero.cat/index.php/empreses-residu-zero
ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO. Objectius generals. Disponible a:
http://estrategiaresiduzero.cat/index.php/estrategia-residu-zero/objectius-
generals
ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO. Presentació. Disponible a:
http://estrategiaresiduzero.cat/index.php/estrategia-residu-zero/presentacio
ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO. Què és Residu Zero. Disponible a:
http://estrategiaresiduzero.cat/empreses/index.php?option=com_content&view=
article&id=91:que-es-residu-zero&catid=78&Itemid=290
EUR-LEX. ACCESS TO EUROPEAN UNION LAW. Directiva sobre los residus. Disponible a:
http://eur-lex.europa.eu/legal-
content/ES/TXT/?qid=1431770977166&uri=URISERV:ev0010
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
50
GENERALITAT DE CATALUNYA. Agència de Residus de Catalunya. Marc legal. Disponible
a: http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/valoritzacio_reciclatge/instal_la
cions_de_gestio/deixalleries/marc_legal/
GENERALITAT DE CATALUNYA. Norma tècnica sobre deixalleries i altres
equipaments municipals. Disponible a:
http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/Ambits%20dactua
cio/Valoritzacio%20_%20Reciclatge/Instal_lacions%20de%20gestio/Deixalleries/norma.
MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE. Prevención y gestión de
residus. Disponible a: http://www.magrama.gob.es/ca/calidad-y-evaluacion-
ambiental/ temas/prevencion-y-gestion-residuos/
PORTAL PROGREMIC. Infraestructures de recollida selectiva: les deixalleries.
Disponible a: http://www.progremic.cat/index.php/ca/2011-10-27-11-16-
58?page=shop.produc t_details&flypage=flypage.tpl&product_id=67&category_id=1
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
51
Tercera Part
Síntesi de Resultats
I. Funcions de les deixalleries
Al llarg dels debats apareixen alguns conceptes relacionats amb per a què
serveixen les deixalleries, sobre quina és la seva funció. El conèixer les expectatives
de les persones participants sobre què és una deixalleria i què hauria de ser pot ser
molt útil a l’hora de reflexionar sobre el seu futur.
Separació: organització dels residus per tipologies.
En relació a les funcions actuals de les deixalleries el primer punt que destaquen
els i les persones participants en el debat és el de ‘separar’ els residus. Es
refereixen als residus que no es recullen amb els contenidors temàtics (paper,
vidre, envasos). És a dir, que una de les funcions principals de les deixalleries és
organitzar els residus per tipologies, donant una imatge d’organització de cara els
usuaris. Destaquen el fet de que és important que les deixalleries estiguin ben
endreçades per evitar que semblin abocadors, ja que sinó són menys atractives i es
fomenta menys el seu ús.
Recollir els residus no habituals
També s’interpreta que les deixalleries són instal·lacions que recullen els residus
especials i/o no habituals, els residus domèstics que no tenen un punt de recollida
habitual. És a dir, les persones participants consideren que les deixalleries
serveixen per a recollir els residus que no es gestionen a través dels contenidors
habituals de la via pública, els no previstos en el circuit estàndard.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
52
Recuperar i reciclar, però no transformar
Una altra funció que s’atribueix a les deixalleries és la de recuperar i reciclar. Es
planteja que les deixalleries recuperen i reciclen, però que no són instal·lacions
que transformin els residus (entenent transformar com a donar un nou cicle als
residus, és a dir, posar-los en circulació de nou). També es suma reutilitzar a
aquests conceptes.
Emmagatzematge temporal
Al mateix temps també es ressalta la funció d’emmagatzematge temporal. Es
considera que les deixalleries són instal·lacions d’emmagatzematge temporal a
l’espera de que els residus siguin transferits cap a altres llocs, com empreses
valoritzadores, recicladores, etc. També es planteja que l’emmagatzematge és
ordenat de manera que la posterior gestió sigui més econòmica.
No reduir residus
També es debat sobre la funció de les deixalleries en relació a la fracció resta. Es
considera que aquestes instal·lacions serveixen per tractar aquesta fracció i per
recollir residus, però no pas per reduir-los. Es destaca que per tal de reduir la
fracció resta caldria reduir en origen, cosa que escapa a les possibilitats de les
deixalleries. Tot i que, com s’ha comentat, es considera que una de les funcions de
les deixalleries és emmagatzemar temporalment els residus per transferir-los a
empreses que els valoritzin, reciclin, etc., també es planteja que una de les funcions
de les deixalleries hauria de ser el promoure la valorització dels residus d’aquesta
fracció.
No assumir tots els residus
Es planteja que hi ha residus que probablement no haurien d’anar a les deixalleries
perquè aquestes no els poden gestionar correctament, com ara productes
d’electrònica (ordinadors, televisors, etc.). Probablement tindria més sentit
generar un circuit de segona mà paral·lel on es poguessin reaprofitar o reutilitzar
més (encara que siguin les seves peces).
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
53
Valoritzar
Com s’ha comentat, una altra funció que es destaca de les deixalleries és la de
‘valoritzar’. Valoritzar entès com a obtenir beneficis a partir dels residus, i també
com a reciclar i reutilitzar. Es planteja que reciclant i reutilitzant no només es
valoritzen els residus sinó que també es fa un servei el ciutadà i es pot disminuir el
cost global de la gestió de residus.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
54
II. Obstacles al seu funcionament
Els debats han fet emergir una sèrie de circumstàncies que dificulten el
funcionament ideal de les deixalleries. En l’exercici realitzat en la primera sessió de
debat s’identifiquen tota una sèrie de possibles dèficits i obstacles per al seu bon
funcionament, que posteriorment es van anar desenvolupant:
M (...) A veure, per tant ,d’acord amb el que heu escrit, tenim unes deixalleries que fan unes funcions
que ja hem dit abans, però que estan massa lluny, tenen uns horari no sempre adequats, són
costoses o requereixen una inversió de recursos important, què més? Els materials arriben allà, però
després que en surtin té un procés complicat o no és prou, o no és tant àgil per retornar als
ciutadans, o fer intercanvi i coses d’aquestes, són organitzacions que són rígides....El petits
empresaris i autònoms estan al marge o no, no.. no hi tenen, no donen prou suport. No hi ha prou
informació sobre la seva funció i es desconeix el què fan. A més, a més, hi ha robatoris i no sempre
tenen prou espai. No sempre tenen prou espai? Perquè a la web del Consorci surt un esquema d’una
deixalleria on hi ha un espai molt gran.
H Són grans, jo crec que són grans.
H Jo crec que l’espai potser va relacionat amb totes les altres coses...
D Sí, això sí.
A continuació es detallen els principals dèficits i/o obstacles que s’han comentat en
els debats de grup.
1. Ubicació: Llunyania
En debatre els possibles obstacles que poden fer que l’ús de les deixalleries sigui
menor del que seria idealment desitjable, un dels temes més destacats és la seva
ubicació. Es considera que estan situades lluny dels centres urbans, als afores dels
municipis i en polígons industrials, fet que dificulta el seu accés. A més, es destaca
que normalment s’ha d’utilitzar vehicle per poder arribar-hi, cosa que
inevitablement repercuteix en el tipus d’usuaris que hi poden accedir.
Per això, les persones participants al debat perceben que sovint les deixalleries no
estan prou ben adaptades als seus usuaris potencials. És a dir, es creu que si les
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
55
deixalleries han de ser instal·lacions pensades perquè les utilitzin els ciutadans
particulars no haurien d’estar situades en els polígons industrials.
D és que, evidentment, per anar a la deixalleria hi has d’anar amb cotxe
H això és una realitat eh, no reflexa res més que el que és (...)
D És una mica la incoherència que vam dir. És una instal·lació on hi ha
d’anar la gent, ciutadans, però està en polígons. Llavors... qui hi pot anar
caminant? (...)
Malgrat que es destaca el fet de tenir que accedir en cotxe o vehicle propi a la
deixalleria, també s’afirma que hi ha persones que hi van caminant (si bé no
sembla el més habitual).
També es diu que la deixalleria no és una instal·lació a la que s’hi hagi d’anar amb
gaire freqüència, i que per això no importa si està lluny o no.
Arrel del debat sobre possibles alternatives a la llunyania, com per exemple,
ubicar-les més properes els centres dels municipis, es planteja l’obstacle de que la
majoria de la població difícilment voldrà tenir la deixalleria a prop de la seva
residencia. Per tant, aquesta idea es contraposa a la de la queixa per la llunyania
excessiva. Es considera que el situar-les en llocs allunyats del teixit urbà va ser una
decisió política, i que ara ja potser és massa tard per a canviar-la, ja que la gent ja
s’ha acostumat a no tenir-les a prop de casa.
Es dedueix que si estan lluny no és per casualitat, ja que consideren que poca gent
acceptaria tenir la deixalleria a la vora de casa. En aquest sentit, les deixalleries es
veurien afectades per l’anomenat efecte NIMBY, que explica el clàssic rebuig a
certes instal·lacions potencialment molestes o perilloses a prop de casa. Si fos així,
aquest fet indicaria una manca de consciència entre la població sobre com funciona
i què suposa el circuït dels residus i la seva gestió i la distribució de
responsabilitats al respecte.
H Jo crec que aquí el 50% hem parlat o s’ha parlat de la distància, i no hem
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
56
tingut en compte que probablement a molta població el fet de tenir de tenir-
la al costat seria un problema important.
M Seria possible posar una deixalleria la centre de la ciutat?
H No la voldria ningú
D No la voldria
D Seria el fenomen de no al meu pati.
No obstant això, també es comenta que existeixen deixalleries situades a l’interior
del teixit urbà (deixalleries de barri, mòbils, etc.), a les que els veïns ja s’hi ha
acostumat. Tanmateix, es considera que no totes poden ser-ho, perquè per a
complir les seves funcions es necessita tenir espai, cosa que es troba més fàcilment
a fora del nucli urbà.
2. Horaris
Centrant la mirada en els obstacles al foment de l’ús de les deixalleries, un dels més
debatuts és el dels horaris. Els i les participants consideren que, tot i que les
instal·lacions estan obertes moltes hores, no sempre són compatibles amb els
horaris laborals de la majoria de la població. Es discuteix el fet que entre setmana
són obertes en horari en què la ciutadania treballa, cosa que repercuteix en el tipus
d’usuari que les pot utilitzar. Al mateix temps, però, es ressalten els horaris de cap
de setmana, dies on les famílies utilitzen amb major freqüència les instal·lacions.
La coincidència amb els horaris laborals és vista per algunes persones com un
obstacle per a poder fer-ne ús (no obstant això, la persona que ho comenta
reconeix que no sabia que estaven obertes els caps de setmana també). També es
diu que hi ha gent que no hi pot anar el cap de setmana. D’alguna manera se
suggereix que els horaris són massa rígids i limitats per a un sector de població,
que per aquest motiu pot tenir dificultats per a fer ús de les deixalleries.
D Amb els horaris jo difereixo una mica, a veure, reconec que estan moltes
hores obertes, moltes hores, i que es fa un servei de moltes hores. El que
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
57
passa és que caldria veure si aquestes hores van lligades a com funciona la
societat i a com funcionem les persones o no. Perquè clar, el cap de
setmana sí, si tens una caseta o pintes o no sé què pues sí. Però el dia a dia
la gent que treballa fa un horari que pot agafar posar-ho al cotxe, i amb el
vostre horari és el seu horari de treball. Per tant, aquí hi ha una discrepància...I et força a
anar-hi dissabte o diumenge. I si tu el cap de setmana marxes com a costum?
D Si, si, això és veritat. Clar, això ens ho diuen també. El què passa que hi
ha gent que precisament ja li va bé a les deu.
L’actual horari es defensa argumentant que mai hi ha hagut queixes explícites per
part dels usuaris (però també es diu que probablement les persones que no hi
poden anar tampoc no es queixen, potser perquè no tenen ocasió per a fer-ho).
Es comenta que potser no són compatibles amb els horaris de la majoria de la
població però, per altra banda, s’explica que és un horari molt ampli i on també
s’obre dissabtes i diumenges. Per tant, es considera que són adequats i que si no
s’hi va és per falta de voluntat. També es critica la concepció de que tot hagi d’estar
obert sempre durant tot el dia.
Parlant més concretament de les hores d’obertura, es diu que els moments de més
afluència són els matins i els caps de setmana. Es proposa de tancar mitja hora més
tard a les tardes per a donar l’oportunitat d’anar-hi als treballadors que acaben la
jornada laboral a les 19h. Però aleshores alguns participants es pregunten si això
farà que tampoc els vagi bé als que finalitzen a les 20h. També es proposa obrir
durant els migdies i a canvi, per exemple, tancar els diumenges, però els
participants vinculats a les deixalleries creuen que seria perjudicial perquè el
diumenge és el dia de màxima afluència. En definitiva, les persones participants al
grup de debat perceben que és molt difícil trobar un horari que satisfaci tothom.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
58
3. Beneficis i costos econòmics de les deixalleries (i de la gestió de residus)
En debatre les diferents funcions que tenen i/o haurien de tenir les deixalleries es
destaca un tema: el cost de les deixalleries. Els i les participants consideren que el
cost d’aquestes instal·lacions és elevat i comenten que malgrat tot són
instal·lacions poc atractives per als usuaris i usuàries.
M A veure, aquí hi heu posat que és massa poc atractiva pels usuaris domèstics, tot i que el
cost d’aquesta instal·lació és més gran que altres instal·lacions de residus o que altres recollides...
H Tema de costos no?
M Si? És un cost elevat? També heu dit que són instal·lacions cares. Aquest és en relació al què fan.
Són instal·lacions que difícilment s’adapten als canvis. Hi havia un altre post-it que deia que haurien
de ser més flexibles.
Un dels temes objecte de debat és el possible benefici econòmic que aquestes
instal·lacions obtenen o podrien obtenir. En els debats apareix sovint la idea que hi
ha gestors privats de residus que treuen un benefici realitzant tasques similars a
les deixalleries, i es qüestiona per què les deixalleries públiques no ho poden fer.
Això porta el debat al tema dels costos que les deixalleries suposen per les
administracions públiques.
Per un costat, es diu que a les deixalleries hi arriben poques coses de valor i que,
per tant, no es disposa de gaires residus ‘valoritzables’, motiu pel qual resulta tan
difícil compensar les despeses ocasionades mitjançant la valorització dels residus
que hi passen. Per un altre costat, en canvi, es diu que les deixalleries són objecte
permanent de robatoris, cosa que indica que hi deu d’haver coses d’interès en
termes econòmic.
En relació a aquest tema, les persones participants al grup de debat es plantegen
què se’n fa dels residus que passen per la deixalleria, és a dir, on van els residus,
quant costa la posterior gestió i qui realitza aquestes tasques. Es comenta també la
possibilitat de que aquesta gestió posterior, que actualment recau majoritàriament
en empreses privades, es transferís a l’administració, però al mateix temps es
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
59
debaten els possibles costos que això podria comportar. No hi ha consens sobre si
l’administració hauria d’assumir aquest tipus de tasques o és preferible que ho
facin operadors privats. També es diu que l’administració ja s’ocupa de fer algunes
d’aquestes tasques malgrat que potser no és competència seva.
