preparació d’un raid de 120 kmpremisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform... · pràctica...
Post on 09-Jul-2020
0 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Pseudònim: Tada Speed
Preparació d’un raid de 120 km
EXPERIÈNCIA PERSONAL
Preparació d’un raid de 120 km
2
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ _________________________________________________________ 5
PART TEÒRICA
1. INTRODUCCIÓ AL RAID ....................................................................................... 8
1.1 HISTÒRIA .......................................................................................................... 8
1.2 QUÈ ÉS EL RAID? ............................................................................................... 9
1.3 CATEGORIES ................................................................................................... 11
1.3.1 LA DISTÀNCIA ........................................................................................................... 11
1.3.2 EDAT DEL GENET ....................................................................................................... 12
1.3.3 EDAT DEL CAVALL ...................................................................................................... 13
1.4 REGLAMENT ................................................................................................... 14
1.5 ORGANITZACIÓ ACTUAL DE LES COMPETICIONS A CATALUNYA ........................ 16
2 ELEMENTS QUE INTERVENEN EN EL RAID .......................................................... 18
2.1 L’ASSISTÈNCIA ................................................................................................ 18
2.2 EL GENET ........................................................................................................ 19
2.3 EL CAVALL ....................................................................................................... 20
3 ENTRENAMENT DEL CAVALL ............................................................................. 26
3.1 IMPORTÀNCIA I/O BENEFICIS .......................................................................... 27
3.2 PRINCIPIS BÀSICS DE L’ENTRENAMENT ............................................................ 27
3.2.1 ENTRENAMENT FÍSIC.................................................................................................. 28
3.2.2 ENTRENAMENT PSÍQUIC ............................................................................................. 30
3.2.3 ENTRENAMENT DE RECUPERACIÓ ................................................................................. 32
3.3 MÈTODES D’ENTRENAMENT ........................................................................... 33
3.3.1 SEGONS EL PAÍS ........................................................................................................ 33
3.3.2 SEGONS LA PERSONA O EQUIP ..................................................................................... 36
3.3.3 SEGONS LA DISTÀNCIA DEL RAID ................................................................................... 37
3.4 RUTINA/ HÀBITS ............................................................................................. 37
3.5 ALIMENTACIÓ/ NUTRICIÓ ............................................................................... 40
3.6 MÈTODES PER AVALUAR EL CAVALL ................................................................ 42
3.7 COM MILLORAR L’ENTRENAMENT DEL CAVALL ................................................ 44
Preparació d’un raid de 120 km
3
4 ENTRENAMENT DEL GENET ............................................................................... 46
4.1 BENEFICIS .......................................................................................................... 46
4.2 CLASSIFICACIÓ DE CAPACITATS FÍSIQUES ..................................................................... 47
4.3 MÈTODES D’ENTRENAMENT ................................................................................... 49
4.3.1 LA FORÇA ............................................................................................................. 49
4.3.2 LA FLEXIBILITAT .................................................................................................... 50
4.3.3 LA RESISTÈNCIA ................................................................................................... 52
4.3.4 LA VELOCITAT ...................................................................................................... 53
4.3.5 LA PROPIOCEPCIÓ ................................................................................................ 53
4.4 NUTRICIÓ DEL GENET ............................................................................................ 54
5 EL DIA DEL RAID ............................................................................................... 56
5.1 QUÈ ES FA? ..................................................................................................... 56
5.2 QUÈ ES NECESSITA .......................................................................................... 57
5.2.1 EQUIP DE MUNTURA .................................................................................................. 57
5.2.2 EQUIP PER A L’ASSISTÈNCIA ......................................................................................... 58
5.2.3 EQUIP DE DESCANS.................................................................................................... 58
5.3 ALIMENTACIÓ DEL CAVALL .............................................................................. 58
5.4 RECUPERACIÓ ................................................................................................. 59
5.5 ALIMENTACIÓ DEL GENET ............................................................................... 60
5.6 LA META ......................................................................................................... 61
PART PRÀCTICA
6 ENTRENAMENT DEL CAVALL ............................................................................. 62
6.1 TIPUS D’ENTRENAMENT ................................................................................. 64
6.2 HÀBITS ESTABLERTS ........................................................................................ 71
6.3 ALIMENTACIÓ DEL CAVALL .............................................................................. 74
6.4 COM S’HA EVALUAT L’ESTAT DEL CAVALL? ....................................................... 75
7 ENTRENAMENT DEL GENET ............................................................................... 76
7.1 NUTRICIÓ DURANT L’ENTRENAMENT .............................................................. 80
8 EL DIA DEL RAID ............................................................................................... 81
Preparació d’un raid de 120 km
4
8.1 QUÈ ES NECESSITA? ........................................................................................ 82
8.1.1 EQUIP DE MUNTURA .................................................................................................. 82
8.1.2 EQUIP PER A L’ASSISTÈNCIA ......................................................................................... 82
8.1.3 EQUIP DE DESCANS.................................................................................................... 83
8.2 EL DIA ABANS ................................................................................................. 84
8.2.1 MOTIUS .................................................................................................................. 84
8.2.2 QUÈ ES FA? ............................................................................................................. 85
8.3 ALIMENTACIÓ DEL CAVALL .............................................................................. 86
8.4 ALIMENTACIÓ DEL GENET ............................................................................... 86
9 TRACTAMENT ................................................................................................... 88
9.1.1 QUE LI FAN AL CAVALL?.............................................................................................. 88
CONCLUSIONS ........................................................................................................ 90
BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................... 93
ANNEX .................................................................................................................... 95
Preparació d’un raid de 120 km
5
INTRODUCCIÓ
A l’hora de plantejar-me aquest treball tenia molt clar que un dels aspectes més
importants seria donar a conèixer al lector l’esport del raid, un esport binomi, el cavall
i l’home, que recorren una cursa de llarga distància. Un del motius els qual m’ha portat
a aquest aspecte és el fet que he estat des de la infància amb aquests animals i he
pogut observar com el món dels cavalls i, del raid especialment, són molt poc coneguts
i distingits a la societat.
La veritat és que des d’un principi he volgut fer un treball que tractés dels cavalls però
reflectint aspectes més psíquics que no pas físics. Malgrat això, aquest esport uneix en
tots els episodis aquests dos termes. A més, altres motius que m’han portat a realitzar
aquest treball són donar a conèixer la relació que es forma entre el cavall i el genet en
el raid. També afegir que des dels 12 anys compateixo en aquesta disciplina eqüestre,
on individualment, i amb l’ajuda del meu pare, he anat formant els meus propis cavalls
i m’he anat classificant en raids més llargs. Però a mesura que anava pujant de
categoria, vaig anar observant com en el raid hi podem trobar diferents ideologies i, a
partir d’aquest treball, he intentat conèixer els mètodes dels grans genets i equips per
poder trobar una bona organització de treball en el raid per a mi, com a genet i
entrenador/a.
Podem dir que el meu objectiu bàsic del treball és fer visible i conscient l’esforç que
s’hi ha de dedicar en el raid i el treball que comporta competir, tant pel genet com pel
cavall. A partir d’aquest, han anat sorgint altres objectius importants, com:
- Conèixer els diferents sistemes d’entrenament que es duen a terme en
diferents equips o en diferents països.
- Conèixer els diferents mètodes per fer un bon entrenament i els factors que
s’entrenen del cavall
- Crear un pla d’entrenament propi pel genet i pel cavall
Preparació d’un raid de 120 km
6
- Identificar els principis d’un bon entrenament del genet. Des del punt de vista
del treball físic, com de nutrició.
Tots aquests objectius els volia assolir per, finalment, realitzar i posar en pràctica tots
els coneixements en la realització del raid de Vic. Un raid de 121Km. que es celebrà el
dia 10 d’octubre del 2015, el qual hi participaven 35 cavalls.
Per a poder complir tots els objectius esmentats, he utilitzat una metodologia que
comporta buscar molta informació, i plantejar objectius posteriors i comprovar-los a
partir de la pràctica. També afegir que aquest mètode comporta de dues parts
importants en el treball, que són la teòrica i la pràctica. Per una banda, la teòrica és la
part on vaig realitzar l’activitat de buscar informació, basant-me en pàgines web
internacionals del raid i en revistes i llibres del mateix esport –també he de dir, que no
vaig buscar en altres llibres o webs més generals ja que és un esport poc conegut i no
hi apareix gaire informació–. A part de la recerca bibliogràfica, també vaig realitzar
vàries entrevistes i vaig dur a terme algunes activitats d’observació per poder
informar-me més del tema. Així doncs, la part teòrica consta del recull d’informació
sobre el raid, el cavall de raid, els mètodes d’entrenament... per, després a la pràctica,
poder obtenir suficients coneixements per crear un pla d’entrenament. Per altra
banda, la pràctica és la part que consistia en verificar i/o comprovar aquell sistema
d’entrenament realitzat amb tota aquella informació obtinguda. Per tant, la part
pràctica va ser una etapa on vaig tenir un període de reflexió per crear els meus
objectius i hipòtesis, entre mig de la creació del meu pla d’entrenament que es basa en
un entrenament binomi amb el cavall i en un altre individual pel genet.
Ha estat un treball que m’ha aportat molta informació nova i m’ha obert moltes portes
dins l’esport, però també hi ha algun tret que m’ha estat difícil de realitzar, com és el
cas d’un període d’entrenament durant el qual vaig està malalta i vaig haver de
recuperar el temps perdut.
Vull agrair, principalment, a l’assistència del raid –el grup de persones que em va
ajudar a mi i al cavall durant la carrera: meus tiets, els meus pares, el meu germà... que
sense la seva ajuda i companyia no hagués estat possible realitzar el raid ni poder
Preparació d’un raid de 120 km
7
concloure aquest treball; a la meva família que m’ha ajudat i m’ha animat en els
entrenaments i en la recerca d’informació. Als entrevistats, en Jaume Puntí i l’Anna
Yebra, i en Martí Noguera per donar-me l’oportunitat de poder-los conèixer i donar-
me part d’informació sobre els entrenaments del cavall i del genet; i, per acabar,...,
tant com a tutor/a del treball de recerca com a entrenador/a, pel fet d’ajudar-me i
donar-me suport en aquest treball.
Preparació d’un raid de 120 km
8
1. INTRODUCCIÓ AL RAID
1.1 HISTÒRIA
El Raid és un esport que en els seus inicis, al voltant del 1900, no era una disciplina
eqüestre ni un esdeveniment esportiu, sinó que era una necessitat, tant pels
exploradors, com pels militars, com pels carters, pagesos, etc., com a forma de
transport principal. Malgrat això, no es poden especificar més els orígens del Raid ja
que té diverses versions, segons cada país, relacionades i contextualitzades en les
mateixes dècades del 1900 fins actualment. Un dels orígens, prové d’una tradició
americana anomenada el “poni exprés” on es recorrien 100 milles, la distància que hi
havia entre un punt i un altre. Feien servir diferents cavalls cada 5-10 milles. En aquell
temps, no era un esport de resistència sinó que era un medi per portar el correu i per
anar més ràpid del que s’anava d’una altra manera (com és el cas, d’anar a peu o amb
un sol cavall en diversos dies...). Fent-ho d’aquesta manera, amb l’intercanvi de cavall
cada 5-10 milles, podien realitzar un esprint de grans velocitats i travessar les rocoses
del país. A partir d’aquí, es va crear “les 100 milles”, que són els 160km actuals, i es va
començar a pensar que podia esdevenir una competició de resistència.
Una altra història que es creu s’ubica en el 1900 com a prova militar per les muntures
de cavalleria americana. Els cavalls estaven obligats a recórrer 300 milles (483
quilòmetres) durant 5 dies, portant 200 lliures al damunt, el mateix que dir 91
quilograms. I, al 1950, la prova militar es va convertir en un esport civil i, amb el temps,
es va anar reduint la distància i va anar incrementant el nombre de participants. Per
altra banda, una versió diferent, ens situa altra vegada en el 1900 en el continent
Americà i l’Australià on es va treballar la resistència per necessitat de fer exploracions i
per anar a les guerres, on s’havien de recórrer llargues distàncies i anar el més ràpid
possible per trobar primer els nous descobriments o per atacar a l’enemic de forma
inesperada. Posteriorment, aquest esport encara no descobert, es va anar difonent per
la resta de països.
Preparació d’un raid de 120 km
9
Fins el 1978, la Federació Eqüestre International 1 i l’òrgan internacional dels “Jocs
Eqüestres Mundials2” , no van reconèixer el Raid
com a un esport internacional. Malgrat tot, el
2006 ja es van realitzar 353 competicions de
raid de la FEI a Europa, Àsia, Amèrica (del nord i
del sud) incorporant més de 49 països d’arreu
del món, tenint en compte l’Estat Espanyol,
incloent Catalunya, ja que en aquest país ja hi
havia una tradició d’uns 60-70 anys. En aquest
apartat no es pot ampliar més, es desconeixen els orígens a l’Estat espanyol i a
Catalunya ja que no hi ha informació sobre aquesta zona.
1.2 QUÈ ÉS EL RAID?
El raid és una modalitat eqüestre de resistència en que es competeix a contrarellotge i,
evidentment, contra altres cavalls. Diversos equips individuals, aquests estan creats
per un cavall i un genet, que competeixen entre ells i que recorren una distància
d’entre 25 (40km) i 100 milles (160km aproximadament) en un dia o 200 quilòmetres
dividits en dos dies consecutius. El total de quilòmetres que es troben en el raid estan
dividits en diferents recorreguts d’entre 20 i 40 quilòmetres, anomenats fases.
També cal saber que, després de cada fase, incloent l’inici del raid (el control veterinari
previ) i el final del raid o la meta, el cavall ha de passar per un seguit de controls
veterinaris anomenats “vet-gate3”, on un conjunt de veterinaris miren el cavall per si
està en bones condicions o no, per a poder continuar la carrera. En aquests controls,
1 Més coneguda amb l’abreviació FEI, és una organització internacional per a tots els esdeveniments
mundials de salt, doma, raid i altres disciplines eqüestres, fundada en el 1921. 2 Els jocs eqüestres mundials són un esdeveniment esportiu d’hípica que inclou diverses modalitats
eqüestres que es celebra cada quatre anys. 3 Anys enrere, era conegut com el reconeixement veterinari, tal com és en realitat, però en àmbit
internacional s’anomenava “Vet-gate” i, d’aquesta manera, a Espanya, a Catalunya també el van nomenar d’aquesta forma, que vol dir porta del veterinari.
Imatge extreta de: http://www.olddominionrides.org/EnduranceP
rimer/01.html
Preparació d’un raid de 120 km
10
primerament, es mira la freqüència cardíaca del cavall que, actualment, com diu el
reglament FEI dins la normativa de les inspeccions del cavall, “la freqüència cardíaca
màxima per passar la inspecció és de 64pbm o el que dicti el programa d’aquell raid
concret”; seguidament, el cavall ha de passar un control de trot per observar si té cap
cuixera o lesió; i, finalment, el veterinari mira la respiració després del trot, les
mucoses i el plec cutani, per saber si el cavall està hidratat o deshidratat, i el moviment
intestinal. A partir d’aquí, el veterinari diu si el cavall pot seguir o no la cursa.
Dins el raid, abans de passar els vet-gate,
per poder baixar les pulsacions del cavall
a 64bpm es realitzar una acció de
recuperació mullant el cavall amb aigua,
normalment freda, perquè la seva
escalfor corporal baixi, juntament amb la
seva freqüència cardíaca. Durant aquesta
estona, que sol ser entre 1 i 20 minuts, el
temps de la carrera també corre, per tant, l’objectiu d’aquesta acció és recuperar el
cavall el més ràpid possible.
Els raids tenen diversos factors que fan que es diferenciïn els uns dels altres. Aquests
són:
- El terreny. El qual es té en compte el sòl i l’altitud
- El clima que s’hi inclou el temps meteorològic, la temperatura i la latitud
- I en algun cas, l’organització del país, ja que no en tots els continents els raids
tenen la mateixa normativa o els mateixos sistemes.
Així doncs, en el raid, es posa a prova la velocitat, l’habilitat, la compatibilitat entre els
dos membres de l’equip i la resistència física y mental del cavall i del genet, que es van
demostrant al llarg de la carrera.
imatge pròpia. Raid 60 km a Santpedor, 2015
Preparació d’un raid de 120 km
11
1.3 CATEGORIES
El raid és un esport progressiu, és a dir, el cavall i el genet no poden recórrer un raid de
llarga distància, com ara un de 120km, sense haver recorregut raids de distància més
curta. Aquest fet es prioritza per tal de no perjudicar el cavall de manera que es pugui
adaptar correctament a llargues distàncies. També cal dir que, segons el concurs en el
qual es participa, la normativa dels raids pot imposar una velocitat mínima i una
màxima (aquests raids solen ser els de menys quilòmetres a recórrer).
1.3.1 LA DISTÀNCIA
Els raids, segons la distància, es classifiquen en:
- Raids de promoció: són aquells en els quals corres a una velocitat mínima (que
acostuma a ser de 10km/h, si el programa del raid no la modifica) i una
velocitat màxima (que sol ser de 15 km/h, i que algunes ocasions pot variar als
14 i als 16km/h). Així doncs, els raid de promoció són:
o Raids de 40 quilòmetres
o Raids de 60 quilòmetres
o Raids CET4 0* o de 80km, que són raids d’entre 80 i 90km amb velocitat
controlada5.
- Raids CEI6 1*, aquells on els participants recorren entre 80 i 119 quilòmetres a
velocitat lliure7.
- Raids CEI 2*, poden ser tots aquells que es recorren de 120 a 139 quilòmetres
en un dia o entre 70 i 89 quilòmetres per dia durant dos dies. En aquest cas, la
velocitat és lliure com en la resta de categories superior.
- Raids CEI 3* són tots els raids de 140 a 160 quilòmetres recorreguts en un dia,
aquells de 90-100 quilòmetres per dia durant dos dies o els de 70-80
4 CET (Concours de raid d’Endurance Territoriale), una abreviació del francès.
5 Velocitat controlada, es refereix a que disposa d’una velocitat mínima i una velocitat màxima.
6 CEI (Concours de raid d’Endurance International), una abreviació del francès
7 Velocitat lliure és aquella que no té una velocitat màxima, és a dir, es pot corre tant com el cavall pot;
però, si que té una velocitat mínima que sol ser la mateixa que la dels promocions.
Preparació d’un raid de 120 km
12
quilòmetres per dia durant 3 dies. Aquest últim rarament se celebra, encara
que en algun cas s’ha realitzat a Estats Units.
- Raids CEI 4* que són tots els campionats de raids de llarga distància, com:
o Els Campionats Sènior que, pels corredors de Catalunya, poden ser tant
mundials, com europeus, com Campionats d’Espanya. En aquestes
competicions s’acostumen a recórrer 160 quilòmetres en un dia i només
poden competir genets de 22 anys o més.
o Els Campionats de Joves Cavalls són raids de 130 quilòmetres com a
màxim en els quals només poden competir cavalls de 7 anys.
o Els Campionats Junior i Joves Genets, igual que els campionats sènior,
pels catalans són campionats mundials, europeus i/o campionats
d’Espanya, són de 120 i 130 quilòmetres en un dia i només hi poden
córrer genets de 16 a 21 anys.
o Els Campionats Territorials o Regionals, on l’organització decideix la
distància a recórrer, tenint en compte el clima, el terreny i altres
condicions.
1.3.2 EDAT DEL GENET
Una altra classificació que podem trobar en els raids és la dels genets. Dins l’esport del
raid, la competició la poden recórrer tant dones com homes, nens o adults en un
mateix recorregut i la classificació serà unitària. Però a l’hora d’obtenir rànquings i
classificacions generals es separen per:
- Aleví i infantil, són tots aquells genets que tenen entre 10-12 anys i 13-15 anys.
o Aquestes categories estan limitades a córrer en unes categories
concretes:
Els genets de 10 anys només poden competir en raids de promoció
entre 40 i 60 quilòmetres.
Als 12 anys pots començar a córrer raids de velocitat controlada
CEN 0*.
Preparació d’un raid de 120 km
13
A partir de 14 anys ja pots participar en raids CEI 1* (velocitat lliure o
il·limitada)
- Júnior i joves genets, aquesta categoria es divideix en dos subcategoria: el
junior és aquell genet que té entre 16 i 18 anys; en canvi un jove genet és
aquell que té entre 19 i 21 anys.
o A parir dels 16 anys, pots participar en qualsevol categoria de raid (de
raids de promoció fins a raids 4*, encara que no entrarà dins les
classificacions dels campionats sèniors).
- Sènior, és la categoria que recull tots els genets majors a 22 anys. Aquesta
categoria pot participar en tots els raids, malgrat que no es pot classificar en els
campionats júniors.
1.3.3 EDAT DEL CAVALL
Per altra banda, els cavalls es troben tots en un mateix grup per a les classificacions i
qualsevol resultat, però segons la seva edat, poden córrer una distància o una altra.
També dir que, en els raids, els cavalls poden començar a córrer a partir de 5 anys fins
a l’edat que el genet el vegi capaç de competir, que pot ser 3, 5, 6... anys més tard en
el cas que hagi patit alguna lesió forta o poden arribar fins als 20 anys si fan
competicions amb llargs períodes de descans i estan en molt bones condicions i ven
cuidats. Així doncs, ens trobem amb:
- Cavalls de 5 anys, on poden arribar a córrer raids de promoció i CEN 0*.
- Cavalls de 6 anys, que ja poden participar en raids CEI1* i 2*.
- Cavalls de 7 anys, amb una classificació completada, ja poden competir en
raids CEI 3*.
- Cavalls de 8 anys o més, els quals poden participar en qualsevol categoria i
distància. Des de raids de promoció fins a raids CEI 4*.
Preparació d’un raid de 120 km
14
1.4 REGLAMENT
En la disciplina del raid, el reglament és molt exigent i s’ha de complir tota la
normativa. Cal dir que depenent de la categoria en que es participa i la regió, s’ha de
seguir un reglament o un altre, incloent el reglament veterinari i el reglament
antidòping. En aquest cas, ens centrarem en el reglament FEI ja que reuneix tota la
normativa internacional per recórrer raids de llarga distància.
La normativa FEI basa tot el seu reglament al benestar del cavall de raid ja que és una
prova destinada a prova la resistència i la velocitat dels cavalls.
Com diu el reglament FEI, un raid ha d’estar dividit amb diverses fases d’entre 16 i 40
quilòmetres marcades amb cinta, cartells i/o guix; dividides per un control veterinari
obligat (el qual s’ha de passar amb 64 bpm, amb un trot acceptable i un metabolisme
correcte) i un temps de descans de 40-50 minuts aproximadament.
Pel que fa a la competició el genet pot córrer al costat del cavall excepte a les entrades
i sortides de cada fase. A partir de la sortida, el genet no pot demanar cap tipus
d’ajuda fins als punts d’assistència concretats, si no és un cas excepcional (el genet ha
caigut, el cavall s’ha desferrat...).
Per altra banda, la vestimenta del genet ha de ser roba apropiada per muntar, una
camisa o polo (no es permet córrer amb samarreta sense màniga), obligatori portar un
casc d’hípica dur, i ha d’utilitzar uns estreps tapats de la part davantera o portar unes
botes amb taló. A més, estan prohibides les fustes i els esperons. Pel que fa a
l’assistència poden portar qualsevol vestimenta, només que l’acompanyant del genet
al veterinari no pot entrar amb pantalons curts ni amb sandàlies.
En el raid d’alta competició, també es té en compte el pes del genet. Per poder córrer
un raid de velocitat il·limitada CEI 1* o 2*, el cavall ha de portar un pes total de 70 kg
(amb el conjunt de la sella, el genet i tots els complements). Per poder competir raids
de distàncies més llargues, el cavall haurà de portar un pes total de 75kg.
Preparació d’un raid de 120 km
15
Degut al benestar del cavall, després de competir en un raid és obligatori seguir uns
dies de descans, segons la distància que s’ha recorregut.
0 a 79 km 12 dies
80 a 119 km 19 dies
120 a 139 km 26 dies
Més de 140 km 33 dies
* En cas de que el cavall no ha passat el control veterinari adequadament, es
penalitzarà uns dies més dins a aquest límit. Si el cavall ha set eliminat per cuixera o
per metabòlic, depenent de quants raids consecutius el cavall ha set eliminat pot tenir
una penalització de 14 a 90 dies.
Qualsevol cavall que acabi entre els 5-10 primers cavalls en un raid de llarga distància
es veu obligat a passar un control antidòping. Al mateix temps, també es fa el mateix
procés pels 5-10 primer genets. En cas de que donessin, estarien penalitzats per 2 anys
mínim amb una multa al genet o propietari del cavall.
En cas de que no es complissin totes les normes del reglament, entres en pena de
penalització d’aquest raid o una pena de sensació per una targeta groga (que et
penalitzar durant dos mesos.
Logotip de l’organització FEI. Imatge extreta de: https://www.fei.org/
Preparació d’un raid de 120 km
16
1.5 ORGANITZACIÓ ACTUAL DE LES COMPETICIONS A
CATALUNYA
Actualment, Catalunya es pot considerar una de les millors zones de raid d’Espanya,
principalment, però també de territoris més amplis. El raid a Catalunya es troba en
creixement, és a dir, cada vegada més cavalls i més genets s’inscriuen en aquesta
disciplina. A més, s’ha de tenir en compte que molts campions d’Espanya, d’Europa i
del Món es troben a Catalunya i molts són catalans.
Un dels motius que fa que hi hagi més participació és el fet que es realitzen més
concursos de raid durant l’any, és a dir, durant una temporada, que no pas en altres
disciplines eqüestres o en altres comunitats. I per tant, el genet està més temps en
contacte amb el cavall. Aquest any a Catalunya, sense tenir en compte els Campionats i
els raids internacionals d’altres països que Catalunya hi podia participar, s’han
organitzat al voltant de 46 raids de diferents categories.
Preparació d’un raid de 120 km
17
Un altre motiu, i bastant considerable, és el que ja s’ha anomenat abans. A Catalunya
s’hi pot trobar diversos equips de raid internacionals que es relacionen amb els països
més rics i més evolucionats en el món del raid (que són França i els Emirats Àrabs) i,
per tant, molts genets volen intentar arribar a ser millors que aquests. Un dels millors
equips actual i molt important a Catalunya és Juma’s team, dirigit per en Jaume Puntí,
el campió d’Europa 2015, i la Maria Álvarez que és campiona del món des de fa
diversos anys, que ara es troben entrenant al municipi d’Olost. Aquest equip també a
acollit diferents genets de les comarques més properes per córrer amb els seus cavalls,
i en alguna ocasió per anar a córrer algun raid dels Emirats Àrabs o en altres països.
