"innovació i co-producció de serveis públics"

Universitat de Barcelona - 14 de gener de 2016

Pablo Muiño – Sant Feliu Innova

Innovació i co-producció de serveis públics

COORDINACIÓ: ANTONI PEREZ RODRIGUEZ

Comencem... Inspiració

"L'únic que roman invariable en el canvi és el propi canvi“Heràclit, s.V AC

" No es suficiente cambiar estrategias, estructuras y sistemas, a menos que el pensamiento que produce dichas estrategias, estructuras y sistemas cambie también”

Peter Senge, Danza con el cambio

«Es impresionante lo mucho que puedes conseguir si no te importa quién es el que tiene el mérito»

Harry Truman. President dels Estats Units, 1945–53

“S’ha d’elaborar un prototip creient que és perfecte per a avaluar-ho com si estigués equivocat“

Tim Brown

Esquema / Índex

I. Innovació pública i oberta II. Digizens: nova ciutadania intel·ligent III. Innovació social IV. Govern obert? (i col·laboratiu) V. Funcionaris emprenedors? Innovadors públics? VI. Coproducció / Cocreació de serveis públics VII. Casos: exemples i debat

• 1) MOB I AJUNTAMENT DE BCN (15*2)• 2) Dels DPS/telecentres a E-Coops• 3) JobLab: Desocupats o pre-emprenedors?

ANNEX: Sant Feliu Innova

TEMÀTIQUES

Innovació ¿pública? Innovació OBERTA Innovació social. Intel·ligencia col·lectiva. Coproducció / Cocreació de serveis públics Coworking i AAPP? FabLabs? Intraemprenedoria en les AAPP? Col·laboració público-privada (CPP) GovJams: Idees i prototips de serveis públics Eines, recursos i metodologies

I. Innovació pública i oberta

Innovació ¿pública?

Existeixen multitud de plataformes, comunitats, moviments, esdeveniments i xarxes de coneixement per potenciar INNOVACIÓ PÚBLICA:o XIP Xarxa d’Innovació Públicao NovaGobo Club de la Innovación o Blogosfera Pública (ENBP)o Red Innpulsoo INNAP Innovao InnoGento …

Exemple de fil a NovaGob

Nou model: De la triple helix a la innovació social

FONT: Citilab Cornellà

Artur Serra:““Les ciutats han descobert que la innovació els interessa” (...) “Innovació que involucri la ciutadania,

transversal, en què el coneixement flueixi i millori la qualitat de vida dels habitants”.

Mesures de suport a processos d’innovació de SSPP

Mesures de suport adreçades a generar CANVIS interns que facilitin la co-creació

Suport polític real (de dalt a baix): recursos econòmics facilitadors de la creació d’estructures i infraestructures d’interacció amb el ciutadà.

Suport directiu (alineat amb el polític): comunicació interna, incentius motivadors.

Identificació de perfils innovadors concrets (amb nom i cognom) a l’organizació que puguin donar un fort impuls al canvi de cultura i a l’adopció de noves pràctiques

Impuls d’estratègies de gestió del canvi cultural: èmfasi en COMUNICACIÓ i FORMACIÓ

FONT: Mila Gascó

Obstacles de la innovació a les AAPP

FONT: “Co-creacion para la Innovacion: Un caso en el Sector Publico Chileno” Revista Ingeniera de Sistemas. Volumen XXVIII, Septiembre 2014

TERMES I CONCEPTES… ASSOCIATS A INNOVAR?

Creativitat Exploració Enginy Atreviment Radicalitat Talent Divergència Visió Esforç

Perseverància Cooperació Comprensió Experimentació Desenvolupament Passió Recerca Reconeixement Canvi Millora

LA INNOVACIÓ, NOVA COMPETÈNCIA DELS MUNICIPIS

CONCEPTES (I): INNOVACIÓ, CREATIVITAT, IDEES, MILLORA…

Creativitat és condició necessària però no suficient per la innovació.

La creativitat és individual, mentre quela innovació és col·lectiva i relacional.

Transpiració o inspiració?

És evident que canvi, millora i innovació estan relacionats.

La innovació és composa de canvis que generen valor perquè són avantatges competitius i sostenibles en el temps.

Permet establir relacions significatives entre diferents sabers de manera progressiva per anar adquirint una perspectiva més el·laborada i complexa de la realitat

“No s’ha de confondre innovació amb tenir idees ni tampoc amb la creativitat” X.Marcet

CONCEPTES (II): CANVI - MILLORA - INNOVACIÓ

CONCEPTES (III): PROCÉS I VALOR

Creativitat comporta un pensament generatiu. Innovar requereix un procés convergent i analític, que converteixi la creativitat en saber orientar cap a la resolució de problemes col·lectius.No podem parlar d’instruments o mecanismes per la innovació, sinó que hem de referir-nos a circumstàncies que l’afavoreixen, és a dir, afavorir les condicions perquè la innovació aparegui.

