morfologia verbal
Post on 24-Jul-2016
286 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Jordi JANARIZ
Morfologia
Flexió verbal
Dossiers de llengua
Seminari de llengua catalana i
literatura. Llengua catalana.
Batxillerat. Edició juny 2015
Morfologia verbal ÍNDEX GENERAL
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal /Índex
Pàg
ina2
Índex de continguts
0. Conceptes generals de morfologia.
0. 1 Mots lèxics i mots gramaticals
0. 2 Morfemes
1. La segmentació dels verbs
1. 1 Radical i desinència
1. 2 Auxiliaritat
1. 3 Segmentació del radical
2. La desinència verbal: vocal temàtica i flexió
2. 1 Tema i vocal temàtica.
2. 2 Conjugacions i models de conjugació.
3 Models de conjugació regular:
3.1 Temps simples d’indicatiu (i passat perifràstic)
3.2 Temps simples de subjuntiu
3.3 Formes no personals
3. 4 Els temps compostos. Correspondència morfològica amb els temps simples.
3. 5 Variants de conjugació. Models perdre i servir.
4. Informació gramatical associada al verb.
4.1 Morfema o morfemes de flexió?
4.2 Valors gramaticals no marcats en el verb
4.3 El Temps
4.4 L’Aspecte
4.5 El mode
4.6 CONC (persona i nombre)
4.7 Informació gramatical en formes personals i formes impersonals
4.8 Informació gramatical en formes simples i formes compostes
4.9 Correspondències sintàctiques entre indicatiu i subjuntiu.
Morfologia verbal 0. CONCEPTES GENERALS
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal /Índex
Pàg
ina3
5. Formes analògiques i col·loquials
5.1 Formes col·loquials i formes estàndards.
5.1.1 Infinitius i gerundis.
5.1.2 Participis.
5.2 Formes incoatives vertaderes i falses.
5.2.1 Sentir i els seus derivats
5.2.2 Verbs de la segona conjugació amb aparença de verbs incoatius.
5.2.3 Verbs efectivament incoatius
5.3 Canvis de conjugació
5.3.1 Analogies amb el castellà
5.3.2 Verbs tenir i venir.
5.3.3 Verbs de conjugació mixta
6. Els verbs de radical velaritzat
7. Verbs amb alternances vocàliques en el radical
8. Sintaxi normativa del verb: girs no acceptats en la llengua estàndard
8.1. Verbs intransitius usats com a verbs transitius
8.2 Verbs transitius usats com a verbs intransitius o com a verbs de règim preposicional
8.3 Errors en els girs pronominals
Morfologia verbal 0. CONCEPTES GENERALS
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal 0 /Conceptes generals
Pàg
ina4
0. Conceptes generals de morfologia.
0. 1 Mots lèxics i mots gramaticals
Una distinció que ja s'ha fet tradicional en l'estudi de la llengua és la que diferencia els mots
que designen entitats del món (coses, accions, qualitats,....) d'aquells que serveixen
bàsicament per establir relacions entre altres mots. Els primers solen anomenar-se mots lèxics
(i.a) i els segons, mots gramaticals (i.b). Són mots lèxics els substantius, els adjectius i la major
part de verbs Són mots gramaticals algunes preposicions, conjuncions, pronoms i els verbs
auxiliars.
(i) a. taula, paret, idea, esforç...
verd, alt, brillant, dur...
escriure, pintar, pensar, estimar...
b. a, amb, que, i, si, però, com, ser...
0. 2 Morfemes
Tanmateix, les paraules no són les unitats més simples que podem concebre, ni des del punt
de vista de la forma (morfologia) ni des del punt de vista del seu significat (semàntica)1.
Trobem evidència d'això en el fet que algunes parts dels mots es repeteixen amb un
significat constant en altres mots (ii).
(ii) port-a-r port-a-ble
port-a-dor ball-a-ble
port-a-ble tem-i-ble
(...) (...)
Les unitats com , port-, -a, -dor, -ble ,... , que ja no poden ser descompostes en unitats més
petites que conservin encara un significat lèxic o gramatical constitueixen el que hem
anomenat morfemes.
En català els mots gramaticals solen tenir una sola forma (no presenten flexió) i estar formats
per un únic morfema. Els mots lèxics, en canvi, solen presentar més d'una forma (tenen flexió)
i, per tant, estar formats per més d'un morfema. Els mots lèxics, doncs, contenen morfemes
gramaticals, mentre que els mots gramaticals no contenen morfemes lèxics en el sentit que
hem donat nosaltres al terme.
(iii)
morfema(es)
gramatical(s)
morfema(es)
lèxic(s)
mots gramaticals + − mots lèxics + +
1 Els mots són àtoms sintàctics, és a dir, les unitats lèxiques mínimes que formen unitats superiors
(frases)
Morfologia verbal 1. SEGMENTACIÓ
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal 1/Segmentació
Pàg
ina5
1. La segmentació dels verbs 1. La segmentació dels verbs
1. 1 Radical i desinència 1. 2 Auxiliaritat 1. 3 Segmentació del radical
1. 1 Radical i desinència
Si ens fixem en les diferents formes d'un verb regular qualsevol, com ara cantar o consentir,
veurem que hi trobem una part que es repeteix, invariable, en totes elles:
(1) consent/ir; consent/o, consent/s, consent/- , consent/is, consent/iré...
cant/ar, cant/o, cant/es, cant/a, cant/is, cant/aré,...
Ja sabem que aquesta part és el RADICAL del mot. Fixem-nos que aquesta és la part que
associem al significat lèxic del mot ; p.ex., associem cant- a la idea abstracta de l'emissió de
sons orals, amb un to i una melodia i associem sent- a una idea abstracta de la percepció
de què són capaços els éssers vius. Aquest significat també acompanya altres paraules que
contenen el mateix element:
(2) cant, cantaire, cantador, cantant, cantadissa...
consentiment, consentidor, consentidament...
El radical també conté informació de tipus gramatical, però només aquella que és
idiosincràtica del mot i que no variarà d'una forma a una altra dins del mateix verb: quants
complements subcategoritza (cap, un o dos), quina és l'estructura d'aquests complements
(SN, SP, O'...), quin el seu paper temàtic (agent, pacient, experimentador, locatiu...). Un
Sintagma Verbal (SV) és el desenvolupament d'aquestes característiques gramaticals del
verb. En cert sentit, tota la oració ho és.
(2’) a) Informació associada al radical (exemple: OBRIR)
� Marc de subcategorització: X ((OBRIR Y) amb Z)
� Papers temàtics: A{agent}, P{pacient}, I{instrument}
b) Exemples
El lladre va obrir la caixa amb el rossinyol
A(x) P(y) I(z)
La caixa va ser oberta pel lladre amb el rossinyol
P(y) A(x) I(z)
La caixa es va obrir (amb el rossinyol)
P(y) *A ((I)z)
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 1/Segmentació
Pàg
ina6
P
àgin
a6
L'altra part, diferent en les diverses formes del verb, però que es repeteix de manera anàloga
en els altres verbs, si més no en els de la mateixa conjugació, s'anomena desinència verbal.
(3) consent/o, perd/o, dorm/o, cant/o,...
cant/ar, salt/ar, estim/ar, ...
Aquesta part és un constituent complex. En conjunt, ens aporta la informació gramatical
relativa a la flexió verbal, és a dir les propietats relacionals que atorguem a cada forma
verbal, i manca de significat lèxic. P.ex., -o ens indica que estem davant d'una primera
persona del singular d'un present d'indicatiu: que el subjecte serà jo i el verb admetrà
expressions temporals com avui, ara,..., però difícilment ahir, l'any passat..., amb
independència del verb de què es tracti.
1. 2 Auxiliaritat
En el verbs, però, a diferència del que passa amb altres classes de mots, no tota la
informació d'aquest tipus ens la subministra sempre la desinència. En els temps compostos,
part d'aquesta informació prové d'una altra forma verbal auxiliar:
(4) Hem sentit; vaig perdre; haguéssim cantat...
El conjunt format pel verb auxiliar i la desinència s'anomena auxiliaritat verbal. A la forma
Hem sentit, p. ex., tindrem: (5)
Hem sentit radical: sent-
auxiliaritat
� verb auxiliar: hem
� desinència: -it
Els verbs auxiliars tenen, per la seva part, com les altres formes verbals, un radical i una
desinència.
1. 3 Segmentació del radical
Els radicals verbals, com tots els radicals, poden estar constituïts per més d’un morfema, com
a resultat de processos d’afixació. En els exemples que hem vist fins ara, ens referíem al
radical de consentir. Aquest és un radical complex. Ara en veiem alguns altres:
(6) a. V+prefix ���� V
sentir, consentir, pressentir, assentir, ...
sent- con/sent- pre/(s)sent- a/(s)sent-
b. N/A + sufix ���� V
cristal�litzar, modificar, quequejar
cristal�l/itz- mod/ific- quequ/ej-
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 1/Segmentació
Pàg
ina7
P
àgin
a7
c.
Radical Arrel
Sentir /sent-/
sent- Consentir /con+sent-/
Pressentir /pre+sent-/
Assentir /a+sent-/
A (6a) ens trobem amb quatre verbs diferents, formats sobre un mateix morfema lèxic (sent-),
que en el primer cas ens apareix sol, i en els altres tres casos, acompanyat de diferents
prefixos (con-, pre- a-...). A (6b) trobem diferents verbs formats sobre bases nominals (noms o
adjectius), mitjançant sufixos verbals. D’acord amb la terminologia que hem adoptat,
seguirem parlant de radical per referir-nos a tota la part invariable d'un verb i anomenarem
arrel el morfema lèxic (o lexema, en algunes terminologies) que es troba en la base de tots
ells. Així, els quatre verbs de (6c) tindran una mateixa arrel lèxica, però radicals diferents.
Morfologia verbal 2.SEGMENTACIÓ DE LA DESINÈNCIA
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal 2 /Segmentació de la desinència
Pàg
ina8
2. La desinència verbal: vocal temàtica i flexió
2. La desinència verbal: vocal temàtica i flexió
2. 1 Tema i vocal temàtica.
2. 2 Conjugacions i models de conjugació.
El procés que ens permet d'obtenir diferents formes d'un mot s'anomena flexió (o inflexió) i
els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, morfemes flectius (o inflectius). En
realitat el que fa la flexió amb radical (nominal, verbal, adjectival...) és actualitzar-lo com a
mot, és a dir, convertir una forma abstracta, emmagatzemada en el nostre diccionari
mental o lexicó, en un mot susceptible d'aparèixer en un enunciat lingüístic.
2. 1 Tema i vocal temàtica.
Si tornem al verb, veurem que no sols el radical pot tenir més d'un morfema; també pot tenir-
ne més d'un la desinència. Fixem-nos en les formes de (7): (7)
cant/aré, cant/aria, cant/ant, cant/at
tem/eré, tem/eria, tem/ent, tem/ut
dorm/iré, dorm/iria, dorm/int, dorm/it
Com veiem, hi ha una part de la desinència que es repeteix en les formes corresponents a la
mateixa persona i temps dels diferents verbs; aquesta part que constitueix el morfema
gramatical corresponent a aquests temps i persones. Però hi ha també una vocal que
canvia de verb a verb, segons quina sigui la seva conjugació (a per a la 1a; e per a la 2a; i
per a la 3a). Aquesta vocal rep el nom de vocal temàtica.
Sovint, la vocal temàtica s'associa al radical i no a la desinència. El conjunt format per la
vocal temàtica d'un verb i el seu radical constitueix el TEMA d'aquest verb. El tema dels verbs
anteriors seria el que veiem a (8):
(8) Infinitiu: cantar témer dormir
Tema: canta- teme/temu- dormi-
El concepte de tema verbal és gramaticalment rellevant, perquè la base de la majoria de
paraules derivades de verbs no és el radical del verb, sinó el seu tema:
(9) TEMA VERBAL EN ELS DERIVATS
compra/dor, corre/dor, coneixe/dor, esdeveni/dor
ama/ble, resolu/ble (també temi/ble), servi/ble
espera/nça, teme/nça,
acaba/ment, coneixe/ment, decandi/ment
informa/ció, parti/ció (també substitu/ció, redu/cció, sense v.t.)
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 2 /Segmentació de la desinència
Pàg
ina9
P
àgin
a9
2. 2 Conjugacions i models de conjugació.
La vocal temàtica, que en general apareix en l'infinitiu al costat d'una –r que és la desinència
d'infinitiu pròpiament dita, caracteritza el verb com a pertanyent a una conjugació. En
català hi ha tres conjugacions verbals. (10)
Aquestes tres conjugacions es corresponen a cinc "models de conjugació". Això es deu al
fet que en la segona conjugació, a més dels verbs que tenen un infinitiu acabat en -er, com
témer, n'hi ha d'altres que posseeixen un infinitiu acabat en -re, com perdre2. D'altra banda,
a la tercera conjugació, al costat dels verbs que es conjuguen com dormir (conjugació
pura), hi ha els verbs anomenats incoatius, com servir, que afegeixen un pseudomorfema (-
eix- en Català central, amb moltíssima variació dialectal3) en determinades formes.
D’aquests models, la gran majoria de verbs segueixen el primer o l’últim (cantar i servir).
Només aquests dos són actualment productius.
Sovint s'identifica la conjugació dels verbs per l'acabament d'infinitiu, però hi ha uns pocs
casos d'infinitius irregulars, que es caracteritzen, precisament, per l'absència de vocal
temàtica. Aquests casos són dir i dur. Podem reconèixer la seva conjugació pel gerundi, on sí
trobem la vocal temàtica.
