lapis,, 1963-66 - cccb · james whitney} programadors: aidelman, núria esquerra, laida lertxundi,...
Post on 24-Mar-2019
226 Views
Preview:
TRANSCRIPT
CINEMA INVISIBLE { Bruce Conner, GustavDeutsch} VARIACIONS DEL REAL { RaymondDepardon, Jean Eustache} RESCRITS { GuyDebord, Forugh Farrokzad,Lázló Moholy-Nagy, Sohrab Shahid Saless}MONOGRÀFICS { Peggy Ahwesh, DominicAngerame, Stan Brakhage, Forcefield,Peter Hutton, Alexander Kluge, JonasMekas, Norman McLaren, Takeshi Murata,Julie Murray, José Antonio Sistiaga, GretaSnider, Leslie Thornton, John Whitney,James Whitney}
PROGRAMADORS: Núria Aidelman,
Núria Esquerra, Laida Lertxundi,Gonzalo de Lucas i Antoni Pinent.direcció xcèntric: Carolina López
Lapis, James Whitney, 1963-66
Sur le passage de quelques personnes à travers une assez courte unité de temps, Guy Debord, 1959
In girum imus nocte et consumimur igni, Guy Debord, 1978
Dijous 30, 20.30 h
MONOGRÀFICSForces esotèriques
«Alguns nens que juguen al carrer podrienresoldre alguns dels meus problemes de física
més ardus, perquè tenen modes de percepció
sensorial que jo he perdut fa molt de temps»
(J. R. Oppenheimer). El cinema es presta a la participació mística
en aquesta sèrie d’exercicis d’imatge i so que
alteren les nostres capacitats sensorials iconviden a un estat hipnòtic. Sense LSD, sense
al·lucinògens, amb un detall visual treballat a
l’extrem i un ambient sonor entre pertorbador
i meditatiu, aquesta sèrie de composicionsabstractes aniran travessant les nostresbarreres perceptives per alliberar l’ullinconscient i inundar la mirada de plaer.
Matrix, John Whitney, 1971, 6’, 16 mmOsaka I – II - III, John Whitney, 1970, 3’,
13 mmLapis, James Whitney, 1963-66, 10’, 16 mm
Terminal Self, John Jr. Whitney, 8’, 16 mm
Synchromy, Norman McLaren, 8’, 16mmCone Eater, Takeshi Murata, 3’30’’, videoDiamond, Forcefield, 2003, 12’13’’, videoImpresiones en la alta atmósfera, José
Antonio Sistiaga, 1989, 7’, 35mm
Dijous 9, 20.30 h
RESCRITSLázló Moholy-Nagy. L’artdel fotograma.Obra cinematogràfica completa.
En la seva exploració de l’art del fotograma i de
les possibilitats de l’òptica, el cinema va fascinar
Moholy-Nagy des de la seva època a la Bauhaus:
primer, a través de la teoria, amb la sevaconcepció del cinema pur i el projecte «Dinàmica
de la gran ciutat»; més tard, a la pràctica, amb
una obra que va evolucionar des de l’experiment
sobre la llum (Lichtspiel) i la simfonia urbana
(Marseille, vieux port) fins al documental social
(els baixos fons de Berlín, els zíngars) i l’esbós
de noves formes com el diari filmat (un viatge
en vaixell de Marsella a Atenes, amb el retrat,
entre altres, de Le Corbusier), i que va acabar
amb dos films a Anglaterra.
Marseille Vieux Port, Lázló Moholy-Nagy,
1929, 9’, 16 mmLichtspiel: Schwartz-Weiß-Grau, LázlóMoholy-Nagy, 1930, 6’, 35 mmBerliner Stilleben, Lázló Moholy-Nagy, 1926,
9’, 16 mmGroßstadt-Zigeuner, Lázló Moholy-Nagy, 1932,
11', 16 mmArchitektenkongreß Athen, Lázló Moholy-
Nagy, 1933, 29', 16 mmLife of a Lobster, Lázló Moholy-Nagy, 1936,
16’, formatThe New Architecture at the London Zoo,
Lázló Moholy-Nagy, 1936, 15'30’’, 16 mm
i
C
Diumenge 5, 18.00 h
VARIACIONS DELREALRaymond DepardonReporter, cineasta, fotògraf
En el cinema de Depardon cal distingir entre
els seus films de reporter i els seus films de
fotògraf. En aquesta sessió es mostren les dues
vessants —amb les seves diferències i també
les possibles ressonàncies internes—. 10è
Chambre, instants d’audiences està enregistrada
a una sala correccional dels jutjats de París: és
un film d’«instants», de fragments, que explora
la representació judicial a partir del seguiment
de dotze casos, amb un dispositiu concentrat
en l’acusat i el jutge. Tibesti Too és unmigmetratge rodat al Txad, una memòria de
viatger en el qual l’autor mostra la seva fascinació
pel desert i la dificultat de fotografiar-lo.
