mataró, capital nacional del gènere de punt€¦ · eines de taller de començament del segle xx,...
Post on 13-Jul-2020
3 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Mataró, capital nacional del gènere de puntCol·lecció Fundació Jaume Vilaseca / Nau petita de Can Marfà
Dossier de premsa - Setembre de 2013
La història de Mataró passa pel gènere de punt
Mataró ha estat durant molts anys capital del gènere de punt, activitat que ha estat un
dels puntals de la seva economia. El gènere de punt ha esdevingut l’activitat industrial
més arrelada i característica de Mataró i que ha donat singularitat i identitat a la ciutat
dins del territori català i estatal.
La Fundació Jaume Vilaseca, entitat sense afany de lucre fundada per l’industrial
mataroní Jaume Vilaseca i Bertranpetit, fa temps que treballa per la recuperació del
patrimoni tèxtil relacionat amb la indústria del gènere de punt, alhora que es recupera
una part molt important de la memòria històrica de la Mataró.
L’Ajuntament de Mataró, per la seva banda, amb la voluntat de donar a conèixer i no
perdre aquest valor i posicionar-lo com un nou element de projecció cultural i turística
de la ciutat, té previst, des de fa anys, incorporar com a nou eix temàtic del discurs
museístic del Museu de Mataró el patrimoni tèxtil mataroní i, en concret, sobre el
gènere de punt, entès com l’activitat industrial més important i determinant de la
història de la ciutat.
Davant la convergència de les dues voluntats, la Fundació Jaume Vilaseca va decidir
fer, el 1996, una donació gratuïta de tot el seu fons a la ciutat. La donació es concreta
ara a través d’un conveni que ha aprovat el Ple de setembre i que properament signaran
les dues parts: l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Jaume Vilaseca.
L’Ajuntament destinarà la nau petita de Can Marfà, edifici restaurat de la seva propietat,
per desenvolupar-hi la secció del Museu de Mataró monogràficament dedicat a la
indústria tèxtil i del gènere de punt amb l’enunciat de “Mataró, capital nacional del
gènere de punt”.
Fons documental de la Fundació Jaume Vilaseca
Al llarg dels anys, la Fundació Jaume Vilaseca ha reunit una molt important col·lecció
de màquines tèxtils relacionades, sobretot, amb el món del gènere de punt (màquines de
teixir i confeccionar, auxiliars i de taller), produïdes tant als tallers de Catalunya com als
tallers mataronins, algunes de les quals estan restaurades i en funcionament.
La col·lecció de maquinària tèxtil es complementa amb un conjunt d’eines i utensilis:
eines de taller de començament del segle XX, màquines de fusta, màquines de teixir
barretines, boines o mitjons, i màquines circulars per fer peça de teixit; màquines de
confecció, bancades de treball, premses per planxar, bobines... També han recollit
mobiliari i materials d’oficina procedents d’antigues fàbriques de la ciutat.
El fons també inclou un conjunt molt important de peces de gènere de punt –estimat en
uns 1.000 objectes- fabricats, en la seva majoria amb màquines com les que conserven:
calces, calçotets, samarretes, mitges, jerseis, xandalls, malles, bufandes i teixits elàstics
que s’adapten al cos i a la moda, així com altres productes específics –no relacionats
amb les modes-, com teixits tècnics, mèdics i industrials. Entre els objectes d’aquest
apartat destaquen la col·lecció de mitges històriques Franceschi Pilade (segles XVI a
XX) amb objectes de diferents èpoques i procedències, els mostraris de teixits i
d’impresos i forniments.
El fons objectual de la Fundació Jaume Vilaseca es completa amb una col·lecció d’art
(estimada entre 75 i 100 objectes), creada amb la col·laboració d’artistes mataronins i de
la comarca amb l’objectiu de relacionar les diferents tècniques artístiques d’expressió
amb el gènere de punt.
A tot aquest material se li suma documentació relacionada amb el gènere de punt a
Catalunya, l’evolució dels tallers de construcció de maquinària, les fàbriques de
confecció, les relacions laborals així com catàlegs d’empresa, publicitat, dibuixos,
cartells, presentacions, fotografies, mostraris, activitats socials, etc. Aquest apartat del
fons està dividit en diversos blocs:
- Inventaris diversos de fotografies
- Inventari de cintes de vídeo: 84 documents
- Cens de fabricants
- Llistats de marques
- Llistats de treballs i estudis fets al Museu
Finalment i amb 846 entrades, la Fundació ha reunit un fons bibliogràfic específic,
relacionat amb la indústria tèxtil i del gènere de punt.
Amb detall el fons de la Fundació Jaume Vilaseca el constitueixen actualment:
- màquines auxiliars (entre 150 i 200)
- màquines de confecció (unes 200)
- màquines de taller (22)
- màquines encara sense inventariar (unes 100; en mal estat, en general).
