plastica
Post on 26-Mar-2016
214 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
ÍNDEX
Tipus de relacions que les formes poden establir amb l’espai
Tècniques bàsiques
Figura humana. Acció i expressió
L’escultura urbana
Visita al Museu d’Art Contemporani (MACBA)
Exposició comentada entorn John Baldessari
Etimològicament és una paraula llatina (espatium)
que vol dir camp per corre. És bo preguntar als
infants què és l‟espai per a ells per tal de tenir
present les seves idees prèvies.
En l‟escola hem de situar als nens en el temps i l‟espai
durant tot el transcurs del dia, orientar-los: moment
del dia en que ens trobem. Podem enviar als infants a
fer feines per tots l‟escola, d‟aquesta manera
coneixeran més l‟escola i obtindran més autonomia i
seguretat. També és important fer mapes orgànics
durant una excursió, per tal d‟ubicar als alumnes i fer
una representació de l‟espai.
L‟espai i la seva distribució comuniquen per sí mateixos molts
aspectes de la vida d‟aquell indret concret. La quantitat d‟espai
imposa, l‟espai entre dues persones ens diu la relació que hi ha entre
elles, ... hi ha espais que condicionen, fan canviar el rol de les
persones quan s‟hi submergeixen: una església, una biblioteca, una
discoteca...l‟espai, en aquests casos, et condiciona tant en el
comportament, com en la vestimenta o els objectes que hi portes.
Les persones tendim a “marcar” el nostre espai (lloc en el sofà, en la
taula de la cuina...), necessitem una estabilitat en els propis espais.
Amb els pas del temps i nous descobriments les idees d‟espai canvien:
descobriment d‟Amèrica, arribada a la lluna...
L‟espai te molta relació amb les obres d‟art: un lloc gran o petit, a
l‟aire lliure o cobert... et donarà una sensació diferenciada de la
mateixa obra, ja que fem interpretacions de l‟espai.
Totes les formes poden establir diferents relacions amb l‟espai:
El relleu: la forma no exempta treballada en un suport bidimensional.
Els relleus poden ser de diferents tipus segons la relació que guarda amb el
gruix real dels objectes representats:
Alt relleu: les figures representades sobresurten més de la meitat del seu
gruix real; típic en el renaixement.
Mig relleu: els elements representats sobresurten la meitat del seu gruix real.
Baix relleu: els elements sobresurten menys de la meitat del seu gruix real o
no sobresurten del pla de sustentació. Art mesopotàmic.
El relleu excavat i refós: la línea dels elements representats, figures o
escriptura, és excavada, no sobresurt del pla o només és una silueta resseguida
i enfonsada. Podem, per exemple enfonsar una petxina.
ESCULTURA LINEALEls materials que
s‟acostumen a
utilitzar són vímec
(important mullar-lo
per tal de que sigui
més flexible i no es
trenqui), fustes,
filferro (oferir-ho als
infants amb els
extrems units en
forma rodona per
evitar lesions)...Naum Gabo
ESCULTURA PLANA
Treballar amb plans
en el espai de forma
tridimensional.
Amb els infants
podem treballar
amb materials com
cartolines o cartró.
Pep Canyelles
ESCULTURA AMB VOLUM COMPACTE
Tot omplert de
material. La
sensació del pel,
igual que la textura
i la temperatura,
són fets que
comuniquen i
acompanyen
l‟escultura.
Erns marx
ESCULTURA AMB ESPAI INTERIOR
L‟interior està buit
i normalment
l‟escultura et
permet veure-ho.
A infantil podem
fer cabanes amb
caixes, teles...
Lorenzo Quinn
ESCULTURA AMB ESPAI FORADAT
L‟escultura està
travessada,
podem veure
l‟altre costat.
El profeta, Pau
Altres aspectes que defineixen lesescultures:
Escultures dinàmiques i canviants
Escultures cinètiques: aquelles en les que hi ha moviment ja sigui generat per
la pròpia escultura, per forces naturals o per la percepció d‟un moviment
figurat amb el canvi de posició de l‟espectador.
Escultures efímeres: escultura de curta durada feta amb sorra, gel, aliments,
natura... es poden conservar amb una fotografia.
Escultures lumíniques, sonores, olfactives... es basen en les sensacions
Les instal·lacions artístiques: una instal·lació és un gènere d‟art contemporani
on allò exposat no és un objecte sinó un conjunt d‟objectes. Aquest conjunt
forma una única obra per on l‟espectador pot transitar i sovint, pot tocar o
interaccionar amb alguns objectes.
