pla director urbanÍstic de l’Àmbit central del … · 1 dtum a.10-734 v@ - 10.12.10 acr pla...
Post on 19-Nov-2018
226 Views
Preview:
TRANSCRIPT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA NORMATIVA Desembre 2010
1
DTUM A.10-734 V@ - 10.12.10 ACR PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA NORMATIVA
ÍNDEX
TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació 004
Article 2. Naturalesa jurídica 004
Article 3. Marc legal 004
Article 4. Finalitats 004
Article 5. Objectius 004
Article 6. Determinacions 006
Article 7. Documentació 006
Article 8. Vinculació normativa de les determinacions 009
Article 9. Interpretació de les determinacions 010
Article 10. Obligatorietat 010
Article 11. Vigència 010
Article 12. Seguiment i actualització 010
Article 13 Modificació 010
Article 14. Circumstàncies justificatives de la revisió 011
Article 15. Adaptació 011
Article 16. Desplegament del Pla Director Urbanístic 011
Article 17. Instruments de cooperació i compensació territorial 011
TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS
Capítol I. Determinacions generals
Article 18. Definició 012
Article 19. Tipologia d’espais oberts 012
Article 20. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU 013
Article 21. Sòls subjectes a riscos 013
Article 22. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic 014
Article 23. Precisió de límits 014
Capítol II. Espais de protecció especial Secció Primera.- Disposicions generals Article 24. Definició 014
Article 25. Tipologia d’espais de protecció especial 014
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial
Article 26. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (SPE-1) 014
Article 27. Sòl no urbanitzable costaner del PDUSC (SPE-2) 015
Article 28. Interès geològic (SPE-3) 015
Article 29. Zones humides de l’inventari de Catalunya (SPE-4) 015
Article 30. Forest d’utilitat pública (SPE-5) 016
Article 31. Domini públic zona marítim terrestre (SPE-6) 016
Article 32. Altres sòls d’interès (SPE-7) 016
Capítol III. Espais de protecció territorial Secció Primera.- Disposicions generals Article 33. Definició 016
Article 34. Tipologia d’espais de protecció territorial 016
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial
Article 35. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (SPT-1) 017
Article 36. Sòl de potencial interès estratègic (SPT-2) 017
Article 37. Sòl protegit pel PDUC-1 (SPT-4) 017
Article 38. Sòl de preservació corredors d’infraestructures (SPT-3) 018
Article 39. Sòl de preservació de corredors d’infraestructures (PT-4) 018
Capítol IV. Espais de protecció preventiva Secció Primera.- Disposicions generals
Article 39. Definició 018
Article 40. Tipologia d’espais de protecció preventiva 018
Article 41. Actuacions d’interès territorial 018
2
Secció Segona.- Sòl de protecció preventiva ordinari (SPPo)
Article 42. Sòl ordinari 017
Article 43 Eixos connectors ambientals 019
Secció Tercera.- Sòl de protecció preventiva restringit (SPPr)
Article 44. Definició 019
Article 45. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic 019
Article 46. Sòl d’interès natural i/o forestal 019
Article 47. Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial 019
Capítol V. Elements transversals
Article 48. Tipologia dels elements transversals 020
Article 49. Habitats d’interès comunitari prioritari (H) 020
Article 50. Sòls de riscos i afectacions (SRA) 020
Article 51. Camins estructurants 022
Article 52. Cursos d’aigua 022
Article 53. Elements d’interès patrimonial i/o arqueològic 023
TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS Capítol I. Disposicions generals
Article 54. Definició 024
Article 55. Tipologia dels assentaments urbans 024
Article 56. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i
continuïtat física de les actuacions 025
Article 57. Determinacions pels elements del patrimoni natural 025
Article 58. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans 025
Article 59. Determinacions per a la implantació d’establiments comercials 026
Capítol II. Assentaments urbans i planejament vigent
Article 60. Sòls urbans i urbanitzables existents o de desenvolupament ordinari 026
Article 61. Àrees residencials estratègiques (AREs) 027
Article 62. Equipaments i dotacions supramunicipals 027
Article 63. Centre recreatiu i turístic (CRT) 027
Article 64. Sistema portuari-ZAL 027
Article 65. Unitats territorials de regulació costanera especial del PDUSC 027
Article 66. Sectors amb directrius específiques del PDUSC-2 027
Capítol III. Assentaments urbans i proposta del PDU pels sectors
urbanitzables dels planejaments municipals Secció Primera.- Determinacions del PDU en relació als sectors urbanitzables dels planejaments municipals Article 67. Sòls urbanitzables amb determinacions especifiques del Pla Director Urbanístic 027
Article 68. Determinacions del PDU en determinats sectors urbanitzables del planejament
municipal 027
Secció Segona.- Determinacions del PDU en relació als projectes estratègics
Article 69. Projectes estratègics 030
Capítol IV. Espais d’eventual transformació
Secció Primera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC).
Article 70. Definició 030
Article 71. Caracterització 031
Article 72. Règim jurídic 031
Article 73. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament
urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o d’ús especialitzat 031
Secció Segona.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)
Article 74. Definició I característiques 031
Article 75. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt
supramunicipal 032
Article 76. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt
local 032
Secció Tercera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)
Article 77. Definició i característiques dels àmbits d’ús especialitzat 033
3
Article 78. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat
supramunicipal 033
Article 79 Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat local 034
Secció Quarta.- Equipaments i dotacions supramunicipals (EQDS)
Article 80. Ordenació dels equipaments i dotacions supramuncipals 034
Capítol V. Directrius bàsiques per a la incorporació dels aspectes ambientals en els Plans d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes que desenvolupin el PDU.
Article 81. Objectius i criteris ambientals 034
Article 82. Directrius ambientals en relació amb els residus 035
Article 83. Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua 035
Article 84. Directrius ambientals en relació amb l’ambient atmosfèric 037
Article 85. Directrius ambientals en relació als riscos associats a les matèries perilloses 037
Article 86. Directrius en relació a altres aspectes ambientals 038
Article 87. Directrius específiques per a plans i projectes d’infraestructures que afectin
espais costaners 038
Article 88. Directrius específiques en relació al Sistema General Portuari 038
Capítol VI. Directrius bàsiques per al desenvolupament urbanístic sostenible dels municipis
Article 89. Criteris ambientals en relació a l’eficiència energètica 038
Article 90. Criteris ambientals en relació al cicle de l’aigua 040
Article 91. Criteris ambientals en relació a la contaminació acústica 041
Article 92. Criteris ambientals en relació a la contaminació lluminosa 041
Article 93. Criteris ambientals en relació a la integració de la biodiversitat en el
tractament dels espais lliures i la vegetació urbana 041
Article 94. Criteris ambientals en relació a la protecció del sòl 042
Article 95. Criteris ambientals en relació als materials i als residus 042
Article 96. Criteris ambientals en relació a la mobilitat sostenible 043
TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRASTRUCTURES Capítol I. Infraestructures de mobilitat
Article 97. Tipologia 044
Article 98. Integració de mesures ambientals i paisatgístiques 044
Article 99. Mesures per a minimitzar l’afectació dels nous sistemes de mobilitat sobre
el patrimoni natural. 044
Article 100. Mesures per a evitar la fragmentació present i futura en alguns espais
oberts de l’àmbit central del Camp de Tarragona 044
Article 101. Ordenació de les infraestructures de mobilitat viària i ferroviària 044
Capítol II. Infraestructures sectorials
Article 102. Tipologia 045
Article 103. Ordenació de les infraestructures sectorials 045
Article 104. Infraestructures mediambientals 045
Article 105. Infraestructures d’abastament d’aigua i sanejament 046
Article 106. Infraestructures de serveis tècnics 046
Article 107. Rack principal 046
Article 108. Infraestructures de telecomunicació 046
Article 109. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures 046
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera Adaptació del planejament urbanístic general vigent al PDU 047
Segona Aplicació del planejament en tràmit al PDU 047
Tercera Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU 047
Quarta Mesures protectores, correctores i compensatòries 047
Cinquena Regulació del Centre recreatiu i turístic (CRT) 047
Sisena Determinacions en matèria aeroportuària 047
Setena Directrius de paisatge 049
Vuitena Compatibilitat dels usos existents en els espais de protecció territorial 049
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única Adaptació 049
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor 049
ANNEX
Fitxes dels sectors de sòl urbanitzable amb determinacions especifiques del PDU 049
4
TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
1. El present Pla Director Urbanístic ( en endavant, el PDU ) ordena el territori de l’Àmbit Central del
Camp de Tarragona. Aquest àmbit territorial esta integrat pels municipis d’Altafulla, El Catllar,
Constantí, El Morell, Els Pallaresos, Perafort, La Pobla de Mafumet, La Riera de Gaià, Salou, La
Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca i La Canonja de la comarca
del Tarragonès; Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Reus, Riudoms, La Selva del Camp,
Vinyols i Els Arcs, de la comarca del Baix Camp; i El Garidells, de la comarca de l’Alt Camp.
2. Per a aquest àmbit, el PDU estableix determinacions que han de ser respectades i
desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les
d’infraestructures de mobilitat, l’ordenació dels assentaments i activitats econòmiques, i les
derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic.
Article 2. Naturalesa jurídica Aquest Pla té la naturalesa de Pla Director Urbanístic, d’acord amb el que s’estableix al Decret
Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme ( en endavant,
TRLU ) i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (en
endavant, RLU).
Article 3. Marc legal
1. Aquest Pla, s’ha redactat d’acord amb la legislació territorial, sectorial i urbanística vigent, així
com amb les restants disposicions legals que li son d’aplicació.
2. Les determinacions del present Pla Director Urbanístic són coherents amb les del Pla Territorial
Parcial del Camp de Tarragona (en endavant. el PTPCT), les quals complementen i
desenvolupen, amb el benentès que les normes del PTPCT són també d’aplicació directe a
l’àmbit del present Pla.
3. Tota referència a la “legislació territorial, sectorial i urbanística vigent” s’ha d’entendre que remet
a l’ordenament jurídic aplicable a Catalunya.
4. El PDU també és coherent amb el Pla Director urbanístic del Sistema Costaner (PDSC i PDUSC-
2), amb el Pla d’utilització d’espais portuaris del Port de Tarragona, amb el PDUACCT i amb el
Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona. Article 4. Finalitats
Aquest Pla Director Urbanístic, té com a finalitats establir:
a) Les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística del territori d'abast supramunicipal
corresponent a l’Àmbit Central del Camp de Tarragona, i concretar les directrius per al planejament
urbanístic determinades en els articles 5, 6 i 7 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
b) Les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de les persones i
mercaderies i el transport públic.
c) Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica
d'aquest sòl.
d) La concreció de les reserves de sòl per a les grans infraestructures.
e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge concertades amb els ajuntaments.
Article 5. Objectius 1. Els principals objectius que el present PDU planteja en relació a l’ordenació son:
1.1 Ordenar urbanísticament l’àmbit central del Camp de Tarragona, sotmès a un fort procés de
metropolizació, essent creixent la interrelació funcional entre els seus nuclis, el procés de
dispersió i fragmentació urbana, així com els canvis i pautes socials en l’ús del territori.
1.2 Donar resposta a les principals problemàtiques als efectes de l’ordenació urbanística que te
aquest àmbit central:
a) El tractament del sector central integrat per les ciutats majors i nuclis pròxims amb la
incidència de les previsions de les infraestructures viàries i ferroviàries més
importants, com a resposta a les necessitats de millora de les connexions amb la
resta del territori, i d’articulació dels assentaments existents i futurs.
Sense pèrdua de la identitat individual, es tracta de plantejar una estructura urbana
conjunta, de escala major, coherent entre els espais oberts a protegir, les
5
infraestructures de mobilitat i els assentaments residencials, de la producció i el
consum.
b) L’especificitat dels nuclis turístics i residencials del litoral a llevant i ponent del
sector central, com a ciutats de règim temporal variable(estiu/vacances, resta de
l’any), que igualment han de millorar i potenciar la seva estructura urbana i de
serveis, i que progressivament poden assistir-hi, a la seva transformació com a
residència permanent.
c) Els tradicionals nuclis rurals avui sotmesos a noves tensions de creixement i
funcionalitat, per la seva millora i modernització sense perdre els seus signes
d’identitat.
1.3 Tractar la problemàtica urbanística tant del sector urbà de les indústries químiques, per la
seva posició i la important relació amb les trames urbanes i equipaments singulars
pròxims, com de la enorme planta petroquímica, rodejada per infraestructures de primer
ordre (TAV Madrid-Barcelona. Corredor del Mediterrani, futura autovia a Montblanc) i dels
petits nuclis urbans, i travessada per la línia de ferrocarril Roda de Barà.
1.4 Tenir en compte en aquesta ordenació de l’àmbit central, la presencia del Port de
Tarragona, en continua expansió, i que precisa urgentment de la construcció de la Zona
d’Activitats Logístiques (ZAL), així com el seu completament, i la millora d’algunes de les
seves instal.lacions i de l’entorn.
1.5 Integrar en la ordenació l’arribada del tram d’alta velocitat Madrid – Barcelona i la seva
estació a La Secuita-Perafort ja que ha de significar un actiu important per impulsar de nou
l’economia de la regió urbana, tractant d’integrar una intervenció sectorial ferroviària en la
discussió de conjunt de l’ordenació urbanística de l’àmbit.
1.6 Racionalitzar les línies del litoral, tant de viatgers com de mercaderies, i reordenar l’espai
industrial i els nuclis residencials entre Reus, Vila-seca i Tarragona, a partir de la
construcció d’un nou traçat del Corredor Mediterrani des de Cambrils fins a Perafort.
1.7 Dur a terme una reforma ferroviària, com a contribució més decisiva del PDU que
contempla: la conveniència d’eliminar el pas del ferrocarril pel front de la ciutat de
Tarragona, i d’incorporar a la xarxa de rodalies la de Reus, i la possibilitat de crear una
nova estació central al sud de l’Aeroport.
1.8 Aconseguir que l’’Aeroport de Reus, en continua expansió, i la nova estació central estiguin
ben connectades amb les instal·lacions turístiques, especialment el parc de Port Aventura,
com un dels motors econòmics fonamentals del Camp.
1.9 La millora de l’Autopista AP-7 (tercer carril) i del traçat de la A-7 al llarg de l’àmbit, per tal
que siguin una oportunitat per la millora funcional i paisatgística dels territoris i nuclis
afectats.
1.10 La creació de la nova ZAL del Port de Tarragona, com a oportunitat, a més de crear un àrea
de nova centralitat metropolitana, de resoldre els conflictes del transport de mercaderies,
tant viari com ferroviari, per la serva decidida integració en les xarxes territorials.
1.11 La protecció dels espais oberts d’alt valor ambiental o agrícola, però també per al seu valor
posicional per l’equilibri i la vertebració dels nuclis urbans es un objectiu fonamental que el
PDU te en compte per a l’ordenació urbanística de l’àmbit. L’existència encara d’importants
extensions i explotacions agrícoles, fan necessària la protecció i racionalització del seu
espai, per una activitat d’enorme transcendència econòmica i social, a més de paisatgística i
mediambiental.
1.12 Plantejar que les previsions de creixement demogràfic i de llocs de treball per a l’any 2026
del Programa de Planejament Territorial hauran de ser absorbides en primer lloc, pels sòls
urbans i urbanitzables previstos pels planejaments urbanístics municipals en curs que no
siguin contradictoris amb el model urbanístic de conjunt que es propugna, que s'hauran de
completar amb alguns nous sectors de creixement d’activitats compatibles, convenientment
localitzats en relació a la infraestructura de transport públic d’alta capacitat ( ferrocarril i /o
metro lleuger/tramvia).
1.13 L’especial atenció als espais de la producció i el consum, existents i de nova creació, en els
aspectes infraestructurals, (de mobilitat, de desguàs, d’abastiment d’aigua i energies, etc.)
com a un dels objectius fonamentals del Pla, que no pot deixar d’atendre a la màquina
productiva de la regió urbana, a les seves necessitats, i oportunitats, i també als seus
eventuals riscos per al creixement urbà.
6
2. Els principals objectius que el present PDU planteja en relació al tractament ambiental
l’ordenació son:
a) Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús
b) Salvaguardar la població dels riscos naturals i tecnològics
c) Contribuir a la mobilitat sostenible en els municipis, mitjançant la planificació integrada
dels usos del sòl i de la mobilitat.
d) Conservar els hàbitats d’interès
e) Protegir els sòls productius
f) Garantir la funcionalitat dels elements connectors
g) Ordenar i gestionar els sòls ocupats per elements d’interès natural
h) Minimitzar l’extensió de focus emissors
i) Preservar i millorar la qualitat de l’aigua
j) Millorar l’eficiència energètica
k) Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua
l) Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge
m) Preservar el patrimoni cultural
n) Assegurar la correcta gestió dels materials i els residus
3. Tots aquests objectius es desenvolupen amb mes detall i precisió a la Memòria del Pla.
Article 6. Determinacions
1. El present PDU estableix en els seus plànols d’ordenació les diferents categories d’espais
oberts, dels sectors i espais d’eventual transformació en els assentaments urbans i de les
infraestructures.
2. El contingut propositiu dels diferents ordres de determinacions gràfiques completa la seva
definició en la normativa del PDU interpretada en el marc del conjunt de la seva documentació i
en relació als objectius previstos a l’article 56 TRLU.
3. Els límits dels diferents àmbits podrà ser justificadament ajustat pel planejament urbanístic
municipal que defineixi l’ordenació a escales més detallades, sempre que es tracti d’ajustos
puntuals i menors, no hi hagi disminució substancial de superfície de sòl protegit i que es tracti
d’adequar aquells límits a elements naturals o construïts conformadors de l’estructura territorial
(límits topogràfics, de l’estructura cadastral, traçats viaris... ).
Article 7. Documentació
1. La documentació del PDU inclou els documents següents:
A) MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ (texts i plànols de d’ordenació)
1. Introducció
• Presentació del document
• Resultat del procés de consulta pública posterior a l’aprovació inicial del Pla
• Àmbit territorial del Pla Director Urbanístic
• Problemes, necessitats i oportunitats per a l’ordenació urbanística
2. Continguts d’un Pla Director Urbanístic
3. Un mètode d’aproximació per a la construcció del Pla
4. Previsions demogràfiques i de població activa (Programa de Planejament Territorial)
5. Criteris mediambientals per al Pla Director
6. Alternatives per a l’ordenació del creixement urbà
7. Ordenació dels espais oberts, paisatge i patrimoni
8. Ordenació de les infraestructures de mobilitat
8.1. Sistema viari
8.2. Sistema ferroviari: passatgers i mercaderies
8.3. Tram-Camp
8.4. Aeroport
8.5. Ports i costes
8.6 Camins rurals estructurants, camins de vianants i carrils bici intermunicipals
9. Ordenació dels assentaments urbans i dels equipaments supramunicipals
10. Ordenació de les xarxes de subministrament, sanejament i residus
11. Riscos associats a les matèries perilloses
12. Riscos d’incendi, geològic i d’inundació
13. Reordenació de la mobilitat
7
14. Proposta d’ordenació de conjunt i per municipis
15. Projectes estratègics.(sense valor normatiu).
• Eix Cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu
• Eix Cívic de Bellisens / N-340
• Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral
• Parc Fluvial del Francolí
• Parc Fluvial del Gaià
• Corredor ambiental de Sant Ramon
• Estació de Mercaderies. Polígon de Constantí
• Eix Cívic Salou - Cambrils
B) ESTUDIS JUSTIFICATIUS I INFORMACIÓ URBANÍSTICA (textos i plànols d’informació)
1. Matriu mediambiental: espais oberts, paisatge i patrimoni
2. Infraestructures de mobilitat: viaria, ferroviària, aeronàutica
3. Transport públic per carretera
4. Assentaments urbans i equipaments. Potencial de creixement
5. Risc tecnològic. Instal.lacions i transport de mercaderies
6. Xarxes de subministrament, sanejament i residus
C) BASES TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES
1. Bases tècniques i econòmiques per al desenvolupament del Pla
2. Avaluació econòmica
D) PROGRAMACIÓ DE LES ACTUACIONS
E) NORMATIVA
F) INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
G) MEMÒRIA AMBIENTAL
2. La documentació gràfica del PDU esta integrada pels següents plànols:
Plànols d’ordenació:
O.1. Àmbit del Pla – comarques i municipis 1/100.000 A3
O.2. ALTERNATIVES PER A L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE L’ÀMBIT
Alternatives d’ordenació del creixement (il·lustració) 1/200.000 A3
O.3 ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I TERRITORI
Ordenació dels espais oberts:
Espais de protecció especial, territorial i preventiva 1/50.000 A1
1/100.000 A3
O.4. ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT
Sistema viari
O.4.a Ordenació de la xarxa viària 1/50.000 A1
1/100.000 A3
O.4.b. Ordenació de la xarxa viària – fases 1/200.000 A3
Sistema ferroviari: passatgers i mercaderies
O.4.c Ordenació de la xarxa ferroviària 1/50.000 A1
1/100.000 A3
O.4.d. Ordenació de la xarxa ferroviària - escenari <2016 1/100.000 A3
O.4.e. Ordenació de la xarxa ferroviària - escenari >2016 1/100.000 A3
O.4.f. Ordenació de la xarxa ferroviària – fases 1/200.000 A3
Tram-Camp
O.4.g. Estudi Informatiu- Implantació d’un sistema tramviari
al Camp de Tarragona 1/50.000 A3
8
Transport públic
O.4.h. Estructuració bàsica del transport públic 1/50.000 A3
Camins estructurants, de vianants i carrils bici intermunicipals
O.4.i. Esquemes de mobilitat 1/300.000 A3
Infraestructures – Esquemes de mobilitat
O.4.j. Reserva pel possible trasllat del Rack – 3 fulls 1/20.000 A3
1/10.000 A3
O.5. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS I ELS
EQUIPAMENTS SUPRAMUNICIPALS
O.5.a Potencial de creixement - ADUC 1/200.000 A3
O.5.b. Ordenació dels assentaments urbans 1/50.000 A1
1/100.000 A3
O.6. RISCOS PER INSTAL·LACIONS FIXES I TRANSPORT
DE MERCADERIES PERILLOSES
Riscos per instal·lacions fixes i transport de
mercaderies perilloses 1/100.000 A3
O.7. PROPOSTA D’ORDENACIÓ DE CONJUNT I PER MUNICIPIS
O.7.a Síntesi de l’ordenació 1/50.000 A1
1/100.000 A3
O.7.b Quadrant sud-oest
(Cambrils, La Canonja, Reus, Riudoms, Salou,
Vila-seca i Vinyols i els Arcs) 1/25.000 A1
1/50.000 A3
O.7.c Quadrant nord-oest
(Almoster, Castellvell del Camp, Constantí, El Morell,
La Pobla de Mafumet, Reus, La Selva del Camp i
Vilallonga del Camp) 1/25.000 A1
1/50.000 A3
O.7.d Quadrant nord-est
(El Catllar, Els Garidells, La Secuita, Els Pallaresos,
Perafort i La Riera de Gaià) 1/25.000 A1
1/50.000 A3
O.7.e Quadrant sud-est
(Altafulla, Tarragona i Torredembarra) 1/25.000 A1
1/50.000 A3
O.8 PROJECTES ESTRATÈGICS.(sense valor normatiu).