(11)
INFINITIU GERUNDI VOCAL
TEMÀTICA CONJUGACIÓ
I MODEL
di + r di + e + nt -e- II b
du + r du + e + nt -e- II b
El que resta de la desinència verbal un cop separada la vocal temàtica constitueix la flexió
verbal pròpiament dita. Aquesta conté una informació gramatical múltipla, que no sempre
és fàcil de diferenciar. La flexió verbal determina les relacions de concordança del verb i s’hi
reflecteix. Conté també informació temporal, aspectual i modal. Hi tornarem en l’apartat
4.4.
Però veiem abans el model regular dels temps simples de les tres conjugacions a les pàgines
següents.
2 I encara podríem parlar d'un tercer model, el dels verbs acabats d'infinitiu agut acabat en -er, com saber
o poder. Aquests verbs, en els temps regulars, segueixen el model de perdre i no el de témer. 3 Aquest increment procedeix del morfema que indicava incoació (inici de l'acció) en llatí, d'aquí el nom
de verbs incoatius,però ha perdut aquest significat en català i no n'ha adquirit cap altre.
CONJUGACIÓ V. TEMÀTICA INFINITIUS
MODELS
I -a- cant + a + r
II a) -e- (-u-)
tém + e + r
b) perd + r + e
III a) -i-
dorm + i + r
b) serv + i + r
Morfologia verbal 3. LA CONJUGACIÓ REGULAR
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal 2 /Segmentació de la desinència
Pàg
ina1
0
3 Models de conjugació regular
3.1 Temps simples d’indicatiu (i passat perifràstic)
INDICATIU
1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
Radical Desin. Radical Desin. Radical Desin.
PRESENT
cant -o tem -o dorm -o cant -es tem -s dorm -s cant -a tem - dorm - cant -em tem -em dorm -im cant -eu tem -eu dorm -iu cant -en tem -en dorm -en
PRETÈRIT IMPERFET
cant -ava tem -ia dorm -ia cant -aves tem -ies dorm -ies cant -ava tem -ia dorm -ia cant -àvem tem -íem dorm -íem cant -àveu tem -íeu dorm -íeu cant -aven tem -ien dorm -ien
PASSAT
(REMOT) SIMPLE
cant -í tem -í dorm -í cant -ares tem -eres dorm -ires cant -à tem -é dorm -í cant -àrem tem -érem dorm -írem cant -àreu tem -éreu dorm -íreu cant -aren tem -eren dorm -iren
PASSAT (REMOT) PERIFRÀSTIC
vaig cant4 -ar vaig tém -er vaig dorm -ir vas cant -ar vas tém -er vas dorm -ir va cant -ar va tém -er va dorm -ir
vam cant -ar vam tém -er vam dorm -ir vau cant -ar vau tém -er vau dorm -ir van cant -ar van tém -er van dorm -ir
FUTUR SIMPLE
cant -aré tem -eré dorm -iré cant -aràs tem -eràs dorm -iràs cant -arà tem -erà dorm -irà cant -arem tem -erem dorm -irem cant -areu tem -ereu dorm -ireu cant -aran tem -eran dorm -iran
FUTUR HIPOTÈTIC SIMPLE (O
CONDICIONAL SIMPLE)
cant -aria tem -eria dorm -iria cant -aries tem -eries dorm -iries cant -aria tem -eria dorm -iria cant -aríem tem -eríem dorm -iríem cant -aríeu tem -eríeu dorm -iríeu cant -arien tem -erien dorm -irien
4 A vaig cantar i les altres formes de passat perifràstic, el verb anar, usat com a auxiliar, forma,
juntament amb la desinència d’infinitiu, l’auxiliaritat verbal, encara que en aquesta taula ens aparegui amb el
radical.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 2 /Segmentació de la desinència
Pàg
ina1
1
Pàg
ina1
1
3.2 Temps simples de subjuntiu
SUBJUNTIU
1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
Radical Desin. Radical Desin. Radical Desin.
PRESENT
cant -i tem -i dorm -i cant -is tem -is dorm -is cant -i tem -i dorm -i cant -em tem -em dorm -im cant -eu tem -eu dorm -iu cant -in tem -in dorm -in
PRETÈRIT IMPERFET
cant -és tem -és dorm -ís cant -essis tem -essis dorm -issis cant -és tem -és dorm -ís cant -éssim tem -éssim dorm -íssim cant -éssiu tem -éssiu dorm -íssiu cant -essin tem -essin dorm -issin
IMPERATIU
PRESENT
cant -a tem - dorm -
(cant -i) (tem -i) (dorm -i) (cant -em) (tem -em) (dorm -im) cant -eu tem -eu dorm -iu
(cant -in) (tem -in) (dorm -in)
3.3 Formes no personals
Les formes no personals són aquelles que no posseeixen morfemes que els permetin expressar
concordança en persona i nombre amb el subjecte de l’oració. El participi posseeix
morfema de nombre, però aquest només es concorda amb el subjecte en les anomenades
construccions de participi absolut.
1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
Radical Desin. Radical Desin. Radical Desin. INFINITIU
GERUNDI cant
cant
-ar
-ant
tém
tem
-er
-ent
dorm
dorm
-ir
-int
PARTICIPI
1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
Radical Desin.
Radical Desin.
Radical Desin.
T/A G/N T/A G/N T/A G/N cant -at - - tem -ut - - dorm -it - -
cant -ad a - tem -ud a - dorm -id a -
cant -at - s tem -ut - s dorm -it - s
cant -ad e - tem -ud e - dorm -id e -
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 2 /Segmentació de la desinència
Pàg
ina1
2
Pàg
ina1
2
3. 4 Els temps compostos. Correspondència morfològica amb els temps simples.
Els temps compostos dels verbs estan formats perifràsticament, amb un verb auxiliar, el verb
haver, en forma personal, i el verb principal en forma no personal (participi en tots els temps,
ja que el passat perifràstic, l’ hem inclòs entre els temps simples, per la seva equivalència al
passat simple). La correspondència morfològica entre els temps de les formes simples
corresponents a l'auxiliar i les formes compostes és la següent:
INDICATIU
temps simple temps compost PRESENT
canto, cantes, canta,
cantem, canteu, canten
PRESENT (O PRETÈRIT) PERFET
he cantat, has cantat, ha cantat,
hem cantat, heu cantat, han cantat PRETÈRIT IMPERFET
cantava, cantaves, cantava,
cantàvem, cantàveu, cantaven
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET
havia cantat, havies cantat, havia cantat,
havíem cantat, havíeu cantat, havien cantat PASSAT SIMPLE
cantí, cantares, cantà,
cantàrem, cantàreu, cantaren
PASSAT PERIFRÀSTIC
vaig cantar, vas o vares cantar, va cantar, vam o vàrem cantar, vau o vàreu cantar, van o varen cantar
PRETÈRIT ANTERIOR (simple)
haguí cantat, hagueres cantat, hagué cantat, haguérem cantat, haguéreu cantat, hagueren cantat
(PERIFRÀSTIC)
vaig haver cantat, vas haver cantat,
vam haver cantat, vau haver cantat, van haver cantat
FUTUR SIMPLE
cantaré, cantaràs, cantarà,
cantarem, cantareu, cantaran
FUTUR COMPOST (O PERFET)
hauré cantat, hauràs cantat, haurà cantat,
haurem cantat, haureu cantat, hauran cantat FUTUR HIPOTÈTIC SIMPLE (o condicional simple)
cantaria, cantaries, cantaria,
cantaríem, cantaríeu, cantarien
FUTUR HIPOTÈTIC COMPOST (o condicional compost)
hauria cantat, hauries cantat, haurà cantat,
haurem cantat, haureu cantat, hauran cantat
SUBJUNTIU
temps simple temps compost
PRESENT
canti, cantis, canti,
cantem, canteu, cantin
PRETÈRIT PERFET
hagi cantat, hagis cantat, hagi cantat,
hàgim o haguem cantat, hàgiu o hagueu cantat, hagin cantat
PRETÈRIT IMPERFET
cantés, cantessis, cantés,
cantéssim, cantéssiu, cantessin
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET
hagués cantat, haguessis cantat, hagués cantat,
haguéssim cantat, haguéssiu cantat, haguessin cantat
INFINITIU Cantar haver cantat
GERUNDI Cantant havent cantat
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 2 /Segmentació de la desinència
Pàg
ina1
3
Pàg
ina1
3
3. 5 Variants de conjugació. Models perdre i servir.
En la segona i tercerca conjugació hi ha verbs regulars que s’aparten lleugerament del que
hem estiduiat com a model. Sópn els verbs acabats en –re a ñl’infinitiu (2a conj.) i els verbs
incoatius (3a) El model perdre només s’aparta del model témer en els dos temps que
històricament deriven de l’infinitiu: el futur simple i el futur hipotètic o condicional simple , en
els qual s’ha perdut la vocal temàtica.
(12)
Diferències entre els models témer i perdre
INFINITIU FUTUR SIMPLE F. CONDICIONAL
tém-e-r perd-r-e tem-e-ré perd-ré tem-e-ria perd-ria
tem-e-ràs perd-ràs tem-e-ries perd-ries
tem-e-rà perd-rà tem-e-ria perd-ria
tem-e-rem perd-rem tem-e-ríem perd-ríem
tem-e-reu perd-reu tem-e-ríeu perd-ríeu
tem-e-ran perd-ran tem-e-rien perd-rien
Per la seva banda, els verbs anomenats incoatius (model servir) s’aparten del model pur de
la tercera conjugació en les persones 1, 2, 3 i 6 dels tres presents (13):
(13)
Diferències entre els models dormir i servir
PRESENT D'INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU IMPERATIU
dorm-o serv-eix-o dorm-i serv-eix-i
dorm-s serv-eix-es dorm-is serv-eix-is dorm serv-eix-
dorm- serv-eix- dorm-i serv-eix-i
dorm-i-m serv-i-m dorm-i-m serv-i-m
dorm-i-u serv-i-u dorm-i-u serv-i-u dorm-i-u serv-i-u
dorm-en serv-eix-en dorm-i-n serv-eix-in
Morfologia verbal 4. GRAMÀTICA DEL VERB
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina1
4
4. Informació gramatical associada al verb.
4. Informació gramatical associada al verb.
4.1 Morfema o morfemes de flexió?
4.2 Valors gramaticals no marcats en el verb
4.3 El Temps
4.4 L’Aspecte
4.5 El mode
4.6 CONC (persona i nombre)
4.7 Informació gramatical en formes personals i formes impersonals
4.8 Informació gramatical en formes simples i formes compostes
4.9 Correspondències sintàctiques entre indicatiu i subjuntiu.
Tradicionalment s'ha parlat de cinc accidents del verb: persona, nombre, temps, aspecte i
mode. Per accidents del verb s'entenia la informació gramatical associada a l’auxiliaaritat
verbal. Els diferents valors que pot prendre cada una de les variables anteriors són els
següents: (14)
a. persona: 1a, 2a, 3a.
b. nombre: singular, plural
c. temps: present, passat, futur
d. aspecte: perfectiu, imperfectiu
e. mode: indicatiu (condicional), subjuntiu (imperatiu)
4.1 Morfema o morfemes de flexió?
Una qüestió molt debatuda és si aquesta informació anava associada a un sol morfema de
flexió o a més d'un; dit d'una altra manera, si la desinència verbal, un cop separada la vocal
temàtica, està formada per aglutinació de més d'un morfema o per fusió en un sol morfema
de totes les característiques anteriors. En alguns casos sembla com si la desinència fos un
únic morfema que fusionés marca de persona, nombre, temps i mode (p.e., [[RAD cant][FLEX
o]], amb –o com a morfema flectiu únic. Però, sovint és possible distingir-hi tres components
diferenciats; la vocal temàtica, un morfema de temps/mode i un de nombre/persona. Així,
p.e., un imperfet d’indicatiu de la primera conjugació es podria analitzar com a 14bis, tot i
que aquesta no és l’única anàlisi possible5.
5 En moltes formes verbals, diferents morfemes es expressar en un únic morf. A canto, -o és el morf que realitza
els morfemes de temps, persona, nombre i mode.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina1
5
Pàg
ina1
5
(14bis)
Radical Voc. temàtica Temps/mode Persona/nombre
Cant- -a- -va- -
Cant- -a- -ve- -s
Cant- -a- -va- -
Cant- -a- -ve- -m
Cant- -a- -ve- -u
Cant- -a- -ve- -n
4.2 Valors gramaticals no marcats en el verb
En alguns casos, l’absència de marques diferenciades de flexió es deu al fet que la
informació gramatical transmesa és la que s’atribueix per defecte, és a dir, la que atorguem
en absència de marques específiques (la informació no marcada). Així com, p.e., en els
noms el singular és el nombre no marcat (és a dir, el nombre que atribuïm a un nom que no
presenti cap morf de nombre), en els verbs, podem considerar no marcada la informació
que trobem a (15).
(15)
morfema valor no marcat
temps PRESENT
mode INDICATIU
persona TERCERA
nombre SINGULAR
aspecte IMPERFECTIU
Per tant, en absència de morfemes gramaticals, atribuirem aquests valors a una forma
verbal. Vegem la diferència entre la 3a persona del present d’indicatiu (no marcat) i la 2a
del de subjuntiu.
(16)
Radical Morfemes de flexió
Present indicatiu 3a pers. sing
perd -- -- -- --
Radical Morfemes de flexió
Present subjuntiu 2a pers. sing.
perd i s
4.3 El Temps
Quina informació de temps conté el verb en les llengües romàniques i quines formes verbals
la porten associada? Si el temps no marcat és el present, ha d’haver-hi dos trets de temps: [±
passat], [± futur]; El pretèrits són {+passat, -futur}; els futurs {-passat, +futur} i els presents són {-
passat, -futur}, d’acord amb el quadre següent:
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina1
6
Pàg
ina1
6
Temps simples d’indicatiu -passat + passat
-futur Canta Cantava
Cantà
+futur Cantarà
Cantaria **
4.4 L’Aspecte
Com veiem al quadre anterior, tenim dos passats: cantava vs. cantà. La seva distinció no és
temporal, sinó aspectual. L 'aspecte no s'identifica amb cap temps determinat. Una forma
verbal d'aspecte perfectiu expressa una acció acabada (en el temps que correspongui);
l'aspecte imperfectiu expressa una acció inacabada. La forma marcada és el perfectiu, que
va associat al participi passat i, per tant, tenen aquest aspecte només els temps compostos
(17).