1a Part10e Chambre, instants d’audience,Raymond Depardon, 2004, 105’, 35 mm, VOSE
2a PartTibesti Too, Raymond Depardon, 1976, 40’,
35 mm
Dijous 2, 20.30 h
CINEMAINVISIBLEBruce ConnerPrograma 2
Segona sessió centrada en la figura de Conner,
que es reprèn amb la projecció de Crossroads
i que avança cronològicament, passant perMongoloid, amb música de Devo, i America Is
Waiting, amb la cançó homònima de DavidByrne i Brian Eno, fins a la seva darrera obra,
Luke. Aquesta última va ser realitzada a partir
de material filmat per ell mateix l’any 1967mentre feia una visita a Dennis Hopper i Paul
Newman, entre d’altres, al rodatge de Cool Hand
Luke.Aquest material en 8 mm i silent, Conner el
recupera avui i el mostra en suport digital a
tres fotogrames per segon, creant una de les
gravacions més elegíaques d’aquell temps.Presenta música composta per a l’ocasió de
Patrick Gleeson, col·laborador habitual deConner al llarg de la seva filmografia.
Crossroads, Bruce Conner, 1976, 36’, 35 mm
Take the 5:10 to Dreamland, Bruce Conner,
1977, 5’30”, 16 mmMongoloid, Bruce Conner, 1978, 3’30”, 16 mm
Valse Triste, Bruce Conner, 1979, 5’, 16 mm
America Is Waiting, Bruce Conner, 1982,
3’30”, 16 mmTelevision Assassination, Bruce Conner,
1963-1995, 14’, 16 mmLooking for Mushrooms (Long Version),Bruce Conner, 1996, 14’30”, 16 mmLuke, Bruce Conner, 1967-2004, 22’, video
Dijous 16, 20.30 h
RESCRITSGuy DebordFilms autobiogràfics.
Després de l’assassinat el 1984 del seu mecenes
Gérard Lebovici, Guy Debord va prohibirl’exhibició del seus films. A finals de l’any passat,
es van «alliberar» de nou, descobrint-nos una
obra cinematogràfica elegíaca, feta «contra el
cinema» i sobre la irreversibilitat del temps, com
mostren els seus dos films més autobiogràfics:
Sur le passage… és un assaig situacionista ple
de melangia al voltant de la impossibilitat de
transmetre l’experiència en el cinema; In girum…
és una evocació de la joventut perduda, de la
desaparició del París de les lluites, les amistats,
l’alcohol i els amors, un film sobre l’aigua –el
temps– i el foc –la revolució.
1a partSur le passage de quelques personnes à
travers une assez courte unité de temps,
Guy Debord, 1959, 18’, 35mm
2a partIn girum imus nocte et consumimur igni,
Guy Debord, 1978, 100’, 35mm
Diumenge 12, 18.00 h
CINEMAINVISIBLEGustav DeutschPrograma 2
Film Ist és una obra-catàleg dividida en dues
grans parts: la primera (episodis 1-6), feta entre
1996 i 1998, projectada a Xcèntricanteriorment; i la segona i última part (episodis
7-12), realitzada entre 1999 i 2002, que és la
que oferim en aquesta ocasió. El seu contingut
se centra en l’entreteniment del cinema i el seu
naixement com a espectacle fílmic. Els punts
que toca són: 7. Comèdia (19’); 8. Màgia (15’);
9. Conquista (18’); 10. Escriptura i llenguatge
(12’); 11. Emocions i passió (15’); 12. Memòria
i document (11’). Tota l’obra està creada a partir
de material ja preexistent del «cinema primitiu».