H perquè la deixalleria què fa? gasta per recollir, gasta per emmagatzemar,
gasta per col·locar aquest residu en un gestor posterior i, si és capaç de
vendre’l, pues compensa les tres despeses anteriors, no? Que evidentment
mai les pot compensar al 100% (...). ¿Per què el que, el que recull, el
que tracta o el que.. aquest guanya diners? Perquè li cobra a l’administració,
el que recull té uns camions que van circulant per les carreteres i van
recollint contenidors i li cobra a l’administració per aquesta tasca. La
podria fer l’administració aquesta tasca? Sí, sí, però.. que la fes no vol dir
que en tragués un benefici sinó que... hauria de tenir personal, pagar unes
nòmines, hauria de comprar uns camions i per a fer tot això evidentment hauria de
seguir cobrant una taxa a la ciutadania per fer-ho, no?
H però en el cas del Consorci ja és així.
Els participants conclouen que hi ha una manca d’informació sobre els costos que
suposen aquestes instal·lacions i sobre la recollida dels residus per l’administració
pública en general. De totes formes, al debat s’acaba per concloure que és un error
pensar que es pot fer negoci amb els residus, i si els gestors privats en fan és
perquè les seves feines es paguen amb diners públics (ho paguen amb els impostos
dels ciutadans). De fet, és una de les despeses més importants dels municipis, i la
població rares vegades ho sap. Fins i tot es suggereix que les taxes municipals
haurien de ser més elevades per a poder cobrir-ne els costos reals.
Es diu que els ciutadans no tenen una idea apropiada del que costa gestionar els
residus. En el debat els participants consideren preocupant que la ciutadania no
sàpiga que els ajuntaments es fan càrrec d’aquesta despesa tan important. Es
percep que hi ha una notable opacitat en el circuït dels residus, i que això incideix
negativament en les actituds dels usuaris de les deixalleries, els quals tendeixen a
considerar que ja paguen suficients impostos per a cobrir el servei.
D jo crec que els usuaris habituals de les deixalleries, o tothom, tothom, la
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
60
població no entén el valor que té el residu, el valor, té un preu, té un valor.
H Bueno un cost
De fet, es comenten experiències de petits comerciants o industrials que s’han
queixat quan han anat a portar residus a la deixalleria (per haver de pagar), però si
haguessin contractat un servei privat els hagués sortit força més car. Tanmateix, es
diu que això poca gent ho coneix.
Un dels problemes és que, a diferència d’altres serveis com l’aigua o l’electricitat, la
gestió de residus la paga tothom més o menys igual, independentment de la
quantitat de residus que produeixi. De fet, es debat sobre si tothom ha de pagar el
mateix independentment dels residus que generen, o no. Alguns participants
creuen que no, que no tothom ha de pagar el mateix, sinó que hi hauria d’haver una
taxa proporcional als residus que es generen. D’altres, en canvi, pensen que els
usuaris paguen més serveis dels que al final acaben rebent (per exemple, per
l’existència del doble circuït de recollida esmentat més amunt) i que existeix un
descontentament general en aquest sentit que no ajuda a que s’entengui el
funcionament econòmic de la gestió de residus.
4. L’accés dels petits empresaris i autònoms a la deixalleria
Un dels temes que va generar més debat va ser la relació que tenen els petits
industrials amb les deixalleries i si aquesta ha de continuar així o s’han de fer
modificacions. La principal diferencia i el motiu de tot el debat és que un usuari
particular no ha de pagar per a portar residus a la deixalleria. En canvi, un petit
industrial, que pot ser un autònom, si que ho ha de fer ja que està generant una
activitat econòmica.
Les persones vinculades a les deixalleries comenten que sovint els petits
industrials els enganyen dient que són usuaris particulars per no haver de pagar
res, i els operaris de les deixalleries no poden fer res per impedir-ho. Aquí entra en
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
61
joc, també, el debat de perquè dos tipus d’usuaris han d’anar a una mateixa
instal·lació on uns han de pagar i d’altres no per portar el mateix residu.
En la línia de la negativa de molts petits industrials de pagar per la gestió de
residus, alguns dels participants vinculats a les deixalleries creuen que com estan
vinculats a l’administració pública alguns dels usuaris els veuen com la
representació de qui els fa pagar impostos.
Comenten algunes de les tècniques que utilitzen els petits industrials per a no
pagar. Aquestes van des d’anar acompanyats amb el client dient que els residus
pertanyen a ell fins al fet d’anar cada vegada a deixalleries diferents per poder
anar-hi amb freqüència.
S’apunta que aquests ‘petits industrials’ són sovint autònoms, o empreses amb dos
o tres treballadors com a màxim. En aquest sentit creuen que es fa encara més
incongruent el fet de que un individu hagi de pagar o no depenent de si diu que es
un autònom o és un particular.
D clar com que la majoria de gent és d’origen domèstic i no paguen doncs
clar.. el fet de que en un mateix lloc vagin dos tipus de clients, uns paguen i
uns sense..
H o el mateix. Ell mateix si entra com a particular no paga, si entra com a
activitat econòmica si. A la que pot intenta, intenta colar que és, és..
Es comenten també algun dels efectes no desitjats que aquestes polítiques poden
tenir. Es cita l’exemple d’un fuster que porta els mobles vells d’un matrimoni gran
amb impossibilitat d’anar a la deixalleria. Es planteja que si ho haguessin portat
ells o haguessin trucat a l’ajuntament (fet que suposa una despesa econòmica)
seria correcte però que porti els mobles vells el petit industrial que ha fet les
reformes al domicili es penalitza en aquest sentit.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
62
En contrapartida, es comenta que els diners que val la gestió del residu a la
deixalleria ja hauria d’estar inclòs en el pressupost que el petit industrial fa al
client.
Cal tenir em compte també la qüestió de que, a vegades, alguns d’aquests petits
industrials ho són en l’economia submergida, cosa que dificulta encara més que
paguin pels residus, ja que ni tant sols paguen per la seva activitat econòmica.
Alguns participants vinculats a les deixalleries expliquen que alguns d’aquests
petits industrials es queixen de que ja paguen impostos i no veuen just que hagin
de pagar també per a la gestió dels seus residus. Comenten que si portessin els
residus a un gestor privat els seria més complicat i encara haurien de pagar més.
Però això els petits industrials semblen no voler saber-ho.
5. Diferents sistemes de descomptes
Les deixalleries tenen sistemes de descompte de la taxa municipal de brosses,
depenent del nombre de residus que es portin a una deixalleria durant un any.
Aquests descomptes però, són diferents a cada deixalleria de cada municipi, ja que
no hi ha un sistema unificat. Hi ha diferències entre municipis, ja que les
deixalleries, tot i ser propietat del Consorci, utilitzen diferents sistemes de
descomptes segons el municipi. També es ressalten les diferències en el servei de
recollida de voluminosos. Es planteja la necessitat d’unificar sistemes a nivell
comarcal perquè tothom hi tingui el mateix accés (i la mateixa percepció).
Els i les participants plantegen que hi ha diferents tipus de descomptes o, fins i tot,
la inexistència d’aquests segons el municipi. També es destaca que hi ha usuaris i
usuàries que fan un mal ús de les deixalleries per tal d’obtenir els descomptes, com
per exemple, portar una pila cada setmana perquè d’aquesta manera a la targeta de
descomptes es sumen més dies d’ús a la deixalleria i s’accedeix al descompte.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
63
H es pot reduir 30 euros
H però hi has d’anar 12 vegades l’any
D però és que la gent no ho fa pels euros, la gent ho fa...
D 12 no, has d’arribar, bueno això cada municipi ho fa diferent, però uns..
D si, depenent del residu que portis tens més punts o menys punts
D no, no, aquí es fa una combinació no només de les vegades sinó de la
tipologia del residu. No és el mateix portar un matalàs que portar piles,
però bueno vull dir...
Algunes persones del grup critiquen conceptualment l’incentiu de descompte
econòmic en les taxes municipals per l’ús de la deixalleria. Es diu que dóna lloc a
situacions de picaresca i que implica deixar de banda l’educació ambiental i la
conscienciació de la població sobre gestió de residus. Es percep estrany que s’hagi
de premiar als que ho fan bé (i no es pugui penalitzar als que ho fan malament).
D clar, llavors vol dir que en el fons el tema aquest de.. [inaudible] i fer un
descompte. No però es com una mica.. paternal, no? Si fas això et
premiaré, o sigui en comptes de dir quin significat té anar a la deixalleria.
Amb això es poden recuperar aquests materials, es poden fer altres..
(...)
D si, però es treu tota la part més de consciencia, no?
H ens hem pensat que si hi ha més visites a la deixalleria funciona millor
com a instal·lació i tampoc és aquest el fet..
D exacte. Tampoc és la solució
H i a més a més també hi ha la idea que s’ha de premiar als que ho fan bé a
l’hora de separar i la manera més fàcil, barata de..
H la única, la única manera de comptabilitzar aquell que va a la deixalleria
H clar potser el pobre està separant la orgànica com un tio religiós i no va a
la deixalleria perquè no li fa falta. Pues aquest a pagar
A partir de parlar d’aquests descomptes sorgeix un debat sobre si aquests
descomptes són justos i si realment tenen sentit. Alguns participants creuen que no
tenen sentit ja que la gent no reciclarà més o menys per aquests descomptes, ja que
hi ha usuaris habituals de les deixalleries que ni tant sols demanen el carnet pels
descomptes. A més, aquests descomptes també han generat trampes, com el fet
que es comentava anteriorment de portar cada dia o setmana una sola pila a la
deixalleria.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
64
6. Duplicitat de serveis.
Es diu que si una persona no vol portar un residu a la deixalleria, com per exemple,
un voluminós, i el deixa al carrer aquest residu el recollirà l’ajuntament. Aleshores
els i les participants es pregunten quin és l’estímul perquè els ciutadans el portin a
la deixalleria, ja que els resulta més còmode deixar-lo al carrer.
És a dir, en molts municipis, actualment existeixen circuits alternatius que
realitzen una recollida més propera al ciutadà, que evita a aquests haver de
desplaçar-se a les deixalleries. Arrel d’aquest debat es plantegen diferents
obstacles per a la gestió dels residus.
El doble circuït suposa un obstacle perquè desincentiva l’ús de les deixalleries, ja
que els ciutadans saben que si ho deixen a les àrees de recollida al costat dels
contenidors el servei municipal ho recollirà.
Es comenta també que el circuit alternatiu també presenta problemes, en
particular no és gaire eficient, ja que sovint quan hi arriba el servei de recollida els
materials, ja se’ls ha endut o els ha desmuntat algú que passava pel carrer
(s’assenyala que flotes de furgonetes que donen voltes a la cerca de mobles,
electrodomèstics, etc. que els ciutadans deixen als carrers).
Es diu que el circuit alternatiu de recollida de residus dels carrers és promogut per
la ignorància o la deixadesa dels ciutadans, molts dels quals potser ni saben que
aquells residus s’haurien de dur a la deixalleria, ni que si els deixen al carrer se’ls
hauria de sancionar. D’alguna manera, s’observa que els ajuntaments no tenen
prou capacitat per a penalitzar aquests comportaments, motiu pel qual han de fer
el possible per a eliminar els residus dels carrers, amb la qual cosa el cost de la
recollida es multiplica.
M per què l’usuari sap que si ho deixa al carrer desapareixerà, no?
D però desapareixerà.. amb un fi una mica... també... no? De.. no?
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
65
H Bueno..
H amb un fi..., ara si aquest fi és correcte o no és correcte ja és discutible.
D normalment no arriba a temps l’ajuntament a recollir-ho...
(...)
M si però si agafes la persiana i la deixes al carrer....
H Bueno et poden sancionar. Si no ho deixes a l’hora, i al lloc i al dia et
poden sancionar però no et sancionen
D però.. però.. no es fa
(...)
D però el problema és que no tens consciencia i el deixes i saps que al cap
de mitja hora passa un camionet i s’ho endú, ah pues mira que bé un altre
dia ho torno a deixar
H no tens ni la consciencia que estàs fent res malament
7. Residus especials
La selecció dels residus especials també es planteja com un obstacle, ja que només
es poden dur a la deixalleria, i en alguns casos el seu transport és complicat. Es fa
referència per exemple a les restes de poda i de jardineria, que és un residu que no
tothom té mitjans per a poder dur a la deixalleria, ja que cal un transport adequat
(o omplir el cotxe d’herba).
També es parla de les restes de pintura, que suposen un dels principals problemes
quan es barregen amb altres residus. Aquests residus especials són els que millor
justifiquen l’existència de les deixalleries, ja que permeten gestionar-los a part i
evitar contaminació de l’entorn i riscos per al medi ambient i la salut.
H I lo que deia ella de fer possible lo de la pintura, el dia que li diguis a algú
que té que pagar el pot de pintura, que es preparin els ecoparcs i els llocs
on seleccionen la fracció resta...
H No, no. Tindràs tots els contenidors bruts de pintura, i els camions bruts
de pintura.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
66
8. Manca d’informació sobre la gestió de residus
Un segon obstacle que es ressalta és la manca d’informació entre la població. Per
un costat, hi ha acord a considerar que la ciutadania no disposa d’informació
suficient de com s’ha d’actuar en el tema dels residus, al mateix temps que no es
disposa d’informació sobre els circuits posteriors dels residus (per exemple, què
se’n fa dels residus un cop s’han portat a la deixalleria). Per un altre costat, hi ha
una certa discussió sobre si la població està prou ben informada sobre com
seleccionar els residus domèstics. Els i les participants es mostren ambigus: al
mateix temps que tenen la sensació que és una cosa que ha arribat a tothom,
assenyalen experiències de gent que no ho fa de manera adequada. En el que sí que
sembla que hi ha acord és en considerar que manca informació sobre què es fa amb
els residus un cop han estat recollits (alguns dels participants, durant la tercera
reunió, reconeixen la dificultat per a fer-se una idea global del volum de residus en
circulació).
Es comenta que la campanya ‘envàs on vas’ va tenir molta repercussió però va
generar també certes confusions, i dedueixen que es va vehicular una informació
parcial, que responia més als interessos d’Ecoembes que a la millora de la gestió de
residus en general. Aquest debat els porta a discutir l’obligació legal de pagar pels
productes envasats una taxa per a la gestió posterior d’aquells residus, però sense
garanties de que realment es gestioni correctament. Les persones participants al
debat tendeixen a qüestionar aquesta política d’Ecoembes, principalment perquè
és un acord difícil de transmetre a la ciutadania. Se suggereix que l’acord amb
Ecoembes no es pot explicar a la ciutadania perquè té una lògica poc comprensible
des del punt de vista de l’interès general. Això resulta preocupant perquè una de
les coses més comentades és la necessitat d’informar correctament a la població
sobre els circuïts dels residus.
H (...) Vull dir, el que estem fent amb els residus a les plantes de
tractament jo aquí també tinc la meva opinió eh, el que paguem i repaguem...
però és que a més a més hi ha el com ho recollim, com ho informem a la
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
67
ciutadania i el circuit econòmic, jo crec que no està ben.. ben tancat això,
de cap de les maneres però bé...
H no, no.. jo això, s’ha pogut fer millor o pitjor..., però lo difícil és transmetre això a la
ciutadania, això és a lo que anàvem, com transmets això a la ciutadania. I
la campanya aquella l’única cosa que deia..., tot i que va generar... confusió...
digues-li com vulguis, com a mínim va generar que la gent en parles. Deia
que al groc només hi van els envasos... lleugers. Això és lo que deia la
campanya. Si ets un envàs vas al contenidor groc, si no ets un envàs no hi vas, no?
9. Conscienciar, davant la dificultat per a penalitzar
Els i les participants també destaquen la necessitat de conscienciació de la
ciutadania en relació a la gestió dels residus. Es planteja que com que la mala
gestió no es penalitza, hi ha una part de la població que no fa un bon ús dels
contenidors ni de les instal·lacions, de manera que deixen els residus als carrers de
les ciutats i pobles.