O.8.a. Projectes estratègics 1/100.000 A3
O.8.b. Eix cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu 1/20.000 A3
O.8.c. Eix cívic de Bellisens / N-340 1/20.000 A3
O.8.d. Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat
Laboral 1/10.000 A3
O.8.e. Parc Fluvial del Francolí 1/30.000 A3
O.8.f. Parc Fluvial del Gaià 1/20.000 A3
O.8.g. Corredor ambiental de Sant Ramon 1/20.000 A3
O.8.h. Estació de Mercaderies. Polígon de Constantí 1/20.000 A3
O.8.i. Eix Cívic Salou - Cambrils 1/10.000 A3
Plànols d’informació urbanística
I.1. MATRIU MEDIAMBIENTAL: Espais oberts, paisatge i patrimoni
I.1.a Planejament vigent -Sòl no urbanitzable i proteccions 1/100.000 A3 I.1.b. Delimitació de zones inundables i situacions sensibles 1/100.000 A3 I.1.c. Espais oberts d’especial interès - Espais protegits 1/100.000 A3 I.1.d. Cobertes del sòl 1/100.000 A3 I.1.e. Activitats extractives 1/100.000 A3
I.1.f. Catàleg de paisatge 1/100.000 A3
I.2. INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT: Viaria, ferroviària, aeronàutica
I.2.a. Infraestructures existents - xarxa viària 1/100.000 A3
I.2.b. Infraestructures existents -
Estudi de l’estat actual de l’A7 - 3 fulls 1/10.000 A3
I.2.c. Infraestructures existents -
Estudi de l’estat actual de l’AP7 - 4 fulls 1/10.000 A3
9
I.2.d Antecedents en la planificació sectorial viària 1/100.000 A3 I.2.e. Infraestructures existents - xarxa ferroviària 1/100.000 A3
I.2.f. Antecedents en la planificació sectorial ferroviària 1/100.000 A3 I.2.h. Infraestructures - aeroport de Reus 1/100.000 A3
I.3. TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA
I.3.a. Infraestructures existents - transport públic
per carretera 1/100.000 A3
I.3.b. Infraestructures existents - transport públic –
autobusos 1/100.000 A3
I.4. ASSENTAMENTS URBANS I EQUIPAMENTS. Potencial de creixement
I.4.a Sòl urbà segons planejament vigent 1/100.000 A3
I.4.b. Sòl urbanitzable segons planejament vigent 1/100.000 A3
I.4.c Potencial de creixement en sòl urbà 1/100.000 A3
I.4.d. Potencial de creixement en sòl urbanitzable 1/100.000 A3
I.4.e. Equipaments existents 1/100.000 A3
I.4.f. Equipaments i espais lliures existents i
previstos per planejament 1/100.000 A3
I.5. RISC TECNOLÒGIC. INSTAL.LACIONS I TRANSPORT DE MERCADERIES / RISC
D’INCENDIS FORESTALS
El risc tecnològic i d’incendis forestals 1/100.000 A3
I.6. INFRAESTRUCTURES INDUSTRIALS
Infraestructures existents – Racks – 2 fulls 1/20.000 A3
I.7. XARXES DE SUBMINISTRAMENT, SANEJAMENT I RESIDUS
I.7.a Xarxes d’abastament d’aigua en alta 1/300.000 A3
I.7.b. Saturació de les estacions depuradores 1/300.000 A3
I.7.c. Consum d’aigua per municipi 1/300.000 A3
I.7.d. Xarxes i instal·lació d’energia elèctrica 1/300.000 A3
I.7.e. Producció elèctrica per municipi 1/300.000 A3
I.7.f. Consum elèctric per municipi 1/300.000 A3
I.7.g. Xarxes i instal·lació de gas 1/300.000 A3
I.7.h. Producció de residus municipals 1/300.000 A3
I.7.i. Percentatge de recollida de residus 1/300.000 A3
I.7.j. Gestors de residus existents i proposats 1/300.000 A3
Article 8. Vinculació normativa de les determinacions
1. A través del conjunt de la seva documentació, el PDU estableix normes que s’expressen
mitjançant el seu redactat o la seva expressió gràfica.
2. Els plànols d’ordenació i la normativa són documents que han d’ésser interpretats amb el conjunt
de documents que integren aquest PDU.
3. Les normes del present PDU són d’obligat compliment pel planejament urbanístic i per les altres
actuacions en el territori que són objecte de regulació. El PDU, en relació als estudis informatius i
projectes d’infraestructures atendrà al que s’estableixi a la legislació vigent per aquells casos en
que es defineixi un esquema diferent al del PTP.
4. La normativa del present Pla vincula tant als particulars com a l’administració, de manera que
qualsevol intervenció sobre el territori – de caràcter provisional o definitiva, d’iniciativa pública o
privada- haurà de adaptar-se a les seves determinacions, d’acord amb allò previst en la legislació
urbanística i tenint en consideració la legislació sectorial vigent.
5. Les determinacions del PDU podran ésser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics
que facin possible l'exercici de competències pròpies dels ens supramunicipals.
6. El planejament urbanístic que resulti afectat per les determinacions del PDU s'hi ha d'adaptar als
seus continguts.
7. En tot cas, el desenvolupament del PDU s’ajustarà a la legislació urbanística aplicable a
Catalunya. Les obres i els usos que excepcionalment es puguin autoritzar no contemplats en el
present PDU seguiran la tramitació legalment establerta i en cap cas podran constituir dispensa
singular.
10
Article 9. Interpretació de les determinacions 1. Les determinacions del PDU s’interpretaran atenent al seu contingut normatiu i a totes aquelles
determinacions establertes a la documentació gràfica de conformitat amb els objectius i finalitats
d’aquest Pla definits a la seva Memòria i a l’article 2 d’aquesta Normativa.
En tot cas, es tindran en compte els següents criteris:
a) En la interpretació dels plànols i representacions gràfiques, prevalen les determinacions
expressades en el plànol d'ordenació a escala 1/50.000.
b) Les Normes prevalen sobre els restants documents del PDU.
c) Els dubtes d'interpretació del planejament urbanístic per imprecisions de la cartografia o
per contradiccions entre documents d'igual rang es resolen d'acord amb el que estableix
l'article 10 TRLU.
2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, la delimitació de sistemes, àrees urbanes, reserves i
sectors de planejament assenyalats pel Pla, tenint en compte les toleràncies i imprecisions de la
cartografia, podrà ser precisada o ajustada en els documents de planejament que despleguin el
PDU. Les regles gràfiques d'interpretació que permeten aquests ajustaments son les següents:
a) No es podrà alterar la superfície de l’àrea delimitada en els plànols d'ordenació, segons la
interpretació literal, en més/menys un 5% si l'ordenació específica no estableix un altre
criteri.
b) No es podrà alterar substancialment la forma de l'esmentada àrea, excepte en aquelles
precisions que es derivin del necessari ajust gràfic entre el que estableix el PDU i el
planejament urbanístic municipal en relació a:
* La delimitació dels sistemes
* La delimitació del sol no urbanitzable.
* La delimitació de les diverses àrees urbanes en relació a la classificació i qualificació
del sol urbà i urbanitzable.
* La delimitació de les reserves per a infraestructures.
Article 10. Obligatorietat Les administracions públiques, les entitats que d’elles depenen i els particulars estan obligats a complir
les determinacions i disposicions que estableix el PDU, així com totes les disposicions de la normativa
sectorial que siguin d’aplicació en el seu àmbit territorial.
Article 11. Vigència
1. La vigència d’aquest Pla es indefinida i es mantindrà mentre no es produeixi una revisió del Pla
Territorial General de Catalunya o de les disposicions del Pla Territorial Parcial del Camp de
Tarragona.
2. En el marc dels criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya i de les seves
hipòtesi de desenvolupament econòmic i demogràfic s’estableix com a termini de previsió temporal
de les determinacions d’aquest PDU l’any 2026.
Article 12. Seguiment i actualització
1. El procés de seguiment i actualització del present PDU es durà a terme d’acord amb el
desenvolupament i evolució del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona vigent.
2. Pel que fa al seguiment dels efectes sobre el medi ambient que en aplicació del Pla es puguin
produir i per tal d’evitar els efectes adversos, d’acord amb la legislació relativa a l’avaluació
ambiental de plans i programes, el dispositiu de seguiment ha de garantir la participació de l’òrgan
ambiental. Així mateix, el seguiment ambiental es durà a terme d’acord amb allò previst a la
Memòria ambiental del PDU.
Article 13. Modificació
1. Amb l’objectiu d’adequar les determinacions del PDU a circumstàncies no previstes que es detectin
en el seu seguiment i en els supòsits previstos reglamentàriament es podrà procedir a la
modificació del Pla, d’acord amb el procediment legalment establert.
2. No tindran la consideració de modificacions:
a) La variació dels límits entre unitats de paisatge o entre àrees urbanes que persegueixin un
millor desenvolupament del PDU.
b) L'ampliació de les reserves de sol per a infraestructures, que millori el seu
desenvolupament i la seva integració paisatgística i aquella altra derivada de la legislació
sectorial vigent.
3. El projecte de modificació del PDU haurà de donar compliment a l'article 96 TRLU, i haurà de tenir,
com a mínim, el grau de precisió propi del PDU i anar acompanyat d’una avaluació que expliqui la
11
incidència de les noves determinacions en l’ordenació general establerta pel Pla, la seva
adaptació als criteris i objectius inicials del Pla i els efectes sobre el planejament urbanístic.
Article 14. Circumstàncies justificatives de la revisió Seran circumstàncies que justifiquen la revisió d'aquest PDU:
1. Si es constata que la regulació urbanística que es proposa no es eficaç en la protecció dels
valors ambientals , paisatgístics del territori.
2. La revisió del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona o l’aprovació d’un Pla Sectorial
quan modifiqui substancialment la xarxa d’infraestructures prevista.
3. L'esgotament de les àrees de creixement previstes pel conjunt en mes de les dues terceres
parts.
4. El transcurs del termini de setze anys previst per a la seva execució, comptats a partir de la data
de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del PDU. Article 15. Adaptació 1. Si el planejament territorial d’aquest àmbit es revisa o és objecte de modificacions que impliquen
alteracions respecte del contingut d’aquest PDU, es procedirà a la seva adaptació.
2. La formulació i tramitació de l’adaptació serà la mateixa que la de les modificacions, sense
perjudici de desenvolupar el procés de participació previst per a l’elaboració del Pla si, per la
naturalesa i l’abast dels canvis que comporta l’adaptació, es considerés necessari.
Article 16. Desplegament del Pla Director Urbanístic
1. Els Plans d'ordenació urbanística municipal desenvoluparan aquelles determinacions que
assenyali el PDU; aquelles que es vulguin detallar amb major precisió o aquelles que - per la
seva dimensió o circumstàncies- han de ser desplegades en aquest tipus de document.
2. Els Plans especials urbanístics de caràcter supramunicipal desenvoluparan aquelles
determinacions que estableixi el PDU.
3. Es podran redactar Plans especials de caràcter supramunicipal sense necessitat d'estar
assenyalats en el PDU si s'amplia o augmenta la protecció del medi i el paisatge.
Article 17. Instruments de cooperació municipal i compensació territorial
S’aplicaran els instruments de cooperació municipal i de compensació territorial que estableixi el PTPCT
per aquelles actuacions del present PDU que responguin a una lògica de caràcter supramunicipal.
12
TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS CAPÍTOL I. DETERMINACIONS GENERALS
Article 18. Definició
1. El sistema d’espais oberts de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona comprèn els terrenys
qualificats com a espais lliures, a més de tot el sòl classificat com no urbanitzable pel
planejament urbanístic vigent.
2. Aquest PDU reconeix específicament dins d’aquest sistema d’espais oberts les diferents matrius
dominants o “ vocacions” del territori ( agrícola, forestal, agroforestal, fluvial...), fruit de les seves
característiques, a través de la definició d’un conjunt d’àrees.
3. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el PDU assenyala aquelles parts del territori que, en
principi, han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin
afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense
perjudici de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que
aquestes normes estableixen.
4. El PDU considera el sistema d’espais oberts un component fonamental de l’ordenació del territori
i, per tant, cal considerar les determinacions que el regulen com a bàsiques per al
desenvolupament del Pla.
Article 19. Tipologia d’espais oberts 1. Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents
àrees de sòl i dels papers que han de representar en el territori, el Pla Director s’ajusta als tres
tipus bàsics de sòl en els espais oberts que estableix el PTPCT:
a) Sòl de protecció especial
b) Sòl de protecció territorial
c) Sòl de protecció preventiva
2. Dins de cadascun d’aquests tipus de sòl, el present PDU distingeix subtipus en funció de la seva
naturalesa específica i de les mesures de protecció que convingui establir en cada cas.
TIPOS BÁSICS DE SÒL EN ELS ESPAIS OBERTS ( segons PTPCT 12.01.10)
SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL
SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL
SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA
SPE 1
PEIN i Xarxa Natura 2000
SPT 1
Sòl d’interès agrari i/o
paisatgístic
SPPo
Sòl de protecció preventiva
ordinari
• Ordinari
• Eixos connectors
ambientals
SPE 2
Sòl no urbanitzable costaner
(PDUSC)
STP 2
Sòl de potencial interès
estratègic
SPPr
Sòl de protecció preventiva
restringit
• Segons planejament
vigent. Espais amb
valors paisatgístics
(agrícoles, forestals, etc)
• Segons PDU. Espais
agrícoles
SPE 3
Interès geològic
STP 3
Sòl preservació corredors
d’infraestructures
SPE 4
Zones humides de l’Inventari
de Catalunya
SPE 5
Forest d’utilitat pública
SPE 6
Domini públic zona marítim
terrestre
SPE 7
Altres sòls d’interès
3. Per altra banda, el present PDU determina uns elements transversals que es localitzen en qualsevol
àmbit dels tres tipus bàsics de sòl dels espais oberts.
13
ELEMENTS TRANSVERSALS
Hàbitats d’interès comunitari prioritari
SUPERFICIES
Sòl de riscos i afectacions
Camins estructurants
TRACES
Cursos d’aigua
ELEMENTS
PUNTUALS
Interès patrimonial/arqueològic
4. El sistema d’espais oberts esta delimitat en el plànol d’ordenació del PDU a escala 1/50.000 (A1)
Article 20. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU
1. En relació a la regulació del sòl no urbanitzable, aquest PDU dona directrius per al planejament
urbanístic municipal. Serà la concreció d’aquest planejament el que s’aplicarà per regular les
activitats en el sòl no urbanitzable. No obstant, el PDU es remet directament a la totalitat dels
preceptes que en el vigent PTP del Camp de Tarragona regulen aquest tipus de sòl i a la
legislació urbanística i sectorial vigent.
2. Els POUMs o els Plans especials d’àrees o sectors específics podran aportar major precisió en
la seva ordenació i major restricció respecte als usos i les condicions d’edificació que les
establertes per aquest PDU.
3. El PDU concreta en els sòls no urbanitzables indicats, els paràmetres de regulació de les obres,
usos i edificacions admissibles.
Article 21. Sòls subjectes a riscos
1. En funció del que s’estableixi a la legislació sectorial vigent en el seu moment, i en especial a la
legislació i planificació esmentada en l’informe de la Direcció General de Protecció Civil que
s’annexa al Document de referència elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i
Sostenibilitat, així com a la Guia de criteris per a la planificació del territori en l’entorn dels
establiments industrials afectats per la legislació d’accidents greus, del Servei de seguretat
d’instal.lacions del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, el planejament urbanístic
municipal delimitarà amb precisió les zones de risc i determinarà les mesures específiques de
protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació. Per tant les zones de risc que
es grafien en els plànols no tenen caràcter normatiu i s’entenen a resultes de les que definitivament
s’estableixin pel planejament urbanístic municipal i d’acord amb la normativa sectorial aplicable i
amb els informes que emetin els organismes competents en la matèria.
2. Les administracions competents, en el termini d’un any, elaboraran els estudis tècnics
corresponents per efectuar una correcta avaluació dels riscos a que fa referència l’apartat anterior, i
promouran la seva regulació normativa, per tal d’incorporar-ho a l’ordenament jurídic vigent.
3. El planejament urbanístic per tal d’establir les mesures adequades que permetin assolir uns nivells
suficients de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics, vindrà acompanyat dels estudis
pertinents que avalin la preservació de la urbanització i l’edificació d’aquelles zones de risc per a la
seguretat i el benestar de les persones que, d’acord amb la normativa sectorial aplicable, siguin
totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi l’execució d’obres
vinculades a la mateixa protecció i prevenció dels riscs.
4. Els sòls subjectes a riscos geològics o d’inundació quedaran exclosos de qualsevol destinació que
hagi de comportar risc greu per a les persones.
5. Quant al risc d’inundació s’estarà al disposat en l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme i es regularà mitjançant l’adaptació del Pla al
corresponent planejament sectorial, on s’estableixin els usos admissibles que no hagin de comportar
risc per a la seguretat de les persones a les àrees inundables en funció del període de retorn, com
també de la fondària i la velocitat de l’aigua previsibles en cas d’inundació.
6. Quant a riscos d’incendis, s’atendrà especialment a les determinacions d’incidència urbanística de la
Llei 5/2003, de 23 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions,
sense continuïtat immediata amb la trama urbana i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que desplega
aquestes mesures.
7. Quant a riscos geològics, s’atendrà a les determinacions sectorials vigents en cada moment per
aquelles zones on s’hagi detectat un risc geològic per estudis específics i per a les zones on hi hagi
una pendent superior al 20%.
14
Article 22. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic
1. El planejament urbanístic haurà d’adscriure les diverses zones del sòl no urbanitzable a alguna de
les àrees definides en la present normativa del PDU i podrà complementar les mesures de
protecció i la regulació d’actuacions, usos i construccions que aquí s’estableixen.
2. Caldrà atendre en aquest sentit el que determina l’article 2.13 del PTPCP.
Article 23. Precisió de límits 1. Els plànols del PDU assenyalen a escala 1/50.000 i 1/25.000 els límits dels diferents tipus de sòls
que composen el sistema d’espais oberts. Aquests límits podran ésser precisats pels instruments
de planejament urbanístic que defineixin l’ordenació a escales més detallades, sempre que no hi
hagi augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en detriment del de major
protecció.
2. Caldrà atendre en aquest sentit el que determina l’article 2.4 del PTPCP.
CAPÍTOL II. ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL.
Secció Primera.- Disposicions generals
Article 24. Definició 1. Aquests sòls parteixen de la seva delimitació en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i
d’acord amb la seva definició comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals i de connectivitat
ecològica o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per
integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i
vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.
2. El sòl de protecció especial incorpora aquells espais que han estat protegits per la normativa
sectorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural i la xarxa Natura 2000.
3. La delimitació definitiva dels PEIN o de la Xarxa Natura 2000 haurà de ser congruent amb les
delimitacions que s’estableixi el planejament urbanístic municipal.