Innovar és transformar coneixement en valor (J. Graells) Innovadors/es són els que FAN innovacions o els que les ADOPTEN? (Michael Schrage)

LA INNOVACIÓ.... i el canvi són experiències que adquireixen un significat particular en la pràctica... no s'emprèn mai des de l'aïllament i la sol·litud, sinó des de l'intercanvi i la cooperació permanent com a fonts de contrast i enriquiment. ... facilita l'adquisició del coneixement, però també la comprensió d'allò que dona sentit al coneixement. ... és conflictiva i genera un focus d'agitació intel·lectual permanent.

Per on començar a innovar?

http://es.slideshare.net/jordigraells/innovar-en-la-administracin-por-dnde-empezar-15648280

Innovació OBERTA al sector públic

Cercar solucions (a REPTES) fora de l’organització Idees internes + idees externes Aprofitar experiència ciutadana (+ teixit social i productiu) = K Social Implicació de la ciutadania en les activitats del sector públic PARTICIPACIÓ (i col·laboració) activa Innovació oberta SSPP = Co-creacio i Co-producció = Innovació col·laborativa Les TIC permeten noves formes INTERACCIÓ i IMPLICACIÓ Complementar

Nou model d’innovació…Democratizing Innovation

Artur Serra (Citilab, 26 marzo 2010):

“La importancia de los ciudadanos como actores del nuevo modelo de innovación va en aumento”

“La Web 2.0 nos ha enseñado que la innovación ya no se encuentra exclusivamente en las universidades, las grandes empresas o los organismos públicos de investigación. También proviene de los propios usuarios (…) La innovación viene también de abajo arriba.”

“Si la innovación también viene de los ciudadanos, ¿qué nuevas instituciones y redes pueden impulsarla?”

“¿Son las ciudades, donde el contacto entre administración y ciudadanos es más próximo, entidades pioneras en la creación de estos nuevos espacios [y dinámicas]?”

La innovació, nova competència dels municipis? (1)

COMPETÈNCIES – AJUNTAMENTS Inicis: Competència municipal clau era l’urbanisme. Anys 80s va aparèixer desenvolupament econòmic. Als 90s van ser les TIC. Ara: Politiques d’innovació / Demà/Avui: Smart-citizens

ADMINISTRACIONS SUPRALOCALS (PISTES!) Projecte Ciutats Digitals 2008-2010 (DGTSI) Red INNPULSO, Red Ciudades de la Ciencia y la Innovación (Ministerio Economia)

MODA O TENDÈNCIA LOCAL? (+PISTES!) Cada vegada + àrees, departaments i regidories amb aquesta etiqueta Proliferació d’ESPAIS locals de laboratori, demostració o interrelació (INNOVACIÓ) Generació des de diferents àmbits municipals. Col·laboració? Col·lisió? Abans com a molt s’identificava innovació a la ciutat, ara s’acompanya

META-INNOVACIÓ PÚBLICA (+++PISTES!!!) Club de la Innovación, Xarxa d’Innovació Pública (XIP), NovaGob, #ENBP13… Intraemprenedoria a l’administració pública El “Compromiso del Innovador Público”, el “Manifest de la XIP”… Curs FMP “Innovar i crear des d’una organització SÍ és possible”

MARC: RED INNPULSO CIUDADES DE LA CIENCIA Y LA INNOVACIÓN

[Extracte convocatòria]

“En los últimos años los ayuntamientos han ido asumiendo un papel cada vez más activo en el desarrollo de políticas y actuaciones para favorecer la Innovación en el ámbito local, convirtiéndose en tractores de la innovación de sus territorios”.

(…) “ciudades que se han distinguido en el apoyo a la innovación en sus territorios, definiendo políticas, potenciando estructuras, instituciones y empresas locales con un fuerte componente científico, tecnológico e innovador”.

(…) “una Red de «Ciudades de la Ciencia y la Innovación» donde se comparten experiencias y proyectos, es un foro de encuentro y de definición de políticas locales innovadoras. (…) una interesante cantera de propuestas y proyectos”.

“Las entidades locales desempeñan un papel fundamental para lograr la cohesión de los agentes de innovación gracias a su cercanía a los ciudadanos, a las empresas y a las instituciones y organismos públicos. Con independencia de su población, estructura y tamaño, los municipios realizan un importante esfuerzo para potenciar las infraestructuras innovadoras científicas, tecnológicas y sociales, de forma que las entidades locales propician el cambio de modelo económico que se quiere realizar en nuestro país” (…) “patrón de crecimiento basado en el conocimiento y la innovación”.