Així doncs, cal afegir que el raid no només està creixent sinó que té unes quadres (una
expressió que s’utilitza per anomenar un equip format per un grup de cavalls i genets) i
l m m j v s d l m m j v s d
1 2 3 4 1
5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8
12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15
19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 Calonje VC 40/60/ 0*
26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28
l m m j v s d l m m j v s d
1 1 2 3 4 5
2 3 4 5 6 7 8 607582374 6 7 8 9 10 11 12 Sant Feliu CEI*** CEI* CET0 - VC 40/60
9 10 11 12 13 14 15 Tordera CEI** CEI* 13 14 15 16 17 18 19
16 17 18 19 20 21 22 Santa Eulalia VC 40/60/ 0* 20 21 22 23 24 25 26
23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30
30 31
l m m j v s d l m m j v s d
1 2 3 Bascara CEI*** 160 CEI** 1 2 3 4 5 6 7
4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14
11 12 13 14 15 16 17 Santpedor VC 40/60/ 0* 15 16 17 18 19 20 21 Tordera CEI** CEI*
18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 Sant Hilari VC 40/60/ 0*
25 26 27 28 29 30 31 29 30
l m m j v s d l m m j v s d
1 2 3 4 5 1 2
6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9
13 14 15 16 17 18 19 Pla de Martis VC 40/60/0* 10 11 12 13 14 15 16
20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 Ripoll CEI** CEI*
27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30 Cantoni VC 40/60/ 0*
31
l m m j v s d l m m j v s d
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4
7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 VIC-Osona CEI** CEI*
14 15 16 17 18 19 20 Pujalt VC 40/60/ 0* 12 13 14 15 16 17 18 Vallgorguina VC 40/60
21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25
28 29 30 26 27 28 29 30 31
l m m j v s d l m m j v s d
1 1 2 3 4 5 6 Santa Susanna CEI*** CEI*
2 3 4 5 6 7 8 7 8 9 10 11 12 13 Bascara VC 40/60/ 0*
9 10 11 12 13 14 15 14 15 16 17 18 19 20
16 17 18 19 20 21 22 Calonge VC 40/60/0 21 22 23 24 25 26 27
23 24 25 26 27 28 29 28 29 30 31
30
Calendari Raid Català 2015 Provisional
OctubreSetembre
AgostJuliol
DecembreNovembre
Gener Febrer
Març Abril
JunyMaig
Preparació d’un raid de 120 km
18
equips molt bons i professionals o semi professionals que estan donant una formació
als nous genets, per tant, Catalunya es troba en les millors posicions en el món del
raid.
Un exemple es troba en el Campionat d’Europa d’aquest any 2015 que es va realitzar a
Eslovàquia, on van participar 5 genets catalans i 4 d’ells van quedar dels 10 primers,
tenint en compte que en Jaume Puntí va quedar en primera posició. Per altra banda,
també ens trobem amb el Campionat d’Interautonomies organitzat a finals d’octubre a
Madrid amb tres categories diferents (40, 60 i 80km). Un raid on participaven les
diferents comunitats autònomes, una de les quals era Catalunya amb 15 genets
d’entre 10 i 15 anys (genets principiants) i es va proclamar guanyadora de les tres
categories i de la categoria combinada.
2 ELEMENTS QUE INTERVENEN EN EL RAID
Dins una competició de raid, no solament hi competeix un cavall i un genet contra els
altres competidors, sinó que tenen un grup de persones que els ajuden i que sense ells
no podrien arribar a fer tants quilòmetres ni en tant bon estat, aquest grup, doncs, és
l’assistència.
2.1 L’ASSISTÈNCIA
Una part vital del raid és l’equip de suport, com hem dit anteriorment, l’assistència. Un
grup de persones que ajuden al cavall i al genet en qualsevol cosa. L’assistència durant
el recorregut de cada fase va a diferents punts concrets (entre un i quatre punts
d’assistència en una fase, depenent dels quilòmetres), on ofereixen aigua al cavall i al
genet per beure i aigua per poder refrescar al cavall durant el recorregut per tal de
mantenir la temperatura del cos constant i que es vagi recuperant durant la fase,
aquesta aigua es sol donar amb ampolles per comoditat del genet o l’assistència que
recórrer un tros de 100m per mullar al cavall. Així mateix, aquests punts també
serveixen per poder controlar l’estat del cavall i per poder comunicar algun fet
important que influeixi al recorregut o a l’equip individual.
Preparació d’un raid de 120 km
19
Cal mencionar que l’assistència també s’encarrega de recuperar el cavall a l’hora que el
genet arriba de la fase; i un membre de l’assistència acompanyarà al cavall, amb el
genet, dins el control veterinari. A partir del control veterinari, l’assistència ajuda a
recuperar el cavall a través de l’alimentació, de massatges, i d’atencions diverses.
A més, l’equip també ajuda al genet a l’hora que té un problema tècnic amb l’equip, és
a dir, porta recanvi de qualsevol mena. Per exemple: recanvis de sella, de brida (la
cabassada que porta el cavall durant la carrera), d’elements de ferrar, ja que, en
algunes ocasions el cavall es desferra durant la carrera i l’assistència ha d’anar a ferrar
el cavall el més ràpid possible.
2.2 EL GENET
El genet o amazona és la persona que munta el cavall. Però, el fet és que en el raid no
només és muntar sobre un cavall sinó que l’objectiu d’aquest és ajudar, el màxim, el
seu cavall.
Per una banda, el cavall, a l’hora de córrer el raid, està sota la seva responsabilitat i,
per tant, ha de fer tot el possible perquè el cavall es trobi el màxim possible en bon
estat. A més, el genet, durant el raid i amb l’ajuda dels entrenaments, també ha
d’intentar buscar la forma de tranquil·litzar el cavall, de mantenir la seva energia, el
seu bon estat i anar el màxim ràpid possible, al mateix temps. Per tant, es pot dir que
Imatge pròpia. Raid 60 km de Pujalt. 2015. Plantejat en l’entrenament del treball que es mostrarà l’apartat “3. Entrenament del cavall”.
Preparació d’un raid de 120 km
20
el genet treballa pel ben estar físic i mental del cavall abans, durant i després de la
carrera.
Per altra banda, el cavall i el genet s’han de comunicar com qualsevol equip, tant si és
individual com en grup, per poder treballar en sincronia i coordinadament. Així que el
genet té que buscar la forma de comunicar-se i d’entendre’s per poder conèixer com
es sent el cavall, per poder sentir el què sent el cavall i per poder saber el que pensa el
cavall en cada moment.
Un mètode de comunicació entre el cavall i el genet és el de les sensacions, en el qual
el genet i el cavall es comuniquen pel coneixement de l’un i l’altre, i cada moviment o
expressió que es percep es considera com a una conversa.
Un altre mètode és aquell que el genet, a través del tacte, la vista i l’oïda podem
percebre del cavall, com ara, si està nerviós o tranquil, si està cansat o animat, etc.
Més endavant, en l’apartat 4.1. Coneixement de l’expressió del cavall, es parla amb
més detall d’aquest aspecte. Un apartat on es coneix un de les millores que es poden
realitzar en l’entrenament del cavall de raid.
2.3 EL CAVALL
Un cavall segons la seva raça o configuració té diferents funcions i, per tant, pot
realitzar una disciplina o una altra. Però, com s’ha dit anteriorment, el raid es va
originar a partir de llargues excursions i transports, per aquest motiu, es busca un
cavall que pugui suportar llargues distàncies a unes velocitats altes i consistents. Ha de
ser un cavall capaç de treballar en terrenys variats, és a dir, terrenys tous (la sorra),
elàstics (el fang) o durs (la pedra), ha de tolerar grans desnivells, diferents altituds (es
pot trobar que vagi a córrer en un raid a alta muntanya, com a Ripoll, com a un pla a la
costa (com el de Santa Susana) i els canvis de clima (calor, fred, pluja, vent, etc). Una
altra capacitat que ha de tenir el cavall de raid, i que altres disciplines és impensable,
és que ha de ser capaç de complir totes les esmentades mentre acaba la competició
Preparació d’un raid de 120 km
21
amb una condició determinada perquè el veterinari (el vet-gate) consideri que pot
seguir corrent.
S’han de tenir en compte dos aspectes principals del cavall:
- La raça
- L’anatomia del cavall
Pel que fa la raça, en el raid hi pot competir qualsevol cavall de la família o gènere
“equus”. Un gènere de mamífers, salvatges i domèstics, de la família dels èquids que
conté els cavalls, els ases i les zebres. És una espècie de mida mitjana-gran, amb el cap
i coll grans amb crin, les cames llargues i primes i amb una cua llarga.
esquema de creació pròpia
Però s’hi es vol arribar a tenir grans classificacions, s’ha de buscar el cavall “perfecte”
amb les millors condicions possibles, i un dels factors seria la raça. Les més habituals i
comunes que es troben al raid són: l’àrab, l’anglo-àrab i els creuats, entre d’altres.
SALVATGES
zebra Przewalskii
DOMÈSTICS
cavalls burros
Preparació d’un raid de 120 km
22
- Els àrabs són cavalls amb una gran elegància estètica que dins el raid, se l’ha
valorat per la seva gran força i resistència, dels seus llargs anys de vida al
desert. A més de tenir una gran quantitat de fibra muscular per produir una
resistència aeròbica8, la qual cosa l’ajuda a porta grans quantitats de pes en
terrenys irregulars. Altres característiques que representen als àrabs són la
velocitat, el coratge i la noblesa, la intel·ligència i la intensitat encara que, a
vegades, aquest dos últims aspectes als genets de poca experiència els genera
problemes. Per altra banda, els àrabs són cavalls amb alta capacitat de
recuperació per als controls veterinaris. Malgrat tot, són cavalls amb grans
problemes als ossos, ja que tenen una excessiva fragilitat esquelètic.
imatge extreta de: http://www.razasdecaballos.com/caballo-pura-sangre-arabe.html
- Els anglo-àrabs són un encreuament entre un cavall àrab i un pura sang, dues
races de sang àrab. (El pura sang és un cavall que té orígens àrabs importats a
Anglaterra entre el segle XVI i XVIII. És un cavall que la seva capacitat principal
és la velocitat, la reacció natural de fugir de qualsevol perill. Així doncs, són
cavalls cautelosos amb reaccions instantànies i imprevistes. Són cavalls molt
sensibles a la muntura, al tracte, a l’entrenament... i que transmeten i noten
molt en nerviosisme i l’estrès. També afegir que aquest tenen fibres musculars
8 Un activitat física que es realitza en esforços suaus i moderats, on els músculs son capaços de rebre
oxigen suficient.
Preparació d’un raid de 120 km
23
Pura sang anglès
per realitzar una resistència anaeròbica9. Per tant, són cavalls que no es troben
al raid sinó en carreres de velocitat, però si que hi podem trobar descendents
seus). En algunes ocasions es pot produir un cavall amb les pitjors capacitats de
cada raça per poder córrer un raid (la fragilitat dels ossos de l’àrab i el
nerviosisme del pura sang); però en altres es pot trobar un bon equilibri entre
les dues. Ens podem trobar amb cavalls extremadament sensibles, atents,
intel·ligents i morfològicament anglesos amb una talla (alçada) més baixa. A
més, la massa esquelètica es reforça i el caràcter del pura sang s’amanseix. I es
crea un cavall amb unes condicions excel·lents per córrer raids.
imatges extretes de: http://www.elhogarnatural.com/caballos/pura%20sangre%20ingles.htm
http://www.angloarabe.net/noticias09/09_11_12.html
- En moltes ocasions, es troben creuats. Cavalls creuats d’un àrab o un pura sang
amb una tercera raça que poden arribar a ser cavalls molt resistents, sempre hi
quan siguin pura races. En algunes ocasions, també es creen creuats a partir de
segones generacions i, a partir d’aquí, no es pot afirmar la validesa de les seves
capacitats, encara que els seus resultats no tenen perquè ser dolents. Ja que en
alguns casos, s’ha mostrat la seva estètica robusta i la seva resistència. Un cas
es dóna amb els cavalls de tres sangs, Hispà-anglo-àrab, que han donat,
generalment, bons resultats.
9 Una activitat física que realitza el cavall en esforços de intensitat elevada o màxima i de curta durada.
És una activitat molt intensa que no permet arribar suficient oxigen a la musculatura per treballar en normalitat durant molt temps.
Preparació d’un raid de 120 km
24
Un cavall creuat entre un pura sang anglès i una raça argentina. (imatge extreta de: http://www.galeon.com/cabrera2/razasplus02.htm)
- També s’ha de tenir en compte que en el raid hi ha altres races que poden tenir
bones qualitats i que corren habitualment en aquests però són habituals i no
han demostrat o no han acabat de mostrar tota la seva capacitat. Com és el cas
de les races de l’est (com un Mustang), que es troben més a la zona d’Estats
Units, els cavalls pesats, que es poden trobar molt en les modalitats de salt,
doma i complets, els barbarescos, que neixen i s’utilitzen a la zona nord
d’Àfrica, etc.
Imatge d’un cavall Mustang, una raça de l’est: http://www.razasdecaballos.com/caballo-mustang.html
Preparació d’un raid de 120 km
25
Per altra banda, pel que fa l’anatomia del cavall, afecta en gran part al cavall per poder
córrer o poder guanyar un raid de llarga distància. El que es busca, principalment, és
un atleta relaxat i, mentalment, atent. Té que ser un cavall fort, ample, encara que ha
de ser prim (ja que, ha d’eliminar qualsevol pes corporal innecessari) i proporcional en
totes las parts i en conjunt; les articulacions han de ser grans i fortes, el pit ample i
profund, mans i cames netes (sense cap lesió) i fortes, i uns peus ven formats. Altres
aspectes que s’ha de tenir en compte són:
- El cap i el coll
- La creu
- Les espatlles
- El llom
- Les extremitats
- El moviment
- La pell
imatge extreta de: https://lescienciesdelanaturadelllido.wordpre ss.com/2011/02/28/lanatomia-dun-cavall-2/
Preparació d’un raid de 120 km
26
I, també, alguns altres aspectes interns, que poden ser bàsics per escollir un cavall o un
altre depenent del seus estat, els aspectes metabòlics:
- El cor
- Els pulmons
- El “caràcter”
Imatges del sistema respiratori i digestiu del cavall. Uns dels sistemes principals pel funcionament del
cavall. http://trabajospecuarios.weebly.com/organos-internos.html
3 ENTRENAMENT DEL CAVALL
Un entrenament és bàsic en qualsevol esport, així mateix, el cavall ha de seguir un
estricte pla d’entrenament per a poder córrer un raid, tant curta com de llarga
distància. De la mateixa manera que un atleta s’ha d’entrenar per córrer una marató.
Igual que aquest atleta, un cavall ha de seguir un pla d’entrenament o un altre si
aquest ja ha recorregut altres carreres i té experiència en la disciplina o si és un cavall
nou dins aquest esport. Així mateix, també es segueix un entrenament o un altre
segons el caràcter del cavall, el raid que es vol recórrer, entre altres factors.
Preparació d’un raid de 120 km
27
3.1 IMPORTÀNCIA I/O BENEFICIS
Com ens diu l’Ernest callis en el llibre “La Resistencia Ecuestre”, l’entrenament és un
conjunt de pràctiques físiques i morals adaptades, en aquest cas, a cada cavall, a través
d’uns objectius molt concrets que s’han d’assolir i que crea la motivació necessària per
continuar treballant. Un d’aquests objectius és el de córrer un raid, però per arribar en
aquest punt, se n’han de complir uns altres.
En un entrenament pots afavorir el seu rendiment en la pràctica del raid si treballes la
condició física i la seva tècnica.
L’entrenament, bàsicament, és el procés d’acumular les forces, tan físiques com
morals, per arribar al sobreesforç que realitzarà el dia del raid.
3.2 PRINCIPIS BÀSICS DE L’ENTRENAMENT
Cal esmentar que no existeix cap norma única i infal·lible sobre l’entrenament d’un
cavall, sinó aquest esport perdria gran part del seu desenvolupament i esforç a
aconseguir la millor posició amb la millor condició del cavall possible. Malgrat això, si
que es poden seguir un conjunt de consells. Abans de tot, s’ha de dir que
l’entrenament no és una carrera. El cavall ha de córrer la carrera el dia de la carrera i
no cada dia que surti a entrenar, ja que la carrera és una activitat de sobreesforç que
en un temps determinat ha de demostrar el seu rendiment.
Així mateix, per realitzar un bon pla d’entrenament és important tenir en compte el
raid que aquest correrà, tenint en compte el terreny i tots els aspectes del raid, i el
període de temps que hi ha fins el dia de la carrera per poder incorporar períodes de
descans i que no sigui un entrenament molt abusiu. Per tant, s’ha de plantejar un
entrenament de llarga duració, tenint en compte que entre mig d’aquest es poden
realitzar altres raids de distància més curta per realitzar diferents exercicis al cavall.
L’entrenament d’un cavall de raid, no només és un entrenament físic sinó que és un
equilibri entre l’entrenament físic de potència, resistència, elasticitat i reflexes, i
l’entrenament psicològic o d’aprenentatge de comportaments i habilitats per obtenir
Preparació d’un raid de 120 km
28
millor resultats en menys esforç. Per exemple: un cavall que es troba en una situació
estressada, se li ha d’ensenyar com ha d’actuar, sinó ens podem trobar que el cavall
activa les fibres musculars a través de l’adrenalina 10que s’utilitza en situacions molt
estressants i de reacció instantània i breu; en comptes de la noradrenalina 11que
redueix l’estrès durant un període prolongat.
3.2.1 ENTRENAMENT FÍSIC
És un entrenament molt important en el cavall de raid ja que ha d’arribar a recórrer
raids amb llargues distàncies i, per tant, utilitzarà molt la seva musculatura, esquelet i
la seva forma física. Per poder entrenar totes les capacitats utilitzades pel cavall de raid
es poden tenir un conjunt d’activitats i conceptes que es poden extreure del llibre “La
Resistencia Ecuestre” de Ernest Callis.
La doma
És una altra disciplina de l’equitació que pot servir d’ajuda al cavall a l’hora de reduir
esforços i lesions. El seu objectiu en l’entrenament del raid és practicar la rapidesa i
precisió dels canvis de ritme del cavall.
A partir de la doma, es pot ensenyar al cavall a tenir un genet que el dirigeix,
normalment, a través de la boca amb el filet12. A partir d’aquí, el genet disposa
d’equilibri i suport per la impulsió, i ha de
ser capaç de realitzar canvis de mans en el
cavall (exercici que es fa a l’hora de
galopar i el cavall vol gira cap una banda o
una altra), realitzar transicions (passar
del trot al galop, del galop al pas, etc.) i,
un punt molt important, ser
capaç de mantenir el ritme. Ja que, en el raid, és més important mantenir una velocitat
10 És un substrat energètic que actua sobre la musculatura de contracció ràpida
11 És un substrat energètic que alimenta les fibres musculars de forma prolongada durant un temps llarg.
12 Part de la cabeçada de carrera del cavall que es troba a la boca del cavall per dirigir i controlar el
cavall.
imatge extreta de: http://www.lagerencia.com/imagenes/pieescuela.jpg
Preparació d’un raid de 120 km
29
constant durant un llarg període que no realitzar molts canvis de ritme i posar en risc
el cavall.
En el raid, aquest aspecte es veu reflex a l’hora d’aprofitar el terreny. En un terreny
curt i pla, permetre al cavall galopar per guanyar més temps que no pas en un trot.
L’equilibri
Els cavalls de raid han de tenir dos aspectes importants per arribar a triomfar en el
raid, poca debilitat i capacitat de treballar equilibradament, és a dir, tenen la capacitat
d’anivellar el seu pes a través del seu coll i el seu cap. Mentre la resta del cos,
especialment les cames, impulsen el cavall endavant.
Així doncs, l’objectiu principal és enfortir l’esquena del cavall i el coll perquè arribi a
tenir bon equilibri. Encara que, per poder complir aquest objectiu, no es pot realitzar
cap activitat sinó que el cavall ha de corre en terrenys irregulars a l’aire lliure, sense
muntura. Una manera per ajudar aquesta capacitat, és reforçant la impulsió del cavall.
La impulsió
L’entrenament físic, bàsicament, es basa en millorar la impulsió, ja que la principal
funció és avançar el cos del cavall una distància amb el mínim esforç.
Per poder complir amb aquesta característica, primer s’ha de trobar el moviment
natural del cavall, ja que amb aquest moviment el cavall és capaç de recórrer les
distàncies més llargues. Seguidament, s’ha d’aconseguir que el cavall l’utilitzi mentre
porta el genet a sobre; i tercer punt, s’ha de perfeccionar aquest moviment millorant
la potència, l’equilibri i el ritme sense permetre que aquest moviment perdi la seva
naturalesa.
Per millorar la impulsió del cavall, aquest ha d’estar relaxat, així que si està nerviós, no
se’l pot deixar córrer fins que es tranquil·litzar. Per altra banda, per millorar-la, el cavall
ha de realitzar entrenaments que reforcin els quarts posteriors, que ho pot aconseguir
a través de pujades.
Preparació d’un raid de 120 km
30
El vigor
És la capacitat d’unir totes els aspectes anteriors amb coordinació, el recurs per
expressar la “posada a punt”, és a dir, l’últim aspecte físic a tenir en compte abans del
raid.
El vigor és més una experiència personal que no uns principis científics. Al llarg de la
història, tan era la feina que fos, que l’amo del cavall, durant les hores, observava el
cavall i se’n adonava dels canvis d’ànim i d’estat, analitzava la causa i, dins les seves
possibilitats, les corregia pel ben estar del cavall que millorava el rendiment del cavall a
l’hora de treballar.
Així mateix, el vigor està compost per tres capacitats diferents:
- L’agilitat que s’obté, principalment, a través de la doma; utilitzant obstacles i
buscant terrenys irregulars perquè d’aquesta manera el cavall enforteix els
tendons i lligaments, i fa que s’evitin moltes lesions.
- La força del cavall que es compon per la massa muscular, però també per
l’estructura òssia, tendons i lligaments. A més, amb la força també intervé la
capacitat d’aprofitar l’energia.
- La resistència, el factor més important del raid. Que prové de la capacitat de
generar i subministrar correctament l’energia del cavall necessària a tot el
sistema locomotor. Aquesta també treballa amb el sistema respiratori i
cardiovascular per la producció i distribució d’oxigen. Aquest aspecte important
per l’entrenament, en parlarem més endavant en l’apartat 3.2.3. Entrenament
de recuperació.
3.2.2 ENTRENAMENT PSÍQUIC
En moltes ocasions, l’entrenament psíquic no es té en compte o té un valor molt
inferior a l’entrenament físic. Però el cas és que, en el raid, el psíquic és igual o més
important que el físic.
És cert que aquest és un entrenament molt més difícil, ja que cada cavall té una
mentalitat totalment diferent. Per tant, la solució a aquest problema és conèixer el
Preparació d’un raid de 120 km
31
cavall, és a dir, el genet a de ser capaç de percebre, escoltar i veure, i descobrir el que li
passa al seu cavall.
A través de l’entrenament psíquic, el cavall ha d’aprendre i a d’obtenir noves
capacitats pel raid. Així doncs, en l’entrenament mental s’entrena:
La comunicació i concentració
Aquest concepte és molt important a l’hora de compatir en un raid, per exemple, quan
l’equip porta 100 quilòmetres, hi ha la possibilitat de que el genet ja no sigui capaç de
córrer més a terra i a partir d’aquí, a partir de la comunicació entre el cavall i el genet,
s’ajuden i es motiven entre ells.
Aquest punt, doncs, s’ha d’entrenar entre el genet i el cavall, amb temps i sense l’ajuda
d’entrenadors i altres interceptors. A l’hora d’entrenar la concentració o aprendre a
concentrar-ser, el genet ha de fer que el cavall no es fixi en el seu entorn sinó que
estigui pel recorregut i pels altres cavall que estan competint.
La motivació
La motivació és un element molt important a l’hora de realitzar raids de llarga
distància. Posem el cas que hi ha un genet que ha recorregut 90 quilòmetres sol amb el
seu cavall i li falten 30 quilòmetres però el cavall ja s’ha desmotivat perquè no ha vist
cap cavall i ja es troba cansat. En aquest punt, el genet ha de ser capaç de reanimar-se
i, seguidament, animar el seu cavall.
Per altra banda, s’ha d’entrenar aquest aspecte perquè el cavall aprengui a motivar-se
sense arribar al punt que el genet hagi d’animar-lo el 100%. A més, amb aquest
entrenament s’aprèn a tenir més contacte amb el cavall i coneixes els punts febles del
cavall.
Per realitzar aquest entrenament, s’ha de anar moltes hores sobre el cavall i arribar el
punt en que el cavall s’ha de motivar. S’han de passar moments molt pesats perquè el
cavall s’adapti a estar sol en moments difícils o s’ha d’arribar el límit on el cavall
comença a estar cansat per començar-lo a animar.
Preparació d’un raid de 120 km
32
El ritme
El ritme no es tracta de la velocitat en que ha d’anar el cavall, encara que aquest afecti
a la velocitat. El ritme són els sons i la música que s’utilitza amb el cavall, perquè el
cavall es motivi o es concentri.
Aquest aspecte s’aprèn a partir dels entrenaments, és a dir, a la vegada que el genet
realitza un moviment (com ara tibar el cavall per frenar-lo) també realitzarà un so amb
la boca perquè a mesura del temps el cavall reconegui aquell so i freni abans de que el
genet faci l’acció.
A més, el cavall també pot aprendre a motivar-se a través de la música, és a dir, en els
moments més durs de l’entrenament si el genet posa una cançó, el dia de la
competició en els moments més durs el genet posa la cançó i el cavall se’n recorda de
la sensació d’assoliment.
3.2.3 ENTRENAMENT DE RECUPERACIÓ
El cavall té un entrenament físic per poder recórrer llargues distàncies amb mínim
esforç, té un entrenament psíquic perquè durant tot aquest recorregut no perdi
energia a través de nervis, mala concentració, etc. Però, també hauria de realitzar un
entrenament més, el de recuperació. Aquest l’hauria de posar a prova per dos motius:
per poder aprendre a recuperar el màxim d’energia perduda en poc temps i per saber
comportar-se i com actuar davant d’un control veterinari.
imatge extreta de: la pel·lícula War Horse. Una pel·lícula que mostrar la importància de la comunicació i el que crea entre un cavall i una persona.
Preparació d’un raid de 120 km
33
Per aquest motiu, l’entrenament de recuperació es compon de:
La producció d’energia
Una capacitat que es troba relacionada amb el sistema respiratori. De manera que el
cavall ha de aprendre a córrer de manera aeròbica, en comptes d’anaeròbica.
El sistema càrdio-respiratori
En aquest entrenament, s’aprèn a aprofitar el màxim l’oxigen obtingut.