Article 25. Tipologia d’espais de protecció especial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció especial diferents àrees:
SPE-1 PEIN i Xarxa Natura 2000
SPE-2 Sòl no urbanitzable costaner (PDUSC)
SPE-3 Interès geològic
SPE-4 Zones humides de l’Inventari de Catalunya
SPE-5 Forest d’utilitat pública
SPE-6 Domini públic zona marítim terrestre
SPE-7 Altres sòls d’interès
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial.
Article 26. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (SPE-1)
1. En l’àmbit territorial del PDU s’inclou dins d’aquesta categoria d’espais:
a) Sèquia Major ( DOGC/4306 codi ES5140004 LIC )
b) Tamarit – Punta de la Móra (DOGC/2512 )
c) Desembocadura del riu Gaià (DOGC/ 4007)
d) Platja de Torredembarra (DOGC/ 2474)
e) Costes del Tarragonès ( codi ES5140007 LIC)
f) Riu Gaià (codi ES5140019 LIC+ZEPA)
g) Muntanyes de Prades ( codi ES5140008 LIC+ZEPA)
h) Platja dels Prats Vila-seca (codi 14003603)
2. Aquests sòls es troben delimitats en el PDU en el plànol d’informació dels espais oberts a escala
1/50.000 (A.1)
3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la funció equilibradora
dels fluxos ecològics ( aire, aigua, sòl, biologia, etc. )
4. L’espai d’interès natural del PEIN i els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 queden subjectes a
la corresponent legislació sectorial vigent.
5. El planejament urbanístic tindrà en consideració les determinacions i recomanacions de les
directrius de la legislació sectorial per a la conservació de la natura, especialment allò previst en el
PEIN i en les directrius de gestió de la xarxa Natura 2000.
6. En casos necessaris i excepcionals es requerirà per la nova implantació d’infraestructures la
declaració d’interès general per part de la administració pública competent i l’avaluació d’impacte
ambiental i d’integració paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya. En aquests espais
15
serà obligatori que el projecte d’infraestructura asseguri la permeabilitat suficient de les vies en
funció de les característiques dels habitats presents. La declaració d’interès general i l’avaluació
d’impacte ambiental i d’integració paisatgística ha d’estar subjecte a la normativa sectorial
aplicable als espais del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.
7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que
pugui afectar de manera substancial el sistema ecològic o el paisatge de l’espai d’interès natural,
d’acord amb les determinacions normatives del PEIN, amb les directrius de gestió de la Xarxa
Natura 2000, amb tota aquella legislació o directrius que desenvolupin la protecció del PEIN i la
Xarxa Natura 2000 i amb els plans especials aprovats en desenvolupament del PEIN.
8. Tota nova edificació haurà d’ajustar-se a la normativa del PEIN i de la Xarxa Natura 2000, així
com a la legislació vigent.
9. Les edificacions existents en espais del PEIN o de la Xarxa Natura 2000 estaran subjectes
igualment a les determinacions normatives del PEIN, a les directrius de gestió de la Xarxa Natura
2000, a tota aquella legislació o directrius que desenvolupin la protecció del PEIN i la Xarxa
Natura 2000 i als plans especials aprovats en desenvolupament del PEIN.
Article 27. Sòl no urbanitzable costaner del PDUSC (SPE-2)
Inclou els espais qualificats pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC 1 i PDUSC 2 ) i
per tant, estan subjectes a la regulació normativa d’aquests plans.
Article 28. Interès geològic (SPE-3)
1. Els elements d’interès geològic existents en el sistema d’espais oberts del present PDU, son
els establerts l’Inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya ( DES/2001)
2. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic,
cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la historia de la
Terra i els processos que l’han modelat. L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya
(IEIGC) selecciona aquells afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien
l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic.
3. Els espais d’interès geològic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais
oberts ( escala 1/50.000 ).
4. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la conservació del
patrimoni geològic. 5. Els espais d’interès geològic del PDU queden subjectes a la corresponent legislació sectorial
vigent.
6. La normativa dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal haurà de delimitar i establir les
determinacions específiques necessàries per a la protecció bàsica dels espais geològics, és a dir,
per garantir l’existència d’un règim jurídic que permeti fer front a les causes de degradació més
importants o comuns en aquests espais. Aquestes determinacions seran addicionals a les que
estableixi la normativa sectorial aplicable.
7. S’establirà una estratègia coherent per a la conservació del Patrimoni Geològic, i l'elaboració d'un
Inventari de llocs geològics d'interès en els diferents POUM que serà complementari a l’Inventari
d’espais d’interès geològic de Catalunya. 8. La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no
alteració dels espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.
9. En aquestes àmbits no s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de
transformació del sòl.
Article 29. Zones humides de l’Inventari de Catalunya (SPE-4)
1. Dins l’àmbit territorial del PDU s’inclouen les següents zones humides de l’Inventari de Catalunya:
11 Desembocadura del riu Francolí ( codi 1211300)
12 Desembocadura de la riera de Maspujols o Riudoms (codi 0291400)
13 Desembocadura de la riera de Riudecanyes (codi 0281400)
14 Llacuna de Universitat Laboral, Tarragona (codi 14003601)
15 Clots de la Barquera-Les Terres, La Secuita (codi 13003602)
16 Platja dels Prats Vila-seca (codi 14003603)
(1) Sèquia major (codi 1251300)
(2) Desembocadura del riu Gaià (codi 0311200)
(3) Platja de Torredembarra (codi 1091100)
2. Les zones humides es troben delimitades en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts
(escala 1/50.000 ).
16
3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat .
4. Les zones humides presents en el PDU quedaran subjectes a la corresponent legislació
sectorial vigent.
5. La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part
l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de
Catalunya.
7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que
pugui afectar de manera negativa a aquesta zona humida.
Article 30. Forest d’utilitat pública (SPE-5)
Comprèn aquells sòls considerats com a forests d’utilitat pública per la legislació forestal i sectorial
vigent.
Article 31. Domini públic zona marítim terrestre (SPE-6)
El present PDU incorpora per l’espai físic de la costa el sòl de domini públic marítim-terrestres als sòls
de protecció especial, i te en compte la zona de servitud de trànsit i la zona d’influència establertes en
la Llei 22/1998, de 28 de juliol, de Costes, i el seu Reglament aprovat pel Real Decret 1471/1989 d’1 de
desembre.
Article 32. Altres sòls d’interès (SPE-7)
1. Comprèn aquells espais oberts de protecció especial delimitats pel PTP, i no inclosos en les
subcategories anteriors.
2. Aquesta categoria d’espais compren per tant, aquells terrenys principalment forestals que per
les seves condicions naturals han de ser objecte d’especial protecció impedint les actuacions
que puguin perjudicar els seus valors forestals, paisatgístics i naturals que els caracteritzen.
CAPÍTOL III. ESPAIS DE PROTECCIÓ TERRITORIAL
Secció Primera.- Disposicions generals
Article 33. Definició 1. D’acord amb l’article 2.8.2 del PTP comprèn aquell sòl que el propi Pla no considera imprescindible
que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o
circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació, ates que
existeix en l’àmbit del PTP suficient sòl de protecció preventiva o vinculat a les estratègies de
desenvolupament urbanístic que s’estableixen en l’article 3.5 del citat Pla per donar resposta a
totes les necessitats de desenvolupament urbanístic o d’edificació en sòl no urbanitzable que es
donessin al llarg del seu període de vigència.
2. Aquests sòls parteixen de la seva delimitació en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i
inclouen aquells sòls que han de ser preservats o se n’ha de condicionar la transformació a un
suficient interès territorial per algun dels següents motius:
a) L’interès agrari i/o paisatgístic.
b) El potencial interès estratègic.
c) La preservació de corredors d’infraestructures.
3. Compren també els sòls de protecció territorial que aquest PDU determina, més enllà dels que ha
delimitat el PTP.
Article 34. Tipologia d’espais de protecció territorial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció territorial diferents àrees:
SPT-1 Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic
SPT-2 Sòl de potencial interès estratègic
SPT-3 Sòl preservació corredors d’infraestructures
SPT-4 Sòl protegit pel PDUSC-1
17
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial. Article 35. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (SPT-1)
1. Els sòls d’interès agrari i/o paisatgístic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació
dels espais oberts ( escala 1/50.000 )
2. La finalitat que estableix el present PDU per aquests espais és la preservació d’aquests sòls
agraris per tal d’assegurar la continuïtat dels usos agrícoles i dels cultius de la zona, atès el seu
valor econòmic, social i cultural.
3. Els criteris emprats en el present Pla per a la delimitació de sòl d’interès agrari i/o paisatgístic,
d’acord amb el PTPCT son els següents:
a) Valor productiu: relacionat directament amb la productivitat agrícola del sòl, ja sigui pel
rendiment, per l’alta rotació de cultius o per zones agrícoles amb denominació d’origen o
indicació geogràfica protegida.
b) Valor ecològic: relacionat amb aspectes ecològics i paisatgístics, i especialment amb
produccions ecològiques. Els valors de funcionalitat ecològica poden venir doncs
bàsicament per tres motius: funció de connectivitat ecològica, interès paisatgístic, i per
funció de tampó d’àrees urbanes i/o industrials.
c) Valor cultural: relacionat amb aspectes socioculturals de les àrees agrícoles, que fins i tot
poden incloure elements històrics ( construccions tradicionals agrícoles i/o ramaderes..). i
/o construccions relacionades amb l’agricultura.
4. Els projectes que hagin de desenvolupar les noves infraestructures de mobilitat, tant viàries com
ferroviàries, hauran de garantir que no comprometen la funcionalitat ecològica dels espais amb
valor connector entre els espais protegits.
En casos necessaris es requerirà per la nova implantació de infraestructures la declaració
d’interès general per part de l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental i
d’integració paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya.
5. El planejament derivat, en la mida del possible, haurà de localitzar i delimitar els corresponents
espais oberts locals o “zones verdes” en contigüitat als espais protegits d’interès agrari i/o
paisatgístic.
6. En aquest espais només seran autoritzades edificacions i instal·lacions lligades a les activitats
agràries. Tot això d’acord amb el que s’estableix en el PTP i a la legislació urbanística vigent.
7. En aquests espais es tindran especialment en consideració els marges i feixes, els bosquetons,
els cursos d’aigua i en general tots aquells elements que contribueixen a la funció connectora,
ecològica i paisatgística d’aquests espais, en relació a la seva preservació, de forma compatible
amb l’activitat agrària.
Article 36. Sòl de potencial interès estratègic (SPT-2)
1. Són aquelles àrees delimitades pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.com a sòls amb
valor de reserva estratègica que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres
condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels
assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva
possible transformació a un reconeixement de l’interès territorial d’aquesta.
2. D’acord amb l’article 3.23 del PTPCT, la possibilitat de classificar alguna peça de sòl urbanitzable
en el sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic que s’assenyala a l’entorn de
l’aeroport de Reus resta condicionada a actuacions d’interès estratègic i d’elevat valor afegit
vinculades a la proximitat de la terminal aeroportuària i la nova estació central de tren situada al
sud de l’aeroport.
3. En el supòsit d’actuacions puntuals amb un elevat interès territorial que afectin determinades
peces de sòl de protecció territorial, serà d’aplicació l’article 1.14 de la normativa d’ordenació
territorial del PTPCT.
Les citades actuacions d’interès territorial estratègic que es puguin produir en el sòl de protecció
territorial mitjançant el procediment que estableix el citat article 1.14 del PTPCT podran comportar,
mitjançant els tràmits urbanístics necessaris, extensions addicionals a les previstes pel Pla en els
assentaments de l’entorn i, a banda de l’interès general, miraran de donar compliment a l’interès
local mitjançant la promoció d’usos que aportin valor afegit al territori.
Article 37. Sòl preservació corredors d’infraestructures (SPT-3)
1. Son aquelles àrees de sòl que, per raó de la seva situació al llarg de determinades infraestructures
o en corredors geogràfics de pas que podrien quedar escanyats per l’espai construït, han de
quedar excloses de transformacions urbanístiques amb la finalitat de no dificultar futures propostes
de millora de la mobilitat territorial o de dotació d’infraestructures en general. Alhora, aquest sòl
acompleix una funció paisatgística prou important, garantint unes visuals àmplies i un entorn
endreçat de les infraestructures, que són un dels principals miradors actuals del paisatge.
18
2. Les àrees de protecció d’infraestructures es troben delimitades en el PDU en el plànol
d’ordenació dels espais oberts, ( escala 1/50.000 ) d’acord amb la vigent Llei de Carreteres i el
seu Reglament, així com segons s’estableix a la resta de legislació sectorial corresponent a cada
tipus d’infraestructura.
3. La principal funció d’aquests espais és la seguretat de les persones i dels bens.
4. Les determinacions especifiques per al sistema de protecció d’infraestructures venen establertes
a la legislació sectorial vigent.
5. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl que pugui afectar de manera
clara al sistema de protecció d’infraestructures.
Article 38. Sòl protegit pel PDUC-1 (SPT-4)
1. Aquests sols es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts ( escala
1/50.000 )
2. Els sòls protegits inclosos en aquestes àrees venen regulats per les determinacions fixades en el
PDSC-1
CAPÍTOL IV. ESPAIS DE PROTECCIÓ PREVENTIVA. Secció Primera.- Disposicions generals
Article 39. Definició S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que
no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial.
Article 40. Tipologia d’espais de protecció preventiva 1. El present PDU distingeix entre els sòls de protecció preventiva de caràcter ordinari - no
sotmesos a proteccions específiques - i els sòls restringits pels seus valors reconeguts en els
respectius planejaments municipals vigents o pel present PDU.
2. Les àrees del sòl restringit no podran incorporar-se com a eventual sòl urbanitzable, per part dels
planejaments municipals fins que el sòl urbà, l’urbanitzable i el de protecció preventiva de
caràcter ordinari del terme municipal s’hagin exhaurit en un 75% de la seva extensió, o be, si
prèvia declaració d’interès públic per part de la Secretaria de Planificació Territorial es considerés
necessària la seva ocupació i/o transformació per a instal·lacions, infraestructures, urbanització i
edificació d’usos i activitats no localitzables per les seves característiques en el sòl urbà o
urbanitzable municipals.
3. Dins dels espais de protecció preventiva s’estableixen les següents categories:
SPPo Sòl de protecció preventiva ordinari
• Sòl ordinari
• Eixos connectors ambientals
SPPr Sòl de protecció preventiva restringit
• Segons planejament vigent. Espais amb valors paisatgístics (agrícoles, forestals, etc.)
• Segons el PDU. Espais agrícoles
4. Els sòls de protecció preventiva es troben delimitades en el PDU en el plànol d’ordenació dels
espais oberts a escala 1/50.000 (A1).
Article 41. Actuacions d’interès territorial
En el supòsit d’actuacions puntuals amb un elevat interès territorial que afectin determinades peces de
sòl de protecció preventiva, serà d’aplicació l’article 1.14 de la normativa d’ordenació territorial del
PTPCT.
Secció Segona.- Sòl de protecció preventiva ordinari (SPPo)
Article 42. Sòl ordinari
Dins la categoria de sòl de protecció preventiva ordinari estan inclosos:
1. Els sòls no urbanitzables recollits en el PTP integrats per sòls agrícoles, zones intersticials
rodejades de sòls urbans, etc.
2. La major part dels espais d’eventual transformació, es a dir, dels àmbits de desenvolupament
urbanístic condicionat (ADUC):
a) Supramunicipals d’us mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)
b) Municipals d’ús mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)
19
La regulació específica d’aquests espais ve establerta en el Capítol IV del Títol III que en la
present normativa esta dedicat als assentaments urbans. Article 43. Eixos connectors ambientals 1. En els plànols d’ordenació dels espais obert s’inclouen aquests eixos, sobre alguns sòls de
protecció preventiva ordinaris, amb l’objectiu de garantir la continuïtat dels espais oberts i, en la
màxima mesura, la permeabilitat ecològica entre les àrees amb interès natura, estirant el sòl de
protecció preventiva ordinari cap el restrictiu,
2. Aquests eixos seran delimitats necessàriament pel planejament general i derivat municipal, i
qualificats com a sòl d’interès connector (sòl de protecció preventiva restringit) si hi conflueixen els
valors ecològics a protegit. En cas que es desenvolupin els sectors urbanitzables previstos en el
planejament general, els espais lliures i els equipaments hauran de disposar-se bàsicament
seguint aquests eixos, tot permetent la màxima connexió dels espais oberts.
3. Es respectaran els estàndards mínims de cessió d’espais lliures i equipaments establerts a la
legislació urbanística vigent, i es disposaran en continuïtat seguint el sentit de les fletxes
assenyalades en el plànol d’ordenació dels espais oberts (O.3) del PDU.
Secció Tercera.- Sòl de protecció preventiva restringit (SPPr)
Article 44. Definició
Dins la categoria de sòl de protecció preventiva restringit s’inclouen aquells sòls no urbanitzables que
provenen, o be del planejament municipal vigent, o be per determinacions particulars del propi PDU, en
atenció al seu interès ambiental, natural i/o forestal, o al seu possible paper connector o d’amortiment
envers sòls de protecció especial.
Article 45. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic
1. Inclou els terrenys en sòl no urbanitzable de protecció preventiva on el present PDU pretén la
consolidació de l’activitat agrària com a element bàsic per a contribuir a l’assentament de la
població rural i millorar les condicions en què aquesta activitat s’exerceix,. Es objectiu del Pla per
aquests sòls el manteniment i dinamització de les explotacions productives existents pel tal que
esdevinguin un sector econòmic competitiu i de qualitat, fent compatible aquesta activitat
agrària amb el respecte dels valors naturals i paisatgístics del territori.
2. El caràcter multifuncional d’aquests sòls agrícoles ve regulat pel present PDU, per la legislació
sectorial que afecti a les diferents activitats agràries que en ells es desenvolupen i per la legislació
urbanística, ambiental i paisatgística en relació als usos que es puguin dur a terme, a les
condicions per les edificacions , construccions, instal·lacions i infraestructura agrària i a les
mesures de conservació dels elements d’estructuració d’aquest territori rural.
Article 46. Sòl d’interès natural i/o forestal
1. Inclou els terrenys en sòl no urbanitzable de protecció preventiva on el present PDU pretén la
protecció de diferents sòls amb interès natural i/o forestal.
2. El caràcter multifuncional d’aquests sòls ve regulat pel present PDU, per la legislació sectorial, i per
la legislació urbanística, ambiental i paisatgística en relació als usos que es puguin dur a terme en
aquest tipus de sòl i a les mesures de conservació dels elements d’estructuració d’aquest territori
rural.
Article 47. Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial
1. Es defineixen com a connectors ecològics aquells espais que per la seva qualitat i disposició
estratègica garanteixen el desplaçament de les especies, i també, en el context del pla, aquells
elements i àmbits que reforcen i asseguren la permeabilitat ecològica entre els espais d’especial
interès connector i els que asseguren la permeabilitat ecològica de la matriu territorial.
2. Es consideren connectors ecològics la totalitat dels cursos fluvials i dels espais de protecció
especial natural.
3. El planejament urbanístic municipal, en funció de les característiques i valors específics dels sòls
que tenen la consideració de connector ecològic, ha de classificar el sòl en alguna de les
categories de sòl no urbanitzable de protecció (agrària, forestal, paisatgística...) indicant
específicament el seu valor de connector ecològic i establint mesures per tal de garantir:
a) La continuïtat, evitant la formació d’efectes barrera.
b) La preservació de la permeabilitat ecològica, definint mesures específiques en funció de
cada sistema o zona. Això afecta als projectes d’infraestructures, que han de preveure la
connectivitat ecològica dels trams que es disposen sobre connector, a les zones agrícoles
que han de conservar les condicions de connectivitat i a les àrees d’assentament o
edificació, a on s’han de determinar mesures per tal de minimitzar l’efecte barrera.
20
c) La limitació o regulació específica de les transformacions territorials i els usos en relació
als punts anteriors.
d) La limitació de les edificacions a la recuperació d’aquelles existents i les directament
relacionades amb les activitats i intensitats admeses.
e) El reconeixement explícit d’edificacions i activitats existents, regulant les condicions de
permanència, ampliació o extinció d’acord amb els objectius definits als apartats anteriors i
el contingut d’aquestes Normes.
4. El planejament urbanístic municipal, sectorial o especial, les directrius del paisatge i els projectes
d’infraestructures, han de justificar les mesures tendencials a la preservació de la connectivitat
ecològica.
5. Les determinacions de mesures específiques de protecció dels connectors ecològics
desenvolupades a traves de les directrius de paisatge o d’un pla sectorial d’ordenació dels
connectors ecològics es consideren vinculants per el planejament municipal.