MARC: RED INNPULSO CIUDADES DE LA CIENCIA Y LA INNOVACIÓN

[Catàleg de possibles actuacions - Web]

• Centros de investigación públicos y privados

• Fundaciones, residencias de investigadores y centros de formación

• Parques científicos y tecnológicos

• Campus universitarios

• Centros de servicios a empresas

• Telecentros

• Museos de ciencia y centros de divulgación

Innovació i ciutat. Living Labs

Algunes ciutats compten amb centres (living labs) en què ciència, art i tecnologia fa anys que avancen conjuntament per trobar solucions a qüestions empresarials, ciutadanes, científiques o culturals. (...) Són espais d’exploració i creació conjunta, sense límits, oberts a la participació ciutadana

Barcelona i ciutats com Amsterdam, Linz, Manchester, Anvers, Montreal, Medellín, Lyon, Boston o Yokohama fa temps que treballen en aquesta direcció. Algunes compten amb centres ben establerts en què ciència, art i tecnologia fa anys que avancen conjuntament per trobar solucions a qüestions empresarials, ciutadanes, científiques o culturals. La Waag Society, l’Ars Electronica, el SAT o el Future Everything són espais d’exploració i creació conjunta, sense límits, oberts a la participació ciutadana.

“Hi ha 340 living labs arreu del món”, va indicar Jerry Hultin, president emèrit de l’Institut Politècnic de la Universitat de Nova York. Ciutats en què l’experimentació alimenta la ciutadania, en què llençar-se a fer realitat una idea no és cap bogeria ni un acte d’heroisme. Però com implicar la ciutadania? Cal educació i voluntat política, cooperació entre els diversos actors de les ciutats d’avui, administracions, empreses, universitats i ciutadania.

“Perquè la gent s’impliqui cal activar-la. I per activar-la cal escoltar-la”, va subratllar Marleen Stikker, al capdavant de la Waag Society d’Amsterdam. “La gent té ganes de participar i fer coses. És millor encoratjar-la que fer polítiques des de dalt”, va incidir Luc Courchesne, fundador de la Société des Arts Technologiques (SAT) de Montreal.

“Calen mecanismes per anar més enllà dels experts que treballen en innovació”, va dir Drew Hemmet, director del festival Future Everything de Manchester. “Trencar barreres entre disciplines és clau, i això s’aconsegueix mitjançant l’art”, va afirmar Horst Hoertner, amb més de 30 anys d’experiència al capdavant de l’Ars Electronica de Linz.

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/descobreix/innovacio-conclusions-city-innovation-summitLa City Innovation Summit explora com posar la innovació a l’abast de la ciutadaniaDj, 20/11/2014 - 19:19 - Autor: Barcelona Cultura

Comunitats col·laboratives locals

Innovació i ciutat. Living Labs

I Europa?

Programa Europeu “Horizonte 2020” (Estratègia Europa 2020) de creixement intel·ligent, sostenible i integrador

Paral·lelament, la iniciativa de l'Agenda Digital per Europa també forma part de l’Estratègia Europa 2020, i pretén crear un creixement econòmic sostenible i uns beneficis socials a partir de les TIC.

L'Agenda Digital és, per tant, rellevant per a totes les ciutats, regions i països ja que es focalitza en un element clau pel disseny de les estratègies d'especialització intel·ligent.

El que demana la Unió Europea (H2020) és connectar la innovació oficial amb la innovació ciutadana.

ZOOM: El Baix Llobregat – Col·laboratori comarcal

Un ecosistema divers amb ESPAIS de laboratori, de demostració, d’interrelació i INNOVACIÓ:

• Urban i city LABS

• Hubs

• Living Labs

• Fab Labs

• Espais col·laboratius i de coworking

• Telecentres 3.0 (Projecte E-COOP, SparkLab, R.Faura, Paco Prieto...)

• Centres locals d’innovació social i digital

ZOOM: El Baix Llobregat – Actuacions

• 2 edicions de la Setmana de la Co-innovació: innovació col·laborativa

• I Jornada Innovació Social al Baix Llobregat.Primeres passes i relació amb la Setmana de la Co-innovació

ZOOM: Ajuntament(s) de Barcelona

Diferents visions, focus i mirades de la INNOVACIÓ (Capital Europea de la Innovación - Comisión Europea)

BCNLab (ICUB) – Cultura

-Barcelona Activa – Promoció Econòmica

- Cibernàrium – TIC

- Smart City

- URBAN LAB BCN - 22@ Barcelona - El districte de la innovació

- Educació

Ajuntament? Ciutat? Ecosistema? Nou paradigma

II. DIGIZENS: nova ciutadania intel·ligent

De ciutats innovadores a ciutats intel·ligents?

ECOSISTEMA INNOVADOR URBÀ I CIUTADANIA DIGITAL INTEL·LIGENT

El concepte smart s’associa a la ciutat i a la ciutadania.

No existeixen ciutats intel·ligents sense ciutadans intel·ligents.

La intel·ligència ciutadana suposa una nova forma de relació i construcció col·lectiva de la ciutat.

La ciutat és per definició un agregador de persones, i per tant de intel·ligència

Així doncs una ciutat intel·ligent haurà de ser accessible tota la ciutadania pugui desenvolupar el seu màxim potencial individual i col·lectiu, permetent connectar a actors i agents, compartir informació, ser proactius amb el nostre entorn i generar xarxes de col·laboració.