Assaig del control veterinari
En aquest moment, el cavall aprèn a comportar-se pel moment que entra en el control
veterinari. Com ara, aprendre a trotar amb una persona al costat i en línia recta, a
relaxar-se per quan li miren les pulsacions, a no tenir por de desconeguts, etc.
3.3 MÈTODES D’ENTRENAMENT
Com dèiem abans, un entrenament pot dependre de molts motius, si el cavall és nou
en la disciplina o no, segons el caràcter del cavall, etc. Però també podem conèixer
altres entrenaments segons conceptes més generals.
3.3.1 SEGONS EL PAÍS
Segons el país, podem reconèixer diferents plans d’entrenament pel cavall, ja que
segons el territori, també varien les condicions del raid i el sistema. Així doncs, a
Espanya no es segueix un entrenament igual que Estats Units ni els Emirats Àrabs en
imatge pròpia. Raid campionat interautonomias, 2014
Preparació d’un raid de 120 km
34
segueixen un similar al de França. Com ens diu en Jaume Puntí a l’entrevista,
d’entrenaments podem trobar:
el sistema tradicional francès. En aquest hi condiciona més és la sanitat del cavall, el
conservament de la seva salut i del temps. I, sol ser un sistema que s’evoluciona molt a
poc a poc, però molt correcte. El cavall, a vegades, no arriba al màxim potencial perquè
tampoc se li arriba a demanar.
el sistema més australià o americà. És un sistema més d’anar fent el que et sembla
amb el cavall sense seguir un programa tant intens. Així, en el qual es busca una
continuïtat amb els quilometres o milles, i en quant a entrenament de raid darrera raid
amb molt poca intensitat i amb una duració de moltes carreres anuals o molts
quilòmetres amb el cavall, sense saber realment competit amb carreres molt dures.
el sistema sud-americà o uruguaià. És un sistema que s’agafa un cavall més jove, que
s’obliga molt més, és un sistema que es fa servir de cara a promocionar-se a l’hora de
vende perquè és un cavall que amb molt poc temps, té totes les carreres fetes. Però és
un sistema molt més agressiu i provoca moltes més lesions que un sistema tradicional.
el sistema dels Emirats Àrabs. (o de tot el golf Pèrsic) És un sistema que s’entrena molt
el cavall, fins i tot, es pot arribar a sobre entrenar-lo. I s’arriba al màxim rendiment que
té el cavall amb les conseqüències que, a vegades, hi ha més accidents en quant a la
sanitat del cavall que en un altre lloc del món. Els cavalls solen treure tot el rendiment
que tenen i, a vegades, el problema que tenen és que el treuen abans de l’hora, quan
no estan preparats muscularment o a nivell de tendons o teixits tous per assumir-ho.
Pot ser que sigui el més eficaç de tots, encara que també sigui el més perillós.
Preparació d’un raid de 120 km
35
Un exemple, és un dels entrenaments que segueixen els genets i cavalls de Texas.
Setmana exercici
1a i 2a Entre 3 i 4 dies a la setmana, treure el cavall a caminar/trotar durant 1
hora al dia.
3a Entre 3 i 4 dies a la setmana, treure el cavall a caminar/trotar durant
1-1,5 hores al dia.
4a Entre 3 i 4 dies a la setmana, treure el cavall durant 1 i 2 hores al dia.
5a i 6a
Entre 3 i 4 dies a la setmana, combinar sortides de:
- 2 hores caminant
- 2 hores trot, amb alguna caminada, i alguna petita galopada en
terrenys plans
- Entre 2 i 3 hores, principalment, trot en pujades i terrenys
irregulars
7a i 8a Entre 3 i 4 dies a la setmana, treure el cavall a trotar durant 2 hores.
En el 3r o 4t dia, realitzar un recorregut de 4 hores. Només trot i pas
9a i 10a
Entre 2 i 4 dies d’entrenament a la setmana, segons quina distància es
recorre.
Realitzar activitat entre 110 i 140bpm. El cavall ha de recuperar en
menys de 3 minuts a menys de 70 pulsacions.
11a i 12a Entre 2 i 3 dies a la setmana, treure el cavall durant 2-3 hores al dia a
la velocitat i terreny del treball segons com valoris l’actitud del cavall.
Preparació d’un raid de 120 km
36
3.3.2 SEGONS LA PERSONA O EQUIP
Depenen de l’opinió de cada persona o de cada equip, aquest entrenament també
variarà tant en el temps d’entrenament fins el dia del raid, com els dies d’entrenament
a la setmana, la distància, les velocitats, etc.
N’és un exemple el sistema d’entrenament d’en Jaume Puntí dins l’equip de Juma’s
Team. Aquest va se extret de la seva entrevista que es troba en l’annex del treball.
Setmana exercici
1a – 4a
Sortir a caminar (5-8km/h) i trotar (9-15km/h) entre 3-4 dies setmana
que el cavall es comenci a adaptar a un entrenament regular però de
forma progressiva. Aquestes sortides, seran de poca durada. Entre la 3a
i 4a setmana, es poden començar realitzar entrenaments més llargs o
durant 5 dies a la setmana.
5a – 9a
A partir d’aquesta setmana, el cavall sortirà 5 dies a la setmana, amb
unes velocitats de 10-12 km/h i realitzarà entrenaments de 1,5-2 hores,
encara que les últimes setmanes, en alguna ocasió, es pot arribar a 3
hores o augmentar la velocitat a 15 i 16 km/h.
10a – 13a
Es seguirà el pla de les setmanes anteriors encara que es sortirà 6 dies a
la setmana i dos es faran entrenaments més forts (s’anirà a la pista, es
farà un recorregut amb alts desnivells, etc.).
14a
A l’ última setmana, els entrenaments seran molt lleus, es sortirà 4 dies
a la setmana i seran a una velocitat de 8-10 km/h durant 1 hora
aproximadament. El motiu és perquè el cavall reservi energia per la
competició i s’ha de treure a entrenar per estirar tota la musculatura i
activar els sistemes.
Preparació d’un raid de 120 km
37
3.3.3 SEGONS LA DISTÀNCIA DEL RAID
Un cavall que hagi de recórrer un raid de 120 quilòmetres no realitzarà el mateix pla
d’entrenament que un cavall que hagi de córrer 40 quilòmetres. Així doncs,
l’entrenament també té en compte aquest aspecte.
Un exemple d’un entrenament per córrer un raid de 40 quilòmetres, tenint en compte
que ja n’ha recorregut un abans:
Setmanes Exercici
1a Si el cavall ha estat en descans, es començarà a treure el cavall durant
2 o 3 dies a la setmana, entre 1 i 2 hores a caminar.
2a Entre 2 i 3 dies a la setmana, es traurà el cavall durant 1 o 1,5 hores a
caminar amb algun trot.
3a Entre 3 i 4 dies a la setmana, es treu el cavall durant 1 i 2 hores a
caminar i trotar.
4a Entre 2 i 3 dies a la setmana, un dia es treu a caminar durant 3 o 4
hores, i la resta de dies durant 1 – 1,5 hores a caminar/trotar
5a L’última setmana es treu 1 o dos dies, entre 1 i 2 hores, a caminar
perquè estiri tota la musculatura.
3.4 RUTINA/ HÀBITS
Per poder aconseguir un bon cavall, tant per aquest esport com per un altre, l’hàbitat
és fonamental. Com diu l’Ernest Callis al llibre “la resistencia ecuestre”, “un bon hàbit
no s’ha d’adaptar simplement perquè el cavall pugui aconseguir grans posicions en la
competició, sinó que també es busca un benestar en el cavall perquè la seva vida
esportiva sigui la més llarga possible”. Abans però, també afegir que els hàbits o
rutines poden dependre de diferents aspectes, com:
El to muscular: un element que es s’ha de mantenir constantment en un cavall
de raid. Per aconseguir aquest objectiu, es recomana que el cavall pugui estar
en una àrea de grans dimensions a l’aire lliure. D’aquesta manera, el cavall està
Preparació d’un raid de 120 km
38
en constant moviment. A més, per millorar aquest aspecte és millor tenir el
cavall en zones amb desnivells.
En algunes ocasions, aquest és un problema perquè no hi ha suficient espai pel
cavall. Una de les solucions és sortir a passejar el cavall cada dia, recorrent
rutes curtes i amb baixes velocitats.
el sistema digestiu, respiratori i cardiovascular: Per poder habituar el sistema
digestiu en un cavall de raid, és aconsellable no variar molt la seva alimentació
durant un curt període. Sinó, el cavall pot patir conseqüències com: una mala
reacció en algun aliment, la pèrdua de gana, un sobre pes, etc. Així doncs, el
concepte de la nutrició, en el cavall de raid, és molt concret i específic per a
cada un. (Més informació es pot trobar a l’apartat següent, la nutrició del
cavall)
A l’hora de parlar del sistema respiratori, es té en compte que és aquell sistema
que reparteix oxigen a tot el cos i que transporta aquest al cor. Així doncs, per
aconseguir un bon funcionament del sistema, els pulmons i els seus conductes
han d’estar nets. Per aconseguir-hi, el cavall ha d’estar en zones airejades i ben
ventilades, subministrar aliments granulats en comptes de farinosos perquè el
cavall no inhali la pols...
Per un bon sistema cardiovascular, el cavall s’ha d’adaptar a les activitats del
raid, com és el cas de mullar-se durant el recorregut per recuperar-se, rebre
grans quantitats d’aigua a l’hora que arriba de la fase, etc. Si el cavall no
s’adaptés a aquests exercicis, el cavall no recuperaria perquè no es trobaria en
el seu àmbit o es podrien produir problemes cardiovascular com ara una
hipotèrmia o patir tibaments musculars. Així doncs, per intentar evitar aquests
problemes, es poden entrenar aquests moments durant l’entrenament o al
final d’aquest.
Preparació d’un raid de 120 km
39
la salut dels cascs 13: és important que el cavall de raid tingui uns bons cascs
perquè hi ha de recolzar tot el seu pes durant vàries hores i llargues distàncies.
Per aconseguir que s’endureixin i es mantinguin el màxim possible a la seva
posició original, als cavalls se’ls hi posen ferradures així no es desgasta amb la
fricció del terra. A més, també es pot ajudar
mantenint-los nets, poder posar vitamina D (un
material espès que, antigament, s’utilitzava la
grassa d’animal per protegir el casc del cavall) a
la zona interior i exterior del casc; i, intentar que
el cavall passi llargues hores a l’aire lliure i que
els cascs rebi llum solar.
Pel que fa el ferratge, la ferradura s’adapta al
casc tant de forma com de material. És a dir,
actualment, si un cavall té una tendència a galopar se li posen ferradures més
planes i de materials durs com el ferro; en canvi, si té una tendència a trotar i
fer llargues caminades se li sol posar una ferradura amb més “suspensió14”,
amples i de materials més tous com goma o alumini.
l’estat psíquic el qual es troba el cavall: aquest aspecte, com diu Danièle Gossin
en el seu llibre “Sicología y comportamiento del cavallo”, es basa en les
sensacions, els instints, els reflexes, el llenguatge, el moviment i el joc en que
es troba el cavall. Així doncs, en aquest punt s’ha de buscar, amb tots els
elements indispensables del raid, un hàbitat en que el cavall es senti a gust i
pugui realitzar les seves funcions naturals.
Per exemple: el cavall té l’instint d’alimentar-se i pot passar hores menjant, per
aquest motiu, el genet ha de dosificar les racions perquè en el raid no hi pot
13 Els cascs del cavall es troben a les quatre extremitats. Són una part del cavall dura perquè és on es
recolze tot el seu pes i és la part que té més contacte amb el terra a l’hora de córrer o caminar amb el cavall. 14
La suspensió d’un cavall es crea a l’hora que el cavall repenja tot el pes a una o dues extremitats, a la zona posterior del casc. En aquest moment, el cavall pateix un moviment de rebot a la zona dels tendons per poder seguir corrent. Així doncs, com més suspensió tingui el cavall més còmode es trobarà corrent.
imatge extreta de: http://t2.uccdn.com/images/0/7/1/img_como_limpiar_los_cascos_de
_un_caballo_2170_orig.jpg
Preparació d’un raid de 120 km
40
haver pes sobrant. Un altre exemple, és la necessitat que té el cavall de jugar.
Per aquest motiu, el genet ha de tenir confiança amb el cavall i simular, en
algunes ocasions, aquests moments perquè es motivi i no pensi només en
l’entrenament. Per altra banda, els moments en que es troba a l’aire lliure es
pot engegar el cavall amb un grup així pot expressar-se amb aquests. De la
mateixa manera, així compleix el seu instint gregari (la necessitat de viure en
grup)
Per acabar, l’adaptabilitat del cavall al medi: no és un punt menys important
que la resta ja que el cavall necessita està en contacte amb els fenòmens
naturals i climatològics. En el cas que el cavall es trobés a l’aire lliure, pot
buscar la zona en que es sent més a gust, per la seva temperatura, el medi, les
precipitacions... Ja que en alguns casos en podem trobar que plou i el cavall
busca la posició perquè l’aigua li caigui a la cara; o hi ha grans ventades i el
cavall busca un racó per no tenir fred; o hi ha hagut una nevada i el cavall sent
la necessitat de rebolcar-se a la neu, etc. I aquest és un fet que no es pot
explicar però el cavall necessita sentir per estar el 100% en el raid.
3.5 ALIMENTACIÓ/ NUTRICIÓ
La nutrició d’un cavall és una activitat molt concreta depenent de cada cavall (dels seus
gustos, la seva necessitat, els seus límits) però es poden seguir unes pautes
específiques pel cavall de raid. Cal afegir que una dieta pot influir en la creació de la
fatiga del cavall i pot determinar si el cavall pot seguir o no la carrera. Així doncs, la
nutrició del cavall té un paper molt important tant en l’entrenament com el dia de la
carrera.
Primerament, un cavall de raid ha de ser prim i musculat, amb un pes adequat ja que
no ha de portar pes extra durant el recorregut ni ha de produir un excés d’energia. A
més de estar sa i de ser dur, tant mental com físicament. És a dir, l’alimentació que ha
de seguir un cavall ha es relaciona amb el seu temperament, el manteniment i
Preparació d’un raid de 120 km
41
entrenament i el tipus de carrera que es realitzarà. Hi pot seguir les recomanacions
que Pat Harris dóna a la seva pàgina web:
Un cavall de raid es basa en una alimentació bàsicament d’aliments que
produeixen grans quantitats d’energia.
o El farratge és un aliment que dóna gran quantitat d’energia i s’aconsella
només un 30% de farratge en la seva dieta diària.
S’ha de donar aliments amb alts nivells de fibres digestibles, ja que un cavall de
raid pot patir de problemes intestinals durant i després de la carrera a causa
del seu esforç.
o Es pot donar remolatxa o la soja (que també ofereix nivells de lisina i
teonina al cavall) barrejat amb el pinso que es dóna en el cavall
Com acabem de dir, és necessari donar pinso al cavall per mantenir el pes
adequat.
o S’aconsella que es proporcionin en petites quantitats i en freqüència,
que sigui un pinso granulat i que es barregi juntament amb algun
cereal, blat de moro cuit o civada
Per ajudar el cavall en el seu rendiment, el pinso es pot suplementar amb
altres ingredients.
o Un aliment important és l’oli que acostuma de ser de blat de moro o
gira-sol. A més de complementar-ho amb sal, si el cavall no disposa
d’un bloc de sal a la quadra.
És important que el cavall disposi d’una gran quantitat d’aigua i d’electròlits
perquè, amb la suor, es desprenen en facilitat. Per aquet motiu, en algunes
ocasions, s’ha de afegir en la seva dieta.
No serveix de res sobrecarregar el cavall amb electròlits dies abans, però si que
és necessària una quantitat adequada d’aquests el dia del raid.
o Pel que fa a les xeringues són un altre mètode per proporcionar
electròlits al cavall, sempre hi quan el cavall hagi begut aigua.
o Durant el temps de recuperació, també és aconsellable donar aquests
complements.
Preparació d’un raid de 120 km
42
Els 4 i 5 dies abans de la carrera, l’entrenament es sol reduir, en canvi
l’alimentació s’ha de assegurar que tingui prou glucògens per estar a punt.
o Es pot donar gran quantitat de farratge abans de la carrera perquè el
cavall estigui ple i ben hidratat.
o Abans de la carrera és millor donar farratge i herba el cavall que no pas
pinso i altres aliments granulats.
o La nit abans del raid és important que el cavall disposi de grans
quantitat de glucògens, especialment en el pinso.
3.6 MÈTODES PER AVALUAR EL CAVALL
Quan falta una o dues setmanes per realitzar el raid, el genet ha de ser capaç d’avaluar
l’estat en que es troba el seu cavall, no tant sols per arribar a una classificació sinó
perquè el cavall no ho passi malament en el raid. Així doncs, es poden avaluar tres
aspectes diferents en el cavall:
La forma física
És un punt que no es pot avaluar amb cap instruments, així que per avaluar-lo s’ha de
posar el cavall a prova a través d’una activitat d’esforç que realitzarà.
Es poden realitzar activitats com: fer un recorregut de 60 quilòmetres a la velocitat del
raid, fer un recorregut de grans desnivells a altes velocitats, anar a una pista de terra i
recórrer aproximadament 40 km a una velocitat aproximada als 20-25 km/h. A partir
d’aquí, es comprova que el cavall encara és capaç de realitzar un esforç molt més gran.
imatge extreta de: http://www.topiberian.com/images/FOTOS/fotosnoticias/TDC0/mix_piens
o_alimentacion_caballo_doma_clasica_.jpg
Preparació d’un raid de 120 km
43
Es pot comprovar observant el cavall, si segueix menjant com un dia habitual, si corre
sense estar cansat, si té un ritme cardíac baix, etc.
La salut metabòlica
Es comprova a través d’un conjunt d’instruments. Per una
banda, podem observar la condició cardiovascular a partir
del pulsòmetre, després de realitzar una activitat intensa.
Si el cavall es troba als voltants de 50-65 pulsacions per
minut, es troba en bones condicions per recórrer un raid
de llarga distància. En cada de que es trobi a 66-70
pulsacions el cavall pot ser que no es trobi en bones
condicions per recórrer un raid de llargues distàncies o
també hi ha la possibilitat de que aquell dia el cavall no es
trobi en bon estat i s’hagi de buscar el problema concret i solucionar-lo de seguida.
Per altra banda, podem utilitzar el fonendoscopi per comprovar el sistema digestiu,
respiratori, etc. Si té un moviment adequat o no, després de realitzar un esforç. En cas
de que no es trobés en condicions, seria recomanable que el cavall no anés a competir
al raid perquè la bona condició dels sistemes digestiu, respiratori i cardiovascular són
vitals per un bon rendiment del cavall el dia del raid.
La condició del cavall
És un aspecte similar al primer punt però, en aquest també es te en compte tot el
cavall, l’exterior i l’interior. És a dir, s’observa si el cavall té cap ferida o inflació, si el
seu pelatge està bé (ja que és un punt d’informació important. Si el pelatge brilla, vol
dir que el cavall està bé). I, per altra banda, es té en compte l’estat d’ànim del cavall, si
es troba animat o cansat; i les parts internes (metabolisme, pulsacions...).
imatge extreta de: http://www.elcorcel.es/1568-
home_default/pulsometro-polar-equine-healthcheck.jpg
Preparació d’un raid de 120 km
44
3.7 COM MILLORAR L’ENTRENAMENT DEL CAVALL
En aquest apartat s’explicarà com podem millorar l’entrenament i/o la condició del
cavall pel raid, ja que només amb el seu entrenament costa arribar als millors resultats
del raid.
Hi ha dos aspectes que podem intentar millorar: per una banda, el coneixement de
l’expressió del cavall, aspecte que queda supeditat a la coneixença i al contacte amb el
cavall. Per altra banda, l’entrenament del genet, un concepte que no es té en compte
en moltes ocasions però que en alguns moments pot ser imprescindible (encara que
aquest punt s’explica en l’apartat 5 l’entrenament del genet, on es parla dels beneficis,
els mètodes...).
El coneixement de l’expressió del cavall el podem entendre com aquell que reconeix el
pensament del cavall, el que sent en aquell moment, les seves sensacions davant un
fet o objecte nou, etc. Així doncs, un bon coneixement de l’expressió del cavall pot
influir en la relació. Si un genet coneix la seva expressió, els seus moviments... pot
adonar-se del que li passa en el cavall. Per altra banda, també s’ha de deixar conèixer
la nostra personalitat i manera de fer al cavall, així s’estableix una millor comunicació
entre el binomi i, al final, uns millors resultats.
Per arribar a conèixer l’expressió d’un cavall s’ha de saber que es poden expressar a
partir del moviment corporal (moviment de les cames, la cua...), les expressions de la
cara, el moviment de les orelles
Simplement mirant la posició corporal del cavall es pot conèixer l’estat
emocional i físic.
o Si el cavall no es troba en condicions, acostuma a tenir el coll, el cap i les
orelles caigudes.
o Si es troba nerviós o ansiós per algun motiu, el cavall es troba en tensió i
sol estar en moviment constant. En algunes ocasions, pot començar a
picar al terra amb les mans o tirar cosses a l’aire amb les potes
posteriors.
Preparació d’un raid de 120 km
45
o Quan aquest està tranquil sol realitzar moviments suaus i relaxats
mentre té una posició recta i constant.
El moviment de la cua, també és un aspecte a tenir en compte ja que pot aportar
molta informació sobre el cavall. Si el cavall es troba excitat, nerviós o té un mal intern
acostuma a realitzar moviments ràpids i constants amb la cua. Si el cavall està relaxat o
cansat, la cua sol està penjada pel seu pes al cos i sense cap moviment o moviments
molt suaus. En cas que el cavall es trobés en tensió o concentrat, el moviment de la
cua seria nul o d’un costat a un altre i la cua estaria elevada (en cas del àrabs, aquest
moviment és més marcat ja que eleven molt més la cua).
En l’expressió facial, hi podem incorporar el moviment de les orelles, els ulls i la
posició del cap. A partir de la seva expressió podem conèixer si:
o Es troba cansat, si té els ulls mig tancats, el cap caigut i els llavis i les
orelles relaxades, el coll sol estar estirat endavant i el cos totalment
relaxat.
o Es troba amb tensió, quan el coll està elevat, el forats nasals i els ulls
estan ben oberts i les orelles dirigides a aquell objecte que li provoca
interès o tensió.
o Es troba en “alarma”, és a dir, sent o preveu un perill. El cavall té els ulls
molt oberts i la boca els forats nasals i les orelles molt tenses. A més, la
resta del cos també es troba en tensió, i pot ser causat per la por.
o Es troba en estat agressiu, si les orelles estan tombades endarrere,
enganxades al coll, i en tensió, els ulls estan alerta a aquell objecte que
li provoca la molèstia. El coll i el cap solen estar estirats cap a aquell
objecte i és el cas en que el cavall pot reaccionar amb mossegades o
cosses.
o Es troba en estat de plaer, si veiem el seu cos totalment relaxat, els ulls
mig tancats, el coll es troba estirat i la seva respiració alenteix. En
algunes ocasions ens podem trobar que el cavall carrisqueja.
Preparació d’un raid de 120 km
46
4 ENTRENAMENT DEL GENET
Com s’ha dit anteriorment, en moltes ocasions no s’ha valorat l’entrenament del genet
igual que l’entrenament del cavall. És veritat que el seu entrenament és més
important, però un bon entrenament del genet pot influenciar, positivament, en el
rendiment del cavall.
4.1 BENEFICIS Els beneficis que pot comportar un bon entrenament del genet és un desgast inferior
del cavall, és a dir, el genet no es pot conformar a mantenir-se sobre ell i controlar-lo
sense un objectiu fix. El muntar a cavall consta de molts més objectius, un d’ells és
intentar aconseguir les millors condicions pel cavall, entre d’altres com dominar la
tècnica de muntura i tenir coneixement del cavall. Així doncs, per aconseguir aquests
s’ha de tenir una bona condició física que sense un entrenament no es pot aconseguir.
Preparació d’un raid de 120 km
47
Una bona condició física del genet comporta una estabilitat en el cavall. Dit d’una altra
manera, si un genet entrena el seu estat físic, en el moment que el cavall es troba
cansat o desmotivat, el genet es podrà veure capaç de reanimar-lo o podrà mantenir el
cavall amb coordinació i equilibri que no el permeti entrebancar-se, caure o fer-se mal
perdent la coordinació de mans i cames.
Tenint el compte la condició del cavall també s’ha de controlar el desgast energètic
que pot produir-se en el genet durant el raid. Un bon entrenament, també
proporciona un benefici al genet ja que li permet recórrer distàncies més llargues i
suportar moments de fatiga que sorgeixen durant el raid.
Qualsevol genet hauria de ser conscient de la necessitat d’una bona condició física, no
només per ajudar l’activitat del cavall i millorar el rendiment esportiu, sinó també per
evitar lesions, el malestar i per trobar-se millor amb ell mateix (donant-se seguretat,
augmentant la sensació de veure’s capaç d’afrontar-se a qualsevol obstacle...).
4.2 CLASSIFICACIÓ DE CAPACITATS FÍSIQUES Per poder especificar un mètode d’entrenament o un altre, s’ha de tenir en compte
que hi ha diferents qualitats físiques (factors que determinen la condició física, si té
capacitat de realitzar i mantenir-se en un exercici o no). Així doncs, com diu Alegria
Marsal al llibre de “Preparación física del jinete” les qualitats físiques es poden dividir
en:
CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES O MOTRIUS
Són aquells factors que determinen el rendiment del genet, aquells que permeten
realitzar qualsevol activitat física i que no necessiten una elevat treball sensorial.
La força: la capacitat que es té per poder superar una resistència.
La flexibilitat: la capacitat que permet fer moviments el més amplis possibles.
La resistència: la capacitat de poder suportar una activitat física de llarga
durada. Aquesta és una capacitat que s’utilitza molt en la disciplina del raid.
Preparació d’un raid de 120 km
48
La velocitat: és la capacitat de fer un moviment en el mínim temps possible. El
dia del raid sol ser més utilitzada pel cavall que pel genet, encara que durant
l’entrenament aquesta pot servir d’ajuda per altres capacitats.
A partir d’aquestes qualitats, la resta no es poden incorporar dins un pla
d’entrenament ja que s’adquireixen a partir de l’experiència en l’equitació o amb
activitats quotidianes.
QUALITATS FÍSIQUES COORDINATIVES O PERCEPTIVES-MOTORES
Són els factors que relacionen el sistema nerviós amb el sistema muscular. Unes
qualitats que es basen en la coordinació (habilitat de desenvolupar una seqüència
ordenada, harmònica i eficaç). Són aquelles que requereixen un alt procés sensorial.
