nombre: silvia mondraómondraó mondagómondagó€¦ · el noi va treure el cap per la fines-tra....
Post on 01-Oct-2020
3 Views
Preview:
TRANSCRIPT
A C A B A D O S
D I S E Ñ A D O R
E D I T O R
C O R R E C T O R
E S P E C I F I C A C I O N E S
nombre: Silvia
nombre: Iolanda, Patrizia
nombre:
Nº de TINTAS: 4/0
TINTAS DIRECTAS:
LAMINADO:
PLASTIFICADO:
brillo mate
uvi brillo uvi mate
relieve
falso relieve
purpurina:
estampación:
troquel
título: Dracs de gel
encuadernación:Rústica amb solapes
medidas tripa: 130 x 195 mm
medidas frontal cubierta: 132 x 195 mm
medidas contra cubierta: 132 x 195 mm
medidas solapas: 80 mm
ancho lomo definitivo: 9mm
OBSERVACIONES:
Fecha:
An
a G
alán
5Ana Galán va néixer a Oviedo i va passar la seva infantesa i joven-tut a Madrid. Ara viu a Nova York i en les poques ocasions que no està davant l'ordinador escrivint, contestant missatges de correu electrònic, parlant o descarre-gant-se fotos, es dedica a jugar i ensinistrar un gos del Labrador perquè algun dia es converteixi en un gran gos guia per a invi-dents.
www.anagalan.com
Javier Delgado va néixer a les Illes Canàries i ja amb quatre anys el fascinava plasmar en els seus dibuixos tot el que li venia al cap, sense adonar-se del pas del temps. El seu somni és arribar a ser director d'art de Pixar Ani-mation Studios.
Il·lustracions de Javier Delgado
Ana Galán
CRIES DE DRAC
DRACS de GEL
DR
ACS
de G
EL
www.estrellapolar.cat
mondragómondragóCRIES DE DRAC
mondragómondragó
Els lladres s’han endut vuit cries de drac de les dragoneres. Afortunadament, en Calet i els seus
amics els han seguit la pista i n’han recuperat sis. Ara estan desitjant continuar la missió, però
ha començat la setmana d’exàmens a l’escola! I quan s’acaba, es posa a ploure a bots i barrals! Cap d’ells no s’imagina quina mena de perills hauran d’afrontar aquesta vegada: fred, vent,
gel i rivals molt cruels. Seran prou valents i trobaran les cries abans que sigui massa tard?
Acompanya en Calet i el Mondragó
en la seva nova missió.
Al poble de Samaradó és tradició que, quan fan onze anys, a cada nen o nena se li assigni un drac. A en Calet li ha tocat, però, un drac ben diferent: el Mondragó.
El Mondragó no pot volar, es distreu amb molta facilitat, enso-pega tota l'estona… Tot i això, és molt aventurer i sempre se les enginya per salvar de més d'un problema el seu amo i millor amic, en Calet.
Amb ell i la seva colla, l'Arc, en Quasi i la Maig, viuràs divertides i interessants històries i coneixe-ràs un món ple de dracs voladors, castells amb fossat, perills i valen-tia, bons i dolents, i l'únic drac del regne que no pot volar però que, de ben segur, et farà riure:
el Mondragó!
mon
dra
góm
on
dra
gó
10210614
www.mondrago.es
Ana Galán
DRACSde GEL
Il·lustracions de Javier Delgado
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 3T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 3 5/2/18 15:205/2/18 15:20
© del text: Ana Galán, 2018© de les il·lustracions d’interior i de coberta: Javier Delgado Martínez, 2018© de la traducció: Ricard Bonmatí, 2018© de les característiques d’aquesta edició: Grup Editorial 62, s.l.u. Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelonawww.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.cat
Primera edició: març del 2018
ISBN: 978-84-9137-506-7Dipòsit legal: B. 2.683-2018Imprès a Espanya
El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre és cent per cent lliure de clor i està qualifi cat com a paper ecològic.
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográfi cos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 2T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 2 5/2/18 15:205/2/18 15:20
15
CAPÍTOL 1UNA SETMANA ESPANTOSA
En Calet estava esgotat. A l’escola,
havia estat la setmana més llarga,
amb exàmens cada dia i sense tenir
ni un sol minut per descansar. A més,
gairebé no havia pogut fer cas al po-
bre Mondragó, que frisava per sortir
a córrer i empaitar esquirols. Ni tan
sols havia tingut temps per anar a les
dragoneres amb els amics —en
Quasi, la Maig i l’Arc— i ajudar l’An-
ton a buscar les cries de drac que
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 15T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 15 5/2/18 15:215/2/18 15:21
16
continuaven en mans dels lladres! Ja
no podia més!
Exàmens, exàmens i més exàmens.
Uf!
De tota manera, li semblava, que li
havien anat bastant bé. Segurament
ho aprovaria tot, i potser fins trauria
bona nota a la classe de fisiologia de
dracs, la seva preferida! L’única de la
qual no estava segur era la de la classe
d’armes, del pervers professor Trabuc.