(17)
Aspecte imperfectiu: formes personals simples6.
Aspecte perfectiu: formes compostes i participi.
4.5 El mode
Hi ha dos modes: indicatiu i subjuntiu. Aquest últim és propi de les oracions subordinades.
L’imperatiu pren la major part de les seves formes del subjuntiu. L’estatus del condicional és
discutible. Alguns autors el consideren un mode diferenciat; altres el consideren un temps
d’indicatiu (i, fins i tot, en algun cas, del subjuntiu).
4.6 CONC (persona i nombre)
Alguns components de la informació gramatical del verb estan més relacionats entre ells
que amb els altres, tant morfològicament com sintàcticament. Persona i nombre són
difícilment destriables. Tots dos serveixen per relacionar el verb amb l'argument nominal que
fa de subjecte (en una relació que s'anomena concordança). Per això, podem considerar
que integren una unitat que anomenarem CONC. Les formes del verb que contenen
informació d'aquest tipus s'anomenen formes personals. Les que no en contenen, formes
impersonals.
Les formes no personals són l'infinitiu, el gerundi i el participi. Com que no poden concordar,
en general no poden aparèixer amb un subjecte explícit7.
6 No tothom està d'acord en l'aspecte del passat simple, que molts autors consideren perfectiu. Aleshores,
però, cal dissociar la perfectivitat del participi. Sembla més convenient distingir entre imperfectiu puntual (el
passat simple) i imperfectiu duratiu (la resta de temps simples). 7 Pot aparèixer un S explícit aparent, en general, només si aquest està legitimat com a complement d'un
verb en forma personal. (i)
i. Va sentir [la Joana cantar]
Que el legitimador del subjecte de l’infinitu és el verb principal es pot apreciar quan aquest element és
un pronom personal fort, ja que aquest pot aparèixer amb la forma que presenta en els complements i no en la
forma que presenta com a subjecte:
ii. Va sentir-me (a mi) cantar // Va sentir-*jo (*a jo) cantar.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina1
7
Pàg
ina1
7
4.7 Informació gramatical en formes personals i formes impersonals
Ja hem vist que les formes impersonals no posseeixen informació de CONC. Infinitiu i gerundi
tampoc no posseeixen informació temporal. Es pot considerar que gerundi i participi tenen
una aspecte inherent (imperfectiu i perfectiu, respectivament). En general es considera que
tampoc el subjuntiu no conté informació de temps, o la té d'una manera relativa només al
verb principal, encara que parlem de present o de pretèrit de subjuntiu. Fixem-nos que un
pretèrit de subjuntiu pot aparèixer amb un adverbi de temps que indiqui futur. Aquesta
possibilitat no la tenen els pretèrits de l'indicatiu. (18)
Volia que t'examinessis demà.
* Demà volia que t'examinessis
Atenent la presència d'informació temporal i de conc, les formes verbals es poden classificar
de la manera següent (+ temps � + aspecte): (19)
+ ∆ΝΧ
T E M P S T E M P S + ∆
+ ∆in d ica tiu sub ju n tiu p artic ip i A S P E C T E
+ ∆geru n d i in fin itiu
C O N C
4.8 Informació gramatical en formes simples i formes compostes
En les formes compostes, com que el verb auxiliar és el que està en forma personal, només
pot ser ell el que aporta la informació gramatical de conc. També el mode i el temps, els
sabem per l'auxiliar. Aquestes informacions són les mateixes que les del temps simple
corresponent de l'auxiliar. El verb principal, a més de la informació lèxica, conté la informació
aspectual vinculada al participi (perfectivitat). (20)
a. havies: persona 2, pretèrit, indicatiu, imperfectiu.
b. havies perdut: persona 2, pretèrit, indicatiu (� havies) ,
perfectiu (� perdut)
En concret, la informació temporal/aspectual dels temps compostos és el resultat d’una
doble herència: la de l’auxiliar (temps) i la del participi (aspecte). Així, per exemple, la
informació temporal d’un pretèrit perfet d’indicatiu, malgrat la denominació del temps, és
de present, ja que s’hereta de l’auxiliar, que és en present d’indicatiu. El quadre de (21)
resumeix aquesta informació:
Però apareixen subjectes d’infinitiu explícits, no legitimats com a complements del verb principal amb els
verbs ergatius (iii)
iii. En sortir el sol, els indígenes van començar a cantar.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina1
8
Pàg
ina1
8
(21)
PRETÈRIT PERFET Acció acabada en temps present:
Avui he fet els deures
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET Acció acabada en temps passat:
Feia dues setmanes que havia preparat l’exposició del treball
PRETÈRIT ANTERIOR Acció acabada anterior a una altra acció en temps passat:
Un cop va haver arribat a casa, va començar a trucar a tothom
FUTUR COMPOST Acció acabada en temps futur:
D’aquí cinc dies hauran fet ltots els exàmens
4.9 Correspondències sintàctiques entre indicatiu i subjuntiu.
Quan un verb regeix un subjuntiu en les seves subordinades (això depèn del verb i de la
partícula subordinant: que pot regir subjuntiu; si no pot8), també hi ha una correlació entre
els temps que han d'aparèixer, encara que és complexa i no sempre es respecten les
correspondències de (22).
(22)
indicatiu subjuntiu
a) present i futur simple present (pretèrit perfet)
b) pretèrit imperfet, passat, condicional imperfet (plusquamperfet)
c) pretèrit indefinit, futur compost (present), pretèrit perfet
d) plusquamperfet, condicional compost (imperfet), plusquamperfet
Podem observar-les en els exemples següents (23):
(23)
a. Deixa que s'escapi//Ignora que s’hagi escapat
Deixarà que s'escapi
b. Deixava que s'escapés // Ignorava que s'hagués escapat
Va deixar que s'escapés
Deixaria que s'escapés
c. Ha deixat que s'escapi
d. Havia deixat que s'escapés
Hauria volgut que s'hagués escapat
8 Fixem-nos: Ignora que s'ha escapat /que s'hagi escapat, però :
Ignora si s'ha escapat/ *si s'hagi escapat
Morfologia verbal 5. MORFOLOGIA NORMATIVA
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina1
9
5. Formes analògiques i col·loquials 5. Formes analògiques i col·loquials
5.1 Formes col·loquials i formes estàndards.
5.1.1 Infinitius i gerundis.
5.1.2 Participis.
5.2 Formes incoatives vertaderes i falses.
5.2.1 Sentir i els seus derivats
5.2.2 Verbs de la segona conjugació amb aparença de verbs incoatius.
5.2.3 Verbs efectivament incoatius
5.3 Canvis de conjugació
5.3.1 Analogies amb el castellà
5.3.2 Verbs tenir i venir.
5.3.3 Verbs de conjugació mixta
5.1 Formes col·loquials i formes estàndards.
El concepte "incorrecte", aplicat a una llengua, és un concepte sense un contingut clar. En
el cas del català, les "incorreccions" més freqüents solen correspondre a dos tipus ben
diferents. D'una banda, poden ser resultat de la influència del castellà a la conurbació de
Barcelona i d'altres centres receptors d'immigració; això és el que anomenem barbarismes.
D'una altra, poden correspondre a formes genuïnes, però pròpies del llenguatge informal o
familiar (és a dir, del registre col·loquial), no acceptades per la normativa per als usos formals
(com a formes estàndards). Això és el que anomenem col·loquialismes.
(25)
forma estàndard: empès, contenir...
forma col�loquial: empenyut, contindre...
barbarisme: emputxat, contenedor...
Encara que la influència d'idiomes veïns és normal en l'evolució de qualsevol llengua (de la
mateixa manera que ho és la incorporació de formes col·loquials), és evident que cal
distingir aquestes dues classes d'incorreccions: una forma col·loquial és "correcta" o
acceptable en els registres no formals; però no passa el mateix amb els barbarismes.
5.1.1 Infinitius i gerundis.
Alguns verbs dels que presenten formes amb el radical velaritzat (és a dir, amb un fonema
velar, /g/, realitzat [k] o [V], al radical), fan per analogia un infinitiu o un gerundi amb aquest
radical. Aquestes formes no són normatives en cap cas i, en un ús estàndard, cal
reemplaçar-les per les corresponents sense velaritzar.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina2
0
Pàg
ina2
0
(26)
a. FORMES ANALÒGIQUES VELARITZADES D’INFINITIU I GERUNDI
*capiguer *capiguent (per analogia amb càpiga,...)
*poguer *poguent (per analogia amb pugui,...)
*sapiguer *sapiguent (per analogia amb sàpiga,...)
*volguer *volguent (per analogia amb volgués,...)
*diguent (per analogia amb digués... )
*duguent (per analogia amb dugués... )
b. FORMES NORMATIVES
caber/cabre �cabent
poder �podent
saber �sabent
voler �volent
�dient
�duent
5.1.2 Participis.
Els participis de la segona conjugació són molt freqüentment irregulars i, en general, d'una
irregularitat impredictible (que no depèn d'altres irregularitats). Per aquesta raó no és gens
estranya la formació per analogia de participis col·loquials. També és freqüent la formació
de participis d’influència castellana. A (27a) trobem alguns exemples d'aquest fenomen. A
(27b) podem veure la forma estàndard.
(27)
a. *admitit b. �admès
*capigut �cabut
*despengut �despès
*desaparescut �desaparegut
*empenyut �empès
*imprimit �imprès
*oferit �ofert
*sapigut �sabut
*vengut �venut
(...) (...)
5.2 Formes incoatives vertaderes i falses.
La majoria dels verbs de la tercera conjugació són incoatius, és a dir, segueixen el model de
servir i no el de dormir. A causa d'aquest predomini, de vegades conjuguem com incoatius
verbs com bullir, collir (i els seus derivats), fugir, i altres, que en realitat no ho són :
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina2
1
Pàg
ina2
1
(28)
a. *bulleix b. �bull
*colleix �cull
*escolleixin �escullin
*recolleixen �recullen
(...) (...)
5.2.1 Sentir i els seus derivats
Dins d'aquest grup trobem sentir i els seus compostos, que presenten un comportament
especial. Tothom sap que sentir no és incoatiu (sento, sents, sent,...) i no cometem errors en la
seva conjugació. Seria d'esperar que no ho fossin tampoc els seus compostos i,
efectivament, la majoria no ho són (consentir, entresentir, pressentir i ressentir): (29)
a. *consenteixo b. �consento
*pressenteix �pressent
*ressenteixin �ressentin
En canvi, sí que són incoatius assentir i dissentir, que, per tant, no es conjuguen com sentir,
sinó com servir:
(30)
a. *dissento, *dissents, *dissenti ...
*assento, *assents, *assenti...
b. �dissenteixo, dissenteixes, dissenteixi...
�assenteixo, assenteixes, assenteixi...
Noteu, però, que assento, assenti, etc. serien correctes com a formes del verb assentar(-se),
de la 1a conjugació: assentar una estàtua sobre un pedestal (DLC). Assentar és un derivat
aparent d’un verb *sentar (sentar bé/malament un aliment, etc), que el diccionari no recull.
5.2.2 Verbs de la segona conjugació amb aparença de verbs incoatius.
Com que el que caracteritza els verbs incoatius és la presència de l'increment -eix- en
alguns temps i persones, de vegades els verbs que contenen aquesta forma en el seu radical
fan l'aparença de ser verbs incoatius. Aquest és el cas de conèixer, parèixer i els seus
derivats. Fixeu-vos que, en aquests verbs, la forma -...eix...- pertany al radical i que, a més, es
tracta de verbs de la segona conjugació. Es tracta de verbs de radical velaritzat, la qual
cosa vol dir, com veurem més endavant, que la forma correcta de la primera persona del
present d'indicatiu consisteix en un radical velaritzat (acabat amb el so de [k]), sense
desinència.
(31)
a. *apareixo b. �aparec
*compareixo �comparec
*ho reconeixo �ho reconec
*et coneixo �et conec
*la desconeixo �la desconec
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina2
2
Pàg
ina2
2
El mateix passa amb la conjugació del present de subjuntiu, que s'ha de fer amb el radical
velaritzat. (32)
a. *apareixi b. �aparegui
*compareixis �compareguis
*vol que ho reconeixin �vol que ho reconeguin
(...) (...)
5.2.3 Verbs efectivament incoatius
Sí que són, en canvi, verbs incoatius de la 3a conjugació els verbs florir, afavorir, i defallir, que
algunes vegades es conjuguen anàlogament a aparèixer, com si l'increment -eix- pertanyés
al radical (*florèixer, *favorèixer, *defallèixer).
(33)
a. *defalleixia b. �defallia
*floreixeran �floriran
*afavoreixeries �afavoriries
5.3 Canvis de conjugació
5.3.1 Analogies amb el castellà
Per influència del castellà, sovint es conjuguen com si fossin de la 3a conjugació els verbs
formats a partir de bases com -cloure, -metre, -cebre, -batre, -córrer i -rompre , però en
realitat són verbs de la segona conjugació: (34)
a. *concluir, *incluir... b. �concloure, incloure...
*admitir, *emitir... �admetre, emetre...
*concebir, *percibir, *decepcionar... �concebre, percebre, decebre
*irrumpir, *interrumpir... �irrompre, interrompre...
*combatir, *debatir... �combatre, debatre...
*incurrir, *recurrir �incórrer, recórrer
(...) (...)
