presentació del animals

Els animals

Treball realitzat pels alumnes de 3r A de l’escola El Calderí de Caldes de Montbui.2n Trimestre 2012-2013

ELS LLEOPARDS. PER QUÈ ELS LLEOPARDS CORREN TANT?

Nom i grup: Lleopard, vertebrat, mamífer.

Alimentació: Carnívors. Reproducció: Vivípars. Fisonomia: Quadrúpedes, terrestres.

Tenen quatre potes molt musculades per poder córrer i saltar.

Curiositats: Pot arribar a córrer a 72 km/hora.

Corre tant perquè té unes extremitats preparades per córrer molt quan vol caçar algun animal.

És molt àgil.

LES SERPS. PER QUÈ LES SERPS NO TENEN PEUS? PER QUÈ ALGUNES ESCANYEN?

Nom i grup: Serp, vertebrat, rèptil. Alimentació: Carnívor. Reproducció: Ovípar. Fisonomia: No té cap extremitat i es

desplaça reptant. Pot trepar als arbres i roques.

Curiositats: Algunes són verinoses i d’altres. La serp més gran pot fer 10 m (anaconda) i la més petita 10 cm.

Les serps que no poden matar la seva presa amb verí, les mata escanyant-les fins que no poden respirar.

ELS PEIXOS. PER QUÈ ELS PEIXOS NO PODEN VIURE FORA DE L’AIGUA?

Nom i grup: Vertebrats, peixos. Alimentació: Poden ser herbívors,

carnívors o omnívors. Reproducció: Ovípars. Fisonomia: Tenen les extremitats en

forma d’aletes per poder nedar.

Curiositats: Hi ha de molts tipus. Ni ha de verinosos. Poden molt grans (com un tauró) o molt petits (com una nova espècie descoberta a Austràlia que medeix 0,7 cm)

No poden viure fora de l’aigua ja que no tenen pulmons sinó brànquies.

ELS CONILLS. PER QUÈ ELS CONILLS SALTEN EN COMPTES DE CAMINAR?

Nom i grup: Conills, vertebrats, mamífers.

Alimentació: Herbívors. Reproducció: Vivípars. Fisonomia: Tenen quatre potes molt

musculades ja que es desplacen saltant.

Curiositats: Poden saltar molt ràpid com les llebres.

Per què el seu cos està format per desplaçar-se d’aquesta manera.

LES BALENES. QUANTS METRES POT ARRIBAR A MESURAR UNA BALENA?QUANT POT ARRIBAR A PESAR?

Nom i grup: Balenes, vertebrats, mamífers. Alimentació: Carnívores. Reproducció: Vivípars Fisonomia: Tenen les extremitats en forma

d’aleta. Tenen un espiracles per respirar.

Curiositats: La balena més gran del món és la balena blava que pot arribar a mesurar fins a 33 m.

Poden menjar fins a 3,6 tones de krill (plàncton) al dia.

ELS OCELLS. COM PODEN VOLAR? Nom i grup: Ocells, vertebrats, aus. Alimentació: Poden ser herbívors,

carnívors o omnívors. Reproducció: Ovípar. Fisonomia: Tenen dues extremitats en

forma d’ales i dues en forma de potes. Els seus ossos estan buits per què no pesin i puguin volar.

Curiositats: N’hi ha que no poden volar com el pingüí (que fa servir les ales com aletes, per nedar) o l’estruç que el seu cos és massa gran per les seves petites ales.

Poden volar movent les ales molt ràpid com el colibrí o planejant com l’àguila, que fa servir les corrents d’aire.

ELS CAMALEONS. COM I PER QUÈ ES CAMUFLEN? Nom i grup: Camaleons, vertebrats, rèpitls. Alimentació: Carnívor (insectívor). Reproducció: Ovípars. Fisonomia: Tenen quatre potes molt curtes, i

les potes davanteres tenen com dos dits que els hi serveixen de pinces per agafar-se bé. La seva llengua és tan llarga com el seu cos. Té com una ventosa a la punta de la llengua que li serveix per captura la seva presa.

Curiositats: Es camufla canviant el color de la seva pell. (Això l’ajuda a camuflar-se dels seus depredadors i per caçar).

La seva pell té uns pigments en diferents capes que segons reflecteixin la llum es veuen d’un color o d’un altre.

LES ABELLES. PER QUÈ FAN MEL?

Nom i grup: Abelles, invertebrats, insectes.

Alimentació: Herbívores. Reproducció: Ovípares. Fisonomia: Té dues ales i 6 potes. El seu

cos està dividit en 3 parts (cap, tòrax i abdomen).

