l'hinduisme 1

Països on es troba:

L’hinduisme

• No té fundador.  • Es va

desenvolupar a partir de creences i cultes dels pobles que vivien a les ribes del Ganges, sorgides en part dels Veda, antics textos hindús.

SAMSARA: cicle de les reencarnacions (néixer, morir, tornar a néixer)

determinades per el Karma, fins arribar a un grau d’alta perfecció.

VENERA TOT ALLÒ QUE ELS ENVOLTA, símbols de la fertilitat: rius, arbres, muntanyes, animals.

Karma.La bona o mala conducta

L’hinduisme

Els actes que duem a terme en la nostra vida determinen la qualitat de la nostra propera existència.

- Es una religió politeista: - amb molts déus - reconeix a Brahman, l’Absolut. - Les altres divinitats són manifestacions de Brahman.

- El brahmanisme es presenta com una mena de monoteisme

L’hinduisme

El TRIMURTI

És l’agrupació de tres divinitats considerades aspectes de Brahman:

- Brahma, el qui crea - Vixnu, el qui conserva - Xiva, el qui destrueix

Brahma, el qui crea

Vixnu, el qui conserva

Xiva, el qui destrueix i el qui genera

Xiva, balla per representar el final d'una època i el començament d'una altra

LLIBRES SAGRATS

• Els Veda• Mahabharata• Ramayana

Rig Veda, en sánscrit

LLOCS SAGRATS

• Temples hinduistes

• Ciutats santes: Benarés, • riu Ganges• peregrinatges

Temple hinduista

Ciutats santes: BENARÉS

SÍMBOLS

roda de l'existència

ESVÀSTICA Deriva del Sánscrito "svasti". Representa al sol i la seva energia radiant. Aquest símbol sol trobar-se en entrades i parets de temples, i s'associa a fortuna i bona sort. Es repeteix en els cants hindús. Els braços de la creu, apunten als quatre punts cardinals, que igual que en molts antics rituals cèltics, il·luminava amb torxes les quatre adreces. Quan apareix girant a la dreta, en el sentit horari, simbolitza l'energia creativa del sol. A l'esquerra en canvi, indica dolenta sort.

Els hindús lamenten amb ràbia, juntament amb la resta de la humanitat, de l'ús diabòlic que el règim nazi d'Hitler va donar a aquest sagrat símbol, que ha passat a la història com imatge de destrucció i mort quan era un inofensiu element de culte i tradició nascut en la nit dels temps.

TIKALa Tika és un adorn tradicional de les dones índies. Originàriament era un petit punt vermell al front. Segons la tradició el vermell és el color de la sang, l’energia i la vida. Avui en dia s’utilitza el símbol en dones casades, compromeses o simplement com adorn. Pot tenir moltes formes o colors, segons la persona que ho porta.                        

VAQUES SAGRADES

LA PUJA

Culte domèstic

La cremació, ritu funerari de l’hinduisme - Els hinduistes, després d’haver rentat, perfumat i vestit amb honor el cos del difunt, el dipositen en una llitera feta de canya de bambú í el cobreixen amb una tela blanca. - Tota la família el condueix fins al crematori, que normalment és a la vora d’un riu sagrat. - Quan hi arriben, els homes de la família, que han transportat el cadàver a pes de braços, fan tres voltes a la pira funerària sostenint el difunt, en memòria del cicle de la vida, la mort i el renaixement. - Tot seguit, col·loquen el cos sobre la pira, i el més jove continua resseguint el cercle amb una torxa encesa a la ma; hi fa dues voltes més, fins que s’atura davant del cadàver i encén la pira. - Mentre crema, els familiars entonen cants i himnes sagrats. - Al cap d’uns quants dies, la família aplega les cendres del mort i les envia riu avall.

Un hinduista creu que la persona segueix una trajectòria circular: neix, creix i mor per a tornar a néixer en un altre cos; neix, creix i mor per a tornar a néixer, i així successivament, fins que, segons la conducta que ha observat, aconsegueix l’estat de moksa, d’alliberament, i no torna a néixer mai més. El fet de néixer successives vegades en cossos diferents rep el nom de reencarnació. Com més s’aproximi l’anima a l’estat que els hinduistes associen a la perfecció en aquesta vida, més aviat deixarà de reencarnar-se i aconseguirà la pau.