Això origina freqüentment errors en les formes conjugades, que, col·loquialment sovint
presenten una -i- en el tema, en lloc de la -e- que correspon a un verb de la segona
conjugació.
(35)
a. *concluïm, *incluirà... b. �concloem, inclourà...
*admiteixes, *emitiria... �admets, emetria...
*concebeixo, *percibeixis... �concebo, percebis...
*irrompiu, *interrumpint... �irrompeu, interrompent...
*combateix, *debatim, *debatís... �combat, debatem, debatés,..
*incurreixen, *recurriu... �incorri, recorreu,...
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina2
3
Pàg
ina2
3
Un altre cas semblant és el del verb confondre, de la 2a conjugació, alguna vegada
conjugat com si fos de la tercera, per influència del castellà *confundir (36a i 36b). També
convé remarcar que a partir de prémer, de la segona conjugació, es forma esprémer,
igualment de la segona i que, per tant, les formes conjugades han ser les pròpies d’aquesta
conjugació (són, doncs, incorrectes, les que són resultat de l’analogia amb el castellà
exprimir (36c i 36d)). En canvi, sí que són de la 3a conjugació reprimir, comprimir, deprimir i
suprimir (36e).
(36)
a. �confonien, confondrà, confondríem, confonent...
b. *confundien, *confundirà, *confundiríem, *confundint....
c. �esprémer, espremut, esprement, espremo, espremerà...
d. *exprimir, *exprimit, *exprimint, *exprimeixo, *exprimirà...
e. �reprimir, comprimit, deprimint, suprimeixo,...
5.3.2 Verbs tenir i venir.
Els verbs tenir i venir són de la tercera conjugació, però la majoria de temps i persones es
conjuguen com si fossin de la 2a. El futur simple, el futur condicional, el present i l’imperfet de
subjuntiu, i el passat simple, per exemple, segueixen el model de perdre.
(37)
Formes pròpies de la 2a conjugació dels verbs tenir i venir
a. Futur d’indicatiu. tindré/vindré, tindràs/vindràs, tindrà/vindrà, tindrem/vindrem,
tindreu/vindreu, tindran/vindran
b. Futur hipotètic. tindria/vindria,tindries/ vindries, tindria/vindria,
tindríem/vindríem, tindríeu/vindríeu, tindrien/vindrien
c. Present de subjuntiu. tingui/vingui, tinguis/vinguis, tingui/vingui,
tinguem/vinguem,tingueu/ vingueu, tinguin/vinguin
d. Imperfet de subjuntiu. tingués/vingués, tinguessis/vinguessis, tingués/vingués,
tinguéssim/vinguéssim, tinguéssiu/vinguéssiu, tinguessin/vinguessin
e. Passat simple d’indicatiu. tinguí/vinguí, tingueres/vingueres,tingué/ vingué,
tinguérem/vinguérem, tinguéreu/vinguéreu, tingueren/vingueren
Per aquesta raó, es formen infinitius col·loquials de la segona com els que correspondrien a
aquests temps.
(38)
a. perdré, perdria → perdre
b. tindré, tindria → ∗tindre (forma normativa tenir) c. vindré, vindria → ∗vindre (forma normativa venir)
Aquesta formació d'infinitius col·loquials per analogia és encara més freqüent en els derivats,
en els quals és igualment no-estàndard.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 5 /Informació gramatical associada al verb
Pàg
ina2
4
Pàg
ina2
4
(39)
a. *contindre, *convindre, *retindre,...
b. � contenir, convenir, retenir...
5.3.3 Verbs de conjugació mixta
Si tenir i venir, sent de la tercera conjugació, presenten formes que serien pròpies de la
segona, altres verbs manifesten el fenomen contrari. Escriure, de la 2a conjugació, té formes
corresponents a la tercera (perfet simple, imperfet de subjuntiu, gerundi), que en els dos
primers casos alternen amb les formes esperables (segons el model beure). Una cosa
semblant passa amb viure, que és d’irregularitat singular, i els seus derivats i compostos
(conviure, malviure, reviure, sobreviure). Aquests verbs tenen un gerundi amb aparença de
la 3a conjugació, sobre el qual es forma l’imperfet d’indicatiu i les persones 4 i 5 del present
d’indicatiu, però no l’imperfet de subjuntiu.
(40)
a. ESCRIURE:
Gerundi: escrivint
Imperfet d’indicatiu: escrivia, escrivíem, escrivíeu...
Perfet simple: escriví (i escrigué),
Imperfet de subjuntiu: escrivís (i escrigués),
b. VIURE:
Gerundi: vivint
Indicatiu present: visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen
Imperfet d’indicatiu: vivia, vivies, vivia...
Imperfet de subjuntiu: visqués, visquessis... (*vivís, *vivissis...)
Morfologia verbal 6. VERBS DE RADICAL VELARITZAT
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal 6 /Verbs de radical velaritzat
Pàg
ina2
5
6. Els verbs de radical velaritzat
De manera general, anomenem verbs de radical velaritzat aquells que presenten un so
velar, [k] o [g] (o [V]) en el radical d'alguns temps i persones. Aquests verbs són fàcils de
reconèixer per l'acabament -c de la primera persona del present d'indicatiu. Es tracta d'un
acabament (irregular) del radical, no d'una desinència. El verb córrer també pertany a
aquest grup, tot i que la primera persona del PI és regular
(41)
a. estic, sóc, tinc, vinc ...
b. prenc, molc, reconec,...
c. corro,...
Com ja ha estat dit, es tracta de verbs irregulars; això significa que no entren dins d'aquest
grup verbs com regar, amagar, seguir... , que són regulars, malgrat que puguin presentar
aquest mateix so velar en el radical. Fixem-nos que aquests verbs fan el present d'indicatiu
amb la desinència habitual. (42) reg+o, amag+o, seg(u)+eix+o,...
La gran majoria dels verbs de radical velaritzat posseeixen un comportament homogeni i,
per tant, predictible en els seus temps i persones, excepte en el participi que sol ser
d'irregularitat especial. En concret són de comportament predictible els següents:
(43)
*Grup 1: Tots els verbs l'infinitiu dels quals acaba en
-...ndre com fondre
-...ldre com moldre i -...ler com soler (excepte voler)
*Grup 2: Tots els verbs de la segona el radical dels quals acaba en diftong (vocal + U),
com coure, moure o seure (excepte veure).
*Grup 3: els verbs dir i dur, que es comporten com seure, excepte en l'imperatiu i el
present d'indicatiu (tots dos) i l'imperfet d'indicatiu (dir).
*Grup 4: Els verbs conèixer, parèixer i els seus derivats , com reconèixer.
Aquests verbs poden arribar a tenir tres radicals: el radical velaritzat, el radical de l'infinitiu i el
radical del gerundi (encara que, en alguns d’ells, el del gerundi i el de l’infinitiu
coincideixen). (44)
Rad. velaritzat Rad. de l'infinitiu Rad. del gerundi
1. fong(u)- fond-re fon-ent
molg(u)- mold-re mol-ent
2. cog(u)- cou-re co-ent
mog(u)- mou-re mov-en
seg(u)- seu-re sei-ent
3. dig(u)- di-r/ di -ent
4. coneg(u)- aparèix-er/ apareix -ent
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 6 /Verbs de radical velaritzat
Pàg
ina2
6
Pàg
ina2
6
El radical acabat en [-k] (molc, prenc) és el resultat de l'ensordiment en final absolut del
fonema /g/ en què acaba el radical velaritzat. La -d- que distingeix l'infinitiu del gerundi en
els dos primers grups és epentètica, per evitar contactes conflictius dins del mot en català
(*fonre, *molre).
Amb cada un d'aquests radicals es formen determinats temps complets:
(45)
radical de
l’infinitiu
futur simple i condicional simple
radical del
gerundi
pretèrit imperfet d’indicatiu
radical velaritzat passat simple, present de subjuntiu, imperfet de
subjuntiu
Podem veure-ho en els següents models: (46)
i. Radical de l'infinitiu
FONDRE COURE MOURE SEURE DIR CONÈIXER
FUTUR SIMPLE
fondré
fondràs
fondrà
fondrem
fondreu
fondran
courà
couràs
courà
courem
coureu
couran
mouré
mouràs
mourà
mourem
moureu
mouran
seuré
seuràs
seurà
seurem
seureu
seuran
diré
diràs
dirà
direm
direu
diran
coneixeré
coneixeràs
coneixerà
coneixerem
coneixereu
coneixeran
CONDICIONAL SIMPLE
fondria
fondries
fondria
fondríem
fondríeu
fondrien
couria
couries
couria
couríem
couríeu
courien
mouria
mouries
mouria
mouríem
mouríeu
mourien
seuria
seuries
seuria
seuríem
seuríeu
seurien
diria
diries
diria
diríem
diríeu
dirien
coneixeria
coneixeries
coneixeria
coneixeríem
coneixeríeu
coneixerien
ii. Radical del gerundi
FONDRE COURE MOURE SEURE DIR CONÈIXER
IMPERFET D'INDICATIU
fonia
fonies
fonia
foníem
foníeu
fonien
coïa
coïes
coïa
coíem
coíeu
coïen
movia
movies
movia
movíem
movíeu
movien
seia
seies
seia
sèiem
sèieu
seien
deia
deies
deia
dèiem
dèieu
deien
coneixia
coneixies
coneixia
coneixíem
coneixíeu
coneixien
iii. Radical velaritzat
FONDRE COURE MOURE SEURE DIR CONÈIXER
PASSAT SIMPLE
fonguí
fongueres
fongué
coguí
cogueres
cogué
moguí
mogueres
mogué
seguí
segueres
segué
diguí
digueres
digué
coneguí
conegueres
conegué
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 6 /Verbs de radical velaritzat
Pàg
ina2
7
Pàg
ina2
7
fonguérem
fonguéreu
fongueren
coguérem
coguéreu
cogueren
moguérem
moguéreu
mogueren
seguérem
seguéreu
segueren
diguérem
diguéreu
digueren
coneguérem
coneguéreu
conegueren
PRESENT DE
SUBJUNTIU
fongui
fonguis
fongui
fonguem
fongueu
fonguin
cogui
coguis
cogui
coguem
cogueu
coguin
mogui
moguis
mogui
moguem
mogueu
moguin
segui
seguis
segui
seguem
segueu
seguin
digui
diguis
digui
diguem
digueu
diguin
conegui
coneguis
conegui
coneguem
conegueu
coneguin
IMPERFET DE
SUBJUNTIU
fongués
fonguessis
fongués
fonguéssim
fonguéssiu
fonguessin
cogués
coguessis
cogués
coguéssim
coguéssiu
coguessin
mogués
moguessis
mogués
moguéssim
moguéssiu
moguessin
segués
seguessis
segués
seguéssim
seguéssiu
seguessin
digués
diguessis
digués
diguéssim
diguéssiu
diguessin
conegués
coneguessis
conegués
coneguéssim
coneguéssiu
coneguessin
El present d'indicatiu i l'imperatiu tenen un comportament peculiar. En l’indicatiu present
trobem el radical velaritzat en la persona 1 (amb desinència zero, per la qual cosa hi ha un
ensordiment); en les persones 4 i 5 trobem el radical del gerundi; en les persones 2 i 3 trobem
el radical de l'infinitiu, excepte en els verbs del grup de moldre i fondre, en els quals apareix
el radical del gerundi:
(47)
FONDRE COURE MOURE SEURE DIR CONÈIXER
PRESENT D'INDICATIU
fonc coc moc sec dic conec
fons
fon
cous
cou
mous
mou
seus
seu
dius
diu
coneixes
coneix
fonem
foneu
coem
coeu
movem
moveu
seiem
seieu
diem
dieu
coneixem
coneixeu
fonen couen mouen seuen diuen coneixen
L'imperatiu pròpiament dit, és a dir, les persones 2 i 5 es forma en general amb el radical
sense velaritzar. En els pocs casos en que es forma amb el radical velaritzat (v. dir i verbs que
no entren en aquest grup, com estar i ser), s'hi formen totes dues persones. Dit d'una altra
manera: les dues persones pròpies de l'imperatiu van aparellades o totes dues presenten
velarització, o no en presenta cap de les dues.
(48)
FONDRE COURE MOURE SEURE DIR CONÈIXER
IMPERATIU fon cou mou seu digues coneix
foneu coeu moveu seieu digueu coneixeu 1Paga la pena de recordar que l'imperatiu serveix per al manaments o ordres afirmatius,
però que les prohibicions o ordres amb la partícula no, es fan amb el present de subjuntiu,
per tant trobem alternances com moveu això/no mogueu això; beveu això/no begueu això.
Morfologia verbal 7. ALTERNANCES VOCÀLIQUES
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal 7 /Alternances vocàliques en el radical
Pàg
ina2
8
7. Verbs amb alternances vocàliques en el radical
Alguns verbs presenten alternances en la vocal del radical, que, en alguns casos, com els de
(49) no segueixen un patró regular. (49)
fer, feia, faig, facis, fiu,...
puc, pots, pugui, puguem, poguessis,...
té, tenir, tenia, tingui, tinguessis, tindrà...
En altres casos, en canvi, la vocal que trobem en el radical depèn de l'accent. En les formes
rizotòniques (és a dir, d'arrel accentuada) del verb apareix una vocal i en les formes de
radical àton, una altra. En els verbs del grup (50), l'alternança és A/E; en els del grup (51),
O/U. Per al català central, aquesta alternança és purament ortogràfica, ja que el
comportament fonètic que hi trobem és completament regular: en els verbs del grup (50), a
una [E] o una [e] en les formes tòniques correspon una [´] en les formes àtones, mentre que
en els del grup (51), la vocal alternant es pronuncia [u] en totes les formes. Tanmateix, es
manté la distinció ortogràfica perquè correspon a la fonètica de les varietats del català que
presenten sistemes de cinc vocal àtones.