- materials publicitaris (300 objectes)
- utensilis (entre 150 i 200)
- peces de punt (més d’un miler)
- mitges Franceschi (148)
- mostraris de teixits (entre 100 i 150)
- inventaris, forniments, capses i etiquetes (uns 200)
- objectes del fons d’art (entre 75 i 100)
El fons de la Fundació Jaume Vilaseca ha esdevingut un dels més importats del país en
la seva temàtica.
Xerric, màquina de punt de 1857 construïda a Olot
Colomena, màquina del segle XIX per fer mitjons. Totalment manual
Filosa, estri que facilitava la torsió de filaments naturals per fer el fil
Teler rodó, per fer teixit de gran qualitat de roba interior
Bancada de confecció, seguit de màquines de cosir les diferents parts d’una peça
Col·lecció de mitges de Franchesci Pilade
(segles XVI a XX)
Antic despatx de la fàbrica mataronina Can Gasol
Nau petita de Can Marfà
El conjunt fabril de Can Marfà consta de dues naus i està inclòs en el Catàleg del
Patrimoni Arquitectònic de Mataró i declarat Bé Cultural d’Interès Local. Se situa entre
els carrers de Cristòfor Colom, de Jordi Joan i el Camí Ral.
La nau petita data del 1851, té 53 m de llarg per 15 d’ampla. Durant el 2009 es van dur
a terme obres de consolidació estructural de tot el conjunt fabril, amb l’estabilització de
les façanes i el 2010 i 2011 es van fer les obres de rehabilitació i adequació de la nau.
La nau consta de planta baixa, planta primera i planta segona i un espai tècnic a
sotacoberta.
S’han mantingut també els pilars de fosa centrals (situats cada 3,20 m) i els sostres de
volta catalana de rajola ceràmica. La façana de l’edifici és de fàbrica de maó amb acabat
arrebossat. Les escales són de llosa de formigó i el mur lateral del muntacàrregues de
formigó armat amb acabat vist.
Les parets interiors s’han construït amb maó ceràmic i el paviment de les sales
d’exposicions amb parquet industrial.
L’àmbit d’exposició s’ha planteja com a espais diàfans, lliures de compartimentacions,
que allotjaran les peces del fons de la Fundació Jaume Vilaseca en diferents seccions
emmarcades sota el nom de “Mataró, capital nacional del gènere de punt”.
A la planta baixa, a més de la zona d’acolliment i serveis d’introducció al contingut de
l’equipament, s’hi crearà una àmplia zona polivalent per realitzar activitats culturals
diverses.
Conveni entre l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Jaume Vilaseca
El Ple de setembre ha aprovat el conveni que properament signaran l’alcalde, Joan
Mora, i el president de la Fundació Jaume Vilaseca, Pere Vilaseca, en el qual s’estableix
el procés de donació del fons de la Fundació a la ciutat i el desenvolupament del nou eix
temàtic del Museu de Mataró monogràficament dedicat a la indústria tèxtil i del gènere
de punt a la ciutat de Mataró.
El conveni manifesta la voluntat de la Fundació Jaume Vilaseca de fer efectiva la
donació del seu fons (béns, objectes, maquinària, peces tèxtils, llibres, obres d’art i
conjunt de documents) que en una primera fase la cedirà en ús a l’Ajuntament de
Mataró, que la incorporarà als fons museístics de la ciutat per, de comú acord,
inventariar-la, valorar-la i fer-la accessible a investigadors i a la ciutadania en general.
La donació porta el nom de Col·lecció Fundació Jaume Vilaseca.
L’Ajuntament, per la seva banda, es compromet a proporcionar l’equipament museístic
que serà la nau petita de Can Marfà. En aquest edifici hi desenvoluparà una secció del
Museu de Mataró monogràficament dedicat a la indústria tèxtil i del gènere de punt amb
l’enunciat de “Mataró, capital nacional del gènere de punt”.
La Comissió de Seguiment creada el setembre del 2012 serà l’encarregada de liderar el
procés i vetllar pel compliment del conveni així com d’analitzar i estudiar les funcions,
desenvolupament, característiques i funcionament de l’equipament, disposant dels
assessoraments tècnics que cregui necessaris.
L’Ajuntament i la Fundació Jaume Vilaseca establiran de comú acord, abans d’acabar
l’any 2013, una proposta de calendari d’execució, presentació i previsió d’obertura
pública del projecte i alguna exposició de prefiguració inicial. També de comú acord i
de cara a l’obertura de l’equipament, es determinaran les fórmules futures de
col·laboració i participació de l’entitat en el projecte una vegada s’hagi formalitzat la
donació segons el que s’estableix en la legislació vigent.
(*) Fotos cedides per la Fundació Jaume Vilaseca
top related