la subordinació completiva(contruccions d'infintiu i amb nexes subordinants

LA SUBORDINACIÓ COMPLETIVA (contruccions d'infintiu i amb nexes

subordinants)

Definició

Les oracions completives són aquelles que desenvolupen les funcions pròpies d'un sintagma nominal en un context oracional, ja siguin aquestes les de CD o les subjecte. Són oracions que depenen d'una oració dita principal i acostumen a presentar-se en forma d'oració amb un nucli verbal el qual és un infinitiu, o bé com a oració subordinada amb un verb en forma personal i introduïda per un nexe subordinant ( ).

COMPLETIVES D'INFINITIU

• Les competives d'infinitiu depenen, normalment, de verbs que expressen opinió, afirmació, voluntat o són locucuions impersonals: – (crec que déu existeix; crec que és

déu)

– (diuen que hi ha un altre camí)

– (volia que Cir es presentés)

– (és just que jo sigui castigat)

• La negació és (alguns cops ) amb els verbs d'opinió. Amb verbs principals que expressin voluntat, o bé siguin aquests impersonals trobarem .

COMPLETIVES D'INFINITIU

• El subjecte de l'infintiu és un acusatiu, conseqüentment, l’atribut, en cas que calgui, també va en acusatiu. Quan el subjecte del verb principal i el de l’infintiu coincideixen, no cal explicitar-lo i, fins i tot, l’atribut pot anar en nominatiu .

COMPLETIVES D'INFINITIU

• EXEMPLES: – (creu ser un déu/creu que és un

déu/creu que és déu) – (sembles a mi errar/

m'assembla que t'equivoques/ penso que tu t'equivoques)

– (M'assembla que t'equivoques)

– (Cir era dit d'haver vençut/ Es deia que Cir va vèncer)

– (es deia que Cir havia vençut)

COMPLETIVES AMB NEXE

• Els verbs de dicció, de pensament, de creença, poden regir una construcció d’infinitiu o bé una subordinació completiva introduïda per un nexe (

–

• s’usa quan s’afirma una cosa que se sap falsa o es té per incerta. El sol ser el nexe que introdueix l’estil indirecte (Va dir que vindria)

Completives amb nexe ( )

• Verbs que signifiquen procurar, tenir cura, esforçar-se, ..., es construeixen amb aquest nexe i el futur d’indicatiu. La negació és .

–

(cal que el general procuri que els soldats tinguin les coses necessàries)

Completives de participi predicatiu objectiu

• Els verbs de percepció sensible o intel·lectual (veure, saber, aprendre, conèixer, recordar) se serveixen del però no de l’infinitiu:

– (sé que déu existeix) [( (sé que déu existeix)]

Activitats

•

•

•

•

Activitats

•

•

TEXT PER A TRADUIR Xenofont, Anàbasi