(50)
a. Verbs que formen aquest grup:
JEURE, NÉIXER, TREURE, PÉIXER i derivats (renéixer, ajeure, retreure, etc.)
b. Ortografia:
formes d'arrel àtona: A
formes rizotòniques: E
c. Exemples:
- jauria, jaguéssim, ajaieu, naixerà, naixent, naixés o nasqués, tragués, retraiem...
- jegui, jec, neix, neixin, néixer, tregui, retreus, sostreia, contreuen...
(51)
a. Verbs que formen aquest grup:
SORTIR, COSIR, COLLIR, TOSSIR, ESCOPIR i derivats (recollir, escollir, sobresortir,
recosir, etc.)
b. Ortografia:
formes d'arrel àtona: O
formes rizotòniques: U
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 7 /Alternances vocàliques en el radical
Pàg
ina2
9
Pàg
ina2
9
c. Exemples:
- sortiria, cosirà, collim, tossissis, escopint, recolliu, escolliria, sobresortit...
-surti, cuso, cull, tussin, escup, reculli, esculls, sobresurti, recusen...
Amb el mateix criteri, escrivim els derivats d'aquests verbs (52) sempre amb A i O, ja que
l'accent recau en el derivatiu i, per tant, l'arrel sempre hi és àtona.
(52) a. el renaixement, la renaixença, la sostracció, ...
b. una sortida, una escopinada, la collita, un recosit,...
Els verbs PODER i VOLER presenten un comportament una mica més complex que els del grup
de 51, que es pot explicar de la manera següent (53):
(53) a. Formes tòniques:
Alternança de O i U; l'ortografia s'ha de guiar per la pronúncia.
Exemples: puc, pots, pugui, vull, vol, vulgui...
b. Formes àtones:
Escrivim O, excepte en les del Present de Subjuntiu i les de l'Imperatiu.
Exemples: podré, podria, poguessis, podem, podeu, voldrà, volem, voleu,
voldria, volgut... però
PRESENT DE SUBJUNTIU I IMPERATIU: puguem, pugueu i vulguem, vulgueu
Morfologia verbal 8. SINTAXI NORMATIVA
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal 8 /Sintaxi normativa
Pàg
ina3
0
8. Sintaxi normativa del verb: girs no acceptats en la llengua estàndard
8. Sintaxi normativa del verb: girs no acceptats en la llengua estàndard
8.1. Verbs intransitius usats com a verbs transitius
8.2 Verbs transitius usats com a verbs intransitius o com a verbs de règim preposicional
8.3 Errors en els girs pronominals
Sovint per influència del castellà, algunes vegades a causa de la de l’anglès i, altres, per
deriva col·loquial, usem en la llengua parlada règims verbals diferents dels que prescriu la
normativa: verbs transitius usats com a intransitius i vice-versa, construccions pronominals que
no haurien de ser-ho... Les frases De 54, per exemple, tot i ser corrents en la llengua parlada,
no són acceptables per a la llengua estàndard.
(54)
*Els serveis d’intel�ligència van avortar un cop d’estat.
*El Reial Madrid acaba de cessar el seu entrenador.
* Va caure’s muntant a cavall.
*Si aspira a la titularitat, hauria d’ entrenar més intensament.
8.1. Verbs intransitius usats com a verbs transitius
En català no és corrent que un verb es pugui usar indistintament com a transitiu i intransitiu,
encara que n’existeix algun cas, com el del verb pasturar (55a) . En general la llengua es val
d’altres recursos per usar com a transitius alguns verbs intransitius, és a dir, verbs que no
admeten un Objecte Directe. El més freqüent és el gir factitiu o diàtesi factitiva, consistent en
una perífrasi amb el verb fer. Aquest gir permet expressar com a Complement Directe
l’objecte de verbs intransitius com dormir.
(55)
a. ÚS TRANSITIU I INTRANSITIU ALHORA (pasturar Vintr �pasturar Vtr)
� El minyó pastura Vtr les vaques.
� Les vaques pasturen Vintr a la muntanya.
b. GIR FACTITIU. (dormir Vintr � fer dormir Vtr)
*Els avis van dormir el nét
� El avis van fer dormir el nét
En el cas d’alguns verbs, tanmateix, en comptes de recórrer al gir factitiu, tendim a fer, en la
llengua parlada, un ús transitiu directe, que la normativa no accepta.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 8 /Sintaxi normativa
Pàg
ina 3
1
(56)
Taula 1: Verbs intransitius usats com a transitius ÚS INTRANSITIU ÚS TRANSITIU
(COL�LOQUIAL O
INCORRECTE)
ALTERNATIVA ESTÀNDARD
Avortar Fer avortar
Va avortar als cinc mesos
d’embaràs
*L’exèrcit va avortar
el cop d’Estat
� L’exèrcit va fer avortar el cop
d’estat
Callar Fer callar
Sempre calla quan els altes
parlen
*No ens callaran
amb amenaces
� No ens faran callar amb amenaces
Caminar Recórrer
El seu avi camina molt *El seu avi camina
cinc quilòmetres
cada dia
� El seu avi recorre cinc quilòmetres
cada dia
Córrer Correr en
El guepard corre més que cap
altre mamífer
*El Pere va córrer la
Marató de Berlín
� El Pere va córrer en la Marató de
Berlín
Transitiu amb el significat de
recórrer (veure taula 2)
Esmorzar, dinar, berenar,
sopar
Prendre per
*Hem esmorzat
xocolata amb
xurros.
� Hem pres xocolata amb xurros per
esmorzar Hem esmorzat abundantment
Faltar faltar per faltar
Aquest verb és intransitiu, ja
que el seu argument fa de
subjecte. Com a tal, no pot ser
introduït per una preposició
* Encara falta per
fer l’exercici de verbs
� Falta fer encara l’exercici de verbs.
Falta un bon tros per arribar a
Núria.
8.2 Verbs transitius usats com a verbs intransitius o com a verbs de règim preposicional
El mateix passa amb alguns verbs transitius, que fem servir com a intransitius o com a verbs
de règim preposicional.
El recurs propi de la llengua per fer que un verb intransitiu pugui prescindir de CD és usar-lo
com a pronominal, la qual cosa permet reduir el seu nombre d’arguments: el CD s’eleva a la
posició de subjecte i el verb esdevé monoargumental (57), gràcies a la presència d’un
pronom feble sense funció ni referència, que ocupa la posició de l’altre argument.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 8 /Sintaxi normativa
Pàg
ina3
2
(57)
[SN-S La pagesa] venia [SN-CD els rovellons]a molt bon preu
Al mercat [SN-S els rovellons] [PRO- ø- es] venien a molt bon preu
Aquest és un gir que no sol oferir problemes als parlants. Hi ha, tanmateix, un grup de verbs
transitius, que tenen com a complement directe un ésser animat que exerceix el paper
temàtic d’experimentador. Aquests verbs solen portar un subjecte inanimat, que sovint es
pot confondre amb un complement indirecte quan en realitat és un complement directe.
Sovint els conjuguem incorrectament segons els models de agradar o importar. Un cop més,
com en els verbs de 57, si volem que l’experimentador aparegui com a subjecte, cal recórrer
a una construcció pronominal.
(58)
a. Intransitius: � No li importa gens l’opinió dels altres. CI S
b. Transitius: *No li interessa gens l’opinió dels altres. *CI
� No l’interessa gens l’opinió dels altres. CD S
� El Jordi s’interessa molt per l’opinió dels altres. S CRV
(59)
Taula 2: Verbs transitius usats com a intransitius
ÚS TRANSITIU ÚS INTRANSITIU (NO
NORMATIU)
ALTERNATIVA ESTÀNDARD
Molestar Molestar
Ens molesta tot el que surt de la
rutina.
*Li molesta el soroll � El molesta el soroll
Preocupar Preocupar, preocupar-se
Et preocupa molt la sort del teu
fill?
*No li preocupen els
resultats dels seus
alumnes.
� No el preocupen els resultats
dels seus alumnes.
� No es preocupa per ningú més
que ell mateix.
Altres verbs del mateix grup Afectar, amoïnar, concernir, empipar, emprenyar, encantar,
encisar, espantar, fascinar, impressionar, incomodar,
interessar, meravellar, molestar, rebentar...
Obsequiar Obsequiar (algú amb alguna cosa)
El verb obsequiar és transitiu, però
el seu CD no és l’objecte que regalem,
sinó la persona a qui fem un obsequi.
*Li hem obsequiat una
gerra de mel i unes
ametlles.
� Hem obsequiat l’àvia amb
una gerra de mel i unes ametlles.
L’hem obsequiada
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 8 /Sintaxi normativa
Pàg
ina3
3
Un altra pràctica errònia habitual és la que consisteix a introduir amb una preposició, com si
fos un Complement de Règim Verbal, el Complement Directe d’alguns verbs transitius.
(60)
Taula 3: Verbs transitius usats com a verbs de règim preposicional ÚS TRANSITIU ÚS PREPOSICIONAL
(COL�LOQUIAL O INCORRECTE)
ALTERNATIVA ESTÀNDARD
Acabar acabar amb acabar-se, posar fi,...
El professor ha acabat el
programa de l’assignatura
*El programa de la UNESCO no
ha acabat amb la fam al
món.
�El programa de la Unesco no
ha posat fi a la fam en el món
� Amb el programa de la Unesco
no s’ha acabat la fam al món.
Abdicar abdicar de abdicar
Intransitiu en ús absolut:
La reina abdicà.
Com a verb de predicació
incompleta és transitiu.
*Ricard II va ser obligat a
abdicar de la corona.
� Ricard II va ser obligat a
abdicar la corona.
Apropiar apropiar-se de apropiar-se
Bitransitiu en l’ús etimològic: Els pares apropiaren al fill la finca de La pobla de Mafumet. Transitiu amb el significat habitual actualment.
*Herrera acusa Mas de
voler apropiar-se del dret a
decidir' dels catalans
� Herrera acusa Mas de
voler apropiar-se el dret a
decidir' dels catalans
Carregar carregar amb carregar-(se), carregar sobre
Ja li han carregat el mort *La delegada ha carregat
amb tota la responsabilitat
� La delegada (s’)ha carregat tota la responsabilitat � Tota la responsabilitat carrega sobre la delegada
Continuar continuar amb continuar
Intransitiu en ús absolut:
La febre de l’or continua.
*El CBT vol continuar amb
la bona dinàmica de resultats
�El CBT vol continuar la bona
dinàmica de resultats
Córrer (=recórrer) Córrer per Córrer
Ja han corregut un bon tros del camí. Intransitiu amb el significat d’anar ràpid. (veure taula 1)
*La notícia ha corregut per
tot l’institut
�La notícia ha corregut tot
l’institut
Donar Donar de Donar
Aquest negoci li dóna molts
diners.
*Cal donar de menjar a qui té
fam
� Cal donar menjar a qui té fam
Encertar Encertar amb Encertar, ser encertat
Un amic seu va encertar els
quinze resultats de la travessa.
*Han encertat amb l’elecció
de delegat.
� L’elecció de delegat ha estat encertada.
� Han encertat l’elecció de delegat.
Entrenar Entrenar amb Entrenar-se amb
Mourinho ja no entrena el
Reial Madrid.
*Aquell juvenil congolès ja
entrena amb el primer equip
� Aquell juvenil congolès ja
s’entrena amb el primer equip
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 8 /Sintaxi normativa
Pàg
ina3
4
Parlar Parlar en Parlar
Parla set idiomes amb
fluïdesa
*No està prou preparat per
parlar en anglès amb els
clients
� No està prou preparat per
parlar l’anglès amb els clients
Quedar-se Quedar-se amb Quedar-se
Intransitiu amb el significat
de restar a.
Transitiu amb el significat
d’apropiar-se o retenir.
* Els treballadors s’han
quedat amb tots els béns de
l’empresa.
� Els treballadors s’han quedat
tots els béns de l’empresa.
Tirar (i estirar) Tirar de Tirar, estirar-se
*Els bous tiraven de la
carrossa dels reis.
� Els bous tiraven la carrossa
dels reis.
8.3 Errors en els girs pronominals
Un últim grup d’errors relacionat amb la sintaxi del verb consisteix en fer servir com a
pronominals, en la major part dels casos per mimetisme respecte al castellà, verbs que no ho
són.
(61)
Taula 4: Diàtesis pronominals/no pronominals incorrectes. VERB ÚS PRONOMINAL
(COL�LOQUIAL O
INCORRECTE)
ALTERNATIVA
ESTÀNDARD (NO
PRONOMINAL)
Baixar *Vull que es baixi del
tren a la primera estació.
� Vull que baixi del tren
a la primera estació.
Callar *Calla’t d’una vegada � Calla d’una vegada.
Caure *Per fi s’han caigut dels
núvols.
Per fi han caigut dels
núvols.
Conèixer *Em conec cada racó
del barri vell. Me’l
conec molt bé.
� Conec cada racó del
barri vell. El conec molt
bé.
Estar *Com t’he de dir que
t’estiguis quiet?
� Com t’he de dir que
estiguis quiet?
No pronominal amb el significat de
romandre d’alguna manera. Pronominal
amb el significat de romandre en un lloc.
� Estigueu-vos a casa
fins que els teus pares
arribin.
*Estigueu a casa fins que
els teus pares arribin.
Fumar *Cada dia es fuma dos
paquets de cigarretes.
� Cada dia fuma dos
paquets de cigarretes.
Marxar *Va marxar-se de casa
molt jove.
� Va marxar de casa
molt jove.
Olorar * S’olora que tenen
intenció de suspendre’l.
� Olora que tenen
intenció de suspendre’l.
Passar *Es passa les vacances
anant de Barcelona a
l’Argentera.
