la línia i el traç. ok
Post on 18-Nov-2014
472 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Lin
ia i
Co
lor
An
dre
a M
arq
uie
r Fe
rré
Qu
ade
rn d
e v
iatg
e
El quadern de vitge és el recull de les experiències viscudes durant el primer quatrismestre en la clase de educación visual i plàstica. En ell hi trobarem un reportatge fotografic de tots els procesos i el resultat final de tot els treballs pràctics fets a classe.
FPCEE Blanquerna Educació infantil, Grup K-B GRAU - EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
2
ÍNDEX
ÍNDEX
1. El món del OMNI ( objecte musical no identificat)……......……..Pàg. 3
a. REGGIOEMILIA “PER FERE LI RETRATO” LORRIS MALAGUTZZI…...Pàg. 4
BLOC I. La línia el traç i el color.
2. Els meus sentiments de la setmana fantàstica…….………….…….Pàg. 5
a. SETMANA FANTÀSTICA .VISITA A L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA
D’EUGÈNIA BALCELLS “FREQÜÈNCIES”. Centre d’Arts Santa
Mònica. Dimecres 18 de novembre......................................Pàg. 6
3. Tinta China....................…………………………………………………………..Pàg. 8
a. Artistes que utilitzen la Línia i el traç en les seves obres......Pàg. 9
4. Dictat de estats d’ànim.............................................................Pàg. 11
a. La línea mes el moviment...................................................Pàg. 12
5. Pintura Digital…………………………………………………….…………..…… Pàg. 13
a. Els colors.........................................................................Pàg. 14
6. Valoració global del que he après…………….……………………………Pàg. 15 7. Fonts de documentació………………………………………….……………..Pàg. 16
El món del OMNI ( objecte musical no identificat)
3
El treball de l’OMNI és un treball del mòdul de música i de plàstica. Aquest projecte va començár
quan a la classe de música sens va proposar la feina de construir uns objectes musicals no
identificats. El que varem fer va ser portar-los a la classe de plàstica perquè la nostre professora el
veies des de una mirada artística i els comentes. Va ser a partir de aquí que el treball del OMNI va
continuar a l’àrea de plàstica. Primer de tot vam comprar una fusta de tamany D4 i seguidament ens
van proposar pensar com volíem que fos el mon dels nostres instruments.
En aquest treball s’hi valien qualsevol dels recursos que havíem fet fins ara, podíem utilitzar qualsevol
material, però amb el que vam treballar més, i es va parlar mes a classe va ser el de tractar el paper
de diari i de paper higiènic amb cola blanca, i així vam construir les muntanyes, les roques... . Per a
fer aquest treball i com que no desponíem de gaire temps, en contes de pintar sobre el paper de
diari, el que varem fer va ser utilitzar paper de colors. A sobre de la mateixa cola blanca vam afegir els
papers dels diferents colors. En el meu cas a més a més de posar paper de colors, per donar-li color al
meu món vaig portar de casa altres materials com, boletes de colors, lluentons, fils, plastilina i uns
arbres de color rosa que els vaig fer jo mateixa amb un fregall de niquel, cola blanca, pa rallat i
pintura rosa.
Amb aquest treball he pogut entendre el significat de enllaçar dues assignatures tant diferents com
son la música i la plàstica, he pogut entendre que a partir d’un projecte inicial el pots treballar des de
moltes àrees diferents. Es un projecte comparable amb la forma de treballar que tenen a les llars
d’infants de REGGIOEMILIA.
4
o REGGIOEMILIA “PER FERE LI RETRATO” (LORRIS MALAGUTZZI)
En una de les classe de plàstica vam estar veient el funcionament de aquestes llars, en
concret varem veure un vídeo anomenat “PER FERE LI RETRATO” de LORRIS MALAGUTZZI.
En ell és veia la posada en pràctica d’un projecte, en aquest cas parlava dels lleons.