Aquesta sessió inclou l’última obra de Deutsch,
pel·lícula també de found footage, dividida en
tres episodis: 1. Kinematograf Theater Erdberg,
Wien 1912; 2. Apollo Theater, Surabaya 1929;
3. Cinema São Mamede Infesta, Porto 1930.
1a partFilm Ist. (7-12), Gustav Deutsch, 2002, 93’,
35 mm
2a partWelt Spiegel Kino. Episode 1–3, Gustav
Deutsch, 2005, 93’, 35mm
Dijous 23, 20.30 h
MONOGRÀFICSPaisatges del desastre
El cinema experimental permet a l’artistadocumentar múltiples catàstrofes en el moment
en què s’esdevenen o immediatament després.
El cinema de ficció representa desastres que molt
sovint queden fora d’allò representable, i el
documental té la responsabilitat de tenir una
autoritat i una teoria sobre el seu objecte. El
cinema experimental permet una documentació
des d’un punt de vista personal que fad’alternativa a la visió que el periodisme/televisió
i la ficció presenten sobre aquests desastres, és
per si mateix un altre tipus de document. El«desastre» és un terme ampli en aquestes obres
que n’investiguen el context, la ideologia i el
llegat.
73 suspect words, Peggy Ahwesh, 2000, 4’,
vídeoBoston Fire, Peter Hutton, 1978, 8’, 16 mm
Oh Life -A Woe Story- The A Test · News,
Stan Brakhage, 1963, 5’, 16 mmDeliquium, Julie Murray, 2004, 9’, 16 mmAnaconda Targets, Dominic Angerame, 2004,
12’, vídeoEin Marchen Aus Alten Zeiten, Jonas Mekas,
2001, 4’, 16 mmFlight, Greta Snider, 1996, 5’, 16mmHeaven’s Gate, Peggy Ahwesh, 2000, 4’, vídeo
Brutality in Stone, Alexander Kluge, 1960,
12’, vídeoLet me count the ways minus 6, LeslieThornton, 2005, 1’, vídeo
Diumenge 26, 18.00h
RESCRITSLes afinitats electives deKiarostamiKiarostami reconeix les arrels de la seva obra
en la cultura persa, en l’admiració per alguns
artistes iranians. La poetessa Forugh Farrojzad
—que va escriure el poema que dóna títol i que
va inspirar la sensualitat d’ El viento nos llevará—
va rodar una única pel·lícula, un documental
sobre una casa de leprosos que reflexiona sobre
la frontera entre la bellesa i la lletjor. Shahid
Saless va dirigir Un simple esdeveniment, en la
qual Kiarostami va descobrir una fontd’inspiració i un seguit d’afinitats: la ficcióminimalista, el retrat d’un nen, la poèticarealista de la vida quotidiana.«Un simple esdeveniment és potser el film que
més m’ha influït».
Kaneh siah ast (The House is Black),Forugh Farrokzad, 1963, 20’, 35mmYek Etefagh Sadeh (A Simple Event),Sohrab Shahid Saless, 1973, 90’, 35mm
Diumenge 19, 18.00 h
VARIACIONS DELREALJean Eustache
Eustache va filmar sovint amics i familiars,
trobant una forma específica per a cadaexperiència: a Les photos d’Alix filma el seu fill
en lleus ficcions sobre la distància entre laimatge i el so; a Número Zéro —amb la qual volia
«recomençar el cinema»—, una conversa amb
la seva àvia. D’aquest film n’havia fet una única
projecció, el 1971, per als seus amics. Trenta
anys després, es va recuperar i restaurar: «era
un film familiar, una manera de passar comptes.
Eustache va ser més o menys abandonat per la
seva mare i criat per la seva àvia. Aquestaconversa era l’ocasió de posar les coses damunt
la taula, de remuntar vers l’origen per saber
com havia arribat fins allà» (P. Théaudière).
Les photos d'Alix, Jean Eustache , 1980, 18',
35 mmNúmero Zéro, Jean Eustache, 1971-2001,
107', 35 mm
xC
È
N
T
R
top related