la innovació docent: qui, què, com, quan i per què

Innovació 1

La innovació docent: qui, què, com, quan i per què.

7a Trobada de Bones Pràctiques Educatives Mollerussa, 28-6-2011

daniel.cassany@upf.eduWeb: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html

Bloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/Bloc castellà: http://exploradorl2.blogspot.com/

Innovació 2

1. Què? [4]

2. Qui?, Com? [2]

3. Per què?1. Cada dia sabem més coses!

• Exemples de recerques recents [6]

2. Per què ha canviat la realitat!• Diversitat lingüística i cultural cultural [6]

• Nadius i immigrants digitals [20]

4. Epíleg [1]

El problema Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 1

1960Un pagès ven un sac de patates per 1000 PTA. Les despeses de producció pugen als ⅘del preu de venda. Quin benefici té?

1970 Un pagès canvia un conjunt P de patates per un conjunt M de monedes. El cardinal del conjunt M és igual a 1000 PTA, i cada element P ε M val una pesseta. Dibuixa 1.000 punts grossos que representin els elements del conjunt M.

El conjunt F de les despeses de producció comprèn 200 punts grossos menys que el conjunt M. Representa el conjunt F com a subconjunt del conjunt M,i respon la pregunta següent: Quin és el cardinal del conjunt B dels beneficis? Dibuixa B de color vermell. 3Innovació

El problema Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 2

1980Un agricultor ven un sac de patates per 1.000 PTA. Les despeses de producció pugen a 800 PTA, i el benefici és de 200 PTA. Activitat: subratlla la paraula “patata” i discuteix-la amb un company teu.

1990El tio Hantoni pajès molt burjès latifundista i intermediari és un quepitalista hinsolidari que sa enriquit amb 200 peles al bendre aspeculant un feix de patates. Anal·litza el texte i vusca les faltes de sintacsi, dortografia de puntuació que i hagui i desseguida digues el que tu penses d’aquets avusus antidemocratics.

4Innovació

Una metàfora: metges i arquitectes 3

• La recerca bàsica i les aplicacions clíniques i constructives són permanents i vertiginoses.

• Metges i arquitectes les incorporen en la seva pràctica.• Alguns metges i arquitectes participen en diverses formes

de recerca, però tots l’apliquen.• És impossible que un metge recepti medicines caduques

o que un arquitecte usi materials abandonats.• Metges i arquitectes reben demandes i condemnes i

poden acabar a la presó.• Metges i arquitectes tenen un bon reconeixement social.

Innovació 5

Ara intentem canviar els mots blaus per mestre o professor.

Què passa?

Ara intentem canviar els mots blaus per mestre o professor.

Què passa?

Innovació: què? 4

• És recerca, sigui bàsica, aplicada, transferència del coneixement, adaptació a noves situacions, etc. I + D + I

• És millora per: incrementar i millorar l’aprenentatge. Per tenir més oportunitats, viure millor, ser més feliços.

• És part essencial i obligatòria de la pràctica professional. És un compromís.

• És una via per aconseguir:– satisfacció personal com a professional,– reconeixement individual dins del gremi,– estatus i poder social.

Innovació 6

Qui?• Tothom hauria d’incorporar les innovacions “aprovades”. • Hi ha diversos graus d’implicació:

1. Recollir dades d’ús i reaccions [= programa informàtic] 2. Fer adaptacions i canvis petits en algunes propostes

d’innovació ja conegudes.3. Fer innovacions noves a partir de recerca bàsica (psicològica,

disciplina, etc.) o de principis ja acceptats però no aplicats.4. Fer recerca bàsica, des de zero.

• En ser una pràctica multidisciplinària, hi ha molts graus i àmbits d’innovació.

• És una pràctica oberta i divergent (≠ medicina). Innovació 7

Quan?, On?, Com?• Hi ha poques mesures d’estimulació: reconeixement dins

i fora de l‘àmbit, valoració del doctorat, llicències d’estudis, promoció interna, etc.