Curiositats: Les abelles són molt importants per la natura. Ajuden a la reproducció de les plantes. Si no hi haguessin abelles no hi hauria plantes, els animals herbívors no podrien menjar, el carnívor no es podrien menjar els herbívors, etc.

Es mengen el pol·len de les flors. Aquest pol·len el barregen amb la seva saliva i produeixen la mel que emmagatzemen als ruscs.

ELS PAONS. PER QUÈ TENEN PLOMES DE COLORS TANT VISTOSOS?

Nom i grup: Paons, vertebrats, aus. Alimentació: Herbívors. Reproducció: Ovípars. Fisonomia: Tenen dues extremitats en

forma d’ales i dues en forma de potes.

Curiositats: Tenen una cua molt llarga formada de plomes de colors molts vius.

Aquestes plomes les ensenyen i les mouen per atraure les femelles en l’època de reproducció. Fan un ball al voltant de les femelles.

ELS PINGÜINS. PER QUÈ NO PODEN VOLAR? Nom i grup: Pingüins, vertebrats, aus. Alimentació: Carnívors (mengen peixos) Reproducció: Ovípars. Fisonomia: Tenen el cos allargat. Dues

extremitats en forma d’ales però que fan servir com aletes per nedar. No tenen plomes com la resta d’aus.

Curiositats: Tot i ser aus, els pingüins neden molt bé. De fet és la seva forma de desplaçament més utilitzada.

No poden volar ja que les seves ales són massa petites per a poder sostenir el seu cos enlaire.

ELS HÀMSTERS. PER QUÈ TENEN TANTS FILLS? Nom i grup: Hàmsters, vertebrats,

mamífers. Alimentació: Són herbívors (mengen

sobretot llavors). Reproducció: Són vivípars. Fisonomia: Tenen quatre potes curtes i

una gran boca on poden emmagatzemar moltes llavors.

Curiositats: Poden omplir la seva boca amb moltes llavors per tal de fer-les toves i poder-se-les menjar millor.

Perquè el període de gestació dels hàmsters és d’uns 15 dies (des de que la mare es queda embarassada fins que té els fills passa poc temps). Per tant la femella dels hàmsters poden quedar-se embarassades molt sovint.

LES FORMIGUES. COM FAN ELS SEUS NIUS? Nom i grup: Formigues, invertebrats,

insectes. Alimentació: Omnívores. Reproducció: Ovípares. Fisonomia: Tenen sis potes articulades

(són artròpodes), tenen dues antenes i tenen el cos dividit en 3 parts (cap, tòrax i abdomen).

Curiositats: No necessiten veure ja que viuen a sota terra i fan servir les antenes per orientar-se. Sempre van en fila i normalment no es perden.

Van excavant el terra traient granets de sorra i fent túnels. També poden viure a dintre dels troncs dels arbres. Fan servir materials que troben a la natura per ajudar-se.

LES GRANOTES. PER QUÈ VIUEN A L’AIGUA I A TERRA? Nom i grup: Granotes, vertebrats, amfibis. Alimentació: Carnívores (insectívores). Reproducció: Ovípares. Fisonomia: Tenen 4 potes les dues

davanteres són més curtes i les de darrera són molt llargues i molt flexibles per poder-se impulsar per saltar. No té pèl i la seva pell és suau i ha d’estar humida.

Curiositats: Algunes són verinoses (normalment tenen uns colors molt vius).

Quan neixen són capgrossos, aquàtics, per tant respiren amb brànquies. Després fan la metamorfosi i es transformen en granotes i se’ls desenvolupen els pulmons per poder respirar fora de l’aigua.

LES ÒLIBES. COM ES PROTEGEIXEN DELS SEUS DEPREDADORS?

Nom i grup: Òlibes, vertebrats, aus. Alimentació: Carnívores. Reproducció: Ovípares. Fisonomia: Tenen dues ales i el seu cap

por girar casi fent la volta sencera.

Curiositats: Després de menjar les seves preses es desfan del ossos i els pèls escopint una bola anomenada egagròpila. Són animals nocturns, és a dir, que dormen durant el dia i cacen per la nit ja que tenen uns ulls preparats per veure a les fosques.

Tenen unes ungles molt llargues per defensar-se i agafar la seva presa. Quan se senten atacades s’enlairen ensenyant les urpes per espantar el seus predadors.

ELS CANGURS. QUÈ MENGEN?

Nom i grup: Cangurs, vertebrats, mamífers.

