plànol general · Àgerd pedrad colobord Àger ruta 7 agullód pla de les bruixes ruta 9 portal de...
Post on 06-Jul-2020
10 Views
Preview:
TRANSCRIPT
m
Perfils comparatius de ruta
0 Km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1600
1400
1200
1100
1000
900
800
700
600
5001
2
3
10
4
5
6
78
9
Plànol General
Millà
C-12 A Tremp
Ruta 2Corçàd Castell de St. Llorenç
Ruta 3Corçàd Conclues
Ruta 5Àgerd Sant Alís
Ruta 6Àgerd Pedrad Colobord Àger
Ruta 7Agullód Pla de les Bruixes
Ruta 9Portal de Solsdevilad Pont d’en Rosell
Ruta 10Àger d La Règola
Ruta 1Corçàd Mont-Rebei
Ruta 4Àgerd Corçà
ÀgerAgulló
Corçà
Ruta 8Pont d’en Roselld Via romanad Torres de Cas
Enllaç ruta 5-6Montsec
N
C-12 A Balaguer
Port d’Àger
Enllaç ruta 2-5
Fontdepou
m
Perfils comparatius de ruta
0 Km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1600
1400
1200
1100
1000
900
800
700
600
5001
2
3
10
4
5
6
78
9
Plànol General
Millà
C-12 A Tremp
Ruta 2Corçàd Castell de St. Llorenç
Ruta 3Corçàd Les Conclues
Ruta 5Àgerd Sant Alís
Ruta 6Àgerd Pedrad Colobord Àger
Ruta 7Agullód Pla de les Bruixes
Ruta 9Portal de Solsdevilad Pont d’en Rosell
Ruta 10Àger d La Règola
Ruta 1Corçàd Mont-Rebei
Ruta 4Àgerd Corçà
ÀgerAgulló
Corçà
Ruta 8Pont d’en Roselld Via romanad Torres de Cas
Enllaç ruta 5-6Montsec
N
C-12 A Balaguer
Port d’Àger
Enllaç ruta 2-5
Fontdepou
Corçàd Mont-Rebei
J
Font de la Pardina
Mare de Déu de la Pertusa
Barranc de la Pardina
D 2
1
3
Montsec d’Ares
Carretera a Canelles
Corçà(inici)
900
800
700
600
500 m
0 Km 1 2 3 4 5 6 7 8 8,3
12
4
56
Perfi l de ruta
3
( )a
Impressionant recorregut, de gran valor geològic i ecològic, pel congost del Noguera Ribagorçana que talla la roca separant Aragói Catalunya. Caminarem entre una impactant geologia d’enormes penya-segats. Tota la ruta és un seguit d’estrats geològics assentats des de principis de l’era Secundària o Mesozòic (fa 200 m.a.) fi ns el Quaternari.A peu des de Corçà o en cotxe fi ns l’ermita de la Pertusa i la resta a peu.
1 Rut
a
Pont penjant(fi nal)
Cova Colomera
Congost de Mont-Rebei
W
D
D e
5
5
La Noguera Ribagorçana
Embassament de Canelles
J
4
6
65Vista de l’embassament
( )a21
GR-1
Refugi de Mas Carlets Font del Rajolí
Mas Carlets. Refugi Font del Rajolí
J
Font de la Pardina
Mare de Déu de la Pertusa
Barranc de la Pardina
D 2
1
3
Montsec d’Ares
Carretera a Canelles
Corçà(inici)
900
800
700
600
500 m
0 Km 1 2 3 4 5 6 7 8 8,3
12
4
56
Perfi l de ruta
3
( )a
Impressionant recorregut, de gran valor geològic i ecològic, pel congost del Noguera Ribagorçana que talla la roca separant Aragói Catalunya. Caminarem entre una impactant geologia d’enormes penya-segats. Tota la ruta és un seguit d’estrats geològics assentats des de principis de l’era Secundària o Mesozòic (fa 200 m.a.) fi ns el Quaternari.A peu des de Corçà o en cotxe fi ns l’ermita de la Pertusa i la resta a peu.
