jornda del cpnl per a la millora professional (presentació carles caño)

Com aconseguir bons suports visuals

Carles Caño Valls – 30/06/16La comunicació eficaç

Jornada del CPNL

Som grans consumidors de pantalles

A vegades som productors de pantalles

Com podem crear bones diapositives?

1. Què NO hem de fer al dissenyar diapositives?

“No sé el que vull. Només sé el que no vull.”

¡Massa informació!• La majoria de diapositives tenen aquest aspecte.• Grans quantitats de text en una sola pantalla.• Utilitzant llistes no numerades (BULLET POINTS) per a donar certa

estructura al contingut• I si és necessari, amb llistes de segon nivell que afegeixen més detalls.• Reduint la mida de la lletra i, per tant, dificultant la seva correcta

visualització per part del públic• Alguns inclús s’atreveixen amb llistes de tercer nivell però si continuen així semblaran més

una revisió de l’oculista que no pas una presentació • Els de l’última fila pringuen!!

• Altres tenen el detall d’afegir algun dibuixet per a decorar una mica.• Podríem dir que tampoc milloren molt el resultat

final que continua tenint un component visual gairebé nul.

Recitant paràgrafs

• En les males presentacions, qui presenta llegeix el text de les diapositives tal qual.

• És a dir, com si fos una “xuleta”, amb la diferència de que tot el públic també ho està veient i llegeix el text abans de que s’hagi dit.• O, dit d’una altra manera, como si fos un “teleprompter”, l’aparell electrònic utilitzat

en programes de TV i discursos polítics que mostren el text que s’ha de dir. • Suggeriment: en aquest cas, potser seria millor projectar la

presentació d’esquenes al públic i utilitzar-ho com un “teleprompter” de debò, on els espectadors no saben el que es dirà.

En les males presentacions, qui presenta llegeix el text de les diapositives tal qual.

Decorant diapositives

• Els fons recarregats i els colors estridents semblen inevitables en les males presentacions.

• La falta de contrast impedeix veure bé tots els elements en pantalla

• El disseny té dos objectius: estètica i funcionalitat. MAI l’estètica ha d’impedir que el missatge arribi als receptors.

Animacions per tot arreu

• Un altre error comú és el d’utilitzar animacions constantment.• Animacions que no aporten res interessant• Si abusem d’aquest efecte, acaba perdent la gràcia.• I marejarem a la nostra audiència amb tant anar i venir per aquí i

per allà.

Abusant de les transicions

• Una cosa semblant passa amb les transicions entre diapositives.

Abusant de les transicions

• Sovint s’utilitzen de forma indiscriminada.

Abusant de les transicions

• Variant el tipus de transició en cada diapositiva.

Abusant de les transicions

• Utilitzar-les de forma dosificada pot ser interessant en cert moments.

Abusant de les transicions

• Però quan són la nota predominant en tota la presentació, maten la sorpresa i ja no creen contrast.

Colecció de dades i fets• Si ens limitem a això podríem anular la presentació i

enviar un missatge amb la informació que volem transmetre.• La persona que presenta es qui fa la diferència. Pot posar-

li passió, motivació i inspirar als demés.• Aporta el component emocional que no es troba en la

majoria de documents.

“Mort per PowerPoint”

Mareig per Prezi

Per què no hem de posar massa text?

Canal verbalvs

Canal visual

Principis d’aprenentatge multimedia

(Richard E. Mayer)

Principi de modalitat

aprenem millor amb imatges i narració que amb imatges i text escrit

Principi multimèdia

aprenem millor amb paraules i imatges en comptes de només amb paraules

2. Què PODEM fer quan dissenyem diapositives?

Una idea per diapositiva

Poc text!

Mida de lletra

GRAN

Complement visual

Escollir tipus de lletra adients

Usar una paleta de colors limitada

Els més agosarats podeu usar Adobe Kuler

Usar fotografies rellevants de qualitat

1024 píxels

768 píxels

visualhunt.com

iStockphoto.com

3. Com pot ajudar-nos PowerPoint a dissenyar bones diapositives?

Pàgines de notes i Vista del moderador

El naixement de Venus

• El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli. Està realitzat en tremp sobre tela. Va ser pintat entre el 1482 i 1486, i actualment es troba a la Galleria degli Uffizi, de Florència.