EL MATRIMONIMolts matrimonis encara són concertats pels pares; el grau de participació dels fills depèn de les famílies. El matrimoni és sagrat per a molts hindús, doncs consideren que aquest es perllonga més enllà de la mort.

Les noces s'acompanyen de grans celebracions, despeses i festes. Les cerimònies solen ser elaborades i varien àmpliament d'una regió a una altra. En moltes cerimònies hindús el nuvi i la núvia intercanvien guirnaldas i promeses abans de girar entorn d'un foc set vegades per a solemnitzar el matrimoni. Robes brillants, joies i flors formen part de gairebé totes les cerimònies. Els pares de la núvia solen lliurar un dot, en forma de diners o terres, a la família del nuvi, encara que aquesta pràctica és il·legal.

FESTES

MahashivaratiNit del gran Xiva

Divali L’Any Nou hindú

JanmashtamiNaixement de Krixna

És una festa que se celebra el gener a el febrer i que significa “Nit del Gran Xiva”.

Durant aquesta nit, el deu destructor i transformador Xiva acompleix el ball còsmic de la creació i de la destrucció.  Molts hindús fan el dejuni. Es fan pregàries en honor del déu Xiva i també ofrenes de llet, que simbolitzen el món ideal ple de pau a les seves estàtues.

MahashivaratiNit del gran Xiva

MAHASHIVARATI Alguns fidels passen la nit cantant lloances a Xivai, a vagades, llegeixen els Xiva Purana. L’endemà, es fan celebracions als temples del déu a tot India; molts peregrins hi acudeixen.

En general, els hindús es banyen el matí, i desprès fan el dejuni. A la tarda van al temple portar ofrenes (pots d'aigua, llet, farina, baies, pastissos en forma de lotus, llànties). Desprès d'aquest ritual, la gent torna al poble i acaba el dejuni. Aquest dia, les dones casades preguen per la salut del marit i les no casades preguen per trobar-ne de bo.

Divali (o Depavali) significa “garlanda de llums” i es la festa mes celebrada de l'hinduisme. La gent posa cassoletes d'oli, que serveixen d'espelmes, i les encén a dintre o a fora de casa, al vespre.  Els rituals poden variar d'una regió a l'altra, però generalment estan relacionats amb un tema de la mitologia hindú; per exemple, el Divali pot simbolitzar la victòria de Vixnu sobre un rei dimoni o la victòria de l'heroi Rama i el seu retorn, o més sovint s'associa amb la vinguda anual de Lakxmi. Per això, en alguns llocs, els comerciants celebren aquesta deessa fent-li una estàtua, pregant perquè els porti bona sort en els negocis.

Divali L’Any Nou hindú

Els jocs d'apostes, els dibuixos colorits, que les dones posen a terra, a l'entrada de les cases, les decoracions de la llar, les postals als amics, els bombons ....

Un dels dies de la festa, la gent va al temple per a la celebració religiosa: s'hi fan pregaries, ofrenes d'aliments, s'encenen espelmes, etc.

Hi ha un dia en que els germans es conviden a casa, es desitgen bona sort i es fan regals.

Alguns costums s'associen a l’època de Divali:

JANMASHTAMI: Naixement de Krixna

JANMASHTAMI  El Janmashtami, que significa “vuitè dia del naixement”, commemora el naixement de Krixna, el deu més popular de l'hinduisme, que va tenir lloc, segons la tradició, la vuitena nit del mes fosc de Bhadrapada (agost-setembre).  Molts hindús fan dejuni fins a les dotze de la nit, l'hora que va néixer Krixna. Desprès, els fidels celebren l’esdeveniment amb molt entusiasme i emoció, per mostrar la seva devoció i el seu amor respecte al déu.  En els temples i en algunes cases, el nen diví es acollit amb cançons, balls i ofrenes (pastissos); a vegades, una imatge del déu es posa dins d'un bressol.

Els pelegrins reciten pregaries tota la nit en els temples decorats amb flors i fruita.

guru

shadus

Hare Krixna