llibre per la carme
Post on 03-Jul-2015
535 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
Homenaje a Carme Raichs
2
3
4
Estimada Carme:
Aquests poemes estan escrits per un grup de persones, que
t’estimen, et respecten i t’admiren.
Són el grup d’alumnes del Taller de Poesia de la Gent Gra.
que, amb infinita saviesa, tu has dirigit.
Aquesta història va començar quan la nostra Carme ens va tocar
amb la seva vareta màgica i va sembrar en nosaltres la llavor de la
poesia. Ara, nosaltres, volem tornar-li part d'una fèrtil collita, que
ha estat regada amb pluja de primavera.
Poesia
5
Intervenen
Mercè Gambús Centellas .......................................................... 6-7
Johan Odor ................................................................................ 8-9
Julia Olaya López ................................................................. 10-11
Ángel Ballesteros .................................................................. 12-13
Candelas Ballesteros ............................................................ 14-15
Montserrat Comas Torrents .................................................. 16-17
Josep López Benedet ............................................................ 18-19
María Florido ........................................................................ 20-21
Mª Rosa Andorrà ......................................................................... 22
Nati Santamaría ........................................................................... 23
María Bravo Ortega .............................................................. 24-25
Rosa Mª Marquès .................................................................. 26-27
Antonio García Nogales ........................................................ 28-29
Juan Sánchez Martínez. ........................................................ 30- 31
Paquita Martínez ................................................................... 32-33
María Lancho Moreno .......................................................... 34-35
Carme Olive Sans .................................................................. 36-37
6
Si no me abres, nunca sabrás, que llevo dentro.
Mis palabras te pueden agradar.
Podemos ser amigos, si tú quieres. Yo
no
pienso
rendirme.
¿Y tú?
Vine amb mi, junts podem
entendre el món.
Vine
vine
vine
vine
vine,
els teus ulls, em donen vida.
7
Tus bellas palabras, confortan la “ruta”.
Escodrinyant mirades faig la ruta
per relliscar en els mars
d’aigües llunyanes i properes,
que guarden els neguits
a dins de les pupil·les.
Carme Raichs
María Lancho
8
EL TALLER DE POESIA
Amb tot l’amor a la meva
Mestra Carme Raichs
Era ocella sens volada òrfena de niu i d’escalf
perseguint somnis i fites i àvida de matinades.
Del trapezi em vaig llençar i l’espai se’m va fer niu,
niu que ha sigut dolça mare agombolant-me d’abrils.
I gronxant-me de goig plena entre ritmes i sonets
era un verger de follia que brollava per arreu
i així jo em sentia viva. I volant de branca en branca
sóc ocella en llibertat, per les cascades voleio,
és com un jardí de fades. De cop i volta un esglai,
la mare diu: t’has fet gran, doncs tu ara ja saps volar,
no et deixaré d’estimar però has d’abandonar el niu.
M’engoleixo els degotalls que de les parpelles vessen.
La pell s’ha de fer cuirassa per un nou rumb ple d’albades.
Mercè Gambús
9
SÓC GENET
Plàcides matinades xiuxiuegen
filant el dia a dia el fil
que fecunda horitzons.
Sóc genet que cavalca enjogassada
dins l’espiral del temps.
No vull parar el rellotge.
Assedegada bec dels rius i estanys
cristal·lins que m’empenyen per camins
assaonats de fruita dolça,
faig collita del nèctar de la vinya
i plasmo amb pàgines de vida
paraules dites
diàfanes i clares, cisellant-les
en la pell
i endins la pell.
Mercè Gambús
10
Temporada
Las estaciones son el reloj de la vida,
invierno nace frío con días fúnebres,
con jornadas cortas y deportivas,
le sigue la primavera altanera,
es la estación de los enamorados
donde se hacen promesas y proyectos
entre sonrisas, besos verdaderos
en medio de los árboles verdosos,
que esperan con ilusión el verano,
con su poderoso sol reluciente
que da vida a las arenas del río
y a las playas saturadas de gente,
deja paso al otoño muy engreído
que nos marca la estación del frió.
Son estaciones que remarcan la vida,
se rebusca el calor con el invierno
para esperar la gran primavera
donde nace y se hace otra vida.
Johan Odor
11
A Carmen
Fuiste una estrella con luz
que iluminó mi camino,
con tus palabras de poeta
retorné a mi destino.
Fuiste, eres y serás
mi profe y mi leal amiga,
me enseñaste la poesía
en mi camino de hormiga.
Excelente compañera
diáfana como una rosa,
dura y muy pura al enseñar
las formas firmes con prosa.