La coordinació dinàmica general: és aquella que permet fer diversos moviments
alhora. Dins aquesta, ens trobem amb la segmentària que només actua en una
part del cos, i la global que intervé en gran part del cos.
La coordinació dinàmica especial: és aquella que ens permet tenir el cos en
moviment juntament amb la manipulació d’un objecte que intervé en l’acció.
Dins aquesta coordinació podem diferenciar tres classes: la ull-mà (és la que
coordina les mans amb el que veu i que es caracteritza per la seva precisió), la
ull-cap (la qual coordina el pensament amb el que veu, és la coordinació menys
precisa que podem trobar) i la ull-peu (que s’utilitza per coordinar els peus amb
el que es veu).
La propiocepció: és la capacitat de donar a conèixer, a l’organisme, la posició
dels músculs i de de sentir la posició proporcional de parts corporals. Aquest
sistema, doncs, té la capacitat de mantenir el cos dret i amb funcionament, a
més, permet que el cos tingui moviment. Així doncs, el sistema propioceptiu és
aquell on hi trobem els receptors i els nervis. Cal afegir que aquest és un
concepte que es pot incorporar en un pla d’entrenament per reforçar-lo.
Preparació d’un raid de 120 km
49
QUALITATS RESULTANTS
Són les que resulten de la combinació d’algunes qualitats físiques.
L’agilitat: és la combinació de la velocitat, la força i la flexibilitat. És la qualitat
que ens permet canviar de posició a l’espai ràpid i coordinadament.
La potència: és la combinació de força i velocitat. És la qualitat que permet
moure un objecte en el mínim esforç.
La destresa o habilitat
La precisió
L’equilibri
4.3 MÈTODES D’ENTRENAMENT L’entrenament es centrarà en la qualitat que es vulgui reforçar. Ja que, per cada
qualitat física hi ha diferents mètodes que condicionen l’entrenament.
4.3.1 LA FORÇA La força és la capacitat de vèncer una resistència i de generar una tensió, sota unes
condicions determinades a partir del sistema muscular o d’un múscul. Dins aquesta,
podem trobar que la musculatura realitza diferents contraccions, com: la isomètrica,
on la tensió del múscul és igual a una tensió externa, o l’anisomètrica, on la tensió del
múscul pot ser superior a una força externa (concèntrica) o inferior (excèntrica). Així
doncs, en funció de si és força màxima15, explosiva16 o resistència17, es seguirà un
mètode o un altre:
15 La força màxima és la que s’utilitza per combatre una oposició molt elevada, la màxima. Es pot
utilitzar, per exemple, aixecant peses, empenyent un objecte... 16
La força explosiva és aquella que supera una força molt petita. Per exemple: tirar una pedra, xutar una pilota, etc. 17
La força de resistència s’utilitza per vèncer una força mitjana durant un temps determinat, així com l’acció de remar, tibar un objecte...
Preparació d’un raid de 120 km
50
- Mètode d’esforç màxim: (força màxima) A través d’esforços de contracció
concèntrica, isomètrica i excèntric. On s’utilitza la intensitat 90-100%, amb
repeticions entre 1 i 3 i amb velocitat explosiva o màxima; o s’utilitza la
intensitat 85-90%, amb repeticions entre 3 i 5 i amb el màxim pes possible.
- Mètode d’esforç submàxims: (força explosiva) Es realitzen mètodes de
repetició (concèntric, excèntric i isomètric) o dinàmics (concèntric). Aquests
són mètodes que s’utilitza una intensitat del 30-70% en 6-10 repeticions i amb
un pes màxim i/o explosiu. També es poden utilitzar mètodes de càrregues
(amb el cos propi) o sobrecarregues.
- Mètode mixt: (força resistència) Solen ser esforços de contracció concèntric,
isomètric i excèntric, on els mètodes son continus, amb 15-40 repeticions i un
pes del 20-50%.
Per aconseguir complir aquests mètodes, es realitzen exercicis com:
- Activitats físic-esportives (com realitzar altres esports com: bàsquet,
bàdminton, tennis, etc.).
- Exercicis amb el propi pes (com exercicis de flexions, exercicis de dorsals...)
- Exercicis amb ajudes d’un acompanyant (exercicis que es solen realitzar amb
acompanyant solen ser pels isquiotibials, i alguns exercicis d’abdominals)
- Activitats amb diferents materials, com: peses, pilotes medicinals, etc.
(aquestes activitats es refereixen a activitats de peses per reforçar les zones de
les extremitats com: del canell, l’avantbraç, els bessons, els adductors...)
4.3.2 LA FLEXIBILITAT La flexibilitat és una capacitat que et dóna els avantatges d’una amplitud de moviment,
fa que augmenti la força i la velocitat, et permet aprofitar l’energia mecànica, et
preveu d’algunes lesions, disminueix la tensió de la columna vertebral i fa que
augmenti l’equilibri i millori la postura. Malgrat que et pot causar luxacions articulars
(desplaçament d’un os dins una articulació), deformacions òssies i falta de funció
estimulant dels músculs.
Preparació d’un raid de 120 km
51
Per dur a terme un entrenament de la flexibilitat, és important fer un escalfament al
principi per augmentar la temperatura corporal i es recomana realitzar els següents
exercicis regularment per seguir una continuïtat.
En l’entrenament de la flexibilitat es realitzarà una elongació passiva (si l’exercici es
compleix gràcies a la gravetat, al propi pes o amb l’ajuda d’un company) o elongació
activa (si es compleix a partir d’una contracció muscular, és a dir, utilitzes la
musculatura per arribar a l’exercici previst), a través dels diferents mètodes que
existeixen:
- Mètode actiu, si s’arriba a complir l’exercici sense la gravetat, força d’un
company o algun material, sinó que s’arriba a la posició de manera natural.
- Mètode passiu, si són posicions extremes i es necessita l’ajuda d’una màquina,
el propi pes o la força d’un company.
- Mètode cinètic, és aquell que es compleix quan es fa l’exercici del rebot,
balanceig o llançament. És una activitat extrema que s’executa a partir del
propi pes i la inèrcia.
- Mètode contracció-estirament: es realitza una contracció de 10-30 segons
(depenent del període en que es troba dins l’entrenament), seguida per 2-3
segons de relaxació i 10-30 segons d’estirament.
Preparació d’un raid de 120 km
52
Algunes activitats freqüents són estiraments com els que mostra la imatge:
imatge extreta de: https://gerritrencadits.files.wordpress.com/2014/04/559047_344291375669609_707738448_n.jpg
4.3.3 LA RESISTÈNCIA Per aconseguir un entrenament de la resistència s’ha de tenir en compte l’existència
de la resistència aeròbica (energia amb oxigen) i la anaeròbica (energia sense oxigen).
A partir d’aquí, es poden conèixer:
- El mètode continu: per una resistència aeròbica. Sol ser d’una duració de 15-45
minuts i es tracta de realitzar una carrera continua, realitzar un recorregut de
10-20 quilòmetres, normalment amb una baixa intensitat i una freqüència
màxima de 140bpm. O realitzar Fartlek , una cursa, normalment de curta
distància, amb alts desnivells, amb una intensitat variada i una freqüència
cardíaca de 140-170bpm.
- El mètode fraccionat: per una resistència aeròbica. Es realitza per fases amb
períodes de descans. Per aquest motiu, les velocitats solen ser més elevades i
les distàncies més curtes. Els sistemes més habituals són:
o Les costes, on l’entrenament es desenvolupa a un pendent.
Preparació d’un raid de 120 km
53
o Interval training, consisteix en realitzar carreres d’intensitat 75% dins un
minut i amb descansos de 30 segons.
o El ritme resistència, on es recorren entre 600 i 2000 metres una
intensitat 75% i s’estableix un descans de 3-8 minuts. Aquesta sol variar
entre 4 i 8 repeticions consecutives.
o El ritme competició, que consisteix en córrer a la màxima intensitat les
mateixes distàncies amb repeticions entre 2 i 4 vegades, i amb
recuperacions de 12-15 minuts.
Aquests mètodes milloren el sistema cardiovascular.
- El mètode anaeròbic: com diu el nom, per a la resistència anaeròbica. És un
mètode amb esforços de 15 segons a 3 minuts amb un esforç màxim i una fase
de recuperació incompleta intercalada; o un mètode d’esforços màxims entre
15 i 40 segons amb una recuperació casi completa.
4.3.4 LA VELOCITAT L’entrenament de la velocitat el qual es centra el genet de raid és el de desplaçament
(la velocitat que s’utilitza per recórrer una distància amb el menys temps possible) ja
que només s’utilitza reforçar les altres activitats. Així doncs, es seguirà un sol sistema:
- El mètode de series curtes: consisteix en córrer amb una intensitat 100% una
distància de 20-60 metres, amb repeticions d’entre 3 i 7 vegada i recuperacions
completes de 90-120 segons.
4.3.5 LA PROPIOCEPCIÓ Com ja hem dit, la propiocepció és la capacitat de mantenir el cos dret, amb
funcionament i en moviment. És un entrenament que no es sol tenir en compte, però
que pot ajudar al genet a no tenir tantes lesions i a tenir un bon rendiment. Aquest
ajuda a millorar la força, la coordinació, l’equilibri i la velocitat.
Per entrenar aquest punt, només es poden realitzar un seguit d’exercicis per reforçar
aquest sistema.
Preparació d’un raid de 120 km
54
imatge extreta de: http://fisioterapia-malaga.net/articulos/esgince-de-tobillo-cronico-como-lo-curo/
4.4 NUTRICIÓ DEL GENET La nutrició és un factor que s’ha de tenir en compte en qualsevol esport i en qualsevol
entrenament, ja que l’alimentació és la principal font d’energia. Així mateix, una
persona de 40-50 kg que no realitzi cap esforç ha de consumir entre 1000 i 1350 kcal al
dia, en canvi, una persona esportista necessita entre 500 i 2000 kcal més (depenent de
l’esforç que ha fet); així doncs, una persona esportista ha d’ingerir entre 1500 i 3350
kcal al dia.
L’objectiu de l’alimentació es aconseguir, abans de la competició, omplir el cos el
màxim de glucogen18. Per aconseguir aquest, necessita alimentar-se a partir de greixos
i hidrats de carboni.
A partir d’una setmana abans de la competició, especialment els 3 dies previs, ja s’ha
de començar a seguir una dieta més estricte.
- Pel que fa els greixos, durant la setmana prèvia no es consumiran en gran
quantitat ja que aquests produeix una energia instantània i es busca una
energia progressiva.
- En canvi, els hidrats de carboni, els inicis de la setmana prèvia seran moderats
(els voltants d’un 45-50% de la dieta diària, és a dir, entre 210 i 235g d’hidrats
18 És l’estructura que permet emmagatzemar la glucosa al cos. Dins aquesta, s’hi troba la glucosa
formada per hidrats de carboni, els greixo i H2O (aigua).
Preparació d’un raid de 120 km
55
de carboni al dia). Encara que els últims tres dies previs, la quantitat d’hidrats
augmentaran a un 75%-80% aproximadament (que són 350-450g repartits al
llarg del dia)
- Per formar el glucogen, ja nombrat abans, es necessiten 2 molècules d’aigua
per cada molècula de glucosa. Així doncs, durant els tres dies previs és
important una bona hidratació (al voltant de 2,5-3 litres d’aigua al dia) per
poder emmagatzemar la glucosa al cos.
La dieta que es segueix durant l’entrenament no ha de ser tant estricte, encara que
s’ha de seguir una dieta equilibrada ja que el cos ha d’estar en condicions en cada
moment de l’entrenament. Per tant, s’ha de seguir una dieta que es basi a la piràmide
alimentària, on no s’aconsella abusar d’aliments dolços i menjar diàriament fuita i
verdura.
La piràmide ha estat extreta de: http://www.f-ima.org/ca/factors-de-proteccio-per-a-la-prevencio/habits-alimentaris-correctes
La dieta que s’estableix el dia del raid és diferent a la resta de l’entrenament i la
setmana prèvia, però aquest punt s’explicarà en l’apartat de “l’alimentació del genet”
que es troba dins “el dia del raid”.
Preparació d’un raid de 120 km
56
5 EL DIA DEL RAID
5.1 QUÈ ES FA?
Depenent dels quilòmetres i de la categoria, el raid s’hi ha d’anar el dia abans o al
mateix dia de la competició. En el cas dels raids CEI 1*, 2*, 3* i 4* s’ha d’anar al dia
abans al raid, igual que es sol fer en els raids internacionals que es realitzen fora del
país comú o en una zona molt allunyada de la comuna i es demana un permís
d’estància.
Durant aquest dia abans de la competició, el cavall ha de passar el control veterinari
previ que sol seguir les mateixes indicacions que els vet-gates de les fases del raid.
Seguidament, es permet un temps per realitzar qualsevol activitat amb el cavall (sortir
a passejar, realitzar una fase sencera, deixar-lo pasturar, tancar-lo en el box 19o
pàdoc20). Durant aquest temps, el genet té temps per anar-se a pesar, ja que la
normativa dels raids de llarga distància obliga a portar un pes mínim, així doncs, el
genet es pesa individualment i, seguidament, amb tot l’equip (la sella i la resta de
material). A més, també es sol muntar el pàdoc, ja esmentat, i la zona de recuperació
abans de passar pel control veterinari. Acostuma a ser una zona plana i ample que
s’omple de galledes de 25-50 litres plenes d’aigua i de galledes petites de 5 litres
perquè quan vingui el cavall es pugui anar a aquesta zona i es pugui refrescar el cavall
mentre baixa a 64 pulsacions. Posteriorment, es realitzar la reunió prèvia on s’explica
com serà una mica el recorregut i com estarà marcat aquests; ens nombraran els
membres de l’organització i jutges del raid i l’equip veterinari; i en algunes ocasions, en
senyalaran els perills més importants del raid. Per acabar el dia, es deixa un temps per
tancar els cavalls als boxes i donar-los el que sigui necessari.
Durant el dia de la competició, es prepara el cavall i el genet per sortir; i després de la
sortida, l’assistència es dirigeix als punts d’assistència de la primera fase per poder
19 És un espai tancat i cobert, normalment de mides 3x3m, de fusta o de plàstic, on hi dorm el cavall
durant la nit, o que s’utilitza per qualsevol incidència. 20
És un espai tancat amb cinta i pals on hi descansa el cavall durant les recuperacions de cada fase on hi solen haver des carpes de cada equip, i el menjar i el beure del cavall.
Preparació d’un raid de 120 km
57
donar aigua al cavall i al genet. Quan s’arriba de la fase, passen a la zona de
recuperació i es fa baixar les pulsacions del cavall, a partir d’aquí, es passa al control
veterinari i s’esperen els resultats –si són que el cavall està malament, el cavall està
desclassificat i s’acaba el raid per ell; si els resultats diuen que el cavall està bé, el
cavall passa a la zona de descans i li donen menjar, beure i li fan totes les atencions
necessàries. Al cap d’un minuts, es torna a preparar el cavall i el genet i es torna a
sortir cap a la segona fase, així successivament.
5.2 QUÈ ES NECESSITA
El raid és un esport que depèn en gran quantitat del material que s’utilitza. Per una
banda, per seguir el reglament, en algunes ocasions, s’ha d’adaptar l’equipament a
aquest. Per altra banda, s’utilitza un equip o un altre per adaptar-se el màxim al cavall i
millorar més el seu rendiment o estat.
Així doncs, l’equipament es pot dividir en l’equip de muntura, l’equip per a
l’assistència i l’equip pel descans.
5.2.1 EQUIP DE MUNTURA
L’equipament de muntura consisteix en tot aquell material que s’utilitza per muntar el
cavall i per poder córrer el raid.
La sella El filet El casc dur d’hípica
La brida o cabeçada Els protectors La roba per muntar
Preparació d’un raid de 120 km
58
5.2.2 EQUIP PER A L’ASSISTÈNCIA
L’assistència a de portar un equip concret per ajudar a l’equip individual duran la
carrera.
Aigües, ampolles d’aigua per refrescar el cavall
Galleda per deixar beure el cavall
Recanvis, de la sella, de la cabeçada...
Refrescs pel genet
Galledes grosses d’aigua per recuperar el cavall
Pulsòmetre, instrument per mirar les pulsacions del cavall
5.2.3 EQUIP DE DESCANS
És el conjunt e material que s’utilitza a l’hora de donar menjar el cavall després de
passar el vet-gat i abans de tornar a sortir a córrer una altra fase.
Cinta i pals per fer un box al cavall
Galledes pel menjar i beure del cavall
Mantes i tovalloles pel cavall
Carpa per posar el cavall i l’assistència a dins els dies de més calor
Herba, pinso i suplements
5.3 ALIMENTACIÓ DEL CAVALL
L’alimentació del cavall el dia de la competició i el dia abans, pot variar molt segons
l’opinió dels veterinari. Encara que es pot seguir una estructura bàsica.
Primerament, el farratge que durant l’entrenament només se li donava un 30%, al dia
de la competició se li en donarà el doble perquè el cavall mengi el que vulgui. El pinso,
serà racionat a cada fase amb la meitat de cada àpat que feia durant l’entrenament
perquè, encara que gasti molta energia, menja casa una o dues hores, així que se li
ofereix amb petites quantitats.
Preparació d’un raid de 120 km
59
Pel que fa al dia anterior, s’aconsella, si el cavall sol pasturar al camp, buscar un camp i
portar-li, així menja herba verda, es sent més tranquil, no pensa amb el nou entorn i va
agafant energia per l’endemà. Un punt més a favor és que l’herba verda aporta moltes
aigües així que aquesta també pot ser donada el dia de la competició si no vol veure.
La hidratació el dia abans de la competició se li ha d’oferir en grans quantitats perquè
el dia del raid no quedi deshidratat, a més, se li donarà aigua fresca i neta a la zona de
descansa, al box i es permet portar el cavall a la zona davantera del vet-gate, on hi ha
totes les galledes de recuperació.
5.4 RECUPERACIÓ
La recuperació, en el raid, és determinant, ja que si un cavall no recupera o no
recupera correctament, serà desclassificat per diferents motius.
Primerament, la recuperació és el període de temps que hi ha entre l’arribada del
cavall, d’una fase, fins que entra al control veterinari (Vet-gate). Durant aquest temps,
el genet i l’assistència treuen tots els complements del cavall i el comencen a mullar de
forma suau o excessiva, segons el mètode que vulgui seguir l’equip, perquè el cavall
baixi de pulsacions.
El cavall, normalment, ha d’estar a 64 bpm en un minut com a màxim dins el control
veterinari, en cas de que no sigui el cas, el cavall torna a sortir cap a la zona de
recuperació i torna a fer el mateix procés. Aquest fet, només pot succeir un cop per
fase i en cas de la meta no es pot produir, sinó que si el cavall no baixa de 64bpm serà
desclassificat per metabòlic.
Per alta banda, en algunes ocasions s’han trobat que el cavall no recuperava per altres
motius com una cuixera i els veterinaris havien de confirmar que el cavall anava coix.
El temps màxim de recuperació, és de 20 minuts i el mínim és 1 segon, encara que el
temps mínim que s’han aconseguit en el raid són entre 30 i 45 segons.
Preparació d’un raid de 120 km
60
5.5 ALIMENTACIÓ DEL GENET
L’alimentació del genet aquest dia és molt important, ja que, qualsevol problema que
el cavall tingui, el genet haurà de gastar el doble d’energia. Per altra banda, la muntura
d’un cavall en un raid produeix molta despesa d’energia perquè el genet ha de tenir
una bona col·locació, ha d’ajudar el cavall donant-li impuls, corrent a terra, etc.
Un altre motiu per una bona alimentació del genet el dia del raid és que segons el
cavall, pot gastar més energia perquè un cavall nerviós el farà tibar i, per tant, tindrà
que fer molta força. En canvi, un cavall que sigui molt mandrós o estigui cansat, el
genet el tindrà que motivar, ajudar o impulsar i això crea un altre desgast d’energia.
Així doncs, el dia del raid, l’alimentació es basarà en hidrats de carboni, sucres i
greixos, ja que són productes que rendeixen a curt termini i dóna suficient energia al
cos. Un exemple de com havia de ser la dieta el dia de la competició, és aquest:
Dieta del dia de competició extreta de: http://blog.nutriciondeportiva.decathlon.es/wp-content/uploads/2014/05/tabla_nat.jpg
Preparació d’un raid de 120 km
61
Per aconseguir una dieta com aquesta, vaig triar els aliments dins la classificació que
trobem en les taules de composició d’aliments de l’annex.
5.6 LA META
Els promocions de 40, 60 i 90 quilòmetres de velocitat controlada, tenen una meta
diferent a la resta. En aquests, els cavalls i genets els hi és permès sortir durant un
període de temps concret (per exemple, de 8 a 9), així que el guanyador no serà aquell
que arribi a la meta, sinó aquell que hagi trigat menys a recórrer el raid. Per altra
banda, també s’ha de tenir en compte que, en els raids de 60 i CET 0*, el temps de
recuperació compta, per tant, el guanyador és aquell que tarda menys a fer el raid i
tarda menys a recuperar el cavall.
Així doncs, la meta de la resta de raids és diferent ja que tots els cavalls tenen la
sortida junts i encara que el temps de recuperació d’aquests baixi la velocitat de la
carrera, el guanyador serà aquell que passi primer la meta. Encara que després hagi de
superar el control veterinari, i en algunes ocasions el control antidòping.
Preparació d’un raid de 120 km
62
PRÀCTIC
Per a poder realitzar la part pràctica, hem agafat els diferents apartats de la teòrica i
els hem posat a la pràctica. El punt més important que s’ha tingut en compte és el de
l’entrenament del cavall, a més de tots els seus subapartats (de la nutrició del cavall,
l’entrenament del genet i la seva nutrició...). Així doncs, per desenvolupar la part
pràctica, hem agafat les idees que s’han cregut més adients de cada entrenament i
s’han adaptat a un altre de nou, a partir d’aquí, s’ha entrenat un cavall per a una
carrera concreta amb aquest nou pla d’entrenament i s’ha observat el procediment.
Paral·lelament, també s’ha realitzat un pla d’entrenament diferent pel seu genet per
comprovar si aquest exercici pot beneficiar el cavall. En conclusió, per realitzar la part
pràctica s’han creat un conjunt de plans d’entrenament, un pel cavall i l’altre pel genet,
una dieta pel genet i, finalment, s’han posat a prova i s’han verificat a partir d’un raid
de 120 quilòmetres.
6 ENTRENAMENT DEL CAVALL
Per realitzar un pla d’entrenament, primerament, s’havia de tenir en compte els raids
que hi haurien durant la temporada i decidir quins es competiria i quins no. En cas que
es tingués més d’un cavall o més d’un genet, també s’havia de decidir qui correria o
quants correrien. En aquesta ocasió es va decidir competir amb quatre cavalls
diferents amb l’ajuda de dos genets (en Jordi Soler, genet Infantil de 13 anys, amb
experiència de 3 anys fins a la categoria CET 0*; el/la ..., genet Júnior de 17 anys i amb
experiència de 6 anys fins a la categoria CEI 2*), és a dir, el calendari durant el període
d’estiu-tardor, va quedar plantejat d’aquesta manera:
Preparació d’un raid de 120 km
63
Per altra banda, també es va tenir en compte com seria el raid final a realitzar, és a dir,
com seria el terreny, el clima, l’altitud, etc. I per aquest motiu, es va fer una petita
taula amb les dades principals del raid que es competiria. També afegir que en aquesta
taula, les dades es podien anar modificant durant el procés d’entrenament o,
simplement, amb el pas dels dies podia anar canviant algun aspecte, com és el cas de
la velocitat mitjana o el clima.
l m m j v s d l m m j v s d
1 2 3 4 1
5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8
12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15
19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 Calonje VC 40/60/ 0*
26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28
l m m j v s d l m m j v s d
1 1 2 3 4 5
2 3 4 5 6 7 8 607582374 6 7 8 9 10 11 12 Sant Feliu CEI*** CEI* CET0 - VC 40/60
9 10 11 12 13 14 15 Tordera CEI** CEI* 13 14 15 16 17 18 19
16 17 18 19 20 21 22 Santa Eulalia VC 40/60/ 0* 20 21 22 23 24 25 26
23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30
30 31
l m m j v s d l m m j v s d
1 2 3 Bascara CEI*** 160 CEI** 1 2 3 4 5 6 7
4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14
11 12 13 14 15 16 17 Santpedor VC 40/60/ 0* 15 16 17 18 19 20 21 Tordera CEI** CEI*
18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 Sant Hilari VC 40/60/ 0*
25 26 27 28 29 30 31 29 30
l m m j v s d l m m j v s d
1 2 3 4 5 1 2
6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9
13 14 15 16 17 18 19 Pla de Martis VC 40/60/0* 10 11 12 13 14 15 16
20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 Ripoll CEI** CEI*
27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30 Cantoni VC 40/60/ 0*
31
l m m j v s d l m m j v s d
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4
7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 VIC-Osona CEI** CEI*
14 15 16 17 18 19 20 Pujalt VC 40/60/ 0* 12 13 14 15 16 17 18 Vallgorguina VC 40/60
21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25
28 29 30 26 27 28 29 30 31
l m m j v s d l m m j v s d
1 1 2 3 4 5 6 Santa Susanna CEI*** CEI*
2 3 4 5 6 7 8 7 8 9 10 11 12 13 Bascara VC 40/60/ 0*
9 10 11 12 13 14 15 14 15 16 17 18 19 20
16 17 18 19 20 21 22 Calonge VC 40/60/0 21 22 23 24 25 26 27
23 24 25 26 27 28 29 28 29 30 31
30
Calendari Raid Català 2015 Provisional
OctubreSetembre
AgostJuliol
DecembreNovembre
Gener Febrer
Març Abril
JunyMaig
Zimith Zornador
Tada S. Zimith
Fli de B. Zimith
Tada S. Zornador
Tada Speed
Zornador
Zimith Zornador
Preparació d’un raid de 120 km
64
Cavall/euga Tada Speed JS
Genet ...
Localitat A Vic
Data 9-10/10/2015
Distància 120 km.
Durada (dies) 1 dia (però s’ha de portar el cavall el dia
abans)
Velocitat mitjana plantejada Entre 13 i 15 km/h
Altitud Es pugen 500m d’altitud fins a 850m
Terreny És un terreny pla, però a la vegada, durs i
pedregosos.
Clima
El realitzarà a la tardor, per tant, ja
començarà a haver-hi temperatures
baixes durant el mati però calor a les
hores de sol.
Pot produir-se alguna precipitació o
ventada.
* el mapa del recorregut es troba al final de l’annex. Juntament amb informació
important dels diferents recorreguts dels cavalls i de l’assistència.