Un projecta és la posada en pràctica d’una activitat que ve donada per la decisió dels
nens, que son els que li donen nom al tema; es treballa al voltant d’un mateix concepte i
des de les diferents àrees del coneixement. Amb el tema dels lleons els nens van treballar
amb totes les àrees. Des de plàstica van treballar el dibuix i el traç de les ombres,
l’escultura, des de gimnàs la motricitat fina, des de matemàtiques les distàncies, formes
geomètriques .... . Al voltant del concepte de lleó és va desplegar una sèrie de activitats
totes relacionades entre elles, i gràcies a elles van poder treballar diferents conceptes.
BLOC I. La línia el traç i el color.
5
Els meus sentiments de la setmana fantàstica.
MATERIAL: Cartolines de diferents mides, pinzells , tinta Xina, tres globós de color rosa, coto, i fil
transparent.
Aquest treball va relacionat amb la setmana fantàstica. Es el treball que conclou una setmana
de diferents activitats de cada àrea. A part de concloure la setmana, aquesta activitat
introdueix els conceptes de línea, traç i gest.
Per fer aquest treball el que hem fet ha sigut, en
petites cartolines, expressar les diferents
emocions i sentiments que vam viure durant
aquella setmana.
Per poder expressar aquestes emocions en un
paper, el que hem fet ha sigut utilitzar tinta Xina
i pinzells de diferents gruixàries.
A partir de diferents línees, diferents
traços, diferents maneres de utilitzar el
pinzell, hem representat totes aquelles
emocions que varem viure durant aquella
setmana.
Desprès he volgut expressar els meus
sentiments amb tres globus que
protegeixen els meus sentiments respecte
a les tres activitats que m’han agradat mes
de la setmana fantàstica; un globus
representa el jardí de cordes, altre el museu i altre les practiques. Vaig utilitzar globus pel fet
del material que estan fets, ja que considero que soc una persona transparent que vol mostrar
el seu interior. Dins dels globus hi he posat cotó, això ho he fet per protegir el que es meu, els
meus sentiments. El cotó de fora representa els núvols del meu món.
El que teníem que fer per concloure l’activitat era embolicar, protegir de alguna manera els
meus sentiments. Jo el que vaig fer va ser agafar totes les cartolines amb els meus sentiments
els vaig enrotllar i els vaig posar dins de tres globós roses diferents, custodiats i cuidats per els
cotons de dintre del globus.
Desprès de fer aquest treball puc dir que el fet de representar els sentiments d’un mateix a traves de línees i traços, és una cosa molt difícil, un cop que saps el concepte, des de el mon adult, el fet de dibuixar els sentiments és difícil; Es difícil expressar-se a través del dibuix sense simbolitzar alguna cosa, perquè els sentiments el associes amb objectes; en canvi per a un nen que encara no sap llegir, ni escriure ni dibuixar, el primer que manifesten a través de línees i traços son els seus sentiments, sense idees conegudes. Es important que això es potencií als nens des de ben petits.
6
o SETMANA FANTÀSTICA .VISITA A L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA
D’EUGÈNIA BALCELLS “FREQÜÈNCIES”. Centre d’Arts Santa Mònica.
Dimecres 18 de novembre.
Eugènia Balcells ha realitzat a la sala
d'exposicions de Arts de Santa
Mònica, l'exposició que porta per
nom Freqüències. L’autora li ha
posat ones de un wi-fi la llum… tot
això es mesura a partir de
FREQÜENCIES, i es per aquesta raó
que l’autora va decidir posar aquest
nom a la seva nova obra. Aquesta
obra es la reflexió d’un cant i la
dansa de la vida, ja que amb la
barreja dels diferents elements,
amb la seva imatge lumínica, i amb la seva dansa còsmica, crea la barreja de tots els
elements que formen la matèria.
1. Distribució de les obres “Freqüències” d’Eugènia Balcells.
L’obra de l’Eugènia Balcells la trobem distribuïda en tres sales diferents. La primera
obra consta d’unes parets, uns miralls, unes llums i un projector que projecta diferents
imatges amb les quals juga amb els noms dels 180 elements que formen la natura. Són
freqüències de llum acompanyades de freqüències de so. En aquesta obra els
protagonistes son els visitants, ja que formen part d’aquesta quan s’apropen a la paret
del fons o passen per davant dels miralls.