Ecosistema innovador urbà i “digizens” (1)

“La ciudad inteligente, no es un proceso de mejora tecnológica, es un proceso de mejora ciudadana que utiliza la tecnología como medio”Francisco MorcilloConsultor i autor del blog “2TI #smartcity= Territorio+Tecnología+Inteligencia+Innovación”

“No son las innovaciones tecnológicas las que hacen que las ciudades se vuelvan inteligentes, sino que se trata ante todo de situar al ciudadano en el centro de cualquier iniciativa innovadora”Carlos Moreno. Catedrático y especialista en control inteligente de sistemas complejos.

Ecosistema innovador urbà i “digizens” (2)

Existeix un model de Smart Cities on els digizens i la tecnologia són els agents de transformació i innovació. Amb aquest plantejament un territori smart fomenta un model social i de producció on ciutadania i teixit associatiu, emprenedors i empreses locals participen en la construcció d’una ciutat intel·ligent bottom-up amb estratègies d’empoderament i connexió.

Ciutat laboratori com una urbs dinàmica i activa en què la universitat i els centres de recerca, el món de l’empresa, l’administració i la ciutadania (l’anomenada quàdruple hèlix) avancen plegats.

Democratització de la innovacióCo-creació Crowdsourcing Innovació impulsada pel ciutadà / orientada a l’usuari

Internet, infraestructura digital oberta que permet l'obertura dels sistemes d'innovació.

DIGIZENS: Manifest Waag Society

MANIFEST de Waag Society, Institute for Art, Science and Technology (Amsterdam) per a la ciutadania 'smart‘. Frank Kresin. Traducció Elisabeth Roselló,blog “Una historiadora en el futuro”

“Los ciudadanos Smart: Toman responsabilidad del lugar donde viven, trabajan y aman; Valoran el acceso por encima de la posesión, la contribución por encima del poder; Piden perdón, no permiso; Aprenden de donde tomar las herramientas y el soporte que necesitan; Valoran la empatía, el diálogo y la confianza; Se apropian de la tecnología, más que aceptarla sin más; Ayudan a las personas que tienen problemas con las 'cosas smart'; Preguntan, preguntan, antes de venir con respuestas; Toman parte activamente de los esfuerzos de diseño para proveer con mejores soluciones; Trabajan ágil, prototipan pronto, testean rápido y aprenden cuando comenzar otra vez; No se detienen ante grandes barreras; Incansablemente comparten su conocimientoy su aprendizaje, porque ahí es donde viene el auténtico valor”.

DIGIZENS: Innovació oberta i col·laborativa

Establir espais i dinàmiques d’innovació oberta, amb un component creatiu i tecnològic, per fomentar les relacions entre usuaris, institucions, universitats, centres de recerca...

Co-innovar no és només treballar junts, sinó crear conjuntament una solució innovadora estratègicament alineada amb els objectius competitiuts de totes les parts implicades.

Diversos perfils de smartcitizen o digizen:

• EMPRENEDOR: Ser capaç d’impulsar iniciatives comunitàries

• DECISOR: Prioritzar les seves accions per a millorar la seva experiència de la ciutat

• SENSOR: La ciutadania és el millor sensor per tal de conèixer els problemes, conflictes i necessitats de la ciutat. Les solucions passen per informar, comunicar, divulgar, sensibilitzar i comprometre més al ciutadà amb el seu territori

• INFORMADOR: Detectar problemes a través d’aplicacionsdigitals i supervisar continguts

III. Innovació social

Innovació pública o innovació social?

¿Innovación pública o innovación social? Una pregunta que no tiene sentido

11/12/2014 FUENTE: BLOG SOBRE EL PLAN DE INNOVACIÓN PÚBLICA

http://es.slideshare.net/MartaDeMiguelEsponera/tallerde-innovacion-mmiguelv2

I la innovació social? (1)

“La innovació social fa referència a la generació de noves idees (productes, serveis, models) per satisfer necessitats que encara no han estat cobertes. Es tracta d’innovacions que sorgeixen dels ciutadans, de la comunitat, i que són socials en els seus objectius (generació de valor social i no individual) i en els seus mitjans”

“Rediscovering social innovation” J. A. Phills, K. Deiglmeier i D.T. Miller, D. T. Standford Social Innovation Review (2008)

Innovació Social: Infografia (Colombia)

Innovació Social i ¿neoliberalisme?

Artur Serra (Citilab, 26 marzo 2010):“Ni el sector público puede hacer todo lo que promete, ha de contar con

las empresas y el ciudadano, ni el sector privado es tan dinámico y emprendedor como pretende. La modestia ayuda mucho a sentar un clima de colaboración. Las estructuras PPP, partenariados público-privados, son el futuro y más aún si incorporan a la gente (PPPP).

https://apunteselectronicos.wordpress.com/2010/07/20/la-co-produccion-de-servicios-publicos-iii/

IV. Govern obert? (i col·laboratiu)

I el govern obert? Com encaixa en tot això? (1)

Parlem únicament de rendició de comptes? O parlem de transparència, de col·laboració i/o de participació?