� Passa les vacances
anant de Barcelona a
l’Argentera.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal 8 /Sintaxi normativa
Pàg
ina3
5
No pronominal en la majoria de
significats (p.e., invertir el temps en alguna
cosa)
*Aquest trimestre se
m’ha passat volant.
� Aquest trimestre m’ha
passat volant.
Quedar *A conseqüència de la
malaltia s’ha quedat
cec.
� A conseqüència de la
malaltia ha quedat cec. No pronominal quan significa esdevenir
Anar * Ara mateix s’ha anat
de passeig.
� Ara mateix ha anat de
passeig.
No pronominal quan el verb no indica
desplaçament d’un lloc cap a un altre, però
porta dos pronoms quan sí que ho expressa.
* Quan trobi feina,
s’anirà de casa seva.
*Demà es va cap a
Alemanya.
� Quan trobi feina se
n’anirà de casa seva.
� Demà se’n va cap a
Alemanya.
Riure *La meva néta sempre es
riu molt
� La meva néta sempre
riu molt.
És no pronominal quan és intransitiu en
ús absolut, però pronominal quan regeix
la preposició de, amb el significat de
burlar-se (de).
*El Miquel creu que se’n
riuen d’ell.
� El Miquel creu que es
riuen d’ell.
Saber *El tema 3 és molt difícil;
ningú no se’l sap.
� El tema 3 és molt
difícil; ningú no el sap.
Saltar *Se salta el règim
sempre que en té ocasió.
� Salta el règim sempre
que en té ocasió
Témer *Em temo que no podré
aprovar ningú d’aquesta
classe.
� Temo que no podré
aprovar ningú d’aquesta
classe.
Desdejunar *El Pere mai no
desdejuna abans
d’entrar a treballar.
�El Pere mai no es
desdejuna abans
d’entrar a treballar.
Pronominal, tant en ús absolut com amb
Complement Directe.
*Avui he desdejunat
xocolata amb xurros
�Avui m’ he
desdejunat xocolata amb
xurros
Entrenar * Si aspira a la
titularitat, hauria d’
entrenar més
intensament.
� Si aspira a la
titularitat, hauria d’
entrenar-se més
intensament.
Menjar//beure *He menjat una paella
de naps i fesols
espectacular!
� M’he menjat una
paella de naps i fesols
espectacular
Pronominal quan el complement porta
implícita o explícita una quantitat.
*Ha begut tota una
galleda d’aigua.
� S’ha begut tota una
galleda d’aigua.
Pensar *Penso que ja no vindrà. � Em penso que ja no
vindrà.
MORFOLOGIA verbal EXERCICIS
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina i
Morfologia verbal: exercicis A) Formes no personals del verb
Alguns gerundis i molts participis són irregulars, però en alguns casos, es produeixen formes
col·loquials irregulars per analogia quan, en realitat, són regulars.
a.1. (LLIBRE TARONJA) Completeu el quadre amb les formes que hi falten:
InfinitiuInfinitiuInfinitiuInfinitiu GerundiGerundiGerundiGerundi ParticipiParticipiParticipiParticipi
saber
sent
tingut
volgut
pogut
conèixer
córrer
empenyent
pertanyent
escriure
obert
cabent
traduint
combatut
reflectir
begut
veure
caigut
mantingut
seure
venent
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina ii
a.2. (LLIBRE TARONJA) Completeu les frases següents amb la forma de participi o gerundi
corresponent:
i. Ja ho vaig (comprendre) _____________ poc a poc.
ii. Els paletes han (cobrir) _____________ la casa.
iii. S'anava (distreure) _____________ i no feia res.
iv. T'has (saber) _____________ la lliçó?
v. La gallina Serafina ha (pondre) _____________ un ou de dos rovells.
vi. (poder) _____________ fer la feina ara, per què la deixes?
vii. Ja has (estrènyer) _____________ el nus de la corbata?
viii. (dur) _____________ aquesta corbata, vols que no es riguin?
ix. Han (interrompre) _____________ la sessió.
x. S'ha classificat per a la final (batre) _____________ tots els rècords.
xi. Si continuen (empènyer) _____________ no podrem sortir
B) Formes analògiques i canvis de conjugació
Algunes formes verbals col·loquials no coincideixen amb les normatives, a causa de
l'analogia o de canvis de conjugació influïts per la forma castellana del mateix verb.
b.1 (LLIBRE TARONJA) Completa les frases següents amb la forma adequada del verb que
s'indica entre parèntesis.
i. Si (jo/cabre) _____________ al banc, ja hi seuria.
ii. Potser més endavant (ell/admetre) _____________ els teus raonaments.
iii. Hem anat a fer una denúncia, però no ens _____________ (ells/atendre).
iv. No ens ha (complaure) _____________ gens ala teva resposta.
v. Ens vam passar molta estona (coure) _____________ la carn.
vi. Si jo (deure) _____________ tants diners, estaria ben amoïnada.
vii. La TV (difondre) _____________ la notícia aquesta tarda.
viii. Vol que li(jo/donar) _____________ pa amb formatge.
ix. Si (ell/escriure) _____________ més sovint, ho faria més bé.
x. Voleu que (jo/fer) _____________ els deures avui mateix?
xi. Tota la colla han (jeure) _____________ a l'herba tota la tarda.
xii. Tots ells estan (moldre) _____________ el cafè.
xiii. A la classe d'aquest matí, ningú no (saber) _____________ fer el problema.
xiv. A mesura que anaven entrant, s'anaven (treure) _____________ l'abric.
xv. Els meus pares s' (vendre) _____________ el pis.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina iii
xvi. Si (jo/saber) _____________ com acaba el llibre, t'ho diria.
xvii. Si (estar) _____________ tan greu, no series aquí.
xviii. Deixa'm lloc al teu costat, que hi (jo/cabre) _____________ perfectament.
xix. Si (seure) _____________ bé, no hauríeu caigut.
xx. (vos./riure) _____________ tant com vulgueu, ja veurem qui riu més al final.
C. Calcs sintàctics.
Condicionals. Sovint, per influència del castellà, fem malament les construccions amb valor
condicional.
c.1 Ompliu l'espai buit amb la forma verbal que s'hi adigui.
i. Avui, no (venir) _____________ si no m'ho haguéssiu demanat tant.
ii. Si la novel�la ja hagués sortit, jo ja l'_____________ comprada.
iii. Si m'haguessis cregut, no (acabar) _____________ tant desprestigiat.
iv. (nosaltres/arribar) _____________ més d'hora, si ens haguéssim afanyat.
Perífrasis. La perífrasi d'obligació castellana tener que sovint es calca en català. D'altra
banda, la construcció perifràstica deure + infinitiu en català només té valor de probabilitat.
c.2 (NEXE) Traduïu al català les frases següents:
i. Teníamos que ir deprisa.
ii. Deberían llegar antes de las nueve.
iii. Probablemente tendríamos que llamar a la vecina.
iv. És preciso que venga tu hermano.
v. Debe resolverlo antes de acabar la clase.
vi. Debian de llegar antes de las nueve.
vii. Quizás tendrá fiebre.
D. Altres
d.1. Totes les oracions següents contenen una errada ortogràfica. Localitzeu-les i
corregiu-les.
i. Quan arribem a casa ens treurem l'abric.
ii. Convé que ens ajeguem tots, si volem veure-ho bé.
iii. Quan neva, vosaltres treieu la neu amb pales i ells la treuen amb escombres.
iv. Sol neixent amb roig, aigua de boig.
v. Diuen que el seu tercer fill neixerà el mes de gener.
vi. Sempre li està retreient la seva actuació passada.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina iv
vii. Les fulles d'aquell arbust reneixien cada primavera amb més força.
viii. El rètol deia "Prohibit escupir. Multat qui escupeixi"
ix. Si volguéssiu i poguéssiu fer-ho, tot seria molt fàcil. Llàstima que no volgueu ni
pogueu!
d.2 Les frases següents contenen mostres de la mateixa incorrecció. Intenteu localitzar-
la a cada una d'elles i corregiu-les.
i. En fer-se fosc, va començar a sentir uns xisclets apagats, que provenien de l'interior de
la casa i no va poder evitar de donar un crit que es va sentir pertot arreu.
ii. Traïdorament, se li va acostar amb el millor dels seus somriures i li va donar dos
petons, un a cada galta.
iii. Van decidir de parar taula sota l'om, que a primera hora de la tarda ja donava una
ombra considerable, però aleshores es van adonar que s'havien deixat les estovalles.
iv. Dóna gust de veure "lo" bé que es porten aquests nens!
v. Li donava molta enveja veure que als seus cosins tot els sortia bé, mentre que ells
havien de lluitar durament per cada fita, per petita que fos.
vi. Sé perfectament l'hora que era, perquè en aquell moment vaig sentir el rellotge donant
les 6.
vii. Ha donat a llum dos nens, després d'un part sense incidències.
viii. Dóna pena haver de llençar-ho, tan nou com està.
d.3 Les frases següents contenen un o més errors relatius a la morfologia verbal.
Assenyaleu i corregiu els que pugueu trobar.
i. Encara que diguin que el darrere d'aquest cotxe és molt estret, jo hi quepo perfectament.
ii. Ja fóra hora que tots vosaltres us plantegéssiu seriosament aquest tema i el debatíssiu
sense prejudicis, sense por que us rebatim els vostres arguments.
iii. Tots pensàvem que aquell preu tan elevat incluiria els impostos, però en realitat no els
incluïa, n'estaven excluïts.
iv. Es comporten molt malament, han irrumpit a la sala desordenadament i
interrumpeixen contínuament els conferenciants.
v. No concebeixo com un nen pot ser tan mal educat: li ho consenteixen tot.
vi. La seva intervenció no va tenir cap importància, totes les cròniques l'han omitida;
només una ràdio ha emitit un breu comunicat esmentant-la.
vii. Pressenteixo que si segueixen per aquest camí acabaran malament.
viii. Dissenten totalment de les paraules del conferenciant, però no gosen expressar-se
lliurement.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina v
E) El gerundi
Gerundi de posterioritat. El gerundi només pot expressar una acció simultània o anterior a
l’expressada pel verb principal. Els anomenats “gerundis de posterioritat”, que expressen
accions que són conseqüència de l’expressada pel verb en forma personal, s’han de
corregir. Podem reconèixer els gerundis de posterioritat per la impossibilitat de posar l’oració
subordinada al davant de la principal (1). (1)
a. *Va equivocar-se a la tercera pregunta, suspenent l’examen. ** Suspenent
l’examen va equivocar-se a la 3a pregunta.
a’. � Va equivocar-se a la 3a pregunta i va suspendre l’examen.
b. � Va equivocar-se contestant la 3a pregunta. �� (Tot) contestant la 3a pregunta
va equivocar-se.
Gerundi copulatiu i gerundi especificatiu. Tampoc són correctes els gerundis copulatius,
equivalents a una conjunció d’aquesta mena, que cal substituir per la conjunció i amb la
forma adequada del verb (2a). El mateix passa amb el gerundi especificatiu, equivalent a
un complement del nom, usat sovint en el llenguatge administratiu (2b). (2)
a. *El batxillerat és l’ensenyament tradicional de l’institut, devent-li gran part del seu
prestigi.
a’. � El batxillerat és l’ensenyament tradicional de l‘institut, i li deu gran part del seu
prestigi.
b. *La Junta ha emès una instrucció regulant l’ús dels mòbils a l’hora de l’esbarjo.
b’. �La Junta ha emès una instrucció que regula l’ús dels mòbils a l’hora de l’esbarjo.
e.1 (Font: RUAIX, 2B, 58) Digues si les oracions de gerundi que apareixen a continuació
són correctes o incorrectes i, en cas que no siguin normatives, substitueix-les per una
oració coordinada copulativa o per una oració de complement de nom.
i. Vaig relliscar sortint de casa.
ii. Em va caure el llibre a terra badant.
iii. Van dur el ferit a l’hospital, morint al cap de poc.
iv. Vaig arribar a Barcelona, anant al teatre tot seguit.
v. Va torçar-se un peu, havent d’acompanyar-lo nosaltres a casa.
vi. Atacaren violentament l’enemic, fent-lo recular deu quilòmetres.
vii. Va prendre massa vi, fent-li mal i havent-se de ficar al llit.
viii. Cantant les veritats, es perden les amistats.
ix. Va morir dissabte, essent enterrat diumenge.
x. Vam anar a casa seva essent-ne ell ja fora.
xi. Li vaig enviar un correu, contestant-me ella l’endemà mateix.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina vi
xii. Llegia el diari cada dia tot esmorzant.
xiii. No va posar el fre de mà, anant a topar el cotxe contra la tanca de l’autopista.
Perífrasis de gerundi incorrectes. La normativa tampoc accepta la perífrasi formada pel verb
estar, seguit del gerundi de ser i un participi (2a). Per altra part, la formada pel verb venir
amb un gerundi, per expressar una acció continuada (2b) i la del verb portar amb un
gerundi, per expressar un període de temps (2c), són calcs del castellà no admesos.
(3)
a. *? El President de la Diputació està sent investigat per un delicte de corrupció.
a’. � Estan investigant el President de la Diputació per un delicte de corrupció.
b. *Fa temps que vénen emprenyant-nos amb les mesures d’estalvi.
b’. � Fa temps que ens estan emprenyant amb les mesures d’estalvi.
c. *Portem tres dies estudiant per a l’examen de català.
c’. � Fa tres dies que estudiem per a l’examen de català.
e.2 (FRASES EXTRETES DE “EL LLIBRE DE LA LLENGUA CATALANA”) Corregiu les frases següents
que siguin incorrectes –n’hi ha una ben construïda.
i. L’Auditori Nacional està essent construït per una empresa belga.
ii. Us ho vinc dient des de fa temps.
iii. Aquests encàrrecs me’ls ve fent d’ençà que es va quedar sense feina.
iv. El gos ve corrent pel camí
v. La supervisió dels sistemes de seguretat ve sent feta per una empresa especialitzada.
vi. Porto una hora esperant-te.
vii. Quant de temps portes vivint a Igualada?
viii. Ja porten vint minuts de partit.
ix. Només porto dotze quilòmetres de la marató i ja no puc més.