Fuiste corazón abierto
con horizontes de alegría
luchaste contra el destino
y su gris melancolía.
Fuiste rosa con capullos
y madre muy valerosa,
amiga de los amigos
con gran corazón de diosa.
Carmen eres maravillosa.
Johan Odor
12
Constructora de amigos
Ingeniera de versos, arquitecta
de palabras, poeta generosa.
Tu sonrisa es el sol que alegra el mar
de la existencia, expresas sentimientos,
compartes lo que sientes y conduces
tiernamente enseñando con tu ejemplo.
Tienes brillo en tus ojos y calor
en la mirada. La confianza firme
trepando va día a día por tu entraña,
hermosa en la mañana miras adelante,
la esperanza, al mal tiempo planta cara.
Si te sirve aquí tienes esta mano,
en cada verso que hago fluye el viento
de tu abrazo, me siento importante.
Porque eres única te doy las gracias.
Julia Olaya
13
¡Vaya maestra con arte!
A pocos metros de casa
existe un taller de poesía
que condujo Carmen Raichs
con ternura y simpatía.
Con su talento nos dio
conciertos de sonetillos
tardes llenas de cariño
y un cofre lleno de anillos.
Con cientos de poesías, para guardar los panfletos
que como a niños traviesos
sacaron de mil aprietos.
No repartáis esas frases
que son de niño inocente
abrió su puerta de amante
para enseñar simplemente.
Con su caudal de alegría
gozamos de un sol eterno
con su mirada festiva
daremos luz al invierno.
Su corazón es tan blanco
que los senderos del cielo
se cubren de amor y encanto
cuando Carmen alza el vuelo
Con todo el afecto. Julia Olaya
14
Mi corazón entre dos tierras
Eres, Castilla, muy grande,
tierra que me vio nacer.
Por tus lugares anduve
con alegría y placer.
Por tus campiñas y prados,
que están cerca de la villa,
viví de chaval con gozo,
lleno de ilusión y vida.
Cuando después de los años,
entre las flores silvestres
de las inmensas praderas…
Nunca pensaba en perderte.
Pero ya me hice mayor,
tuve que abrirme camino…
Circunstancias me obligaron
a derivar mi destino.
Nada puedo reprochar
a mi bella Cataluña. Me ha dado felicidad,
ha sido segunda cuna.
Con mucho agradecimiento
y también con mucho orgullo.
¡Que se cumpla este deseo
mientras viva en este mundo!
Ángel Ballesteros
15
Para Carmen
Te doy las gracias, Carmen,
por tu gran ternura,
cuando enseñas a escribir poesía.
Tú me has ayudado
a ordenar mis sentimientos,
a que todo tuviera sentido,
tanto en la métrica como en la rima.
Todo te lo debo a ti.
Eres una mujer maravillosa,
sencilla y humilde amiga…
Con autoridad y carácter, para enseñar…
Tienes un lugar en mi corazón,
y eres un ejemplo de bondad.
Gracias por todas tus enseñanzas,
sin ti, no habría escrito poesía,
no habría aprendido a amar la poesía.
Ángel Ballesteros
16
Añoranza
Te soñé toda la vida
y te busqué inútilmente.
Tú nunca llegaste a mí.
¿Por qué no pude tenerte?
Muchos años te esperé,
mi desconocido bello,
intentando adivinar
cómo sería tu pelo.
¿Cómo serían tus ojos?
Azules, o tal vez negros.
¿Cómo sería tu piel?
Y¿ Cómo tus dulces besos?
La vida me dio mil cosas,
mucho de más que de menos.
Soy feliz, tengo mis premios,
joyas de un valor inmenso.
Tres brillantes y tres perlas,
amor, salud y talento
para saber distinguir
lo más de lo menos bueno.
Pero tú nunca llegaste,
te quedaste en el sendero…
Y yo, de amarte en silencio,
hasta llegué a sentir miedo.
Dedicado a Carmen Raichs.
Candelas Ballesteros
17
Per a la Carme
Del bon blat vas fer bona espiga
has sabut conrear camps immensos
amb els teus blaus, càlids i suaus,
has omplert de llum la poesia.
Dir-te “amiga” no n’és prou…
Ets mestra, confident i companya,
el referent de la nostra inspiració
i el despertar dels nostres sentiments.
De la teva mà, hem recorregut
apassionants i atractius camins.
Ens has ensenyat a gaudir
del nèctar que ensucra la poesia.
Gràcies! Per tot el que ens has regalat.