6.1 TIPUS D’ENTRENAMENT
A partir d’aquest punt, es va començar a realitzar un pla d’entrenament per aconseguir
córrer el raid de Vic que s’havia plantejat competir anteriorment. Primerament, s’havia
de tenir en compte que ja era una euga classificada i amb experiència a recórrer 100
quilòmetres en un dia, però no 120km. Seguidament, es va haver de vigilar a quins
raids havia competit, la data en que es van realitzar i el temps de descans que havia
tingut després d’aquests; i plantejar un pla d’entrenament de llarga durada o un
entrenament curt i intens.
Preparació d’un raid de 120 km
65
A partir d’aquí, es va decidir que es realitzaria un entrenament de llarga temporada, on
es van buscar els exercicis que s’adaptaven més al cavall amb una llarga durada i una
intensitat equilibrada al seu estat físic i moral.
Pel que fa la part de la doma, va ser un apartat que el cavall ja estava adaptat en la
disciplina del raid i, per tant, no s’havia de treballar tant. Per altra banda, els altres
aspectes s’havien de seguir igual:
- Per aconseguir que el cavall tingués un bon equilibri, era bo que passés llargues
hores al camp, pasturant o corrent amb els altres cavalls. A l’hora de treballar,
en canvi, era bo treballar en una pista de galop i així enfortir el coll del cavall i el
pit. A més, també es podien realitzar rutes (encara que fossin curtes i lentes)
molt irregulars amb terrenys molt variats, com era el cas de passar per
caminets estrets formats pels animals o les motos, passar pel mig de boscos
amb una gran quantitat d’arbres, etc.
- Per millorar i reforçar la impulsió del cavall, era importat que el cavall tingués
una gran massa muscular, principalment, a les extremitats. Per a poder
aconseguir aquet objectiu, el cavall va haver de fer grans esforços amb
desnivells, tant en pujades com en baixades. Igual que com hem dit amb
l’equilibri, també era bo córrer en una pista. Així exercitava els punts més
importants del galop i reforçava la zona del pit i la creu.
- Per aconseguir un gran vigor, el cavall havia de posar-se a prova a petita escala.
És a dir, podia intentar fer grans esforços en un entrenament, podia realitzar
algun raid de distància més curta... per comprovar que el seu entrenament i el
seu rendiment funcionaven adequadament.
- A l’hora d’entrenar la part psíquica i de recuperació es basava més en passar
hores amb el cavall i poder conèixer els seus defectes i habilitats. A l’hora de
recuperació, era important que cada dia que s’entrenava o un moment en el
Preparació d’un raid de 120 km
66
dia es dediqués, almenys, 15-20 minuts per poder fer trotar el cavall amb una
persona al costat i mirar les seves pulsacions i l’estat metabòlic.
Aquesta activitat era importat perquè d’aquesta manera el cavall s’adaptava a
passar un seguit de proves veterinàries i, al mateix temps, s’anava seguint de
manera proporcional el seu estat , es podia comprovar el seu benestar durant
l’entrenament i conèixer com es troba.
Així doncs, per aconseguir un bon pla d’entrenament pel cavall, s’havia de plantejar un
bon pla d’entrenament físic, s’havia de dedicar un temps al dia a conèixer el cavall, i un
altre moment per practicar el control veterinari que hauria de passar el dia del raid.
Per tant, el pla que es va aconseguir a partir de la part teòrica i que s’havia adaptat
més als objectius i al temps del genet i del cavall, és aquest:
JULIOL
29 30 1 2 3 4 5
1- 2 HORES
6-20 KM MÀXIM 64 BPM
1- 3 HORES 15-25 KM
MÀXIM 64 BPM
6 7 8 9 10 11 12
1- 2 HORES
6-20 KM MÀXIM 64 BPM
1- 2 HORES 10-20 KM
MÀXIM 64 BPM
13 14 15 16 17 18 19
1- 2 HORES
6-20 KM MÀXIM 64 BPM
1- 2 HORES
6-20 KM MÀXIM 64 BPM
1- 3 HORES 15-25 KM
MÀXIM 64 BPM
20 21 22 23 24 25 26
1- 2 HORES
6-20 KM MÀXIM 64 BPM
1- 2 HORES 10-20 KM
MÀXIM 64 BPM
27 28 29 30 31 1 2
1- 2 HORES
6-20 KM MÀXIM 64 BPM
1- 2 HORES
6-20 KM MÀXIM 64 BPM
Preparació d’un raid de 120 km
67
AGOST
27 28 29 30 31 1 2
2-3 HORES 20-30KM
MÀXIM 64 BPM
1-2 HORES 20-30KM
MÀXIM 64 BPM
3 4 5 6 7 8 9
1-2 HORES 10-20KM
MÀXIM 64BPM
1-2 HORES 10-20KM
MÀXIM 64BPM
2-3 HORES 20-30KM
MÀXIM 64 BPM
1-2 HORES 20-25KM
MÀXIM 64 BPM
10 11 12 13 14 15 16
1-2 HORES 10-20KM
MÀXIM 64BPM
1-2 HORES 10-20KM
MÀXIM 64BPM
2-3 HORES 20-30KM
MÀXIM 64 BPM
1-2 HORES 20-25KM
MÀXIM 64 BPM
17 18 19 20 21 22 23
1-2 HORES 10-20KM
MÀXIM 64BPM
1-2 HORES 10-20KM
MÀXIM 64BPM
2-3 HORES 20-30KM
MÀXIM 64 BPM
1-2 HORES 20-25KM
MÀXIM 64 BPM
24 25 26 27 28 29 30
1-2 HORES 10-20KM
MÀXIM 64BPM
0:30-1 HORA 5 KM APROX.
MÀXIM 64 BPM
RAID A CANTONI 60 KM
12KM/H DESCANS
SETEMBRE
31 1 2 3 4 5 6
DESCANS DESCANS DESCANS DESCANS DESCANS 1-3 HORES 20-30 KM
MÀXIM 64BPM
1-3 HORES 20-30 KM
MÀXIM 64BPM
7 8 9 10 11 12 13
1-3 HORES 20-30 KM
MÀXIM 64BPM
1-3 HORES 20-30 KM
MÀXIM 64BPM
1-3 HORES 20-30 KM
MÀXIM 64BPM
1-3 HORES 20-30 KM
MÀXIM 64BPM
2-3 HORES 30-40 KM
MÀXIM 64BPM
1-3 HORES 20-30 KM
MÀXIM 64BPM
14 15 16 17 18 19 20
0:30-1 HORA
5-10 KM MÀXIM 64BPM
0:30-1 HORA 5-10 KM
MÀXIM 64BPM
0:30-1 HORA 5-10 KM
MÀXIM 64BPM
RAID DE PUJALT 60 KM
13-14KM/H DESCANS
21 22 23 24 25 26 27
DESCANS DESCANS 0:30-1 HORA
5-10 KM MÀXIM 64BPM
0:30-1 HORA 5-10 KM
MÀXIM 64BPM
RUTA LLARGA/ COLL DE PAL
PISTA DE TERRA
28 29 30 1 2 3 4
1-3 HORES 20-30 KM
MÀXIM 64BPM
Preparació d’un raid de 120 km
68
En aquest plantejament, es va tenir en compte que posteriorment de cada
entrenament es miressin les pulsacions cardíaques del cavall, es feia trotar el cavall
amb el genet a terra, al seu costat, (com a simulació d’un control veterinari) i es va
controlar la velocitat en que havia anat el cavall a l’entrenament.
A partir d’aquest moment, com diuen distints experts com en Jaume Puntí, també
s’havia de tenir en compte que el cavall té diferents estat d’ànim. Per tant, el cavall un
dia podia tenir més ganes de córrer perquè estava alterat, i un altre dia ens podíem
trobar que no tingués ganes de sortir ja que podia estar desanimat o desmotivat. Per
aquest motiu, el pla d’entrenament amb un cavall no es podia seguir de forma molt
estricte, sinó que el dia que el cavall estava animat es podia intentar recórrer durant
un període més llarg, en velocitats més altes o una distància més llarga; així mateix, el
dia que es trobava desanimat, si no recuperava el seu estat d’ànim, era millor entrenar
una distància més curta o deixa l’entrenament per a l’endemà. També cal afegir que
aquest fet no es podia utilitzar en moltes ocasions ja que ens podíem trobar que el
final no es complís l’entrenament inicial.
OCTUBRE
28 29 30 1 2 3 4
1 HORA 5-10 KM
MÀXIM 64 BPM
2-3 HORES 30-40 KM
MÀXIM64 BPM
1-1,5 HORES 5-10 KM
MÀXIM 64 BPM
5 6 7 8 9 10 11
0:30 – 1 HORA 5 KM APROX.
MÀXIM 64 BPM
0:30-1 HORA 5 KM APROX.
MÀXIM 64 BPM
RAID A VIC. 120KM
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31 1
Preparació d’un raid de 120 km
69
Així doncs, en el moment que es va posar a la pràctica el nou pla d’entrenament amb
l’euga que es volia compatir, es va aconseguir complir una planificació amb petits
canvis, que va resultar la següent planificació real:
JULIOL
29 30 1 2 3 4 5
2:00 h 1:07 h
8 km/h 16km 11,2 km/h
10 km
64bpm 57bpm 67bpm 56bpm
6 7 8 9 10 11 12
1:00 h
1:30 h 2:00 h 2:30 h
7 km/h 7 km 12km/h 18 km 10 km/h 20 km 8,4km/h 21 km
63bpm 56bpm 68bpm 60bpm 66 bpm 57bpm 65 bpm 54
bpm
13 14 15 16 17 18 19
1:10 h
1:00 h
1:00 h
9,3km/h 11km 9km/h 9km 7,2km/h 7,2km
58bpm 62bpm 64bpm 59bpm
20 21 22 23 24 25 26
0:55 h
1:20 h
6 km/h 5,5km 15km/h 20km
70bpm 56bpm
27 28 29 30 31 1 2
1:00h 1:30 h
2:00 h
20km/h 20km 13,3m/h 20km 12,5km/h 25km
75bpm 60bpm 64 bpm 56 bpm 62 bpm 57 bpm
AGOST
27 28 29 30 31 1 2
2:00h 2:30 h
10km/h 20km 12km/h 30km
64bpm 57 bpm 67 bpm 60bpm
3 4 5 6 7 8 9
2:00h 1:07h 1:15h 1:20h
8km/h 16km 10km/h 11km 12,8 km/h
16km 15km/h 20km
64bpm 57bpm 67 bpm 56bpm 62bpm 58bpm 66 bpm 59bpm
10 11 12 13 14 15 16
2:05h 1:44h
1:00h
3:10h 2:30h
10,56km/h 22km 11,54km/h 20km 8km/h 8km 11,05km/h 35km 12km/h 30km
65bpm 55
bpm 56 bpm
50 bpm
61bpm 54
bpm 64 bpm
55 bpm
60 bpm 51
bpm
17 18 19 20 21 22 23
0:52 h
1:18 h
4:00 h
15km/h 13km 12km/h 15km 8km/h 32km
67bpm 57bpm 62bpm 56bpm 64bpm 59bpm
24 25 26 27 28 29 30
2:00h 1:30h
0:30h RAID A CANTONI 60
km Descans del
cavall 8km/h 18km 8km/h 12km 6,2km/h 3,1km
55bpm 50bpm
Preparació d’un raid de 120 km
70
En aquest entrenament, el cavall es va posar a prova a través de dos raids, donant-li
uns dies de descans ja plantejats. Pel què fa al canvi d’horari, es van canviar alguns dies
de l’entrenament, especialment als inicis de l’entrenament ja que, a causa d’altres
competicions amb altres cavalls, el genet no podia entrenar els dies establerts encara
que es va complir el nombre de dies proposats. Per altra banda, també es van canviar
SETEMBRE
31 1 2 3 4 5 6
Descans del cavall Descans del cavall Descans del cavall Descans del
cavall Descans del cavall
1:32 h 1:57 h
5,5km/h 8,4km 9km/h 17,6km
60bpm 56bpm 58bpm 51bpm
7 8 9 10 11 12 13
1:25 h 2:05 h 2:00 h
3:00 h 3:20 h 1:46 h
7,5km/h 5,3km 12km/h 25km 11,1km/h 22,2km 7,6km/h 22,8km 12km/h 40km 12,45km/h 22km
56bpm 50bpm 64bpm 56bpm 65bpm 59bpm 58bpm 47bpm 62bpm 51bpm 67bpm 55bpm
14 15 16 17 18 19 20
0:42 h 1:00 h 1:10 h
RAID A PUJALT
60 KM Descans del cavall 8,3km/h 5,8km 8,2km/h 8,2km 6km/h 7km
62bpm 59bpm 61bpm 54bpm 54bpm 45bpm
21 22 23 24 25 26 27
Descans del cavall Descans del cavall
1:05 h
1: 25 h Ruta llarga Pista de terra
7,5km/h 8,2km 6km/h 7,5km 13,5 km/h
48km - 28km
56bpm 47bpm 54bpm 46bpm 66bpm 58bpm 64bpm 56bpm
28 29 30 1 2 3 4
1:00 h
7km/h 7km
64bpm 60bpm
OCTUBRE
28 29 30 1 2 3 4
1:05 h
2:45h 1:00 h
6,6km/h 7km 13,75km/h 37,8km 7km/h 7 km
62bpm 56bpm 70bpm 60bpm 64bpm 59bpm
5 6 7 8 9 10 11
1:00 h 0:45 h
RAID A VIC.
120 KM 6km/h 6km 6,67km/h 5km
60bpm 56bpm 61bpm 54bpm
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31 1
Preparació d’un raid de 120 km
71
pel fet que en alguns dies el cavall no es trobava a gust i altres van augmentar les
hores per la manera que es trobava exaltat.
6.2 HÀBITS ESTABLERTS
Els hàbits són la manera en que es comporta el cavall o es cuida el cavall habitualment.
Com ja s’ha dit, els hàbits es poden dividir en diferents blocs segons l’aspecte que es
vol treballar.
Pel que fa al to muscular, es recomanava que el cavall estigués en un camp de
grans dimensions. Així que s’ha buscat un camp on el cavall pugui córrer i
expressar-se. A més, aquest es caracteritza per tenir diferents nivells zones sota
bosc, planells i zones amb aigua (basses, bassal...).
En algunes ocasions, ens hem trobat que ha plogut i el cavall estava tancat a la
quadra. Així que durant aquests dies, es treia a caminar amb muntura, encara que
fos una hora o menys i en velocitats baixes, només perquè es trobés en constant
moviment.
Per seguir una rutina pel sistema digestiu, durant anys, s’ha buscat una alimentació
bona en hidrats de carboni, entre d’altres, perquè durant l’època de l’entrenament
el cavall no es trobés en canvis de dieta. Així mateix, es va crear una dieta estricte
durant el període d’entrenament. (sobre l’alimentació del cavall se’n parlarà en
l’apartat següent: l’alimentació)
Per altra banda, el mantenir un bon sistema respiratori, ja s’ha tingut en compte a
l’hora de buscar una zona per estar-hi el cavall, com s’ha dit abans, el tancat del
cavall és una àrea on hi ha planells. No obstant, en la seva alimentació també s’ha
tingut en compte i se li ha donat un pinso granulat i els pinsos que creaven pols
s’han posat en remull perquè aquesta marxi.
Per un bon sistema cardiovascular, el cavall s’ha posat a prova en raids de distància
més curta (en aquest cas, dos raids de 60 quilòmetres), a més de realitzar
Preparació d’un raid de 120 km
72
entrenaments amb assistència on aquests donaven aigua i refrescaven el cavall en
alguns punts de la ruta. A més a més, perquè el cavall s’adaptés a mullar-se, a cada
entrenament el cavall passava un procés de dutxa on es mullava i refrescava, tant
si era un dia amb pluja o un dia assolellat.
Cal dir que el cavall que es volia entrenar tenir una bona salut dels cascs, malgrat
això, s’havien de mantenir. Per tant, en curts períodes a la setmana o cada vegada
que es sortia a entrenar, al cavall se li netejaven els cascs i se li posava una capa
protectora de grassa perquè aquests no es ressequessin i es danyessin amb les
llargues distàncies, grans velocitats o terrenys durs.
Pel que fa al ferratge, pel cavall es va plantejar ferrar cada mes i mig – dos mesos
per donar temps als cascs perquè creixin. Després es va decidir posar una
ferradura tradicional de ferro perquè són més segures i sòlides. Tanmateix, la
ferradura es va adaptar al raid proposat (un raid amb un terreny dur i amb asfalt),
per tant, a la ferradura s’hi va incorpora unes “vidries21” i unes tapetes22 perquè la
suspensió del cavall no sigui tant dura a l’hora de córrer. s’adapta al casc tant de
forma com de material. És a dir, actualment, si un cavall té una tendència de
galopar més se li posen ferradures més planes i de materials durs com el ferro; en
canvi, si té una tendència a trotar i fer llargues caminades se li sol posar una
ferradura amb més “suspensió23”, amples i de materials més tous com goma o
alumini.
21 Element que es col·loca a la part posterior de la ferradura. Sol ser una peça petita de acer o un metall
fort que té la funció de no permetre que el cavall rellisqui sobre terrenys durs com el quitrà o asfalt. 22
Una part de la ferradura que sol anar independent d’aquesta. És un element de cautxú o goma per tenir una millor suspensió del cavall, perquè sigui més tova. Es sol col·locar entre el casc del cavall i la ferradura, subjectada pels claus. 23
La suspensió d’un cavall es crea a l’hora que el cavall repenja tot el pes a una o dues extremitats, a la zona posterior del casc. En aquest moment, el cavall pateix un moviment de rebot a la zona dels tendons per poder seguir corrent. Així doncs, com més suspensió tingui el cavall més còmode es trobarà corrent.
Preparació d’un raid de 120 km
73
Imatge d’elaboració pròpia
Un altra hàbit que s’ha tingut en compte és l’estat psíquic i moral on es parlava de
adaptar la naturalesa del cavall a les condicions del raid. Per aquest motiu, es va
intentar adaptar els entrenaments més durs a un raid, la quadra del cavall es va
reduir perquè el cavall es sentís a gust a les quadres del raid (els boxes) ja que són
molt més reduïts, entre altres fets que es van intentar complir.
A més, el cavall va ser engegat amb la resta de cavalls perquè no penses les 24
hores en el fet d’entrenar i per no sentir-se sol. D’aquesta manera, el cavall, quan
sortia a entrenar, es sentia més motivat i menys tens ja que els nervis els deixava
al camp amb els altres cavalls (ja que feien carreres entre ells, corrien i jugaven
entre uns quants).
Per acabar, s’ha intentat adaptar el cavall el màxim al medi a partir de deixar-lo
hores en el camp o entrenar fins que es ponia el sol perquè es trobés en fets
climatològics que passen diàriament (també dir que es va fer perquè en el dia del
raid es trobaria amb aquests fet. Ja que es pretenia sortir de fosc i no es sabia
quina hora s’arribaria).
A més, en algunes ocasions que plovia es va deixa el cavall, amb la resta de cavalls,
engegat al camp i, algun altre dia es sortia a entrenar perquè s’adaptés i no se
sabia quin temps feia el dia del raid.
vidries
tapetes
Preparació d’un raid de 120 km
74
6.3 ALIMENTACIÓ DEL CAVALL
El cavall que havia de recórrer el raid era musculat i amb una gran part de greixos, així
que l’entrenament es va basar, per una part, a aprimar el cavall, i el mateix va passar
amb l’alimentació. Per una banda, la dieta era preparada per cobrir tota l’energia
gastada i per preparar el cavall pel dia del raid; però, per altra banda, va ser modificada
per reduir la capa de grassa que tenia el cavall i substituir-la per fibra.
Així doncs, el cavall va tenir un 30% de farratge diari, a més de 3 dosis de pinso
granulat amb civada (que va ser reduït un 25% ja que es tenia pensat donar-li quatre
dosis) on s’hi va incorporar oli de blat de moro per millorar el sistema digestiu,
electròlits i productes naturals que feien tranquil·litzar el cavall ja que era un cavall
molt nerviós. Així mateix, es va posar un bloc de sal a la quadra perquè n’anés menjant
i es va excloure la remolatxa i la soja perquè es va comprovar que aquests productes
engreixaven el cavall.
Als voltants de la setmana prèvia, es va reduir l’entrenament i es va mantenir la dieta
augmentant les dosis a 4 ja que el pes es va aconseguir i es volia aconseguir un
augment d’hidrats de carboni. Al mateix temps, es va augmentar el farratge de manera
que se li donava tot allò que li venia de gust. També afegir que el dia anterior, es va
reduir les reccions, se li va donar tot el farratge que volia però el pinso es va reduir la
meitat ja que la sortida era molt d’hora i no es volia omplir molt l’estómac del cavall
per l’endemà.
28 (Setembre) 29 (Setembre) 30 (Setembre) 1 2 3 4
30% farratge 30% farratge 30% farratge 30% farratge 30% farratge 30% farratge 30% farratge
2400g de pinso granulat
+ civada + segon fulla +
garrofes + oli +
electròlits +
tranquilitzants / 3 dosis
durant el dia
2400g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ oli + electròlits +
tranquilitzants / 3
dosis durant el dia
2400g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ oli + electròlits +
tranquilitzants / 3
dosis durant el dia
2400g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ oli + electròlits +
tranquilitzants / 3
dosis durant el dia
2400g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ oli + electròlits +
tranquilitzants / 3
dosis durant el dia
2400g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ oli + electròlits +
tranquilitzants / 3
dosis durant el dia
2400g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ oli + electròlits +
tranquilitzants / 3
dosis durant el dia
bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal
5 6 7 8 9 10 11
50-60% farratge 50-60% farratge 50-60% farratge 50-60% farratge ferratge lliure
3200g de pinso granulat
+ civada + segon fulla +
garrofes + oli +
electròlits +
tranquilitzants / 4 dosis
durant el dia
3200g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ oli + electròlits +
tranquilitzants / 4
dosis durant el dia
3200g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ oli + electròlits +
tranquilitzants / 4
dosis durant el dia
3200g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ oli + electròlits +
tranquilitzants / 4
dosis durant el dia
1200g de pinso
granulat + civada +
segon fulla + garrofes
+ electròlits +
tranquilitzants / 2
dosis durant el dia
bloc de sal bloc de sal bloc de sal bloc de sal sense bloc de sal
Octubre
Preparació d’un raid de 120 km
75
En aquesta dieta també va tenir algun problema com el cas de menjar en el camp. És a
dir, quan el cavall es trobava al camp, no se li va poder racionar tot allò que menjava ni
es sabia que menjava. El cas és que també es va tenir en compte a la dieta i també va
ser un motiu pel qual es va reduir les dosis.
6.4 COM S’HA EVALUAT L’ESTAT DEL CAVALL?
Per a aquest raid, el cavall va ser avaluat a través dels tres mètodes per comprovar si
estava en condicions en tots els aspectes.
Pel que fa a la força física el cavall es va anar posant a prova durant tot
l’entrenament així es podia anar seguint el seu estat físic amb constància.
Aquesta es va posar a prova a partir de dos raids de 60 quilòmetres ja pensats en el
pla d’entrenament, la realització d’un recorregut de llarga distància amb alts
desnivells amb una velocitat mitjana de 15 km/h i l’activitat de córrer 30
quilòmetres en una pista de terra amb una mitjana de 18-20 km/h.
Aquest aspecte doncs, es va anar observant per l’assistència i pel genet, ja que els
dies següents de l’esforç també s’havia d’anar observant els seus moviments i
activitats.
Per comprovar la salut metabòlica del cavall, cada vegada que s’arribava d’un
entrenament, al cavall se li controlaven les pulsacions a l’instant que arribava
durant un minut i es vigilava si estava més baix de 64bpm i si durant un minut havia
variat molt la seva freqüència o s’havia mantingut constant. A més, en alguns
entrenaments, també se li va col·locar el pulsòmetre durant el recorregut així es
podia fer un seguiment per saber amb quina freqüència cardíaca treballa.
Pel que fa al sistema digestiu, no es va controlar tant ja que no es tenen gaires
coneixements sobre el funcionament del sistema digestiu, però en algunes
ocasions, quan es veia el cavall pàl·lid i desanimat, se li controlava en general per si
era aquest el motiu del seu malestar.
Preparació d’un raid de 120 km
76
Per acabar, l’últim aspecte que es tenia en compte era l’estat general del cavall,
tant el seu interior com l’estat físic. El segon concepte es va tenir més en compte ja
que cada vegada que es sortia a entrenar i quan s’arribava d’aquest, es controlava
si tenia cap ferida o inflamació. Les seves parts internes, els pulmons, el
metabolisme..., no es van avaluar, simplement perquè no hi havia prou
coneixement del tema i s’havia de contactar amb un veterinari. Pel que fa el seu
estat d’ànim, també es controlava però aquest simplement si es coneix el cavall ja
es sap en quin estat es troba.
7 ENTRENAMENT DEL GENET
L’entrenament del genet en aquesta ocasió es va adaptar a l’objectiu general de ajudar
el màxim el cavall durant el raid. Així doncs, l’entrenament es va centrar en els
aspectes que el genet anava pitjor, com és el cas de la força, per reforçar-les. A patir
d’aquí, l’entrenament es va centrar en la força (principalment, la força muscular), la
resistència aeròbica, la flexibilitat, el propioceptiu. A partir d’un entrenament
individuals i un entrenament binomi (entre el cavall i el genet).
En els exercicis de força, el treball del genet es va centrar en la part que reforça la
musculatura: els quàdriceps, els adductors, els abdominals i lumbars, les cervicals... Per
aconseguir-la, es van realitzar activitats amb el propi pes, amb l’ajuda d’un
acompanyant i amb diferents materials.
Per aconseguir un entrenament de la resistència només es va centrar amb l’aeròbica i
es va utilitzar el mètode continu on es van anar combinant la carrera continua i el
Fartlek24, i els temps i desnivells. En aquesta capacitat, el genet s’hi va haver de centrar
molt ja que si tenia una bona condició física de resistència podia ajudar amb més
facilitat el seu cavall.
24 El Fartlek és en un sistema d’entrenament de resistència que consisteix en unir diversos exercicis
aeròbics i anaeròbics, principalment, exercicis de velocitat. Caracteritzat pels canvis de ritme constants durant la curs continua (sense descansos).
Preparació d’un raid de 120 km
77
Per l’entrenament de la flexibilitat, es van utilitzar diferents mètodes, que van ser: el
mètode cinètic per les zones inferiors i el mètode de contracció-estirament a la zona
superior, que era la que es volia reforçar. Gràcies a aquest punt, es van realitzar un
seguit d’estirament que van augmentar l’elasticitat del genet.