1 Rut
a
Pont penjant(fi nal)
Cova Colomera
Congost de Mont-Rebei
W
D
D e
5
5
La Noguera Ribagorçana
Embassament de Canelles
J
4
6
65Vista de l’embassament
( )a21
GR-1
Corçàd Mont-Rebei
Perfi l de ruta
1
6
e
2
3
4
5
J
D
Castell de St. Llorenç(fi nal)
Via Romana
Corçà(inici) D
Barranc de la Pardina
Enllaç Ruta 5Pista Àger- Coll d’Ares
4 521 Via romana 3 Vista panoràmica Vista panoràmica
Km0 1 2 3 4
1100
1050
1000
950
900
850
800
750
700 m1
2
3 54
Altura màxima
Corçàd Castell de Sant Llorenç
2 Rut
a
La ruta comença amb un primer tram d’ascens entre vegetació mediterrània i les vistes del poble de Corçà. Al barranc de la Pardina podrem apreciar la fl ora pròpia de les zones d’obaga. Acabarem al castell de St. Llorenç, ruïnes del recinte fortifi cat del segle XI, i les restes de l’antic poblat; aquí gaudirem d’una panoràmica esplèndida del Congost de Seguer (Siegué) i de tota la vall.A peu, els atrevits també a cavall.
Perfi l de ruta
1
6
e
2
3
4
5
J
D
Castell de St. Llorenç(fi nal)
Via Romana
Corçà(inici) D
Barranc de la Pardina
Enllaç Ruta 5Pista Àger- Coll d’Ares
4 521 Via romana 3 Vista panoràmica Vista panoràmica
Km0 1 2 3 4
1100
1050
1000
950
900
850
800
750
700 m1
2
3 54
Altura màxima
Corçàd Castell de Sant Llorenç
2 Rut
a
La ruta comença amb un primer tram d’ascens entre vegetació mediterrània i les vistes del poble de Corçà. Al barranc de la Pardina podrem apreciar la fl ora pròpia de les zones d’obaga. Acabarem al castell de St. Llorenç, ruïnes del recinte fortifi cat del segle XI, i les restes de l’antic poblat; aquí gaudirem d’una panoràmica esplèndida del Congost de Seguer (Siegué) i de tota la vall.A peu, els atrevits també a cavall.
3
1
2
J
J
Embassament de Canelles
Corçà(inici)
0 Km
750
700
650
600
550
500 m
1
2
3
Perfi l de ruta
1 2 3 4 5 5,3
Corçàd Conclues
3 Rut
a
Camí de desnivell mitjà fi ns l’últim tram de fort ascens a la torre, que ens premiarà amb una panoràmica fascinant del congost de Fet. La torre de les Conclues del segle XIII pertany al terme de St. Llorenç i sorgí com a enclavament estratègic per controlar la ribera del riu Noguera Ribagorçana a l’estret de Fet. La torre també es anomenada per els llogarrencs torre de Les Tinyoses, ja que fou el lloc on s’aïllava el ramat afectat per la tinya.A peu.
Torre de les Conclues
(fi nal)Congost de Fet
Carretera a Canelles
e
6
D
Ginebró singular
D
1 Corçà ( )a
( )a
Embassament de Canelles
3 Congost de Fet Torre de Les Conclues3
3
1
2
J
J
Embassament de Canelles
Corçà(inici)
0 Km .
750
700
650
600
550
500
m.
1
2
3
Perfi l de ruta
1 2 3 4 5 5,3
Corçàd Les Conclues
3 Rut
a
Camí de desnivell mitjà fi ns l’últim tram de fort ascens a la torre, que ens premiarà amb una panoràmica fascinant del congost de Fet. La torre de Les Conclues del segle XIII pertany al terme de St. Llorenç i sorgí com a enclavament estratègic per controlar la ribera del riu Noguera Ribagorçana a l’estret de Fet. La torre també es anomenada per els llogarrencs torre de Les Tinyoses, ja que fou el lloc on s’aïllava el ramat afectat per la tinya.A peu.
Torre de Les Conclues
(fi nal)Congost de Fet
Carretera a Canelles
e
6
D
Ginebró singular
D
1 Corçà ( )a
( )a
Embassament de Canelles
3 Congost de Fet Torre de les Conclues3
Corçà
(fi nal)4
1
A Tremp
3
St. Pere Màrtir
St. Elena
2
Àger(inici)
Afl orament d’arenisques
4
Perfi l de ruta
1 2
34
900
800
750
700
650
600 m.