Pot incloure qualsevol mitjà des de materials naturals fina als més nous
mitjans de comunicació, tals com vídeos, computadores, Internet...
Les formes que podem estudiar a l‟escola són:
Les formes naturals: aquelles que no han estat
manipulades per l‟home, que formen part de l‟entorn
natural, i hem d‟ajudar a descobrir als infants la bellesa de
la natura, contemplar-la tot treballant la observació i la
percepció.
Plantes, pedres, pinyes, ... fer-ne diferenciacions. La seva
mirada es completa quan l‟adult la valora, li dona un lloc a
l‟aula, per exemple.
Les formes creades per l’home: aquelles en les que hi
ha intervingut l‟home, en més o menys mesura. Escultures.
Dins de les formes creades per l‟home les podem dividir en:
Hi ha hagut una petita intervenció: agafes la natura i la incorpores en els treballs:
sorra, pedres, fulles...
Formes accidentals: formes creades sense intenció comunicativa, producte de la
casualitat, l‟atzar. Fotografies de petjades a la platja, graffitis...
Formes mimètiques: fetes amb la intenció d‟imitar l‟entorn visual, copia r la realitat.
Escultures de cera...
Formes sígniques: formes esquematitzades, síntesi de la forma a lo més simple, que
tenen sovint un alt contingut simbòlic.
Formes amb caràcter emocional: s‟organitza la forma amb la intenció d‟expressar
sentiments. Formes amb rostres imitatives alterades per tal d‟expressar sentiments...
Formes imaginades: formes imaginades del món figuratiu o no figuratiu; oníriques,
fantàstiques. Amb els infants podem crear un animal nou, inventat, i que sigui la mascota
de la classe, i així imaginar el seu entorn natural, què menja, quan dorm, com es
reprodueix...
Formes geometritzades: cubs, esferes piràmides...
Formes objectuals: creades amb objectes d‟ús comú: cadires, plats, taules, pilotes... els
objectes en sí tenen una força que l‟artista pot utilitzar. És metafòric, has de tenir un
coneixement del context per interpretar-ho.
MODELAT:
Tècnica en que utilitzes un material dúctil que s‟enganxa i li pots donar forma amb una eina.
LA
TA
LL
A:
Amb pedra,
marbre,
gusta, blocs de
guix, sabó...
sobre material
dur i amb
escarpa i
martell.
LA
TALLA:
LA FOSA(O BUIDATGE):
Fer un motllo i omplir-lo
d‟un material (un metall,
cera...) segons el material es
pot requerir un taller
especialitzat.
A infantil podem utilitzar
com a motlle un fang amb
una pedra dins per tal de
que tingui una forma, fer el
forat d‟entrada i omplir-ho
de guix.
Tema: La figura humana
Material: Plastelina
Tècnica: Modelatge
Objectius:
- Treballar la figura humana
- les dimencions
- coneixer tècniques per treballar aquest material
L‟espai en que es troba és en un concert, dirigint
una orquestra. Les robes són antigues, per tant
es situaria en l‟edat medieval.
La música que s‟escoltaria és clàssica, de Mozart.
El títol de l‟obra és: Concert medieval
PROPOSTA PER EI
Amb els objectius de :
- Representar les parts de la figura humana
- Respectar el treball dels altres companys
- Utilitzar els estris adequats per a la plastilina
Podríem aprofitar, en el moment en que s‟estigui treballant a l‟aula el
cos humà,perquè els nens facin una escultura amb plastilina.
Un cop feta l‟escultura els podríem demanar que s‟inventessin la vida
del seu personatge, i que li busquessin un amic d„entra la resta
d‟obres.
També podríem relacionar el caràcter del nostre personatge amb una
cançó.
PROPOSTA PER NENS D‟EI
Amb els objectius de:
- treballar la motricitat fina
- incorporar diferents elements al fang (plomes, pals,
pintura…)
- respectar el treball dels companys
Podríem introduir alhora que es treballen a l‟aula la natura, el
fang per tal de treballar la creativitat, tot creant nous animals
imaginaris o barrejant-ne alguns que ja existeixin.