F) Expressió d’ordres
Normalment associem l’expressió d’ordres a l’ús de l’imperatiu, però aquest mode verbal
només s’usa en frases afirmatives i, pròpiament, no té altres persones que la 2a del singular i
la 2a del plural. Aquestes poden ser velaritzades o no ser-ho, però, en qualsevol cas, o ho són
les dues o no n’és cap. En les frases negatives, encara que expressin ordres, es fa servir el
present de subjuntiu. També es fa servir el present de subjuntiu quan el subjecte no és de 2a
persona, encara que l’ordre sigui afirmativa.
f.2. (LLIBRE VERD) Completeu les frases següents amb la forma corresponent del verb que
s’indica.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina vi
i
i. ESTAR ________________ quiet!
No ________________ tan enfadats
ii. ESCRIURE Vosaltres, ________________ bé!
No ________________ tant, que foradareu el paper.
iii. DIR Que ells no ________________ res a ningú.
Tu, ________________ la lliçó.
iv. CAURE ________________ aquí; així no us fareu mal.
No ________________ que us fareu mal.
v. VIURE ________________ tots junts.
No ________________ fora del país.
vi. CREURE ________________ el que us diuen.
No ________________ allò que no veieu.
vii. DUR ________________ el paquet al botiguer.
No ________________ els abrics descordats.
viii. ENCENDRE ________________ el foc entre tots.
No ________________ la foguera encara.
G) Errors morfològics
Consulteu als apunts les parts corresponents a verbs de radical velaritzat i formació
analògica d’infinitius i canvis de conjugació.
g.1 Font: RUAIX, 2A, 45. Corregiu la falta que hi ha en cada frase.
i. No vaig poguer venir.
ii. Per què no ho vas volguer?
iii. Ho hauríem de sapiguer aviat.
iv. Va valdre la pena?
v. No van tindre temps.
vi. Aquestes mesures ens poden favorèixer.
vii. Vostè no vol pertenèixer a la nostra associació?
viii. Al final va prevalèixer la nostra opinió.
ix. Ell va permanèixer mut tota l’estona.
x. Hem de combatir contra l’enemic.
xi. L’heu d’excluir de la llista.
xii. Va incurrir en un una falta.
xiii. Tots els diaris van difundir la notícia.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina vi
ii
g.2 (Font: RUAIX; 2A 47; 2B 57, 61) Corregiu la falta que hi ha en cada frase.
i. No és fàcil que desapareixin els prejudicis que té en contra meva.
ii. Si la contradeixes, s’enfadarà.
iii. Begueu a poc a poc.
iv. Vaig arribar quan es dissolvia la sessió.
v. El temps passava i els problemes no es resolvien.
vi. L’aigua bulleix a cent graus.
vii. Els porcs grunyeixen.
viii. Consenteixo a pagar, però no vull que constitueixi un precedent.
ix. Vostè no pronúncia prou bé.
x. La seda, en rebregar-la, cruixeix.
xi. Què vols que et dongui?
xii. No crec que li fagi mal de veritat.
xiii. Reconeixo que és ella qui té la raó.
xiv. No calia que t’ho creiessis al peu de la lletra.
xv. Convenia que es traiés la son de les orelles.
xvi. Volia que no incluíssim aquell concepte en la factura.
xvii. No sabia que el coneixessis.
xviii. Si anés sola es perderia.
xix. Admitiré totes les reclamacions.
xx. Tothom desitjava que apareixessis tu.
xxi. Mogueu-vos d’una vegada!
xxii. No els donguis més feina.
xxiii. Tots els que perteneixien al club no hi van capiguer.
xxiv. Aquella emissora emitia en freqüència modulada.
xxv. No se m’ocurreix res més-
xxvi. Encara no han imprimit els butlletins de la 1a avaluació.
xxvii. No hi concurreixen les circumstàncies necessàries perquè s’aprovi.
H) Errors en el règim verbal
Consulteu l’apartat 8 dels apunts.
h.1 Font: UNIV. D’ALACANT (MODIFICAT). Corregiu la falta que hi ha en cada frase.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina ix
i. Em passo els dies veient partits de futbol per televisió.
ii. El Conseller d’Hisenda ha dimitit del càrrec per corrupció.
iii. La Maria va obsequiar un mocador de seda natural a la seva mare.
iv. El Jordi es va caure de la moto i es va trencar el turmell.
v. Aquest matí he desdejunat un entrepà d’anxoves.
vi. El President ha cessat la Ministra d’Afers Estrangers.
vii. Has de continuar amb el que tens començat.
viii. Li preocupa molt que esclati la guerra.
ix. Jo sempre em prenc un got de llet abans d’anar-me’n a dormir.
x. Mon pare es fuma tres cigars cada dia.
xi. Els pagesos ja s’havien olorat l’estafa
xii. Aquesta temporada volen continuar amb els programes que els van donar tant
d’èxit.
xiii. Li incomoda que els seus amics el facin esperar tant.
xiv. Quan van veure el revisor es van baixar immediatament del tren.
xv. Recorda de dir-li a ta mare que es passi demà per casa meva.
xvi. Ha begut tres whiskys i, òbviament, s’ha emborratxat.
xvii. El meu germà és una persona molt alegre; sempre es riu molt; es riu de tot.
xviii. Li encanta cantar a la dutxa.
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina x
I) Repàs
i.1 Llegiu el text següent i feu els exercicis que s’indiquen a continuació.
Abans que el vaixell anglès no es perdi de vista, que quedi anotat aquí que havia
salpat de Londres i que portava el nom del difunt Samuel Enderby, comerciant
d’aquella ciutat, fundador de la famosa casa balenera d’Anderby & Sons, una casa
que, en la meva pobra opinió de balener, no va gaire endarrere de les cases reials
unides dels Tudor i els Borbons, quant a l’interès històric real. Els meus nombrosos
documents de pesca no aclareixen de quants anys ençà existia aquesta gran casa
balenera abans de l’any del Senyor de 1775. Però aquell any va construir els primers
vaixells anglesos que es varen dedicar regularment a la caça del catxalot. Val a dir
que unes quantes dècades abans (d’ençà de 1726), els nostres valents Coffin i Macey,
de Nantucket i del Vinyeard, havien encalçat aquest leviatan en grans flotes, però
només pel nord i pel sud de l’Atlàntic i per enlloc més. Que quedi aquí enregistrat que
els nantuckesos foren els primers de la humanitat a arponejar amb acer civilitzat el
gran catxalot, i durant mig segle foren l’única gent del globus que l’arponejava així.
Herman MELVILLE: Mobby Dick (traducció de M. Antònia Oliver)
a) Subratlla tots els verbs del text anterior.
b) Fes-ne l’anàlisi morfològica segons el model següent:
Servíem: 1a persona del plural del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb
servir.
c) Conjuga complets:
i. L’imperfet de subjuntiu corresponent a perdi.
ii. El present de subjuntiu corresponent a aclareixen.
iii. El pretèrit anterior perifràstic d’existia.
iv. L’imperfet d’indicatiu i el condicional simple de va construir
v. El present d’indicatiu d’havien encalçat.
d) La forma verbal foren pot correspondre a dos temps del mateix verb. Digues quins
sons aquests dos temps. En ambdós casos existeix una forma equivalent del verb;
escriu-les totes dues.
e) Escriu les formes verbals exactament equivalents a va construir, varen dedicar i
foren. Digues el nom d’aquest temps verbal en les seves dues formes.
f) Separa radical i auxiliaritat de les mateixes dformes que serveixen de referència en
l’exercici “c”. Digues quants morfemes reconeixes en el radical d’aclarir. I en
l’auxiliaritat d’havien encalçat?
Morfologia verbal QÜESTIONARIS
Llengua catalana. Batxillerat JJ
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina xi
Verbs. Qüestionari de morfologia i ús
En uns dies us avaluareu de morfologia verbal a traves d’un qüestionari. Podeu practicar
amb el que teniu a continuació. Valor de cada resposta correcta: 0,4 punts. Resposta
incorrecta: -0,2 punts. Les respostes en blanc no descompten.
Posa una creu a la casella corresponent a la resposta correcta. Si vols anul�lar una
resposta, encercla-la. Cada qüestió té una resposta correcta i només una.
1. Quan no ............ resoldre el problema, aviseu-m'ho.
podeu
pogueu
pugueu
2. El professor de català vol que l'....... cegament.
obeím
obeïm
obeim
3. Ho .......: aquest és un examen extraordinàriament dificultós.
reconec
reconeixo
reconesc
4. Nens, .......-vos tot el got de llet!
begueu
begeu
beveu
5. Aparta't una miqueta, que si no no hi.......
quepo
capo
cabo
6. Ja fa temps que haurien d'haver ....... les obres.
conclòs
conclós
concluït
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina xi
i
7. Diversos experts en el tema ....... l'estat de la qüestió.
debatran
debatiran
debateran
8. Tothom sabia que éreu vosaltres els qui ....... el cotxe quan va tenir lloc l'accident.
conduïeu
conduieu
conduíeu
9. Ja està de sis mesos, el seu fill....... a l'abril
neixerà
naixerà
va a néixer
10. El professor no diu quatre paraules seguides sense que es .......
contradigui
contradieixi
contradeixi
11. ....... la llar de foc, que ja portem els calçots.
enceneu
encengueu
incendieu
12. Totes les emissores han ....... la notícia del casament simultani de dos-cents alumnes de
l'institut de Mollet.
difós
difundit
difongut
13. Quan ja pensaven de marxar de classe, ....... el professor amb l'examen.
apareixé
aparegué
aparegüé
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina xi
ii
14. Si no l'hagués necessitat fins avui, ja li .......
hagués deixat
haguessi deixat
hauria deixat
15. ....... del tribunal els membres que coneguin algun dels concursants.
Excluïran
Excloiran
Exclouran
16. No puc comprendre que ....... anar-vos-en tan lluny.
voleu
vulgueu
volgueu
17. Vestint així, el ....... amb un captaire
confundiran
confondran
confondràn
18. ....... l'exercici clar i net i per una sola cara del full d'examen.
escriviu
escrigueu
escribiu
19. El formatge que li ....... a la botiga estava en males condicions.
havien venut
havien vengut
han vendut.
20. No ....... pas tan malament si hagués fet més classes abans de treure’s el carnet.
conduïria
conduiria
conduiría
21. ....... quin és l’import dels seus serveis.
No ho sé
No sé
No se
Llengua catalana. Batxillerat
Morfologia verbal /Exercicis
Pàg
ina xi
v
22. Ha de prendre quinina per tal de ....... la malària
prevenir
previndre
preveure
23. Se li ....... els pantalons
han descosit
han descusit
han descossit
24. ....... un missatge a favor de la pau des del cim més alt del Pirineu
han emitit
han emetut
han emès
25. Quan se’n va a dormir sempre ....... un petó de bona nit.
li dóna
li fa
l’hi dóna
A la xarxa (autocorrectiu):
http://www.daypo.com/llengua-catalana-morfologia-verbal1.html
1r de BATXILLERAT
NOM I COGNOMS:
JJ/A-1 MORFOLOGIA VERBAL
Verbs. Qüestionari de morfologia i ús
Posa una creu a la casella corresponent a la resposta correcta. Si vols anul�lar una resposta, encercla-la. Cada qüestió té una resposta correcta i només una. Valor de cada encert, 0,4 punts; valor de cada errada, -0,2 punts.