Km . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 8,5
( )b
Cementiri
D
A BalaguerC-12
Agulló
Camí del Montsec
Àgerd Corçà
1 2 3
Antic camí rural, agradable i amb boniques vistes, que uneix ambdós pobles i discorre entre bosc mediterrani i cultius. Prop de l’ermita de St. Pere Màrtir es troba un afl orament d’arenisques sedimentades de corrents fl uvials del Eocé inferior, fa 60 milions d’anys.A peu, cavall o btt.
4 RU
TA
( )a
( )a
( )b
Corçà(fi nal)
4
1
A Tremp
3
St. Pere Màrtir
Sta. Elena
2
Àger(inici)
Afl orament d’arenisques
4
Perfi l de ruta
1 2
34
900
800
750
700
650
600 m.
Km . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 8,5
( )b
Cementiri
D
A BalaguerC-12
Agulló
Camí del Montsec
Àgerd Corçà
1 2 3
Antic camí rural, agradable i amb boniques vistes, que uneix ambdós pobles i discorre entre bosc mediterrani i cultius. Prop de l’ermita de St. Pere Màrtir es troba un afl orament d’arenisques sedimentades de corrents fl uvials del Eocé inferior, fa 60 milions d’anys.A peu, cavall o btt.
4 RU
TA
( )a
( )a
( )b
Perfi l de ruta
Km 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
1600
1400
1200
1100
1000
900
800
700
600
500 m
Àger(inici)
A Tremp
A BalaguerC-12
Sant Alís(fi nal) 1.676m
Teix de Tarrits
Enllaç Ruta 6
e
D6
Montsec d’Ares
Centre d’Observacióde l’Univers
Capella del Calvari
Cementiri
( )a
Sant Alís
32
1
Coll d’Ares
3
2
Àgerd Sant Alís
5 RU
TA
Enllaç Ruta 2
Centre d’Observacióde l’Univers
Agulló
Clot d’OlzíLa Vall d’Àger Montsec( )b( )a
( )b
1
Coll d’Ares. Zona d’enlairament
Sant Alís2 3
Llarg recorregut que arriba fi ns el punt més alt del Montsec a 1676 m. Vistes espectaculars a ambdós vessants de la serra. Al Turó de Castellet veurem el front d’encavalcament damunt la vall: materials del Triàsic superior de fa 200 milions d’anys, encavalcats sobre els de l’Eocé fa 60 milions d’anys. A peu, a cavall, en btt i en cotxe fi ns a Coll d’Ares, on està situada la zona d’enlairament de vol lliure. Aconsellable a peu del Coll d’Ares a St. Alís.
Montsec de Badia
Perfi l de ruta
Km 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
1600
1400
1200
1100
1000
900
800
700
600
500 m
Àger(inici)
A Tremp
A BalaguerC-12
Sant Alís(fi nal) 1.676m
Teix de Tarrits
Enllaç Ruta 6
e
D6
Montsec d’Ares
Centre d’Observacióde l’Univers
Capella del Calvari
Cementiri
( )a
Sant Alís
32
1
Coll d’Ares
3
2
Àgerd Sant Alís
5 RU
TA
Enllaç Ruta 2
Centre d’Observacióde l’Univers
Agulló
Clot d’OlzíLa Vall d’Àger Montsec( )b( )a
( )b
1
Coll d’Ares. Zona d’enlairament
Sant Alís2 3
Llarg recorregut que arriba fi ns el punt més alt del Montsec a 1676 m. Vistes espectaculars a ambdós vessants de la serra. Al Turó de Castellet veurem el front d’encavalcament damunt la vall: materials del Triàsic superior de fa 200 milions d’anys, encavalcats sobre els de l’Eocé fa 60 milions d’anys. A peu, a cavall, en btt i en cotxe fi ns a Coll d’Ares, on està situada la zona d’enlairament de vol lliure. Aconsellable a peu del Coll d’Ares a St. Alís.
Montsec de Badia
e
6
D2
3
1.322 mAltura màxima
5
Perfi l de ruta
Km 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
1400
1200
1100
1000
900
800
700
600 m
Petrolers -Àger1
2
3 4
5
6
4
Camí dels Petrolers
1-6Àger
(inici i fi nal)
Font de Gomà
J
Font de Pedra
EnllaçRuta 5
e
J
Cementiri
Àgerd Pedrad Colobord Àger
6 RU
TA
Recorregut de llarga durada per la primera graonada del Montsec. Gaudirem d’una magnífi ca panoràmica de la vall i un espectacular paisatge de bosc mediterrani d’alzines i pinars passant per l’ermita de Pedra dels segles XI i XVI i el santuari-refugi de Colobor del segle XVI.A peu. També en cotxe, cavall i btt fi ns a Pedra o a cavall i btt per la variant Àger-Pedra-camídels Petrolers-Àger.
2Font de Gomà Mare de Déu de Pedra
Font de Gabrieló
3 5 Camí dels Petrolers
Mare de Déude Colobor6
e
6
D2
3
1.322 mAltura màxima
5
Perfi l de ruta
Km 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
1400
1200
1100
1000
900
800
700
600 m
Petrolers -Àger1
2
3 4
5
6
4
Camí dels Petrolers
1-6Àger
(inici i fi nal)
Font de Gomà
J
Font de Pedra
EnllaçRuta 5
e
J
Cementiri
Àgerd Pedrad Colobord Àger
6 RU
TA
Recorregut de llarga durada per la primera graonada del Montsec. Gaudirem d’una magnífi ca panoràmica de la vall i un espectacular paisatge de bosc mediterrani d’alzines i pinars passant per l’ermita de Pedra dels segles XI i XVI i el santuari-refugi de Colobor del segle XVI.A peu. També en cotxe, cavall i btt fi ns a Pedra o a cavall i btt per la variant Àger-Pedra-camí dels Petrolers-Àger.
2Font de Gomà Mare de Déu de Pedra
Font de Gabrieló
3 5 Camí dels Petrolers
Mare de Déude Colobor6
Barrancde Contorna
J3
JAgulló
(inici)
1
23
41000
950
900
850
800
750
700
650 m
Km . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 8,5
Perfi l de ruta
( )c
( )a
e D
Millà
Sant Pere de Millá
Coll de Morell1.008 m
Pla de les Bruixes
(fi nal)
D
1
4
2
Agullód Pla de les Bruixes
Recorregut entre boscos i cultius. Al barranc de Contorna, hi veurem els sediments grisos de les xarxes fl uvials de l’Eocè inferior, fa 50 milions d’anys. Pasarem davant del santurari de St. Llobí del segle XIII, fi nalitzant el recorregut en un extens pla de timó
i alzines que deu el seu nom a la celebració d’aquelarres a l’antiguitat.Bones vistes en tot el recorregut.A peu, a caball i en btt. També en cotxe des d’Agulló fi ns St. Llobí i la resta a peu.
Agulló Barranc de Contorna
Millà
7 RU
TA
21 Sant Pere de Millà
Puig de Millà1.025 m
( )a Sant Llobí3 Pla de les Bruixes
4( )c
Barrancde Contorna
J3
JAgulló
(inici)
1
23
41000
950
900
850
800
750
700
650 m
Km . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 8,5
Perfi l de ruta
( )c
( )a
e D
Millà
Sant Pere de Millá
Coll de Morell1.008 m
Pla de les Bruixes
(fi nal)
D
1
4
2
Agullód Pla de les Bruixes
Recorregut entre boscos i cultius. Al barranc de Contorna, hi veurem els sediments grisos de les xarxes fl uvials de l’Eocè inferior, fa 50 milions d’anys. Pasarem davant del santurari de St. Llobí del segle XIII, fi nalitzant el recorregut en un extens pla de timó
i alzines que deu el seu nom a la celebració d’aquelarres a l’antiguitat.Bones vistes en tot el recorregut.A peu, a caball i en btt. També en cotxe des d’Agulló fi ns St. Llobí i la resta a peu.
Agulló Barranc de Contorna
Millà
7 RU
TA
21 Sant Pere de Millà
Puig de Millà1.025 m
( )a Sant Llobí3 Pla de les Bruixes
4( )c
0 1 2 3 4 5 6 7 7,5
1
La Règola
A Tremp
Sant Jaumede Cas (fi nal)
D
e
e
Riu Fred de Pui
23
1000
900
800
700
600 m
Km
1
Perfi l de ruta
Pont d’enRosell
Via romana 21 Sant Jaume de Cas i interior ermita3Port d’Àger Torre de Cas3
Pont d’en Roselld Via romanad Torres de Cas
8 RU
TA
Camí entre cultius i boscos de roure i alzina de la serra del Montclús, sobre les restes de via romana que duia fi ns Lleida en l’antiguitat. Finalitzarem a l’església i torres romàniques de Cas dels segles XI-XII.A peu i a cavall. També en cotxe o en btt des del Port d’Àger fi ns a Cas.