NOM DE L’OBRA: “Las pajaritas” (Ocells de paper)
AUTOR: Ramón Acín, rèplica de Julio Luján, instal·lació de Pedro Barragán
TIPUS DE FORMA: Escultura urbana
MATERIAL / TÈCNICA: 4 peces de ferro pintada sobre base d‟obra
UBICACIÓ: C/ Aragó entre Av. Meridiana i Navas de Tolosa, Barri Clot -
Camp de l‟Arpa. Districte de Sant Martí, Barcelona
ÈPOCA: Segle XX, original 1923, reproducció 1991
ÚS ORIGINAL: Commemoratiu
ÚS ACTUAL: El mateix
DIMENSIONS: 3.13 x 1.67 (total) 1.29 x 1.29 x 0.46 (cada figura) 1.16 x 1.40
x 0.67 (cada peanya) 0.58 x 4.28 x 1.67 (base)
L‟obra consta de vuit planxes de ferro modelades i col·locades en forma de dos
ocells de paper sobre dos blocs de formigó. Van identificades amb una planxa
metàl·lica on es diu el nom de l‟obra, l‟autor i un text de la declaració dels drets
humans. Aquests estan col·locats un en front de l‟altre com si es miressin.
En realitat aquests no són els ocells de paper originals de Ramon Acín, sinó que
en són dues reproduccions. Els originals estan a Osca, al parc de Miguel Servet.
Aquests es van col·locar en aquest espai en un moment en que Barcelona es
preparava per l‟arribada de les olimpíades i pretenia omplir de cultura els seus
carrers. L‟associació de veïns del Clot volien posar a la nova avinguda una
espècie de colom de la pau, i en saber de la obra i del seu artista van proposar
fer dues reproduccions i col·locar-les a l‟entrada de la nova avinguda.
Els ocells de paper originaris es van concebre com a una representació del joc
infantil en un parc que llavors encara estava en construcció. Però la seva
intencionalitat va molt més enllà d‟aquesta idea, l‟ocell de paper respon a tot
un corrent artístic de l‟època on apareixen grans referents a la
“Pájara Pinta”.
BIOGRAFIA DE L‟ARTISTA
Ramón Acín va néixer el dia 30 d‟Agost de l‟any 1888 a Osca. Tenia tres germans que es deien Santos, Enriqueta i Ascension, i ell
que era el més petit. L‟Ascension gairebé no la va poder conèixer, ja que va morir quan ell amb prou feines havia fet un anyet. El
seu pare es deia Santos i era ingenier agrònom i la seva mare es deia Maria i era mestra.
Al Ramon Acín, ja de ben petit li agradava molt dibuixar, per això, els seus pares, quan tenia deu anys, el van apuntar a classes de
dibuix amb el pintor Felix Lafuente. Però a més d‟això, també li agradava molt aprendre pel seu compte, era, el que se‟n diu,
autodidacta.
Quan va ser gran va voler estudiar a la universitat “ciències químiques”, però es va adonar que no era al que ell es volia dedicar i
va tornar-se‟n cap a casa. Així que va tornar a aprendre a dibuixar, aquest cop es va apuntar a classes amb un pintor que es deia
Anselm Gascon de Gotor, Fins que un dia un diari d‟allà d‟Osca li va demanar que fes una vinyeta de còmic per publicar-la.
Com hi havia persones a qui els va agradar molt els dibuixos que feia, d‟altres diaris també li van demanar que fes vinyetes per
ells. Però de vegades es trobava que hi havia persones a qui no agradava allò que ell dibuixava, i això li va provocar alguns
problemes.
Quan en Ramon Acín tenia trenta anys es va fer professor de dibuix a
la universitat a les “Escuelas normales de maestros y maestras”. I cinc
anys més tard es va casar amb la Conchita Monràs, una noia de
Barcelona amb qui va tenir dues filles: la Katia i la Sol Acín. Al cap de
cinc anys més va ser quan va fer l‟obra que estem estudiant: “Els
ocells de paper”.
Aquesta obra i moltes d‟altres les va poder mostrar en moltes
exposicions que va fer, a entre d‟altres llocs, la Sala Dalmau de
Barcelona l‟any 1929. Tant era com li agradava l‟art, que un dia que li
va tocar la loteria, amb els diners que va guanyar, va ajudar a un bon
amic seu, el director de cinema Lluís Buñuel, a fer una pel·lícula.Però vet aquí que al cap d‟uns anys, aquí a Espanya,
van haver molts problemes polítics, fins i tot una
guerra, la guerra cívil, que va durar de l‟any 1936 fins
al 1939. I el Ramón, que tenia idees i opinions molt
diferents a un dels bàndols que lluitava a la guerra, va
tenir la mala sort que el van enxampar i el van matar
el dia 6 d‟agost de l‟any 1936 afusellat al cementiri
d‟Osca. La seva dona, al cap de pocs dies, va patir la
mateixa mala sort. Però les seves filles, tot i haver
perdut als seus pares de ben jovenetes, fins al dia
d‟avui, han lluitat molt per tal que tota la obra que el
seu pare va fer no caigués en l‟oblit.
