la construccióde les ciutats. moviments migratoris i territori · entrar en la realitat insular de...

La construcciLa construccióó de les ciutats. de les ciutats. Moviments migratoris i Moviments migratoris i

territoriterritori

Diploma senior UOMDiploma senior UOM3r Curs3r Curs

JOANA MARIA SEGUI PONSJOANA MARIA SEGUI PONS

Departament de CiDepartament de Cièències de la Terra (Geografia)ncies de la Terra (Geografia)

ObjectiusObjectius�� ConConèèixer ixer la formacila formacióó de les ciutats i la seva evolucide les ciutats i la seva evolucióó

�� EspecEspecííficament des de la Revolucificament des de la Revolucióó Industrial fins lIndustrial fins l’’actualitat. actualitat. �� Analitzar les distintes Analitzar les distintes fasesfases en el seu creixement en el seu creixement �� Analitzar la Analitzar la diversitat de moviments migratorisdiversitat de moviments migratoris que les han que les han

conformades. conformades. �� Comprendre aquests processos aplicats a les ciutats Comprendre aquests processos aplicats a les ciutats

europees i espanyoleseuropees i espanyoles�� Entrar en la realitat insular de Entrar en la realitat insular de MallorcaMallorca (Palma)(Palma)

�� ConConèèixer els ixer els nous conceptesnous conceptes que defineixen el fenomen urbque defineixen el fenomen urbààcontemporani contemporani postpost--industrial postindustrial post--fordista, neofordista,fordista, neofordista,en el marc de la globalitzacien el marc de la globalitzacióó, als pa, als païïsos desenvolupats. sos desenvolupats.

�� Comprendre i analitzar el desenvolupament urbComprendre i analitzar el desenvolupament urbàà als als papaïïsos sos emergents i en vies de desenvolupamentemergents i en vies de desenvolupament..

Continguts (1)Continguts (1)�� Conceptes previsConceptes previs�� Naixement dels processos dNaixement dels processos d’’urbanitzaciurbanitzacióó. .

�� Les primeres ciutatsLes primeres ciutats�� EvoluciEvolucióó de seglesde segles

�� Les ciutats de la RevoluciLes ciutats de la Revolucióó Industrial.Industrial.�� RRààpida evolucipida evolucióó i tendi tendèènciesncies

�� Les ciutats en els paLes ciutats en els païïsos desenvolupatssos desenvolupats�� Les funcions urbanesLes funcions urbanes

�� El fenomen urbEl fenomen urbàà a escala planeta escala planetààriaria�� DistribuciDistribucióó territorial de la urbanitzaciterritorial de la urbanitzacióó. Contrastos . Contrastos �� El creixement en els paEl creixement en els païïsos en vies de desenvolupamentsos en vies de desenvolupament

�� Les megaciutatsLes megaciutats�� Les ciutats mitjanes i petitesLes ciutats mitjanes i petites�� Els paEls païïsos emergentssos emergents

Continguts (2)Continguts (2)

�� Els sistemes urbans postEls sistemes urbans post--industrials dels paindustrials dels païïsos sos del primer mdel primer móónn�� Els moviments migratoris interurbansEls moviments migratoris interurbans�� Els nous processos urbans: concentraciEls nous processos urbans: concentracióó, ,

centralitzacicentralitzacióó, desconcentraci, desconcentracióó, descentralitzaci, descentralitzacióó�� Les noves formes urbanes: metròpolis, connurbaciLes noves formes urbanes: metròpolis, connurbacióó, ,

megalòpolis, metmegalòpolis, metààpolispolis�� Estudi de casos: Espanya i MallorcaEstudi de casos: Espanya i Mallorca

�� Les grans concentracions urbanes dels paLes grans concentracions urbanes dels païïsos sos en vies de desenvolupamenten vies de desenvolupament�� Alguns exemplesAlguns exemples

Activitats per realitzarActivitats per realitzar

�� Un treball, optatiuUn treball, optatiu, , �� sobre una ciutat dsobre una ciutat d’’un paun paíís desenvolupat (pot ser s desenvolupat (pot ser

una ciutat duna ciutat d’’Espanya) Espanya) �� o sobre un pao sobre un paíís en vies de desenvolupament. s en vies de desenvolupament.

�� Cal utilitzar les Cal utilitzar les xifres de poblacixifres de poblacióó dels darrers dels darrers 25 anys i aportar documentaci25 anys i aportar documentacióó estadestadíísticastica, , grgrààfica i bibliografiafica i bibliografia..

Criteris dCriteris d’’avaluaciavaluacióó

�� LL’’assistassistèència marcada per la UOMncia marcada per la UOM�� La presentaciLa presentacióó del treball serdel treball seràà per per

aconseguir nota de cara a laconseguir nota de cara a l’’obtenciobtencióó del del Diploma SDiploma Sèènior.nior.