CAPÍTOL V. ELEMENTS TRANSVERSALS. Secció Primera.- Disposicions generals
Article 48. Tipologia dels elements transversals Dins dels espais oberts es determinen els següents elements transversals:
a) Superfícies:
• Habitats d’interès comunitari prioritari
• Sòl de riscos i afectacions
b) Traces:
• Camins estructurants
• Cursos d’aigua
c) Elements puntuals
• Elements d’interès patrimonial/arqueòlogic
Article 49. Habitats d’interès comunitari prioritari (H)
1. Els hàbitats d’interès existents en el sistema d’espais oberts del present PDU son aquells
hàbitats naturals d’interès comunitari presents en el territori de l’Àmbit Central del Camp de
Tarragona, amenaçats de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial
responsabilitat per a aquesta a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de
distribució natural inclosa en el seu territori. 2. Els habitats d’interès comunitari es troben delimitats en el plànol d’informació del present PDU i
referenciats en el plànol d’ordenació dels espais oberts a escala 1/50.000 (A.1).
3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat . 4 Els habitats d’interès comunitari inclosos en el present PDU queden subjectes a la corresponent
legislació sectorial vigent en cada moment.
5. La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part
l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de
Catalunya.
6. La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no
alteració dels espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.
7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que pugui
afectar de manera negativa el sistema ecològic dels diferents habitats.
Article 50. Sòl de riscos i afectacions (SRA)
1. Comprèn aquells sòls de riscos i afectacions, d’origen natural, tecnològic o altres afectacions (en
aquest cas degut principalment a la presencia de l’aeroport de Reus, i de les indústries químiques i
petroquímiques). En aquest sentit, a la disposició addicional segona d’aquestes normes s’estableix
una regulació precisa de les determinacions en matèria aeroportuària i també es fan
determinacions al llarg del text normatiu pel rack de transport de substancies perilloses.
2. Aquesta categoria d’espais compren també les zones inundables corresponents a la zonificació de
l’espai fluvial de la Conca del Francolí segons la planificació elaborada per l’Agència Catalana de
l’Aigua i zones inundables del riu Gaià i de les principals rieres i torrents dins de l’àmbit del PDU.
3. En el moment de redactar el planejament urbanístic municipal i derivat en els nous àmbits de
creixement que proposa el PDU, en aquells que es situïn en zones amb risc d’inundabilitat,
s’hauran de elaborar els corresponents estudis d’inundabilitat, i adequar els usos del sòl al resultat
d’aquest.
4. La zonificació de l’espai fluvial correspon a les quatre categories següents:
21
a) Zona fluvial ( ZF ): període de retorn de 10 anys
b) Sistema hídric ( SH ): període de retorn de 100 anys
c) Zona inundable per episodis
extraordinaris ( ZI ): període de retorn de 500 anys
5. Dins la Zona Fluvial ( ZF ) s’admeten els següents usos:
a) Operacions per a millorar-ne la funcionalitat hidràulica i ambiental
b) Instal.lació d’infraestructures transversals sempre que es respectin la continuïtat ambiental
i hidràulica
c) Instal.lació d’infraestructures canalitzades sempre que es respectin la continuïtat hidràulica
i morfodinàmica.
Queda prohibida qualsevol tipus d’urbanització d’aquests terrenys.
6. Dins el Sistema Hídric ( SH ) s’admeten els següents usos
a) Els usos agraris sense que es pugui admetre cap instal.lació o edificació, ni tampoc
l’establiment de hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel.les.
b) Els parcs, zones lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense
edificacions ni construccions de cap mena.
c) Els llacunatges i les estacions de bombament d’aigües residuals o potables.
d) L’establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que
permeti la preservació del règim de corrents.
e) La implantació d’infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i
protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a
la qualitat de les aigües.
f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic
hidràulic.
Queda prohibida cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una
modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux
d’aigua o alteració del règim de corrents en cas d’avinguda. També queda prohibida la
instal.lació de zones de càmping.
Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic amb informe
favorable de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tal que
les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc
d’inundació adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat
planejament.
7. Dins la Zona inundable per episodis extraordinaris ( ZI ), s’admeten els següents usos:
a) Els usos admesos dependran de si els terrenys es troben en una de les tres categories
següents en funció dels paràmetres hidràulics disponibles de cabal i de velocitat de
l’avinguda:
• Zona de inundació greu
• Zona de inundació moderada
• Zona de inundació lleu
b) En funció d’aquesta classificació els usos admesos son:
• La zona amb risc d’inundació lleu: no està subjecte a limitacions del usos admissibles
fins a la cota mínima a la del risc d’inundació moderat.
• La zona amb risc d’inundació moderat: es permeten els usos industrials,
d’emmagatzematge, i comercials fins a la cota mínima a la de risc d’inundació greu.
Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic, amb informe favorable
de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tant que les cotes
definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació
adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat planejament.
8. En qualsevol cas, s’estarà al que disposa l’article 6 del Decret 305/2006 i allò que s’estableixi a la
legislació sectorial vigent en cada moment.
9. El planejament derivat i projectes constructius que es desenvolupin a partir del POUM, hauran
d’adaptar-se a les disposicions que es deriven de l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua.
10. En cas que s’hagin de realitzar obres dins del sistema hídric s’haurà de preveure les actuacions
necessàries per a la adopció de les mesures de protecció front als riscos d’inundació. El
planejament urbanístic general podrà condicionar les actuacions de transformació dels usos o
reimplantació d’usos preexistents a l’execució, a càrrec de l’actuació, de les infraestructures
necessàries que adeqüin el risc d’inundació a l’ordenació urbanística.
22
11. En els parcs fluvials que poden comportar riscos d’inundació, s’haurà de tenir en compte aquests
riscos en establir l’ordenació d’usos del sòl d’acord amb els criteris previstos en els apartats
anteriors.
Article 51. Camins estructurants
1. La xarxa de camins rurals que es contempla en el present PDU esta formada pels camins rurals
estructurants. 2. Les determinacions generals per a la xarxa de camins rurals venen establertes a la legislació
sectorial vigent.
3. Les determinacions mes específiques per els camins rurals venen enunciades amb caràcter
general en els preceptes del PDU que regulen les diferents àrees dels espais oberts.
4. Per altra banda, aquest PDU defineix com a pistes forestals aquelles vies de terra o
pavimentades connectades amb els camins rurals i forestals, i de característiques similars,
construïdes primordialment per al transport dels aprofitaments forestals i per la prevenció
d’incendis. S’estableixen per a les pistes forestals les següents determinacions:
a) La conservació de les pistes forestals es promourà des de les administracions públiques
actuants en el territori, dins del marc de les mesures de foment.
b) No es poden obrir noves pistes forestals que no estigui prevista en els Plans d’Ordenació
Urbanística Municipal , en els Plans Especials que en sòl no urbanitzable poden
desenvolupar-lo, en els Plans de Gestió Forestals o Programes de l'Administració
d'Agricultura, amb l'informe previ corresponent de la Direcció General del Medi Natural del
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
c) Si estan previstos en els esmentats Plans o Programes, l’obertura, modificació de traçat o
variació del perfil longitudinal o transversal de les pistes forestals necessiten una llicència
municipal prèvia. A la memòria del corresponent projecte de sol·licitud, cal justificar la
necessitat i conveniència de la nova pista forestal o de la modificació proposada, així com
també la integració del nou traçat dins del paisatge i la no producció d’efectes degradants
al medi.
d) L’amplada dels camins rurals no superarà els quatre metres (4 m.) amb una separació a la
tanca de quatre metres (4 m.) més des de l’eix i de sis metres (6 m.) més de separació a
l’edificació.
e) Bàsicament per a prevenció d’incendis i en el supòsit de camins d’accés a les finques on es
dugui a terme una explotació agropecuària, es podrà autoritzar una amplada superior a
quatre metres (4 m) i inferior a sis metres (6 m).
A més, segons el Pla INFOCAT els municipis hauran de comptar amb una bassa de 240 m3
cada 500 ha d’extensió, com a infraestructures necessàries de penetració al bosc, per
aproximació per mitjans aeris, que hauran de ser respectades per les actuacions territorials.
f) Les pistes forestals han de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats.
5. El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin
necessàries per tal de garantir l’accessibilitat i el bon manteniment d’aquesta xarxa de camins
rurals i la seva continuïtat, sense interrupcions ni fragmentacions.
6. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl en les zones d’afecció
establertes per la legislació vigent.
Article 52. Cursos d’aigua
1. En els terrenys de les lleres dels rius, torrents i rieres i al seu àmbit d’influència es delimita l’espai
fluvial, segons criteris geomorfològics i ambientals. Aquest espai forma part del sistema general
hidrogràfic que comprèn l’espai de domini públic hidràulic i els seus entorns.
2. El sistema hidrogràfic es troba delimitat en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts
(escala 1/50.000 ).
3. Les rieres i torrents del sistema hidrològic constitueixen el sistema estructurador del paisatge, amb
comunitats i hàbitats d’interès ecològic que s’han de protegir i restaurar, donat que actuen com a
corredors ecològics per a moltes espècies. 4. Les determinacions del sistema hidrogràfic venen establertes a la legislació sectorial vigent.
5. Caldrà tenir present en les diferents actuacions el “Pla Especial de Protecció de l’Infraestructures
de portada d’aigües de l’Ebre” i “Actuació del Programa de mesures de l’ACA”.
23
6. Atès el paper fonamental de les rieres i els torrents en el sistema d’espais oberts, el tractament
específic que hauran de rebre, inclosos els treballs de neteja i manteniment s’haurà de
desenvolupar a través dels mecanismes de programació que les administracions competents
acordin per fer compatible la funció ambiental amb la pertinença al sistema hidràulic territorial.
7. El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin
necessàries per tal de preservar-ne la continuïtat i el bon manteniment d’aquests espais, en tant
que es tracta d’elements fonamentals dins del sistema de corredors biològics del territori.
8. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que no
vagin encaminades a la seva principal funció hidrològica.
Article 53. Elements d’interès patrimonial i/o arqueològic
1. Els elements d’interès patrimonial que es contemplen en el present PDU son:
a) Els monuments històrics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional ( BCIN )
b) Elements d’interès etnològic ( altres masies, com a elements arquitectònics lligats a l’espai
rural i molins )
c) Els jaciments arqueològics i paleontològics.
d) Els elements del patrimoni arquitectònic rural ( aljubs, barraques de pedra seca, bordes,
casetes d’estris, corrals, eres, pletes, pous, sèquies...)
2. Dins dels elements d’interès patrimonial, el present PDU recull els monuments històrics ( BCIN ).
3. Dins dels jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic, el present PDU incorpora
parcialment en la seva documentació gràfica alguns d’aquests elements, tot i que el Pla preserva
la totalitat de jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic que s’estableixen en els
corresponents Inventaris del Patrimoni Arqueològic i del Patrimoni Paleontològic de Catalunya.
4. Els elements d’interès patrimonial que inclou aquest PDU s’adeqüen a la definició de patrimoni
cultural de Catalunya, a les categories , tipologies i finalitats que s’estableixen a la Llei 9/1993,
de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
5. Els Ajuntaments inclosos en el àmbit territorial del PDU redactaran els corresponents catàlegs a
partir dels Inventaris del patrimoni cultural, etnològic, fonts, arqueològic i paleontològic del
municipi per tal de completar la relació d’elements d’interès inclosos en el present Pla.
L’Inventari del patrimoni de cada municipi establirà les següents tipologies de protecció segons les
característiques particulars de cadascun dels elements a protegir, per tal de concretar les
condicions especials de protecció de cadascun dels elements:
a) Tipologia 1 - Béns culturals d'Interès Nacional tindran el nivell de protecció integral que els
assigna la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català i que correspon amb
la dels béns d'interès cultural definida a la Llei del patrimoni històric espanyol.
b) Tipologia 2 - Edificis i elements d'interès. Elements catalogats sotmesos a les condicions
generals de protecció que aquestes normes determinen per al precatàleg.
c) Tipologia 3 - Àrees arqueològiques i paleontològiques - jaciments arqueològics. Quedaran
protegits per un radi de 50 m, o en el seu cas, per una delimitació específica. Les llicències
d'obres dins d'aquest radi hauran de ser objecte d'informe previ del Àrea de Coneixement i
Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de
sondeigs arqueològics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l'actuació més
adient.
6. Els elements d’interès patrimonial establerts pel PDU queden subjectes a la Llei 9/1993, de 30 de
setembre, del patrimoni cultural català, al Decret 78/2002 del Reglament de protecció del Patrimoni
arqueològic i paleontològic de Catalunya, i a la corresponent legislació sectorial vigent en cada
moment.
7. El possible aprofitament urbanístic així com la possible implantació d’infraestructures restarà
condicionada en qualsevol cas a la preservació del patrimoni paleontològic i arqueològic, d’acord
amb la legislació sectorial respectiva.
8. La reconstrucció i la rehabilitació de les edificacions rurals s’ajustarà a les determinacions del
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme.
9. El present PDU estableix per a les Masies i edificacions rurals d’interès que cal preservar i/o
recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat les següents
determinacions:
a) Es permet reconstruir i rehabilitar les Masies i edificacions rurals que calgui preservar i/o
recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat, o que hagin
estat incloses en l’Inventari corresponent. La reconstrucció i la rehabilitació s’ajustarà a les
determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós
de la Llei d’Urbanisme.
24
b) La reconstrucció i la rehabilitació de les Masies i edificacions rurals han de respectar el
volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats.
c) Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot admetre la divisió
horitzontal, amb les limitacions que siguin establertes pel planejament urbanístic i d’acord
amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.
10. Es podrà promoure el turisme rural i l’agroturisme tant a les masies i edificacions rurals d’interès i
a les edificacions rurals, destinades als usos associats al concepte de turisme rural d’acord amb
les determinacions següents:
a) Les condicions d’ordenació i d’edificació hauran d’assegurar la integració al medi rural en
que s’emplacin.
b) Les condicions de l’activitat i els usos admesos hauran de ser coherents amb les
determinades de la legislació sectorial vigent.
11. El present PDU admet en les masies i edificacions rurals les cases de colònies, els albergs, les
granges escola i les aules de natura d’acord amb les següents definicions:
a) Les cases de colònies son aquelles edificacions i instal·lacions que permanentment o
temporalment es destinen a donar allotjament a grups d’infants o de joves participants en
activitats educatives en el temps lliure, cultural i de lleure.
b) Els albergs son aquelles edificacions i instal·lacions com a lloc de pas, d’estada o de
realització d’una activitat, a joves en forma individual i col·lectiva, i també en determinades
condicions a famílies, adults i grups d’infants.
c) Les granges escola son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i
adequats per al treball didàctic amb infants o joves amb tècnic agràries i ramaderes.
d) Les aules de natura son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i
adequats per al treball didàctic amb infant o joves per al coneixement del medi natural i en
l’educació ambiental.
Totes aquestes edificacions i instal·lacions hauran d’adequar-se a la normativa sectorial vigent.
TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS CAPITOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 54. Definició
Els assentaments urbans de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona comprenen els terrenys qualificats
com a sòls urbans i urbanitzables pel planejament urbanístic vigent, així com els àmbits proposats en el
present PDU.
Article 55. Tipologia dels assentaments urbans 1. El Pla Director Urbanístic del Camp de Tarragona recull les següents classes de sòl establertes pel
planejament municipals vigent:
a) Sòl urbà
b) Sòl urbanitzable amb Pla parcial aprovat
c) Sòl urbanitzable
d) Sòl urbanitzable no delimitat
2. Queden també recollits en el PDU les Àrees residencials estratègiques aprovades definitivament i
els equipaments i dotacions supramunicipals.
3. El PDU inclou dins d’aquest tipologia d’assentaments urbans, el centre recreatiu i turístic, el sistema
portuari – ZAL, així com les unitats territorials de regulació costanera especial del PDUSC, i els
sectors amb directrius específiques del PDUSC-2
4. El Pla també incorpora les estratègies per a les àrees especialitzades del PTP del Camp de
Tarragona, (intensificació urbana, extensió, reducció o extinció, estratègia específica i centralitat),
així com les determinacions específiques pels sectors en aplicació de les citades estratègies.
5. Per altra banda, el PDU proposa un seguit d’àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat:
25
PROPOSTA PDU ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA
Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat
U.M.
ADUC 1
D’interès supramunicipal i ús mixt
U.E.
ADUC 2
D’interès supramunicipal i ús especialitzat
U.M.
ADUC 3
D’interès local i ús mixt
U.E.
ADUC 4
D’interès local i ús especialitzat
Equipaments i dotacions supramunicipals
EQDS
Equipaments i dotacions supramunicipals
6. Finalment, el PDU estableix determinacions en sectors urbanitzables dels planejaments
municipals vigents:
PROPOSTA PDU ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA
Determinacions en sectors urbanitzables dels planejaments municipals
SELL
Sector amb localització d’àmbits a qualificar com a sistema d’espais lliures
SEQ
Sector amb localització d’àmbit a qualificar com a sistema d’equipaments
SELLEQ
Sector amb localització d’àmbit a qualificar com a sistema d’espais lliures i
d’equipaments
SNU
Sector a classificar com a sòl no urbanitzable i qualificat com a sòl de protecció
preventiva ordinari.
5. L’ordenació dels assentaments urbans ve definida en el plànol d’ordenació del PDU a escala
1/50.000 (A1).
Article 56. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i continuïtat física de les actuacions
1. El PDU determina l’ordenació dels assentaments a partir de criteris de compacitat en el
desenvolupament urbà, i prioritza el reompliment i la rehabilitació de les trames urbanes en front de
la nova ocupació de sòl.
2. Tots els nous creixements proposats per aquest PDU hauran de respectar les preexistències i
característiques orogràfiques i mediambientals, així com desenvolupar-se en contigüitat a les trames
urbanes existents, amb densitats sempre superiors o equivalents als 50 habitatges per ha, i amb
presencia d’activitats o usos compatibles amb l’ús principal, amb l’objectiu de generar noves trames
de caràcter compacte i mixtura d’usos, ben servides pel transport públic. Per a la resta de sectors
que es delimitin mitjançant el corresponent planejament municipal, es podran establir paràmetres
urbanístics adients a les característiques de l’entorn, les preexistències concretes i les trames
urbanes.
3. Les revisions del planejament urbanístic dels municipis s’adaptaran a les estratègies de
desenvolupament que el Pla estableix per a cada àrea urbana o especialitzada del territori. Així
mateix, el planejament urbanístic municipal establirà mesures per tal que el creixement per extensió
es produeixi de manera gradual i contínua respecte a l’assentament existent i es mantingui una
proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea urbana consolidada.
Article 57. Determinacions pels elements del patrimoni natural
Els elements del patrimoni natural inclosos en els inventaris i catàlegs gestionats per la Direcció General
del Medi Natural i que formen part dels sòls urbans o urbanitzables, caldrà que tinguin en el planejament
municipal un grau de protecció que n’asseguri la seva preservació. Article 58. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans
1. El PDU contempla les infraestructures suficients per a l’abastament i sanejament d’aigua i gestió de
residus i preveu les reserves de sòl per a la seva construcció, d’acord amb el que fixa el PTPCT. En
aquells casos en què no resultin possibles aquestes determinacions en el moment actual, es
condicionen els creixements derivats del PDU a l’existència dels recursos i les infraestructures
necessaris d’abastament d’aigua, sanejament, subministrament energètic i gestió dels residus.
2. En el moment d’incorporar els nous creixements establerts en el PDU al Pla d’Ordenació Urbanística
del municipi corresponent, caldrà justificar que es disposa de la capacitat necessària en relació amb
l’abastiment d’aigua i energia, així com en la xarxa de sanejament i en el tractament dels residus.
26
3. Als efectes de minimitzar la incidència dels contaminants que previsiblement seran emesos a
l’atmosfera com a conseqüència de l’increment de població i d’activitats resultants dels nous
creixements urbans previstos al PDU, es faran servir com a referència els mapes de vulnerabilitat i
capacitat del territori, d’acord amb el que s’estableix a la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació
de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, o allò que s’estableixi
a la normativa sectorial vigent en cada moment.
4. Als efectes de minimitzar la incidència de la contaminació acústica, el PDU integra els objectius de
qualitat acústica d’acord amb les zones de sensibilitat acústica alta, moderada i baixa, i aquelles
zones sotmeses a règims especials, d’acord amb la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció
contra la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei 16/2001, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se
n’adapten els annexos, així com el que s’estableixi a la normativa sectorial vigent en cada
moment. També caldre complir amb allò establert en el mapa estratègic de soroll de l’aeroport de
Reus i les altres determinacions que preveu el Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el
que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y
gestión del ruido ambiental.
.5. Als efectes de minimitzar la incidència de la contaminació lluminosa, els diferents usos establerts
pel PDU hauran de tenir en compte el compliment dels nivells de contaminació lluminosa d’acord
amb la zonificació establerta pel Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya,
el Decret 82/2006, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,
d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, així com el que
s’estableixi a la normativa sectorial vigent en cada moment.
Article 59. Determinacions per a la implantació d’establiments comercials.
1. D’acord amb el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’Ordenació dels Equipaments
Comercials, en relació a la implantació d’establiments comercials, aquest PDU entent
incorporades totes les seves determinacions, així com la de la resta de legislació sectorial vigent.