3 dimensions del govern obert:

TRANSPARÈNCIAGovern que fomenta i promou la rendició de comptes davant la ciutadania i que proporciona informació (accés, dret a saber) sobre el que està realitzant i sobre els seus plans d’actuació

COL·LABORACIÓGovern que implica i compromet als ciutadans i a d’altres actors, interns i externs a l’administració, en el seu propi treball

PARTICIPACIÓGovern que afavoreix el dret de la ciutadania a participar activament en l’elaboració de polítiques públiques i que anima a l’administració a beneficiar-se del coneixement i l’experiència dels ciutadans

I el govern obert? Col·laboracio vs Participació (2)

TRANSPARÈNCIA Dret a la informació, la disseminació activa d’informació, l’accés als

documents, la usabilitat de les pàgines web, xarxes socials, open data...

La COL·LABORACIÓ i la PARTICIPACIÓ tenen a veure amb la implicació de tercers actors en els processos públics

COL·LABORACIÓInteroperabilitat, co-producció i la innovació social (Disseny, provisió i avaluació de serveis públics que generen valor)Implica treball conjunt i transversal entre diferents tipus d’actors, dins i fora de l’administració.

PARTICIPACIÓ (CIUTADANA)Implicació en els processos polítics(Actuacions de consulta i deliberació amb els ciutadans i de participació en la presa de decisions i en la elaboració de polítiques públiques)Exemple: Processos de consultes públiques

I el govern obert? Col·laboracio vs Participació (3)

Citat a “XARXES SOCIALS, TRANSPARÈNCIA I GOVERN OBERT A CATALUNYA”. Mila Gascó, IP. Institut de Governança i Direcció Pública ESADE - Universitat Ramon Llull”

I el govern obert? O era col·laboratiu? (4)

“Un gobierno colaborativo compromete e implica a los ciudadanos y demás

agentes sociales en el esfuerzo por trabajar conjuntamente para resolver

los problemas (...). Ello supone la coordinación y acciones coordinadas no

sólo con la ciudadanía sino con las empresas, asociaciones y demás

agentes. Asimismo, potencia el trabajo combinado dentro de las propias

administraciones, y entre ellas y sus funcionarios, de manera transversal”

Ramírez Alujas i Dassen Gobierno abierto: La ruta hacia una nueva agenda de reforma del Estado y

modernización de la administración pública en América Latina y el Caribe

Dimensió col·laborativa: iniciatives relacionades

La col·laboració està relacionada amb iniciatives de: d’interoperabilitat d’innovació social de co-producció

I les eines TIC? E-admins, XXSS, open data...

V. Funcionaris emprenedors? Innovadors públics?

I els professionals de l’Administració?

FONT:Marc Torres

El rol del facilitador: Funcionaris emprenedors?

Intraemprenedoria a l’administració - Competències

Decàlegs i manifestos (1): “desde dentro”

Decàlegs i manifestos (2)

Decàlegs i manifestos (3): Manifest de la XIP

http://www.xarxaip.cat/manifest-de-la-xip-per-que-la-xarxa-dinnovacio-publica-xip/

INprenedors? Innovadors? Agents del canvi?

Entorns (i context) facilitadors dels facilitadors Cultura COl·laborativa Orientació de la innovació recerca del VALOR públic Flexibilitat (estructura de treball, lloc/espai, horari…) Organització: - jerarquia, + lideratge grupal i + dinàmiques (xarxa, equip) Iniciatives bottom-up i lideratge distribuït Empoderament i versatilitat: Competències i capacitació multidisciplinària Innovació OBERTA (organitzacions s’obrin, altres agents puguin aportar

noves idees) Obrir l’administració a la ciutadania i… Col·laboració público-privada + Quart sector Sí o sí estratègia digital/SMART (eina, no finalitat) CoPs – Comunitats de pràctica: per ex. Compartim de la Generalitat Metodologies àgils per idear i dissenyar serveis: Lean Start-up, Design

Thinking… Orientació a l’acció i tangibilitat, el prototipatge ràpid, la provatura… Pensar de manera iterativa El mantra “Lean”… Connectors/es: dades, persones, coneixement i processos Hibridació i mashup Comunicar o explicar? Storytelling

ZOOM: El hábito no hace al monje? (1) #coworking

COWORKING I EMPLEATS PÚBLICS?!?

“ (…) la búsqueda de nuevos modelos de trabajo, más ágiles e innovadores, para la propia administración pública, como en el caso de la ciudad de Amsterdam donde han proliferado diversos espacios Smart Work Centers donde un porcentaje de los coworkers son empleados públicos”

“(...) En el caso de los funcionarios, el 8% trabajan en estos locales”.