Conceptes previs (1)Conceptes previs (1)

�� La La ciutatciutat unida a la vida de l'home des que aquest es va unida a la vida de l'home des que aquest es va organitzar en societatorganitzar en societat�� ÉÉs s difdifíícil definir amb precisicil definir amb precisióó ciutat i determinar els ciutat i determinar els

seus lseus líímits.mits.

UrbUrbàà..�� Assentaments o localitats definits com a "urbans" pels Assentaments o localitats definits com a "urbans" pels

organismes nacionals d'estadorganismes nacionals d'estadíística. stica.

UrbanitzaciUrbanitzacióó�� ProcProcéés de transicis de transicióó des d'una societat rural cap a una des d'una societat rural cap a una

societat msocietat méés concentrada en ciutats.s concentrada en ciutats.

�� EstadEstadíísticamentsticament, la urbanitzaci, la urbanitzacióó reflecteix la creixent reflecteix la creixent proporciproporcióó de poblacide poblacióó que resideix en assentaments que resideix en assentaments definits com a urbans.definits com a urbans.

�� Creixement urbCreixement urbàà: : �� Augment en el nombre de persones que viuen en ciutats, Augment en el nombre de persones que viuen en ciutats,

mesurat en termes absoluts o relatiusmesurat en termes absoluts o relatius�� Termes relatius: Termes relatius: taxa dtaxa d’’urbanitzaciurbanitzacióó, % poblaci, % poblacióó que que

viu a ciutats respecte del total dviu a ciutats respecte del total d’’habitantshabitants

�� LL’’espai europeu espai europeu éés la regis la regióó mméés altament urbanitzada s altament urbanitzada del mdel móón.n.�� La taxa dLa taxa d’’urbanitzaciurbanitzacióó

�� 76 % Espanya76 % Espanya�� 83 % Su83 % Suèèciacia�� 85 % Dinamarca, 85 % Dinamarca, �� 87 % Alemanya87 % Alemanya�� 89 % Holanda89 % Holanda�� mméés del 90 % Gran Bretanya.s del 90 % Gran Bretanya.

2003

�� El sistema urbEl sistema urbàà europeueuropeu::�� una gran densitat de ciutats. una gran densitat de ciutats. �� La distLa distàància mitjana entre ciutats de mncia mitjana entre ciutats de méés de 10.000 s de 10.000

habitants es de habitants es de 16 km.16 km.

�� AsiaAsia: : �� distdistàància mitjana entre ciutats de mncia mitjana entre ciutats de méés de 10.000 s de 10.000

habitants habitants 29 km 29 km �� un espai urbanitzat dun espai urbanitzat d’’anticantic�� indicadors densitat similars als europeus. indicadors densitat similars als europeus.

�� EEUUEEUU: : �� distdistàància mitjana entre ciutats de mncia mitjana entre ciutats de méés de 10.000 s de 10.000

habitants : habitants : 48 km48 km..

Metropolitan European Growth Areas (MEGAs),

London, Paris and Madrid MÉS DE 5 million inhabitants. Only Londonand Paris are global nodes

�� Criteris definir ciutatCriteris definir ciutat�� De tots els criteris que s'han utilitzat per distingir entre nucDe tots els criteris que s'han utilitzat per distingir entre nucli li

urburbàà i nucli rural :i nucli rural :-- El lEl líímit nummit numèèric ric -- Les funcionsLes funcions

-- El lEl líímit nummit numèèric que diferencia els nuclis urbans dels ric que diferencia els nuclis urbans dels ruralsrurals no no éés un referent molt adequat : inexists un referent molt adequat : inexistèència de ncia de definicidefinicióó comcomúú: :

-- a a FranFrançça, a, aglomeraciaglomeracióó que tingui que tingui 2.000 2.000 habitants habitants com a mcom a míínim, nim,

-- a a Irlanda 1.500Irlanda 1.500, ,

-- a a Espanya Espanya 10.00010.000-- i aixi aixíí altres xifres diferentsaltres xifres diferents en cada paen cada paíís. s.

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

EVOLUCIÓN CONTEMPORÁNEA

Municipis urbans 2011Municipis urbans 2011poblacipoblacióó dretdret

�� Palma:405318Palma:405318 MaMaóó: 28942: 28942�� CalviCalviàà: 52451: 52451 Ciutadella: 29315Ciutadella: 29315�� Manacor: 40873Manacor: 40873 Eivissa: 49388Eivissa: 49388�� Llucmajor: 36959Llucmajor: 36959 Sta EulSta Eulàària:33734ria:33734�� MarratxMarratxíí: 34385: 34385 St.Antoni:22999St.Antoni:22999�� Inca: 29966Inca: 29966 St Josep:23688St Josep:23688�� +++: Alc+++: Alcúúdia, Andratx, Capdepera, Felanitx, dia, Andratx, Capdepera, Felanitx, Sa Pobla, PollenSa Pobla, Pollençça, Sta Margalida, Santanya, Sta Margalida, Santanyíí, ,

SSóóller, Son Servera)ller, Son Servera)

�� Paris, LondresParis, Londres i Essen si Essen sóón les n les mméés grans en nombre s grans en nombre dd’’habitantshabitants dd’’Europa.Europa.