Podem fer servir un mapa d‟Espanya per ubicar
aquesta ciutat com el que s‟adjunta al final d‟aquest
apartat.
DESCRIPCIÓ DE L‟ENTORN
El Clot és un barri actual i tradicional del districte de Sant Martí (Barcelona) nucli del qual
és un dels més antics del districte. Des del 2006 està delimitat entre els carrers Dos de
Maig i Aragó, Meridiana, Navas de Tolosa, Mallorca, d‟Esproceda i la Gran Vida de les
Corts Catalanes. En aquest barri es localitza la Seu del Consell Municipal del Districte, en
el mateix edifici que va ser seu de l‟Ajuntament de l‟antic municipi de Sant Martí de
Provençals. Com a barri tradicional, englobava l‟àrea coneguda com Camp de l‟Arpa.
El barri disposa de 4 centres d‟educació preescolar, 4 d‟educació primària, 4 de secundària i
2 escoles per adults. Disposa, també, de dues sales de teatre, una propietat de l‟Escola
Tècnica Professional del Clot i l‟altre del Centre Cultural La Farinera del Clot. Així mateix,
també alberga un mercat municipal, al voltant del qual s‟organitza una fira artesanal (Fira
d‟artesans del Clot). Disposa de dues esglèsies catòliques i una mesquita. Compten amb el
servei d‟un Centre d‟Atenció Primària, i un parc (destacable a nivell de districte). Referent
al tema de transports, trobem l‟estació intermodal d‟El Clot - Aragó/Clot que dóna servei a
la red de metro i Rodalies Renfe.
El límit sur-est del barri està delimitat per la Gran Via ja en forma d‟autopista, on hi
trobem varies estacions de la red del tramvia Trambesòs, essent les estacions més pròximes
al barri. La Farinera, Can Jaumandreu i Espronceda. Per finalitzar, també podem trobar
vàries estacions de Bicing.
L‟escultura que estem treballant es troba ubicada al carrer Aragó amb Meridiana, així
doncs les trobem situades molt a la vora de l‟estació de tren i de metro, en una de les noves
rambles que es van fer amb motiu de les Olimpíades a Barcelona.
A l‟escultura hi podem trobar una placa que té com a inscripció el primer article dels drets
civils, doncs volíem una escultura que abogues per la pau quan van decidir posar-ne una en
aquest lloc:
“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i
consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”.
PROPOSTA D‟INTERVENCIÓ EDUCATUVA
A l‟aula s‟està treballant com a projecte els ocells. Aquest tema s’enfoca, per part de
la mestra de la següent manera:
Com a treball previ a la visita de l‟escultura convidarem a un pare que sigui expert en l‟art
de la papiroflèxia i ensenyi als nostres alumnes a fer ocells, vaixells... treballant d‟aquesta
manera la motricitat fina. Un cop cada infant tingui el seu propi ocell de paper el
pintaríem amb aquarel·les de diferents colors i deixaríem que els infants escollissin on
els volen ubicar, donant consells per tal de que no estigui exposat a les condicions
mediambientals, treballant així les arts plàstiques.
A partir d‟aquest treball podríem introduir l‟autor i l‟obra, portant imatges dels dos i
treballant la biografia de l‟autor; ens podem ajudar de l‟aula d‟informàtica per tal que
siguin els infants qui busquin i seleccionin la informació que els sembla més interessant.
Seguidament es situarà en un mapa polític d‟Espanya la ciutat natal de l‟autor i la situació
de l‟obra que nosaltres visitarem en un mapa de Barcelona, i traçarem la ruta que haurem
de fer per anar a visitar-la, ja que es troba al mig del carrer. D‟aquesta manera es treballa
geografia i matemàtiques (orientació espaial).
Abans de la sortida es farà un diàleg de preparació pels infants on explicarem que anirem a visitar l‟obra, la
mesurarem amb cordes, metres... i anotarem els resultats, farem fotografies des de diferents perspectives...
Parlarem del que es pot i el que no es pot fer, respectant sempre l‟obra i els ciutadans, parlant també de
seguretat vial... i així podrem escoltar també les seves propostes, que els interessa veure i fer amb
l‟obra.