1.1.1.1. ....... tant com corre, no sé com no ha guanyat la cursa........ tant com corre, no sé com no ha guanyat la cursa........ tant com corre, no sé com no ha guanyat la cursa........ tant com corre, no sé com no ha guanyat la cursa. corrent correguent corrents
2.2.2.2. Si ....... de les situacions difícils, mai seràs capaç de solucionarSi ....... de les situacions difícils, mai seràs capaç de solucionarSi ....... de les situacions difícils, mai seràs capaç de solucionarSi ....... de les situacions difícils, mai seràs capaç de solucionar----les.les.les.les. fuigs fuges fugissis
3.3.3.3. S'ha de ser sincer: sempre és ell qui ....... la pitjor part.S'ha de ser sincer: sempre és ell qui ....... la pitjor part.S'ha de ser sincer: sempre és ell qui ....... la pitjor part.S'ha de ser sincer: sempre és ell qui ....... la pitjor part. reb rebe rep
4.4.4.4. Si ho haguéssim ....... abans, hauríem actuat d'una altra manera.Si ho haguéssim ....... abans, hauríem actuat d'una altra manera.Si ho haguéssim ....... abans, hauríem actuat d'una altra manera.Si ho haguéssim ....... abans, hauríem actuat d'una altra manera. sabut sapigut saberut
5.5.5.5. No em pensava pas que el ....... tan bé.No em pensava pas que el ....... tan bé.No em pensava pas que el ....... tan bé.No em pensava pas que el ....... tan bé. coneixessis coneguessis coneixis
6.6.6.6. Han ....... un missatge des d'alta mar.Han ....... un missatge des d'alta mar.Han ....... un missatge des d'alta mar.Han ....... un missatge des d'alta mar. emitit emetut emès
7.7.7.7. És una nena molt mimada, tot li ho .......És una nena molt mimada, tot li ho .......És una nena molt mimada, tot li ho .......És una nena molt mimada, tot li ho ....... consenteixen consenten consenteixin
8.8.8.8. Per més que s'hi van esforçar, no van poder .......Per més que s'hi van esforçar, no van poder .......Per més que s'hi van esforçar, no van poder .......Per més que s'hi van esforçar, no van poder ....... contenir-lo contindre'l contener-lo
9.9.9.9. Com que no ha estudiat, ....... que tot li ha de sortir malamentCom que no ha estudiat, ....... que tot li ha de sortir malamentCom que no ha estudiat, ....... que tot li ha de sortir malamentCom que no ha estudiat, ....... que tot li ha de sortir malament pressenteix presentia pressent
Seminari de Llengua Catalana i Literatura
Morfologia verbal
Batxillerat
JJ/A-2 MORFOLOGIA VERBAL
10.10.10.10. Li han manat que ....... totes les restLi han manat que ....... totes les restLi han manat que ....... totes les restLi han manat que ....... totes les restes de la festaes de la festaes de la festaes de la festa recolli recolleixi reculli
11.11.11.11. El govern va demanar a tots els ciutadans que s'....... el cinturó.El govern va demanar a tots els ciutadans que s'....... el cinturó.El govern va demanar a tots els ciutadans que s'....... el cinturó.El govern va demanar a tots els ciutadans que s'....... el cinturó. estretessin apretessin estrenyessin
12.12.12.12. ElElElEl suspens i atres circumstàncies adverses l'....... a la dràstica solució.suspens i atres circumstàncies adverses l'....... a la dràstica solució.suspens i atres circumstàncies adverses l'....... a la dràstica solució.suspens i atres circumstàncies adverses l'....... a la dràstica solució. han empenyut han emputxat han empès
13.13.13.13. Hostes vingueren que de casa ens .......Hostes vingueren que de casa ens .......Hostes vingueren que de casa ens .......Hostes vingueren que de casa ens ....... tragueren tregueren treieren
14.14.14.14. El meu germà té unes dècimes de febre; ....... el grip. El meu germà té unes dècimes de febre; ....... el grip. El meu germà té unes dècimes de febre; ....... el grip. El meu germà té unes dècimes de febre; ....... el grip. deu de tenir deu tenir tindrà
15.15.15.15. Entreu i .......Entreu i .......Entreu i .......Entreu i .......----vos aquí mentre esperem el conferenciant.vos aquí mentre esperem el conferenciant.vos aquí mentre esperem el conferenciant.vos aquí mentre esperem el conferenciant. assaieu assegueu asseieu
16.16.16.16. Aquest noi no ....... bé del totAquest noi no ....... bé del totAquest noi no ....... bé del totAquest noi no ....... bé del tot discorre discorreix discurreix
17.17.17.17. Com que és un pèssim orador, li ....... tots els arguments que presenti.Com que és un pèssim orador, li ....... tots els arguments que presenti.Com que és un pèssim orador, li ....... tots els arguments que presenti.Com que és un pèssim orador, li ....... tots els arguments que presenti. rebateran rebatiran rebatran
18.18.18.18. El suspens l'....... moltíssim, perquè no se l'esperava.El suspens l'....... moltíssim, perquè no se l'esperava.El suspens l'....... moltíssim, perquè no se l'esperava.El suspens l'....... moltíssim, perquè no se l'esperava. ha decepcionat ha decebrut ha decebut
Seminari de Llengua Catalana i Literatura
Morfologia verbal
Batxillerat
JJ/A-3 MORFOLOGIA VERBAL
19.19.19.19. El ....... fàcilment, tot i la El ....... fàcilment, tot i la El ....... fàcilment, tot i la El ....... fàcilment, tot i la seva disfressaseva disfressaseva disfressaseva disfressa reconeixo reconec reconaixerà
20.20.20.20. Ja feia quinze dies que van encarregar la propaganda i encara no l’ .......Ja feia quinze dies que van encarregar la propaganda i encara no l’ .......Ja feia quinze dies que van encarregar la propaganda i encara no l’ .......Ja feia quinze dies que van encarregar la propaganda i encara no l’ ....... han imprimit han impresa han empremuda
21.21.21.21. Per aprovar aquest examen no ....... gaire, en canvi, el del trimestre passat Per aprovar aquest examen no ....... gaire, en canvi, el del trimestre passat Per aprovar aquest examen no ....... gaire, en canvi, el del trimestre passat Per aprovar aquest examen no ....... gaire, en canvi, el del trimestre passat exigia un gran esforç.exigia un gran esforç.exigia un gran esforç.exigia un gran esforç.
tens que estudiar deus estudiar has d’estudiar
22.22.22.22. Dubto que ....... tots els matisos del caDubto que ....... tots els matisos del caDubto que ....... tots els matisos del caDubto que ....... tots els matisos del cassss percebeixi percepcioni percebi
23.23.23.23. No igNo igNo igNo ignora a quina ora a quina ora a quina ora a quina temperatura temperatura temperatura temperatura ....... l’aigua ....... l’aigua ....... l’aigua ....... l’aigua bulleix bolleix bull
24.24.24.24. No el ....... mentre està fent els deures.No el ....... mentre està fent els deures.No el ....... mentre està fent els deures.No el ....... mentre està fent els deures. distregueu distraieu distragueu
25.25.25.25. M’ha estat imposM’ha estat imposM’ha estat imposM’ha estat imposssssible veure l’Emília ible veure l’Emília ible veure l’Emília ible veure l’Emília aquestaquestaquestaquest matímatímatímatí; ....... ; ....... ; ....... ; ....... aquesta tardaaquesta tardaaquesta tardaaquesta tarda hauré de trucar-la hauré de trucar-li hauré de trocar-la
Encerts (x 0,4):
En blanc (x 0):
Errors (x -0,2):
QUALIFICACIÓ FINAL:
1R DE BATXILLERAT
NOM I COGNOMS:
JJ/B-1 Morfologia Verbal
Verbs. Qüestionari de morfologia i ús
Posa una creu a la casella corresponent a la resposta correcta. Si vols anul�lar una resposta, encercla-la. Cada qüestió té una resposta correcta i només una. Valor de cada encert, 0,4 punts; valor de cada errada, -0,2 punts.
1.1.1.1. M'agradaria que, després de fer la feina, ....... de la taula tot el que heu fet servir.M'agradaria que, després de fer la feina, ....... de la taula tot el que heu fet servir.M'agradaria que, després de fer la feina, ....... de la taula tot el que heu fet servir.M'agradaria que, després de fer la feina, ....... de la taula tot el que heu fet servir.
traguéssiu traiéssiu treieu
2.2.2.2. Si haguessin vingut més d'hora no ....... tan justos l'examen.Si haguessin vingut més d'hora no ....... tan justos l'examen.Si haguessin vingut més d'hora no ....... tan justos l'examen.Si haguessin vingut més d'hora no ....... tan justos l'examen.
haguessin acabat habrien acabat haurien acabat
3.3.3.3. Quan ....... a veure'm, sento que el cor se m'encongeix.Quan ....... a veure'm, sento que el cor se m'encongeix.Quan ....... a veure'm, sento que el cor se m'encongeix.Quan ....... a veure'm, sento que el cor se m'encongeix.
vens véns vents
4.4.4.4. Nens, és bo que ....... molta aigua caNens, és bo que ....... molta aigua caNens, és bo que ....... molta aigua caNens, és bo que ....... molta aigua cada matí.da matí.da matí.da matí.
begueu begeu beveu
5.5.5.5. No ens podem seguir ....... en aquesta temàtica tan estreta.No ens podem seguir ....... en aquesta temàtica tan estreta.No ens podem seguir ....... en aquesta temàtica tan estreta.No ens podem seguir ....... en aquesta temàtica tan estreta.
circumscrivent circumscrivint circunscriviend
6.6.6.6. ............................ compcompcompcompletament de les seves conclusionsletament de les seves conclusionsletament de les seves conclusionsletament de les seves conclusions
dissenteixo dissento disenteixo
7.7.7.7. El Joan ....... l'examen, perquè si no el faran fora de l'escola.El Joan ....... l'examen, perquè si no el faran fora de l'escola.El Joan ....... l'examen, perquè si no el faran fora de l'escola.El Joan ....... l'examen, perquè si no el faran fora de l'escola.
té que aprovar ha d'aprovar deu aprovar
8.8.8.8. Si us pregunten qui va trencar els plats, no ....... que vau ser vosaltres.Si us pregunten qui va trencar els plats, no ....... que vau ser vosaltres.Si us pregunten qui va trencar els plats, no ....... que vau ser vosaltres.Si us pregunten qui va trencar els plats, no ....... que vau ser vosaltres.
reconeixeu reconegueu reconaixeu
9.9.9.9. ....... de votar vol mostrar la seva disconformitat amb la directiva........ de votar vol mostrar la seva disconformitat amb la directiva........ de votar vol mostrar la seva disconformitat amb la directiva........ de votar vol mostrar la seva disconformitat amb la directiva.
abstinguent-se abstenint-se abstenent-se
Seminari de Llengua Catalana i Literatura
Morfologia verbal
Batxillerat
JJ/B-2 MORFOLOGIA VERBAL
10.10.10.10. Li han ....... el càrrec d'EELi han ....... el càrrec d'EELi han ....... el càrrec d'EELi han ....... el càrrec d'EE----ad (escombriaire executiu, adjunt a la direcció).ad (escombriaire executiu, adjunt a la direcció).ad (escombriaire executiu, adjunt a la direcció).ad (escombriaire executiu, adjunt a la direcció).
oferit ofert ofrescut
11.11.11.11. SeSeSeSempre l'....... quan està intentant corregir els exàmens i per això els torna tan mpre l'....... quan està intentant corregir els exàmens i per això els torna tan mpre l'....... quan està intentant corregir els exàmens i per això els torna tan mpre l'....... quan està intentant corregir els exàmens i per això els torna tan tard.tard.tard.tard.
interrumpeixen interrumpen interrompen
12.12.12.12. Els va doldre que els Els va doldre que els Els va doldre que els Els va doldre que els ............................ errors del passat.errors del passat.errors del passat.errors del passat.
retraguessin retreguessin retraiessin
13.13.13.13. Si ....... creure que parla seriosament, el perdonaríem. Si ....... creure que parla seriosament, el perdonaríem. Si ....... creure que parla seriosament, el perdonaríem. Si ....... creure que parla seriosament, el perdonaríem.
puguéssim poguéssim podèssim
14.14.14.14. Vaig demanarVaig demanarVaig demanarVaig demanar----los que ....... quiets i no emprelos que ....... quiets i no emprelos que ....... quiets i no emprelos que ....... quiets i no emprenyessin a classe.nyessin a classe.nyessin a classe.nyessin a classe.
estiguessin estessin fossin
15.15.15.15. Li agrada que sigui ordenat i ....... totes les joguines sense que li manin.Li agrada que sigui ordenat i ....... totes les joguines sense que li manin.Li agrada que sigui ordenat i ....... totes les joguines sense que li manin.Li agrada que sigui ordenat i ....... totes les joguines sense que li manin.
reculleixi reculli recolleixi
16.16.16.16. Mai no ha ....... ningú amb les seves paraules.Mai no ha ....... ningú amb les seves paraules.Mai no ha ....... ningú amb les seves paraules.Mai no ha ....... ningú amb les seves paraules.
ofès ofés ofengut
17.17.17.17. No ....... a l’altra cara d’aquest fullNo ....... a l’altra cara d’aquest fullNo ....... a l’altra cara d’aquest fullNo ....... a l’altra cara d’aquest full
escriviu escrigueu escriveu
18.18.18.18. MalgraMalgraMalgraMalgrat el que li havien dit els metges, ell continuava .......t el que li havien dit els metges, ell continuava .......t el que li havien dit els metges, ell continuava .......t el que li havien dit els metges, ell continuava .......
beguent bebent bevent
Seminari de Llengua Catalana i Literatura
Morfologia verbal
Batxillerat
JJ/B-3 MORFOLOGIA VERBAL
19.19.19.19. Encara se’n ....... del dolor que li ha produït el fibló de l’abella.Encara se’n ....... del dolor que li ha produït el fibló de l’abella.Encara se’n ....... del dolor que li ha produït el fibló de l’abella.Encara se’n ....... del dolor que li ha produït el fibló de l’abella.
ressent ressenteix ressentia
20.20.20.20. TTTTenia tanta gana que se sentia .......enia tanta gana que se sentia .......enia tanta gana que se sentia .......enia tanta gana que se sentia .......
desfallèixer defallir desfallir
21.21.21.21. M’agradaria que no us el ....... quan diu aquestes mentides M’agradaria que no us el ....... quan diu aquestes mentides M’agradaria que no us el ....... quan diu aquestes mentides M’agradaria que no us el ....... quan diu aquestes mentides
creguéssiu creiéssiu creessiu
22.22.22.22. Sisplau, vosaltres ....... la seva atenció una estona mentre jo em colo.Sisplau, vosaltres ....... la seva atenció una estona mentre jo em colo.Sisplau, vosaltres ....... la seva atenció una estona mentre jo em colo.Sisplau, vosaltres ....... la seva atenció una estona mentre jo em colo.
distregueu distraieu distreieu
23.23.23.23. Va ensopegar amb la cadira del professor i ......Va ensopegar amb la cadira del professor i ......Va ensopegar amb la cadira del professor i ......Va ensopegar amb la cadira del professor i ......... sobre la tarima tan llarg com ... sobre la tarima tan llarg com ... sobre la tarima tan llarg com ... sobre la tarima tan llarg com era.era.era.era.
va caure es va caure es va caure’s
24.24.24.24. ....... cec de tant mirar la tele........ cec de tant mirar la tele........ cec de tant mirar la tele........ cec de tant mirar la tele.
es va quedar es va quedar-se va quedar
25.25.25.25. Les amenaces del profesLes amenaces del profesLes amenaces del profesLes amenaces del professsssor no....... or no....... or no....... or no.......
l’impressionen li impressionen l’hi impresionen
Encerts (x 0,4):
En blanc (x 0):
Errors (x -0,2):
QUALIFICACIÓ FINAL:
top related