�� En funciEn funcióó dels dels llíímitsmits de la ciutat: de la ciutat: �� Glasgow Glasgow éés la tercera en tamany del Regne Unit, 663.000 s la tercera en tamany del Regne Unit, 663.000

habitants,habitants,�� Si la referSi la referèència : lncia : líímits regimits regióó metropolitana : la quinta ciutat metropolitana : la quinta ciutat

malgrat arribar a 1.705.000.malgrat arribar a 1.705.000.

-- A vegades el criteri numA vegades el criteri numèèric tampoc ric tampoc éés un bon s un bon indicador:indicador:-- agrupacions amb un gran nombre de habitants agrupacions amb un gran nombre de habitants

com els grans pobles com els grans pobles d'Andalusia i Castellad'Andalusia i Castella o els o els de la plana hongaresa que per les seves de la plana hongaresa que per les seves caractercaracteríístiques no concorden en absolut amb el stiques no concorden en absolut amb el que que éés una ciutat, sins una ciutat, sinóó que que mméés aviat semblen s aviat semblen un poble rural engranditun poble rural engrandit. .

�� Uno de los principales problemas para la descripciUno de los principales problemas para la descripcióón y el n y el ananáálisis del sistema de ciudades europeo es la inexistencia de lisis del sistema de ciudades europeo es la inexistencia de una definiciuna definicióón comn comúún de ciudad. Si bien es comn de ciudad. Si bien es comúún considerar n considerar que en la actualidad que en la actualidad Paris, Londres y Essen son las Paris, Londres y Essen son las mayores ciudades en numero de habitantes la mayores ciudades en numero de habitantes la jerarqujerarquíía puede ser otra dependiendo de que tipo de a puede ser otra dependiendo de que tipo de limites se tomenlimites se tomen; por ejemplo, la ciudad de Glasgow es la ; por ejemplo, la ciudad de Glasgow es la tercera ciudad en tamatercera ciudad en tamañño de poblacio de poblacióón del Reino Unido con n del Reino Unido con 663.000 habitantes, mientras que si se adoptan como 663.000 habitantes, mientras que si se adoptan como referencia los lreferencia los líímites de la regimites de la regióón metropolitana pasa a ser la n metropolitana pasa a ser la quinta ciudad a pesar de aumentar su poblaciquinta ciudad a pesar de aumentar su poblacióón hasta n hasta 1.705.000.1.705.000.

�� Este problema se hace mEste problema se hace máás relevante al tratar ciudades s relevante al tratar ciudades como, por ejemplo, como, por ejemplo, Essen, que considerando su regiEssen, que considerando su regióón n metropolitana inmediata puede alcanzar los 6,5 metropolitana inmediata puede alcanzar los 6,5 millones, pero si se considera como una parte millones, pero si se considera como una parte esencial de la aglomeraciesencial de la aglomeracióón urbana del Rinn urbana del Rin--Ruhr se Ruhr se integra en un espacio urbano que, con mintegra en un espacio urbano que, con máás de 12 s de 12 millones, pasa a encabezar la jerarqumillones, pasa a encabezar la jerarquíía del sistema de a del sistema de ciudades europeo.ciudades europeo.

Conceptes previs (9)Conceptes previs (9)

-- DiferDiferèència entre els dos medis, rural i urbncia entre els dos medis, rural i urbàà: definit : definit per les per les funcionsfuncions que li sque li sóón pròpies a cada ciutat.n pròpies a cada ciutat.

-- Forma de vida urbanaForma de vida urbana, al marge de la , al marge de la quantificaciquantificacióó de la poblacide la poblacióó o les relacions o les relacions econòmiques en el seu interior.econòmiques en el seu interior.

________________________________________________________________-- Contexte de la globalitzaciContexte de la globalitzacióó: : cada vegada mcada vegada méés s

artificial la divisiartificial la divisióó dels assentaments humans en dels assentaments humans en "rurals" i "urbans"."rurals" i "urbans".

�� La velocitat del creixementLa velocitat del creixement urburbàà canvia canvia contcontíínuament els lnuament els líímits de la ciutat.mits de la ciutat.

�� A causa dels A causa dels avenavençços en els transports i les os en els transports i les comunicacionscomunicacions, les ciutats, els llogarets i les , les ciutats, els llogarets i les zones agrzones agríícoles scoles sóón cada vegada mn cada vegada méés propers i ms propers i méés s connectats. connectats. �� (Mallorca com una gran (Mallorca com una gran ÀÀrea Metropolitana)rea Metropolitana)

�� Les zones rurals tenen cada vegada major aspecte Les zones rurals tenen cada vegada major aspecte de petits centres urbans. de petits centres urbans.