(...) “que la gent estigui molt més conscienciada, ve gent que els
importa ben poc deixar-ho al carrer però quan els hi dius que la
multa és més gran aleshores paguen per deixar-ho a la deixalleria.
La gent s’ha de conscienciar més però no se com. Aquí hi ha gent
que ve per mira, perquè si ho deixen al carrer és una multa però no
volen reciclar”. Eh.. no ho fa perquè vol sinó per no pagar
D per no pagar eh.. tant de bo fos així, que la gent tingues
la consciencia de que si no ho fa bé se li posa una sanció i.. però jo penso
que no és ben bé així. La gent deixa les deixalles i els residus i ningú te la
sensació de que li pugui venir algú darrera i sancionar-lo.
També es pregunten perquè en comptes d’incentivar els usuaris que la utilitzen, no
es multa a qui fa una mala gestió dels residus però s’apunta que els cops que s’ha
intentat ha esdevingut molt complicat i s’ha optat per vies més senzilles però
potser injustes, com les de la incentivació.
Es discuteix que el canvi d’actitud es pugui aconseguir mitjançant incentius, ja que
sovint passa el contrari, ja que amb accions com posar més contenidors per a
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
68
evitar que el ciutadà s’hagi de desplaçar gaire lluny, posar un servei de recollida de
voluminosos als carrers, etc., la gent es despreocupa i no s’esforça per portar
residus a la deixalleria.
Es reconeix que no és fàcil sancionar els ciutadans (però sí a les empreses). Per
això es dedueix que cal implementar una bona estratègia informativa i
comunicativa per a incidir en aquells comportaments i actituds erronis.
Es parla de la importància de la conscienciació, la sensibilització ciutadana, però
també s’observa un cert escepticisme perquè es conclou que la majoria de les
persones no té gaires preocupacions ambientals i l’únic que volen és lliurar-se dels
residus que han generat, sense preocupar-se gaire de quina manera.
H home, jo crec que reflexa molt la importància, si el ciutadà no està
conscienciat de ser una part més, llavors no fa, si no parteix d’aquesta
base, no? No anem enlloc.
H per mi el problema que hi ha és que clar, això.. aquest.. això és des de la
òptica de la gestió de residus o de la gent involucrada amb els residus però
hi ha un percentatge molt elevat de la ciutadania que la gestió dels residus
és una cosa que l’executa perquè te que buidar doncs un cubell que se li ha
omplert a casa, no? Per tant, jo dubto que ho relacioni amb.. amb actitud
personal, respecte, sinó que realment lo que està fent és eliminar uns
residus que li han omplert la cuina de casa seva, no? I si el que li donem..
valor és això d’aquí doncs igual costa.. involucrar-los, no? Perquè no se com
ho farem, no se com.. com organitzarem la.. sensibilització perquè aquesta
gent s’ho faci.. s’ho faci seu això, no?
Es diu que la recollida de residus no sempre és lògica, i s’apunta als acords amb
Ecoembes com un sistema que ocasiona distorsions. El més greu és que les
incongruències que s’observen són un obstacle a la difusió d’informació i
l’educació ambiental.
De totes formes, es considera que les activitats d’educació ambiental adreçades a
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
69
les escoles tenen un impacte important, probablement més elevat que les
campanyes adreçades a la població en general.
10. No retorn, ni possibilitat d’intercanvi
Com a obstacle també es destaca la inexistència de retorn cap a aquelles persones
que fan ús de les instal·lacions de les deixalleries. Es planteja la idea d’un possible
espai d’intercanvi de residus, de manera que hi hagués la possibilitat d’un retorn
més tangible cap als usuaris i usuàries.
Es considera que hi ha gent que no porta coses a la deixalleria perquè percep que
no obté cap benefici palpable. Sí que es diu que hi deu d’haver un benefici
abstracte, però no és percebut per les persones que hi podrien anar. Tampoc no
està clar què se’n fa de les coses que s’hi dipositen (tenen la sensació que poden
servir per a enriquir a determinades persones o empreses). Tot plegat denota una
manca d’informació sobre el funcionament de les deixalleries, així com una imatge
opaca de les mateixes que no genera prou confiança.
El fet que les coses dipositades a la deixalleria no es puguin tocar els genera força
desconcert, i ho consideren un obstacle en el circuit dels residus. Troben
incoherent que si un deixa un moble a la vorera, aquell moble pugui circular de mà
en mà sense problema, mentre que si el porten a la deixalleria ja no el podrà
aprofitar ningú més.
La qüestió d’obtenir algun tipus d’incentiu tangible per portar residus a la
deixalleria és present en tota la discussió, i es posen exemples com les màquines
que retornen l’import de les ampolles de vidre. Se suggereix pensar alguna cosa
similar, que en el cas de les deixalleries podria ser la possibilitat d’intercanviar
objectes. També es reconeix que les bonificacions o descomptes en la taxa
municipal d’escombraries pot tenir aquest caràcter, però es percep un benefici
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
70
massa poc ‘tangible’.
Es reitera la idea de l’intercanvi d’objectes. Fins i tot es comenta que hi ha
deixalleries que donen ‘vals’ per a bescanviar per objectes (però sembla que a la
comarca no es fa).
D Bueno és lo del tangible o... de... de veure-ho en aquell mateix moment
no? Suposo que per això, perquè fos una cosa doncs tangible directament
de la persona que va a la deixalleria (...) Doncs com per motivar o..
perquè fos més tangible aquest retorn, que no vol dir que no hi sigui però clar...
com tots els impostos evidentment, no?
Vull dir que és una cosa que sabem que.. per això hi està (...)
D Jo torno a insistir potser sí que pot potenciar-ho si és que l’incentiu és
que tu com a usuari tinguis dret a fer aquest intercanvi de jo deixo una
cosa.. no sé com s’hauria de valorar (...)
No obstant això, s’apunten alguns inconvenients a la idea de permetre l’intercanvi
d’objectes a les deixalleries:
Així, per exemple, s’apunta que si es permetés convertir la deixalleria en un lloc on
poder intercanviar objectes, allò més que una deixalleria seria un mercat. És a dir,
canviaria l’essència del que actualment és una deixalleria.
Un altre inconvenient és que el percentatge d’objectes que realment es podrien
recuperar i intercanviar seria molt petit, i que, per això, modificar el funcionament
de les deixalleries no compensaria el benefici que se’n trauria. Tanmateix, algunes
persones responen que el que es guanyaria és un incentiu per a que la gent hi
portés residus.
Finalment, també s’apunta que la major part de les coses de valor arriben
trencades, o són electrodomèstics obsolets, i això no és tan fàcil intercanviar-ho o
vendre-ho.
El cas és que algunes de les persones participants mostren el seu desconcert
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
71
davant el fet que els residus no es puguin intercanviar o prendre de la deixalleria.
Hi ha la sensació que és un servei que es paga múltiples vegades (amb els impostos
municipals, amb la taxa de reciclatge dels productes, amb la prohibició de tocar-
los, etc.). La perplexitat augmenta quan se sap que les deixalleries pateixen
robatoris contínuament, amb la qual cosa és més factible robar un objecte que
intercanviar-lo o prendre’l.
D La veritat és que la gent no ho entén, quan demanen alguna cosa i no...
D No s’entén.
H Quan no els hi dones, no?
D El problema és que tu estàs pagant a tot arreu...
H Si no ho utilitzareu... a la nit s’ho enduen, jo quan ho demano no m’ho
puc emportar...?
D Exacte.
D Es pot robar, però no es pot agafar, ni comprar, ni intercanviar pel que tu hi portes, ni res.
H La normativa ha canviat i sembla que les deixalleries ho podran donar, però s’ha de...
H Es pot robar però no es pot emportar, em diuen a mi.
11. Robatoris i pràctiques irregulars
Finalment un obstacle molt present i molt debatut durant el procés de reflexió
col·lectiva són els robatoris que pateixen les deixalleries, aparentment amb força
freqüència. Aquest obstacle fa aflorar diversos temes no només en relació a la
gestió de residus, sinó també de caràcter social.
11.1. Robatoris continuats de materials molt concrets
Els participants comenten que els robatoris a l’interior de les deixalleries s’han
convertit en una cosa habitual i pràcticament diària. Aquests robatoris causen
pèrdues econòmiques que sovint són més elevades pel que costa la reparació de
les destrosses que no pas al valor dels residus sostrets. A més, s’hi afegeix també el
problema de la dispersió de residus pels voltants de les deixalleries, que pot
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
72
constituir un risc greu per al medi ambient i que també suposa una despesa
important de neteja (que ha d’assumir la deixalleria o el municipi).
H El problema és que entren i fan destrossa, i deixen els voltants una cosa
espectacular.
M Si no, però potser els què fan aquesta activitat no van tant als
serveis socials municipals.
D Sí que hi van, segur.
H Si, clar, perquè no declaren cap ingrés.
D És a dir, s’enduen per valor de 24€ i fan dany que et costa 350€ mínim.
Es diu que és difícil lluitar contra els robatoris amb mesures de seguretat física
(tanques, càmeres, etc.) perquè les deixalleries ja no es poden tancar més, ja que
fins i tot els foraden les parets (‘butrons’) per entrar-hi a robar. Es comenta que en
aquests casos acostumen a ser xarxes organitzades, que compten amb mitjans
suficients i una planificació dels robatoris. Realment, no veuen com es podrien
evitar.
Es diu que els robatoris acostumen a ser de materials molt concrets, és a dir, de
materials que tenen un valor econòmic alt, com el ferro o el coure. Per tant, la
demanda que s’observa és de productes concrets que moltes vegades són revenuts
a botigues de segona mà o a altres empreses de reciclatge.
11.2. Legislació laxa
Aquesta reincidència en els robatoris es veu reforçada perquè, des del punt de
vista dels participants, hi ha unes lleis massa laxes per aquest tipus de robatoris. Es
diu que la justícia no pot actuar amb gaire rotunditat perquè es considera que les
coses furtades són residus, i per tant no tenen valor, cosa que algunes persones del
grup discuteixen i mostren el seu desacord. A més, sovint no només es tracta del
valor del que han sostret sinó del valor de les destrosses que han fet a les
instal·lacions.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
73
D Llavors l’altre problema és el jutge que no reconeix que allò és un robatori
M Per què? Per què són escombraries?
D Exacte.
H Però dins del circuit té un valors
H I a fer malbé una instal·lació privada
D I no, i hi ha molt jutges que no ho entenen, perquè et trobis a un que ho
entengui es veu que és complicat.
De totes maneres, també comenten que recentment hi ha hagut un canvi en la
normativa sancionadora, i que ja no ho fa pel valor del material sostret sinó per les
afectacions que aquest robatori pugui causar.
Alguns participants també consideren que a vegades possiblement no hi ha prou
implicació i interès per part de l’administració per aturar aquest tipus de robatoris.
Consideren que és fàcil saber qui ha comprat segons quin tipus de material robat.
Apunten també, que en ocasions es poden frenar els robatoris amb mesures
alternatives. És el cas de determinades deixalleries, com la de Parets del Vallès, on
s’han reduït els robatoris quan s’ha començat a posar multes als vehicles mal
estacionats.
11.3. Robatoris per necessitat o crim organitzat?
Les persones que participen en el debat també apunten que aquesta qüestió dels
robatoris i de les estratègies per a fer-se amb els residus no fan altra cosa que
evidenciar una necessitat social. Hi ha alguns col·lectius que possiblement no tenen
accés a altres formes de guanyar alguns diners. Per això eviten criminalitzar-ho i
rebutgen considerar-ho un problema de les deixalleries ni policial.
En aquest sentit, un dels debats sorgits ha estat el de si aquests robatoris responen
a necessitats personals o a grups criminals organitzats. Alguns membres del grup
creuen que no s’ha de criminalitzar els robatoris de residus com el paper, ja que
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
74
creuen que responen a una necessitat. Per altra banda, altres membres del grup
asseguren que això genera grans pèrdues als ens locals i que moltes vegades es
tracta de crim organitzat amb una gran estructura.
D no sempre és necessitat
D si, això és el que anava a dir jo, no sempre és necessitat
H les deixalles han tingut sempre un valor
D aquí està
D exacte. Hi ha qui ha fet un negoci d’això
(...)
D A mi em sembla que es criminalitzi els robatoris de paper, quan vaig
sentir la notícia vaig pensar... és que fa riure...
H Fa riure fins que calcules els milions de pèrdues pel món local, llavors ja
deixa de fer riure.
D Esteu pensant des de la posició d’un Ajuntament
H No, no
D Des de la posició de la gent que treballa en la recollida d’aquest residu,
perquè hi ha gent
H Que perd la feina
D Clar, bueno, clar, però estem parlant de necessitats i mancances, vull dir
H Ja, però si és una màfia organitzada d’albanokosovars que tenen deu
furgonetes que van recollint
H No, i quan veus per exemple els nens a dintre, o sigui que agafen un nen
petit i el foten a dintre perquè buidi el contenidor.
També es comenta, que en el cas que hi hagi ciutadans que ho necessitin, les
deixalleries estan en permanent contacte amb els serveis socials dels ajuntaments
per portar productes que puguin necessitar.
11.4. Persones que agafen els residus abans que l’usuari els porti a la
deixalleria
Tot i que no es tracta de robatoris, un fenomen que també succeeix a les
deixalleries i als seus voltants és que hi ha persones que esperen l’arribada dels
usuaris per a demana’ls-hi d’emportar-se elles els residus. És una pràctica
irregular que també genera un problema mediambiental perquè sovint no es
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
75
tracten els residus de forma correcta (desmunten els objectes pel carrer, deixen els
residus resultants per allà, generen brutícia, etc.). També comenten que en algunes
deixalleries fins i tot suposa un perill pel lloc on estacionen els vehicles, el que pot
comportar situacions perilloses (risc d’accidents de trànsit).
D A mi em sembla que es criminalitzi els robatoris de paper, quan vaig
sentir la notícia vaig pensar... és que fa riure...
H Fa riure fins que calcules els milions de pèrdues pel món local, llavors ja
deixa de fer riure.
D Esteu pensant des de la posició d’un Ajuntament
H No, no
D Des de la posició de la gent que treballa en la recollida d’aquest residu,
perquè hi ha gent
H Que perd la feina
D Clar, bueno, clar, però estem parlant de necessitats i mancances, vull dir
H Ja, però si és una màfia organitzada d’albanokosovars que tenen deu
furgonetes que van recollint
H No, i quan veus per exemple els nens a dintre, o sigui que agafen un nen
petit i el foten a dintre perquè buidi el contenidor.
11.5. Problema ambiental dels residus que no es tracten correctament
Quan es parla del problema dels robatoris o dels residus que són recollits al carrer
apareix també l’impacte ambiental que això genera. Comenten que els residus que
són desballestats al carrer (sovint al costat de la deixalleria) generen un problema
mediambiental afegit, ja que només s’emporten els materials que tenen un valor
econòmic mentre que la resta del residu queda abandonat. A més a més, moltes
vegades es pot tractar de residus perillosos ja sigui pel medi ambient o per la salut
de les persones.
H (...) perquè un fluorescent que li treguin les puntes,
tot aquell polsim que va dins acaba al paviment, se’l
endu l’aigua.. un tub catòdic d’un televisor quan li han tret el final surt
també el recobriment de dins, vull dir això es un problema afegit que..
D i aquest hi és molt al voltant de les deixalleries. Es a dir, la deixalleria tu
passes per una deixalleria i a mig quilòmetre ja veus la furgoneta de turno
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
76
amb allà traient d’allà.. i allà es queda, i s’endu lo que l’interessa.