• Caldria fomentar mesures de publicació, intercanvi i divulgació de materials i experiències.

• Les revistes de recerca: cal vèncer les dificultats per publicar articles d’innovació.

• L’aula és un espai privilegiat per a la recerca i la innovació. És coherent amb una visió ecològica i global.

• La repartició docència / recerca / administració hauria de ser més equilibrada i responsable.Innovació 8

Per què?

Innovació 9

Avui sabem més coses!

Innovació 10

Aula / AlumneAula / Alumne

Psicologia PedagogiaDidàctica

TecnologiaDisciplines: Llengua

MatemàtiquesSocialsNaturalsLiteratura

…

SociologiaSociologia

1111

Carta de Litang (4 anys) a Cristina

Litang

Cristina

Aprendre a llegir:Litang: exemple 2

1212

15 mesos més tard:Carta amb textSituació autèntica 3

Aliagas (2009) a Cassany ed. Para ser lerrados. BCN: Paidós.

13

Aprendre a llegir 4

Text escrit

Identitat d’autor

Identitat de lectors

Institucions

•S’aprèn per textos o situacions.•Cada text té:

Comunitat científica de la odontologia

Innovació 14

Llengua <> Disciplina 6

Óscar Morales, ULA (Mérida, Veneçuela):

Article de recerca

Article de revisió

Manual disciplina

Cas clínic

EstructuraEstilAtenuacions i intensificadors...

Fitxa client

Abstract

Innovació 15

Secciones Movimientos

Introducción

Delimitación del temaJustificaciónObjetivosEvaluaciónMetodología

Desarrollo

Presentación/introducción de la información/sección/apartadoElaboración/expansión de la informaciónResumen

Conclusión

Resumen crítico del textoComprobación del logro de los objetivos del trabajo y actualización de la importancia.Propuestas para la práctica clínica y para futuras investigaciones

Articles de revisió:estructura

La realitat va canviant!• Amb el dia a dia canvia el que s’aprèn, qui

aprèn, com s’aprèn, etc.

Innovació 16

Llengües estrangeres

Llengües ambientals

Diversitat lingüística i cultural: PEL 1

15 anys

12 anys

6 anys

3 anys

El ventall lingüístic

Castellà

FrancèsAnglès

de la Marta

Català

17Innovació

El ventall lingüístic de l’Enric.IES La Garriga

Redacció bioveugrafia en català

Diversitat 2

18Innovació

Diversitat 3

Ventall de la Yasmina

Innovació 19

A tres anys els meus pares parlaven amb mi amb darig, és àrab peró una mica diferent, a cinc anys vaig començar a aprendre àrab, a vuit anys a tercer de

primaria, vaig comensar a prendra francés, a onze any vaig agradar alemany i

començat a mirar els canals alemany i ara, s’ho sé algunes coses, a dotze anys vaig

fer uns trés messos de castellà i vaig parar. a catorze anys hi vengut aquí a

Catalunya a La Garriga. I vaig aprendre català i anglès.

A tres anys els meus pares parlaven amb mi amb darig, és àrab peró una mica diferent, a cinc anys vaig començar a aprendre àrab, a vuit anys a tercer de

primaria, vaig comensar a prendra francés, a onze any vaig agradar alemany i

començat a mirar els canals alemany i ara, s’ho sé algunes coses, a dotze anys vaig

fer uns trés messos de castellà i vaig parar. a catorze anys hi vengut aquí a

Catalunya a La Garriga. I vaig aprendre català i anglès.

Diversitat cultural 4

• Recerca en la comunitat Titikachi (quetxua i aimara).

• Ch’iki = intel·ligent, despert, espavilat, viu, enginyós.

• És un concepte d’intel·ligència social, que inclou destresa manual i artística, memòria, atenció, enginy, responsabilitat.