Parlar de poesia, és parlar amb tu, d’amistat sincera,
amistat que cal guardar,
molt endins, dins el cor,
per que no pugui fugir…
Carme, amb tu som un equip.
Ets la nostra capitana!
Candelas Ballesteros
18
Records i Rimes
Per a la Carme Raichs,
Poeta I amiga
Un jorn de març et vaig conèixer
tot descobrint un monestir.
aquells claustres propiciaren
la nostra estima.
El mes d’abril amb immensa ànsia
vaig venir al taller
i començà la teoria
per endinsar-me en un món màgic
on les paraules eren llum
i testimoni de miratges.
Em fou difícil els inicis
però el teu alè va fer possible
que convertís un mal fragment
en melodia.
Òrfena de tu avui vull dir-te
que tot això que he aconseguit
és mèrit teu.
Em vas infondre la saviesa
que fa brollar cada poema;
mai no es perdrà...
quedarà en mi
la teva empremta.
Gràcies per donar-me una part tant important de tu.
Montserrat Comas Torrents
19
He vist l’engany
S’esberla poc a poc el sentiment
que tant de temps ha estat ben aferrat
al teu desig, i a mi em donà turment,
les urpes de l’engany foren l’argila
que tu vas emmotllar amb tant afany
i que jo sens voler hi vaig ben caure,
perquè el meu amor, sols eres tu.
Mes els anys son l’escola de la vida
i aquests m’han fet veure el desamor
que amagaves molt dins de la cuirassa,
mentre m’acaronava el teu somrís;
per fi vaig veure clara la mentida
i el món se m’ensorra tot al damunt,
no creguis que tot em va ser fàcil
foren molts anys de sofriments,
mes avui em sento lliure!
No hi ha cabòries dins la ment ,
s’han esvaït els núvols de tempesta,
i en el meu cel, torna a brillar-hi el sol!.
Montserrat Comas Torrents
20
Tot fent memòria
Un bon dia per atzar
el vent m’empeny
a obrir la porta
de lletres platejades.
Carme, els sonets que has escrit,
i tot allò que encara escriuràs
ja ho he anat arreplegant
dins del meu sarró.
Els amics sabem el que hem fet
en aquest llarg camí,
m’he endinsat dins del
teu coratge literari.
Ets nena juganera,
amb lletres, i a mi m’has contagiat.
Dius que els sentiments
son remolins de llum.
Quina raó!
Al llarg dels anys han madurat
moltes fruites, i ara estan
al bon caliu del meu cor.
Carme, la ploma ja comença
a gemegar, avui ha tret la pols.
Jo estic joiós d’haver
compartit aquets dies de poesies,
en flors que no estan en gerros,
si no, en terra i ben adobada.
Josep López
21
Paladejant
Et veig entre fum.
T’escolto i no em parles.
Et parlo ara alegre,
t’abraço, t’atanso els llavis,
et faig un petó,
en deixes senyal,
Et tinc agafada,
t’apropo, no et mous,
et tinc feliçment,
em deixes, tu, sense…
Respiració!
Estimo moltíssim
el teu fort perfum.
Ai, la meva tasseta,
tasseta de cafè,
quins moments em fas viure!
Josep López
22
Desde una roca
En la roca de mi playa
un corazón dibujé,
no era de un amor lejano,
tampoco de un mal querer.
Era de Carmen, mi amiga,
estimada profesora
tan sencilla y cariñosa
como la flor de mi aurora.
Haciendo poesía los martes
a su lado he disfrutado,
pero ha dejado el taller
y eso no lo he olvidado.
Un día volví a mi playa
y he quedado sorprendida
porque el viejo corazón al sol ganó la partida.
Su luz era tan bonita,
que en la roca aparecía
un poema para Carmen,
dictado con mi alegría.
María Florido
23
Gran corazón
El corazón es sensible
y tan fuerte como el viento,
ligero como una pluma
y con un gran sentimiento.
Te ilumina como el sol,
te viste de amor y pena
amable de soportar,
a veces nos encadena.
Quiere volar como un ave,
gritar a los cuatro vientos,
que eso de la libertad,
es tan sólo un viejo cuento.
Con él puedes dar amor
pero también ser amada,
ayudar al afligido
y alcanzar la luz soñada.
Aquí está mi corazón
tal como me han enseñado
lo daré por los demás,
aunque termine quebrado.
María Florido
24
…Vols venir?
Una passejada
pel bosc podem fer
contemplant paisatges
de pins y llorers, d’oliveres verdes
d’un gris quasi blau,
i soques torçades.
Són símbol de pau
la branca amb olives
i el colom volant.
Ginesta florida,
groga com la llima, molts anys beneïda
per l’encens i els cants.
I la farigola,
que és tan remenuda
i també resseca,
perfuma l’espai.
Tot això i molt més
podem contemplar
si t’animes prest
i vols caminar…
Matinada fresca
i amb claror de maig.
Llum de primavera.
Missatge de pau!
Amb molt d’agraïment Mª Rosa Andorrà
25
A la Carme
El cos és feble
El cor és sentiment,
La intel·ligència és bellesa,
L’enyor és etern
Nati Santamaria
26
Entorné los ojos
Entorné los ojos y por las rendijas, yo vi:
Vi, la generosidad del desierto,
entregando sus arenas al viento.
Vi, la inteligencia guiando al ciego,
vi, la amistad de las amapolas y el trigo,
vi, la creatividad de las flores creando alfombras,
vi, las ramas protegiendo a los nidos,
vi, la admiración de la playa por su mar,
vi, levantarse el día, a ratos nublado,
a ratos soleado,
vi, al río vestir de armonía su camino
entre cascadas y remansos,
vi, templanza al beber la tierra el agua,
vi, a la luna y al sol aparecer con respeto,
guardando su espacio,
vi, semillas resquebrajadas para germinar,
vi, la sensibilidad
con que deja caer el árbol a sus hojas,
vi, el intimismo que encierra
el bosque entre sus secretos,
vi, que la oscuridad tiene luz,
vi, besarse al papel con el lápiz,
vi, amarse a un sí con su yo.
Abrí los ojos y te vi a ti.
María Bravo
27
Alas en el aire
Vuelo sin alas
a la pradera,
donde viven mis sueños
verdes y lilas.
Un murmullo de agua
salpica mi pelo
desde la altura
de mi mirada.
Corre el río
por el flujo de mi vena,
llevando la corriente
parte de mi libertad.
Vuelo a mi vuelo,
me prendo a mis alas
para no caer.
El aire del poniente
me roba el sueño,
sueño, que es mío,
¡no me lo arrebates!
María Bravo
28
A tu, Carme
Gràcies pels moments
que n’he pogut gaudir
del teu saber constant.
M’has ensenyat
la clau de lletres
que ha fet brollar
dins del meu cor
sentiments arrelats
en sol poètic
que mai m’hagués
imaginat.
M’agradaria
deixar-me endur
per la corrent
del meu silenci,
nèctar de vida,
i en ell fer-hi estada.
En el compàs d’espera
neixen paraules verges
nodrides de poemes.
Rosa Mª Marquès Llorens
29
La boira
Densa com el cotó
que amb l’ajuda del vent
els turons acarones
i al prat li dones la humitat.
Lentament t’arrossega
cap a l’extensa vall.
En mar de fum et converteixes
i amb l’escalfor del sol
desfàs les seves llàgrimes.
Cobreixes tota la plana
deixant entreveure
petites carenes
com vaixells encantats.
Sent rosada fresca
ens omples d’energia.
Rosa Mª Marquès Llorens
30
¡Qué suerte la mía!
Para Carmen Raichs, mi profesora
En la clase de dibujo
un día advertí atentamente,
lo que para mi fue un lujo,
y me marcó felizmente.
No se lo que sucedía,
pero hablaba Carme Raichs,
sobre un tema de poesía
y me afecto, ¡qué caray!
El efecto que produjo
al preguntar de qué iba
lo cuento con alborozo.
Me contestó con embrujo:
“Ven a clase de poesías”.
¡Y eso, para mi, fue un gozo!
Carmen
Te estoy muy agradecido
y deseo tenerte muy pronto,
en tu clase, con nosotros.
Antonio García Nogales 26/04/2011
31
Lo que quisiera
Yo que quisiera ser como cualquiera
que vive solamente de poesía,
lo principal que ávido pudiera,
para ser libre y vivir cada día.
No soy poeta, tampoco lo he soñado,
sólo un cursillo y con edad postrera,
en su afición, la vida me ha iniciado,
gracias a mi amiga, maestra y compañera.
Ya soy mayor, qué lástima decirlo,
los reflejos que tuve me han dejado
a veces creo que puedo conseguirlo
y acabo siendo la caña del tejado.
Es que mi mente ya no me acompaña
y aunque por tiempo ahora lo pudiera
me temo incapaz de la campaña
por no saber todo lo que quisiera.
19.05.05 Antonio García Nogales
32
Carmen
Ensimismado, he cruzado la plaza,
intensas ganas de llorar tenía,
sentía en mi cuello fuerte tenaza,
la sangre en mis venas enloquecía.
como en la olla, madura calabaza.
He tardado un siglo en llegar a casa,
el corazón iba ligero, los pies lentos.
Frágil sentía mi vieja carcasa,
ululaban en las ramas, los vientos,
sintiéndolos livianos como gasas.
Carmen es bella señora distinguida,
de maravilloso corazón de oro,
generosa, elegante, presumida.
Habla con tierno murmullo sonoro,
es perenne y hermosa rosa florida.
Tengo conmovida el alma por ella,
apesadumbrado el ánimo y roto,
quise que fuera mi brillante estrella
llevado por aislado mundo ignoto,
dejando en mi vida indeleble huella.
Juan Sánchez
33
Lágrimas furtivas
Descubro en mis ojos lágrimas furtivas,
exijo explicaciones concisas,
titubean, se llenan de desaliento,
buscan palabras precisas, coherentes
para salvar situación delicada.
Les reprendo, le exijo prontitud.
Se escabullen en los linderos del bosque,
en los recodos del camino.
Monto en ira que, lentamente, se diluye
en la misteriosa llanura del mar.
Oigo rumores de caracolas enamoradas
que contemplan la agonía del día.
Juan Sánchez
34
Me diste la mano
A mi profesora y amiga, Carmen Raichs
Andaba confusa buscando camino
con un bloc de hojas gastadas del tiempo,
igual que potrillo galopa sin rumbo
con la rienda suelta llegué a tu cobijo.
Me diste la mano cuando tropezaba
mostrando universo a mis pies descalzos,
deslumbrando magia escondida en versos.
En ti descubrí, la chispa que llevan.
Mi rumbo guiaste, corrigiendo el ritmo.
Tu canto me llega afín al oído
dulce melodía que llevas contigo.
A todos enseñas. ¡Tesoro divino!
¡qué bien, te encontré! Eres mi lucero
en este gran mundo, ¡Te quiero, te quiero!
Paqui Martínez
03/05/2011
35
Caricias de pétalos
Se coló el amor besando la piel
caricias de pétalos renovando el cuerpo.
Y la sensación de un sentir más vivo,
entraba en los poros de un cuerpo mas nuevo.
No hay palabras nuevas, no sirven las viejas
para describir todo lo que siento:
es verdad desnuda, gozo compartido
con ese ladrón que me ha dado tanto,
¿Por qué me perturbas, ruido, estridente
si estoy en los brazos del hombre que quiero?
¿Por qué me despiertas de ese dulce sueño?
Que quizás mañana… ¡Será verdadero!
Paqui Martínez
08/31/2011
36
Per a la millor poeta del Baix Carme Raichs
Em diu adéu, una amiga
amb llàgrimes en el cor,
però em dóna un llegat
d’incalculable valor.
És un adéu fins demà
perquè mai s’apaga el sol
ni s’amaguen els estels,
per més que hi hagi foscor.
María Lancho Moreno
Si no el pots veure, és perquè
està per sobre dels núvols,
o darrere les muntanyes
37
Una rosa celeste
El alma tengo triste
por todo cuanto ignoro.
En tal desolación
apareció tu nombre.
De tus fuentes serenas
un caudal emergía
y se ungieron mis manos
con tu mano tendida.
Es hermosa la vida,
y tirano el dolor,
que una corriente adversa, de tu don
me apartó.
Mas tu rosa celeste
cultivando mi tiempo
ha dejado en mi pecho
un aroma de incienso.
Una llama encendida
alumbrando mi mente:
son trocitos de estrella restaurando
la suerte.
Con todo cariño.
María Lancho Moreno
38
Sempre amb tu
(Acròstic) ( per a la Carme Raichs)
Caliu d’essències daurades
Abrigall de verges ments
Resposta sàvia i polida
Mà ferma, tendra, eixerida
Esguard pur, intel·ligent.
Redós d’ànimes ferides
Aixopluc d’essers inquiets
Incitadora de idees
Còmplice de mots i fets
Harmonia somiadora
Sempre ho has estat i ho ets.
Carme Olive Sans
39
Demà
Fa fred. El vent
grogueja les arbredes.
Demà esdevindrà verdor.
Neu i glaç
esberlen primaveres.
Demà esdevindrà calor.
La pluja
colpeja les finestres.
Demà esdevindrà cançó.
La boira
amaga les dreceres
Demà esdevindrà claror.
Carme Olive Sans
40
Aquests poemes, estan lliurats a la senyora Carme Raichs, per els seus alumnes del Taller de Poesia de la Gent Gran. 15/06/2011
41
42
top related