�� Les Les activitats de planificaciactivitats de planificacióó i les i les dades dades encara encara estan compartimentades: distinciestan compartimentades: distincióó rural rural -- urburbàà, , encara que sigui poc precisa.encara que sigui poc precisa.

Perifèria de Londres, on conviuen barris residencials i zones industrials a prop sempre d’una vía de comunicació

� L'urbanisme és un conjunt de coneixements per actuar sobre la realitat urbana. � per dur a terme una intervenció voluntària � Una disciplina instrumental que es presenta

com una tecnologia i una pràctica social.

� Hi ha dos tipus fonamentals d'actuació en urbanisme� Les accions concretes, encaminades a l'obtenció

de resultats immediats� modificació de les condicions físiques del terreny� creació d'obres d'enginyeria o arquitectura.

� Les accions concretes solen ser la traducciód'accions planejades� promoure un desenvolupament coherent d'una ciutat o

part d'ella

� Els urbanistes conceben les actuacions com a projectes que poden convertir-se en plans.

� La història de l'actuació urbanística és plena de plans.

Torrent de Sa Riera

Estació de ferrocarril

Polígon de Llevant

Eixample de Barcelona. Ildefons Cerdà

FETS A RESALTAR A ESPANYAFETS A RESALTAR A ESPANYA�� El 40% de la poblaciEl 40% de la poblacióó es concentra a l'1% del es concentra a l'1% del

territori.territori.�� Un desequilibri territorial preocupantUn desequilibri territorial preocupant

�� frenat parcialment finals segle XX, en part, pels fons frenat parcialment finals segle XX, en part, pels fons europeus i ciutats mitjanes. europeus i ciutats mitjanes.

�� S.XX, la poblaciS.XX, la poblacióó espanyola es va mespanyola es va méés que duplicars que duplicar�� 18,8M a 18,8M a 46.951.532 milions d'habitants, 2010 milions d'habitants, 2010

�� ÈÈxode rural cap a les grans ciutats:xode rural cap a les grans ciutats: anys seixanta anys seixanta i setanta i setanta �� l'interior gairebl'interior gairebéé buitbuit�� Costa mediterrCosta mediterràània, menys lnia, menys l’’atlatlààntica, i Madrid.ntica, i Madrid.�� El 2001, un de cada quatre residents (25%) vivia a El 2001, un de cada quatre residents (25%) vivia a

dues provdues provííncies (Madrid i Barcelona). ncies (Madrid i Barcelona). �� Si s'afegeixen ValSi s'afegeixen Valèència i Sevilla, les quatre ncia i Sevilla, les quatre

concentren el 35% de la poblaciconcentren el 35% de la poblacióó global del paglobal del paíís. s.

España Habitantes Incremento medio anual

Año Censo (1) Padrón (2) Absoluto %

2006 46.951532 44.395.286 286756 0,65%

2005(2010)

44108530 910846 2,11%

2004 43197684 480620 1,13%

2003 42717064 879170 2,10%

2002 41837894 721052 1,75%

2001 40.847371 41.116.842 617051 1,52%

2000 40499791 297631 0,74%

1999 40202160 349509 0,88%

1998 39852651 91629 0,23%

1996 39669394 47090 0,12%

19911991 38.87226838.872268 39.433.94239.433.942 192105192105 0,49%0,49%

1986 38473418 146171 0,38%

1981 37682355 37742561 288313 0,79%

1975 36012682 411327 1,18%

19701970 34.04153134.041531 33.956.04733.956.047 337311337311 1,05%1,05%

1960 30582936 246506 0,84%

1950 28117873 210360 0,78%

1940 26014278 233718 0,95%

1930 23677095 228854 1,02%

1920 21388551 139788 0,68%

1910 19990669 137404 0,71%

19001900 18.616.63018.616.630 175728175728 0,96%0,96%

LA RED URBANA. Tendencia litoralLA RED URBANA. Tendencia litoral

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

TENDENCIA LITORAL Y PERIFÉRICA

Figuras para el detalle

Mapas para las visiones generales

LA RED URBANA. Macrocefalia urbanaLA RED URBANA. Macrocefalia urbana

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

MACROCEFALIA URBANA

Combinación de mapas y gráficos

Població total 2006

Evolució de la població urbana a Espanya a llarg del XIX.