Es comenta un exemple concret, i és el de les bombones de butà. Si l’usuari del gas
butà té contracte en vigor amb la companyia no hi ha cap problema però en el cas
contrari existeixen grans dificultats per la gestió d’aquest residu. Els problemes
venen de que si no es té un contracte en vigor l’empresa no es vol fer càrrec del
residu, ni tampoc el volen els gestors alternatius o il·legals ja que es tracta d’un
residu perillós. No entenen que l’empresa no reculli aquestes bombones ja que
representen un actiu econòmic i per tant, el no recollir-les suposa una pèrdua
econòmica.
11.6. Pagar per un servei que no es realitza i dificultats per a canviar de
model
També es comenta que ja sigui amb els robatoris, amb els desballestaments
inadequats que comporten problemes mediambientals, i en definitiva, amb una
incorrecta gestió dels residus, els ciutadans estan pagant per un servei que no es
realitza de forma correcta ni adequada. D’alguna manera, si hi ha tant d’interès per
robar és perquè els residus deuen tenir algun valor, i els municipis i les
administracions públiques semblen tenir dificultats per a capitalitzar-los. Es
qüestionen si les deixalleries han de fer negoci amb els residus, si ja hi ha un sector
privat que se’n podria ocupar. Tanmateix, també s’observen les dificultats, però es
constata que alguna cosa falla en el sistema establert de gestió de residus.
D Això només demostra que hi ha un valor d’intercanvi amb aquest material.
D Sí
H Sí, però...
D I per tant la deixalleria ha de fer un altre tipus de servei, amb un altre
tipus de residus que no té...
H És un cost que nosaltres com a ciutadans al final estem pagant
D Doncs molt malament és això el problema que hi ha potser, és aquí la paradoxa
H Jo pago, perquè s’han fet uns números en que es recuperava uns diners
de la venda d’aquests productes recuperables, i com que no arribem cada
vegada, o sigui es recicla molt més, es reutilitza molt més, s’ha fet una
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
77
feina important respecte amb el reciclatge en els darrers vint anys, però en
canvi els usuaris cada vegada paguem més.
D Clar, això és el que jo veig com a servei públic. Si el ciutadà està pagant
uns diners perquè hi hagi un servei públic per a la gestió d’aquests residus i
després no tenim la prou cura l’administració de gestionar-los de forma que
no ens els prenguin, de que no...
Una de les dificultats per a gestionar millor el circuït de residus és la fluctuació
permanent dels preus de les matèries primeres en els mercats internacionals, que
fan que, per exemple, el paper, el plom o el coure durant uns mesos valguin molt i
altres molt poc. Això dificulta que un gestor privat se’n pugui ocupar a llarg
termini.
Els acords amb empreses de gestió de residus s’acostumen a fer a llarg termini, per
tal de garantir-les una rendibilitat independentment de les fluctuacions dels preus
i de les situacions socials. Això també es percep com una debilitat del sistema
actual, perquè resta capacitats a l’administració per a poder gestionar els residus
d’una altra manera.
D És aquí el fallo, és un tema burocràtic, perquè tu fas una contrata per vuit
anys, vol dir que t’estàs lligant durant vuit anys
H Si
D Que no saps el què passarà socialment, quins canvis hi hauran, i jo penso
que aquí és un problema, perquè vol dir que tota la societat està pagant per
això i...
H Però...
H Però hem de continuar recollint el paper?
H No, no, és que segurament la resposta seria que no. Però llavors deixes la
gestió del paper en mans d’algú que no saps qui és, i això què vol dir que
segurament la setmana que ve tens un desbordament per aquí...
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
78
12. Coordinació de les deixalleries
En debatre les funcions de les deixalleries, es destaquen possibles dificultats en
l’actual gestió interna. Un dels punts que amb més èmfasi es comenten és la
conveniència de que les deixalleries no semblin abocadors, ja que cal mantenir una
bona imatge de cara als usuaris i les usuàries. Actualment, es destaca que la
retirada de les caixes i contenidors (de residus) de les instal·lacions no sempre
funciona prou bé, cosa que no permet mantenir les deixalleries ordenades i
n’erosiona la seva imatge, tot contribuint a fer-les poc atractives i a desincentivar-
ne l’ús. Es planteja la necessitat de realitzar millores en aquesta gestió interna, tot i
que es reconeix que no és tan senzill perquè cal coordinar moltes operacions.
M (...) també tenim un.. un nombre bastant elevat de temes d’organització,
gestió, ordre i eficàcia, no sé en quin sentit.. us referíeu a.. o sigui a la
organització interna de les deixalleries o.. quin tipus de gestió... i eficàcia us
referíeu..
D possiblement a que és important quan entres en una deixalleria veure la
imatge. Ja d’entrada no t’ha de semblar un abocador
D i últimament algunes ho semblen... La gestió interna de les deixalleries pot funcionar millor pel que
fa a la retirada de contenidors. Aquest mati només entrar ja he hagut de llençar
3m cúbics de coses que hi havia a fora perquè el contenidor no s’havia
retirat a temps. I la gent veu la deixalleria bruta i desendreçada, i és un
problema nostre, això suposo que deu ser...
D Si, i aquest cap de setmana igual. Això abans no passava i ara passa.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
79
13. Conflictes entre personal i usuaris
S’observa que l’actual regulació i funcions de les deixalleries és una font de
conflictes entre el personal que hi treballa i alguns usuaris. Les persones que hi
treballen han d’estar advertint i renyant els usuaris amb una freqüència que
sembla elevada:
- A persones que hi porten deixalles d’altres persones fent veure que són d’elles.
- A persones que se’n volen endur algun objecte que han vist a la deixalleria.
- A petits industrials o autònoms que fan veure que porten residus domèstics.
- A persones que intenten robar materials de la deixalleria.
- A persones que aturen els usuaris abans d’arribar a la deixalleria i els demanen
part dels residus que porten.
- A persones que desmunten o desballesten materials sostrets de la deixalleria just a
la vora.
- Etc.
Són multitud de situacions conflictives que es repeteixen diàriament i que
comporten força mals de cap a les persones que hi treballen.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
80
III. Propostes de millora
En aquest apartat s’han ordenat les diferents mesures de millora proposades per
les persones participants al Grup de Debat. Moltes de les propostes són formulades
però en les discussions subsegüents són rebatudes i desestimades pels propis
participants. Aquí s’hi ha mantingut totes perquè es considera d’interès veure en
quines coses han pensat els participants i quins arguments han emprat per a
desestimar-les (en els casos que ho han fet).
1. Deixalleries per tipologia: deixalleries petites a l’entramat urbà, deixalleries
mitjans municipals i comarcals per a coordinar la gestió dels residus
(centres de tractament de residus).
Per a un millor funcionament i eficiència de les deixalleries es proposa que
aquestes estiguessin organitzades per tipologies. Es proposa que seria interessant
un tipus de deixalleria petita perquè estigues situada dins l’entramat urbà, com per
exemple els Punts Verds de Barcelona. Això faria que els ciutadans particulars
poguessin utilitzar-les sense el problema de la distancia i fent-les més properes i
participes de la comunitat.
A partir d’aquí també podrien existir deixalleries a nivell municipal i finalment
deixalleries comarcals que serien les que coordinarien aquesta gestió de residus.
Cada tipus de deixalleria podria admetre uns tipus de residus diferents. Els residus
perillosos o especials no podrien anar a les deixalleries petites i urbanes i s’haurien
de portar només a les grans. Caldria fer un estudi per esbrinar quins tipus de
residus ara mateix les deixalleries tenen dificultats per a gestionar de manera
adequada, i aquests derivar-los als centres de transferència de residus comarcals.
M a ver, després diu “Centres de tractament de residus” va posar
una altra persona. “Instal·lacions més grans, un centre de transferència més dinàmic
on els residus hi estiguin poc temps, més tecnologia per identificar
residus, més flexibilitat per enviar-los a diferents llocs on puguin
tenir una segona vida útil” De fet de.. de les converses anteriors
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
81
apareix la idea aquesta de.. de.. en lloc de 25 deixalleries, fer-ne
unes quantes de més grans amb més recursos, amb més perquè
puguin fer aquest paper de centres de tractament i les altres o
disminuir-les o posar-les de manera més petita, o mòbils o alguna
cosa similar. Això com ho valoraríeu?
(...)
D jo crec que seria ideal eh, no se si hi haurà recursos però crec que seria
ideal per tots aquests circuits que hem dit que no són prou eficients per les
deixalleries, ja no hi serien aquests residus, ja estarien aquí i es
transferirien en un altre lloc que poden gestionar allò i ja està. I llavors a
les deixalleries ja no tindrien el reclam aquest ni hi hauria els interessats en
saltar i assaltar les deixalleries.
Per a poder impulsar deixalleries de diferents nivells probablement caldria fer un
esforç polític, per evitar que la reestructuració es vegi com una pèrdua per part
d’alguns municipis.
En l’exercici d’assignació de recursos que es va fer en la darrera reunió, les
persones participants van decidir invertir principalment en la proposta de
promoure centres de tractament de residus més grans i amb més recursos (centres
de transferència de residus), que poguessin servir de suport a les deixalleries
petites, o que les deixalleries fessin suport a aquests centres.
La creació de deixalleries comarcals més grans podria resoldre el problema dels
residus dels petits industrials i autònoms. Comentant el fet de que les deixalleries
estan pensades per a residus domèstics i amb els problemes habituals que
comporta el seu ús per part de petits industrials, es proposa que aquests últims
poguessin anar a un tipus d’instal·lacions adaptats a les seves necessitats. I
aquestes deixalleries comarcals més grans podrien ser-ho.
D un problema molt.. molt.. que ens trobem a les deixalleries és el petit
industrial. El petit industrial ens porta molts problemes. Que si pogués anar
a un altre tipus de deixalleria més gran, més preparada, perquè les
deixalleries que tenim i de la mida que són és ús domèstic, és ús domèstic.
I per anar bé hauria de ser ús domèstic
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
82
H un industrial pot portar un producte que pot ser difícil de gestionar, residus especials...
D no, i una quantitat que..
H Bueno quantitat i varietat de coses, perquè l’industrial...
D a veure si hi ha espai, i hi ha gent i tot, no passa res, però estan pensades per ús domèstic.
D i les que estan així desagregades no poden tenir aquestes dimensions
com per tenir aquesta capacitat, o sigui, jo si que veig interessant tenir una
planta, dos plantes... més grans.
1.1. Deixalleria com a punt de desballestament de voluminosos i
aprofitament de materials
Una de les propostes que es va debatre va ser la conversió de les deixalleries en
plantes de transferència de residus. El debat s’inicià amb l’exemple del municipi de
Mollet del Vallès, on es diu que l’any 2006 es llençaven tots els voluminosos a
l’abocador, és a dir, s’enviaven directament a tractament finalista. Però a partir
d’un acord realitzat entre el Consorci i l’ajuntament es van començar a desballestar
els mobles a la deixalleria i a causa d’això s’ha abaratit el servei de gestió, a més de
recollir una gran quantitat de fusta. Així doncs, s’ha convertit la deixalleria en un
punt on es poden desballestar els mobles i aprofitar-ne els materials. No obstant
això, també es comenta que en deixalleries més petites això és complicat de portar
a terme.
Es comenta que en el moment es que es va començar a desballestar els mobles i a
recollir les restes de poda de jardineria, el preu/tona s’ha reduït. Això es tradueix
teòricament en un model més eficient i eficaç. També s’explica que aquest
desballestament no necessita més personal ja que poden realitzar la tasca els
mateixos operaris que fan la recollida de voluminosos.
M I la teva proposta en què consistiria? En què es convertiria una deixalleria?
H Una planta de transferència de residus, que bàsicament és el què és. I es
poden fer mil activitats. (...) vam començar amb el Consorci a fer un
acord per desmuntar els mobles allà, i ara estem recollint, gestionant fusta,
unes quaranta, no unes trenta tones de fusta al mes. Vull dir tot això ens ha
abaratit el servei de gestió, i a més a més recollim trenta tones de fusta al
mes.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
83
H Però abans ja res recuperava la fusta, quan es va començar.
H A la deixalleria el què portava l’usuari però no el que recollíem al carrer.
El que hem fet, hem convertit la deixalleria en un punt on podem
desballestar els mobles i aprofitar els materials.
2. Sobre la llunyania
La problemàtica de la llunyania quedaria resolta si amb la reestructuració
proposada en el punt anterior s’implementessin deixalleries mòbils o de petit
format situades als nuclis urbans. De totes formes, en valorar la situació actual les
persones participants al debat proposen algunes mesures al respecte.
De fet, el tenir que accedir en cotxe o vehicle propi a la deixalleria es considera una
limitació considerable. Tot i això, s’afirma que hi ha persones que hi van caminant
(si bé no sembla el més habitual). En aquest sentit, es proposa fomentar l’ús de
carretons per anar-hi caminant.
M però estan una mica lluny del centre.
H si, molt, jo la primera cosa que he posat és “cotxe”
M val. Doncs ja estem situats. Eh.. això volies dir.. havies posat
“cotxe”. Si si. Sense cotxe no és factible una deixalleria?
H crec que no.
H si has de portar un voluminós..
H no aniràs per un.. per un.. no aniràs per una sola cosa. Acumules coses i
quan no t’hi caben a casa.. Jo visc al camp, el problema d’espai no el tinc,
però acumulo coses llavors has d’anar a la deixalleria, carregues tot i vas
cap allà i vas amb el cotxe.. jo he d’anar amb cotxe a tot arreu.
D a la meva venen caminant alguns
M això anava a dir
Bé, això, i els que van caminant que porten?
D no se, a mi m’han portat caminant olis, impressores, amb un carretó
mobles.
També hi ha qui és escèptic respecte el possible ús de ‘carretons’, no es veu com
una cosa pràctica ni operativa.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
84
Al mateix temps que es plantegen els obstacles d’ubicació i de falta d’informació
sorgeixen propostes, alternatives, que podrien ajudar a millorar aquestes
situacions de l’actualitat; com per exemple, facilitar carros al usuaris i usuàries que
es desplacen caminant a les deixalleries, per tal de que pugin transportar més
fàcilment els residus, al mateix temps que es planteja fer una campanya
informativa a través d’aquests carros. També es planteja la possibilitat de posar
deixalleries mòbils al centre dels municipis i també destaquen el servei de
recollida al carrer.
3. Sobre els horaris
Les persones participants al grup de debat no proposen gaires solucions respecte
els horaris. Tot i assenyalar una sèrie d’obstacles a l’ús de la deixalleria relacionats
amb els horaris, semblen conscients que no existeix una solució satisfactòria per a
tothom.
Es comenta que els horaris han de ser adequats al tipus de servei que s’ofereix, de
tal manera que si canvien les funcions o la tipologia de les deixalleries, llavors els
horaris potser també hauran de canviar.
També es diu que potser no cal obrir tantes hores, perquè l’afluència de gent no
depèn necessàriament del nombre d’hores que la instal·lació està oberta (de fet, es
critica la tendència de la nostra societat a ampliar els horaris de tot tipus de
serveis). Potser amb un horari més curt es podria augmentar el nombre d’usuaris.
D És el diumenge, si, si. El dia que hi ha més públic.
(...)
H Suposo que el diumenge deu ser més car mantenir-ho obert, clar. Jo crec
que el país també estem mal acostumats, ens hem acostumat a què tot
s’hagi d’obrir durant no sé quantes hores....
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
85
Apareixen també propostes encaminades a facilitar als usuaris i les usuàries l’accés
a la deixalleria.