Alimentació: Herbívors. Reproducció: Vivípars. Fisonomia: Tenen dues potes davanteres

curtes i dues de darrera llargues i molt fortes ja que el cangur es sosté dret sobre aquestes potes ajudant-se de la seva llarga cua per no caure.

Curiositats: Són marsupials, és a dir, les femelles tenen una bossa a l’abdomen per què les seves cries estiguin protegides. I quan estan preparades per sortir de la bossa ho fan.

Mengen herba del terra i fruits i fulles dels arbres.

ELS LLOPS. PER QUÈ UDOLEN QUAN HI HA LLUNA PLENA? Nom i grup: Llops, vertebrats, mamífers. Alimentació: Carnívors. Reproducció: Vivípars. Fisonomia: Tenen quatre potes. Són

quadrúpedes. Tenen una cua llarga. Curiositats: són cànids (família dels

gossos).

Udolen per comunicar-se. Quan hi ha lluna plena hi ha més llum per tant és més fàcil caçar i estan més actius. Aleshores udolen més sovint que d’altres nits per això sembla que udolin a la lluna però en realitat el que fan és comunicar-se entre ells.

QUINS ANIMALS TENEN ESQUELET? COM ES DIUEN AQUESTA ANIMALS?

QUINS NO EN TENEN? COM ES DIUEN AQUESTS ANIMALS?

Els animals que tenen esquelet intern (columna vertebral) són els animals vertebrats.

Els que no en tenen són els animals invertebrats. Dintre d’aquest grup trobem els artròpodes que tenen esquelet extern (exosquelet).

A continuació podeu veure un esquema de la classificació dels animals vertebrats i un altre dels artròpodes.

ANIMALS VERTEBRATS

ARTRÒPODES

QUÈ SÓN ELS CNIDARIS?

Són un grup d’animals invertebrats. Hi ha de diferents tipus:

Les meduses o hidroïdes.Les anèmones. Els coralls.

Les meduses o hidroïdes, com per exemple la caravel·la portuguesa. Són carnívores. Es desplacen bombejant aigua o amb les corrents d’aigua.

Les anèmones. Que semblen petites plantes marines, però en realitat són una animals compostos de petits tubs per on respiren. Són carnívores. No es desplacen, viuen ancorades a les roques.

Els coralls. Semblen petits arbres marins però són animals. No es desplacen, viuen encorats a les roques.

COM ES DESPLACEN ELS ANIMALS? PER QUÈ ALGUNS ANIMALS CAMINEN A QUATRE POTES?COM ES DIUEN AQUESTS ANIMALS?

Es desplacen de diferents formes: Caminant, ja sigui a quatre potes (quadrúpedes), ja sigui

a dues (bípedes). Saltant, per tant tindran unes potes fortes i ben

articulades. Nedant, utilitzen aletes i cua per desplaçar-se. Aquests

són peixos i algun mamífer com la balena i el dofí. Volant, utilitzen les ales. Aquests són les aus que tenen

ossos buits, alguns insectes i fins i tot un mamífer, el ratpenat.

Reptant, caminen molt a prop del terra si no és que s’arrosseguen ja que tenen les extremitats molt curtes o no en tenen.

QUINS ANIMALS PODRÍEM TROBAR A LA SELVA? A la selva podem trobar una gran varietat

d’animals. Com per exemple: Goril·les Tigres Pumes Panteres Esquirols Serps Cocodrils Ximpazés Lloros Jaguars …Han de ser animals que aguantin temperatures elevades

i molt humides.

QUÈ VOL DIR QUE UN ANIMAL ESTÀ EN PERILL D’EXTINCIÓ? QUINS ANIMALS HI HA EN PERILL D’EXTINCIÓ?

Es considera en perill d'extinció a una espècie animal, quan la seva existència es troba compromesa a nivell mundial. Això és degut generalment a la fulminacion d'un recurs del qual depenen totes i cadascuna de les espècie, ja sigui per part de l'acció de l'home, com la caça il · legal o la tala d'indiscriminada d'arbres, o simplement a canvis en l'ecosistema de l'espècie producte de fets fortuïts, com ho són el canvi climàtic. Com està passant en aquest precís moment i per desgràcia aquests animals en perill d'extinció no estan habituats a aquestes condicions climàtiques i de vegades els és impossible adaptar-se a aquests canvis.

En els últims temps, l'home, es va convertir en una enorme amenaça per als animals, ja que molts dels animals en perill han desaparegut perquè destruïm el seu hàbitat natural de vida i fins i tot fins els matem.

LA CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS