llibre de sisé - pins del vallès

PINS DELVALLÈS

6è2010

TE’N RECORDES?2001-2010

6

Quantes vegades haureusentit aquesta frase? Ique alerta us poseusempre que l’escolteu!.Tots penseu: preparats

que ens van a explicar un conte. Elscontes, aquests companys i amicsque ens acompanyen al llarg de totala vida, i ara, en pensar com dir-vosadéu, m’ha vingut al cap que podriaexplicar-vos-en un.

Hi havia una vegada un grup deLLUNES i PEIXOS que un dia vancreuar la reixa d’entrada a l’escolaPins del Vallès de la mà dels seuspares, sentint plegats el neguit i lail·lusió del primer dia. Arribaven al’escola dels grans.Ja per quasi tots vosaltres, han pas-sat nou cursos de convivència.Sembla molt temps, i què ràpid hapassat, oi?. Durant aquests anys lesLLUNES I PEIXOS han anat creixenti hem compartit plegats un munt devivències: plors, alegries, jocs,diversió, aprenentatges, amics i finsi tot algun secret.

Però què són nou anys per acadascú de vosaltres en el comptegeneral de la vostra vida? Nomésuna petita fracció. Això sí, potseruna de les que recordareu amb mésenyorança.

Els cursos han anat passant i, ambells, vosaltres us heu anat fent gransi heu aprés a compartir, a fer amics,a adquirir coneixements i, per quèno, a saber aprendre dels errors.En tots els contes hi ha uns protag-onistes i en aquest no ho hem estatnomés els adults que us hem acom-panyat al llarg d’aquests cursos.Vosaltres com a protagonistes prin-cipals del conte ens heu ensenyat

moltes coses a nosaltres, elsvostres mestres i monitors, mentrecompartíem cada línia dels capítolsque hem escrit plegats. Desitjo que el CONTE de la vostravida tingui moltes pàgines. No heude tenir por del món que us espera,esteu preparats per seguir omplintnous capítols, només cal que usesforceu a fer-ho amb la millor lletraque esperem haver-vos ensenyat:LA RESPONSABILITAT I ELRESPECTE.

Espero que nosaltres com mestres ivosaltres com alumnes haguemaconseguit l’objectiu que en rebre-us ens proposàvem: fer-vos compe-tents per entendre el món, esde-venint persones capaces d’inter-venir de forma activa i crítica en lasocietat plural, diversa i en canviconstant que us tocarà viure. Tambédesitjo que entre tots us haguemmotivat prou per aprendre a apren-dre, que entenc és la millor eina queus servirà per aprovar amb moltbona nota l’assignatura més impor-tant: VIURE LA VIDA.Endavant, no estareu mai sols, elsvostres pares sempre us donaran lamà com aquell primer dia, nomésvull que la sort us acompanyi i queel vostre particular CONTE estiguiple de satisfaccions i felicitat. Ja veieu, tot plegat vol dir quenomés he volgut iniciar el resumd’un capítol d’aquest LLIBRE, araus toca a vosaltres anar escrivint elsaltres.

Una abraçada ben forta,

Montse Carque

HI HAVIA UNA VEGADA....SISÈ: PROMOCIÓ 2009- 10

7

Ara que ja s’apropa l’horadels adéus. Ara que elsteus pensaments esreparteixen entre l’escolai l’institut. És un bon

moment per reflexionar sobre el queha representat el teu pas per Pinsdel Vallès. Ni blanc ni negre: tons degris, moments alegres i estonesmenys divertides. Companys quet’han fet l’estada més lleugera i d’al-tres als que no voldries trobar maimés. Mestres comprensibles i altresque no han encertat amb el teucaràcter. Aprenentatges significatiusi activitats que no saps encara quanet seran útils.

Potser desitjaries eternitzar aquestfinal de curs en el que no se’t dema-nen grans esforços i la relació ambels teus companys i companyes ésmolt agradable. L’institut pot esperaramagat darrera l’estiu. No hi hapressa. Al pati hi falta gent.

Aquests últims cursos has notat quet’agrada semblar-te als grans; vestiri calçar com ells i elles, poder trucaramb el teu propi mòbil, sortir ambels amics fins més tard, compraramb els teus propis diners, protestarper tot, demostrar-te que tenspoders i els pots fer servir en frontdels adults,...També has notat lapressió del grup i el difícil que és dir“NO” davant d’una situació no desit-jada. Y si algun company o compa-nya t’atreu d’una forma especial,potser t’has adonat que no ets l’amoabsolut dels teus actes. Sovint, elque fas, està influenciat pel “ quèdiran, què pensaran “. Què bo és sergran!

Si mires endavant, pots intuir unhoritzó emboirat.

Has pensat què vols ser de gran?T’has parat a pensar un moment elque et costarà arribar a fer el quevols ? Qui t’ajudarà ? Quants copshauràs de canviar ? Seràs capaçd’aixecar-te després de cadaensopegada ? La teva força de vol-untat serà suficient per seguir elcamí després del fracàs ?Mare, no vull créixer ! Pare, vull sercom tu !

Ni tu ni jo coneixem la resposta aaquests interrogants, però jo sí tincconfiança en que tindràs prou SENYper sortir endavant, per continuarcreixent gaudint dels èxits i apre-nent dels revessos que t’esdevin-dran. Potser ets un petit estudiant,però has demostrat a tothom queets una gran persona.

Em sento feliç, amb l’estima d’unmestre, d’haver posat un petit gra desorra en la teva creixença. Desitjoque, quan tornis a rellegir aquesteslínies, recordis amb un somriure lateva escola i les persones que t’hanacompanyat a créixer en lesprimeres etapes de la teva vida. Tensuns pares que t’estan ajudant a fer-te gran i que han col·laborat ambl’escola perquè puguis guanyar laresponsabilitat necessària per créix-er al teu ritme. Confia en ells perquèconeixen els secrets del pas següenti , quan et diguin “NO”, pensa queho fan perquè t’estimen.Recorda que Pins sempre serà lateva escola. Vine a visitar-nos algundia. Ens sentirem molt contents desaludar-te.

Una abraçada que et duri fins lapropera.

Toni Medina

Se’m fa un nus a la golaquan penso que aviat jano estarem tots junts. Elsdies, les setmanes, elsmesos... han passat tant

de pressa! Quan el curs vacomençar veia tan llunyà el mes dejuny... i ara ja hi som, ja hi hem arri-bat.

Aquest any, per a mi, ha sigut moltespecial. Com sabeu, fa poquet quevaig arribar al Pins, tan sols he estatamb vosaltres dos cursos. Com atutora només aquest i ha sigut unregal molt gran.

El primer dia de classe no pensavaque us arribaria a estimar tant comus estimo ara. Anaven passant elsdies, i cada vegada us sentia unamiqueta més meus i aprenia a esti-mar-vos a cada un, tal com sou. Us feu grans i heu de continuarendavant, heu de començar unanova etapa de la vostra vida, heu decontinuar creixent per poder real-itzar els vostres somnis. Però perpoder continuar se’n d’anar cre-mant etapes. Deixar unes icomençar altres de noves. Araacabeu una de molt important,espero que hagi estat plena de bonsrecords, que encara que hagi hagutespinetes, que és normal que hitrobem en el nostre camí, doncssabeu que tots els camins estanplens de roses però les roses sem-pre tenen espines, lo bo és queaquestes espines les sapiguemtreure del mig amb molt de carinyo,amb molta comprensió i amb bonaintenció. Si hem aprés això ja hitenim molt de guanyat.

Jo he de dir-vos que he aprésmoltíssim de vosaltres, de cada un,

perquè no només vosaltres apre-neu, els mestres també aprenemmolt de vosaltres. De les cosesbones i de les que no són tanbones, perquè sempre , fins i totd’allò més negatiu hem sapiguttreure lo positiu i hem pogut donaruna solució.

Quan una prova us ha sortit bé,m’he alegrat amb vosaltres, quan elque us proposàveu, ho acon-seguíeu, ho he celebrat amb vos-altres, quan he sentit les vostresrialles, he rigut amb vosaltres. Quanamb els companys i companyes usmostràveu amb poca comprensióem dolia a l’ànima. Quan m’ex-plicàveu alguna cosa de la vostravida, em sentia a prop vostre. Quanus esforçàveu en fer bé la feina,m’omplíeu de satisfacció.

Per tot això us vull donar les grà-cies, pel munt de coses que m’heudonat i ensenyat. Per tot això i moltmés he vingut cada dia a l’escola atreballar, amb ganes i amb moltail·lusió.

Tots i totes ja sou part de la mevavida i me n’emporto molts bonsrecords de cada un de vosaltres.

Molta sort en aquesta nova etapaque inicieu.

Una abraçada ben forta.

Silvia Cabezas

VULL SER GRAN, PERÒ NO VULL CRÉIXER

CASI NO ENS HEM ADONAT I JA ESTEM A FINALS DE CURS...

8

9

10

11

12

Passes van i passes venende peu gran de peu petit,des que el sol obre la portaquin camí més eixerit!

Joana Raspall

Junts vam començar aquestcamí a l’escola Pins, uncamí que ben segur haestat ple de coneixences,d’aprenentages, de vivèn-

cies …Nosaltres recordem aquest comen-çament amb nostalgia però amb lasatisfacció d’haver compartit el vos-tre creixement durant tres anys.

Esperem que aquesta nova etapasigui molt feliç i plena d’èxit.

Molta sort, LLUNES I PEIXOS;

Teresa i Francina

Llorabais entonces, o reíais,todo en un instante,casi al mismo tiempo.O, moviendo levemente los labios,en silencio, nos explicabaisvuestros sueños.

Parece que fue ayer…

Pero como la flor más breve,el tiempoflorece y se marchita en un momento.

Y poco a pocoo de forma apresurada,quién sabe la respuesta,habéis crecido.Los días han transitadopor el mañana de la escuela.

Porque Chronos no descansa…

y como la flor más breve,el tiempoflorece y se marchita en un momento.

Pasaran otros díasy otro futuro inseguroos aguarda…Compartid el vuelo de la vida,tejed día a día con los otrosel tapiz del futuro, del mañana.

Inundaos de luz.Dejaos llevar, como hoja, con las hojas de otoñopor el viento.diluíos en el mar como espuma,en espumablanca y limpia.Mar. Luz. Viento.

Porque el tiempo no existe.el tiempo es un destello,un susurro, una caricia.El tiempo es unos ojos que temiran,sí una mirada.El tiempo es un fulgorque se enciende y se apaga en unmomento.

Antonio Orihuela

COMO LA FLOR MÁS BREVE

13

14

15

ELS PEIXOS

RamónAdalia Agustí

16

23 de novembre de 1998

MarcAgustín Verbo

17

7 de febrer de 1998

JoanBeà Recasens

18

24 de gener de 1998

Denisse-MayttCabezas Costabalos

19

6 de gener de 1998

AntoniCrehueras Santos

20

11 de gener de 1998

AnnaGarcía Baños

21

6 de febrer de 1998

IreneLeón Pérez

22

13 de novembre de 1998

JúliaLópez Grau

23

5 de març de 1998

AdriàMiret Valverde

24

7 d’agost de 1998

CarlosMorales Gálvez

25

30 de juliol de 1998

OriolNavarro Erausquin

26

23 de febrer de 1998

AlbertoNúñez Bendinelli

27

5 de gener de 1998

AlbertOrtega Fornesa

28

18 de novembre de 1998

MíriamOsed Baurier

29

13 de novembre de 1998

SantiagoPalanques Ventura

30

22 de juliol de 1998

LauraParpal Artigas

31

16 de juny de 1998

LauraPavón Ortega

32

17 de febrer de 1998

GerardPeris Olasz

33

22 de desembre de 1998

ClementePolo Vozmediano

34

7 d’octubre de 1998

JulietteSabrià Beringues

35

1 d’octubre de 1998

PaulaSánchez Socías

36

28 d’agost de 1998

SaraSens Juvé

37

16 de maig de 1998

AnaTorres Güimil

38

19 de març de 1998

SergiViles García

39

3 de setembre de 1998

Giovanni GiorgioZambelli Arsequell

40

5 d’agost de 1998

IgnacioRuiz de Conejo Miquel

41

4 de setembre de 1998

LES LLUNES

MarcBarral Muñoz

22 de juny de 1998

44

AleixCartaña Seijo

16 de maig de 1998

45

LauraCortacans Curós

16 de gener de 1998

46

JuliaDemestres Flores

18 d’abril de 1998

47

OriolEscudé Macià

15 de setembre de 1998

48

AnnaFrau Estrada

30 de desembre de 1998

49

RitaGasulla Redó

8 de juliol de 1998

50

LaiaGonzàlez Call

19 de març de 1998

51

AlbertIglesias Montero

17 de març de 1998

52

CristinaModrego Valls

9 de desembre de 1998

53

MariaOrihuela Castro

24 d’abril de 1998

MiquelOrtega Sánchez-Colomer

21 de setembre de 1998

55

AilénOteros Brugulat

3 de febrer de 1998

56

ElisabetRibera Carbó

3 d’octubre de 1998

57

MarcRodriguez Caravaca

7 de febrer de 1998

58

NilRoldan Muñoz

14 de febrer de 1998

59

AgustíSalamero Vilaró

17 de novembre de 1998

60

JoanSalarich Gisbert

24 de juny de 1998

61

FerranSoriano Guardia

10 de gener de 1998

NoraTaher Martínez

2 d’abril de 1998

LauraTolsa Boneu

19 d’agost de 1998

64

XavierValero Carrasco

22 d’abril de 1998

65

Brithany RominaVelastegui Larrea

26 de gener de 1998

66

AnnaVentura Vila

8 de febrer de 1998

67

5 de setembre de 1998

68

JosíasParedes Benitez

69

PINS DEL

VALLÈSSANT CUGAT

6è2010

PINS DELVALLÈS6è2010