3.1. Deixalleries amb entrada automatitzada.
Per tal de garantir l’accés a qualsevol hora del dia es proposa posar un mecanisme
d’entrada automatitzat on els usuaris poguessin dipositar els residus que
portessin. Després, en horari d’obertura, els i les operaries s’encarregarien de
separar els residus que s’hagin portat en horari d’obertura automàtica. Es diu que
això resoldria el problema dels horaris.
I també diu “Deixalleries automatitzades en horari d’entrada. Que el
personal es dediqués a fer treball intern de recuperació de
materials, de formació amb col·lectius i escoles del municipi o altres
col·lectius interessats. Que això seria.. oportú. De fet això resol el
problema dels horaris, perquè si.. està automatitzat si pot anar a
qualsevol hora.
3.2. Zona d’acumulació de residus
Com que la idea de les deixalleries automatitzades es considera per alguns
participants complicada de posar en marxa, es proposa com alternativa que hi hagi
una zona d’acopi al costat de la deixalleria, de manera que no calgui entrar sinó que
es poguessin anar acumulant els residus allà a qualsevol hora. Davant aquesta
proposta surten algunes reticències pel tractament que rebrien els possibles
residus especials i per la possible transformació de l’espai en un abocador. També
es planteja la idea de que hi ha deixalleries on els contenidors van triturant els
residus perquè se’n puguin acumular més quantitats i que aquest fet podria ser un
risc per a les persones usuàries.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
86
Algunes de les persones participants es mostren poc partidàries de crear una zona
de lliure dipòsit de residus perquè desconfien de les actituds i comportaments dels
ciutadans, ja que per experiència observen que es produeixen actes incívics amb
freqüència. Es considera que la gestió de residus necessita d’un control proper per
part de l’administració.
D però clar és la gent, és la gent, la consciencia de la gent perquè un lloc
així aniria...
D però és un tema de política això, fixa’t. En el moment que es canvia la
política i no es deixa fumar en els bars, pues mira, menys fumadors. És que
és així
D però hi ha algú vigilant al bar que no fumin
H clar, és un problema d’anonimat això.
(...)
D no, perquè ja es va creant com l’hàbit... això és curiós...
H no, aviam, és un problema d’educació, la gent s’ha d’anar educant.. hem
d’anar forçant a que la gent prengui actituds més cíviques però clar com
que no som suecs
(...)
H el problema és l’anonimat. La gent a la que no la veuen.. es torna boja.
4. Propostes per a la valorització de residus: Triar i visibilitzar els reutilitzables
4.1. Reutilització de residus
El debat sobre la reutilització de residus i com portar-la a terme ha generat un gran
volum d’opinions i idees. En primer lloc, es comenta que es podrien promoure
Convenis socials com el que ja es porta a terme amb algunes fundacions de la
comarca (amb Centres Especials de Treball, etc.). Es proposa catalogar l’estoc de
materials reaprofitables, cosa que ja es fa actualment amb algunes d’aquestes
fundacions, per tal de donar visibilitat a aquests productes. Es comenta també la
opció de que els centres especials creessin una aplicació mòbil per a poder
consultar el catàleg on-line.
H No dic amb l’estoc de coses que ja hi ha, que ningú sap que hi són, algun
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
87
tipus de conveni, no sé si social, no sé si...
D Ja però és que seria molt complicat si ara només pel tema de les
fundacions porta una feinada enorme, enorme, fotografia cada cosa.
H Però són les mateixes coses que ja estan fotografiades dóna’ls-hi més
difusió.
D Clar, llavors ja no seríem nosaltres
H No, clar, ha de ser una empresa, amb un conveni.
D O que els centres especials féssim una app.
H I és clar, per la banda social buscar algunes d’aquestes grans marques
que us ho volgués apadrinar una miqueta. Estàs donant una difusió molt
més bèstia d’una cosa que ja està feta. Clar és el què dèiem abans, el 80%
d’aquesta feinada s’acaba una altre vegada a llençar. No, no, no, un cop està
feta la feina...
M (...)
Pel que fa a la reutilització de determinats productes, com podrien ser
electrodomèstics, es posa en dubte el seu benefici real, ja que si es segueixen
utilitzant electrodomèstics antics amb classificacions energètiques baixes es manté
un problema mediambiental. Així, es proposa que els residus tinguin una sortida
més aviat com a finalitats artístiques o decoratives, o potser educatives o
formatives.
4.2. Deixalleries com a centre d’intercanvi
Pel que fa al debat sobre si les deixalleries han d’esdevenir centres d’intercanvi de
materials es creu que seria una forma de reutilitzar materials i de fer les
deixalleries més atractives per als usuaris. Es tracta d’una opció que apareix de
manera reiterada en els debats, ja que hi ha la sensació que un cop arribats a la
deixalleria molts residus haurien de poder ser reutilitzats.
Però aquesta opció té molts matisos i és que es creu que seria d’una gran
complexitat convertir totes les deixalleries en centres d’intercanvi. Per això es
proposen opcions com que es mantinguin com són actualment i que es pogués
habilitar algun centre extern on poguessin arribar els productes amb valor i allà es
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
88
pogués realitzar una compravenda o un intercanvi.
(...) Jo penso que s’haurien de
mantenir com fins ara, i habilitar algun centre extern on poguessin
arribar els productes que tenen valor perquè la ciutadania els
pogués comprar/intercanviar. Tenir-ho tot centralitzat. Que totes
esdevinguin centres d’intercanvi penso que té una gran complexitat.
Això ja s’ha comentat més o menys. Ha d’haver-hi més implicació
per part dels Ajuntaments, no tot per part del Consorci.
Fins i tot es proposa de deixar les portes de la deixalleria oberta per evitar-les
destrosses i facilitar l’intercanvi. Aquesta proposta però, és ràpidament
assenyalada com a inviable a causa dels residus perillosos que poden contenir les
deixalleries.
D és que de fet, a veure, una cosa, si la deixalleria és un servei públic i no
té que tenir uns beneficis.. perquè no deixem les portes obertes?
(...)
D no, i perquè allà hi ha residus especials que s’han.. allà hi ha residus
especials que no se’ls pot endur qualsevol
4.3. Moneda virtual
Un dels mètodes que es proposa pera realitzar intercanvis amb productes de les
deixalleries és la introducció d’una moneda virtual. S’argumenta que només caldria
introduir els productes en una base de dades virtual i que això no representaria
una despesa extra, ja que algunes fundacions amb la botiga ja ho realitzen.
En contra d’aquest sistema s’argumenta que en els darrers anys s’han perdut
possibilitats a causa de l’entrada de menor volum de residus amb valor, ja que
actualment es reutilitzen molt més i ja no arriben a les deixalleries.
Un altre aspecte en contra que hi troben alguns participants és que això portaria a
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
89
competir amb empreses on-line del sector de la venda de productes de segona mà.
I ja no només seria difícil per la simple competència sinó perquè no s’incentivaria
econòmicament als usuaris que portessin aquests residus valoritzables a la
deixalleria.
D s’hauria d’idear una forma que fos com uns diners virtuals, no? O un
intercanvi que tinguessis.. jo avui puc donar-te aquest moble però algun dia
voldré venir aquí a buscar un altre que necessito.. llavors jo penso que la
forma que es podria fer és que hi hagués com un mercat d’intercanvi amb
uns diners falsos però que servis per tu tenir el bonus de dir, ah si un dia
necessito aquell calaix de la nevera o aquella cistelleta del rentavaixelles
que ja no el fabriquen perquè em diuen que impossible trobar-lo, aleshores
que poguessis anar allà a dir, en aquella deixalleria i que podria haver inclús
com una bossa de subproductes. De dir, hi ha una sèrie de coses que es
poden reutilitzar que els posem aquí inventariats en aquesta deixalleria i
els.. i a tota la comarca i que tu poguessis consultar, és..
4.4. Deixalleries virtuals.
Es proposa la possibilitat de crear alguna plataforma digital perquè es poguessin
vendre alguns residus considerats valoritzables. Per altre banda, es qüestiona
aquesta idea pel fet de que no es podria competir amb plataformes virtuals de
venda de productes de segona mà, ja que els residus que arriben a la deixalleria
rarament tenen valor.
H Hi ha alguna deixalleria que ho té organitzat això ja. La mateixa
Universitat Autònoma, la deixalleria de l’autònoma..
D Això seria molt bo.
H Ho té tot informatitzat, i tu per exemple pots accedir al... a aquell residu
que la deixalleria ha separat, el té posat com a la venda i tu des d’una
plataforma digita doncs pots accedir, pot comprar, però clar això és un pas
més.
D Inclús seria molt bo dins les deixalleries tenir l’espai que tenim aquí,
tenim un espai un magatzem amb aquestes coses...
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
90
En aquest sentit, sorgeix una possibilitat, es planteja la idea de realitzar algun tipus
de conveni amb alguna xarxa virtual existent i amb un volum considerable. Això
podria consistir en un Conveni amb plataformes virtuals de segona mà ja existents;
crear un apartat del web d’aquesta plataforma que podria ser una secció de
reutilització social dels productes. D’aquesta manera es podrien pal·liar les
mancances econòmiques, d’espai i d’infraestructura que tindrien les deixalleries
per posar en marxa una acció d’aquest tipus.
H Si hi hagués alguna xarxa d’aquestes que ja tenen un volum, una marca,
que ja estan implantades, pot ser si que amb un tema social podem fer
algun tipus de conveni i tenir la seva part, la seva secció que fos doncs que
fos, com en direm, reutilització social dels elements, o alguna cosa així.
4.5. Les coses de valor ja no arriben a la deixalleria
Com ja s’ha comentat, els participants més relacionats amb la gestió diària de les
deixalleries comenten que cada vegada arriben menys productes de valor a les
deixalleries. Això ho relacionen amb aspectes derivats de la crisi econòmica, ja que
la gent té més tendència a allargar l’ús dels productes i després intentar vendre’ls
com a productes de segona mà. Així doncs, molts productes de valor segueixen
utilitzant-se per altres persones en comptes d’arribar a espais com les deixalleries.
D Però lligant una mica amb el què deia ell i el què diu ella, tu mira la
joventut d’avui en dia què fa. Parlo ara del meu fill, 20 anys, té penjat, ara
no sé a on, no m’ho demaneu, al mòbil a no sé què que funciona per allà
una sèrie de roba que vol vendre, perquè ell no la portarà a la deixalleria i
la llençarà, perquè ell necessita diners. Per tant, això està funcionant. Però
és que després gent de la meva generació, jo ho he viscut aquest cap de
setmana, ja comencem a mirar coses, per a comprar la nevera...
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
91
Fins i tot es comenta que podria ser el Consorci qui promogués aquesta
reutilització de materials amb els productes que encara estan en bon estat, en
comptes d’enviar-los a la deixalleria. Per exemple, es diu que l’ideal seria que molts
voluminosos ja no entressin al circuït de recollida de residus. S’haurien de poder
reaprofitar per altres canals.
H llavors potser el Consorci s’hauria de dedicar no només a fer deixalleries
sinó a promoure tot una altre sèrie d’activitats que faria que tots els
productes aquests no anessin a la deixalleria, sinó que abans passessin per
un altre lloc, on es pogués, la gent el que ho porta, pogués dir, jo això ho
intercanvio o això, aquell em fa bona cara, li donc, o li demano que em doni
un euro. (...)
També es proposa que aquests voluminosos poguessin ser aprofitats mitjançant
algun tipus de conveni, destinant determinats dies de la setmana per aquestes
accions. Alguns dels participants comenten però, que potser es vol que les
deixalleries realitzin unes activitats per les que no estan preparades, i per tant,
seria millor promoure aquestes accions a través d’accions externes, com mercats
de segona mà o d’intercanvi.
4.6. Per que no pagar per un residu?
Quan es parla sobre la gestió dels residus valoritzables es pregunta perquè un
usuari no pot pagar una quantitat simbòlica, com podrien ser dos o tres euros, per
emportar-se algun residu que li pugui ser útil, com per exemple un calaix.
Algunes de les persones vinculades a les deixalleries creuen que ningú estaria
disposat a pagar res per un residu de la deixalleria, i fins i tot han posa’t l’exemple
de persones que han anat a la deixalleria preguntant si allà és “on es donen les
coses”. Tot i això, alguns dels participants argumenten que si els diners estiguessin
destinats a finalitats socials potser la gent estaria més predisposada a pagar per
ells.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
92
Per altra banda, també s’argumenta que si no es té un conveni amb la deixalleria
(com tenen els Centres Especials de Treball) no es poden retirar residus un cop ja
han entrat, cosa que dificulta l’obtenció d’aquests residus per un particular. A més,
les persones vinculades a les deixalleries pensen que això provocaria que aquestes
instal·lacions es convertissin en un mercat, cosa que dificultaria la seva feina.
Les discussions sobre per què no es poden canviar o comprar els objectes
dipositats a la deixalleria són molt presents. Es percep que hi ha una demanda que
no és satisfeta, i això genera distorsions en la gestió de residus.
(...)D no, no em refereixo algú que vagi a la deixalleria i vulgui una cosa de
voluminós, per què no?
D clar, s’hauria.. perquè representa que el que ara hi ha és un conveni amb
una associació, i aleshores el que caldria és que la gent que pogués fer això,
es pogués associar d’alguna manera, no? i.. i aleshores..[inaudible]
(...)
M si no ho he entès malament, una vegada està allà, ja es considera
un residu i ja no ho pots tocar.
(...)
D però el primer dia ho vam dir perquè, per nosaltres, perquè seria un
mercat. I la cua estaria plena cada dia.
(...)
D però a veure, llavors potser passa alguna cosa aquí perquè si hi ha una
demanda i això no es satisfà d’alguna manera hi ha un problema
D tu ja estàs dient el que jo deia, tu estàs dient, per què no m’ho donen? Tu
estaries disposada per pagar per allò, que està en un contenidor d’escombraries?
D jo penso que sí
4.7. Botiga de segona mà dins les instal·lacions de la deixalleria
Seguint en la línia de donar un segon us a productes de les deixalleries es planteja
la opció de la instal·lació d’una botiga de segona mà a dins de les pròpies
instal·lacions de les deixalleries. Fins i tot es comenta que hi podria treballar
alguna persona pertanyent a alguna fundació o centre especial de treball. Per
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
93
contra, alguns participants creuen que dins de les deixalleries no hi ha espai, ni
tampoc els recursos econòmics suficients per portar a terme aquesta proposta
d’una manera exitosa.
També es comenta que més que una botiga podria ser un mercat d’intercanvi on
l’usuari pogués portar un producte i se’n pogués endur un altre. Això però, topa
amb la política de les deixalleries de no poder donar cap residu ja que un cop són
dins la instal·lació passen a ser propietat del respectiu ajuntament.
M Però encara està més prohibit agafar-ho que robar-ho,
D Si, a mi m’ho han fet aquest comentari, ‘i si te la robo?’. Dic doncs salta.
H No t’ho puc donar, però si t’ho agafo ara, doncs agafa-ho també, no? Vull
dir que no... el problema és que aquests residus són propietat de
l’ajuntament. Llavors tu una cosa que és propietat de l’ajuntament no la
pots donar a qualsevol.
També es comenta que una opció seria que un cop a la setmana podrien estar
algunes de les fundacions amb les que es té conveni amb una parada a dins
d’alguna de les deixalleries més grans, com ara la de Mollet del Vallès. Es creu que
una iniciativa com aquesta podria tenir èxit, ja que aquestes fundacions ja treballen
amb les seves botigues.