FONT:Curs “Com crear espais de coworking a l’e-

TIC”Fundación Esplai# Espacios Comunitarios de Innovación

ZOOM: El hábito no hace al monje? (2) Laboratoris ciutadans

I la col·laboració oberta distribuïda? #Crowd

A més del COWORKING la col·laboració col·lectiva pot prendre la forma de recursos emergents d’innovació social com:

CROWDSOURCING(Del inglés crowd –multitud– y outsourcing –recursos externos–)Externalización abierta de tareas consistente en externalizarlas

dejándolas a cargo de un grupo numeroso de personas o una comunidad, a través de una convocatoria abierta.

CROWDFUNDINGMicromecenazgo o microfinanciación colectiva, es la cooperación colectiva llevada a cabo por personas que realizan una red para conseguir dinero u otros recursos.

Crowfunding i administració pública?

FONT:Open Your Cityhttp://openyourcity.com/

FONT:Julián Marquinawww.julianmarquina.es/

VI. Coproducció / Cocreació de serveis públics

Co-creació

Desenvolupament de co-producció. Escenaris.

Serveis mutualistes i col·lectius externs a les AA.PP. que són recolzats per al seu desenvolupament

Identificar serveis públics en que poden incorporar-se actors externs per a la seva prestació

Co-creació / Co-disseny

FONT: Marc Torres

És el mateix co-crear que co-produir serveis?

FONT: Marc Torres

Co-producció? (1)

Servicios públicos no sólo para los ciudadanos sino con los ciudadanos

Provisión múltiple de servicios, esto es, que administración y actores privados o sociedad civil organizada, se potencian para dar un mejor valor a los servicios públicos

Contribuciones de los ciudadanos a los servicios públicos, sea en el momento de su prestación o en el de su diseño, sea cual sea su aportación (conocimiento, tiempo, esfuerzo...)

Cuando la sociedad es parte del diseño, planificación, provisión y evaluación de los servicios públicos (no solo provisión).

Co-producció? (2) Definicio OCDE – 2011

“Una forma de planificar, dissenyar, entregar i avaluar serveis públics

amb la implicació directa de ciutadans, usuaris i organitzacions

socials.

La co-producció fomenta la innovació i afavoreix el disseny de noves

prestacions d’utilitat pública, el que genera noves activitats

econòmiques i augmenta el valor públic”

“We’re all in this together: User and community co-production of public outcomes”

T. Bovaird Birmingham: Institute of Local Government Studies (2012).

CO-producció de serveis. Tipologia.

3 TIPUS DE CO-PRODUCCIÓ:

CO-PRODUCCIÓ DEL CONSUMIDORMillorar la qualitat i l’impacte dels serveis públics que ja existeixen

CO-PRODUCCIÓ PARTICIPATIVAMillorar la planificació de serveis públics ja existents a través del

compromís ciutadà

CO-PRODUCCIÓ ENFORTIDAUna combinació de les dues anteriors i té com a objectiu la generació

de noves perspectives de serveis públics i, per tant, la innovació

FONT: Mila Gascó

CO-producció de serveis. Factors d’èxit.

XARXA D’ACTORSLa qualitat de les relacions de la xarxa d’actors implicats

CULTURA ADMINISTRATIVACultura legalista i burocràtica que genera estructures estandarditzades i amb un alt grau

de formalització. No es considera al ciutadà com a un SOCI sinó com un usuari.

ACTITUD DELS EMPLEATS PÚBLICSLa co-creació i la innovació social es consideren processos poc fiables i el comportament

ciutadà impredictible. Existeix una por a perdre estatus o control.

OBJECTIUS I INCENTIUS CLARSEls objectius de la co-producció no són fàcilment identificables (implicar al ciutadà, ser

més eficient...). Tampoc resulta fàcil definir incentius en l’àmbit públic

COMPATIBILITAT DE LES ORGANITZACIONS PÚBLIQUESPresència o absència d’estructures i procediments organitzatius possibilitin i convidin a la

participació així com infraestructures idònies de comunicació amb el ciutadà.

FONT: Mila Gascó

Coproducció

No sirve cualquier tipo de co-producción de servicios públicos. La orientación de la co-producción ha de ser de carácter social, guiada por tres principios:

Sostenibilidad económica, la continuidad revalorizada de los medios de los que se dote a las comunidades que colaboran con el gobierno en la prestación del servicio, especialmente en los esenciales. Si esta no puede asegurarse, no se ha de iniciar la co-producción.

Responsabilidad gubernamental, la co-producción no es un nuevo “rolling-back the frontiers” del Estado, se trata de abrir al ciudadano en la máquina administrativa. Pero la frontera del Estado, y la responsabilidad consecuente, sigue en el mismo sitio.