2. En aquest sentit, cal tenir en compte la dotació mínima de places d’aparcament per a l’ús
comercial i complir amb el que estableix el Decret 378/2006, d’acord amb la Disposició Transitòria
Tercera del Decret Llei 172009
CAPITOL II. ASSENTAMENTS URBANS I PLANEJAMENT VIGENT Article 60. Sòls urbans i urbanitzables existents o de desenvolupament ordinari
1. El present PDU incorpora amb caràcter general les determinacions dels sòls urbans i urbanitzables
que s’estableixen en el planejament urbanístic vigent per cada municipi, així com les determinacions
específiques establertes a l’article 3.12 de les normes territorials del Pla Territorial Parcial del Camp
de Tarragona, en aplicació de les estratègies definides a l’article 3.11 de les citades normes
territorials.
2. Respecte als sòls urbans consolidats de caràcter residencial, es tracta fonamentalment d’operacions
de completament i millora, o puntualment de reforma interior. El present PDU estableix com a
finalitat prioritària d’aquestes operacions adequar les estructures urbanes heretades a les
dinàmiques i exigències actuals de qualitat, eficiència i justícia social.
3. Respecte als sòls urbanitzables, sobre els que s’hauran de produir els creixements mixtes i
especialitzats a curt termini, el PDU els recull en la seva pràctica totalitat o excepcionalment
proposant el seu ajust o transferència d’aprofitaments a un altre sector. Les determinacions
especials per aquests sectors son les fixades en els plànols d’ordenació, a la memòria i a aquesta
normativa del PDU.
4. Es tindrà especial atenció a la relació de les noves peces de desenvolupament urbà amb el sistema
dels espais oberts territorials o locals, contribuint a la seva configuració i a l’equilibri entre ambdós
àmbits. S’hauran de tenir especialment en compte els vectors ambientals com l’aigua, la depuració i
el sanejament, l’energía, etc. com a paràmetres decisoris per avaluar la conveniència i la grandària
del creixement i en el seu cas, per establir les garanties per a la seva transformació.
5. En el supòsit del SUPP-10 de Vinyols i els Arcs es limiten els usos en el següents termes:
a) Producció i transformació del metall (Annex II.1 Activitats sotmeses al règim de llicència
ambiental amb l’informe preceptiu de la Llei 3/1998 d’Intervenció integral de l’Administració
Ambiental).
b) Activitats agroindustrials i ramaderes (Annex II.1 Activitats sotmeses al règim de llicència
ambiental amb l’informe preceptiu de la Llei 3/1998 d’intervenció de l’Administració Ambiental).
27
Article 61. Àrees Residencials Estratègiques (AREs)
En relació a les Àrees Residencials Estratègiques, aquest PDU es remet integrament a les
determinacions normatives fixades en el vigent PDU-AREs del Camp de Tarragona i a la regulació de
l’ordenació detallada que es fixa per a cada ARE inclosa en aquest àmbit territorial.
Article 62. Equipaments i dotacions supramunicipals
Els equipaments i les dotacions supramunicipals atendran al que es determini a la normativa del
planejament municipal vigent.
Article 63. Centre recreatiu i turístic (CRT)
Aquest àmbit es regula per la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics (DOGC
1109, de 20.02.89) i pel Decret 161/2003, de 23 de juny, de modificació del Decret 152/1989, de 23 de
juny, pel qual s’aprova la instal.lació d’un centre recreatiu turístic a Vila-seca i Salou (DOGC 3924, de
14 de juliol de 2003).
Article 64. Sistema portuari-ZAL
Aquest àmbit es regula pel vigent Pla d’utilització d’espais portuaris del port de Tarragona.
Article 65. Unitats territorials de regulació costanera especial del PDUSC
Es refereix exclusivament a l’àmbit de “La Budellera” que es regula pel vigent Pla Director Urbanístic
del Sistema Costaner.
Article 66. Sectors amb directrius específiques del PDUSC-2
Aquests àmbits es regulen pel vigent Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner- 2.
CAPITOL III. ASSENTAMENTS URBANS I PROPOSTA DEL PDU PELS SECTORS URBANITZABLES DELS PLANEJAMENTS MUNICIPALS
Secció Primera.- Determinacions del PDU en relació als sectors urbanitzables dels
planejaments municipals
Article 67. Sòls urbanitzables amb determinacions específiques del Pla Director Urbanístic
1. Sobre alguns sectors de sòl urbanitzable del planejament urbanístic municipal vigent el present
PDU fixa unes determinacions específiques, per tal que el seu futur desenvolupament sigui
coherent, tant amb els criteris i objectius del propi PDU, com amb els del vigent Pla Territorial
Parcial del Camp de Tarragona.
2. El planejament urbanístic municipal haurà d’adaptar l’àmbit, els objectius, les determinacions i els
paràmetres urbanístics d’aquests sectors de sòl urbanitzable a les determinacions específiques
fixades pel PDU un cop aquest sigui executiu.
3. Un cop s’hagin desenvolupat els sectors, els sistemes d’espais lliures i equipaments a l’aire lliure,
així com els hàbitats d’interès comunitari presents en sectors urbanitzables amb determinacions
del PDU complementaran el sistema d’espais oberts en aquells àmbits.
Article 68. Determinacions del PDU en determinats sectors urbanitzables dels planejament
municipal
El present PDU fixa un conjunt de determinacions específiques o condicions de desenvolupament pels
següents sectors de sòl urbanitzable:
EL CATLLAR
Sector SUD-13 “Sud de Mas de Moregons”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 8,47 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 1,27 ha.
2. Determinacions específiques:
• Sector SELLEQ
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament l’àmbit
localitzat dins del connector ambiental segons determinació del PTP del Camp de Tarragona.
• Delimitació segons la fitxa núm. 1.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
28
Sector SND-55 “Llevant de Mas de Moregons”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 5,86 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 0,88 ha.
2. Determinacions específiques:
• Sector SELLEQ
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament
l’àmbit localitzat dins del connector ambiental segons determinació del PTP del Camp de Tarragona.
• Delimitació segons la fitxa núm. 1.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
Sector SND-101 “Mèdol-Esplai”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 7,60 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 1,59 ha.
2. Determinacions específiques:
• Sector SELLEQ
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament
l’àmbit localitzat al sud del sector per tal d’evitar la conurbació i garantir la connexió dels espais lliures.
• Delimitació segons la fitxa núm. 2.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
CONSTANTÍ
Sector PPU-09 “Pic-La Rufola”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 42,12 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 8,12 ha.
2. Determinacions específiques:
• Sector SELLEQ
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament l’àmbit
localitzat entre el vial del polígon i la via TV-7211
• Delimitació segons la fitxa núm. 3.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
Sector PPU-10 “Polígon Industrial de Constantí”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 16,15 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 2,19 ha.
2. Determinacions específiques:
• Sector SELLEQ
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament l’àmbit
localitzat entre el vial del polígon i la via TV-7211
• Delimitació segons la fitxa núm. 3.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
Sector PPU-11 “Pic- Tradillo”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 15,93 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 1,50 ha.
29
2. Determinacions específiques:
• Sector SELLEQ
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament
l’àmbit localitzat entre el vial del polígon i la via TV-7211
• Delimitació segons la fitxa núm. 3.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
CASTELLVELL DEL CAMP Sector SAU-7 “SAU-7”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 3,85 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 0,58 ha.
2. Determinacions específiques:
• Sector SELLEQ
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament
l’àmbit localitzat al nord del sector per tal d’evitar la conurbació urbana.
• Delimitació segons la fitxa núm. 4.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
VILA-SECA Sector PP.PI-2 “Sector residencial situat entre el C/ Luis Mariano, Ctra. Tarragona a la Pineda i continuació del
límit del sòl urbà”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 8,16 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 1,90 ha.
2. Determinacions específiques:
• Sector SELLEQ
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures i equipament l’àmbit
localitzat al nord del sector per garantir la continuïtat entre la Sèquia Major i els Prats de Cal.lipolis.
• Delimitació segons la fitxa núm. 5.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
TARRAGONA Sector PAU-02 “Terres Cavades”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 98,61 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 7,64 ha.
2. Determinacions específiques:
• Sector SEQ
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’equipaments l’àmbit localitzat a
llevant del sector, a l’altre costat del vial.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
Sector PAU-05 “Golf Costa Daurada”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 95,15 ha. (segons delimitació gràfica)
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: -----------.
2. Determinacions específiques:
• Sector SELL
30
• El planejament general i/o derivat haurà de qualificar com a sistema d’espais lliures l’àmbit situat a
tocar l’AP7, coincident amb la franja de protecció civil TRANSCAT. L’àmbit de superfície aproximada
de 44,39 ha no serà apte per edificar. També, el PDU fa constar que part d’aquesta àrea està afectada
per l’existència d’un hàbitat d’interès comunitari. L’aprofitament corresponent a aquest àmbit s’haurà
de localitzar a ponent, al costat de les edificacions unifamiliars existents.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector.
Sector PP-28 “Mas Rabassa”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 49,44 ha.
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: 27,52 ha.
• Superfície exclosa: 21,95 ha. (PDUSC-2)
2. Determinacions específiques:
• Sector SELL
• Sector amb determinacions del PDUSC-2
• El planejament urbanístic general haurà de classificar com a SNU els dos àmbits de protecció
costanera. El present PDU determina que la totalitat de l’àmbit nord del futur sector discontinu s’haurà
de qualificar com a sistema d’espais lliures i la totalitat de l’àmbit entrevies s’haurà de qualificar com a
sistema d’espais lliures i equipament a l’aire lliure.
• Amb aquestes determinacions es modifica la fitxa del PDUSC-2.
• Per aquests dos àmbits el planejament general podrà transferir l’aprofitament a un altre sector.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent per aquest
sector en un altre sector on es transfereixi l’aprofitament.
Sector PAU-04 “Florimar”:
1. Àmbit:
• Superfície del sector: 7,91 ha. (segons delimitació gràfica)
• Superfície mínima de sòl públic de cessió obligatòria: -----------.
• Superfície exclosa: 7,91 ha. (segons delimitació gràfica)
2. Determinacions específiques:
• SNU
• El planejament general classificarà el sector com a sòl no urbanitzable.
• El present PDU qualifica aquest sector com a sòl de protecció preventiva ordinari.
• Aquest sector és considerat com una unitat territorial de regulació costanera especial segons el Pla
Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC)
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal vigent per aquest
sector.
Secció Segona.- Determinacions del PDU en relació als projectes estratègics
Article 69. Projectes estratègics
1. Amb l’objectiu de presentar de manera visible les principals estratègies ordenadores del present Pla
i de senyalar aquells elements territorials claus per el nou ordre territorial, el PDU orienta el
desenvolupament, amb caràcter no vinculant, d’un conjunt d’esquemes de projecte d’aquells
elements estratègics de l’ordenació per aquest àmbit territorial, quins objectius i localització queden
indicats en la seva memòria i documentació gràfica.
2. La realització de les noves infraestructures que es desenvolupin en els Projectes estratègics hauran
de seguir les mesures que s’estableixen al Capítol I del Títol IV d’aquestes normes del PDU.
CAPÍTOL IV. ESPAIS D’EVENTUAL TRANSFORMACIÓ Secció Primera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC) Article 70. Definició Integren els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, alguns dels sòls del sistema d’espais
oberts, que tenen actualment la classificació de sòl no urbanitzable ordinari de protecció preventiva i que
en el marc de les condicions plantejades pel present PDU son espais d’eventual transformació i per tant,
poden ésser classificats com a urbanitzables pel planejament urbanístic municipal.
31
Article 71. Caracterització
1. El PDU contempla en aquesta categoria de sòl els àmbits de futur desenvolupament urbà, a curt,
mig o llarg termini, condicionats a l'execució de certes infraestructures i a l’existència de l’acord
entre els ajuntaments afectats per el seu desenvolupament en el cas de sectors plurimunicipals.
2. Aquests espais d’eventual transformació poden ser:
a) Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’interès supramunicipal:
D’ús mixt ( U.M. )
D’ús especialitzat ( U.E.)
b) Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’interès local
D’ús mixt ( U.M. )
D’ús especialitzat ( U.E.)
3. En els plànols d’ordenació del present PDU s’assenyalen de manera detallada aquells elements
(cursos d'aigua, marges, arbrat, configuracions paisatgístiques específiques, elements amb valor
històric i cultural, etc.) que hauran de conservar-se o integrar-se en l'ordenació urbanística en el
cas que es desenvolupessin aquests terrenys com a sòls urbanitzables.
Article 72. Règim jurídic
En tant no reuneixin les condicions pel seu desenvolupament urbanístic els ADUC mantindran el règim
jurídic i la classificació de sòl no urbanitzable.
Article 73. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o com d’ús especialitzat
1. El desenvolupament urbanístic d’aquests àmbits haurà de complir entre d’altres les següents
condicions:
a) La execució de certes infraestructures necessàries per el seu funcionament.
b) La existència de l’acord entre els ajuntaments afectats per al seu desenvolupament, en el
cas de sectors plurimunicipals.
En aquest supòsit serà condició necessària la constitució prèvia d’un consorci urbanístic o
una altra figura de cooperació intermunicipal.
2. En aquests àmbits es determinaran els instruments de cooperació plurimunicipal i compensació
territorial per al millor repartiment dels beneficis i les càrregues generats per les diferents
actuacions urbanístiques i territorials.
Secció Segona.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)
Article 74. Definició i característiques
1. Els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’us mixt es troben fora del que el
planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es proposen per a la seva
ubicació estratègica, per generar noves centralitats que satisfacin els escenaris de creixement
elevat plantejats, i a més per factors externs de traçats de noves infraestructures.
2. A tenor de la seva ubicació i al grau d’importància per al desenvolupament de l’àmbit en conjunt,
aquests sectors es classifiquen en:
a) Supramunicipals
b) Locals
3. En el plànol “Ordenació dels assentaments urbans” a escala 1/ 50.000 (A.1) es determina els
àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat.
4. Els POUM i, en el seu cas, la planificació sectorial d’habitatge, preveuran quan sigui necessari, en
funció de les circumstàncies de cada municipi i del conjunt de l’àmbit d’aquest PDU, la dotació
d’habitatges amb protecció oficial en determinades intervencions, per sobre dels mínims exigits
obligatòriament per la Llei d’Urbanisme vigent.
5. Es recomana que el planejament urbanístic i sectorial estableixi que el nombre d’unitats
d’habitatge amb protecció oficial arribi fins al 50% del total en els sectors residencials de nova
urbanització, sempre que es doni alguna de les següents circumstàncies:
a) Municipis amb una dinàmica de creixement superior a la mitjana de l’Àmbit Central del Camp
de Tarragona
b) Municipis on la demanda pressiona el mercat a l’alça i el fa inabastable per a les noves llars
autòctones.
c) En els àmbits on el PDU proposa eixamples residencials o iniciatives liderades per
l’administració pública.
32
Article 75. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt supramunicipal 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memòria del present
PDU.
2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament el
planejament general tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els
següents paràmetres bàsics orientatius:
Sector front residencial i terciari sobre l’eix de la T-11 (Constantí/Tarragona)
Determinacions generals;
Davant del sector Cimalsa encara per desenvolupar - el contingut del qual seria recomanable
reconduir cap a usos terciaris i d’equipaments, millor que a l’ús logístic - , es proposa una petita
franja de 10,6 has de sòl, amb la finalitat de connectar els sectors residencials previstos al llarg
de la carretera en el terme municipal de Tarragona amb els desenvolupaments terciaris existents
pròxims a la futura Estació Central.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 10,60 has.
b) Usos previstos: Residencial, comercial, hoteler, serveis i oficines
c) Edificabilitat màx.: 0,5 m2st/m2s
Sector d’us mixt “La Canonja / Tarragona” (La Canonja/Tarragona)
Determinacions generals;
Aquest sector de 19,2 has situat en la frontera entre Bonavista i l’Àrea Residencial Estratègica
(ARE) de La Canonja, i sobre el nou eix d’accés a l’actual A-7 (a transformar en eix cívic
articulador de les trames urbanes existents i previstes) i que per sobre de la segona fase del
sector Cimalsa portarà a l’eix principal de la T-11. Es preveu un desenvolupament mixt. Es
preveu un desenvolupament mixt, integrat per l’ús residencial, el comercial i el terciari en general.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 19,28 has.
b) Usos previstos: Residencial, comercial, oficines i serveis.
c) Edificabilitat màx.: 0,50 m2st/m2s
Article 76. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt local 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memòria del present
PDU.
2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes
urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i
els següents paràmetres bàsics orientatius:
Sector “Horta Gran” (Tarragona)
Determinacions generals;
Sòls actualment no urbanitzables situats a ambdós costats de l’antiga carretera N-420, avui T-11,
al costat del riu Francolí i a cavall del creuament entre la carretera i l’últim tram de la N.241.
Pròpiament és l’inici o el final d’un dels dos eixos proposats entre Reus i Tarragona, fent front al riu
i al casc urbà continu d’aquesta segona ciutat.
La posició estratègica de la peça, entre el riu i el barri de Torreforta i al costat del futur Parc Fluvial
del francolí, aconsella proposar la delimitació d’un ADUC per a contribuir a la configuració tant de
l’eix cívic com de la façana fluvial.
Donada la seva parcial inundabilitat, es condiciona el seu desenvolupament a que es garanteixi la
superació d’aquesta condició. Es proposa l’obra de perforació del pont sobre el riu existent sota la
línia ferroviària de València, en les condicions que fixi l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Donat que part de l’àmbit sud-est es troba afectat pel risc químic, tal i com recull el PLASEQCAD,
en aquesta àrea del sector, s’esclou l’ús residencial i aquells usos de pública concurrència, en el
cas de no prendre les mesures preventives corresponents, sempre i quan aquestes siguin
possibles.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 90,91 has.
b) Usos previstos: Residencial i comercial. Les oficines, l’ús hoteler i els serveis s’ubicaran
sobretot en els fronts dels proposats eixos cívics de la T-11 i de la N-340.
c) Edificabilitat màx. 0,50 m2st/m2s
Sector mixta “Rojals” (Reus)
Determinacions generals;
33
Situat a llevant de la ciutat, en continuïtat al sector urbà sobre un dels eixos d’entrada i sortida
(l’antiga traça de la N-420), es troba aquest sector, que pel seu costat de llevant té els terrenys
agrícoles que el separen de la Ronda de Llevant de la ciutat.
El desenvolupament del sector pot contribuir de manera decisiva a la configuració de la façana
urbana de llevant de Reus, al llarg de la qual es produeixen els moviments entre la conurbació
central i l’eix de la C-14, i l’accés tant a l’aeroport com al polígon industrial de Constantí (Estació
de Mercaderies).
Part de l’àmbit nord-oest es troba afectat pel risc en el Transport de Mercaderies Perilloses
(TRANSCAT). És per aquest motiu que en aquesta àrea del sector s’exclou l’ús residencial i
aquells usos de pública concurrència, en el cas de no prendre les mesures preventives
corresponents, sempre i quan aquestes siguin possibles. La part afectada pel TRANSCAT
deixaria d’estar-ho en el cas del trasllat de la línia ferroviària de mercaderies, tal i com proposa el
present PDU.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 53,95 has.
b) Usos previstos: Residencial, comercial, oficines, hoteler i serveis
c) Edificabilitat màx: 0,5 m2st/m2s
Secció Tercera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)
Article 77. Definició i característiques dels Àmbits d’ús especialitzat
1. Aquests àmbits dotacionals i d’activitat econòmica, igual que els àmbits d’ús mixt ( U.M.), es
troben fora del que el planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es
proposen pel seu potencial per a satisfer les demandes de creixement d'activitats econòmiques
(indústria, terciari) i generar nous llocs de treball.
2. En el plànol “Ordenació dels Assentaments Urbans” a escala 1:50,000 (A.1) es determinen els
àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat per aquestes àrees.
Article 78. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat supramunicipal
Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determini definitivament el planejament
general tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els següents
paràmetres bàsics orientatius:
Estació Central Intermodal
Determinacions generals;
Situat en l’encreuament entre el Corredor Ferroviari Mediterrani i la carretera T-11 que es pretén
convertir com l’eix cívic (carrer Major) de la conurbació central. Aquest sector te un elevat interès
territorial i estratègic.
Per aquesta Estació hauran de passar tot tipus de trens de passatgers (TAV, altes prestacions,
regionals, rodalies...) el Tram Camp, i segons el desenvolupament de l’aeroport, incorporar noves
terminals aeroportuàries al sud del mateix.
Es contempla també compartir el mateix recinte amb una nova estació metropolitana d’autobusos, i
els serveis de taxi, aparcament etc. propis d’una àrea de centralitat d’aquesta importància, i els
usos dotacionals corresponents.
Situada al final de l’eix de la T-11, és la ròtula espacial entre les ciutats que formen la conurbació
central, a partir de l’estació aeroport prevista pel MFO i Adif.
Caldrà un bon disseny arquitectònic d’aquesta peça, que ha de convertir-se en imatge de referència
de la conurbació.
L’aprofitament, en qualsevol cas, es situarà fora de la franja de protecció d’infraestructures.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 49,60 has.
b) Usos previstos: Infraestructura ferroviària, estació d’autobusos, oficines, comerç, serveis
i instal.lacions culturals i de seguretat.
c) Edificabilitat màx.: 0,5 m2st/m2s
Estació de mercaderies- Polígon Industrial (Constantí)
Determinacions generals;
Aquest sector es planteja com un completament de l’actual polígon, racionalitzant el traçat del seu
accés rodat i reforçant el seu paper com a una potent Estació de Mercaderies per a tot l’àmbit del
sector central.