Alguns membres del grup però, creuen que els usuaris que van a les deixalleries no
estan disposats a pagar, ja que creuen que si és un residu que ha llençat algú, no
tenen perquè pagar. En contrapartida, s’assegura que hi ha usuaris que sí que en
comprarien, ja que els mercats on ja hi són aquestes fundacions tenen una
important quantitat de vendes.
D però és que la gent que va a la deixalleria no té el.. el.. d’allò de comprar.
Té el d’allò que li donin.
M canviar
D ja, però bueno també hi ha gent que compraria perquè bé ho compren als
mercadets, és que venen moltíssim
D si, bueno potser si, però allà venen amb el d’allò, a mi que m’ho donin, que això ho han llençat
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
94
5. Sobre la duplicitat de serveis de recollida de residus
L’existència de diferents serveis als municipis que tenen la mateixa finalitat
(recollir residus no estàndard) posa en qüestió la funció de la deixalleria. Els i les
participants ho troben contradictori, ja que suposa pagar dues vegades pel mateix
servei.
H I aquí estem preguntant-nos per què serveix la deixalleria... Perquè clar,
recollim les piles a les minideixalleries, recollim els mobles al carrer, tenim
tres o quatre o cinc fraccions de contenidors a la via pública, clar arriba un
moment que... què portarem a la deixalleria?
Això posa sobre la taula la qüestió de si el que cal és incrementar l’ús de les
deixalleries o modificar el model de gestió de residus. Se suggereix la conveniència
de cercar un altre model per tal d’evitar aquestes disfuncions. S’apunta l’elevat cost
de tot plegat i la gran quantitat d’interessos existents com un obstacle per al canvi.
H de totes maneres quina, quin avantatge hi ha entre una persona que
truca al servei de recollida de mobles i entrega el moble o una persona que
se’n va a la deixalleria i el porta ell?
H la despesa que té l’ajuntament per recollir-ho per tots els carrers, per
totes les portes, això és una despesa elevada eh..
D serà igual eh, vull dir o treus el servei de recollida o treus el servei de deixalleria...
6. Evitar certs tipus de residus
Com a proposta també es planteja la idea de evitar que certs residus difícils de
gestionar i reciclar arribin a la deixalleria. Aquesta idea es planteja a patir dels
voluminosos, es pren l’exemple dels electrodomèstics, ja que dins d’aquests hi ha
residus especials i molt contaminants. A partir d’aquí es proposa la idea de que
certs residus es retornin als punts de venda, en adquirir-ne un de nou o quan
deixin de funcionar, de manera que se’ls hi pugui donar un tractament adequat o
una possible segona vida. També es destaca un possible efecte positiu que seria la
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
95
disminució de robatoris en les deixalleries, ja que en la majoria de casos s’accedeix
a les instal·lacions a robar peces de l’interior dels voluminosos.
H ho trinxen davant. Clar, per exemple, jo pensava aquests dies. Aquest
producte s’ha de portar a la deixalleria si en aquest moment només serveix
perquè.. el trinxin? jo crec que no s’ha de portar a la deixalleria, jo crec que
els.. els sistemes de residus haurien de fer que aquests productes han
d’anar als concessionaris que venen. I s’hauria de recollir a partir d’allà i
anar a les empreses de reciclatge, no hauria d’anar. Aquest producte ni els
ordinadors, ni les ràdios, ni res de tots els productes electrònics haurien
d’anar a les deixalleries perquè les deixalleries no estan equipades per.. per
això. (...)
(...)
H clar, aquest producte jo crec que les deixalleries no l’haurien de tenir ja.
Haurien de fer alguna cosa perquè no hi fossin allà
(...)
D però és que igual que ens ho roben a nosaltres llavors ho robarien en
l’altre lloc suposo eh
H no, perquè ha d’anar de la botiga a l’empresa directament de reciclatge
Aquests casos, junt amb les dificultats per a gestionar restes de poda, de jardineria
i d’arbrat, justificarien el pensar en una reestructuració de la xarxa de deixalleries.
La creació d’alguns centres més grans ‘de transferència de residus’, acompanyats
de deixalleries municipals més petites i integrades als centres urbans, podria
contribuir a solucionar alguns d’aquells problemes.
7. Sobre l’accés als petits empresaris i autònoms
Les solucions a la problemàtica dels petits industrials depèn del model de gestió de
residus. Si es continua amb l’actual model, una possible proposta seria atorgar un
carnet per a petits industrials amb un límit de residus que podrien portar sense
pagar, i d’aquesta manera possiblement es sentirien més incentivats per anar-hi.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
96
Una altra proposta per a resoldre aquest conflicte és la creació de deixalleries
destinades a petits industrials. Si es modifiqués el model tal com s’ha proposat
anteriorment, amb una xarxa jerarquitzada de deixalleries amb algunes més grans
i amb més recursos, aquestes podrien ser les més adequades per a acollir els
residus d’aquestes petites empreses.
H hauríem de buscar o.. pensar en quina seria la formula perquè no s’acabi
dient no, no, jo no li porto res.
D seria que cada municipi o molts municipis o dintre de la comarca hi
haguessin dues o tres deixalleries per petits industrials, repartides.
(...)
D però és el gran problema, diner negre, jo arreglo això però no, jo no
pago, jo ja pago impostos..
H jo penso justament que el que s’ha de potenciar és el petit comerciant o..
o el.. el pintor, el fuster..
Es comenta que el posar obstacles als petits industrials pot tenir més costos que
beneficis, ja que amb freqüència intenten desfer-se dels residus que generen de
manera poc adequada, amb el consegüent risc de destrosses, contaminació, etc.
S’observa que les polítiques adreçades a que els petits industrials utilitzin les
deixalleries pretenen un objectiu de preservació ambiental, però alguns dels
participants creuen que seria més efectiu fer pedagogia de l’estalvi econòmic que
això suposa. És a dir, fer veure a aquests petits industrials que la gestió pública és
més econòmica que la privada. Per fer-ho, es creu que s’hauria d’informar més i
millor a aquest tipus d’usuaris.
H I el problema que té l’administració és que en el ciutadà l’ataquem en el
sentit més sentimental, en què s’ha de cuidar el medi ambient,... En
aquests senyors se’ls ha d’atacar per la butxaca. És a dir, som més barats
que el que et vindrà a oferir un servei privat, i això no ho sabem fer.
També argumenten que els petits industrials no solen estar gens disposats a pagar,
fins i tot abans de saber quina és la quantitat. Per algun dels membres del grup de
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
97
debat això demostra que el circuit de gestió de residus no és prou intel·ligible i que
s’hauria de buscar la manera de que ho fos, cosa que implicaria esforços
d’informació sobre gestió de residus adreçats a aquest col·lectiu.
D El què passa és que ni pregunten quan val eh? N’hi ha molts que els hi dic
potser et diria que val un euro eh, només t’he dit que has de pagar i ja
m’has muntat el cristo. Evidentment no li dic que és un euro perquè el què
és menys són 18,5, però és que per deixar això tu ets un industrial, has de
pagar. Bueno...buf, es diu pagar i... no sap quin preu ha de pagar, però
primer ja criden, després...
D Él paga sus impuestos.
8. Evitar la duplicitat de serveis
L’existència de diferents serveis als municipis que tenen la mateixa finalitat
(recollir residus no estàndard) posa en qüestió la funció de la deixalleria. Els i les
participants ho troben contradictori, ja que suposa pagar dues vegades pel mateix
servei.
Això posa sobre la taula la qüestió de si el que cal és incrementar l’ús de les
deixalleries o modificar el model de gestió de residus. Se suggereix la conveniència
de cercar un altre model per tal d’evitar aquestes disfuncions. S’apunta l’elevat cost
de tot plegat com un obstacle per al canvi.
H Ja però potser no són més usuaris el què volem en una deixalleria, potser
el què volem és un altre tipus de gestió de residus que ens la faci més barata, jo...
H Però gestionar residus no és barat, eh...
D Aquí està el problema, el cost és el problema.
H Més, més barat.
H de totes maneres quina, quin avantatge hi ha entre una persona que
truca al servei de recollida de mobles i entrega el moble o una persona que
se’n va a la deixalleria i el porta ell?
H la despesa que té l’ajuntament per recollir-ho per tots els carrers, per
totes les portes, això és una despesa elevada eh..
D serà igual eh, vull dir o treus el servei de recollida o treus el servei de deixalleria....
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
98
Mentrestant, partint del fet de que el doble circuït està molt implantat i
probablement no desapareixerà fàcilment, es proposa que els serveis de recollida
al carrer dels municipis utilitzin la deixalleria com a destí final d’aquests residus
recollits, que allà es desmuntin i es separin els diferents possibles materials, de
manera que el reciclatge i/o valorització sigui molt més efectiu i sostenible (es
posa d’exemple el cas de Mollet del Vallès, on sembla que ja es fa així).
9. Informació sobre la gestió de residus
Els i les participants comenten que una gran part de la població desconeix quin és
el circuit de gestió de residus. Fins i tot alguns d’ells diuen que s’han assabentat de
com funciona aquesta gestió durant aquestes sessions de debat. Suggereixen que la
població demanda aquesta transparència i que és essencial per a sentir-se partícip
i motivat de cara a la gestió de residus.
Un dels participants, per exemple, pregunta què succeeix amb les parts que no
s’aprofiten dels residus electrònics, com les televisions o els ordinadors, i si és cert
que aquests residus són enviats a països en vies de desenvolupament per a ser
desballestats. Quan s’explica que aquests tipus de residus es porten al Pont de
Vilomara per ser tractats, es mostra sorprès i afirma que la ciutadania no té
aquesta informació i que se’ls hi ha de fer arribar.
H només sabem llegendes urbanes de què passa amb els productes, no?
Què passa amb.. ja sabem lo que passa amb les teles i els ordinadors, que
els trinxen en allà. Els que no trinxen, els 4 o 5 que aconseguim portar al
circuit que se’n van... a la Índia? Perquè he vist molts reportatges de que tot
això se’n va a la Índia després, o se’n va a Tanzània i el trinxen. O sigui, en
comptes de trinxar-lo al Congost, ho trinxen a Kenya.
H teòricament al Pont de Vilomara, ho estant reciclant
H no sé jo, no ho sé, algú ho hauria de saber, tot això hauria d’estar disponible en algun lloc
En aquest sentit, la demanda d’informació no només té a veure amb generar
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
99
incentius per a que la gent porti els residus al circuït correcte, sinó també amb la
idea de justícia ambiental, per tal d’evitar externalitzar els nostres residus
perillosos cap a altres països o cap a poblacions més febles.
Com a mesura per a solucionar aquesta falta d’informació es comenta que hi ha
deixalleries on hi ha plafons explicatius sobre cada tipus de residus, amb
informació sobre el seu tractament, el seu destí, etc. Les persones vinculades a les
deixalleries comenten que tenen molts tríptics i fulletons explicatius, però també
diuen que fins que no van veure en persona la planta de tractament del Pont de
Vilomara no es van fer una idea global del circuit de gestió de residus.
D tenim molts tríptics, tenim molts tríptics, d’envasos, vidre, paper,
envasos, vidre paper, envasos.. No, és a dir, quan nosaltres hem visitat el
Pont de Vilomara i ens van donar tota una informació que anaves llegint i
mirant i pensaves, jolin val la pena portar aquest d’això perquè clar.. això jo
també ho trobo a faltar perquè a més a més ho vaig dir, jo ho trobo a faltar
En aquest sentit, les visites a les plantes de tractament poden ser efectives per a
sensibilitzar i contribuir a fer visible el circuït dels residus. Es diu que això ja es fa
amb les escoles, però s’hauria d’aconseguir transmetre-ho també amb la població
adulta.
H clar, però això també consciencia més als grans perquè si tu el que estàs
pensant és igual si tot acaba igual allà al riu Congo o on sigui. En canvi si
dius, no.. eh.. el.. la nevera porta un gas frigorífic, aquest gas frigorífic va a
l’atmosfera tal, tal, tal, s’ha de portar aquí perquè l’extreuen.. Per una
banda consciencies més a la persona que aquella nevera s’ha de portar a la
deixalleria però també perquè si la deixes al carrer la trepitjaran i aquell gas
s’escaparà a l’atmosfera també, o sigui..
Fins i tot s’explica que alguns circuits que són encara més difícils de saber-ne per la
falta de dades per diversos motius. Es fa palès que no és tan fàcil oferir informació
sobre el volum de residus i per quins circuits passen. Però també es diu que hi ha
ajuntaments que ho intenten explicar el més detallat possible, i que per tant és
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
100
també una qüestió de voluntat política. De fet, es conclou que si no hi ha més
informació deu de ser perquè a alguns agents del circuït els va millor així.
H (...) aquestes coses... és una cosa premeditada o és simplement que no hi
ha ningú que ho tingui com una funció principal? No hi ha cap
entitat o institució dedicada a donar informació...?
(...)
D No es té tota, penso jo. Jo crec, vaja. Sabem alguns circuits molt clars,
però d’altres... A mi mateix amb Granollers em costa en depèn quins
indicadors saber què hi poso. El paper, aquesta gran incògnita, ha baixat
moltíssim, però s’està recuperant paper i el recupera algú altre, i... llavors
què he de fer? He d’anar al gestor de paper i preguntar-li: “Quantes han
entrat d’aquí Granollers?” No t’ho sap dir, llavors hi ha dades que costen de
trobar, hi ha d’altres que sí però...
H La informació també pot ser perjudicial per segons quins agents.
(...)
M Potser és que hi ha un ordre de les coses que, si hi ha més informació,
igual aquest ordre trontolla i...
10. Com transmetre informació i conscienciar a la població sobre la gestió de
residus?
Una gran part dels debats va estar dedicat a pensar diferents formes d’aproximar
les deixalleries a la població, així com a conscienciar-la sobre la forma correcta de
gestionar els residus. Hi ha diferents propostes:
10.1. Tallers
Es proposa realitzar tallers per a diferents tipus de perfils: escoles, gent gran,
adults, usuaris habituals de les deixalleries, etc., de manera que no només es
puguin utilitzar materials existents en les deixalleries, sinó també s’utilitzin com a
canal de difusió.
M Després hi ha una sèrie d’activitats que heu proposat, com per
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
101
exemple la de fer sabó. Un curs de sabó artesanal amb l’oli que la
gent porta. Convidar a aquests especialment i fer-ho dins de les
mateixes instal·lacions. Avisar sobretot a aquells que porten l’oli,
fer un registre de la gent que porta l’oli, i per després avisar-los. I
obrir-ho a tothom també. Una feinada pels de la deixalleria, però...
D Ja es fa.
M Qui els fa els cursos de sabó?
D El Consorci, a través de no sé on, però es fa. Se n’han fet a les deixalleries i al Consorci.
D A Sant Antoni es feia a través....
(...)
M Bé, després, es podrien fer tallers a les deixalleries per adults.
Tallers de com va la deixalleria, què es fa, on van les coses que es
deixen. Jo crec que tot es basa en matxacar la informació. Això ja
ho hem comentat. Lo dels cursos o tallers o alguna cosa així. Què
més es pot fer? No són llocs on la gent hi passi l’estona, la gent
normalment ve amb molta pressa. Per tant es quedarien a fer
cursos o no?
(...)
També es proposa, seguint experiències d’altres països, d’utilitzar residus de les
deixalleries per a realitzar tallers de tecnologia, de bricolatge, etc. Es comenta que
en algunes de les deixalleries que gestiona el Consorci ja s’han fet activitats
d’aquest tipus i es posa l’exemple d’una escola de Granollers, a la qual es van cedir
ràdios perquè els alumnes realitzessin activitats amb elles a l’escola.