• El nen més ch’iki és el que aprèn en silenci dels pares i de la comunitat. Innovació 20

Innovació 21

Diversitat cultural 5 • Cada comunitat desenvolupa formes particulars d’usar el

discurs oral i escrit. Exemple: queixar-se a Espanya i a Alemanya (Pastor 2005):

Alemanya:1. Molt más freqüent.

2. Molt directa i explícita: amb cortesia moderada.

3. Distinció queixa / destinatari / institució o organisme.

4. Exercici dels drets i deures. Possibilitat de millora.

Espanya:1. Escassa. Ús de la parla.

2. Més indirecta i implícita: cortesia més marcada.

3. Identificació queixa = destinatari = institució.

4. Poca tradició democràtica. És un segon problema.

Diversitat cultural: conclusió 6

• Tenim un alumnat més multicultural i plurilingüe que mai, que entén, concep i diu el món de maneres diferents.

• L’alumnat d’origen cultural català també interactua amb tot el món.

• Necessitem una educació molt més intercultural, flexible, oberta, dinàmica, que:– Reconegui, valori i aprifiti els les cultures i les llengües dels

nous catalans.– Prepari els catalans del futur per relacionar-nos amb la

diferència, la diversitat, amb un món culturalment ric i allunyat del nostre.

Innovació 22

Nadius i immigrants digitals 1

• Escriptura analògica • Escriptura digital o en línia

Innovació 23

24

Nadius i immigrants digitals 2Tres revolucions comunicatives:

1. La parla

2. L’escriptura

3. Internet

Distingir fets d’opinions

Capacitat de planificar

Capacitat d’anàlisi

Intercanvi i economia

Democràcia

Ciència

+/- -30.000 anys

3.500 anys a C.

- 20/30 anys

Innovació 25

Nadius i immigrants digitals 3

• Canvi cultural: migració cap al territori digital.• Formes diferents d’usar i fer circular la informació i de construir el

coneixement.• 1993: Internet civil, primer navegador, sms, Windows 3.1.• La metàfora de Prensky (2001 y 2004): immigrants i nadius

digitals.• Denominacions: generació digital, gen. Internet o net, etc.

El nadiu digital:•baixa text, música i animes de la xarxa, •xateja amb els amics durant hores, •juga a les videoconsoles,•consulta Wikipedia o Google,•ha crescut envoltat de teclats i pantalles•s’inscriu en xarxes socials (My Space)•usa memòries USB, DVD o MP4.

Innovació 26

Nadius i immigrants digitals 4

Nadius• Multimodalitat.• Processament en paral·lel.• Hipertextualitat. Accés lliure.• Connexió a xarxa / grup.• Cooperació.• Impaciència i falta d’atenció.• Resposta immediata.• Paquets breus de dades.• Joc, diversió.

Immigrant• Prioritat de l’escriptura.• Processament en sèrie.• Linealitat. Itinerari únic.• Treball individual.• Competició.• Capacitat d’atenció.• Resposta dilatada, espera.• Textos llargs i monologats.• Estudi, esforç, treball.

Innovació 27

Contra Prensky 5

• Crítiques:1. No té base empírica. És especulació.2. No hi ha cap data estricta que separi

immigrants i nadius digitals.3. Què és digital?, mòbils?, pantalles al carrer?,

TDT?4. El món digital i l’analògic no són excloents.

Innovació 2828

La generació Google 7

• Williams i Rowlands (2007 ). La g-Google:– Accedeix a Internet i en domina la mecànica, però no sap usar-

la de manera significativa.– No té consciència sobre les necessitats d’informació i no sap

satisfer-les autònomament;– Dedica poc temps a llegir i a avaluar críticament el material en

línia, no sap separar el gra de la palla; – Prefereix expressar-se amb el lèxic natural i corrent en lloc

d’usar els termes clau que etiqueten el coneixement;– Navega a la web amb ingenuïtat, n’ignora l’estructura

jeràrquica i els sistemes d’emmagatzement, no pot moure’s de manera estratègica i eficaç.