L’àrea de completament té una superfície de 10,18 has. i contribuirà a resoldre la façana del
polígon a l’aeroport.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 10,18 has.
b) Usos previstos: Industrial i terciari (segons planejament vigent)
c) Edificabilitat màx.: 0,6 m2st/m2s (segons planejament vigent)
34
Article 79. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat local Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament el planejament
vigent tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els següents paràmetres
bàsics orientatius:
Sector d’us especialitzat “La Canonja” (La Canonja)
Determinacions generals;
Per la normativa vigent (PLASEQCAT) aquest sector no es podrà destinar a usos residencials ni
de pública concurrència, en el cas de no prendre les mesures preventives corresponents, sempre
i quan aquestes siguin possibles.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 8,86 has.
b) Usos previstos: Equipaments i dotacions complementàries.
c) Edificabilitat màx.: 0,50 m2st/m2s
Sector d’ampliació del barri de La Plana (Vila-seca)
Determinacions generals;
Amb l’objectiu de millorar l’accés i completar el petit barri situat al costat de la ronda sud-oest de
Reus i molt a prop de la C-14 entre Reus i Salou, es preveu aquest sector de 2,95 has. per a
dotacions complementàries. No estarà permès l’ús residencial i l’àmbit més pròxim a la carretera
s’haurà de destinar a espais lliures i/o equipaments en règim obert (instal·lacions esportives a
l’aire lliure o similar).
La seva superfície i delimitació es conseqüència de les proteccions dels eixos viaris assenyalats,
es per això que la millora de l’accés haurà de tenir especialment en compte la normativa de
carreteres per a la seva resolució.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 2,95 has.
b) Usos previstos: Equipaments i dotacions complementàries.
c) Edificabilitat màx: 0,5 m2st/m2s
Sector T-11 SUD (Tarragona)
Determinacions generals;
Sector ubicat al costat de les actuals instal.lacions de CIMALSA i a tocar de l’antiga carretera N-
420, avui T-11. La importància d’aquesta carretera en el tram entre Reus i Tarragona rau en què
és un dels eixos cívics principals de la nova ordenació, sobre la qual en els últims anys s’han anat
localitzant noves edificacions i instal.lacions d’activitats innovadores; es proposa la delimitació d’un
ADUC, per a contribuir a la configuració d’aquest important eix, a través de noves edificacions
destinades a l’ús de terciari (oficines, comerç, serveis a les empreses i a les persones, etc. ) i
d’equipaments.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 39,97 has.
b) Usos previstos: Terciari i equipaments
c) Edificabilitat màx. 0,50 ha
Secció quarta.- Equipaments i dotacions supramunicipals (EQDS) Article 80. Ordenació dels equipaments i dotacions supramunicipals
1. Els criteris d’ordenació dels equipaments i de les dotacions supramunicipals seran els establerts a
la Memòria del present PDU.
2. Donada la extensió i varietat en els usos i les activitats continguts en els equipaments proposats
pel present PDU, la seva importància pel conjunt del sistema, així com els seus emplaçaments
singulars per la seva transcendència, s’admetran com a dotacions aquells usos que per la seva
rellevància supramunicipal, encara que siguin de domini i gestió privada, tinguin aquesta
significació.
CAPÍTOL V. DIRECTRIUS BÀSIQUES PER A LA INCORPORACIÓ DELS ASPECTES
AMBIENTALS EN ELS PLANS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, PLANEJAMENT DERIVAT I PROJECTES QUE DESENVOLUPIN EL PDU
Article 81. Objectius i criteris ambientals
En general els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes
que desenvolupin el present PDU, adoptaran els objectius i criteris ambientals comuns definits al
35
Document de referència del Pla director urbanístic de delimitació i avaluació de les Àrees Residencials
Estratègiques del Camp de Tarragona que resultin d’aplicació en funció del tipus de pla o projecte de
que es tracti.
Article 82. Directrius ambientals en relació amb els residus
Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que
desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:
• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament
la recollida de residus municipals (ubicació i superfície física necessaris per a la recollida
selectiva, condicions constructives dels edificis per a la recollida pneumàtica dels residus, si és
el cas, etc.), i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans recollits a l’article 49
del Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels
residus.
• Incorporar la determinació física i urbanística de les infraestructures de residus municipals
contemplades i concretades en el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de residus
municipals de Catalunya.
• Qualificar els espais a què fa referència els paràgrafs anteriors com a serveis tècnics inclosos
en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris segons l’article 33.3 del Reglament de la
Llei d’Urbanisme.
• En el supòsit d’existència de terrenys susceptibles d’estar contaminats, condicionar l’aprovació
de qualsevol actuació urbanística als criteris establerts per l’Agència de Residus de Catalunya.
• Vincular qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre
residus de la construcció.
• Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal.lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i
d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus.
• Qualsevol actuació que es desenvolupi en el emplaçament relacionat amb activitats
potencialment contaminants del sòl, cal que s’ajusti al compliment del Real decreto 9/2005, de
14 de gener, pel que s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants de sòl i els
criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.
• En cas que es prevegi enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb
contingut d’amiant, caldrà donar compliment al Real decreto 396/2006, de 31 de març, pel que
s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc
d’exposició a l’amiant, així com al Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió
de residus. Aquests residus es gestionaran en instal.lacions autoritzades per l’Agència de
Residus de Catalunya.
• Caldrà donar compliment als criteris establerts en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es
regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Article 83. Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua
En general, els planejaments urbanístics i els projectes de desenvolupament hauran d’anar adaptant-se
a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la directiva marc de l’aigua i, en particular, en el
moment que estigui aprovat, al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
1. Directrius específiques per l’abastament d’aigua:
Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en
compte les directrius ambientals següents:
• Condicionar el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions urbanes a
l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les necessitats
d’abastament d’aigua que generin, i també a una garantia prèvia de l’abastament que asseguri
l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible
d’aquest.
• Internalitzar el cost de l’abastament d’aigua: els creixements urbanístics han d’internalitzar el
cost global de la disposició, distribució i garantía del nou abastament derivat del seu
desenvolupament. Aquest cost no es refereix únicament a la xarxa de distribució sinó també a la
infraestructura d’abastament en alta que caldrà ampliar per donar servei a l’augment de la
demanda.
• Regularitzar la situació jurídico-administrativa dels aprofitaments: els municipis que estiguin
usant aigua procedent de fonts pròpies per abastir-se caldrà que disposin de la corresponent
concessió d’aigües d’acord amb el previst en el Text Refós de la Llei d’Aigües (TRLLA) i el seu
Reglament.
• Col.locar comptadors a la xarxa d’abastament d’aigua en alta i, especialment, a la xarxa de
distribució (comptadors domiciliaris).
• Preveure i fomentar l’aprofitament d’aigües pluvials, seguint l’establert als articles 84,85 i 86 del
Reglament del Domini Públic Hidràulic.
• Preveure i fomentar la reutilització d’aigües residuals depurades, acomplint en tot cas amb els
articles 272 i 273 del RDPH i 109 del TRLLA, així com amb es “Criteris de reutilització d’aigües
regenerades” de l’ACA.
36
• Preveure aquells sistemes d’estalvi i eficiència que garanteixin un ús sostenible del recurs, tant
a nivell d’urbanització com en l’edificació.
• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar
correctament les aigües pluvials, tot fomentant-ne la reutilització, l’abastament i el
subministrament d’aigües.
• Qualificar els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en el
sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme).
• Protegir i conservar les fonts i els altres punts d’abastament d’aigua tradicionals del territori.
2. Directrius específiques pel sanejament:
Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en
compte les directrius ambientals següents:
• En les noves trames urbanes, preveure xarxes de sanejament separatives, tal i com estableix
el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (Decret 130/2003, de 13 de maig).
• En zones urbanes consolidades, adaptar-se a les disposicions del Pla de sanejament de les
aigües residuals urbanes (PSARU), del Pla de sanejament d’aigües residuals industrials
(PSARI), del Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (un cop entri en vigor), i del
Reglament de Serveis Públics de Sanejament.
• Internalitzar el cost de la depuració de les aigües residuals, tant el cost referit al clavegueram
com al col.lector en alta com a la depuradora.
• Preveure el pretractament dels abocadors industrials en aquelles industries de nova
implantació en sectors consolidats.
• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar
correctament el sanejament de les aigües.
• Qualificar els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en els
sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme).
3. Directrius específiques sobre hidrologia-hidràulica i inundabilitat:
Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en
compte les directrius ambientals següents:
• Compatibilitzar els usos, activitats, obres i actuacions previstes en zona fluvial, sistema hídric i
zona inundable amb el que estableixen els articles 5 i 6 i les disposicions transitòries 1a. i 2a.
del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
• Realitzar estudis hidrogeològics per determinar les possibles afeccions del creixement urbanístic
envers els aqüífers i les aigües subterrànies (extracció de cabals, contaminació de les aigües,
rebaix o afecció del nivell freàtic, paviments permeables, etc.).
• Adoptar mesures de minimització, correcció i/o compensació de les impermeabilitzacions
hidrogràfiques derivades dels desenvolupaments urbanístics.
• En aquells àmbits on existeixi planificació d’espais fluvials (PEF), desenvolupats a una escala de
més precisió, considerar l’ordenació dels usos i les activitats i les altres determinacions que
contenen. Les actuacions derivades sobre espais fluvials hauran de seguir les “Directrius de
planificació i gestió de l’espai fluvial”, redactades per l’ACA.
• Realitzar estudis d’inundabilitat en cas de no existir planificació dels espais fluvials, ni INUNCAT,
ni estudis de detall (d’acord amb la disposició transitòria segona del Reglament de la Llei
d’Urbanisme). Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic
“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat local” aprovat per l’ACA.
• Considerar els punts crítics en relació a la hidrologia i la hidràulica. Les obres de pas i
encreuaments de conduccions o serveis sota lleres es determinaran seguint el document tècnic
“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb
l’espai fluvial”, redactat per l’ACA, o successives actualitzacions d’aquest.
• Protegir les lleres i minimitzar les intervencions en elles (desviaments, eixamplaments,
estretaments, enfonsaments, canalitzacions, entubaments...).
• Existència de mines. Prèviament a qualsevol creixement urbanístic i implementació de noves
infraestructures cal analitzar la possible presència de mines d’aigua que poguessin quedar
afectades pel desenvolupament urbanístic, i determinar si estan operatives. En aquest cas,
caldrà l’autorització de la corresponent comunitat de regants prèviament a qualsevol actuació
sobre aquesta. En cas de no estar operatives, caldrà realitzar un pou de drenatge de manera
que les aigües es retornin a l’aqüífer del qual en procedeixen.
4. Directrius específiques per als plans i projectes d’infraestructures que afectin espais fluvials:
Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en
compte les directrius ambientals següents:
• Les infraestructures de sanejament, abastament, estacions de bombament d’aigües o de
matèries primeres i similars, hauran de situar-se fora de l’espai fluvial més dinàmic, respectant
les zones inundables per a cabals associats a períodes de retorn mitjans-alts.
• Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’hauran de disposar de manera que els seus
suports no ocupin zones inundables alb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els seus traçats
longitudinals en l’espai fluvial s’hauran de situar fora de la zona ocupada del bosc de ribera.
37
• Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars es
situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones
morfodinàimicament actives i de risc d’erosió.
• En tot cas i durant la fase d’instal.lació d’aquestes infraestructures es tindrà cura de preservar
al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable l’afecció al mateix
caldrà posteriorment dur a terme una recuperació i restauració ambiental que garanteixi el bon
estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.
• Caldrà seguir les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixin
amb l’espai fluvial (ACA, 2008).
• En general, les reserves de sòl de preservació de corredors d’infraestructures que discorrin o
continguin espais fluvials garantiran la funció connectora de rieres i barrancs.
• En relació al cicle de l’aigua, caldrà assolir els criteris de compatibilització amb la gestió
operativa del risc d’inundacions especialment en cas d’emergència, que s’inclouen a la
Resolució IRP/971/2010.
Article 84. Directrius ambientals en relació a l’ambient atmosfèric
Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que
desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:
• El Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori serviran de referència en la redacció del
planejament urbanístic (art. 8.1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de
la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric). Les determinacions
de planejament respectaran les orientacions sobre assignacions d’emissions al territori pel que
fa a les previsions de desenvolupament i a les regularitzacions d’usos (art. 8.2 del Decret
322/1987)-
• Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en
l’àmbit del pla, basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els mapes
estratègics de soroll ( art. 23 de la Llei 16/2002).
• Programar la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acústic i/o ordenances
reguladores de la contaminació acústica (art. 21 de la Llei 16/2002), si escau.
• Preveure la redacció d’ordenances o de normes urbanístiques específiques de control de la
contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o plans d’adequació de la il·luminació exterior,
si escau.
• Preveure la redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les instal·lacions
de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si escau.
Article 85. Directrius ambientals en relació als riscos associats a les matèries perilloses
1. Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que
desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:
• Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar-ne la
seva urbanització i edificació.
• Adoptar els criteris de gestió dels riscos tecnològics aplicats a la planificació dels usos del sòl
establerts per la Direcció General de Protecció Civil en el seu informe d’implicacions de riscos
de protecció civil al PDU.
A l’interior de la zona d’indefensió envers l’autoprotecció i de la zona d’intensitat límit a l’exterior
per risc químic, no serà compatible amb la gestió del risc la implantació de nous elements
vulnerables de tipus residencial i de pública concurrència en general, a excepció d’usos
industrials, zones verdes de baixa densitat i altres indicades. Caldrà considerar els aspectes de
control de la vulnerabilitat màxima absoluta a l’interior de la zona de confinament general dels
escenaris accidentals dels establiments industrials que manipulen substàncies perilloses. Aquest
control afecta al creixement màxim de població possible i s’inclou la implantació de sistemes
d’avís a la població en cas d’emergència als nous àmbits a l’interior de la zona de confinament
general.
2. En relació a les propostes per el nous assentaments urbans fixades pel present PDU, es
recomana atendre als criteris de compatibilitat dels nous elements vulnerables amb la gestió dels
riscos de protecció civil. Aquests criteris fixen els elements vulnerables compatibles a les diferents
zones de risc i la vulnerabilitat absoluta màxima present, en funció de consideracions operatives i
d’autoprotecció.
En relació a la completació de la Canonja, que es destinarà a ús mixt. La part inferior d’aquest nou
desenvolupament queda dins de l’anomenada ‘‘zona d’intensitat límit a l’exterior’’ del polígon sud de
Tarragona. Per la qual cosa aquesta compleció no podrà suposar en valor absolut un increment de més de
500 persones a l’interior de la zona d’afectació. El sector no podrà suposar incrementar un increment en més
d’un 5% la seva vulnerabilitat.
3. En relació a les propostes per als nous eixos viaris fixades pel present PDU, es recomana:
a) El trasllat més al nord de l’A-7 entre Tarragona i Vila-seca, En previsió d’un futur trànsit de
mercaderies perilloses en aquesta via, s’hauria de preveure una franja de seguretat de 500
metres a banda i banda de la via en els que no seran viables previsions de
desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci en
general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan
38
s’assegurin les mesures compensatòries escaients, en previsió de que en el futur per
aquesta via circuli un flux important o molt important de mercaderies perilloses.
b) La via lateral especialitzada per camionatge i paral·lela a la C-31b, segregarà tot el trànsit
de mercaderies perilloses provinent del port de Tarragona, i no generarà noves ‘‘zones de
indefensió envers l’autoprotecció’’. Per tant haurà de seguir mantenint una franja de
seguretat de 500 metres a banda i banda de la via en els que no seran viables previsions
de desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci
en general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan
s’assegurin les mesures compensatòries escaients.
4. En relació a les noves propostes d’eixos ferroviaris fixats pel present PDU, es recomana:
En el nou traçat de mercaderies entre Tarragona - Reus, que estableix noves variants per l’est de
Vila-seca i de Reus allunyades de la ciutat, es respectarà una distància màxima de 500 m. que
permet una compatibilització total i absoluta independentment del futur flux i estratificació per
tipologies de mercaderia perillosa, tot facilitant així l’activitat de transport sempre compatible amb
la gestió operativa dels riscos de protecció civil, en les que no seran viables previsions de
desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci en
general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan
s’assegurin les mesures compensatòries escaients, atès que es preveu que tot el trànsit de
mercaderies entre aquest dos punts, es passi a realitzar en el nou traçat.
Article 86. Directrius en relació a altres aspectes ambientals
Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que
desenvolupin el PDU, tindran en compte en general, les següents directrius ambientals:
• Adoptar els criteris de gestió del risc d’inundació aplicats a la planificació dels usos del sòl
establerts per la Direcció General de Protecció Civil en el seu informe d’implicacions de riscos
de protecció civil al PDU.
• Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració
en el paisatge.
• Evitar el contacte de sòls urbanitzables amb sòls de protecció especial.
• Assegurar la integració del patrimoni en el paisatge urbà.
• Establir mesures d’ecoeficiència per a l’edificació.
• Preveure millores en l’eficiència energètica dels sistemes urbans.
• Elaborar plans de recuperació de les lleres i de la vegetació de ribera, en aquelles que ho
necessitin.
• Regular específicament les tanques de manera que es garanteixi la permeabilitat per a la fauna.
En sòl agrícola en tot cas es pot admetre un tancat baix amb paret de pedra a la zona del voltant
de les edificacions existents i les que siguin per funcions cinegètiques s’haurien de limitar al filats
longitudinals, tanques de fusta o vegetals. En sòl forestal s’hauria de prestar especial atenció per
evitar trencar el paisatge i no impedir la permeabilitat per a la fauna.
• Fomentar politiques que afavoreixin la conservació dels usos tradicionals mantenidors d’aquest
paisatge. En aquest sentit caldria incentivar la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera.
• Impulsar acords de custòdia del territori.
Article 87. Directrius específiques per a plans i projectes d’infraestructures que afectin espais costaners
Els plans i projectes d’infraestructures que afectin espais costaners hauran de seguir les directrius
específiques establertes a la vigent Llei de Costes i al seu Reglament.
Article 88. Directrius específiques en relació al Sistema General Portuari En relació als Ports, caldrà complir amb les determinacions del Pla de Ports de Catalunya, el Pla
Sectorial vigent, la Llei 5/1998, de Ports de Catalunya, així com el Reglament D. 258/2003, de 21
d’octubre.
CAPÍTOL VI. DIRECTRIUS BÀSIQUES PER AL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE DELS MUNICIPIS
Article 89. Criteris ambientals en relació a l’eficiència energètica
Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Criteris en relació a l’enllumenat exterior
• Amb la finalitat d’estalvi energètic, les instal·lacions i els aparells d’enllumenat exterior, tant en
espais públics com en parcel·la privada, han de complir els requeriments establerts al Decret
82/2005 pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació
ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn; i al Real Decret 1890/2008, pel que
39
s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves
instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.
2. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: estalvi energètic
• S’ha de donar compliment als requeriments relatius a l’estalvi energètic, establerts al Codi
Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats al
Decret 21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.
• En el moment de considerar els paràmetres d’ecoeficiència relatius als materials i sistemes
constructius relatius a l’eficiència energètica especificats a l’article 6 del Decret 21/2006, es
prioritzarà l’aplicació d’aquells que hagin estat contrastats com a més eficients en l’estalvi
energètic, sens perjudici dels criteris de puntuació establerts pel citat Decret 21/2006. A
continuació es llisten les solucions constructives en l’edificació en ordre de més a menys
eficients:
- La reducció en un 30% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments
verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).
És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,49 W/m2K.
- La reducció en un 20% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments
verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).
És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,56 W/m2K.
- La reducció en un 10% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments
verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).
És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,63 W/m2K.
- Construcció de façanes ventilades quan aquestes estan orientades cap al SW.
- Enjardinament de la coberta de l’edificació, per facilitar que es pugui utilitzar la vegetació
com a controlador ambiental passiu.
- Construcció de cobertes ventilades en els edificis.
- Edificis on el 80% d’habitatges rebin 1 h d’assolellament directe a l’obertura de la sala entre
les 10 i les 12 h del solstici d’hivern.
• Així mateix caldrà tenir presents els dos paràmetres següents, per bé que la seva eficiència
energètica depèn de la seva forma d’integració a la construcció (abast, ús i magnitud):
- L’enllumenat en espais comunitaris o d’accés dels habitatges ha de comptar amb detectors
de presència. La seva efectivitat en l’estalvi energètic global, depèn de la previsió
d’aquests espais en els edificis d’habitatges i els seus accessos.
- Ús d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció/refrigeració). La seva
efectivitat en l’estalvi energètic global depèn de la contribució d’aquestes sobre el consum
total.
• Els edificis (de nova construcció i els existents que es modifiquin, reformin o rehabilitin
integralment) cal que disposin de la certificació d’eficiència energètica, d’acord amb les
prescripcions establertes al Reial Decret 47/2007 de certificació d’eficiència energètica, amb un
nivell mínim “C”, per a l’obtenció de la llicència urbanística.
3. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: energies renovables
• Cal incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar fotovoltaica, segons
determina el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) a la secció HE5 (Contribució fotovoltaica mínima
d’energia elèctrica), per edificis d’hipermercats, multitenda i centres d’oci, naus
d’emmagatzematge, edificis administratius, hotels i hostals, hospitals i clíniques i pavellons de
recintes firals, quan aquests superen els límits de superfície i ocupació determinats al CTE.
• Cal dotar d’espai lliure les cobertes de noves edificacions de manera que sigui viable la
instal·lació dels captadors solars tèrmics i/o fotovoltaics exigits al Decret 21/2006 i el Codi
Tècnic de l’Edificació. S’adoptarà una solució constructiva arquitectònicament integrada i
energèticament eficient.
• Als projectes d’edificació s’ha de detallar el percentatge de la demanda energètica coberta amb
energies renovables i descriure les tecnologies emprades. En qualsevol cas, s’intentarà
maximitzar la generació d’energia amb energies renovables.
4. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: ventilació i orientació
• Caldrà considerar els fluxos naturals d’aire (els vents topogràfics) a l’hora de dissenyar els
edificis i els habitatges per tal d’afavorir la ventilació natural a l’estiu i/o la protecció contra vents
dominants (no la protecció contra vents topogràfics, donat que aquests afavoreixen la ventilació
natural).
• Cal que més del 50% de les edificacions destinades a habitatges tinguin orientació sud (± 45º),
excepte en aquells sectors en què la seva dimensió reduïda o la topografia ho impossibilitin.
S’afavorirà la ventilació natural dels habitatges i una doble orientació; a tal efecte són
d’aplicació dels directrius següents:
- Es prioritzarà la tipologia d’habitatge passant preferentment amb orientació sud d’una de les
façanes.
- Els habitatges a banda i banda tindran preferentment l’orientació NE-SW i NW-SE.
40
- Per edificis amb molta profunditat però que no permetin la tipologia d’habitatge passant, és
necessari considerar l’ús de patis i espais de ventilació i de llums amb mides que
garanteixin la il·luminació i ventilació natural correcta dels espais als quals serveixen.
5. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització: repercussió en estalvi
energètic
• En els semàfors i la senyalització, s’ha d’utilitzar dispositius electrònics LED, sistemes més
eficients i amb menor cost de manteniment.
• Les instal·lacions i aparells d’enllumenat públic cal que reuneixin les característiques següents:
a) Utilització en la vialitat de dispositius d’alta eficiència en els enllumenaments exteriors, com
ara làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP) o LED. Es
prioritzarà aquest ús també per la resta d’espai públic.
b) Aplicació de mecanismes automàtics d’accionament en l’enllumenat públic (cèl·lules
fotoelèctriques o rellotges astronòmics) i sistemes de regulació del nivell lumínic (fluxors).
Article 90. Criteris ambientals en relació al cicle de l’aigua
Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Criteris en relació a la prevenció del risc d’inundació
• En el projecte del tractament dels espais lliures públics i privats s’establiran mesures tècniques
per minimitzar els riscos d’inundació, considerant:
a) La percolació de l’aigua de pluja (mitjançant l’enjardinament dels espais lliures públics i
privats)
b) El drenatge i la infiltració de l’aigua en el sòl (minimitzant les superfícies impermeables i
fomentant els paviments drenants).
2. Criteris en relació a la minimització del consum d’aigua i foment de l’estalvi i de la reutilització
• Amb la finalitat de maximitzar la utilització de les aigües pluvials, les edificacions de les
parcel·les públiques o privades amb espai verd incorporat, hauran de recollir les aigües pluvials
de les teulades i de les cobertes planes i hauran de preveure els dipòsits per a
l’emmagatzematge amb les dimensions necessàries per als usos als que es destinaria l’aigua
(regs i neteja). Per al seu dimensionament es tindran en compte la zona geogràfica, la
superfície de reg i la tipologia de vegetació projectada
• Es reutilitzaran les aigües grises en edificis per a recàrrega de cisternes de WC, tant en les
noves construccions d’edificis d’habitatges com en les seves rehabilitacions integrals. Els
projectes d’edificacions destinades a usos diferents dels habitatges (a excepció dels sanitaris
que queden exclosos de l’aplicació d’aquest criteri) contindran una anàlisi específica de la
conveniència i possibilitat d’implantar aquests sistemes de reutilització d’aigües grises.
• El sistema de reg s’ha de contemplar en els projectes de zones verdes i vialitat. Haurà de ser per
degoteig soterrat (exceptuant les àrees de gespa/prat si n’hi ha) i es regularà en funció del grau
d’humitat (sensors de pluja i/o d’humitat).
• En el cas d’espais públics que continguin fonts o altres instal·lacions amb demanda d’aigua
potable, el projecte preveurà dues xarxes d’abastament d’aigua: una d’aigua potable (per
abastament de fonts, etc.) i l’altra d’aigua regenerada, amb connexió amb la xarxa municipal
d’aigua regenerada, existent o en previsió de la seva futura creació. Aquesta segona xarxa
donarà servei a tots els usos compatibles amb la qualitat de l’aigua regenerada, d’acord amb la
normativa aplicable.
• Als espais lliures privats la xarxa independent d’aigua pluvial (recollida i emmagatzemada en
parcel·la privada,) també preveurà la possibilitat de connexió amb una xarxa municipal d’aigua
regenerada.
• S’ha de donar compliment als paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua establerts al Decret
21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.
• Les activitats que requereixin elevades necessitats d’abastament d’aigua han de justificar els
seus consums a l’hora d’obtenir les autoritzacions d’acord a la Llei 4/2004, d'1 de juliol,
reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei
3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. En aquesta
justificació, cal determinar l’ús d’aigua pluvial o regenerada apte per als usos que es determinin,
segons la normativa aplicable.
3. Criteris en relació a la protecció del medi i dels recursos hídrics
• En cas que existeixin pous dins l’àmbit del planejament, tant en l’espai públic com en parcel·la
privada, el projecte d’urbanització cal que contempli les mesures per evitar l’aprofitament
incontrolat i l’afecció a l’aqüífer, d’acord amb l’òrgan competent en matèria d’aigua. Quan així es
determini i quan sigui possible, s’adequarà administrativament l’aprofitament dels pous per al seu
possible ús per a reg.
41
Article 91. Criteris ambientals en relació a la contaminació acústica
Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Condicions acústiques per als projectes d’urbanització i d’espais lliures
• Per tal de reduir la contaminació acústica, s’ha de col·locar indicatius de reducció de velocitat
en vials interiors amb major intensitat de trànsit rodat.
• Quan, per al compliment dels objectius de qualitat acústica establerts legislativament, resulti
necessària l’adopció de sistemes de protecció acústica, s’han de justificar l’eficiència i
suficiència d’aquests vers l’emissor i els límits de qualitat acústica aplicables d’acord amb la
legislació vigent.
• Les proteccions acústiques estaran integrades en el paisatge. Amb aquesta finalitat, s’aplicaran
els criteris següents::
a) Ús preferent de motes, talussos i murs revegetats:
- Aquests sistemes s’ubicaran el més pròxims possible a la font de soroll.
- S’utilitzaran plantacions d’alta densitat arbòria.
- Es seleccionaran espècies vegetals de fullatge dens, perenne i no filiforme.
b) Ús d’apantallaments artificials (pantalles d'obra, de formigó, vidre, de material reciclat de
RSU, de material d'origen vegetal, etc,.), especialment en aquells casos en que no hi
hagi prou espai per a sistemes vegetals..
2. Condicions acústiques en les edificacions
• A les edificacions s’ha de donar compliment als requeriments relatius al soroll, establerts al
Codi Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats
al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i
d’ecoeficiència en edificis.
Article 92. Criteris ambientals en relació a la contaminació lluminosa
Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els
següents criteris:
1. Criteris en relació a les instal.lacions d’enllumenat exterior:
Per tal d’evitar la contaminació lluminosa, les instal·lacions d’enllumenat exterior (tant públic com
privat), han de complir els criteris tècnics fonamentats en les disposicions del Decret 82/2005, de 3
de maig, pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,
d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, en particular pel que fa
a:
a) Tipus de llampares segons la classificació de la zona on s’ubica l’actuació
b) Percentatge màxim de flux d’hemisferi superior d’un pàmpol d’un llum
c) Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari
d) Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants
e) Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals
f) Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants
g) Intensitat lluminosa màxima emesa en direcció a àrees protegides (E1)
Article 93. Criteris ambientals en relació a la integració de la biodiversitat en el tractament dels espais lliures i la vegetació urbana
Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Criteris en relació als espais i elements amb valors naturals rellevants:
• En els espais o elements amb valors naturals rellevants que han estat objecte de protecció pel
Pla director mitjançant una clau específica, les actuacions que s’hi desenvolupin han de garantir
el manteniment de les seves característiques i valors específics.
2. Criteris en relació als espais lliures de parcel·la:
• Els projectes d’edificació han d’incloure un projecte de revegetació i/o enjardinament dels espais
lliures de parcel·la i, si s’escau, de restauració de les àrees denudades de nova creació.
a) S’entén que les obres d’enjardinament es realitzen als espais lliures, d’ús públic o privat.
b) S’entén que les obres de restauració es duen a terme en aquelles àrees d’ocupació
temporal que no han de ser urbanitzades ni enjardinades però que han sofert una alteració a
causa de les obres (talussos i àrees perimetrals, parcel·les emprades com abocadors i
préstecs, zones de instal·lacions auxiliars de les obres, etc.).
42
L’objectiu de la restauració és la restitució de l’ús original del terreny (forestal/rural) en cas
que aquest no es modifiqui cap a urbanitzable o bé, la revegetació d’un àrea per evitar
fenòmens erosius, la desestabilització de talussos o per fomentar la integració
paisatgística de l’actuació.
3. Criteris en relació als espais vegetals en zones verdes i espais lliures urbans:
• A les zones verdes i espais lliures urbans, la tria d’espècies vegetals cal que respecti els
criteris següents:
a) Adequar-se a les característiques climàtiques, edafològiques i topogràfiques de l’àmbit
d’actuació.
b) Presentar baixes necessitats hídriques i simplicitat de manteniment
c) No necessàriament seran espècies autòctones, però no s’utilitzaran espècies amb
demostrat comportament invasor. En aquest sentit, la detecció d’espècies invasores en les
zones a urbanitzar requereix el seu control o la seva retirada immediata per evitar-ne la
propagació, i la gestió dels residus vegetals es farà de manera que no generi noves
dispersions.
d) A les àrees properes a zones boscoses, i especialment als municipis amb alt risc
d’incendi, es recomana emprar plantes de baixa inflamabilitat (relacionades a l’annex 2 del
Decret 123/2005).
• A les àrees a restaurar s’han d’emprar sempre espècies autòctones; s’ha d’estendre en primer
lloc terra vegetal, s’ha d’aplicar una hidrosembra o sembra (segons el pendent del terreny) i, si
s’escau, es faran plantacions arbòries i/o arbustives.
• En el disseny de parcs i jardins s’han de seleccionar les espècies considerant la seva capacitat
de regulació climàtica i cal compaginar aquest criteri amb el consum hídric de l’espècie. Així,
s’ha de considerar:
a) Quan la necessitat de refredar el microclima sigui compatible amb la capacitat hídrica del
municipi, cal definir en els espais verds, especialment en vials, arbrat i vegetació amb alta
evapotranspiració i capacitat d’ombreig, per tal de reduir la temperatura a l’interior de la
ciutat
b) Es prioritzarà la plantació d’espècies caducifòlies prop de les façanes meridionals dels
edificis, de tal manera que permetin la insolació al hivern, i protegeixin del sol a l’estiu.
4. Altres criteris en relació amb els espais lliures:
• En el supòsit que alguna de les zones verdes de la urbanització limiti amb una carretera, els
projectes han d’establir les mesures de prevenció d’incendis forestals i les franges de seguretat
i protecció establertes a la normativa aplicable (Decret 130/1998).
• D’acord amb la Resolució AAR/2999/2007, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la
plantació en espais públics d’espècies susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora), a les
zones verdes públiques (incloent l’arbrat viari), no es podran plantar espècies dels gèneres
recollits al Decret 42/2007, pel que s’estableixen mesures de prevenció del foc bacterià.
Article 94. Criteris ambientals en relació a la protecció del sòl
Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris en relació a la prevenció de l’erosió i reutilització de sòls:
• El disseny de la geometria dels talussos de terres permanents han de presentar un pendent
màxim de 3H:2V, sempre d’acord a les prescripcions dels estudis geotècnics, de tal manera que
es garanteixi la seva estabilitat a llarg termini, es previngui l’erosió, es faciliti la revegetació i es
limitin les pèrdues de sòl (d’acord amb els criteris de la FAO). Amb caràcter d’excepció, podran
admetre’s puntualment pendents superiors condicionats a l’aplicació de tècniques de
bioenginyeria en la revegetació dels talussos.
• Els projectes que desenvolupin els espais verds, públics o privats. i les restauracions d’espais
afectats, han de contemplar el decapatge i preservació de la terra vegetal per ser utilitzada
posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar. Els projectes també han de considerar la
possibilitat d’adequació i millora de la terra vegetal mitjançant l’addició d’adobs minerals i fems
orgànics.
Article 95. Criteris ambientals en relació als materials i als residus
Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Criteris en relació a la sostenibilitat en els materials i sistemes constructius:
• En l’edificació es prioritzarà l’ús de sistemes constructius industrialitzats o prefabricats, els quals
permeten reduir considerablement la generació de residus durant la fase d’obra i optimitzen el
cicle de vida de producció del material.
• Per aquest propòsit, es tindrà en compte que s’empraran aquests sistemes al 80% de la
superfície de les estructures i dels tancaments exteriors dels edificis.
• La selecció d’alternatives de materials es basarà en els criteris següents:
43
a) Valorar l’energia consumida des de l’elaboració i el transport del material, fins a la seva
col·locació i el seu posterior reciclatge.
b) Prioritzar els productes locals, fabricats o estrets de l'entorn proper, atès que la reducció
de la distància de procedència dels materials comporta una disminució important del
consum energètic total.
c) Els materials d’origen natural (fusta, pedra natural, terres, àrids, etc) han de provenir
d’explotacions controlades, convenientment legalitzades
d) Cal potenciar l’ús de productes amb distintiu de qualitat ambiental així com distintius que
determinin l’explotació controlada i sostenible dels materials emprats.
• Caldrà contemplar l’ús de materials i productes reciclats o reutilitzats. Es considerarà la
incorporació d’elements realitzats a partir de material reciclat (especialment plàstic i vidre
reciclat), com ara mobiliari urbà (bancs, papereres, etc.), panells de senyalització, pilones,
paviments de carril bici, elements delimitadors de parterres, etc.
2. Criteris en relació a la previsió d’espais en habitatges:
• Els habitatges del sector hauran de comptar amb els espais adequats per poder realitzar
recollida selectiva de residus. Cal preveure un espai fàcilment accessible de 150 dm que
permeti la separació de: envasos, matèria orgànica, vidre, paper i cartró i rebuig.
Article 96. Criteris ambientals en relació a la mobilitat sostenible
Per tal de mantenir uns elevats estàndards de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris en relació a la prevenció de l’erosió i reutilització de sòls:
1. Criteri general:
• Els projectes d’edificació i d’espais lliures incorporaran les mesures establertes a l’Estudi
d’avaluació de la mobilitat generada i inclouran una justificació del seu compliment.
2. Criteris en relació a l’aparcament fora de la via pública:
• Tots els edificis de nova planta s’han de projectar amb aparcaments a l’interior de l’edifici o en
terrenys edificables del mateix solar, d’acord amb les condicions següents:.
a) Les dimensions mínimes de les places de garatge o aparcament han de complir les
condicions establertes a l’annex 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació
dels estudis de la mobilitat generada.
b) El nombre, les dimensions i l’entorn de les places reservades per a persones amb mobilitat
reduïda s’ajustaran al que disposa la normativa sectorial vigent.
• El nombre mínim de places d’aparcament de bicicletes que s’hauran de preveure en edificis
d’habitatge és el valor màxim d’aplicar 2 places/habitatge. Pel que fa als altres usos, el nombre
mínim vindrà determinat per l’annex 1 del Decret 344/2006, de 10 de setembre, i en funció de
les característiques específiques de l’ús.
3. Criteri en relació a la reserva d’espai per a magatzem en els locals comercials:
• Els locals comercials hauran de destinar per a magatzem un mínim del 10% del sostre, a l’interior
de l’edifici o en terrenys edificables del mateix solar, llevat que es tracti d’activitats comercials
que per les seves característiques especials, justifiquin adequadament la manca de necessitat de
magatzem per als seus productes.
4. Criteris en relació a la reserva d’espai per a càrrega i descàrrega:
• Per tal d’aconseguir una distribució àgil i ordenada de les mercaderies s’han de destinar places
de càrrega i descàrrega en la xarxa viària de dimensions 3 x 8 metres amb els següents ràtios:
a) Ús comercial: 1 plaça per cada 1.000 m2 de superfície de venda o 1 plaça per cada 8
establiments.
b) Ús d’oficines-terciari: 1 plaça per cada 2.000 m2 de sostre.
44
TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES CAPÍTOL I. INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT Article 97. Tipologia
El present PDU determina les següents infraestructures de mobilitat:
• Sistema viari
• Sistema ferroviari
Article 98. Integració de mesures ambientals i paisatgístiques
1. Caldrà adoptar les mesures més adients de protecció a preveure en els projectes executius i en el
desenvolupament de les obres corresponents contemplades a la normativa del Pla.
2. Les infraestructures de mobilitat hauran de integrar les condicions ambientals i paisatgístiques
necessàries tant quan el seu traçat - be sigui en superfície o soterrat- travessi el territori o be les
ciutats,
Article 99. Mesures per a minimitzar l’afectació dels nous sistemes de mobilitat sobre el
patrimoni natural
1. Els projectes que ha de desenvolupar les noves infraestructures de mobilitat, tant viàries com
ferroviàries, hauran de garantir que no comprometran la funcionalitat ecològica dels espais amb
valor connector entre els espais protegits.
2. Com a criteri general per al seu tractament s’estableixen les següents mesures:
a) El més gran respecte possible a la topografia existent, excepte en el cas de que sigui més
raonable l’establiment de la modalitat de viaducte elevat, o en casos excepcionals, en
túnel.
b) Evitar que la realització de la infraestructura afecti a la coberta vegetal existent, tractant de
mineralitzar el menys possible el sòl i la destrucció de la fauna i la flora existent.
c) Evitar l’efecte barrera com a resultat de l’execució de la infraestructura, preveient els
passos necessaris per a la continuïtat dels camins, elements hídrics i de la fauna.
d) Aconseguir la màxima integració paisatgística de la infraestructura, evitant talussos o rases
d’alçada major a una persona, i en el seu cas, segmentar-los en terrasses amb vegetació.
Article 100. Mesures per a evitar la fragmentació present i futura en alguns espais oberts de
l’àmbit central del Camp de Tarragona
A més de les prescripcions tècniques de les normatives vigents, el present PDU estableix que s’haurà
d’evitar l’obertura de nous camins, o l’execució de construccions, instal·lacions o tancats no permesos en
el règim de sòl no urbanitzable, i en les categories de sòl de Protecció especial o territorial. Les
actuacions en aquests tipus de sòl hauran de ser autoritzades per l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA).
Article 101. Ordenació de les infraestructures de mobilitat viaria i ferroviària
1. S’estarà a allò que determina el PTPCT per a la xarxa viaria i ferroviària que transcorri per l’àmbit
del present PDU atenent a les prescripcions i ajustos que determina aquest PDU.
2. L’estratègia de potenciació i condicionament com a eix cívic comporta de forma predominant
l’adaptació de les vies als modes no motoritzats i la reserva d’espais per al transport públic
col·lectiu.
3. Els estudis i els projectes a que es refereix l’article 13.2 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de
Carreteres de Catalunya, un cop aprovats definitivament, tenen la condició de xarxa viària bàsica,
als efectes de planejament urbanístic, i prevalen sobre les determinacions d’aquest, d’acord amb
les condicions de coordinació amb el planejament urbanístic establertes a l’article 12 de la citada
Llei.
4. Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un pla
urbanístic derivat, caldrà sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de les seves
competències sectorials, els quals el tenen que emetre en el termini d’un més, excepte que alguna
disposició autoritzi un de més llarg, d’acord amb l’article 85.5 del Decret Legislatiu 1/2010, de 26
de juliol, pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
5. El present PDU incorpora el contingut del Capítol II de la Llei de l’Estat 25/1988, de juliol, de
Carreteres i del Títol II, Capítol I del Reglament General de Carreteres R. D. 1812/1994, de 2 de
setembre, en tot allò referent a les zones d’us i defensa de les carreteres.
6. La zona de domini públic no podrà ser destinada a cap sistema viari ni adscriure’s a cap zona de
reserva ja que forma part de la carretera. La zona de servitud haurà de quedar totalment lliure de
qualsevol actuació inclús de sistemes de vialitat, d’acord amb la vigent Llei estatal de carreteres.