Àger
A Balaguer
JD
Mare de Déu de Lurdes
Port d’Àger
2
A Balaguer
Pontd’enRosell(inici)
1
0 1 2 3 4 5 6 7 7,5
1
La Règola
A Tremp
Sant Jaumede Cas (fi nal)
D
e
e
Riu Fred de Pui
23
1000
900
800
700
600 m
Km .
1
Perfi l de ruta
Pont d’enRosell
Via romana 21 Sant Jaume de Cas i interior ermita3Port d’Àger Torre de Cas3
Pont d’en Roselld Via romanad Torres de Cas
8 RU
TA
Camí entre cultius i boscos de roure i alzina de la serra del Montclús, sobre les restes de via romana que duia fi ns Lleida en l’antiguitat. Finalitzarem a l’església i torres romàniques de Cas dels segles XI-XII.A peu i a cavall. També en cotxe o en btt des del Port d’Àger fi ns a Cas.
Àger
A Balaguer
JD
Mare de Déu de Lurdes
Port d’Àger
2
A Balaguer
Pontd’enRosell(inici)
1
D
Font de Solsdevila
Riu Fred de Pui
Portal de Solsdevila (inici)
≥Carrer
St. Vicenç
≥
Col.legiata de St. Pere
< Carrer La Font
Plaça Major
AvingudaJoan Oró
C-12
A Tremp
≥
1
2
3
1
2
3 4
700
650
600
550
500 m
Km 0 1 2 2,3
Perfi l de rutaPortal de Solsdevilad Pont d’en Rosell
9 RU
TA
Recorregut suau i agradable de curta durada. Comença i acaba creuant els boscos de ribera del riu Fred. Transcorre entre rouredes de l’obaga de la Serra del Monclús i la cara sud del poble d’Àger, amb vistes panoràmiques de la vila. Creuant el primer tram del riu es troben les restes d’un molí de farina d’època medieval.A peu, a cavall i en btt.
A Balaguer
J
C-12
Pont d’en Rosell
(fi nal)
Carrer St. Sant Martí
≥
4
Pont d’en Rosell
Riu Fred de Pui
21 43Portal de Solsdevila
Molí de farina( )a
D
Font de Solsdevila
Riu Fred de Pui
Portal de Solsdevila (inici)
≥Carrer
St. Vicenç
≥
Col.legiata de St. Pere
< Carrer La Font
Plaça Major
AvingudaJoan Oró
C-12
A Tremp
≥
1
2
3
1
2
3 4
700
650
600
550
500 m
Km . 0 1 2 2,3
Perfi l de rutaPortal de Solsdevilad Pont d’en Rosell
9 RU
TA
Recorregut suau i agradable de curta durada. Comença i acaba creuant els boscos de ribera del riu Fred. Transcorre entre rouredes de l’obaga de la Serra del Monclús i la cara sud del poble d’Àger, amb vistes panoràmiques de la vila. Creuant el primer tram del riu es troben les restes d’un molí de farina d’època medieval.A peu, a cavall i en btt.
A Balaguer
J
C-12
Pont d’en Rosell
(fi nal)
Carrer St. Martí
≥
4
Pont d’en Rosell
Riu Fred de Pui
21 4Vista sud de la vila
3Portal de Solsdevila
Molí de farina( )a
Senzill i tranquil passeig que uneix ambdós pobles seguint el curs del riu Fred cap a llevant. Caminarem per bonics boscos de ribera i rouredes. La ruta fi nalitza davant d’un punt geològic singular: l’afl orament de paleodunes formades per les corrents mareals de principis de l’era Terciària o Cenozoic (fa 60 m.a.).A peu, a cavall o en btt.