�� http://www.terra.es/personal8/926210878/dat/http://www.terra.es/personal8/926210878/dat/espania.htm#topespania.htm#top

�� http://www.ign.es/ign/es/IGN/ane.jsphttp://www.ign.es/ign/es/IGN/ane.jsp

�� http://www.ine.eshttp://www.ine.es

FETS A RESALTAR A BALEARSFETS A RESALTAR A BALEARS

�� Entre Entre 19501950--20112011, s, s’’han incrementat un 300% els han incrementat un 300% els efectius demogrefectius demogrààfics, de fics, de 419.628 a 1.113.114419.628 a 1.113.114

�� En 50 anys les Illes quasi han triplicat la seva poblaciEn 50 anys les Illes quasi han triplicat la seva poblacióó�� Un 27% entre 1950Un 27% entre 1950--1970 (532.946), el primer 1970 (532.946), el primer boom boom

turturíísticstic

�� Entre Entre 19701970--20062006, un 88%, de 532.946 a 1.001.062, , un 88%, de 532.946 a 1.001.062, segon i tercer segon i tercer boomsbooms turturíísticsstics

�� Entre Entre 19811981--20062006, un 52%, de 655.945 a 1.001.062, un 52%, de 655.945 a 1.001.062�� Entre Entre 19931993--20062006, un 31%, de 765.000 , un 31%, de 765.000 àà 1.001.062 1.001.062

habitantshabitants

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.00018

57

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1991

1996

2001

2005

2006

Población

139%

1er boom turístic

2n boom

3er boom

Moviments migratoris interns 1960-70Procedència dels immigrants arribats a Balears

�� En un planeta on la meitat de la poblaciEn un planeta on la meitat de la poblacióó viurviuràà a a ciutats al segle XXI i on la urbanitzaciciutats al segle XXI i on la urbanitzacióó afecta tant en afecta tant en el el mmóón desenvolupatn desenvolupat com en el com en el Tercer MTercer Móónn, el , el fet fet urburbàà éés un dels fenòmens geogrs un dels fenòmens geogrààfics de mfics de méés inters interèès.s.

Naixement dels processos dNaixement dels processos d’’urbanitzaciurbanitzacióó. .

Continguts (1)Continguts (1)�� Conceptes previsConceptes previs

�� Naixement dels processos dNaixement dels processos d’’urbanitzaciurbanitzacióó. . �� Les primeres ciutatsLes primeres ciutats�� EvoluciEvolucióó de seglesde segles

�� Les ciutats de la RevoluciLes ciutats de la Revolucióó Industrial.Industrial.�� EvoluciEvolucióó i tendi tendèènciesncies

�� Les ciutats en els paLes ciutats en els païïsos desenvolupatssos desenvolupats�� Les funcions urbanesLes funcions urbanes

�� El fenomen urbEl fenomen urbàà a escala planeta escala planetààriaria�� DistribuciDistribucióó territorial de la urbanitzaciterritorial de la urbanitzacióó. Contrastos . Contrastos �� El creixement en els paEl creixement en els païïsos en vies de desenvolupamentsos en vies de desenvolupament

De les coves als primers De les coves als primers assentamentsassentaments

Paleolític: caçadors i recol·lectors. Vida Nòmada

Neolític: Assentament i aparició de l’agricultura

Precedents: coves

� La tendència a la cohabitacióformal i a la residència estable va donar lloc, en el neolític, a una forma ancestral de ciutat: el llogaret

Llogaret� instrument col·lectiu resultat de la nova economia agrària. � mancava de complexitat i extensió, principals característiques:

� un perímetre definit� habitatges/refugis permanents; � magatzems i vasos on guardar els béns, � abocadors i cementiris, símbols silenciosos del pas del temps i de les

energies gastades (L. Mumford, 1956).

LL’’embriembrióó de les ciutats: els llogaretsde les ciutats: els llogarets

Domesticació de plantes i animalsConcentració de la poblacióDisminució de la mortalitatAugment de l’esperança de vidaAugment de la població

� (+-3000 a.C. valls del Tigris i Eúfrates (Mesopotàmia) (Ur, Sumer), del Nil (Memfis, Tebes) i de l’Indo (Mohenjo-Daro), vall del Hwang Ho. A partir d’aquests focus: altres a Iran, Pròxim Orient, Mediterrani i Xina

� Avanç de la urbanització lent, desigual i discontinu� L'urbà i el rural, la ciutat i el camp, no són dos elements

diferenciats, sinó una única cosa.�� http://www.youtube.com/watch?v=jEOvR4kvFm0http://www.youtube.com/watch?v=jEOvR4kvFm0

Primera fase urbanització (3000 aC.-1000 a.C)

Civilización Maya (Yucatán, México). 2.500 a.C al 900 d.C

Civilización Inca-Perú (1.800 a.C- 1532 dC)

Civilización Egipcia

NEOLÍTIC

+-500 a.C. expansió de Grècia i Roma, sorgeixen al mediterrani les primeres civilitzacions urbanes, amb ciutats grans

� Bases del sistema urbàeuropeu, ciutats que encara perduren avui (Palma, Barcelona, Saragossa....)