Per arribar fins al lloc on es troba l‟estàtua utilitzarem el mapa de la ruta que vàrem traçar. Un cop allà
dividirem els infants en grups de 4 o 5; un grup prendrà les mesures necessàries per tenir anotada la
mida real de l‟escultura, utilitzant els metres i cordes que havíem dit i anotant els resultats. Un altre farà
fotografies des de diferents angles de l’escultura i la resta parlaran sobre les característiques de
l’escultura: què és? Com és? Com està fet? És gran o petit? És igual pels dos costats? Similituds i
diferències amb diferents animals (ocells, gossos, peixos...) , treballant així els ocells i el medi natural.
Aquests grups aniran rotant al llarg de la sortida.
De tornada a l‟escola es pot proposar com a treball posterior, fer una documentació amb tot el procés (fotos,
textos, converses...) i informació recollida, i ho plasmarem en un mural que penjarem a l‟entrada de l‟aula
per tal de poder implicar també a les famílies. Així treballarem la lectoescriptura.
Finalment podem realitzar entre tot el grup una reproducció a mida real de l‟obra (utilitzant les mesures
recollides el dia de l‟excursió) amb material reciclat com caixes i papers de diari, treballant d‟aquesta
manera les matemàtiques i la geometria. Un cop finalitzada decidiran si la volen pintar o no, i on la
volen col·locar (a l‟entrada de l‟escola, la sala d‟usos múltiples...).
COMENTARI GENERAL DE L‟OBRA
En general l‟art contemporani no m‟agrada massa,
però he d‟admetre que, gràcies a les aportacions de la
monitora, he trobat molt interessant aquesta
exposició, ja que m‟ha agradat el rerefons que tenien
les obres de John Baldessari.
Les primeres obres que vàrem veure: la poca part de
pintura que va crear i les obres amb paraules, no van
ser del meu gust, però en el moment en que trenca
amb els conceptualistes trobo molt interessant la
manera en que els va criticar.
PAPER DE LA MONITORA I INFORAMCIÓ
QUE HA TRANSMÈS
El primer que va fer la monitora va ser preguntar-nos quinsestudis estàvem realitzant, des de quina assignaturaveníem i si teníem algun coneixement sobre el contingut del‟exposició o de l‟autor. D‟aquesta manera va poder adaptarel discurs als nostres coneixements i expectatives.
La monitora va aportar informació útil i interessant en totmoment, fent que les obres ens captivessin i entenguéssimla mentalitat de l‟artista i les seves decisions, adaptantl‟explicació al públic al que anava dirigida. Ens va ferparticipar i pensar a nosaltres algunes de les obres, fet queens feia estar atents en tot moment.
Cal a dir que li mancava esperar a tot el grup per iniciarl‟explicació, ja que hi havia passadissos estrets i érem ungrup nombrós, se‟ns feia impossible arribar alhora a lesobres i ella començava quan hi arribava.
ECULL UNA OBRA I JUSTIFICA EL PERQUÈ
Una obra que em va cridar molt l‟atenció va ser la
de les pastanagues, ja que realment l‟art és molt
subjectiu i allò que pot ser molt bell per una
persona pot no ser-ho per un altre. El fet de que
demostrés aquest fet amb quelcom tant simple com
les pastanagues, oferint-ne a diferents persones 4 i
fent que n‟escollissin una, que incorporava a les 4
que oferia a la següent persona, i mostrar
d‟aquesta manera que no tothom trobava bella a la
mateixa pastanaga m‟ha fet pensar molt en el fet
de que jo sempre he dit que no consider-ho art l‟art
actual, perquè són coses que podria fer tothom,
però he vist que no és el que veus en sí, sinó la idea
que hi ha darrera el que l‟autor vol transmetre.
RECOMANARIES L‟EXPOSSISIÓ?
Recomanaria aquesta exposició, de fet ja ho he fet,
sempre i quant es pogués comptar amb l‟explicació
d‟una monitora, sense el paper de la qual jo no hagués
entès ni hagués gaudit d‟aquesta visita.
EL MUSEU
El museu està fet i pensat per donar
importància a les obres; parets
blanques, columnes rectes i
estructura senzilla que et focalitza la
mirada i l‟atenció cap a allò exposat.
Les sales són de diferents mides, fet
que ajuda a introduir-hi unes obres
determinades, ja que l‟espai és una
part molt important de l‟obre, que
també comunica. Els passadissos són
estrets i també s‟aprofiten per
exposar algunes obres, t‟ajuden a fer
la transició d‟unes obres a les altres.
top related