La segona obra esta formada a partir de una estructura que gira constantment i unes
televisions. Gràcies a un projector es projecten diferents imatges i diferents pel·licules
sobre les diferents teles de l’estructura. Aquestes projeccions però, tenen un significat,
les imatges i pel·lícules que van surtin estan ordenades, van fen les diferents escales de
colors, i a mes hi apareixen els 180 elements que formen la natura. Els colors estan
ordenats del vermell al violeta formant així l’arc de sant martí. Aquesta formació
reafirma un cop més la teoria de que l’art i la ciència van lligats; molts de cops la seva
barreja dona coherència a moltes coses. Hem dit que els colors tenen una relació, però
en aquesta obra també trobem una altre relació, una relació contextual del colors i els
objectes.
Tot aquest conjunt forma un espectacle de llums, colors i ombres que deixa bocabadat
al públic.
La tercera obra i per tant amb la que es conclou la visita, podem dir que segueix el
mateix patró que la segona obra de l’Eugènia Balcells. Aquesta obra consta de una
estructura i unes teles, però en aquest cas l’estructura te una forma més específica, te
la forma dels antics laberints primitius que es varen construir. En aquestes televisions
aquest cop es mostra gràcies a un projector, diferents vídeos del laberint de Barcelona.
Es veu primerament el globus terraqui i com de mica en mica es va apropant a la terra,
a Barcelona i al laberint.
7
2. Descripció i valoració del plantejament didàctic de la visita.
Els objectius d’aquesta exposició, són viure el procés de descobrir i conèixer per un
mateix, ser capaços de sentir l’art i deixar-se portar, i formar part de les obres fins al
punt d’entrar en l’interior d’aquestes.
Les tres obres que trobem en aquesta exposició ( Freqüències, Roda de color i
Laberint) tenen un contingut comú, el joc de la llum i el so, la música, les ombres i el
moviment.
L’exposició “Freqüències ” me l’imaginava completament diferent. Una de les coses
que més m’ha sobtat i agradat a la vegada és el fet de que l’espectador, també forma
part de l’obra, per tant la pots tocar, acostar, tocar-la, i així introduir-te dins de l’obra.
Aquest fet fa que visitar-ho amb els nens, sigui una visita molt mes amena, molt mes gaudible que unes altres. El poder formar part de l’obra fa que es creí molta mes expectació tan per un adult que per un nen.
Però des de l’àmbit mes educatiu, aquesta obra ens servirà molt i per aquest fet ha sigut important de visitar-la; es pel fet de que cadascú te la seva percepció de les coses. A nosaltres com a estudiants de mestres ens interessa aquesta percepció, perquè nosaltres volem que els nens creixin amb aquesta mirada, es a dir tant important és com tú veus una cosa, com la veu una altre persona, per tant és molt difícil que coincidim en aquesta mateixa mirada de coincidir amb les coses; es important fer veure als nens, que no tots veiem les coses de la mateixa manera, que no tots pensem igual.
3. Les meves impressions de la visita.
Eugènia Balcells vol fer homenatge a la vida, al misteri... Freqüències, m’ha provocat
una gran sorpresa, m’he sentit totalment integrada dins de l’obra, des del primer
moment, fins aquest moment mai me havia passat en cap exposició que havia visitat.
El moviment de les llums, els miralls, la música m’ha provocat diverses emocions; quan
les ratlles de colors canviaven constantment, quan veia vídeos amb imatges
multiplicades per mil i de les mateixes tonalitats, i quan veia un univers que endins hi
havia un planeta, i que endins hi havien ciutats i laberints… he sentit curiositat,
inestabilitat, nerviosisme, desesperació en alguns moments, calma en altres instants.
He sentit mil emocions, mil sentiments diferents i amb ells he format un projecte nou.
A la classe de Plàstica a aquesta activitat he representat els sentiments que he sentit al
visitar les instal·lacions de Arts Santa Mònica.
8
Tinta Xina
MATERIAL: Elements de la natura ( fulles, tronc, flors), pinzells de diferents mides i cartolines
blanques de diferents tamanys.
El treball comença amb l’Observació dels elements de la natura de manera detallada, cal fixar-
se en tots els detalls, tot els moviments, en tot allò singular que ens pot transmetre l’element
en qüestió.