Segona fase urbanització (500 a.C-s.III dC). Civilització grecoromana

La ciutat romana de Volubilis (Marroc)

PROCESO HISTPROCESO HISTÓÓRICO DE URBANIZACIRICO DE URBANIZACI ÓÓNN

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

CIUDADES INDÍGENAS. NUMANCIA

PROCESO HISTPROCESO HISTÓÓRICO DE URBANIZACIRICO DE URBANIZACI ÓÓNN

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

CIUDADES HISPANO-ROMANAS

L’Imperi Romà es divideix entre Occident i Orient a partir de Dioclecià(284-305), i de forma definitiva per Teodosi I (379-395). Teodosi divideix l’imperi entre els seus 2 fills:Arcadio reb Orient i Honori, Occident.

DivisiDivisióó de lde l’’Imperi RomImperi Romàà(Occidental i Oriental)(Occidental i Oriental)

Segle V d.C. Divisió d’Imperi Romà

Imperi BizantImperi Bizantíí: Imperi Rom: Imperi Romààdd’’Orient durant lOrient durant l’’Edat MitjanaEdat Mitjana

Capital: Constantinopla o Bizanci (actual Sofia).

Màxim esplendor durant el segle VII.

Finalitza amb la invasió de Constantinopla pels TURCS (1453)

Bastió a Orient del Cristianisme

Màxima expansió de l’Imperi Bizantí. Època de Justinià I (segle VI d.C, circa 550)

Anexió dels territoris vàndals

L’Imperi Bizantí cap a 1400 d.C

Des del punt de vista comercial, Bizanci era el punt de partida de la Ruta de la Seda, l'eix econòmic que unia Europa amb Orient, important matèries de luxe com seda i espècies. La interrupció d'aquesta ruta amb motiu de la desaparició de l'Imperi bizantí va provocar la recerca de noves rutes comercials, arribant espanyols i portuguesos a Amèrica i Àfrica a la recerca de rutes alternatives.

La ruta de la Seda. Desenvolupament de les principals ciutats comercials

Carcassona. França- Ciutat Medieval

LL’’Edad MitjanaEdad Mitjana

La ciutat medievalLa ciutat medieval�� Durant 1000 anys, es desenvolupDurant 1000 anys, es desenvolupàà l'Edat l'Edat

Mitjana. SMitjana. S’’ha dit que l'Edat Mitjana ha dit que l'Edat Mitjana éés una s una èèpoca fosca, sumida en l'ignorpoca fosca, sumida en l'ignoràància, la ncia, la teocrteocrààcia, l'immobilisme. No obstant, durant cia, l'immobilisme. No obstant, durant l'edat Mitjana es desenvolupen a diverses l'edat Mitjana es desenvolupen a diverses regions regions processos que asseuran les bases processos que asseuran les bases de lde l’’expansiexpansióó comercial dcomercial d’’Europa. Europa.

�� Societat estamental i de base agrSocietat estamental i de base agràària, però neix ria, però neix tambtambéé una incipient vida urbana, i apareix la una incipient vida urbana, i apareix la burgesia (comerciant) que serburgesia (comerciant) que seràà ll’’inici del inici del capitalismecapitalisme. Es fan grans obres d'enginyeria i . Es fan grans obres d'enginyeria i ss’’estableixen relacions comercials amb Orient.estableixen relacions comercials amb Orient.

La ciutat medievalLa ciutat medieval�� Les ciutats medievals sLes ciutats medievals s’’anomenen BURGSanomenen BURGS�� No hi ha un model No hi ha un model úúnic de ciutat medievalnic de ciutat medieval�� Però tenen elements comunsPerò tenen elements comuns

�� 1. S1. Sóón espais alliberats dels poders feudals (noblesa i n espais alliberats dels poders feudals (noblesa i esglesgléésia). No va ser senzill, va ser necessari comptar amb el sia). No va ser senzill, va ser necessari comptar amb el suport dels Reis feudalssuport dels Reis feudals

�� 2. Les ciutats medievals es creen mitjan2. Les ciutats medievals es creen mitjanççant un document ant un document fundacional redactat pel rei al que sfundacional redactat pel rei al que s’’estableixen els drets i estableixen els drets i llibertats dels ciutadans, les activitats econòmiques que llibertats dels ciutadans, les activitats econòmiques que podrien realitzar i el tipus dpodrien realitzar i el tipus d’’administraciadministracióó polpolíítica que tica que tindrientindrien

�� 3. 3. Eren ciutats fortificadesEren ciutats fortificades. La murada . La murada éés una defensa s una defensa contra els enemics, separa la ciutat del camp: scontra els enemics, separa la ciutat del camp: sóón espais n espais concentrats i tancatsconcentrats i tancats

�� 4. Tenen una pla4. Tenen una plaçça pa púública i edificis sblica i edificis síímbols del poder de mbols del poder de ll’’esglesgléésia (catedrals etc.)sia (catedrals etc.)

PROCESO HISTPROCESO HISTÓÓRICO DE URBANIZACIRICO DE URBANIZACI ÓÓNN

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

LA CIUDAD MEDIEVAL

ÀVILA

Romana, visigoda, àrab i cristiana, la ciutat de Toledo vora el Tajo.