D I una altra cosa que volia comentar vaig veure fa uns dies, es veu que hi
ha com tallers, això ho vaig veure a Estats Units, a Chicago, per Internet,
però són com tallers, que es diu Thinkedin, que són tallers de bricolatge,
amb la idea de fer, o sigui, no manualitats, aquí podríem dir com un taller
de manualitats, com no... no són manualitats d’aquelles maques, sinó que
són com per com investigació, podrien ser com una pretecnologia de
l’escola, no? Per saber fer funcionar motors, poses el motor aquí, una hèlice
en allà. Bueno.
(...)
D A Granollers hi ha una escola que ens va demanar ràdios dels d’abans,
dels antics, i els alumnes fan, nosaltres quan ens en demanen doncs els hi
recollim i els hi portem.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
102
10.2. Activitats infantils i familiars d’educació ambiental
Una de les activitats que es proposa per donar valor a les deixalleries i acostar
l’activitat a les famílies seria la idea de realitzar activitats adreçades a l’educació
ambiental dels infants. Amb aquestes activitats es podria fer entendre als nens el
funcionament i la importància de la gestió de residus i la reutilització dels residus.
Per a aquestes activitats es podrien utilitzar materials de les deixalleries. També es
proposa de destinar una petita àrea dins les deixalleries perquè puguin llençar els
seus propis residus, ja que sovint van els caps de setmana amb els pares.
Per altre banda, alguns participants creuen que les activitats haurien d’anar
majoritàriament adreçades a les persones adultes, ja que els nens estan molt més
conscienciats gracies a activitats a l’escola, etc.
Fer activitats amb coses reciclades, amb una vessant més
educativa, per entendre el funcionament de les coses. Activitats
amb coses recuperades. Seria molt interessant que es pugui fer.
Donar-li valor a la deixalleria, el valor de reaprofitar, i tal, segui.
Que la canalla puguin estar més conscienciats. Com que venen
sovint els caps de setmana es podria tenir una àrea petita per a
nens a les deixalleries i que puguin llençar les seves pròpies coses.
10.3. Promoció de fires i jornades temàtiques
La idea de que les deixalleries poden contribuir a la formació i l’educació ambiental
és reiterada en els debats. Tot això sense deixar de fer les tasques habituals de la
deixalleria. En aquest sentit, es proposa també que el component formatiu o
educacional pot anar vinculat a fires artesanes, esdeveniments artístics, etc.
H es fan tallers., es fan tallers
D amb educadors
D venen escoles amb educadors
D escoles venen moltíssimes. I esplais també.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
103
M de fet les deixalleries poden impulsar activitats formatives
d’educació ambiental a... doncs a través de tallers en les seves
instal·lacions
D però jo penso que.. que s’haurien de fer més, no tant dedicat als nens,
que els nens estan molt conscienciats, sinó més a la gent gran que està
molt menys conscienciada que els seus fills.
(...)
M Aquí també surt un element que és interessant per facilitar el
tema aquest de intercanvi que és aprofitar algun esdeveniment,
alguna fira d’artistes o el que sigui, un dissabte al matí per habilitar
una zona en la qual es puguin deixar materials i cadascú que deixi i
que agafi amb la vigilància d’algú d’allà que no es facin malbé les coses.
Es proposa promoure fires i mercats d’intercanvi, bé a la mateixa deixalleria o en
altres llocs. Fins i tot es planteja la possibilitat de fer una fira periòdica (potser
anual) on poder-hi anar amb la família, un dissabte o diumenge al matí, on hi hagi
tallers i activitats paral·leles (titelles, etc.), en col·laboració amb l’ajuntament, etc.
Seria una mena de jornada de conscienciació i d’informació sobre la importància
de la gestió de residus.
Es diu que moltes d’aquestes activitats formatives ja es fan a les deixalleries, potser
de manera poc sistemàtica i sense gaire visibilitat, però es fan. Caldria trobar
fórmules per a donar-ho a conèixer a tothom, perquè ara només és accessible per a
uns pocs sectors de població que ja tenen alguna relació amb les deixalleries.
10.4. Espais de creació artística vinculats a les deixalleries
Arrel del debat sobre les deixalleries un dels temes de proposta que els i les
participants destaquen és la possibilitat de vincular els residus i l’art. Així doncs, es
proposa la possibilitat de realitzar tallers amb objectes de les deixalleries i
vincular-los amb possibles exposicions dels resultats. D’aquesta manera
s’obtindrien dos beneficis, un segon ús dels residus i la possible visualització de les
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
104
instal·lacions, no només amb les exposicions sinó també de cara a la realització
dels tallers, que es proposa puguin dur-se a terme en les mateixes instal·lacions.
Una altra de les propostes en relació a l’art es dotar a la ciutadania d’objectes de la
deixalleria per a poder utilitzar-los com a material de decoració o per a fer art amb
material reciclat. En aquest sentit, alguns membres del grup plantegen que cada
vegada són menys els residus que arriben a la deixalleria i que es poden considerar
reaprofitables o de valor i que, per tant, seria difícil que tinguessin una sortida. Per
altre banda, es comenta que no cal que siguin productes amb un valor en si
mateixos, sinó que se’ls hi pot donar un valor amb la pròpia reutilització, i es citen
exemples com els de reaprofitar una banyera per fer un banc o utilitzar palets per
a transformar-los en estanteries.
Es remarca, però, que és important que es realitzin programes de reutilització amb
més regularitat, no només en dates o moments puntuals. Com per exemple,
programes de reutilització de llibres, de materials per a pràctiques de tecnologia a
escoles, com s’ha comentat, etc.
D Però això per exemple dels llibres ja es fa, en realitat s’han anat fent
diferents programes, el tema és doncs això que vagin sortint diferents
programes, el tema dels llibres per exemple ja s’ha fet, lo de la...quant van
sortir les càpsules de Nespresso doncs al principi no, però després si. (...)
H O pintures que surten cares de gestionar, o un vernís, un pot de pintura a la
meitat i que tu ja l’has fet servir doncs potser un altre...
D El pot aprofitar, si..
(...)
D Jo pinto i dic la guardaré per si tinc que repassar. I no repasso mai i
passen els anys, això és el què fa la gent, i quan et porten el pot de pintura
ja és aigua sola o és una roca. No es pot aprofitar gaire ja.
Fins i tot es proposa fer una mena de ‘banc de productes’ per a usos artístics. Es
tractaria de seleccionar determinats productes i fer-los visibles entre els artistes
locals, així com facilitar l’accés a aquests productes per a usar-los amb aquestes
finalitats.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
105
D O algú més també a parlat dels artistes: no se si l’eficiència
Milloraria, però sí que podrien reutilitzar materials. Si ho demanes i fas
una petició no diuen que no, però potser no es coneix com una font
de materials.
D Home allò que deies l’altre dia de la pintura. Jo l’altre dia ho vaig pensar
també, tinc aquí un tros d’un pot que potser tinc i faig un altre color.
Imagina que hi hagués com un banc, no? Un banc com secció de...
H O pneumàtics. Conec gent que fa coses amb pneumàtics, cinturons, soles
de sabata, i no en troba.
Pel que fa a com podria ser una deixalleria es cita l’exemple de la ciutat de San
Francisco, on hi ha una planta de gestió de residus on la matèria orgànica s’utilitza
per abastir una zona enjardinada, on existeix un parc amb escultures, donant molta
importància a la part artística i educativa.
D L’altre dia que vaig estar mirant això, així amb Internet, vaig trobar una a
San Francisco, una deixalleria, que no he arribat a entendre si és de
caràcter públic, que es diu Recology, recology, i tenen, em va fer una
gràcia, perquè tenen com un servei, tota una zona enjardinada, vol dir que
tot el què és matèria orgànica va per a aquesta zona de jardí. Però a més a
més de tota aquesta zona n’han fet un parc d’escultures. Escultures que fan
amb un projecte que es diu ‘art in...’, ara no recordo, però que està com si
diguéssim organitzat des d’aquesta mateixa, no sé si dir-li empresa o què
és (...)
D Si, i a part deixava molt clar, fins i tot a l’entra a la pàgina, i veus de
seguida el què és el compostatge, no sé si hi ha una part de reciclatge, i lo
de art en acció o algú així, i la part educacional, la part educacional que
també li donava molta importància.
(...)
D No, però si que es veritat que la sensació aquesta de utilitat, no? O de
servei a l’usuari queda com més reflectida. Si vas a una deixalleria i veus
que hi ha tot un projecte d’educació, saps? Bueno, no sé, fins i tot un
projecte amb el compostatge, de com es pot fer, de com es fa el
compostatge i ho veus allà mateix, allà pastanagues,.... molt políticament
correcte segurament, però bueno...
M Aquí elles han començat dient sobretot que no sembli un
abocador, la deixalleria és important que no sembli un abocador
D Si, si.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
106
10.5. Espai per “prendre un cafè”
Com a mesura per a aproximar les deixalleries al públic i fer-les més atractives,
també comenten que potser seria interessant tenir un espai dins les deixalleries on
poder relaxar-se una estona, fer un cafè o poder parlar amb altres usuaris o
operaris de la deixalleria. Les persones vinculades a les deixalleries, però, creuen
que aquesta mesura no tindria gaire acollida ja que els usuaris marxen molt ràpid
de les instal·lacions.
D Però ens barallem amb els industrials, amb la gent de a peu normalment no,
la gent habitual que ve cada setmana pues és... hola Dolors, i bé. Sí, els
podríem convidar a cafè, però tenen molta pressa quan venen, són pocs els
que es queden a parlar.
H Jo te l’acceptaria, el cafè.
(...)
M Però això vol dir que hi hauria d’haver-hi un lloc habilitat perquè
la gent es pogués quedar més temps o això no seria convenient?
D És que no ho veig eh...
10.6. Agents cívics
Arrel de diversos incidents en relació als residus a les instal·lacions i fora
d’aquestes es planteja la necessitat de vetllar per la conscienciació i sensibilització
a la ciutadania, i per la informació directa i constant; una possible proposta és
l’existència a la comarca d’educadors ambientals.
D però a Mollet tenim uns camions que van donant voltes i recollint. I
sempre van recollint, clar i els altres van embrutant i anem recollint i van
embrutant i anem recollint, ah, com ja s’ho enduen...
(...)
D per tant estem pagant les coses dos o tres vegades perquè volem
D però perquè nosaltres som els primers que no ho fem bé
D Bueno no ho fem bé, potser cal més campanyes d’informació, potser cal
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
107
més control, potser cal més agents cívics. L’ajuntament en lloc de pagar el
camió, el senyor i el no se que, que pagui agents cívics que s’estiguin
voltant tot el sant dia per tots els punts.
11. Sobre robatoris a les deixalleries
Les persones participants als grups de debat es mostren força preocupades pel
fenomen dels robatoris continuats a les deixalleries, i expressen una sèrie de
propostes:
Per un costat, es comenta que seria necessari una millor organització dels Cossos
de Seguretat per tal d’evitar els robatoris. Es té la percepció que molts d’aquests
robatoris serien evitables, sobretot si la Policia passés per davant de les
deixalleries a hores determinades, com per exemple en el moment de tancar.
S’opina que aquesta major presencia o visibilitat policial podria produir un efecte
dissuasiu pel que fa als robatoris.
D (...) ahir a les dues menys cinc, dic, bé, començaré a
tancar les portes, i sento un soroll i dic, ostres soroll. Sento un altre vegada el
soroll i torno ha deixar de sentir-lo. I era el magrebí de torn que estava
passant per darrera de bosc amagant-se a darrera d’un arbre, esperant-se
que jo plegués. O sigui, jo quan vaig arribar a la cantonada aquell senyor...
H Ja havia entrat.
D Suposo que ja havia entrat, això. Si la policia hagués passat l’hagués vist
en allà, eh...
D De fet no em sembla pas difícil, de fet la policia local a les hores de les
escoles hi van perquè vigilen el transit.
D Eh que hi van, però...
D No veig complicat que durant la seva ronda passessin a les hores clau per
les deixalleries
Es diu que les mesures de seguretat (càmeres, etc.) que s’han anat instal·lant fins
ara no acaben de funcionar i els robatoris continuen. En part aquesta continuïtat
s’atribueix a que aquests robatoris són accions que no constitueixen delicte, per la
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
108
qual cosa encara que agafin als lladres no se’ls pot fer gran cosa. La sensació
d’impunitat és elevada. Malgrat aquesta evidència, algunes de les persones
participants continuen demanant més Policia.
Per contra, alguns dels participants creuen que el fet de que la Policia vigilés de
forma més directa les deixalleries als horaris de tancament, l’únic que produiria
seria un desplaçament de l’hora en que aquests es produirien. Per això es demanen
‘instal·lacions més protegides’, tot i que ningú sembla saber com haurien de ser.
D Entre els Mossos i la deixalleria. Vull dir, és que, potser si... són els
mateixos sempre, potser si veiessin durant uns dies que la policia allà a les
set o a la una i deu passa.
H Llavors vindrien a les vuit
H O a les nou
En aquest sentit, els participants proposen que per evitar els robatoris una de les
opcions podria ser la introducció de contenidors més segurs (amb tapa hidràulica).
Aquest tipus de contenidors més segurs contra robatoris ja s’utilitzen en d’altres
ciutats europees com Berlin i fins i tot catalanes, com a Sant Sadurní d’Anoia.
D’aquesta manera, els contenidors tancats es podrien convertir en una eina
dissuasiva contra els robatoris.
D Jo he vist contenidors, a Berlín exactament, en una deixalleria i són
contenidors tancats. Allà no tenen tampoc tenen tant facilitat, allà han de
venir amb un soplet a treure el ferro, almenys el del ferro.
H A la deixalleria de Sant Sadurní d’Anoia tenen una tapa hidràulica per a la
ferralla i queda ben tancat.
Tanmateix, algunes persones són escèptiques amb les mesures dissuasives i
suggereixen la conveniència de no tancar les deixalleries per tal d’evitar les
destrosses que ocasionen tantes pèrdues econòmiques. Però també s’hi observen
inconvenients, ja que això suposaria deixar residus descontrolats, amb el
consegüent risc de contaminació, d’incendi, etc.
D O millor deixar les portes obertes
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
109
D obertes, així no faran mals
D i tenim càmeres.
D és que de fet, a veure, una cosa, si la deixalleria és un servei públic i no
té que tenir uns beneficis.. perquè no deixem les portes obertes?
D perquè... això seria un perill. Deixarien tots els residus per allà fora escampats, hi ha residus
perillosos, bateries, rodes, pintura... que poden contaminar el riu, el bosc, els cultius de per allà...
(...)
D no, i perquè allà hi ha residus especials que s’han.. allà hi ha residus especials que no se’ls pot endur
qualsevol
En definitiva, les persones participants al debat no saben com solucionar-ho,
proposen altres alternatives de control, però sense gaire convicció, com ara
condemnar a treballs socials als lladres, o expedir un ‘certificat de propietat del
residu’, etc. Ells mateixos s’adonen que són mesures molt difícils de dur a la
pràctica i que ocasionarien unes despeses importants.
M a veure, heu dit: “Posar medis necessaris per evitar el saqueig de les
deixalleries. Sancions i treball social a qui ho faci o embruti la via pública” va dir algú altre. Es pot fer?
s’hauria de fer treball social a.. a la gent que roba això, si de fet ja ho fan, no?
D en fan, en fan i van a la deixalleria
M “Deixalleria adaptada a necessitats. Actualment entren a robar
material, potser no cal guardar aquest material” és l’altre visió.
D o potser no hauria d’anar allà, hi ha certs residus que potser no haurien d’anar allà.