Per acabar, l’entrenament dels propioceptius es va complir a partir d’un conjunt
d’activitats amb l’ajuda de material que va fer que el genet reforcés la coordinació pel
la seva muntura i l’equilibri per no causar problemes el cavall o cansar-lo més del
compte.
A partir d’aquests fets, es va realitzar un programa d’entrenament que es va intentar
complir encara que va patir unes modificacions a causa de problemes de salut del
genet (per exemple, els seus inicis, l’entrenament es basava en 8 setmanes, però per
causes de salut, van augmentar a 9 setmanes per recuperar tot allò perdut). Cal afegir
que en aquest programa no es té en compte l’entrenament del binomi perquè s’ha
explicat en l’entrenament del cavall, ja que l’entrenament del cavall va ser realitzat
juntament amb el genet.
Preparació d’un raid de 120 km
78
1011
1213
1415
16
Cc
20’
exe
rcic
is f
elx
ibil
itat
20'
Cc
20’
exe
rcic
is p
rop
ioce
pti
us
20'
Cc
20’
Ab
do
min
als:
qu
àdri
cep
s 2x
20A
bd
om
inal
s:is
qu
ioti
bia
ls 2
x10
Ab
do
min
als:
Sup
eri
ors
3x2
5co
re+a
dd
uct
ors
1x2
0Su
pe
rio
rs 3
x25
be
sso
ns
5'Su
pe
rio
rs 3
x35
Infe
rio
rs 3
x25
core
(1-
3) 3
x25
Infe
rio
rs 3
x25
core
(2-
4) 3
x25
Infe
rio
rs 3
x35
Lum
b 2
x10
do
rsal
1x5
Lum
b 2
x10
coll
(d
av-d
er)
2x1
0Lu
mb
2x1
0
Fle
x b
r 2x
10co
ll (
cost
ats)
2x1
0Fl
ex
br
2x10
avan
tbra
ç 2x
25Fl
ex
br
2x15
can
ell
2x5
1718
1920
2122
23
Cc
25’
exe
rcic
is f
elx
ibil
itat
20'
Cc
20’
exe
rcic
is p
rop
ioce
pti
us
20'
Cc
25’
Ab
do
min
als:
qu
àdri
cep
s 2x
35A
bd
om
inal
s:is
qu
ioti
bia
ls 2
x20
Ab
do
min
als:
Sup
eri
ors
3x5
0co
re+a
dd
uct
ors
1x3
0Su
pe
rio
rs 3
x50
be
sso
ns
10'
Sup
eri
ors
3x5
0
Infe
rio
rs 3
x50
core
(1-
3) 3
x50
Infe
rio
rs 3
x50
core
(2-
4) 3
x50
Infe
rio
rs 3
x50
Lum
b 2
x20
do
rsal
1x1
0Lu
mb
2x2
0co
ll (
dav
-de
r) 2
x20
Lum
b 2
x20
Fle
x b
r 2x
10co
ll (
cost
ats)
2x2
0Fl
ex
br
2x10
avan
tbra
ç 3x
25Fl
ex
br
2x15
can
ell
2x1
0
2425
2627
2829
30
Cc
30’
exe
rcic
is f
elx
ibil
itat
20'
Cc
35’
exe
rcic
is p
rop
ioce
pti
us
20'
Cc
35’
Ab
do
min
als:
qu
àdri
cep
s 2x
20 A
bd
om
inal
s:is
qu
ioti
bia
ls 2
x10
Ab
do
min
als:
Sup
eri
ors
2x7
5co
re+a
dd
uct
ors
1x2
0Su
pe
rio
rs 2
x75
be
sso
ns
2x10
Sup
eri
ors
2x7
5
Infe
rio
rs 2
x75
core
(1-
3) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x75
core
(2-
4) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x75
Lum
b 2
x30
do
rsal
1x5
Lum
b 2
x30
coll
(d
av-d
er)
2x1
0Lu
mb
2x3
0
Fle
x b
r 2x
25co
ll (
cost
ats)
2x1
0Fl
ex
br
2x25
avan
tbra
ç 2x
25Fl
ex
br
2x25
can
ell
2x5
311
23
45
6
Cc
40’
exe
rcic
is f
elx
ibil
itat
20'
Cc
35’
exe
rcic
is p
rop
ioce
pti
us
20'
Cc
40’
Ab
do
min
als:
qu
àdri
cep
s 2x
20 A
bd
om
inal
s:is
qu
ioti
bia
ls 2
x10
Ab
do
min
als:
Sup
eri
ors
2x1
00co
re+a
dd
uct
ors
1x2
0Su
pe
rio
rs 2
x100
be
sso
ns
2x10
Sup
eri
ors
2x1
00
Infe
rio
rs 2
x100
core
(1-
3) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x100
core
(2-
4) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x100
Lum
b 2
x30
do
rsal
1x5
Lum
b 2
x30
coll
(d
av-d
er)
2x1
0Lu
mb
2x3
0
Fle
x b
r 2x
25co
ll (
cost
ats)
2x1
0Fl
ex
br
2x25
avan
tbra
ç 2x
25Fl
ex
br
2x25
can
ell
2x5
78
910
1112
13
Farl
ek
apro
fita
nt
de
sniv
ell
s 25
’
Ab
do
min
als:
25
exe
rcic
is f
elx
ibil
itat
20'
Cc
35’
exe
rcic
is p
rop
ioce
pti
us
20'
Farl
ek
apro
fita
nt
de
sniv
ell
s 30
’
Sup
eri
ors
2x1
10q
uàd
rice
ps
2x20
Ab
do
min
als:
isq
uio
tib
ials
2x1
0 A
bd
om
inal
s:
Infe
rio
rs 2
x110
core
+ad
du
cto
rs 1
x20
Sup
eri
ors
2x1
10b
ess
on
s 2x
10Su
pe
rio
rs 2
x110
Lum
b 2
x30
core
(1-
3) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x110
core
(2-
4) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x110
Fle
x b
r 2x
25d
ors
al 1
x5Lu
mb
2x3
0co
ll (
dav
-de
r) 2
x10
Lum
b 2
x30
coll
(co
stat
s) 2
x10
Fle
x b
r 2x
25av
antb
raç
2x25
Fle
x b
r 2x
25
can
ell
2x5
S E T E M B R EA G O S T
reco
rre
gut
amb
BTT
reco
rre
gut
amb
BTT
reco
rre
gut
amb
BTT
reco
rre
gut
amb
BTT
BTT
Preparació d’un raid de 120 km
79
1415
1617
1819
20
Cc
40’
exe
rcic
is f
elx
ibil
itat
20'
Farl
ek
apro
fita
nt
de
sniv
ell
s 35
’
Ab
do
min
als:
exe
rcic
is p
rop
ioce
pti
us
20'
Farl
eck
ap
rofi
tan
t
de
sniv
ell
s 35
’
Ab
do
min
als:
qu
àdri
cep
s 2x
20Su
pe
rio
rs 2
x125
isq
uio
tib
ials
2x1
0A
bd
om
inal
s:
Sup
eri
ors
2x1
25co
re+a
dd
uct
ors
1x2
0In
feri
ors
2x1
25b
ess
on
s 2x
10Su
pe
rio
rs 2
x125
Infe
rio
rs 2
x125
core
(1-
3) 3
x25
Lum
b 2
x30
core
(2-
4) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x125
Lum
b 2
x30
do
rsal
1x5
Fle
x b
r 2x
25co
ll (
dav
-de
r) 2
x10
Lum
b 2
x30
Fle
x b
r 2x
25co
ll (
cost
ats)
2x1
0av
antb
raç
2x25
Fle
x b
r 2x
25
can
ell
2x5
2122
2324
2526
27
Cc
45’
exe
rcic
is f
elx
ibil
itat
20'
Cc
40’
exe
rcic
is p
rop
ioce
pti
us
20'
Cc
45’
Ab
do
min
als:
qu
àdri
cep
s 2x
20A
bd
om
inal
s:is
qu
ioti
bia
ls 2
x10
Ab
do
min
als:
Sup
eri
ors
2x1
25co
re+a
dd
uct
ors
1x2
0Su
pe
rio
rs 2
x125
be
sso
ns
2x10
Sup
eri
ors
2x1
25
Infe
rio
rs 2
x125
core
(1-
3) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x125
core
(2-
4) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x125
Lum
b 2
x30
do
rsal
1x5
Lum
b 2
x30
coll
(d
av-d
er)
2x1
0Lu
mb
2x3
0
Fle
x b
r 2x
25co
ll (
cost
ats)
2x1
0Fl
ex
br
2x25
avan
tbra
ç 2x
25Fl
ex
br
2x25
can
ell
2x5
2829
301
23
4
Farl
eck
40’
apro
fita
nt
de
sniv
ell
s
Ab
do
min
als:
exe
rcic
is f
elx
ibil
itat
20'
Cc
40’
exe
rcic
is p
rop
ioce
pti
us
20'
Cc
45’
Sup
eri
ors
2x1
50q
uàd
rice
ps
2x20
Ab
do
min
als:
isq
uio
tib
ials
2x1
0A
bd
om
inal
s:
Infe
rio
rs 2
x150
core
+ad
du
cto
rs 1
x20
Sup
eri
ors
2x1
50b
ess
on
s 2x
10Su
pe
rio
rs 2
x150
Lum
b 2
x30
core
(1-
3) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x150
core
(2-
4) 3
x25
Infe
rio
rs 2
x150
Fle
x b
r 2x
25d
ors
al 1
x5Lu
mb
2x3
0co
ll (
dav
-de
r) 2
x10
Lum
b 2
x30
coll
(co
stat
s) 2
x10
Fle
x b
r 2x
25av
antb
raç
2x25
Fle
x b
r 2x
25
can
ell
2x5
56
78
910
11
Ab
do
min
als:
Ab
do
min
als:
Cc
45’
Sup
eri
ors
3x5
0Su
pe
rio
rs 3
x50
Ab
do
min
als:
Infe
rio
rs 3
x50
Infe
rio
rs 3
x50
Sup
eri
ors
2x1
50
Lum
b 2
x20
Lum
b 2
x20
Infe
rio
rs 2
x150
Fle
x b
r 2x
10Fl
ex
br
2x10
Lum
b 2
x30
Fle
x b
r 2x
25
exe
rcic
is a
mb
bic
i
est
àtic
a
exe
rcic
is a
mb
bic
i
est
àtic
a
exe
rcic
is a
mb
bic
i
est
àtic
a
exe
rcic
is a
mb
bic
i est
àtic
a
O C T U B R ES E T E M B R E
BTT
reco
rre
gut
amb
BTT
reco
rre
gut
amb
BTT
reco
rre
gut
amb
BTT
Preparació d’un raid de 120 km
80
Així doncs, el pla d’entrenament va ser dividit amb 9 setmanes amb: 3 dies de cursa
contínua o Fartlek, incloent les abdominals i les flexions; un dia d’exercicis de
flexibilitat de quàdriceps, core+ adductors, dorsal, el coll i el canell; un dia d’exercicis
de flexibilitat d’isquiotibials , bessons, core, coll i avantbraç; un dia de descans i un de
BTT.
Cada sessió, a partir que passaven les setmanes anaven augmentant d’exercicis per tal
d’anar augmentant la capacitat de força, resistència, etc. Cal afegir que durant un
període de temps, l’entrenament es va aturar per causa de salut del genet però es va
recuperar augmentant una setmana més d’entrenament (l’última setmana abans de la
competició, que es tenia pensat no realitzar cap entrenament), bàsicament, a través
d’exercici de bicicleta estàtica.
7.1 NUTRICIÓ DURANT L’ENTRENAMENT
La dieta durant l’entrenament, no es va seguir de manera estricta, sinó que es va basar
en una dieta equilibrada i sana a partir del seguiment de la piràmide d’aliments.
Malgrat que l’última setmana d’entrenament, la prèvia a la competició, es va
començar a seguir una dieta més estricta, principalment els 3 dies previs al raid.
Aquesta dieta constava d’una reducció de greixos, un augment d’hidrats de carboni
progressiu i una hidratació constant que es necessitava per la producció de glucogen al
cos.
Preparació d’un raid de 120 km
81
8 EL DIA DEL RAID
En aquest apartat, es parlarà dels aspectes que s’han de tenir en compte el dia del raid,
com és el cas del material necessari, l’alimentació que ha de seguir el cavall i el genet i
els sistema més eficient que es va utilitzar en el cavall per a la seva recuperació.
Així doncs, es va competir en el raid de Vic, una competició de 120 quilòmetres on
constava de desnivells i canvis de terrenys. Per poder elaborar tot el pla d’organització
del dia abans i del dia del raid, el genet o entrenador ha de conèixer el territori en que
s’enfrontarà. A partir d’aquí, s’ha de saber tota la programació del raid, és a dir, quins
horaris seguiran pels controls veterinaris, inscripcions, etc.
A partir d’aquest punt, comença la preparació del raid.
28 29 30 1 2 3 4
esmorzar
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
dinar
verdures
carn 100 g
fruits secs 25g
pasta 100 g
peix 100g
fruits secs 25g
arròs 100 g
2 ous
fruits secs 25g
patates 100g
carn 100g
fruits secs 25g
verdures
peix 100g
fruits secs 25g
pasta 100g
carn 75g
dolços 20g
pasta 100 g
carn 75g
fruits secs 25g
sopar
pasta 100 g
peix 100g
fruits secs 25g
verdures
carn 100 g
fruits secs 25g
patates 100g
carn 100g
fruits secs 25g
verdures
peix 100g
fruits secs 25g
arròs 100 g
2 ous
fruits secs 25g
pa 80g
carn 75 g
pa 80 g
carn 75 g
5 6 7 8 9 10 11
esmorzar
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
llet 125g
pa 70 g
fruita 50-90 g
dolços 30g
dinar
verdures
carn 100 g
fruits secs 25g
pasta 100 g
peix 100g
fruits secs 25g
arròs 100 g
2 ous
fruits secs 25g
arròs 80g
carn 100 g
fruits secs 25g
pasta 100 g
carn 120g
verdures
super
pasta 100 g
peix 100g
fruits secs 25g
verdures
carn 100 g
fruits secs 25g
patates 100g
carn 100g
fruits secs 25g
pasta 100 g
peix 100g
fruita 25g
pasta 120g
carn 75g
iogurt
OCTUBRE
Preparació d’un raid de 120 km
82
8.1 QUÈ ES NECESSITA?
Per aquest raid, es necessitava gran quantitat de menjar pel cavall, ja que dormia a
fora i havia de tenir suficients fonts d’energia, necessitava una manta de plom25 de 10
quilograms per arribar a pesar 70 quilograms (el genet amb la sella, el suador, la cingla
i la manta de plom
8.1.1 EQUIP DE MUNTURA
En aquest raid es va agafar el mateix material de muntura que en qualsevol raid,
incorporant la manta de plom, ja que només es va agafar l’equip essencial.
La sella (suador, cingla, manta de plom)
La brida o cabeçada (amb corda)
El filet
Els protectors (davanters)
El casc dur d’hípica
La roba adaptada per muntar (malles, guants, jerseis que tapen les espatlles,
mitjons o polaines, botes o bambes)
8.1.2 EQUIP PER A L’ASSISTÈNCIA
Pel que fa el material per a l’assistència es va agafar doble de cada producte perquè es
sabia que eren molts quilòmetres i hi havia la possibilitat de que les temperatures
fossin temperades, altes. Així doncs, es va agafar:
Aigües, 40 ampolles d’aigua per refrescar el cavall
Galleda per deixar beure el cavall
Recanvis, de la sella, de la cabeçada...
Refrescs pel genet (aigua i begudes energètiques per a cada punt d’assistència,
per no perdre sucres i energia)
25 Una manta de plom és un tipus de suador format per silicona i plom que es posa entre el suador i la
sella perquè el genet pugui pesar el pes adequat per a la competició.
Preparació d’un raid de 120 km
83
Galledes grosses d’aigua per recuperar el cavall (que es col·loquen a la zona
davantera del vet-gate per poder refrescar el cavall abans d’anar amb els
veterinaris.
imatge pròpia
Pulsòmetre, se’n van agafar dos per si un no funcionava, ja que el temps en que
es miren les pulsacions del cavall es crític, és a dir, com menys temps millor.
8.1.3 EQUIP DE DESCANS
En aquesta ocasió, és el material que es va utilitzar més ja que vam estar molt temps
en aquesta zona perquè el dia anterior ja s’havia d’estar al perímetre del raid, cada
període de descans havíem d’estar a la zona de descans ja que no deixaven entrar als
boxes i després de la desclassificació es va estar en aquella zona.
Cinta i pals per fer un tancat al cavall, aquest va ser de 4 x 3 metres
Galledes pel menjar i beure del cavall, se’n van agafar 4, 2 per a la zona de
descans i 2 pel box.
Mantes i tovalloles pel cavall, aquestes eren un element essencial ja que sent
tardor, l’euga es podia refredar de seguida amb el vent i, amb la ajuda de les
mantes, no hi va haver cap imprevist.
Carpa per posar el cavall i l’assistència a dins els dies de més calor, aquest raid,
es va agafar la carpa i va ser utilitzada pels de l’assistència i en algun cas del
migdia, també es va entrar el cavall perquè no li augmentés la temperatura
corporal.
Preparació d’un raid de 120 km
84
Herba, pinso i suplements. L’alimentació, com s’ha dit, se’n va agafar en excés
perquè no es volia que el cavall quedés deshidratat ni desnodrit, així que es va
agafar diferents tipus d’herba (farratge, ufals...), diferents pinsos (civada, segon
fulla, garrofes i un pinso específic per cavalls de raid) i els suplements com l’oli
de blat de moro, electròlits.
8.2 EL DIA ABANS
En els raids de CEI 2* o superiors el cavall ha d’anar el dia anterior a la competició. En
aquest dia, el cavall passa el control veterinari mentre els de l’assistència i la resta
aprofiten per preparar el material i col·locar-lo cada un al seu lloc específic.
8.2.1 MOTIUS
Un motiu perquè el cavall va haver d’anar el dia abans a la zona de la competició, va
ser perquè els veterinaris ja podien tenir el control previ abans de la sortida del dia
abans. El fet és que, anys enrere, es trobaven que portaven el cavall el mateix dia i es
sortia molt d’hora, així que els controls veterinaris previs s’havien de fer a la llum de la
lluna ja que el sol encara no havia sortit. D’aquesta manera, si es portava el cavall
abans, els veterinaris podien examinar-lo millor.
Per altra banda, també es va portar el dia abans perquè els jutges i l’organització del
raid poguessin controlar més els cavalls que compatien. Ja que, en algunes ocasions,
s’havien trobat que els cavalls que arribaven al raid no estaven en condicions, o que a
l’últim moment els competidors es retiraven, etc. Així mateix, els organitzadors també
podien tenir més controlats els genets, ja que en aquestes competicions el pes del
genet i les seves condicions són molt estrictes. Així que, si es portava tot el dia abans,
el raid en general estira més ven controlat i preparat.
Preparació d’un raid de 120 km
85
8.2.2 QUÈ ES FA?
imatge pròpies. Raid 120 km de Vic, 2015. Dia previ a la carrera.
El dia abans del raid, bàsicament, es va portar el cavall a la zona de boxes i se’l va fer
passar el control veterinari. Així que, mentre es realitzaven aquestes dues feines,
l’assistència va poder començar a preparar la zona de recuperació (on van col·locar
totes les galledes d’aigua disperses per poder mullar el cavall), la zona de descans (on
van realitzar un petit tancat pel cavall per quan estigués entre fase i fase, es va
col·locar la carpa i a dins es van posar totes les cadires i el menjar de l’euga). Per alta
banda, l’assistència també va començar a preparar el material de muntura per
l’endemà i el menjar d’aquella nit pel cavall.
Pel que fa el genet, després d’acompanyar el cavall al control veterinari, va haver
d’anar-se a pesar amb la sella i tot el material de muntura; i després va tenir
l’oportunitat d’anar a muntar un tros per la zona del recorregut, encara que, en
aquesta ocasió, no ho va voler fer perquè el cavall es trobava més tranquil a la zona
dels boxes.
Per acabar el dia previ, l’organització del raid van realitzar una reunió prèvia per tots
els genets que competien al raid. En aquesta, es van presentar tots els veterinaris,
jutges i organitzadors; s’explicava tot el sistema dels controls veterinaris, l’organització
del perímetre del raid, els horaris i es va comentar el recorregut (les parts més
perilloses, difícils, desnivells...).
Preparació d’un raid de 120 km
86
8.3 ALIMENTACIÓ DEL CAVALL
L’alimentació del cavall el dia de la competició i el dia abans, pot variar molt segons
l’opinió dels veterinari. Encara que es pot seguir una estructura bàsica.
Primerament, el farratge que durant l’entrenament només se li donava un 30%, al dia
de la competició se li en donarà el doble perquè el cavall mengi el que vulgui. El pinso,
serà racionat a cada fase amb la meitat de cada àpat que feia durant l’entrenament
perquè, encara que gasti molta energia, menja casa una o dues hores, així que se li
ofereix amb petites quantitats.
Pel que fa al dia anterior, s’aconsella, si el cavall sol pasturar al camp, buscar un camp i
portar-li, així menja herba verda, es sent més tranquil, no pensa amb el nou entorn i va
agafant energia per l’endemà. Un punt més a favor és que l’herba verda aporta moltes
aigües així que aquesta també pot ser donada el dia de la competició si no vol veure.
8.4 ALIMENTACIÓ DEL GENET
L’alimentació del genet en aquesta ocasió, es basarà en hidrats de carboni, sucres i
greixos, ja que són productes que rendeixen a curt termini i dóna suficient energia al
cos. Per produir suficient energia per l’activitat que es pensava realitzar.
També cal afegir, que els àpats es van dividir segons el temps que hi havia entre les
diferents fases. Un temps que voltava a les 2-3 hores com a màxim. Així doncs, amb un
temps de 20 minuts, el genet havia de recuperar l’energia gastada a través de les
calories i els sucres.
Preparació d’un raid de 120 km
87
TEMPS ÀPATS
Matí Pastís de xocolata i energètic (amb alts nivells de sucres,
greixos i nutrients), suc de taronja, aigua
Després de 1a fase Entrepà d’embotit, galetes i barreta energètica. A més, també
beurà un Cacaolat i begudes energètiques
Després de 2a fase
Fruita i fruits secs, gelatina energètica. A més a més, aigua i
begudes energètiques. En cas de que el genet tingui gana, pot
consumir productes amb baixos nivells de sucre
Després de 3a fase
Plat de pasta freda amb tomàquet, seguit de barreta
energètica i beguda energètica. Incloent-hi una fruita (com un
plàtan, poma...)
meta Un entrepà calent de carn o pasta freda, més aigua i
productes amb xocolata o sucres.
imatge pròpia. Raid 120 km. Vic, 2015.
Preparació d’un raid de 120 km
88
9 TRACTAMENT
El tractament el dia del raid s’esdevé quan el cavall no està en bones condicions, per
cansament o per mal estar. Es sol trobar en una zona separada de la resta on només
solen tractar amb sèrum i bandatges, ja que no sol ser un tractament molt elaborat, és
a dir, sense molts medicaments ni operacions.
Com és el cas de l’euga que va competir, va ser tractada pel seu malestar encara que
no es va trobar un problema específic en el cavall, és a dir, durant tot el recorregut, el
cavall es va trobar còmode, malgrat que en el moment que es va passar el control
veterinari, el cavall no es va trobar amb suficients forces per poder seguir. D’aquesta
manera amb l’opinió dels veterinaris, es va decidir portar el cavall a tractament.
Per alta banda, a la zona de tractament, també s’hi van trobar molts cavalls on es
tractaven de forma opcional, és a dir, que el seu genet, amo o entrenador, va decidir
donar-li sèrum per recuperar-se més ràpid i perquè, durant un temps, el cavall no
pateixi tant.
9.1.1 QUE LI FAN AL CAVALL?
En el tractament del cavall, es cura el cavall que en el raid s’ha fet mal o ha patit algun
problema, encara que aquest sigui molt lleu, ja que es sol voler un cavall ven recuperat
per poder competir en una altra ocasió.
D’aquesta manera, l’euga que van eliminar, va ser tractada amb sèrum per poder
netejar tota la sang, i sistemes interns del cavall. Abans, però, en el cavall li van fer un
anàlisi de sang ja que no es sabia quin era el problema que li causa aquell mal estar.
Així doncs, com que no es va trobar cap efecte perillós en aquest, es va procedir al
sèrum.
Cal dir que a la zona de tractament també s’hi realitzen cures, en cas que el cavall
tingui ferides externes i que aquestes s’hagin produït al raid. Aquestes acostumen a ser
ferides lleus i a les zones de les extremitats ja que són la part més propera a patir
topades.
Preparació d’un raid de 120 km
89
També afegir que, després d’aquests tractaments, entre altres, els cavalls no poden
córrer fins el cap d’uns dies determinats pels veterinaris, ja que han patit tot un procés
de medicació i poden causar problemes amb el reglament. En el cas de la Tada Speed
(l’euga que va ser eliminada), la van “penalitzar” fins el 10 de desembre, així que fins
l’any següent no pot compatir, ja que la temporada s’acabava als voltants d’aquest
termini.
imatge pròpia. Raid 120 km de Vic. 2015. Zona de tractament
Preparació d’un raid de 120 km
90
CONCLUSIÓ
Havent acabat aquí el treball, val a dir que molts dels objectius proposats al principi
han suposat més esforç que altres, però malgrat això, s’han intentat assolir tots.
En primer lloc, pel que fa el meu objectiu principal que era conscienciar a la gent de
l’esforç i el treball que comporta preparar i realitzar un raid, s’ha intentat assolir
donant informació de l’esport a tots aquells que no tenien cap tipus de coneixement
del raid.
A més, a partir de les idees que he après durant aquest temps, he intentat ajudar a
altres genets i he començat a realitzar diferents programes per altres cavalls, ja que els
resultats observats, malgrat la desclassificació, són positius, com és el cas de, la
tranquil·litat en que l’euga va dormir la nit anterior al box, la tranquil·litat amb la que
va afrontar la sortida, el temps de recuperació va ser menor que en altres raids en els
que havia competit, les velocitats en que va córrer van ser majors de les esperades, i la
meva impressió va ser que el cavall havia acabat amb millors condicions ja que, en els
posteriors dies al raid, l’euga estava totalment recuperada.
En segon lloc, vaig arribar a conèixer diferents entrenaments, principalment, de dos
equips del Lluçanès que em van aportar molta informació. A més a més, pel que fa els
diferents mètodes d’entrenament segons els països pensava trobar més informació a
través de diferents webs però aquest no va ser el cas i, per tant, vaig haver de recórrer
a la informació que en van aportar les entrevistes a en Jaume Puntí i l’Anna Yebra.