E

Recapitulacions (naixement fins EdadRecapitulacions (naixement fins Edad--Mitjana)Mitjana)� Al primer estadi de la urbanització, (3000-1000

a.C.) � Nombre i la mida de les ciutats en funció de terra agrícola i

productivitat. � Les ciutats : a les valls i planes al·luvials, del Nil, el

Creixent Fèrtil, la vall de l'Indo i la vall del Hwang Ho. � L'augment de la població es trobava limitat.

� El segon estadi de la urbanització (1000a.C-)� desenvolupament de mitjans de transport fluvials i

marítims de gran escala � introducció de camins. � el llogaret i les ciutats agrícoles van mantenir l'equilibri

ambiental de la primera fase � producció d'excedents de gra i oli

� especialització de l'agricultura � especialització del comerç� i de la indústria � l'especialització religiosa i política que també havia dominat la

primera etapa.

� Dos factors distingeixen a una ciutat d'un llogaret.

� 1. Intensificació de la divisió social : tasques defensives i religioses realitzades per institucions col·lectives

� el temple serà construït amb materials permanents a una escala colossal.

� la majoria dels habitatges continuaven sent de terra i canya

� 2. La pèrdua dels vincles que uneixen als seus habitants amb la naturalesa

� territori natural es cobreix amb escenari artificial

� La seguretat física i la continuïtat social van ser les dues grans contribucions de la ciutat.

Els plEls plàànols urbansnols urbans� Les primeres ciutats tenien un plànol quadriculat, ortogonal.

Els carrers es tallaven formant un angle recte.

� Aquest plànol ortogonal torna a aparèixer a la història del urbanisme cada vegada associat a les civilitzacions conqueridores que s’expandeixen sobre el territori i necessiten construir ràpidament nous assentaments.

� Els trobem a Babilònia, Egipte, la civilitzaciógrecoromana (els campaments de les colònies romanes per la mediterrània), a l’edat Mitjana, a les bastides franceses, i més tard, a l’època Moderna, a les ciutats colonials fundades per espanyols i portuguesos a Amèrica Llatina. A l’edat contemporània, tornem trobar el plànol ortogonal als plans d’eixample de les ciutats europees, com Barcelona.

El planol ortogonal o hippodEl planol ortogonal o hippodààmicmic

Egipte

Plànol ortogonal de Mileto.Grècia

Els plEls plàànols urbansnols urbans

� L’època medieval opta per el plànol irregular, tant les ciutats de cultura cristiana com les de la civilització islàmica.

� El plànol irregular és fruit:� De la manca de planificació prèvia� De la necessitat d’adaptar-se a la topografia del

terreny, seguint corbes de nivell, terreny normalment elevat per garantir una posició alta.

Plànol irregular. Toledo

Renaixement Renaixement � Consolidació de l’impuls urbà medieval :

� l’explosió creativa i científica del Renaixement.

� L’impuls comercial de les ciutats europees: expansiómonarquies europees cap a Amèrica, Àfrica i Àsia. � Base de l’extensió de la urbanització contemporània cap a

aquests continents

� El comerç i el mercantilisme incentiven el desenvolupament de les ciutats.

� Es cerca un model urbà de manera que la ciutat sigui un espai ordenat, racional i assequible a la comprensió dels seus habitants o del visitant.

� Espanya i Portugal : � fundació d'un gran nombre de ciutats com a

conseqüència de la colonització d'Amèrica Central i del Sud.

� El seu plànol respon al model ortogonal o en tauler d’escacs � com les ciutats europees, en la zona central

concentren les edificacions institucionals:� administració colonial, església, mercats i, més tard, les

principals entitats bancàries.

El plànol ortogonal a les noves ciutats colonials sudamericanes.Segle XVI

Santiago de Xile

Vista de Santiago de Chile

El plànol ortogonal a les noves ciutats colonials sudamericanes

Lima, Perú

EdatEdat ModernaModerna�� Les ciutats europees conserven els trets que havien Les ciutats europees conserven els trets que havien

caracteritzat els inicis de la urbanitzacicaracteritzat els inicis de la urbanitzacióó�� Unitats compactes, Unitats compactes, enmuralladesenmurallades�� Llocs Llocs dd’’intercanvi comercialintercanvi comercial, producci, produccióó artesanal, artesanal,

creacicreacióó cultural.cultural.�� ResidResidèència poderncia poder real i eclesireal i eclesiààsticstic

�� Malgrat el manteniment dels trets anteriorsMalgrat el manteniment dels trets anteriors�� LL’’evolucievolucióó de la societat, de lde la societat, de l’’economia i de la economia i de la

tecnologia preparaven canvis decisiustecnologia preparaven canvis decisius�� Canvis que a partir del s. XVIII Canvis que a partir del s. XVIII

ss’’acceleraranacceleraran per transformar les ciutats i les per transformar les ciutats i les seves caracterseves caracteríístiquesstiques

�� FFíísiques, jursiques, juríídiques, funcionals i socialsdiques, funcionals i socials

Venècia (Italia)

El plEl plàànol radioconcnol radioconcèèntric: ciutat ideal ntric: ciutat ideal del renaixement i ciutat barroca.del renaixement i ciutat barroca.