El coneixement del pinzells ens aporta diferents possibilitats, a l’hora de realitzar els diferents
traços, el coneixement del material, en aquet cas la tinta Xina, diferents maneres de treballar
textures i el coneixement del suport, ens facilita la organització de l’espai.
Tots aquets coneixements previs a la posada en marxa del treball son essencials, tant en nens
petits com en mes grans. A els nens cal que els hi donis diferents materials, diferents utensilis,
diferents papers, cal que els portis als seus màxims i als seus mínims d'expressió per poder
desenvolupar una gran relació amb el que porten dins i volen i poden exterioritzar amb el
dibuix i la seva mà. Gràcies a l’obligació de l’utilització de diferents materials i pauperització
dels treballs, aconsegueixes en els nens agilitat mental.
Desprès d’un gran treball d’observació, vam treballar amb el concepte de concret i abstracte,
vam deixar de pensar per un moment en el que teníem davant i a partir de línies, traços i
textures, vam deixar anar el que portàvem dins. Procés d’abstracció, que és el procés mental
mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats
dels altres i considerats separadament. Sense copiar, sense comparar i sense cap expectativa
de resultat, vam relacionar allò que havíem observat i portàvem dins amb línees i traços de la
mà. La qüestió era: mirar, entendre i omplir-nos d’ell i deixar-nos anar; Deixar a la nostra ma
lliure, perquè expressés el que sentia.
Gràcies a realitzar aquest treball, he pogut conèixer diferent tipus de papers ( quadrat,
rectangular, petit, gran) diferent tipus de traç (curt, llarg, corbat, recte, discontinuo) diferents
textures ( amb delicadesa, violent) diferents eines i diferents suports.
Personalment aquet treball me ha aportat tranquil·litat, relaxació, trobar els meus sentiments
profunds que normalment no saps expressar, ja que gràcies a la música he pogut deixar la
ment en blanc i el traç de les meves línees ha sigut totalment lliure per la fluïdesa i relaxació
del moment. He pogut desfruitar d’un treball en silenci, amb música i he experimentat una pau
diferent que no coneixia i he descobert que la feina no era solsament dibuixar.
Alguns autors com Hans Hartung, Penk, J.uslé i Dubuffet treballen amb línies, diferents tipus
de traços i diferents combinacions de línees.
9
o Artistes que utilitzen la Línia i el traç en les seves obres.
Hans Hartung; (Leipzig, 21 de setembre de 1904 - Antibes, 8 de
desembre de 1989) va ser un pintor franco-alemany, conegut pel
seu estil abstracte gestual.
Hans Hartung es un gran exemple de artista que utilitza diferents
tipus de línees i traços a les seves obres. Es un artista interessant
de conèixer i treballar en una aula per el fet de que les seves obres
són un gran exemple i expliquen molt clarament la diferencia de
traços.
A
l
berth Penk; va ser un geògraf de finals de XIX que va dedicar la seva
vida a l'estudi del Període Glacial. A.R. PENK també és el pseudònim
més utilitzat de Ralf Winkler (Dresden, 1939) un dels màxims
representants de l'art post modern dins del grup conegut com Nous
Salvatges que juntament amb la transvanguarda italiana van donar,
durant els anys 80, un nou impuls a la pintura contemporània.
Alberth Penk és un artista amb el qual podem entendre molt be que és
treballar amb línies i a l’hora formar un dibuix. D’ell podem dir que el
seu traç, les seves línees son primitives, simples. Serà per el fet de que
va dedicar el seu estudi al període Glacial, així la seva obra esta
fonamentada per traços primitius.
10
Juan Uslé; va néixer a Santander, Espanya el 1954. Viu i treballa entre
Saro (Cantabria) i Nova York. Va estudiar art a l'Escola Superior de
Belles Arts de Sant Carles, València de 1973-77.
Pintor espanyol conegut pel seu ús original de color intens. Juan Uslé
explora la pintura en totes les seves formes possibles. Sempre ple de
contrastos i oposicions, de vegades brutal, de vegades delicades. Ell el
que fa es jugar amb els diferents traços i línees i la contraposició de
colors.