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 16T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 16 5/2/18 15:215/2/18 15:21
17
Des que ell i la Maig havien descobert
que estava al comandament de la
banda de lladres, en Calet no se sentia
segur a prop seu. Estaven gairebé
convençuts que en Trabuc no els ha-
via reconegut quan l'havien vist a la
cova, però la seva actitud amb ells era
cada cop més agressiva. Els fulminava
amb la mirada i fins els havia separat
el dia de l’examen perquè deia que, si
no, es copiarien. I en Calet no copiava
MAI! Podia no haver estudiat prou i
suspendre, però ell no copiava. El seu
pare l’hi havia advertit moltes vega-
des: «Quan copies, robes, no només
als altres, sinó també a tu mateix».
Per a en Calet un lladre era la persona
més repugnant del món, com ara els
nois que encara tenien els dos ous de
drac en el seu poder.
A en Calet li hauria agradat saber si
encara eren a les coves del Trol o, ara
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 17T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 17 5/2/18 15:215/2/18 15:21
18
que el seu amagatall havia estat desco-
bert, havien fugit a un altre lloc, com
havien fet quan els van enxampar al
castell d’en Wickenburg. Va pensar en
ells. Eren nois com ell, però vestien ro-
bes esparracades i estaven tan prims
que semblava que feia mesos que no
menjaven. D’on havien sortit? Com
havien acabat així?
El noi va treure el cap per la fines-
tra. Ara que començava una setmana
de vacances es posava a ploure! No
obstant això, ell era a l’habitació del
seu castell, ajagut al seu llit conforta-
ble, a recer de l’aigua i el fred de la
tardor. A la paret del davant, el seu
colom missatger reposava al barras-
tral, a prop de l’armadura ultralleuge-
ra de l’equip de les croades. Li arribava
una aroma deliciosa de la cuina. La
mare devia estar fent el sopar, i l’olor
li feia venir aigua a la boca. Sí, defini-
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 18T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 18 5/2/18 15:215/2/18 15:21
19
tivament, els seus amics i ell eren uns
privilegiats. Tenien una bona família i
una altra cosa genial: dracs voladors
com a fidels companys! Què més podia
demanar? Va mirar el seu drac, el
Mondragó, que, ajagut boca amunt al
terra de la cambra, roncava com un ós,
i va somriure en veure’l. En circums-
tàncies normals, el Mondragó no hau-
ria d’entrar al castell, perquè trencava
les coses amb la seva immensa cua i es
feia pipí! Però es trobaven enmig d’una
de les tempestes més fortes dels dar-
rers anys i a les dragoneres hi havia
goteres. Així que la seva mare li havia
donat permís perquè l’entrés a la cam-
bra. Però allà i prou!
Què més podia demanar? Bé, si el
Mondragó pogués volar, no estaria
malament..., pensava en Calet, enca-
ra que sabia que amb aquelles ales tan
petites i aquell cos tan gros, l’immens
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 19T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 19 5/2/18 15:215/2/18 15:21
20
animal no seria mai capaç d’alçar el
vol. Així i tot, el noi no el canviaria per
cap altre drac del món.
BARRABUUUUUUM!
Un tro enorme li va interrompre els
pensaments.
«Un altre dia sense sortir: quin rot-
llo», va pensar.
En Calet es va aixecar per agafar un
llibre especial que tenia a la taula: en
Rídel, un llibre parlant, molt savi, que
solia ajudar-los a completar les missi-
ons amb els seus missatges en clau. El
noi va tornar a estirar-se al
llit i va tocar les lle-
tres daurades del
títol. Li va semblar
que el llibre batega-
va. El va obrir i el va
fullejar. Les pàgines
estaven en blanc i no
semblava que aquest
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 20T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 20 5/2/18 15:215/2/18 15:21
21
cop tingués res a dir-li. En Calet va re-
clinar el cap sobre el coixí i es va que-
dar mirant el sostre.
—Ni en Rídel podrà ajudar-nos en
aquesta ocasió —li va dir al Mondragó—.
Com recuperarem els ous de drac?
On se’ls deuen haver emportat?
El Mondragó continuava roncant.
FLAIX!
La llum blanca i sobtada d’un llam-
pec va entrar a l’habitació i va il·lumi-
nar les parets.
Aquella resplendor va fer que el
Mondragó se sobresaltés. El drac es va
posar dret d’un bot i va córrer a ajeu-
re’s al costat d’en Calet.
—Escolta! Aquí no hi cabem tots
dos! —va exclamar en Calet, aixafat
pel cos de l’animal.
El Mondragó va ficar el cap sota el
coixí i va començar a tremolar.
—Doncs sí que ets valent! Tranquil,
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 21T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 21 5/2/18 15:215/2/18 15:21
22
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 22T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 22 5/2/18 15:215/2/18 15:21
23
que només és una tempesta —va afe-
gir tot donant-li copets al llom.
CLAC!
Es va sentir un altre soroll al castell.
Aquesta vegada no era pas un tro. Algú
havia obert la porta principal!
Qui s’atrevia a viatjar amb aquell
temporal?
En Calet es va aixecar del llit, va sor-
tir de l’habitació i va pujar a la part alta
de l’escala per mirar cap avall. A l’en-
trada va veure la silueta d’un home
corpulent que lluitava contra el vent
i la pluja per tancar la porta.
En Calet es va quedar sense alè.
No podia ser! Havia tornat!
Va baixar l’escala corrents.
T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 23T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 23 5/2/18 15:215/2/18 15:21
top related