�� Sorgeix primerament de Sorgeix primerament de forma ideal, utòpica.forma ideal, utòpica.

�� Resultat de la ciutat idealResultat de la ciutat ideal�� El centre El centre éés on resideix s on resideix

el poder polel poder políítictic--eclesiastic.eclesiastic.

�� Des del centre sDes del centre s’’extenen extenen visuals que controlen tot visuals que controlen tot ll’’espai urbespai urbáá..

�� Les interseccions Les interseccions serveixen per ubicarserveixen per ubicar--hi hi monuments o punts monuments o punts estratestratèègicament situatsgicament situats

�� La circulaciLa circulacióó éés radial i s radial i convergent al centre.convergent al centre.

Palmanova (Italia)

Neuf Brisach (Francia) (departament Alt Rin, Alsàcia)

Al segle XX. Sun city. EEUU, Arizona

Aplicació parcial del plànol radioconcèntric.

Vitoria. País Basc

Paris. Place de l’Etoile

Els eixamples del XIXEls eixamples del XIX--XXXX

�� Torna el plTorna el plàànol ortogonal i el plnol ortogonal i el plàànol nol radioconcradioconcèèntric.ntric.

�� Necessitat de traNecessitat de traççar rar rààpidament els nous pidament els nous barris que han de concentrar la poblacibarris que han de concentrar la poblacióóimmigrant arribada.immigrant arribada.

El plànol ortogonal als eixamples de les ciutats europees del segle XIX

Barcelona. Eixample

Le Havre, NO França, estuari Sena

� Les primeres ciutats del 3.000 a.C, com Lagash, Umma i Khafaje tenien 19.000, 16.000 i 12.000 habitants respectivament.

� Més de quatre mil anys després, al segle XVI, la mida característica d'una ciutat europea : entre els 2.000 i els 20.000 habitants;

� Només a partir del segle XVII , les ciutats creixen fins a tenir més de 100.000 habitants.

� Cap ciutat de l’antiguitat no va assolir una poblaciógaire superior al milió d’habitants, ni tan sols Roma que els envolta (època August) i, excepte a Xina, no han existit altres Romes fins al segle XIX.

Magnitud de les ciutats

� Lewis Mumford, Chicago (EEUU), 1956.� Historia natural de la urbanización.

�� Conceptes previsConceptes previs�� Naixement dels processos dNaixement dels processos d’’urbanitzaciurbanitzacióó. .

�� Les primeres ciutatsLes primeres ciutats�� EvoluciEvolucióó de seglesde segles

�� Les ciutats de la RevoluciLes ciutats de la Revolucióó Industrial.Industrial.�� EvoluciEvolucióó i tendi tendèènciesncies

�� Les ciutats en els paLes ciutats en els païïsos desenvolupatssos desenvolupats�� El transport a la ciutat i dins la ciutatEl transport a la ciutat i dins la ciutat�� Projectes de ciutatsProjectes de ciutats�� La ciutat actualLa ciutat actual

�� Les funcions urbanesLes funcions urbanes�� El fenomen urbEl fenomen urbàà a escala planeta escala planetààriaria

�� DistribuciDistribucióó territorial de la urbanitzaciterritorial de la urbanitzacióó. Contrastos . Contrastos �� El creixement en els paEl creixement en els païïsos en vies de desenvolupamentsos en vies de desenvolupament

�� Les megaciutatsLes megaciutats�� Les ciutats mitjanes i petitesLes ciutats mitjanes i petites�� Els paEls païïsos emergentssos emergents

E

1800 = 3% 1900 = 13%1960 = 27%1980 = 33% 2000 = 47%

Població concentradaa ciutats. Taxa d’urbanització

� 1. Desenvolupament tècnic �indústria nàutica �i de la navegació, obrint la porta als territoris gairebé verges del Nou Món.

�Indústria ferroviària. Extensió del ferrocarril

Causes de lCauses de l’’expansiexpansióó urbana del XIXurbana del XIX

� 2. Creixement demogràfic� L’ increment dels subministraments alimentaris

� augment de la superfície de terra conreat, � nous cultius portats d'Amèrica,

� blat de moro i patata. � Major producció d'aliments energètics : olis, greixos

animals, canya de sucre i sucre de remolatxa � Canvi de règim demogràfic. Del règim demogràfic antic

al modern� Reducció de la mortalitat catastròfica (important

contribució a la higiene)

Causes de lCauses de l’’expansiexpansióó urbana del XIXurbana del XIX