Datació

• Tradicionalment s'ha cregut que aquesta obra, com La primavera, va ser encarregada per Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici, nebot de Lorenzo de Mèdici, per adornar Villa di Castello a la campanya florentina. La idea sorgeix de què va ser allà on les va contemplar Giorgio Vasari anys després. Estudis recents indiquen una altra cosa: la Primavera es va pintar per a la casa de Lorenzo a la ciutat de Florència i El naixement de Venus va ser un encàrrec d'una altra persona per a un lloc diferent. Per tant, no es coneix la data exacta de la seva composició, ni tampoc el comitent per al qual va ser executat. Actualment es considera que es va pintar entre 1482 i 1484, en qualsevol cas, després de l'estada romana de Botticelli.

El naixement de Venus

Pàgina de notes!!!

Diapositiva

Informació escrita i extensa

1. Veure2. Pàgina de notes3. Imprimir

1. Presentació amb diapositives

2. Vista del moderador

SmartArt per a “vestir” llistes de text

Informàtica

• Servidor Ubuntu• SSH• Servidor Web• Tallafocs• Servidor intermediari• FTP

• Servidor Windows• Domini• Compartició de carpetes• DNS

InformàticaSe

rvid

or U

bunt

u • SSH• Servidor Web• Tallafocs• Servidor

intermediari• FTP

Serv

idor

Win

dow

s • Domini• Compartició

de carpetes• DNS

Programari•Manteniment•Ccleaner•TuneUp

•Seguretat•Antivirus•Tallafocs

•Accés remot•Teamviewer•SSH•PuTTY

Programari

Manteniment• Ccleaner -

TuneupSeguretat

• Antivirus -Tallafoc

Accés remot• Teamviewer – SSH -

PUTTY

Unitats

•Usuaris 300 Gb• Javi 100 Gb, Alex 100 Gb, Christian

100 Gb•Intercanvi 150 Gb•Dades magatzem i compres•Disseny•Diversos

•Bagul•Programari divers

UnitatsUsuaris 300 Gb

Javi 100 Gb, Alex 100 Gb, Christian 100

Gb

Intercanvi 150 Gb

Dades magatzem i

compres

Disseny

Diversos

Bagul

Programari divers

Avantatges / Inconvenients•Avantatges•Gratuït•Suport per a múltiples idiomes

•Inconvenients•Entorn poc amigable•Problemes amb alguns formats d’arxius•Més lent que el seu competidor directe

Avantatges Inconvenients

Entorn poc amigable

Problemes amb alguns formats

d’arxius

Més lent que el seu competidor directe

Gratuït

Suport per a múltiples idiomes

Demostració de SmartArt

SmartArt només està a PowerPoint (des de 2007)

Animacions per a fer-ho més digerible

Avantatges Inconvenients

Entorn poc amigable

Problemes amb alguns formats

d’arxius

Més lent que el seu competidor directe

Gratuït

Suport per a múltiples idiomes

UnitatsUsuaris 300 Gb

Javi 100 Gb, Alex 100 Gb, Christian 100

Gb

Intercanvi 150 Gb

Dades magatzem i

compres

Disseny

Diversos

Bagul

Programari divers

vit com a ió

Quantitat de sucre en refresc

•42 grams per llauna de 33 cl.•Una persona adulta consumeix aproximadament 90

grams de sucre al dia (pot variar segons diversos factors).•Amb una sola llauna prens gaire bé la meitat de

sucre necessari d’un dia.•Prenent una llauna al dia durant 24 jornades

seguides es consumeix 1 Kg de sucre.

Quantitat de sucre en refresc

•42 grams per llauna de 33 cl.•Una persona adulta consumeix aproximadament 90

grams de sucre al dia (pot variar segons diversos factors).•Amb una sola llauna prens gaire bé la meitat de

sucre necessari d’un dia.•Prenent una llauna al dia durant 24 jornades

seguides es consumeix 1 Kg de sucre.

Llibres recomanats1. Presentación Zen2. Beyond bullet points

Gràcies per la vostra atenció!

@carlescv

+Carles Caño Valls