45
7. Caldrà respectar la línea d’edificació, segons contempla la Llei estatal de Carreteres i el seu
Reglament.
8. En relació amb l’arc viari Reus-Perafort-Torredembarra, atesa la seva concepció final com a
estructurador dels moviments locals, el present PDU condiciona que en tot el seu traçat els
projectes adeqüin les seves característiques al caràcter de vials de baixa velocitat i incorporin
mesures per garantir la mobilitat no motoritzada i compatibilitzar-la amb la mobilitat motoritzada.
Així mateix, el nou traçat entre Constantí i la futura estació central del Camp de Tarragona
consistirà en un vial enfocat fonamentalment als desplaçaments locals amb transport públic; les
característiques d’aquesta via només podran modificar-se en cas que resulti necessari per a la
resolució de situacions de congestió viària a l’entorn de l’estació central.
9. Caldrà condicionar les vies per les quals transcorren les línies d’autobusos ràpides proposades,
amb l’objecte de garantir velocitats comercials elevades dels autobusos.
10. Per altra banda, el present PDU fa referència a les diferents zones de servitud ferroviària
establertes legalment.
a) En sòl urbà:
• Zona de domini públic: 5 mts.
• Zona de protecció: 8 mts.
• Zona de límit d’edificació: 20 mts.
a) En sòl rural:
• Zona de domini públic: 8 mts.
• Zona de protecció: 70 mts.
• Zona de límit d’edificació: 150 mts.
11. Serà necessari també comptar amb l’informe preceptiu del Ministerio de Fomento en relació als
plans i projectes d’ampliació i millora de les línies fèrries.
12. Els traçats infraestructurals proposats s’hauran de tenir especialment en compte les condicions
biofísiques al llarg del seu recorregut, així com les condicions d’inserció en l’entorn urbà on
s’implanten i el manteniment de la connectivitat ecològica.
13. És d’aplicació l’article 6.3 de la Directiva 92/43, d’Hàbitats, el qual disposa que qualsevol pla o
projecte que pugui afectar de forma apreciable els hàbitats naturals i els hàbitats d’espècies, que
estan inclosos dins d’espais de la Xarxa Natura 2000, es sotmetrà a una adequada avaluació de
les seves repercussions en els esmentats àmbits, tenint-ne en compte els objectius de
conservació, així com la normativa d’impacte ambiental.
14. En general, els projectes d’implantació de noves infraestructures o d’implantació de les existents
que interfereixin amb connectors biològics i corredors fluvials garantiran el manteniment de la seva
integritat física i funcionalitat ecològica, i avaluaran el seu grau de fragmentació i les possibilitats
de millora dels punts conflictius en la xarxa existent. A tal efecte, s’estudiaran els possibles
impactes acumulatius i sinèrgics negatius, considerant les vies existents i les previstes dins el
mateix àmbit d’influència, així com la possible existència d’altres elements amb efecte barrera. En
aquests casos, caldrà establir solucions conjuntes de permeabilització de les vies.
CAPÍTOL II. INFRAESTRUCTURES SECTORIALS Article 102. Tipologia
El PDU determina, en els aspectes que estableixen els articles següents, el desenvolupament dels
següents tipus d’infraestructures sectorials:
a) Infraestructures mediambientals
b) Infraestructures de sanejament d’aigua i sanejament
c) Infraestructures de serveis tècnics
d) Rack principal
e) Infraestructures de telecomunicació
Article 103. Ordenació de les infraestructures sectorials
1. En la ordenació de les infraestructures sectorials s’estarà al que determinin, amb caràcter general,
les respectives legislacions vigents en cada moment.
2. Les infraestructures sectorials hauran de integrar les condicions ambientals i paisatgístiques
necessàries tant quan la seva implantació o el seu traçat - be sigui en superfície o soterrat-
travessi el territori com les ciutats,
Article 104. Infraestructures mediambientals
Les mesures mediambientals que s’hagin d’implementar contra la emissió de fums, gasos, sorolls, etc
produïts pel tràfic de la xarxa viaria, així com els que siguin necessaris contra l’emissió de fums, vapors
o altres substàncies volàtils emeses per les futures edificacions i que puguin envair la calçada d’aquesta
xarxa, reduint la visibilitat dels conductors i augmentant el risc d’accidents, aniran a càrrec dels promotors
de les instal·lacions o, en el seu defecte, dels corresponents Ajuntaments al que pertanyin les zones on
46
es construeixi, tot això de conformitat amb la Llei de la Generalitat de Catalunya 20/2009, de 4 de
desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
Article 105. Infraestructures d’abastament d’aigua i sanejament
1. Pel que fa a les infraestructures d’abastament i sanejament, cal tenir en compte les previsions
consegüents relatives a instal·lacions i infraestructures per a la gestió de l’aigua destinades a
atendre els possibles dèficits preexistents i les necessitats generades.
a) En el cas que el PDU impliqui modificacions destacables pel que fa a l’abastament d’aigua,
aquestes s’hauran d’acompanyar amb les actuacions necessàries per garantir
l’abastament. En tot cas, seran compatibles amb el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigües de
Catalunya.
b) En el cas que el PDU impliqui modificacions destacables pel que fa als sistemes de
sanejament, aquests hauran de ser a càrrec del promotor i hauran de complir amb els
requisits de qualitat de l’abocament, segons els objectius establerts en la Directiva Marc de
l’Aigua 2000/60/CE, concretat en el Pla de Gestió de Conca Fluvial.
2. En el supòsit que, per manca de desenvolupament de la planificació sectorial o per altres motius
justificats, no resulti possible concretar algunes de les determinacions a que fa referència el punt
anterior, el present PDU condiciona el desenvolupament de les diverses àrees d’expansió o de
renovació urbana a l’execució prèvia o simultània de les instal·lacions necessàries per atendre
les necessitats que generin. Aquesta mesura, que cal entendre-la com a fonamental, serà
requisit d’aplicació general a tots els sòls urbanitzables.
Article 106. Infraestructures de serveis tècnics
1. Les infraestructures de serveis tècnics comprenen les instal·lacions i els espais vinculats a
l’estalvi energètic mitjançant la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus, i també
d’investigació i divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient. Formen
part d’aquests serveis, a més dels serveis de les companyies, les estacions depuradores
d’aigües residuals, les instal·lacions de reutilització i reciclatge de residus, etc. i tot aquells
serveis i activitats destinades al foment de l’educació ambiental.
2. Les infraestructures de serveis tècnics incloses en el present PDU queden subjectes a la
corresponent legislació sectorial vigent en cada moment, i en especial al Decret Legislatiu
1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora dels Residus, a les
propostes del programa de gestió de residus de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012, PROGRIC
2007-2012, PROGROC 2007-2012) i al Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de
Residus Municipals de Catalunya.
Article 107. Rack principal
1. En relació al rack principal del Port al Polígon Petroquímic Nord, en el seu actual recorregut pel riu
Francolí, es grafia en els plànols d’ordenació el seu traçat i una franja de protecció ambdós
costats del mateix als efectes oportuns.
2. Aquest PDU planteja també la possibilitat de futur del seu parcial trasllat, al llarg de la franja de
protecció (domini públic) de la nova autovia en construcció cap a Montblanc, entre l’extrem sud del
Polígon, i la A-7, mantenint la resta del seu recorregut des d’allà fins al Port en la seva posició
actual, per evitar afectacions en un sector d’alt nivell d’ocupació i desenvolupament urbà.
En conseqüència, el Pla grafia la franja de reserva corresponent, coincidint amb la de protecció al
llarg de la referida autovia.
3. Els futurs projectes d’instal.lació de nous racks hauran de minimitzar els efectes sobre el canal de
desguàs del Riuclar en el seu encreuament.
Article 108. Infraestructures de telecomunicació
En relació a les infraestructures de telecomunicació, caldrà observar la legislació següent:
• Ley 32/2003 de 3 de noviembre, General de Telecomunicaciones
• Real Decreto 424/2005, de 15 de abril, sobre ubicación y uso compartido de infraestructuras de
telecomunicación.
• Real Decreto 1066/2001 de 28 de septiembre, de protección del dominio público radioelectrico
• Normas UNE (13100-1/5. 2001) caracteristicas de las infraestructuras para redes de
comunicaciones electrònicas.
• Real Decreto Ley 1/1998 de 27 de febrero, sobre accesos a los servicios de telecomunicaciones
en el interior de los edificios.
Article 109. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures
1. A més dels casos previstos en aquesta norma, l’òrgan que hagi d’atorgar la llicència podrà
demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho consideri
convenient, com en els supòsits de:
47
a) Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a
activitats de turisme rural o de càmping a què fa referència l’apartat 6 e) de l’article 47
TRLU
b) Edificacions de qualsevol tipus en sòls urbans i urbanitzables que hagin de romandre
aïllades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves
dimensions hagin de tenir una presència acusada en el paisatge. L’informe serà preceptiu
quan a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun dels
paràmetres establerts a l’apartat b).
c) Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel·laries que afecten un àmbit de
més de 100 ha.
d) Nous traçats de camins rurals, i les variacions de traçat dels existents, de més de 1000
metres de longitud.
e) Tanques de finques, parcel·les o àmbits d’activitats de més de 1000 metres de longitud.
f) Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penya-segats, de les
riberes fluvials i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.
2. Tots els projectes que s’hagin de sotmetre a l’informe d’impacte i integració paisatgística
incorporaran l’estudi d’impacte i integració paisatgística
DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Adaptació del planejament urbanístic general vigent al PDU
D’acord amb allò establert per l’article 56.4 del TRLU, els municipis on s’estén l’àmbit territorial del PDU
han d’adaptar llur planejament urbanístic general i, si s’escau, el planejament derivat, a les
determinacions d’aquest PDU, sense perjudici de l’executivitat immediata de totes les seves disposicions
des de la seva entrada en vigor. L’adaptació s’haurà de produir dins del termini màxim de cinc anys des
de l’endemà de la publicació de l’aprovació definitiva del PDU:
Segona. Adaptació del planejament en tràmit al PDU
Els plans d’ordenació urbanística municipal, les modificacions de planejament urbanístic general i els
plans urbanístics derivats en tramitació a l’entrada en vigor d’aquest PDU s’han d’adaptar a les seves
determinacions si en aquella data no s’ha produït l’aprovació definitiva de l’expedient.
Tercera. Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU
Aquestes Normes s’aplicaran subsidiàriament llevat que siguin més concretes o restrictives en quin
supòsit seran d’aplicació preferent.
Quarta. Mesures protectores, correctores i compensatòries Les mesures protectores, correctores i compensatòries establertes a l’apartat 6.3.2 de la Memòria
ambiental d’aquest PDU són d’aplicació per a les revisions o modificacions dels planejament urbanístic
municipals, les actuacions en sòls urbanitzables i les actuacions sobre sòls urbans i el parc d’habitatges.
Cinquena. Regulació del Centre recreatiu i turístic CRT
Els terrenys corresponents en aquets l’àmbit CRT, en els municipis de Vil.la- Seca i Salou, es regulen per
la Llei 2/1989, de 16 de juny de 16 de febrer de Centres Recreatius i Turisme, i pel Decret 152/1989, de
23 de juny, modificat pel Decret 161/2003, de 23 de juny. Sisena. Determinacions en matèria aeroportuària
El Pla recull en aquesta disposició les següents prescripcions d’obligat compliment sense perjudici de la
resta de disposicions de la normativa sectorial aplicable, al contingut de la qual aquestes prescripcions
resten en tot moment sotmeses:
48
1. Normativa sectorial aplicable
D’acord amb l’establer a l’article 9 de la normativa d’aquest Pla, són d’obligat compliment totes
les disposicions de la normativa sectorial aplicable en matèria aeroportuària, tant la vigent en el
moment de l’aprovació del Pla com la que s’aprovi amb posterioritat. En cas de contradicció amb
qualsevol disposició del planejament territorial o urbanístic prevaldrà l’establer per la normativa
estatal en matèria aeroportuària.
2. Sistema general aeroportuari
El Pla Director urbanístic de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona respecte el contingut i les
determinacions del Pla director de l’aeroport de Reus, les quals prevalen en tot cas sobre les del
PDUACCT en cas d’incompatibilitat o interferència amb els usos relacionats amb l’explotació de
l’aeroport dins la Zona de servei aeroportuari.
El PTPCT delimita com a Sistema general aeroportuari l’àmbit de la Zona de servei aeroportuària
assenyalada pel Pla director de l’aeroport de Reus mitjançant coordenades UTM. La delimitació
d’aquest àmbit en el Pla director de l’aeroport prevaldrà en tot cas si s’apreciés falta de
coincidència amb la transcripció que fa el PDUACCT. El planejament urbanístic que desenvolupi
el Pla territorial qualificarà aquesta àrea com Sistema general aeroportuari.
El PDUACCT impedeix que els POUMs dels municipis qualifiquin com a sòl urbanitzable, l’Àrea
de cautela establerta pel PD de l’aeroport de Reus. Aquesta Àrea només podrà ser transformada
amb la finalitat d’ampliar la Zona de servei aeroportuària.
Per a l’execució de noves infraestructures de transport públic dins de la Zona de servei
aeroportuari i de l’Àrea de cautela, cal que AENA acrediti que aquestes actuacions no suposen
una interferència o pertorbació en el desenvolupament i execució de les activitats aeroportuàries
i de transport aeri previstes en el Pla director de l’aeroport, com també que no afecta a la
seguretat d’operació del aeroport.
3. Afectacions acústiques sobre el territori
No es consideren compatibles els usos residencials, ni els dotacionals educatius o sanitaris en
els terrenys de qualsevol règim urbanístic, afectats per les corbes isofones que figuren en el Pla
director de l’aeroport de Reus o les envolupans sòniques que siguin d’aplicació segons la
normativa estatal vigent.
En sòls urbans consolidats i no consolidats no es consideren compatibles les modificacions
urbanístiques que suposin un augment del nombre de persones afectades pel que fa als usos
residencials, educatius i sanitaris.
Per a la consolidació del sòl urbà no consolidat i per a la concessió de llicències d’edificació en
qualsevol zona afectada per l’empremta sonora és necessària la insonorització de les
construccions conforme al document bàsic DB-HR Protecció del Soroll del Codi Tècnic
d’Edificació. Les despeses d’insonorització no són a càrrec del titular de l’aeroport.
4. Afectacions i servituds aeronàutiques
En compliment de la legislació vigent en matèria d’aeroports i navegació aèria, el planejament
urbanístic dels municipis afectats ha de respectar totes les prescripcions legals establertes. En el
moment de l’aprovació definitiva del Pla, les àrees afectades per les zones de servei aeroportuari,
les zones d’afectacions acústiques i les zones de servituds aeronàutiques i d’instal·lacions
radioelèctriques de l’aeroport de Reus amb incidència sobre l’àmbit del PDU del Camp de
Tarragona són les representades a la cartografia específica que forma part de la documentació
del Pla.
5. Alçada de les edificacions
Els instruments urbanístics hauran d’establir l’alçada màxima de les edificacions que es puguin
construir en les zones de servituds aeronàutiques legals corresponents a l’aeroport de Reus, de
manera que cap volum ni element o instal·lació de l’edificació pugui sobrepassar l’alçada de la
superfície limitadora de les servituds aeronàutiques corresponents a cada ubicació, llevat que
mitjançant un estudi aeronàutic de seguretat s’acrediti, a judici de l’Agencia Estatal de Seguretat
Aérea (AESA), que no es compromet la seguretat ni queda afectada de manera significativa la
regularitat de les operacions aeronàutiques.
A efectes de verificar el compliment d’aquesta disposició es requerirà, prèviament a l’aprovació
dels instruments urbanístics, un informe preceptiu i vinculat de la Dirección General de Aviación
Civil (DGAC), com també, prèviament a l’autorització de construcció o instal·lació, resolució
favorable d’AESA. En cas de vulneració de les servituds aeronàutiques el promotor haurà
d’incorporar el corresponent estudi aeronàutic de seguretat que demostri que no es compromet la
seguretat ni queda afectada de manera significativa la regularitat de les operacions de les
aeronaus, que hauria d’esser aprovat per l’Agència Estatal de Seguretat Aérea (AESA).
En cas que les limitacions derivades de les servituds aeronàutiques vigents es el moment
d’aprovació d’aquest Pla no permetessin materialitzar la totalitat dels aprofitaments que
estableixen els plans urbanístics que el desenvolupin, aquesta circumstància no donarà lloc a
49
indemnització per part del Ministerio de Fomento, ni del gestor aeroportuari, ni del prestador dels
serveis de navegació aèria.
6. Activitats que poden suposar un perill per a les operacions aèries
Els usos i instal.lacions que s’ubiquin a l’entorn de l’aeroport no han d’emetre fum, pols, boira o
altres fenòmens en nivells que puguin constituir un risc per a les aeronaus. Així mateix, han de
minimitzar el risc d’atracció d’aus i evitar que puguin ser usades com a refugi per aquestes. Setena. Directrius de paisatge
Queden plenament incorporades a les normes d’aquest PDU les Directrius del paisatge que formen
part del PTP del Camp de Tarragona. Vuitena. Compatibilitat dels usos existents en els espais de protecció territorial
En els espais de protecció territorial son compatibles els càmpings, les industries i els serveis existents
legalment establertes en aquest tipus de sòl.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Única. Adaptació
Mentre no s’adeqüi el planejament urbanístic general a les determinacions d’aquest PDU, d’acord amb
la Disposició Addicional Primera, els ajuntaments no poden, en contradicció amb les previsions
d’aquest Pla, tramitar ni aprovar figures de planejament, ni instruments de gestió urbanística, ni atorgar
llicències. DISPOSICIÓ FINAL Única. Entrada en vigor
El present PDU entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i
d’aquestes normes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
ANNEX. Fitxes dels sectors de sòl urbanitzable amb determinacions especifiques del PDU
1
FITXA Nº1
Municipi: El Catllar
Nom del sector: “SUD-13. Sud de Mas de Moregons”
Superfície sector: 8,47 hectàrees
Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥
1,27 ha.
Nom del sector: “SND-55. Llevant de Mas de Moregons”
Superfície sector: 5,86 hectàrees
Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥
0,88 ha.
(En relació al càlcul de la cessió, s’opta per la
superfície més gran, d’acord amb la normativa
vigent, entre el 10% mínim d’espai lliure o 20m2/100m2 de sostre
edificable, i el 5% d’equipaments o els 20m2/100m2 de sostre edificable)
FITXA Nº2
Municipi: El Catllar
Nom del sector: “SND-101. Mèdol-Esplai”
Superfície sector: 7,60 hectàrees
Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥
1,59 ha.
(En relació al càlcul de la cessió, s’ha tingut en compte la
prevista per la fitxa orientativa de desenvolupament del
sector segons el POUM)
Límit sector
Àmbit a qualificar com sistema d’espais lliures i equipaments
FITXA Nº3
Municipi: Tarragona
Nom del sector: “Sector PP-28. Mas Rabassa”
Àmbit a qualificar com a sistema d’espais lliures.
Àmbit a qualificar com a sistema d’espais lliures i
equipaments en ordre obert.
(Per aquests dos àmbits el planejament general podrà transferir
l’aprofitament a un altre sector)
Protecció Costanera. Sòl no urbanitzable Costaner 2
(Determinació PDUSC-2)
FITXA Nº4
Municipi: Constantí
Nom del sector: “PPU-09. Pic-La Rufola”
Superfície sector: 42,12 hectàrees
Sup sòl públic d’obligada cessió: espai lliure i
equipament ≥ 8,12 ha.*
Nom del sector: “PPU-10. Polígon Industrial de Constantí”
Superfície sector: 16,15 hectàrees
Sup sòl públic d’obligada cessió: espai lliure i
equipament ≥ 2,19 ha.*
Nom del sector: “PPU-11. Pic-Tradilo”
Superfície sector: 15,93 hectàrees
Sup sòl públic d’obligada cessió: espai lliure i
equipament ≥ 1,50 ha.*
(al marge de la cessió anticipada en altre lloc)
*de la superfície prevista per la fitxa orientativa de desenvolupament
del sector segons el POUM.
2
FITXA Nº5
Municipi: Castellvell del Camp
Nom del sector: “SAU-7”
Superfície sector: 3,85 hectàrees
Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥
0,58 ha.
(En relació al càlcul de la cessió, s’opta per la
superfície més gran, d’acord amb la normativa
vigent, entre el 10% mínim d’espai lliure o 20m2/100m2 de sostre
edificable, i el 5% d’equipaments o els 20m2/100m2 de sostre
edificable)
Límit sector
Àmbit a qualificar com sistema d’espais lliures i equipament
FITXA Nº6
Municipi: Vila-seca
Nom del sector: “PP.PI-2”
Superfície sector: 8,16 hectàrees
Sup. sòl públic d’obligada cessió d’espai lliure i equipament ≥ 1,90 ha.
(En relació al càlcul de la cessió, s’ha tingut en compte la prevista per
la fitxa orientativa de desenvolupament del sector segons el POUM)
Límit sector
Àmbit a qualificar com sistema d’espais lliures i equipament
top related