Per altra banda, també es va assolir l’objectiu de trobar els diferents mètodes per
complir un bon entrenament i els factors que s’havien d’entrenar en el cavall. A partir
d’aquí, es va aconseguir crear un pla d’entrenament tant pel cavall com pel genet amb
l’objectiu d’obtenir millors condicions per ambdós. D’aquesta manera, es va poder
trobar els beneficis de realitzar un entrenament pel genet (tant físic, psíquic com de
nutrició), de la mateixa manera, es van identificar els principis d’un bon entrenament.
Preparació d’un raid de 120 km
91
Després de complir aquests, es va córrer el raid de 120km de Vic, però malgrat el seu
esforç, no es va aconseguir complir aquest objectiu ja que el cavall va ser desclassificat
per motius de cansament i de fatiga, entre d’altres, quan ja s’havien recorregut 100
quilòmetres aproximadament.
El fet de no assolir aquest objectiu, m’ha fet plantejar nou propòsits i objectius, creant
nous entrenaments, modificacions als anteriors, identificant abans els errors que s’han
pogut cometre. Malgrat els fets i temps que s’ha dedicat al cavall per obtenir un bon
resultat en el raid, s’han produït alguns errors que ens han portat a la desclassificació:
Un problema pot ser degut a que, durant un període de temps, el cavall va
seguir una dieta diferent, ja que a l’hora que estava al camp, aquest menjava
un altre tipus d’alimentació.
Un altre podria ser la inadaptació de la manta de plom (més pes del normal)
que havia de portar el genet obligatòriament per complir la normativa del raid.
L’error en aquest cas podria ser que no es va utilitzar la manta en cada
entrenament.
Un altre problema podria ser la inadaptació del cavall a les quadres (el box) del
raid, ja que és un cavall nerviós que es sorprèn davant els nous entorns.
En el dia del raid, un problema podria ser que el cavall es desmotivés en el
moment en que patia algun problema i els cavalls del darrera l’avançaven.
També cal afegir que, en aquestes ocasions, s’ha de tenir en compte que es un binomi i
que no tots els errors són del genet, encara que el 80% ho sigui, tal i com ens diu en
Jaume Puntí en l’entrevista de l’annex, ja que l’estat del cavall o el metabolisme que té
aquell dia també pot afectar als resultats de la carrera, i en aquests casos, el genet i
l’assistència no pot actuar de gaires formes. A més, s’ha de dir que en aquesta ocasió,
no s’esperava uns resultats així, ja que durant el dia previ i durant la carrera, el cavall
va tenir un comportament molt bo i tranquil. Així que, en aquest raid, es va tenir molta
esperança i bones sensacions a tenir uns bons resultats. Malgrat el malestar del cavall,
em sento orgullosa del cavall ja que va donar un rendiment durant la carrera i durant
l’entrenament que no havia donat en altres.
Preparació d’un raid de 120 km
92
Pel que fa a l’entrenament, he de dir que durant aquest període he donat més
importància a l’estat psíquic del cavall i del genet que la forma física. Un dels motius és
que el treball psíquic és més continuat i constant; comporta molt temps i es molt fàcil
que tota la feina aconseguida durant aquest temps, desaparegui en el moment en que
sorgeixi un error i imprevist. Així mateix, amb l’entrenament físic es seguia un pla més
dur i més dispers durant l’entrenament.
Un altre aspecte que he tingut en compte i m’ha cridat l’atenció és el fet que no es
contempla cap entrenament en situació real en el cavall, és a dir, que sovint no
s’entrena el cavall en un context el més a prop possible a la realitat de la competició,
dit d’una altra manera, realitzant 120 quilòmetres a unes velocitats similars al raid.
Aquest aspecte, em va causar impressió en el moment que vaig comparar el cavall amb
un atleta humà, el qual realitza altes distàncies i sobreesforços pocs dies abans d’una
competició important. Un motiu d’aquest aspecte és el fet que els atletes són capaços
de saber que els hi espera i coneixen les seves capacitats, en canvi, un cavall no sap
quina competició li espera fins aquell moment, així que el genet ha de ser el
responsable de la decisió. Per tant, penso que, com a genet, no tinc la intensió
d’obligar més els cavalls del que ja ho fem perquè ells no decideixen córrer llargues
distàncies ni arribar a velocitats extremes sinó que nosaltres els hi demanem i ells en
ho donen.
Després de realitzar el treball, he observat com es pot aprendre cada dia en l’esport
del raid, ja que cada cavall o cada genet té uns punts dèbils que s’han de trobar i,
seguidament, s’ha de realitzar l’entrenament aconseguint les millors condicions. Per
altra banda, també penso que s’ha de valorar molt més l’esforç que fan els cavalls per
les persones ja que ells, sense res a canvi, donen la seva força i confiança al genet per
tal que aquest compleixi els seus objectius.
Aquest treball m’ha aportat més informació sobre aquells animals que m’agraden i
m’ha fet valorar més allò que ens ofereixen. A més, m’ha impressionat com pot variar
un entrenament segons la persona, el cavall i el període d’entrenament del que
disposes.
Preparació d’un raid de 120 km
93
BIBLIOGRAFIA
CALLIS, Ernest. La resistencia ecuestre. 1a ed. Barcelona: Ediciones el Caballo SA, 1994.
(Manuales el Caballo; 12)
MARSAL, Alegria. Preparación física del jienete. 1a ed. Barcelona: Ediciones el Caballo
SA, 1995. (Manuales el Caballo; 8)
WEBGRAFIA:
A SIMPLE METHOD OF CONDITIONING THE ENDURANCE HORSE [en línia].
<https://perseveranceendurancehorses.wordpress.com/2012/10/17/endurance-
training/> [consulta: 4.7.2015]
PREPARING THE ENDURANCE HORSE [en línia].
<http://www.hought.com/hp.prep-end-horse.html> [consulta: 4.7.2015]
"TRAINING ENDURANCE HORSES" [en línia].
<http://www.frankhopkins.com/horsesense6.html> [consulta: 5.7.2015]
CONDITIONING FOR ENDURANCE (Part 1,2,3) [en línia].
<http://endurance101andbeyond.com/conditioning-for-endurance-part-1/>
<http://endurance101andbeyond.com/conditioning-for-endurance-riding-part-ii/>
<http://endurance101andbeyond.com/conditioning-for-endurance-riding-part-iii/>
[consulta: 5.7.2015]
PLAN DE ENTRENAMIENTO DEL CABALLO DE RAID "Sanchez Delage" 2ª Parte [en línia].
< http://ggjineteraid.blogspot.com.es/2012/03/plan-de-entrenamiento-del-caballo-
de.html> [consulta: 15.7.2015]
WORLD EQUESTRIAN GAMES: ENDURANCE [en línia]
<http://www.chronofhorse.com/article/world-equestrian-games-endurance>
[consulta: 10.9.2015]
RAID [en línia].
<http://www.federacio-catalana-hipica.cat/index.php/disciplines/raid.html>
[consulta: 28.9.2015]
Preparació d’un raid de 120 km
94
RAID [en línia]. <http://www.rfhe.com/raid/> [consulta: 28.9.2015]
¿QUE ES EL VET-GATE? [en línia]. < http://ggjineteraid.blogspot.com.es/2014/03/ques-
es-el-vet-gate.html> [consulta: 28.9.2015]
SOBRE EL RAID [en línia]. <https://www.fei.org/fei/disc/endurance/about>
[consulta:1.10.2015]
ENDURANCE RULES [en línia].
<https://www.fei.org/sites/default/files/Endurance%20Rules-2014-mark-
up%20Eff.%201August.2014.pdf> [consulta:11.10.2015]
REGLAMENTO DE RAID: Real Federación Hipica Española [en línia].
<http://www.rfhe.com/wp-content/uploads/2012/09/Reglamento-Raid-2015.pdf>
[consulta: 11.10.2015]
ALIMENTACIÓN DEL CABALLO DE RAID [en línia]. < http://fundacionecuestre.org/wp-
content/uploads/2014/05/texto_pat_harris_alimentacion_caballo_raid.pdf> [consulta:
20.10.2015]
RELACIÓN ENTRE CABALLOS Y PERSONES [en línia].
<http://argos.portalveterinaria.com/noticia.asp?ref=8981&cadena=Relaci%F3n_entre
_caballos_y_personas%E7&como=1> [consulta: 20.11.2015]
CONDICIÓ FÍSICA [en línia]
<http://www.xtec.cat/~rnietom/mod6/esports/condicio%20fisica/qualitats%20fisique
s.htm> [consulta: 22.11.2015]
ANNEX
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
96
ÍNDEX
Entrevistes __________________________________________________________ 97
Jaume Puntí ............................................................................................................ 97
Anna Yebra ........................................................................................................... 109
Diari personal durant l’entrenament _____________________________________ 114
Taules de composició d’aliments ________________________________________ 117
Mapa del recorregut de Vic ____________________________________________ 135
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
97
ENTREVISTA JAUME PUNTÍ
Bon dia Jaume, gràcies per ajudar-me en el treball de recerca. Aquest pretén
analitzar els diferents mètodes d’entrenament del cavall en un raid així com
investigar l’entrenament idoni del genet. Com heu estat campions d’Europa,
aquest any, i heu format part de raids de grans importància, com ara, mundials,
m’agradaria afegir una part de la vostra experiència dins el meu treball en el
camp teòric per crear un nou pla d’entrenament i comprovar si p ot ser eficaç.
Introducció:
- Com definiries el raid?
El raid és una modalitat eqüestre, que en realitat, està formada per un cavall i una
persona contra un recorregut i el temps. Això seria la teoria, la filosofia que es
segueix.Ve d’una tradició americana que era el poni exprés que feien les 100 milles,
que era la distància que hi havia entre un punt i un altre, i feien servir diferents tipus
de cavall cada 5-10 milles. Llavors era per portar el correu i per anar més ràpid del que
s’anava d’una altra manera. Fent-ho d’aquesta manera, com que cada 5-10 milles
canviaven de cavall, podien fer un esprint molt gran, arribaven canviant de cavall i
arribaven a fer això travessant les rocoses molt bé.
D’allà, es va fer les 100 milles (que són 160 km actuals) i ja va començar-se a pensar
que era una resistència. Aquí el raid d’Espanya, com a aquí a Catalunya, té una tradició
d’uns 60-70 anys en aquests moments.
I jo com ho definirà es una competició eqüestre que competeixes contra el temps
però, evidentment, contra els altres cavalls; a camp a través i amb controls veterinaris
per saber que el cavall està amb bones condicions optimes per seguir.
- Quan fa que corres raids?
Jo vaig començar a córrer el meu primer raid als 14 anys, així que fa 31 anys que corro
raids.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
98
- Durant aquest temps, sempre has tingut un pla d’entrenament o has seguit
l’instint del cavall i del moment?
o En cas que sí. L’has creat tu?
En cas que no. D’on l’has extret o qui te la planificat?
o Has canviat de mètode a mesura que ha anat passant el temps?
Sí, vaig seguir un pla d’entrenament d’una gent que em deien el que havia de fer. En el
qual, ara, si miro en el temps, penso que no té cap raó de ser. Feien unes coses que no
tocaven, al contrari a les coses que estem fent ara.
Llavors, quan tenia uns 20 anys i em vaig començar a comprar algun cavall d’aquests
que no volia ningú, vaig aplicar un entrenament que pensava que estava bé que era
creada per mi i, de mica en mica, he anat evolucionat i he anat mirant que les coses
que em semblaven que no eren bones abans ara ho són; i les coses que abans pensava
que ho eren ara penso que no.
El que si que he anat buscant és un pla d’entrenament molt més natural i basat més en
la salut i amb la felicitat i la forma física del cavall sempre comptant amb la qualitat
que té el cavall. Si un animal no dóna més encara que se l’hagi exigit, és probable que
el cavall no arribi a uns temps òptims a les pistes.
Com que no m’ha fet mai vergonya de demanar ajuda i consells, sempre a anat a
demanar a tothom. Vaig començar amb una gent que es diuen Puigolés de Vic, més
aviat pensant en el món del cavall que en el món del raid. I després en el món del raid
vaig entrar amb la mà del Eduard Xalabarder, ell va dir les coses que estaven fen fetes.
Llavors entre ell i en Josep Pujades que també estava en aquest grup, era un temps es
començava a anar a França i vaig començar mirar d’anar amb aquelles persones que a
França eren els millors. I jo són granger, amb els diners que guanyava mirava d’anar a
casa d’algú que l’ajudés a entrenar. Vaig anar a casa d’alguns francesos amb els
estalvis, que eren molt pocs i, de mica en mica, aprenia el que podia, sempre
observant els que ho feien més bé i mirar de treballar molt i pensar sempre amb els
cavalls.
- Com comences formant a un cavall? (a través d’altres disciplines, com la
doma, començant a córrer raids...)
El cavall de raid, en el nivell que ja estem ara, es forma en el dia que decideixes qui
serà el pare i la mare, ja que la genètica és molt important. Ara, per exemple, ja
comencen a haver-hi algunes línies, encara que no sapiguem quina és la millor del
món. I això es una cosa bona, ja que per molt que sembli que tens el cavall molt bo,
com que el nou no s’ha provat no saps quina és la més bona. Després, en realitat ara
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
99
estem buscant la millor euga amb el millor semental per seguir les millor línies encara
que sempre queden algunes línies per provar.
Després, es deixen els poltres que puguin fer pujades i baixades als boscos, per millorar
la dinàmica de córrer i perquè s’equilibrin. Jo penso que això es un començament bo i
es comença a domar.
Seguidament, s’ha de posar en un nivell per pensar que només és un cavall de raid (i
no d’altres disciplines). No crec que s’hagin de donar gaires productes químics però si
que s’ha de mantenir el cavall sa i, a la mínima irregularitat, s’ha de deixar descansar,
perquè no vol dir que si de petits es fan mal de grans no puguin córrer. Així que s’ha de
tenir el cavall sa i anar treballant en progressió (és a dir, si un cavall té com a objectiu
un mundial, no el pots preparar de cop sinó que l’ha de preparar progressivament).
Hi ha teories que creuen que el cavall ha de començar jove perquè així saben que ha
de treballar, i altres que pensen que el cavall ha de créixer un mica perquè així no
agafa l’afegit del creixement. El que si que quan notes que el cavall està preparat en els
entrenaments, llavors comencen els raids curts i sense velocitat.
- Quan dura el procés de formació d’un cavall jove de raid?
Per exemple: el cavall que va ser campió del món de Houston Park, es va comparar
amb 6 anys que ja havia corregut un raid 40 i un de 60; va córrer el mundial als 12
anys.
Per altra banda, la que va ser campiona d’Europa, la vam comprar quan tenia 6 anys i
va ser campiona als 14.
Llavors, el procés és llarg. El procés ideal, doncs, seria que no s’esforcessin els cavalls
fins a la seva madures. Encara que hi ha gent que ho fan abans. A més, això provoca un
cost econòmica molt alt que hi ha gent que no s’ho pot permetre.
- A partir d’aquí, quins objectius fas que compleixi el cavall? (córrer raids de
curta distància perquè agafi experiència, començar a córrer raids de llarga
distància...)
L’objectiu és anar treballant. Un amic meu em deia: “El entrenamiento es un trabajo
prolongado en el tiempo”. Així que l’entrenament és un treball que es va fent durant
molt temps. Quan s’acaba, tens l’entrenament complet.
Només sortir una hora de passeig, no vol dir que no hagis fet res, sinó que aquella hora
de passeig ha passat pel costat d’un cotxe, pel costat d’un gos que ha cridat, i allò al
cavall s’hi ha acostumat. Per tant, tens la confiança al raid que el cavall no s’espantarà
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
100
- Tant si són raids de 90km com de 160km, tens el mateix mètode
d’entrenament?
o En cas que no. Quines diferencies hi han?
No, és totalment diferent. El que he mirat de fer, i no és fàcil de fer, és classificar el
cavall per edats i classificacions. No és massa bo que s’entreni un cavall amb un nivell
alt, al mateix temps que s’entra un cavall amb un nivell inferior. Perquè, per exemple,
si tu portes un cavall que prepares per europeu o mundial, és un cavall que ja porta 5-6
anys d’entrenament, per tant, el cavall està madurat i ja porta raids grans i mils de
quilòmetres fets; si jo vaig al costat amb un cavall de promoció, tu sense voler, encara
que estiguis mol concentrada, en un moment determinat diràs “pugem aquí!”. Després
el teu cavall pensarà que no és res, però el meu, pensarà que està pujant el mont
Everest, i això és dolent, li pot fer mal. En canvi, en cavall de la mateixa categoria, la
única diferència és la qualitat que això es bo, encara que patirien els dos, i
inconscientment aprendràs que la pujada s’haurà de fer més lenta perquè el cavall no
pot. Així recomano que el que porta el cavall més gran, sempre que es pugui, és el que
ha tenir seny i saber que els altres no podran (si es pot, intento entrenar amb grups
similars).
Centrant-nos més en els raids de llarga distància:
- Com creus que pot beneficiar un bon entrenament del cavall en el raid?
És la base de tot. M’han nominat 3-4 anys al millor entrenador del món. I el que fa que
siguis bo és que tinguis cavalls bons. Jo dic: si sóc tant bo que em donin un burro que,
per molt entrenat que estigui, el millor cavall em guanyarà. Per tant, el més important
és tenir un bon cavall.
- Quan comences a entrenar un cavall per una carrera de 90, 120 o 160
quilòmetres?
Com que el meu objectiu és que tots els cavalls arribin aquestes distàncies. Comencen
a domar-se, el passem a un centre que corren 20 quilòmetres, després 40, i en tronen
a fer 20 (al primer any, fan moltes cosetes així). Quan tenen la base, passen als 60
quilòmetres i amb dos anys de temps, es classifiquen als raids de 90km. i mirem de
classificar amb un CEI. Així, durant dos els fem créixer, un any amb promocions i al
tercer any comencen els CEI, però normalment només ha participar-hi, no a guanyar.
Normalment, al 2n any el portem a un raid de 120km però, la primera sense guanyar, i
la segona ja a començar a córrer. Al 3r any, els porto a un centre especial on dividim
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
101
els cavall per córrer raid de 120 més intensos o els cavall per córrer campionats
europeus o mundials.
Després, entre un raid de 120 quilòmetres a un altre, segueixo unes arrels més
franceses que no m’agrada córrer molt, però no vol dir que no entreni durant el
descans. Després d’un raid deixo l’euga parada durant un 3 setmanes- mes, i encara
que no tingui cap objectiu s’ha d’entrenar però suau, molt suau perquè segueixi estant
en forma.
- Quins principis bàsics d’entrenament segueixes?
El primer principi bàsic és que estiguin sans (que a la mínima es miri que li passa). A
partir d’aquí es fa un entrenament diferent ja que els cavalls no ens poden dir que els
hi passa. Després la base dels cavalls joves és caminar molt per veure les coses de fora
sense cap pressió, si pot ser, acompanyat d’un altre cavall gran que faci de “pare” . És a
dir, més distància i menys velocitat per millorar els intervals del canvi de mà, que
s’espanti el menys possible i anar-lo evolucionant fins que el cavall ja ha d’augmentar
això. Jo m’entenc aquesta base de més treball i menys velocitat fins els CEI 1*.
On canviem les bases és amb els raids de 120 km que augmentem la velocitat, la
intensitat (posant a prova el cavall amb un CEI 1*). Llavors, un altre pas, quan el cavall
està més fet, es busca la qualitat del cavall i es busca un treball més específic per cada
un. En aquest punt, el cavall ha de ser madur, tenint molt en compte la seva salut, es
comença a pensar a augmentar però molt progressivament. En aquests casos,
busquem la qualitat: augmentant les velocitat, el ritme cardíac i augmentat algunes de
les tècniques (com el galop, les pujades, l’equilibri a les baixades o anar en pistes de
sorra).
- Segueixes uns períodes d’entrenament llargs (una duració extensiva) o
intercalats amb períodes freqüents de descans?
Nosaltres entrenem els cavalls un dia sí, un dia no. En el moment que tenim els cavalls
a l’extrem, a vegades, entrenem matí i tarda, però amb intensitat més curta.
- Surts sempre a entrenar amb un sol cavall o acompanyat?
o Per què?
o Quins beneficis pot tenir?
Sempre sortim acompanyats, perquè el dia del raid hi ha molts cavalls i així hi estan
acostumats. Però de tant en tant, si que es sortim sols perquè sàpiguen que poden.
o I no us trobeu en algun cas que als raids ha d’anar sol?
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
102
Sí, però si el cavall està entrenat és igual. És igual que un cavall que sempre entrena sol
que després es troba amb molta gent.
- Sol seguir un ritme de velocitat quan entrenes el cavall?
o En alguna ocasió li fas canviar el ritme?
No, depenent de la carrera, l’estat del cavall vaig a unes velocitats o a unes altres.
Sí, perquè no es una cosa que pots triar la velocitat. Un té que sentir i entendre el
cavall, si un cavall té ganes de córrer però saps que està cansat, l’has de saber
entendre. Igual que un cavall que un cavall que hagi de córrer i no es vegi en
condicions, girem i tornem cap a casa.
Encara que tinguis un programa no s’ha de seguir al 100%, si veus que el cavall no va
bé.
- Fas molts canvis de desnivell dins l’entrenament?
Sí, moltíssims. Entrenant al Lluçanès hi ha molts desnivells. Penso que és una sort
d’estar al Lluçanès, el Lluçanès amb això, el desnivells forts i el clima -que és veritat
que fa fred als hiverns-, fa patir al cavall i si tu veus que pot superar els entrenaments
amb aquestes circumstàncies de calor, humitat i el microclima del mig dels arbres i
vegetació, els altres llocs fa que sigui més fàcil. Crec molt amb els canvis de desnivells.
- Utilitzeu la noria?
La noria i crec en la temporada d’hivern, quan es preparen els cavalls o es recuperen.
Però, si es pot entrenar amb una persona, penso que és més bo.
- Realitzeu algun entrenament pels controls veterinaris que hi ha en cada fase
del raid?
A casa, cada dia es troten els cavalls, com a mínim dos vegades. Simplement, perquè
penso que es una manera per controlar la salut del cavall.
- Sols mirar les pulsacions en què sol treballar el cavall?
o En cas que sí: solen ser altes o baixes?
Sí, normalment entrenem en pulsòmetres als nivells alts. Però, durant un temps abans
es pensava que era un fet principal, però ara veig que hi ha cavalls que treballen molt
alts i són molt bons i altres que treballen molt baix i no ho són tant.
Així que només ens serveix per conèixer el cavall
- Quins mètodes utilitzes per avaluar la forma física del cavall?
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
103
De la manera en que supera el entrenaments: si el cap d’uns dies el cavall perd pes, no
està tant ven entrenat.
- Avalues algun aspecte més?
La sanitat és el que controlo més del cavall, l’estètica no me la miro mai o casi mai.
- Segueixen un hàbit molt estricte per córrer raids de llarga distància?
No, l’únic que fem als últims dies és controlar més el menjar; que mengin l’herba que
vulguin però donem menys pinso i productes per no sobre esforçar el fetge.
- Dónes una quantitat i/o producte específic al cavall que correrà un raid?
Abans, nosaltres donàvem de tot, però va arribar a un extrem que vam veure que no
servia de res. Crec que si té una bona sanitat, no s’ha de donar res més.
- Deixes descansar el cavall uns dies abans del raid?
Se li canvia l’entreno. Perquè s’entrena molt fins que uns dies abans es posa a
prova(10-15 dies abans). Té uns dies de descans i després es busca un entrenament
més suau amb menys distància per busca qualitat de cor i que no arribi cansat
muscularment a la carrera. Però casi cada dia entrenant.
Entrenament del genet:
- Creus que un entrenament pel genet és fonamental per la condició del cavall
en el raid?
Quan el cavall arriba a un nivell alt, penso que sí. Si és un cavall de passeig o de
promoció qualsevol pot muntar. Però en raids llargs, si que has de tenir una condició
física adequada.
- Tens en compte aquest fet dins l’entrenament del cavall?
Sense cap dubte, per exemple, penso que les dones, normalment, al ser més menudes,
tenen el centre de gravetat més a prop del cavall que un home de 1,80 m. Penso que
és millor una persona amb menys pes que se li posi manta de plom que una persona
que pesi molt i sigui molt alta.
- Quins beneficis pot comportar?
El primer de tot, es important tot. El pes és importat per la càrrega del cavall. Però,
sempre considero que 80% és l’esforça del cavall i un 20% de les persones (genet,
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
104
entrenador, assistència, ferrador...). I quan una cosa va malament, un 80% és culpa de
l’home i un 20% del cavall. La gent no li sol agradar gaire, però el que és real és que si
obliguem el cavall és més probable que vagi malament i es culpa teva; en canvi, si
deixes el cavall que vagi sol, encara que sigui lent, aquest estarà ven sa.
- Creus que hi ha diferents mètodes d’entrenament pel genet?
- Quan no esteu en condicions perquè heu estat malalts o amb una lesió, com
actueu? què feu?
Jo considero que el genet ha d’estar en forma perquè sinó està faltant al respecte al
cavall i a l’assistència. Així que si ell vol córrer i es troba malament s’ha d’aguantar
- Realitzeu algun pla d’entrenament pel genet en benefici propi, pel cavall o
pels dos?
Pels dos.
En el dia del raid:
- El dia del raid, tens en compte tots els punts que has entrenat(genet i cavall)?
En realitat, no ho tens en compte sinó que ho poses tot sobre la taula, t’estàs avaluant
a tu mateixa. Avalues l’entrenament que has fet al cavall, a tu mateixa dient si estès
entrenada o no; et fa ser autocrític però és el que et fa millorar i tirar endavant.
- Realitzes algun fet especial en el cavall diferent de l’entrenament?
Normalment, canviem poques coses. Però el dia de la carrera si que li deixem fer el dia
de la carrera és menja tot el que vulgui perquè allà només volem que mengi. A més,
durant l’entrenament, faig canviar de genet al cavall perquè així si acostuma.
- En el raid, sempre surts en grup?
o En cas que sí: per què?
o Penses que d’aquesta manera pot perjudica, d’alguna manera, el cavall?
Si podem sortir en grup, sempre intentem sortir-hi. Però si no podem, el fem sols.
Encara que ens agradi més en grup.
Els nostres cavalls ja estan acostumats anar en grup, d’aquesta manera, no s’estressen
i el que si que millora anant en grup és que, com que el cavall és un animal gregari, si
va en grup sempre esta més relaxat; si va sol va més alerta.
- Si anéssiu sols, com fas que el cavall vagi més tranquil?
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
105
Una de les coses que fa que el cavall estigui tranquil és que el genet estigui tranquil.
Llavors, el genet si té una bona muntura (una mà fina, una bona cintura...) el cavall
també es tranquil·litza.