M fins i tot algú demana “Fer un certificat de la propietat del residu
per si un industrial porta el del client, sota sanció si es fa frau”. Això implicaria posar molts controls
administratius que encara augmentaran la despesa imagino de gestió de totes aquestes coses.
Però si que reflecteix la idea aquesta de que alguna cosa no quadra.
Curiosament, malgrat el temps que hi van dedicar a parlar-ne, en la tercera reunió
del grup de debat, quan es va demanar als participants que prioritzessin les
diferents opcions o mesures per a les deixalleries, ningú va prioritzar la persecució
dels robatoris. Tothom sembla deixar-ho per impossible (però no per això deixen
de considerar-ho un problema rellevant).
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
110
12. Establiment de convenis amb entitats del territori
Una de les vies que poden facilitar que moltes de les mesures anteriors es puguin
dur a terme és l’establiment de Convenis puntuals o permanents amb altres actors
del territori, principalment actors col·lectius com associacions, entitats, escoles,
etc.
En els debats apareixen comentaris als Convenis que el Consorci té amb diverses
Fundacions que treballen amb persones amb discapacitats. Els projectes que es
realitzen en el marc d’aquests Convenis es valoren molt bé, i es proposa ampliar-
los i promoure col·laboracions amb altres entitats similars.
12.1. Convenis amb Centres Especials de Treball
Es comenta el treball que es fa amb determinades associacions de la comarca, que
van al Consorci per triar productes separats de les deixalleries que podrien vendre
a les seves botigues de segona mà (de caràcter social) i així dóna’ls-hi una segona
vida.
D exacte. És a dir.. lo.. l’arribada a la deixalleria l’operari veu pues que
això.. ai pues mira això està bé, pues aquest gerro pues.. ho guardem, ho
posem. Un cop a la setmana, o quan sigui, quan hi passem nosaltres ho
recollim, ho portem cap aquí. Llavors aquí ho tenim en un magatzem, cada
setmana venen i trien, això, això, allò.. se’ls hi fa.. és una feinada eh.. se’ls
hi fa una fotografia de tot, de tot, d’aquesta llibreta, d’aquest got, d’això,
Pel que fa a la integració de persones dels Centres Especials de Treball es proposa
que podrien posar persones d’aquests centres a treballar a les deixalleries amb un
volum més gran de feina per poder donar suport a l’operari/a. Es creu però, que
això és complicat que es pugui portar a terme ja que suposa un cost econòmic el fet
d’haver de pagar a un altre treballador. També es comenta que en els moments que
es vulgui ampliar la plantilla seria interessant donar prioritat a les empreses
socials en els concursos públics.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
111
12.2. Convenis amb associacions d’artesans
També es planteja la idea de contactar amb els col·lectius d’artesans per tal de que
puguin participar d’aquestes exposicions i tallers, per a generar sinèrgies i que
aquests puguin disposar dels residus que arriben a les instal·lacions per a fer
creacions. D’aquesta manera com amb els tallers, es donaria una segona vida als
residus al mateix temps que es podrien fer actes i/o exposicions per fer visibles les
creacions. En aquests espais es podria fer campanya de difusió, informació i
coneixement de les deixalleries.
M Per exemple el que havíem parlat el tema de gent que utilitza
materials que la gent no utilitza, com artistes o inventors. Hi ha
gent que té aquesta afició de fer coses a partir de residus. Val,
d’alguna forma hi ha la sensació que buscant artistes i inventors del
territori es podria donar sortida i visibilitzar a més a més tant les deixalleries
com el circuit de la gestió de residus. Després, també dieu que cal contactar amb
artesans, veure si ja estan agrupats, veure
si s’haurien de constituir en associació per a poder fer convenis i poder mirar
com fer perquè puguin agafar els materials de la deixalleria.
La idea d’establir convenis amb col·lectius diversos per a reaprofitar materials de
les deixalleries és molt reiterada. Es veu més factible oferir-ho a entitats,
associacions o col·lectius organitzats formalment que no pas a persones
individuals.
12.3. Col·laboracions amb associacions
A part de les col·laboracions amb possibles associacions d’artesans, que ja s’han
comentat, es presenten col·laboracions ja existents amb altres, com per exemple,
amb associacions de veïns de Mollet del Vallès, a les que es va facilitar llibres per
fer una biblioteca; i en la mateixa línia també s’ha col·laborat dotant de llibres una
biblioteca de Lúcar (Almeria). Es proposen com a possibles exemples de treball
comunitari que es podrien fer.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
112
Aquestes propostes tenen una doble vessant. Per una banda es reutilitzen
materials que en un altre cas haguessin estat destruïts com a residus. Per l’altre,
s’ajuda a una part de la població que farà ús d’equipaments com aquestes
biblioteques.
D No, però n’hem fet de maques eh.. és a dir, un poble que es diu Lúcar
d’Almeria ens va demanar llibres a través de la deixalleria de la Roca, per
fer un biblioteca i els hi vam portar. En vam recollir un 600, un veí de la
Roca que estiueja allà, se’ls va endur i van fer un biblioteca molt maca, ens
van haver de dir prou, perquè no ens n’hi caben més. A llavors a Mollet
l’associació de la zona centre ens va demanar llibres per fer una biblioteca i
li van portar molt llibres. No sé si són a centra, allà als mestres, a l’edifici
dels mestres?
(...)
D Em sembla que són a centre. Els hi vam portar potser 15 o 20 caixes que
a cada caixa hi havia potser uns 30 o 40 llibres. També van fer una
biblioteca per l’associació. Hi ha varies que ens han demanat. Sempre
llibres.
12.4. Col·laboracions amb escoles
Pel que fa a les escoles, com s’ha dit amb anterioritat, es proposa que puguin
utilitzar residus de les deixalleries per a fer activitats pedagògiques. A les
deixalleries sovint hi arriben productes electrònics i/o informàtics que es podrien
utilitzar per fer formació a l’alumnat. Es comenta que ja es porten a terme accions
d’aquesta mena, així com la dificultat per aconseguir aquests tipus de materials, ja
sigui per l’estat en que arriben o pels robatoris.
D A veure també es fa que aquí a Granollers, no sé com es diu, anant cap a
Canovelles hi ha un institut no a mà esquerra?
D Anant cap a Granollers?
D Després. El handbol d’abans? Amunt, amunt, a mà esquerra.
H L’Escola del Treball i l’Institut Antoni Cumella.
D L’Escola del Treball...
D L’Escola del Treball.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
113
D Que hi ha el senyor Vila que li portem tots els ràdios que trobem dels
antics perquè trastegin els que estan estudiant allà, això els hi portem.
12.5. Col·laboracions amb empreses
Es proposa implicar les empreses, de manera que alguns dels seus residus no els
enviïn a la deixalleria sinó a entitats o escoles que els poguessin aprofitar. La tasca
de la deixalleria seria posar-los en contacte, coordinar els fluxos de residus tot
procurant que tinguessin una segona vida útil.
També es proposa que les deixalleries podrien implicar-se amb causes ciutadanes.
Es posa l’exemple de la recollida de taps per a obtenir fons per a curar nens
malalts. Encara que sigui poca cosa, seria una forma de mostrar una vinculació
amb la societat.
D I allò dels, ara he pensat amb allò dels taps aquells. A la Roca, bueno no
sé si en altres llocs també. Fa uns anys hi havia un nen malalt que
necessitava una intervenció als Estats Units. Llavors es feien recollides a
molts llocs, als bars, a les llibreries, a fora, anaves deixant els taps. Perquè
es veu que aquell tap tenia un valor i...
D Perquè el plàstic dels taps és més bo i tenia més valor. El què passa és
que a nivell de deixalleries no s’ha fet.
D Clar, llavors també és una desconnexió. (...) Però, o sigui, la desconnexió és això. Si hi ha, doncs, per
exemple, aquesta iniciativa, per què la deixalleria no ho pot fer no? Podria, saps? Per destinar-
ho a causes...
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
114
13. Conclusions i recomanacions
Un dels consensos als que s’arriba després de les tres reunions de debat és la
necessitat de repensar el servei de deixalleria. Es diu que suposa una inversió que
cal optimitzar, però intentant evitar entrar en competència amb empreses del
sector privat que ja es dediquen a la gestió de residus (com ara gestors de residus
industrials, botigues d’objectes de segona mà, etc.). El servei públic de deixalleria
hauria d’oferir un servei diferent, i per això probablement s’hauria de
redimensionar.
H vull dir que alguna cosa li hem de trobar per potenciar aquella instal·lació
que.. que.. a nivell econòmic esta suposant un cost important a l’ajuntament.
D esta pensada per ús domèstic i és lo que és, la mida que és.
H el que hem de fer és repensar la deixalleria. Lo de fer sabó està molt bé,
lo de fomentar el civisme està molt bé, però no se si és a la deixalleria on
justament hem d’anar-ho a fer això. Jo penso que com a instal·lació semi-
industrial el que hem de fer és potenciar-li l’ús perquè si no tenim allà dos
persones.. 8 hores al dia, que estan consumint uns recursos, unes
instal·lacions.. tot això ho hem de maximitzar d’alguna manera.
H però en certa manera també s’està fent una mica de competència
deslleial en el món empresarial.. perquè hi ha gent que igual té muntada
una instal·lació per rebre aquells residus de ús industrial i en canvi...
H en el moment que això sigui, el que dèiem eh.. recuperar mobles o
aparells electrònics que poden funcionar i tal, ja hi ha empreses que es
dediquen a això, empreses privades eh, de productes de segona mà. Tot el
que arribaria allí difícilment, o sigui... és directament utilitzable. Si l’empresa
privada hi té un nínxol econòmic ja s’espavilaran els que... l’administració
pública en això no hi hauria d’entrar. És com el Bicing, vull dir, està donant un servei que podríem
considerar que esta fent la competència deslleial als que lloguen bicis. Però
és un servei diferent. En aquest cas jo entenc que hem de buscar la manera
de que la deixalleria sigui un servei diferent.
En definitiva, a partir de les propostes generades per les persones participants al
Grup de Debat, emergeix un fil argumental que porta a pensar en unes possibles
deixalleries configurades al voltant dels següents principis:
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
115
a) Reestructurar les deixalleries en diferents nivells
Per un costat, es proposa comptar amb unes poques deixalleries més grans i amb
més recursos, que puguin fer la funció de ‘centre de transferència de residus’ i amb
mitjans per a manipular-los mínimament i deixar-los a punt per a ser enviats a
altres llocs (gestors de residus, llocs finalistes, etc.). Aquestes deixalleries més
grans podrien oferir servei als petits industrials a més dels residus domèstics i
municipals, tot resolent alguns dels problemes comentats. Se suposa que podrien
tenir suficients mitjans com per a gestionar residus especials i per a protegir les
seves instal·lacions de manera convenient (evitar robatoris). Aquest tipus de
deixalleries ja existeixen i no seria complicat dur-les a terme (a no ser pel cost
econòmic que pugui comportar). Geogràficament s’haurien de situar de manera
estratègica per tal que altres deixalleries més petites hi puguin derivar els residus
especials i perillosos, així com el que no hagin pogut revaloritzar o derivar cap a
altres llocs.
Per un altre costat, la gran majoria de la resta de deixalleries haurien de procurar
simplificar-se i aproximar-se als nuclis urbans. La idea seria convertir-les en una
mena de ‘deixalleries mòbils’, però en aquest cas fixes. S’hauria de potenciar molt
el seu vessant pedagògic, i conceptualitzar-les com ‘espais de comunicació’ i de
‘col·laboració amb el teixit social’. La seva funció principal seria aconseguir donar
un valor als residus abans que entrin al circuït que els portaria cap a un tractament
finalista. Interceptar-los i posar-los en mans de sectors socials i/o empresarials
que els poguessin tornar a donar valor. La seva funció secundària seria la d’actuar
com espai educatiu, informatiu i de conscienciació sobre temes ambientals en
general i de residus en particular. Malgrat que aquesta sigui la secundària, es
recomana que aquestes instal·lacions es reconeguin i tinguin una imatge pública
més basada en aquesta funció que en l’altra.
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
116
En aquest sentit, la deixalleria passaria a ser un punt de trobada del teixit social del
barri, per organitzar activitats que beneficien mútuament al Consorci i a les
entitats col·laboradores.
En definitiva, una bona part de les deixalleries haurien d’intentar ser més urbanes,
més pedagògiques i més vinculades a l’entorn social. Per això, probablement
s’hauria de canviar la nomenclatura i posar-les un nom més relacionat amb el seu
vessant educatiu i comunicatiu. Físicament haurien de comptar amb un espai per a
la col·laboració amb altres entitats (associacions, escoles, col·lectius, empreses
locals, etc.), on es pugui desenvolupar una programació periòdica de tallers,
activitats de recuperació de residus, cursets, etc.
b) Establir vincles i accions amb el teixit social i empresarial local
La proposta de reconceptualització de les deixalleries implica alguns canvis de
gestió i funcionament. Mentre que les deixalleries grans podrien organitzar-se i
gestionar-se de manera similar a les actuals (però amb més funcions i mitjans), les
deixalleries petites tindrien que vincular-se al teixit social i empresarial local.
Això implica establir vincles, aliances, acords i convenis amb:
- Associacions culturals, Fundacions, Centres Especials de Treball, col·lectius
organitzats, etc., del territori més proper.
- Ajuntaments i altres administracions públiques del territori. En particular amb les
àrees de Serveis Socials, d’Ensenyament, de Cultura, de Esports, de Gestió de
Residus (per minimitzar les duplicitats en la recollida de residus), etc.
- Escoles, instituts i altres centres d’ensenyament (amb els que es poden planificar
la realització de tallers de plàstica, d’electrònica, medi ambient, etc.)
- Associacions empresarials (gremis), principalment dedicades a activitats que
puguin generar determinats tipus de residus, i també de sectors que poden donar-
los un segon ús (a mena de borsa de subproductes, però gestionada de manera més
directa pels propis gremis i associacions empresarials, amb el suport del Consorci).
Procés de reflexió col·lectiva sobre les deixalleries del Vallès Oriental
117
c) Planificar la manera de dinamitzar tots aquests vincles i accions
Per tal de dur a terme la proposta anterior caldria plantejar-se un pla d’acció el
més participatiu possible. Això implica:
- Fer un ‘mapa d’actors’: Identificar els col·lectius, associacions, gremis, escoles, etc.
que hi ha a la comarca i els diferents municipis, i valorar les seves característiques,
oportunitats i possibilitats per a col·laborar en un procés d’aquest tipus. Identificar
també els actors (entitats o administracions públiques) que, tot i no estar-hi
directament implicats, podrien tenir recursos i capacitat d’influència per a facilitar
el procés.
- Redactar una proposta general i inicial (amb una part de diagnosi de la situació i
una altra part de propostes) a compartir amb els actors.
- A partir dels principis generals (que vulgui assumir el Consorci), dissenyar un
procés participatiu per a definir uns objectius, uns plans d’acció, uns resultats
esperats en un termini de temps, uns indicadors de seguiment i avaluació, etc.
- Establir una comissió de seguiment del procés composta per diferents tipus
d’actors del territori.
Cal advertir que les presents recomanacions no es desprenen literalment del que
han dit les persones participants al Grup de Debat, sinó que (en particular l’apartat
c) es basen en una interpretació de l’equip investigador a partir del fil argumental
principal de les seves propostes.
En tot cas, aquest canvi de model permetria avançar vers la solució de moltes de
les disfuncions que els participants han detectat: llunyania, horaris, desinformació,
robatoris, duplicitats de serveis, etc.
top related