Inclusividad, los servicios esenciales han de seguir prestándose a todos, no hay limitaciones sobre su calidad y si esta no es la deseable, ejerciéndo el principio anterior el Estado debe recuperar los servicios en que se ha cedido ámbitos de responsabilidad.

https://apunteselectronicos.wordpress.com/2010/07/20/la-co-produccion-de-servicios-publicos-iii/

Co-creació per a la innovació pública

Factors d’èxit: co-creació col·laborativa d’innovació

ZOOM: Co-disseny públic: MindLab

MindLab, el Laboratorio de Innovación Pública del gobierno de Dinamarca – Noves formes de dissenyar serveis públics

VII. Casos: exemples i debat

EXEMPLE 1: MOB I AJUNTAMENT DE BCN (15*2)

EXEMPLE 2: Dels DPS/telecentres a E-Coops

TAULA RODONA: Agents tecnològics i de recerca

Jornada “Cooperatives Digitals, nous models i nous agents per a l’aprenentatge de competències científiques i tècniques”

Barcelona, 17 desembre 2014

Espais digitals públics

Ecosistema innovador urbà i ciutadania digital intel·ligentPablo Muiño. Sant Feliu Innova

E-coop: Espais Digitals Públics (1)

De Sant Feliu On Line a... Sant Feliu Innova

Un exemple: la programació del Punt TIC (SFI)

TESTEIG(Living Lab)

Models de telecentre i E-coops

Telecentres i ¿innovació pública?

EXEMPLE 3: JobLab: Desocupats o pre-emprenedors?

JobLab, accelerar el talent amb les TIC

JobLab = accelera el teu talent i incrementa les

possibilitats d’ocupació mitjançant la innovació i les noves tecnologies

JobLab, generar ocupació (no recerca d’ocupació)

JobLab, imaginar i crear ocupabilitat

JobLab

JobLab, 3 edicions (perpetual beta?)

Pioners (1): LaborLab de Citilab Cornellà (2011)

Pioners (2): LaborLab de Citilab Cornellà (2011)

Pioners (3): LaborLab de Citilab Cornellà

EXEMPLE 3: JobLab: Desocupats o pre-emprenedors?

Futures dinàmiques de co-producció SFI?

ANNEX: Sant Feliu INNOVA

POBLACIÓ− 44.054 habitants. Destaca el factor jove: el 48% és menor de 35 anys.

TEIXIT PRODUCTIU (empreses)− Sector industrial: 383. Sector comercial: 616. − Construcció: 86. Altres serveis: 677.

TEIXIT ASSOCIATIU− 186 entitats

CAPITAL INTEL·LECTUAL (exemple)− UOC: 215 estudiants de Sant Feliu (del total de 2.095 matriculats de la comarca del Baix Llobregat).

− Dels 215 estudiants, 48 cursen especialitats relacionades amb NNTT

Prospecció sobre les TIC a Sant Feliu de Llobregat mitjançant estudis locals i detecció de necessitats sobre l’impacte de les transformacions en la ciutat en matèria digital.

CLÚSTERS− Cluster de fabricants d’aixetes i empreses auxiliars del Baix Llobregat i Vallès Occidental− Altres clústers no explícits (audiovisual)? Termòmetre emprenedoria…− Persones (joves) amb idees? Yuzz, Campus Yuzz, Kfé Innovación…

SANT FELIU DE LLOBREGAT. TERRITORI: DESCRIPCIÓ AMPLIADA

. Ciutadania connectada: A Sant Feliu, un 76%són usuaris d’internet. La principal forma d’accés ésel mòbil (48%) (Dades Enquesta TIC 2014, Sant Feliu de Llobregat).

Sant Feliu Innova: El projecte municipal d’assessorament, formació i innovació tecnològica.

CO-work-TIC: Espai de coworking de Sant Feliuper a recolzar els emprenedors i innovadors digitals

Programa Yuzz: Recolzant l’emprenedoria jove de base tecnològica (3 edicions: 2012/213, 2014 i 2015)

Oficina Sant Feliu 2.0(20): Projectes SmartCity de Sant Feliu. Facilitadora de comunicació i interacció entre els diferents agents implicats. SFI és l’àmbit de ciutadania intel·ligent.

Sant Feliu de Llobregat distingida a 2015 om a "Ciutat de la Ciència i la Innovació" per la Secretaria General de Ciència, Tecnologia i Innovació del Ministeri d'Economia i Competitivitat en la categoria de municipis de 20.001 a 100.000 habitants. De 2008-2010 territori declarat “Ciutat digital” per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

CONTEXT: SANT FELIU, ECOSISTEMA D’INNOVACIÓ

CATÀLEG DE SERVEIS ACTUAL SFI

Emprenedoria digital InnoTALENT y MentorTIC

Innovació educativa Coworking

- Ecosistema innovador urbà i ciutadania digital intel·ligent

- Estratègia global de ciutat amb 3 vectors: ciutadania, govern i territori intel·ligent

• Digizens o nova ciutadania digital

• Govern i administració oberta

• Infraestructures intel·ligents

DIGIZENS SANT FELIU (1): Ciutadania digital intel·ligent

• Capacitació i assessorament personalitzat: Empoderament tecnològic per a tothom i adaptat a la ubiqüitat i la hiper-connexió. Exemples d’aplicació. “Connexió” de connectors.