Problemes físics del cavall:
- Quina és el problema més important de la forma física del cavall en el raid?
Si hi ha una cuixera òssia és una cosa greu que penso que és important que canvia la
forma d’entrenar el cavall.
- Si un cavall pateix una cuixera, li doneu un temps de descans abans de tornar
a entrenar?
Sí, primer es diagnostica d’on ve el problema i, seguidament, es diu quan de temps
descansarà. Perquè pugui recuperar-se del tot
- Com es pot ajudar al cavall amb aquest problema?
Depèn de cada lesió o de cada moment. La cosa més important, és el diagnòstic i
llavors saps que li passa el cavall per poder tirar el temps de repòs, com s’ha de
recuperar, etc. Fins que el cavall assimili el que té. Però si no es diagnostica, encara pot
perjudicar més al cavall.
Després d’un problema de coxiera o d’una altra cosa, encara que siguem molt estrictes
sempre, som molt més estrictes.
- Realitzes massatges als cavalls després del raid?
o Creus que poden ajudar a recuperar el cavall després de l’esforç?
No, no dic que no sigui bo, però nosaltres no ho fem.
Opinió personal:
- Valores la genètica del cavall per escollir-ne un?
o Com ho mires?
Moltíssim. Primer, començo mirant la mare (que ha fet, qui ha fet la mare, de qui es
filla –sobretot la seva mare-, quins germans i la seva descendència), després el pare ja
que aquest és més comú i el coneixem més fàcil.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
106
Com que la genètica del cavall de raid està molt poc estudiada, els pocs que hi ha és
més fàcil saber com són.
- Què és el que valores més en un cavall de raid?
Que siguin bons. Primerament, miro el físic, veure’l trotar, i estant en llibertat.
Després, en un nivell més alt, el vull veure muntat per veure que fa i conèixer més
coses.
- Creus que pot ser possible entrenar un cavall, per un raid de llarga distància,
en 4-5 mesos?
Si el cavall té molta base abans, sí. Si el cavall comença de 0 però, segurament se’n
ressentirà.
- Quina és la por que et fa patir més en el raid?
Que se’m faci mal un cavall o que caigui la Maria (la seva dona)
- Com valores els controls veterinaris del raid?
Penso que estan correctes, que són controls correctes però que n’hi haurien d’haver
més. Penso que és millor tenir raids amb moltes etapes per anar passant controls
veterinaris que no pas un de 4.
Tot hi així, penso que els veterinaris haurien de ser més professionals; igual que els
jutges tindrien que ser més seriosos i professionals. Però, suposo que en tot el món
costa trobar-los
- Penses que es pot crear una relació emocional entre el cavall i el genet?
Sense dubte, hi ha cavall que quan els porta una persona determinada i va millor. Hi ha
una llegenda que diu que cada cavall té tres amos.
- Creus que pot influir en el raid?
Sí, encara que pugui semblar hipotètic jo ho crec. Jo, per exemple m’hi he trobat en
alguns cavalls
- Com reaccioneu davant d’un raid que heu estat desclassificats o no heu fet el
resultat que esperàveu?
Criticar-nos a nosaltres el perquè ha passat. Una cosa que és molt important no és
quan acabes i t’eliminen sinó quan acabes i guanyes, assentar-te i dir-te que has fet
malament. Nosaltres quan correm, després ens reunim i diem tot el que hem fet
malament. Perquè sinó no millorarem
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
107
- Com creus que està el raid aquí a Catalunya?
Està molt bé, penso que hi ha unes quadres professionals o semi professionals que són
molt valentes i que són molt bones. Per exemple, en l’últim europeu, de 5 espanyols
que corrien, 4 eren catalans. Així que el raid a Catalunya és molt bo i està molt sa, el
raid d’Osona és molt bo i està molt sa. I penso, honestament, que en aquests moment
som els millors del món. Però el que falta és que els que corren els raids de promoció
no es córrer 40, 60 quilòmetres, l’objectiu és arribar a la selecció. Per ser els millors i
guanyar els mundials.
Penso que s’hauria d’ensenyar a aquets que el raid és molt més que 40 quilòmetres.
- Quin és el raid que t’ho has passat més bé? Per quins motius? Penses que ha
estat el raid on el cavall estava més entrenat?
Aquests Europeu perquè encara el tinc molt recent per recordar els altres. Aquesta
euga que va córrer si que estava molt ven entrenada. Però, ara que m’ho miro, un dels
raids que vaig gaudir més va el mundial que va guanyar la Maria a Malàisia. Va ser
extraordinari, perquè es va veure un cavall contra el món.
Entrenament segons el país:
- Quin mètodes d’entrenament hi ha en tot el món? Me’ls podries explicar?
el sistema tradicional francès. En aquest hi condiciona més és la sanitat del cavall, el
conservament de la seva salut i del temps. I, sol ser un sistema que s’evoluciona molt a
poc a poc, però molt correcte. El cavall, a vegades, no arriba al màxim potencial perquè
tampoc se li arriba a demanar.
el sistema més australià o americà. És un sistema més d’anar fent el que et sembla
amb el cavall sense seguir un programa tant intens. Així, en el qual es busca una
continuïtat amb els quilometres o milles, i en quant a entrenament de raid darrera raid
amb molt poca intensitat i amb una duració de moltes carreres anuals o molts
quilòmetres amb el cavall, sense saber realment competit amb carreres molt dures.
el sistema sud-americà o uruguaià. És un sistema que s’agafa un cavall més jove, que
s’obliga molt més, és un sistema que es fa servir de cara a promocionar-se a l’hora de
vende perquè és un cavall que amb molt poc temps, té totes les carreres fetes. Però és
un sistema molt més agressiu i provoca moltes més lesions que un sistema tradicional.
el sistema dels Emirats Àrabs. (o de tot el golf Pèrsic) És un sistema que s’entrena molt
el cavall, fins i tot, es pot arribar a sobre entrenar-lo. I s’arriba al màxim rendiment que
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
108
té el cavall amb les conseqüències que, a vegades, hi ha més accidents en quant a la
sanitat del cavall que en un altre lloc del món. Els cavalls solen treure tot el rendiment
que tenen i, a vegades, el problema que tenen és que el treuen abans de l’hora, quan
no estan preparats muscularment o a nivell de tendons o teixits tous per assumir-ho.
Pot ser que sigui el més eficaç de tots, encara que també sigui el més perillós.
- En quin entrenament es basaria el teu?
El meu crec que es basaria en una barreja entre el francès i el d’en Mil (el d’Emirats
Àrabs). Perquè penso que l’americà és molt més filosòfic que està molt bé i es molt
maco, però no té una funcionalitat al dia d’avui, perquè no pots ser competitiu, ja que
tens més exigències del que tu entrenes. I el sud-americà és il·lògic, és un sistema
basat amb la venda i no pas en el seu entrenament.
- El raids també varien segons el país?
Sí, per exemple, l’última vegada que vaig estar a Estats Units amb una senyora, amiga
nostra, li vaig dir per fer assistència i en comptes de seguir la carrera, quan li vaig
donar aigua i la mullo per seguir, em diu: “no, no, espera Jaume”. Se’n va anar a fer un
cafè amb llet a dins a la seva caravana, es va menjar unes galetes amb mantega i em va
convidar, fins i tot a un te, i jo: “no, no, jo el que vull és que marxis que has de
començar a córrer”. I el cavall anava menjant, ella va sortir d’allà ven tranquil·la, va
marxar i els que feien segons i tercers, quan ella va marxar, encara estaven fent el cafè.
I a l’última etapa, en comptes de córrer la van fer tota a 7 km/hora perquè ja era de
nit. I un raid que era ven pla, que segués pogut tardar 7-8 hores, allà el van fer amb 17-
18 hores.
En canvi, els sud-americà surten amb tot el que té el cavall i es cansen casi tots. Llavors
corren de més a menys, i es cansen perquè encara no estan prou madurats amb el
temps que toca. Després el raid australià, no és tant exagerat com l’americà, però
segueix la mateixa filosofia. Llavors, el raid d’Emirats si que agafes la carrera i intentes
treure tot el que pots del cavall en cada moment determinat. És molt agressiu, però és
el que rendeix més.
Llavors, el francès és el mateix que el d’Espanya que es córrer de menys a més, però
allà si vols guanyar és més fàcil perquè no es córrer tant.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
109
ENTREVISTA ANNA YEBRA
Bon dia Anna, gràcies per ajudar-me en el treball de recerca. Aquest pretén
analitzar els diferents mètodes d’entrenament del cavall en un raid així com
investigar l’entrenament idoni del genet. Com heu estat campions d’Espanya i
heu format part de raids europeus i mundials, m’agradaria afegir un a part de la
vostra experiència dins el meu treball en el camp teòric per crear un nou pla
d’entrenament i comprovar si pot ser eficaç.
Introducció:
- Quan fa que corres raids?
Des de la meva infància, he estat envoltada de cavalls i del món del raid perquè el meu pare
era un dels que estava més ficat en aquest món. Així que des de petita que vaig amb cavall i
vaig començar a córrer raids, ara farà, 20 anys aproximadament.
- Durant aquest temps, sempre has tingut un pla d’entrenament?
o En cas que sí. L’has creat tu?
En cas que no. D’on l’has extret o qui te la planificat?
- Has canviat de mètode a mesura que ha anat passant el temps?
Com que des de sempre havia tingut el meu pare que m’ajudava amb els cavalls i ell ja havia
treballat amb diferents entrenaments i estratègies, vaig tirar a un entrenament amb les seves
bases i consells. A partir d’aquí, m’hi vaig ficar més i, amb l’ajuda dels meus estudis de biòloga,
penso que vaig aconseguir un pla d’entrenament propi. Però, ara encara el vaig modificant per
millorar alguna coseta.
- Com comences formant a un cavall? (a través d’altres disciplines, com la doma,
començant a córrer raids...)
Primer de tot, domem els cavalls i l’acostumem a les coses de l’entorn. Després, el comencem
a entrenar progressivament perquè comenci a realitzar algun promoció i s’acostumi a altres
cavalls, a l’aigua i al control veterinari. A partir d’aquí, ens plantegem quins raids córrer i
entrenem el cavall. Nosaltres, no tenim pista de doma ni una pista, així que no solem fer doma
clàssica ni salt, etc.
- Quan dura el procés de formació d’un cavall jove de raid?
Pel que a la nostra quadra, els nostres poltres tenen un llarg procés de formació perquè els
volem ven acostumats. Aproximadament, podem dir que tenim un procés de formació (amb la
domesticació i l’aprenentatge) d’uns 2 anys. Després un cavall de 120 quilòmetres o més ja
passa als 4-5 anys de formació, amb els altres anys entre mig.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
110
- A partir d’aquí, quins objectius fas que compleixi el cavall? (córrer raids de curta
distància perquè agafi experiència, començar a córrer raids de llarga distància...)
o Per què creus que serveix que el cavall agafi experiència en el raid?
És una mica el que he dit abans, el nostre objectiu va canviant depenent en el període en que
et trobis. En el cas que estiguis amb un cavall jove, el nostre objectiu és que faci promocions i
que acabi el millor possible.
D’aquesta manera, com bé dius, el cavall agafa experiència i així es pot adaptar més en els
raids de més llarga distància on els cavalls fan més quilòmetres, és més estressant i els cavalls
han de dormir a fora de casa.
- Tant si són raids de 40km com de 160km, tens el mateix mètode d’entrenament?
o En cas que no. Quines diferencies hi han?
Evidentment que no, això es podria comparar amb una persona que feia atletisme comarcal i
que ara comença a fer maratons professionals, aquesta persona no realitzarà un entrenament
igual que abans ja que durant la primera etapa tenia un mètode més simple per poder arribar
al podi; en canvi, en el segon cas, tot canvia perquè ja començarà a seguir un pla més estricte
per poder arribar a les millors posicions.
- Canvies el mètode d’entrenament segons el terreny, l’època de l’any, el clima?
Nosaltres sempre entrenem a la mateixa zona durant tot l’any. Així que l’entrenament
bàsicament no el canviem per canviar el terreny o d’estació, sinó que, bàsicament, el canviem
pel tipus de cavall que és, pel seu nivell el seu rendiment, el període en que es troba (és a dir,
si es troba en una etapa després d’un raid o després d’un descans o està en mig de
l’entrenament).
Centrant-nos més en els raids de llarga distància:
- Com creus que pot beneficiar un bon entrenament del cavall en el raid?
A tenir una millor condició el cavall i, paral·lelament, tenir millors condicions en els resultats de
la carrera.
- Quan comences a entrenar un cavall per una carrera de 90, 120 o 160 quilòmetres?
Un cavall de raid, sempre, es comença a entrenar en el moment que es comença a muntar
aquest d’una forma periòdica. Així que per poder córrer 120, per exemple, el cavall ja fa 4 anys
que s’entrena.
Però, si et refereixes d’un cavall que ja ha corregut altres 120, doncs, els comencem a entrenar
10 mesos abans amb petites rutes i, a partir dels 5 mesos, el cavall ja s’entrena únicament per
aquell raid.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
111
- Canvieu l’entrenament segons el raid que es farà (altitud, clima...)?
Bàsicament, no el canviarem sinó que, probablement augmentarem més les velocitats o
quilòmetres o els reduirem, en funció de que es busqui.
- Utilitzes diferents entrenaments per cada funció del cavall en el raid?
Sí, nosaltres tenim un entrenament establert, on els cavalls cada dia fan una feina diferent per
reforçar una cosa o una altre. Així que tinc la sort de tenir més genets, a part de jo, perquè es
necessiten moltes hores amb un cavall.
- Cada quan treus el cavall a entrenar a la setmana?
Depenent de si són 10 mesos abans com deia, o 5 mesos o 2. Si fossin 10 mesos, el cavall es
trauria a caminar dos dies a la setmana; si seguessin 5 mesos, es trauria el cavall un dia si, un
dia no; i, finalment, si fossin 2 mesos, el cavall es trauria cada dia excepte un.
- Quina sol ser la mitjana de velocitat en que entrenes el cavall?
o Sol ser sempre lent/ràpid?
o Cada quan realitzes un entreno ràpid/lent?
La veritat, és que acostuma a ser bastant alta, als voltants d’uns 15km/h. Perquè és una
costum que vaig agafar de petita i ara l’aplico a tots els cavalls. No faig sempre entrenaments
molt forts, en alguns casos, arribo anar a 7km/h.
- Segueixen un hàbit molt estricte per córrer raids de llarga distància?
Sí, sempre faig anar els cavalls bastant a ratlla perquè no tinguin cap problema i així puc veure
que no funciona correctament.
- Dónes una quantitat i/o producte específic al cavall que correrà un raid?
Sí, el fet de ser biòloga, m’ajuda en aquest tema. Controlo molt l’alimentació del cavall i
intento donar-les el millor producte.
- Com ajuda aquest tipus d’alimentació al cavall?
Jo penso que, d’aquesta manera, el cavall té totes les vitamines, i components necessaris, així
com tota l’energia apunt per poder córrer un raid.
- El cavall que correrà el raid té unes atencions especials comparat amb els altres?
o Quins?
o Per quin motiu?
o Com ajuda aquest fet en el dia del raid?
No, a part dels afegits al menjar, donem al mateix que totes els altres que s’estan preparant
pel raid.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
112
- El ferratge també s’ha de tenir en compte en els raid de llarga distància?
o Quines diferències té dels promocions?
o Així, pot ajudar al cavall el dia del raid?
Sí, és una feina molt important que pot influir de forma molt positiva al cavall o, al contrari,
molt negativament. Les ferradures repengen tot el pes del cavall així que nosaltres busquem
les millors perquè estiguin més còmodes. Les dels 120 són més lleugeres i més trobes perquè
tota la força no reboti al cos del cavall
Entrenament del genet:
- Creus que un entrenament pel genet és fonamental per la condició del cavall en el
raid?
Sí, perquè quan arribes a un nivell, necessites està ven preparat per suportar qualsevol cosa i
per ajudar el cavall amb el que sigui necessari. No pots fer com si res i donar tota la càrrega al
cavall
- Realitzeu algun pla d’entrenament pel genet?
o En cas que sí: quan comença l’entrenament abans del raid?
o D’on ha extret aquest pla de entrenament ?
o En cas que no: heu pensat seguir-ne algun?
No, cada genet es fa el seu així que no ser si els altres genets de les quadres en segueixen
algun. El meu cas, ara estic en un moment que no corro raids, sinó que els entreno i faig
d’entrenadora, i penso que no és del tot necessari.
- El genet que ha de córrer el raid, té un programa d’alimentació concret?
No ho ser, és el mateix que en el tema de l’entrenament, penso que és important perquè he
vist casos molt crítics de genets per no menjar, però els que corren amb mi no ser si en fan.
Quan jo corria, sí que intentava tenir el meu menjar concret i tot.
- Aquest, segueix uns hàbits o rutina concreta pel dia de raid?
No, la veritat és que ens preocupem més pel cavall que per nosaltres.
- Segueix un entrenament en benefici propi, en benefici del cavall o pels dos?
Home, principalment, és per beneficiar al cavall. Però, a la vegada, sempre t’acabes ajudant a
tu mateix.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
113
En el dia del raid:
- El dia del raid, tens en compte tots els punts que has entrenat?
Sí, intentem posar a prova tots aquells punts que hem entrenat ja que, principalment, ja n’hem
entrenat uns de concrets per aplicar al raid.
- Segueixes amb la mateixa alimentació que durant el seu entrenament?
No, som més estrictes. Li donem pinsos i menjar més bo, la veritat.
- Hi ha algun complement més?
Sí, intento donar més afegits per millorar el rendiment del cavall.
- Més concretament, realitzes massatges a la musculatura del cavall o alguna acció
similar?
No, bueno, a casa hem intentat fer estiraments i exercicis per recuperar-los, per estirar la
musculatura. Un dia, ens va venir un professional, i a partir d’aquell dia ho intentem fer
nosaltres però sense cap tipus de compromís.
- En la competició, normalment, seguiu unes velocitats similars a les de l’entrenament
o l’augmenteu o disminuïu?
Penso que, normalment, anem a les mateixes velocitats ja que sempre entrenem amb
velocitats altes. Fins i tot, en algun raid, anem més lents que en els entrenaments.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
114
DIARI PERSONAL DURANT L’ENTRENAMENT
Aquest diari explica tot allò que vaig sentir i el que va succeir durant l’entrenament del
genet i, en algunes ocasions, l’entrenament del binomi (el cavall i el genet).
Primera setmana: Aquesta setmana he començat el meu entrenament, encara que l’entrenament del
cavall ja fa un temps que l’estem realitzant. He de dir que abans de de començar el pla
d’entrenament del cavall que es va crear per aquests, ja feia uns dies que s’entrenava
amb caminades d’una hora, aproximadament.
Aquesta setmana, doncs, se m’ha fet bastant dura perquè mai m’havia entrenat
individualment (corrent, fent sèries d’abdominals, etc.). El primer dia, vaig seguir
estricament el programa i l’endemà vaig seguir, encara que tenia “agulletes” del dia
abans.
També afegir que els últims dies ja m’he començat a adaptar més a la rutina de
l’entrenament, encara que segueixi acabant cansada. Això m’ha provocat que vagi a
dormir més d’hora.
Segona setmana: Aquesta setmana ha estat diferent, encara que els exercicis hagin augmentat o hagin
estat més durs, el fet d’estar adaptada a la rutina, no em sentia tan cansada i sentia la
necessitat d’anar a córrer.
Per altra banda, aquesta setmana he tingut companyia, per exemple, per anar a córrer
em va acompanyar el meu germà, fins i tot, un dia em van acompanyar les meves
cosines de 7 i 10 anys amb bicicleta.
Una anècdota que em va succeir durant aquesta setmana va ser quan vaig anar a
córrer i hi vaig estar 35 minuts, quan en el programa tenia pensat anar-hi, només, 20
minuts. El fet va ocórrer perquè no havia programat bé la distància de la ruta i vaig
tardar més del normal.
Tercera setmana: Durant aquesta setmana ha canvia tot, ara tothom em vol acompanyar a córrer, a anar
amb bici i, en algunes ocasions, fer exercicis de força amb mi. Cada vegada m’agrada
més seguir aquest pla d’entrenament.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
115
Per poder realitzar els exercicis de força, les passades setmanes, els realitzava a partir
de materials de casa (com ara, garrafes d’aigua, grans roques que el meu germà em
trobava al bosc...), però, aquesta setmana, el meu pare m’ha trobat unes peses i una
pilota de gimnàstica que utilitzo per l’entrenament propioceptiu.
He de dir que em dóna la sensació que amb l’entrenament que estic realitzant puc
arribar a ajudar el cavall a l’hora de córrer en pendents o en moments que ell es senti
cansat. De la mateixa manera, en l’entrenament del cavall també anem millorant, i
veig com el cavall es troba més a gust a l’hora d’anar a entrenar i, fins i tot, a les hores
que està al camp amb els altres.
Quarta setmana: Aquesta setmana ha canviat molt més del previst. He tingut angines i no he pogut
seguir el pla proposat. No he realitzat cap carrera contínua, encara que he intentat
realitzar alguna activitat de força i de propioceptiu, entre d’altres.
Així mateix, l’entrenament amb el cavall tampoc l’he pogut realitzar, encara que me
l’ha complert el meu pare. D’aquesta manera, el meu malestar no influïa en el
rendiment i entrenament del cavall.
Després d’aquesta setmana, vaig córrer el raid de Cantonigros de 60 quilòmetres amb
el cavall ja que era el que es tenia preparat des de feia temps. La veritat és que em vaig
sentir molt dèbil, d’una manera que no m’hi havia sentit mai. Però, malgrat i el
patiment, vam acabar i el cavall va acabar amb molt bones condicions que això és el
que es buscava.
* La setmana vinent tinc previst recuperar tot el perdut i internar tornar al pla inicial.
Cinquena setmana: Aquesta setmana ja estic més recuperada encara que em sento més cansada del que
em sentia les últimes setmanes d’entrenament. Aquesta he començat el farlek, encara
que el temps previst de 25 minuts, l’he reduït a 15-20 perquè no em sentia amb
suficients condicions per complir-lo i realitzar les altres activitats.
També dir que aquest diumenge, la família de la meva mare (tiets, cosines), la meva
mare, el meu pare i el meu germà m’han acompanyat a fer un recorregut llarg amb
bicicleta. D’aquesta manera, em vaig distreure més i vam estar més estona i vam
recórrer més quilòmetres dels que feia normalment.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
116
Durant totes aquestes setmanes he hagut d’anar-me combinant l’entrenament del
cavall, el meu i la feina. Però, com que ho vaig fer des d’un principi, no vaig tenir
problema. La setmana que ve, tot canvia, per tant, he d’intentar organitzar-me el més
ràpid possible.
Sisena setmana: Ja torno a estar al 100% i segueixo, altre cop, el pla inicial.
Mai havia pensat que seria capaç de realitzar tants exercicis de força ni córrer tant de
temps en un dia. Malgrat això, ho estic aconseguit perquè penso que ho estic complint
tot.
He de dir que per no haver complert mai una planificació tant específica en el cavall ni
haver realitzat un pla d’entrenament individual, estic contenta d’haver-ho fet ara
perquè veig com el cavall va molt millor i jo em sento molt millor físicament, no em
sento tant cansada, avorrida i desorientada, sense saber que fer.
Com vaig dir la setmana passada, aquesta he començat altre com els estudis i, de
moment, ho porto molt bé. Quan arribo a casa, vaig a entrenar el cavall una estona;
seguidament, estudio i faig la feina de l’escola; i, finalment, me’n vaig a entrenar-me i
vaig a córrer. Alguns dies, fins i tot, he tingut que anar a córrer amb frontal però això
m’ha fet que m’agradi més perquè és una aventura que mai havia intentar provar.
El més curiós de tot, és que m’agrada portar un programa tant específic perquè,
d’aquesta manera, ser el que he de fer en cada moment.
Setena setmana: Aquesta setmana ja torno a estar malalta, aquest cop torno a estar amb angines.
Ja no torno a seguir el programa programat encara que intento anar a entrenar el
cavall de la millor manera. Aquesta vegada, m’ajuden el meu germà i el meu pare. Els
dos surten amb els cavall, encara que els últims dies ho he tornat a fer jo perquè
dissabte vaig córrer el raid de 60 quilòmetres de Pujalt i havia d’estar apunt.
Aquest raid que he dit, vaig tornar-lo a fer malalta però aquesta vegada vaig sentir-me
millor. Penso que un motiu per sentir-me millor va ser perquè estava més entrenada i,
per tant, més entrenada que abans. Aquest raid, va anar molt bé ja que les velocitats
voltaven a la velocitat màxima i els cavalls van acabar perfecte, ja que l’endemà
tornaven a córrer al camp.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
117
Vuitena setmana: Aquesta setmana he decidit utilitzar la bicicleta estàtica per recuperar forces
juntament amb l’entrenament pensat, encara que, en algunes ocasions, he reduït el
temps o el nombre de sèries.
Segueixo portant un programa atapeït i, a més, comencen a arribar els exàmens. Una
manera de compaginar-ho va ser estudiant mentre m’entrenava i entrenant amb el
cavall. M’emportava els resums ja preparats i impresos a sobre el cavall i estudiava
mentre fèiem el recorregut.
A partir d’aquell moment, encara que molts no s’ho creguin i sembli estrany, vaig
veure que mentre estudiava i li parlava el cavall, aquest estava molt més tranquil i
estava més animat a l’hora de córrer. En canvi, els dies que no parlava o no estudiava,
el cavall estava més eufòric i només volia córrer.
Novena setmana: És l’última setmana, i no pensava entrenar-me. Però, el fet que he estat malalta dos
setmanes durant l’entrenament, he pensat que no estava suficient entrenada pel raid
de 120 quilòmetres.
És veritat que l’entrenament d’aquesta setmana era molt més lleu que la resta però
només ho vaig fer per intentar guanyar una mica més de força o resistència. Almenys,
per sentir-me millor el dia del raid i no pensar que no he aprofitat el temps.
Aquest setmana, vaig tenir por d’entrenar massa i no estar el 100% al raid, però
seguidament, vaig adonar-me que m’anava millor que no pas no fer-ho.
Finalment, dir que no m’esperava ser capaç de complir aquest objectiu i, per mi,
aquest ha estat una manera per ajudar el cavall, ja que en els raids que he fet durant
l’entrenament, malgrat el meu malestar, penso que he ajudat més el cavall del que
havia fet en altres raids anteriors.
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
118
TAULES DE COMPOSICIÓ D’ALIMENTS
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
119
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
120
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
121
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
122
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
123
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
124
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
125
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
126
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
127
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
128
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
129
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
130
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
131
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
132
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
133
Preparació d’un raid de 120 km
Annex
134
top related