1 2
3
700
650
600
550
500 m
Km0 1 2 3 4 4,5
Perfi l de ruta
10 RU
TA
Portal de Solsdevila (inici)
1
6
Riu Fred de Pui
Riu Fred de Pui1 Portal de Solsdevila
2
( )a ( )b
( )a
( )b
3 La RègolaPaleodunes
La Règola(fi nal)
3
Àger (Portal de Solsdevila)d La Règola
Senzill i tranquil passeig que uneix ambdós pobles seguint el curs del riu Fred cap a llevant. Caminarem per bonics boscos de ribera i rouredes. La ruta fi nalitza davant d’un punt geològic singular: l’afl orament de paleodunes formades per les corrents mareals de principis de l’era Terciària o Cenozoic (fa 60 m.a.).A peu, a cavall o en btt.
1 2
3
700
650
600
550
500 m
Km . 0 1 2 3 4 4,5
Perfi l de ruta
10 RU
TA
Portal de Solsdevila (inici)
1
6
Riu Fred de Pui
Riu Fred de Pui1 Portal de Solsdevila
2
( )a ( )b
( )a
( )b
3 La RègolaPaleodunes
La Règola(fi nal)
3
Àger (Portal de Solsdevila)d La Règola
reduint la capacitat de les arrels per aprofitar l’ai-gua. Està dominada per alzines carrasques acom-panyades per garriga, boix, ginebró noguerola, gessamí groc i matolls escleròfils com ara el timó, romaní i l’espígol.
Narcís silvestre
Herba de Santa Teresa
Mareselva
Orella d’Os
Prímula
Pèsol bord
Alzina de Clarà
Orquídees
Fauna i flora del Montsec
Per la seva situació geogràfica, l’àrea del Massís del Montsec, representa el límit meridional en quant a la presència de moltes espècies. El seu clima predo-minant es pot definir com a continental-mediterrani a les valls, amb hiverns freds i estius calorosos. Als cims trobem un clima subalpí d’hiverns llargs i rigo-rosos i estius suaus. La seva biodiversitat es corres-pon a la gran varietat d’hàbitats que representa tant el seu clima com el seu relleu abrupte de barrancs, cingleres i planes agrícoles, dins d’un àrea relativa-ment reduïda.
Vegetació La vegetació, al vessant nord, ombrívol i humit, es del tipus eurosiberià. Al temps que al vessant sud, molt sec, es dona la vegetació de tipus mediterrani.
A les obagues, la vegetació eurosiberiana està do-minada per comunitats de roure, pi roig, pi pinassa, i petits nuclis de fagedes, aquestes com relictes de èpoques passades on el clima era més humit.
S’acompanyen d’arbusts i mates com la boixerola, el ginebró, el cirerer de guineu, el marxívol, la fetgera, la viola, el saüc, etc.
Al vessant sud, la vegetació mediterrània es de tipus xeròfit, es a dir, adaptada a l’ ambient sec i a la cars-tificació del sòl que incrementa la sequedat d’aquest,
Picot verd
Pit-roig
Gripau comú
Gamarús
Colobra de ferradura
Aranya tigre
Milà negre
Fauna
La fauna del Montsec i les serres marginals, es el resultat de la heterogeneïtat del medi físic i ve-getal, amb àmbits forestals, rupícoles, aquàtics i agrícoles.
Als ambients forestals, agrícoles i de transició hi trobem entre d’altres: la fagina, la marta, l’eriçó, el teixó, la guineu, el gat fer, la geneta, el senglar i l’esquirol, pel que fa als mamífers. De la gran varietat d’aus destaquem: la perdiu, el picot verd, l’esparver, el voltor comú, el trencalòs, l’aufrany, el gamarús i la gralla de bec groc.
A més la Vall d’Àger compta amb un amplia pre-sència de fringíl·lids i passeriformes: pit roig, ver-dums, i cornelles dins d’una gran varietat de petits ocells.
Dues espècies d’escurçó, la colobra de ferradura i els llangardaixos verd i ocel.lat sòn els represen-tants més importants del grup dels rèptils.
La llúdriga, el tritó pririnenc, diverses espècies de granotes i gripaus; peixos com el barb comú, la truita comuna i el lluci, omplen els ambients aquàtics.
Finalment, als hàbitats rupícoles, ratpenats i una gran diversitat d’insectes i aràcnids, algun d’ells endèmics, completen la fauna de la Vall d’Àger i el Montsec.
top related