Innovació 29

La generació Google 8

• És cert que la g-Google:– es connecta a la xarxa de manera permanent,– creu que “tot és allí”,– no respecta la propietat intel·lectual,– prefereix els recursos visuals i el “copiar i enganxar”,– pot usar qualsevol format informatiu.

• No hi ha proves que la g-Google:– sigui més impacient,– prefereixi els textos breus i senzills,– atribueixi més credibilitat al que diuen els amics.

Les generacions anteriors al 1993 ja tenien alguns trets en interactuar amb CD-Rom i altres recursos previs; és difícil establir un perfil únic o distingir una generació de la resta.

Nadius i immigrants a l’escola 9

Abans• A casa teníem pocs llibres.• A l’escola n’hi havia més.• A l’escola hi havia mestres

que ensenyaven a fer servir els llibres.

• A l’escola i a casa no hi ha tanta diferència.

Avui• A casa tenim Internet, MP3,

Facebook, Fotologs, Wikipedia, etc.

• Internet facilita l’aprenentatge autònom i en línia.

• A l’escola tot just arriben les TIC.

• A l’escola els mestres no sempre saben usar-les.

• Entre l’escola i casa hi ha moltes diferències.

Innovació 30

Innovació 31

El duel entre l’Anakin i l’Obi-Wan a l’episodi III – La Venjança dels sith

13 anys. ESOClasse d’Alternativa a Religió:Mestra: Ara us dictaré un text sobre la història d’Israel i l’heu

de copiar al quadern. [En revisar l’exercici]. Miquel: Com que fas tan mala lletra, hauràs de passar en net aquest text

per demà.

3232

Ari_chan o Ari_Caroline 11

33

San José 29-08-08 34

Innovació 35

Exemple d’Història realista36

Narrador omniscient

Diàlegs del gènere teatral

Estructura de novel·la de fulletó

Català simplificat Castellà estàndard

Ari_chan a l’Institut 16

• Ari_chan ha suspès dos cops Batxillerat. Ha suspès Llatí, Llengua castellana, Història de l’Art, etc. segons les edicions.

• En la primera repetició va suspendre Llatí, amb una traducció breu i simple de Ciceró.

• Diu que no li interessa el que li proposen de fer a les classes. No hi troba cap vincle amb el seu món.

• Escriu 2 o més hores al dia a Internet: xats, fotologs, webmàster del fòrum Neolitera.

Innovació 37

Barcelona, 26-2-2009Lectura i escriptura jove avui 3838

Arnau [Cristina Aliagas, 2008] 17

• 17 anys• 4t d’ESO, itinerari

humanístic.• 2008-09: Abandonament.

• Dues inflexions en la vida:– Repetir 2n d’ESO.– Malaltia de la mare.

• Prioritats: passar els exàmens per fer feliç la mare i arribar a ser periodista esportiu.

[…] creo que soy demasiado vago a la hora de ponerme a un libro | pues eso | si no me interesa mucho lo aparto | y ya me olvido

(Arnau, E-1: 53)

[…] al ver | por ejemplo | 400 páginas | ya dices | voy a estar mucho rato aquí

(Arnau, E-3: 1288)

3939

Arnau llegeix a l’Institut i a fora 19

Fora de l’Institut

1. És una tasca social, flexible, variada pels textos i els suports (webs, diaris privats, periòdics).

2. Llegir és una manera de relacionar-se socialment amb els amics.

3. Llegir permet desenvolupar-se com a futur professional, periodista.

4. Llegir és un acte voluntari i una eina de comunicació.

A l’Institut

1. Llegir és una tasca individual, pautada, centrada en la lectura de llibres i libres de text.

2. Llegir és accedir al contingut d’un llibre per poder parlar-ne.

2. Llegir és important per aprovar exàmens i presentar treballs.

Internet: 2; Escola: 0 20

• L’escola no aconseguir motivar ni formar nois i noies que creixen i aprenen a Internet amb eficàcia i rapidesa.