Jean Philippe Arthur Dubuffet; (31 de juliol de 1901 a L'Havre - 12 de
maig de 1985 a París) va ser un pintor i escultor francès, conegut per la
seva creació lliure, allunyada de les preocupacions intel·lectuals, i
algunes vegades, podem dir que la seva obra sembla primitiva o
infantil. Molts dels treballs de Dubuffet van ser realitzats amb olis,
utilitzant un llenç reforçat amb materials tals com sorra, quitrà i palla,
atorgant-li al treball una inusual superfície texturada.
És un gran expert en la experimentació amb els traços i les línees,
sempre utilitza grafies diferents. Dubuffet és un gran exemple de autor
que treballa amb línees limitades.
11
Dictat d’estats d’ànim.
MATERIAL: Ceres de colors i cartolines petites.
A classe continuem treballant el tema del traç la línia i el gest
amb diferents materials, fins ara hem utilitzat tinta Xina i
pinzells per a fer els nostres traços, però amb aquest treball
el material que vam utilitzar va ser diferent, vam utilitzar
ceres de colors per a fer un dictat.
Primer de tot el que vam fer va ser conèixer les ceres, varem
investigar el tipus de traços que feia, que passava si posaves
la cera de una manera i d’una altre, vam estar comprovant
que passava si barrejaves els colors. En definitiva vam
investigant tot el possible per tal de conèixer el material amb
el que anàvem a treballar.
El treball consistia en que en un minut i cinc, cali representar
una de les sensacions que et dictaven. Els requisits essencial
per a fer aquesta activitat era que estava prohibit dibuixar. A partir del moment que es deia la
sensació, el que tenies que fer era agafar el color que més t’interessava per expressar aquella
paraula i a traves del color i del gest i les línees havies de estressar allò que tu entenies, la
sensació que et provocava .
El primer dictat va ser la POR, el primer que se hem va passar per el cap va ser agafar una cera
negre i pintar tota la cartolina de negre i un puntet grisos al mig. El segon dictat va ser la RÀBIA,
vaig agafar el negre, el vermell el morat i el blau marí i vaig començar a traçar línies una seguides
de les altres amunt i avall. El tercer dictat parlava del FRED, aparti de colors blaus cels, blancs i
grisos vaig traçar línies rectes i tirabuixons molt suaus per representar la sensació de fred. El quart
dictat tractava del BENESTAR, vaig agafar els colors mes alegres, els colors més vius, rosa, groc,
verd taronja, vermell... vaig començar fent línies una al costat de l’altre jugant amb l’arc de sant
Martí, puntets de colors, muntanyes, vaig estar fent tota una desplegament de colors representat
el que significava per mi el benestar. El penúltim dictat tractava de la TRISTESA, vaig agafar colors
mes aviat apagats, el negre i el gris i a partir de línees discontínues i línees vaig simbolitzar la
meva tristesa. El últim dictat era de tema lliure, podíem representar el que volguéssim i jo vaig
decidir representar els NERVIS i aparti de tirabuixons i els colors vermells, i liles vaig expressar el
que era per mi els nervis.
12
La línia ,més moviment formen el dibuix; es per aquest motiu és molt important el fet de
treballar i experimentar amb els nens el concepte de la línia, ja que la força de la línia crea el
dibuix.
La línea mes el moviment.
Quan la criatura petita fa un moviment que deixa una empremta gràfica, la intenció
d’aquest gest no és pas la de contemplar el resultat visible que deixa l’empremta, sinó
la sensació del moviment en si. Dibuixar, significa ordenar proposicions dins de l’espai.
Un nen comença a dibuixar a traves de línees i moviments de la seva mà, tot el que fa
en aquets primers moments, no son més que línees per nosaltres, però per ells es la
seva forma de expressar-se i comunicar-se.
Al principi, entre 1-2 anys comencen dibuixant gargots incontrolats que responen a un
període d’experimentació i descoberta. Els seus dibuixos no tenen no cap ordre ni
concert, el paper no sol estar orientat i tampoc són conscients del color que fan servir.
