l'art d'arribar a tothom

L’art d’arribar a tothom

“Solament si admetem que l’art no procedeix d’un més enllà, ni és executat per uns artistes mediadors i privilegiats, estarà en disposició de recuperar l’orientació i el sentit ètic i estètic que l’ha de caracteritzar”

Jurgen Habermas

Amb la seva obra, un artista mostra al món qui és i què pensa.

http://www.4shared.com/video/FaGFfqR-/Glee_Imagine.html

Imagine , Jonh Lennon

El Guernica, Picasso

Hi ha artistes que han treballat directament amb el que s’anomena l’art social, realitzant projectes i fent critica social.

"Si l'art contribueix entre altres coses a condicionar la nostra manera de veure el món i de configurar les relacions socials, llavors cal tenir en compte quina imatge del món promou i a quins interessos serveix”. Hans Haacke

Hans Haacke realitza obres de contingut crític, social i polític. Promulga la inutilitat de l'art convencional, i per això crea sistemes i processos més que obres d'art. Són els anomenats realzeitsysteme.

En una exposició al MOMA, planteja: “¿Que el governador Rockefeller no hagi denunciat la política del president Nixon a Indoxina pot ser una raó per no votar-lo?”

S’ha de considerar que Rockefeller era un dels accionistes del museu MOMA de nova York.

“Si no és ara, quan?“ Martha Rosler

Martha Rosler és una artista de sensibilitat política i compromís social. Els seus primers treballs consistien en fotomuntatges on introduïa elements dissonants com persones víctimes de la guerra o militars dins de cases extretes dels mitjans de comunicació. Treballa el tema de l'aïllament i de com l’home actual tanca els ulls al patiment de les guerres i les veu impassible des de casa. http://www.youtube.com/watch?v=DYxHqUZXdgw

Portar la guerra a casa Martha Rosler

x

.“Tot el que necessites és amor” John Lennon

John Lennon i Yoko Ono es van tancar a l’habitació de l’hotel Hilton d’Amsterdam el 1969, durant l'època de la guerra del Vietnam. Van aprofitar el seu casament, que sabien que seria molt mediàtic, per fer un acte a favor de la pau mundial i van convidar la premsa a assistir-hi.

http://www.youtube.com/watch?v=aApEj7pAj_I&feature=player_embedded#at=32

A Josep-Maria Martín li interessa l'art que té per objectiu superar l'àmbit purament estètic i que proposa un desplaçament des de l'estètica cap a l'ètica; la vida transformada per l'art, i l'art de viure transformant. Es tracta d'utilitzar l'estètica per visibilitzar situacions i intentar canviar-les.

Josep-Maria Martín, en el projecte “pis pastera”, va localitzar Mouhamadou Bamba Diop, un senegalès que viu amuntegat juntament amb 16 compatriotes més sense papers. L'artista els va proposar reflexionar sobre com vivien, i a Bamba que expliqués la seva vida al Senegal, el seu viatge en piragua i el somni compartit de tornar al seu país a crear un futur per als joves de Kayar. Finalment l’obra s’ha acabat amb un contracte per a Bamba com a col·laborador del projecte i un viatge al Senegal per promoure un projecte socioeconòmic a Kavar.

http://madridabierto.com/en/intervenciones-artisticas/2009/josep-maria-martin.html

Foto: Enrique Pacheco

“ La guardiola dels desitjos”És un projecte artístic de l'artista Susanne Bosch que consistia a recollir antigues pessetes i fer una consulta al barri sobre com invertir els diners recaptats al barri, concretament a la Latina de Madrid.

http://huchadedeseos.wordpress.com/

La guardiola dels desitjoscombina un aspecte estètic amb un debat públic significatiu. Cada bitllet té un valor comercial però al mateix temps té un valor potencial de futur (els estalvis per a les properes vacances, el cotxe desitjat…) Cada pesseta té un potencial no utilitzat, una idea en ment, una història no explicada. Aquest projecte d'art públic pretén recaptar el major nombre d'aquests potencials individuals per transformar-los en coses i projectes comunitaris per al món real.

Krzysztof Wodiczko realitza obres de consciència social. Experimenta amb projeccions sobre edificis de mans o cares de persones que parlen de les seves experiències personals, fa públiques qüestions que generalment es mantenen en privat. L’obra més controvertida és el disseny i construcció d'un vehicle especial per a gent sense llar.

El vehicle dels sense llar és una espècie de carro per traslladar les pertinences i alhora fer d’habitatge a la gent que no té casa.L’objectiu de Wodiczko era posar en evidència les contradiccions del nostre temps.Aquesta obra va causar diversitat d’opinions, des de la gent que ho veia com una manera d’institucionalitzar la pobresa fins als que pensaven que amb aquests artilugis la feien massa visible.

Krzysztof Wodiczko

http://huchadedeseos.wordpress.com/

http://office.microsoft.com/es-es/images/??Origin=EC790014053082&CTT=6

El projecte The Missing Peace va néixer el 2004 promogut pel Comitè dels 100 per al Tibet.The Missing Peace es pot traduir per “la pau que ens falta”, i pretén treballar a favor de la pau universal. La idea va sorgir de la creença que l‘art és el mitjài de comunicació mes poderós i universal.Es va escollir el Dalai Lama com a font d’inspiració pel fet de ser una persona pacifista que envia missatges que tenen molta repercussió a tot el món.

http://gallery.tmpp.org/gallery/en/artists/index.jsp

The Missing Peace és un projecte que reuneix 88 artistes de tot el món per parlar sobre la pau. Té per objectiu desviar l’atenció del món cap a la pau i estendre el projecte a la vida quotidiana de totes les persones, durant i després de l’exposició, a cada país i comunitat.

http://www.revistadearte.com/2009/02/01/the-missing-peace-una-exposicion-inspirada-en-el-dalai-lama-en-la-fundacion-canal/

Tyseer Barakat

L’autèntica obra d’art és la teva vida

Quin és el teu missatge?