• La xarxa té avui unes condicions (interacció amb els amics, construcció de la identitat, espais autogestionats i cooperatius, etc.) que l’escola no pot oferir.

• Titol: referència a un titol famós de matemàtiques al carrer o etnomatemàtiques: Na vida dez, na escola zero.

• Convé construir ponts entre Escola i Internet.• El que ja fan els nois fora de classe, és el seu punt de

partida, el coneixement previ, el que aprenen informalment perquè té les condicions idònies. Innovació 40

Innovació 41

Epíleg

1. La innovació és consubstancial a la pràctica.2. La ciència avança i ens fa entendre millor el

nostre món. Ens permet ensenyar millor:1. Vincular aprenentatge amb identitat, pràctica social i valors.2. Vincular qualsevol disciplina amb el llenguatge verbal,

matemàtic, visual, etc.

3. La nostra realitat està canviant vertiginosament:1. Tenim alumnes multiculturals i nosaltres mateixos vivim en

un món globalitzat.2. Ens ha tocat viure una revolució comunicativa: som

immigrants que ensenyem a nadius. Dialoguem tots junts.

Innovació 42

daniel.cassany@upf.eduWeb: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/

Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html

Bloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/

Bloc espanyol: http://exploradorl2.blogspot.com/

BibliografiaALIAGAS, Cristina (2008). El desinterès per la lectura: converses amb un adolescent. Treball de

màster. RECERCAT Dipòsit de la Recerca de Catalunya. http://hdl.handle.net/2072/5382ALIAGAS, Cristina; CASSANY, Daniel y Josep M. CASTELLÀ. (2008). “Literacy in the life of a

‘struggling reader’ ”. Academic Exchange Quarterly 12 (issue 3), Fall 2008, p. 230-236.ALIAGAS, Cristina; CASTELLÀ, Josep M. y CASSANY, Daniel (2009). “Aunque lea poco, yo sé que

soy listo. Estudio de caso de un adolescente que no lee literatura”. Revista OCNOS 5, p. 97-112.

CASSANY, Daniel.; CORTIÑAS, Sergi; HERNÁNDEZ, Carme y Joan SALA (2008). “Llegir i comprendre la ideologia: la realitat i el desig”, a Temps d’Educació, vol. 34, Barcelona, 2008 (1er semestre), p. 11-28.

CASSANY, Daniel y Óscar Alberto MORALES. (2009) “Leer y escribir en la universidad: los géneros científicos”, en Cassany, D. editor Para ser letrados. Barcelona: Paidós. 109-128.

CARRAHER, Terezinha Nunes; CARRAHER, D. W.; SCHLIEMANN, A. D. (1988) Na vida dez, na escola, zero. Sao Paolo: Ed. Cortez. Versión mexicana: En la Vida Diez, en la Escuela Cero. México: Siglo XXI. 1991.

COROMINA, Eusebi. (1985) “El problema”, COM, 8: 25. Traducció i adaptació d’un article publicat a “Le Figaro Magazin”.

Innovació 43

BibliografiaCASSANY, Daniel y Gilmar AYALA. (2008). “Nativos e inmigrantes digitales en la escuela”,

Participación educativa, 9: 57-75. Consejo Escolar Español. www.mec.es/cesces/revista/revista9.pdf <8-6-2009>

PAZ QUISPE, Walter. (2004) “Aproximaciones a la inteligencia del niño andino a través de Piaget”, Boletín IFP Educación. www.programabecas.org/numero/8.6.pdf

WILLIAMS, Peter y Ian ROWLANDS. (2007) Information Behaviour of the Researcher of The Future. A British Library and JISC Study (Joint Information Systems Comittee). www.jisc.ac.uk/whatwedo/programmes/resourcediscovery/googlegen.aspx <19-7-2009> Versión resumida en castellano: “Informe Ciber. Comportamiento informacional del investigador del futuro”, Anales de documentación, 11: 235-258. 2008. revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/24921/24221 <8-6-2009>

Innovació 44