En aquesta etapa els nens normalment es surten del paper. Amb 2-3-4 anys el gargot
que feien al principi passa a ser una mica més controlat. Aquesta etapa es coneguda
amb el nom de aplicació múltiple o procés de esquematització, que consisteix en
utilitzar, figures simples (una circumferència, un rectangle, un triangle) per representar
una gran varietat de objectes o parts del cos humà. Amb 4-5-6 anys, apareix el dibuix
esquemàtic, on el nen intenta explicar i entendre tot allò que està al seu voltant,
intenta tenir un esquema de les coses que el rodegen. En aquesta etapa els nens per
dibuixar, no busquen referents visuals, els esquemes responen a característiques de
les coses o de les persones que ja han experimentat i que tenen interioritzades. Durant
els 7-8-9 anys, apareix el dibuix descriptiu i les composicions complexes, el nen vol
explicar la relació d’ell amb les coses o els altres. Apareix la necessitat d’explicar l’espai
amb efectes de profunditat i tridimensionalitat.
El dibuix és la memòria de l’Infant plasmada en el paper. Aquesta imatge permet
comunicar les seves experiències en l’aprenentatge i serveix com a registre gràfic de la
seva evolució. En dibuixar, enriqueix i ordena els seus esquemes mentals,
transformant el coneixement passiu en actiu per ancorar-ho a la memòria.
Dibuixar pot interpretar-se com una necessitat psicològica de l’Infant derivada de la
contínua percepció d’imatges i sorgeix com a conseqüència d’una manera particular
d’explicar-se al món. La criatura aprèn a través de l’acte de dibuixar i ofereix
interpretacions del que encara no coneix però que sí que intueix.
Fer memòria d’alguna cosa és evocar el que està absent. Per evocar, utilitzem símbols,
i dibuixar és la interpretació simbòlica de la realitat. L’acció i el pensament, el símbol i
la imatge s’uneixen en l’acte de dibuixar. Per això, dibuixar és explicar i al mateix
temps, entendre.
13
Pintura Digital MATERIAL: pintura digital, cartolines D4,
pigment de colors.
Aquesta pràctica , va dirigida a la
experimentació amb les mans i la barrega
de colors. El material utilitzat és la pintura
digital; la pintura digital es la composició
de dissolvent, aglutinant i pigment. En el nostre cas l’aglutinant que hem fet servir,
esta feta de aigua, farina i sal.
Amb aquesta pràctica el que es pretén es el coneixement principal ment de la pintura
digital, i de la experimentació de les mans i el color. A traves de una paper el que fem
es posar l’aglutinant repartit en tot l’espai de la cartolina i amb les mans, els dits i el
puny començar a repartir per l’espai el pigment de colors. Es tracta de jugar amb totes
les possibilitats que dona la mà. A partir de aquí podem aconseguir diferents textures i
diferents colors, gràcies a els diferents materials que podem anar afegint.
Aquesta activitat per a nosaltres a la classe, ha sigut molt innovadora, ens ha agradat
moltíssim. Al principi ens hem sentit una mica reprimides, perquè una activitat com aquesta
que utilitzes un material així i la eina principal són les mans, el primer que et be de gust es
treballa a lo gros, no amb una cartolina D4. Al final de la classe, el que vam fer es treballar
sobre paper de embalar i en aquell moment, si que vam disfrutar molt més, molt mes divertit,
va ser relaxant, descobries que a partir de la barrega de dos colors en sortia una altre.
14
Si apliquem aquesta activitat amb els nens pot ser molt interessant, ja que penso que aquesta
activitat es molt integradora i sociabilitzadora. Aprenen a experimentar amb ells mateixos,
amb els companys, experimenten amb la pintura digital i amb els colors.
o Els colors
Un color primari és un color que no es pot crear barrejant altres colors de la gamma de
color, en un cert espai de color.
Els colors primaris es poden barrejar entre si per produir la majoria dels colors: quan es
barregen dos colors primaris es produeix el que es coneix com color secundari, i quan
es barreja un secundari amb un primaris s'obté un color terciari.
Hi ha dos grups de colors primaris, els additius (que apliquen a la mescla de llums) i els
subtractius (que apliquen a la mescla de pigments). Els colors primaris additius són
el vermell, verd i blau, mentre que els subtractius son el cian, el groc i el magenta.
Tradicionalment s'ha ensenyat que els pigments primaris eren el vermell, groc i blau.
Això no és tècnicament cert, tot i que és una bona aproximació. En realitat vermell i
blau son colors secundaris, fets de la mescla de magenta i groc, o magenta i cian,
respectivament. Com a curiositat, els colors primaris additius son els secundaris
subtractius, i al contrari.
15
Valoració global del que he après
Durant aquesta segona etapa de línia gest i color, he après i he recordat conceptes i moments que poder no recordava o no sabia. He après que no solsament tenim que experimentar amb una única cosa, no solsament hem de experimentar amb allò que tenim al nostre voltant, si no que hem de tenir curiositat per les coses, hem de ser curiosos amb nosaltres mateixos, amb tots nosaltres amb totes les nostres parts del cos, hem de tenir un esperit crític del nostre entorn, hem de aprendre a escollir, a ser diversos, ha tenir recursos ,i tot això s’aconsegueix gràcies a la experimentació de les arts plàstiques. Tambe he apres a utilitzar les mas coma a primera eina , he après a utilizar altres eines com el
pinzell. Per als nens el fet de conèixer tot els materials es molt important.
Quan aprenem a dibuixar esta aprenen a mirar, a observar. Obeservar i mirar es coneixer.
Encara q els nens son petits,hem de fer la pràctica de fer-lis veure que res es igual, que tots ho
fem diferents, tots tenim una marena difrent de expressar el que portem dins.
A partir dels colors, cal experimentar , han de saber que ells poden fabricar colors, que poden
jugar amb ells.
16
Fonts de documentació
1. El món del OMNI ( objecte musical no identificat)
Tota l’ informació de l’explicació de les activitat l’he extret de les classe
impartides per la professora Georgina Vila, a les seves classes de educació
visual i plàstica.
a. REGGIOEMILIA “PER FERE LI RETRATO” LORRIS MALAGUTZZI
Tota la informació de les escoles de Reggio Emillia las he tret del vídeo que la Georgina
Vila Hens va passar a classe. El vídeo portava el títol de “PER FERE LI RETRATO” i estaba
elaborat per LORRIS MALAGUTZZI.
BLOC I. La línia el traç i el color.
2. Els meus sentiments de la setmana fantàstica.
Tota l’ informació de l’explicació de les activitat l’he extret de les classe
impartides per la professora Georgina Vila, a les seves classes de educació
visual i plàstica.
a. SETMANA FANTÀSTICA .VISITA A L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA
D’EUGÈNIA BALCELLS “FREQÜÈNCIES”. Centre d’Arts Santa
Mònica. Dimecres 18 de novembre.
Tota l’informació sobre la setmana fantàstica l’he extreta de la visita al
muses d’arts Santa Mònica.
3. Tinta China.
Tota l’ informació de l’explicació de les activitat l’he extret de les classe
impartides per la professora Georgina Vila, a les seves classes de educació
visual i plàstica.
a. Artistes que utilitzen la Línia i el traç en les seves obres. Hans Hartung:
http://es.wikipedia.org/wiki/Hans_Hartung
Penk:
http://www.artistas.es/2006/11/15/ar-penk-antropologia-pictorica/
J.uslé:
http://www.latinamericanart.com/es/artistas/juan-usle/biografia.html
17
Dubuffet:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Dubuffet
4. Dictat de estats d’ànim.
Tota l’ informació de l’explicació de les activitat l’he extret de les classe
impartides per la professora Georgina Vila, a les seves classes de educació
visual i plàstica.
a. La línea mes el moviment.
Tota l’ informació de l’explicació de les activitat l’he extret de les classe
impartides per la professora Georgina Vila, a les seves classes de educació
visual i plàstica. I de el dossier de la revista Guix d’Infatil (El missatge
cultural de l’infant a través del dibuix). A més a més he extret informació
del dossier de (el dibujo infantil: tendencias y problemas en la investigación
sobre la expresión plástica de los escolares)
5. Pintura Digital.
Tota l’ informació de l’explicació de les activitat l’he extret de les classe
impartides per la professora Georgina Vila, a les seves classes de educació
visual i plàstica.
a. Els colors. http://ca.wikipedia.org/wiki/Color_primari
18
top related