• Emprenedoria de base TIC: Entesa com a idees i projectes, no únicament empreses. Generar projectes originals compartint habilitats i coneixements.

• Co-Work-TIC: Espai de coworking amb dinàmiques de treball compartit i col·laboratiu, obert a emprenedors, entitats, ciutania, escoles...

• Esferes digitals ciutadanes: Blocosfera i twitesfera local. És a dir, comunitat, diversitat, conversa. Espais d’agregació, repositori viu.

• Itineraris amb suport digital: Posada en valor del patrimoni (cultural, arquitectònic, natural…). Posada en valor i apropiació de coneixement.

• Projectes d’innovació i emprenedoria educativa: QRs i RA, Apps, Scratch i Hour of Code…

DIGIZENS (2): Ecosistema innovador urbà

De Sant Feliu On Line a... Sant Feliu Innova

I ARA? Serveis? Projectes? I+D?

1. Capacitació d’àmbit tecnològic2. Assessorament tecnològic a mida3. Coworking4. Emprenedoria jove (18 a 30 anys) de base TIC5. Innovació digital (xarxa educativa local,

organització d’esdeveniments, creació de continguts...)

Sant Feliu Innova:Col·laboració, talent, tecnologia i innovació

Catàleg de serveis Sant Feliu Innova (1)

2003-10

2011-14

NOVA FASE 2015-2016

Els aspectes clau de la innovació social digital impliquen una nova mirada que inclou:

Entre el període 2011-15 i 2015-19 es plantegen una sèrie de canvis i redimensionament: 10 PROPOSTES

Serveis per a una ciutadania digital intel·ligent

Triple hibridació vehiculada amb la metodologia de reptes de ciutat

ESTRUCTURA ORGÀNICA: REGIDORIA NOVES TECNOLOGIES

SANT FELIU ON LINE: INFRAESTRUCTURES + SERVEIS + CONTINGUTS 2003: Definició estratègica projecte “Sant Feliu On Line: alfabetització TIC ciutat. 2004: Inicis. Sant Feliu contra la “fractura digital”. 2005: Implantació, creixement i impuls. Sant Feliu Obert, xarxa d’inclusió digital. 2006: Consolidació. A Sant Feliu, noves tecnologies per a tothom 2007: Mobilitat i reptes de futur. Horitzó: Cap a una ciutat en xarxa 2008: Expansió. Noves línies de producció de serveis i continguts. 2009: CIUTAT DIGITAL i factoria del coneixement 2010: Territori del coneixement. Divulgació de les TIC i innovació socioeconòmica,

creació, digitalització i generació de continguts (empresa, oci, cultura…). 2011: Redefinició estratègica del projecte. 2012: Emprenedoria digital jove de base TIC

SANT FELIU INNOVA: EMPRENEDORIA I INNOVACIÓ DIGITAL 2013: Coworking 2014: Assessorament i mentorització 2015: Innovació educativa 2016: Innovació social

D’on venim?

Telecentre del Palau Falguera

QUÈ SOM? QUÈ NO SOM?

SOM: Un Punt TIC / Telecentre Un espai de COworking Una acceleradora de projectes digitals (Yuzz) Un laboratori Un espai de presentacions i test de productes/serveis

NO SOM: Un viver Un Work Center Un centre de formació

VOLDRÍEM SER: Un FabLab? Un Hub? Un Living Lab? Una start-up pública?

ALIANCES + RECURSOS I MÈTODES DE TREBALL

ALIANCES: Santander Universidades Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Cowocat asociación de coworking de Catalunya Citilab de Cornellà Red Innpulso – Xarxa Ciutats Innovadores Fundació Marianao CoBoi Laboratorio Cívico de emprendimiento social de Sant Boi Ll. Telefonica Open Future Tarragona Connecta Jove

RECURSOS I MÈTODES DE TREBALL: Innovació oberta i prototipatge ràpid. LeanStartup. CANVAS Design Thinking y Customer Development. CO-disseny i CO-creació (participació). Mapes mentals, storyboards i infografies...

LÍNIES + PROCESSOS + COL·LECTIUS

LÍNIES D’ACTIVITATS PROCESSOS COL·LECTIUS

YUZZ, jóvenes con ideasCO-Lab: Accelera la teva startup

JobLab: No busques trabajo, ¡créalo!Punt TIC Torre del Roser

CO-Work-TICXarxa d’Intercanvi de ConeixementsSMART EDU: Innovació educativa

DIGIZENS: Ciutadania digital intel·ligent

CoworkingInnovació Social

Emprenedoria base TIC

FabLab DigitalCrowdworking

Mentoring SocialLiving Lab

Joves emprenedorsInnovadors socials

CoworkersDesocupats/ades en reinvenció profes.

AssociacionsUsuaris/co-creadors Punt TIC

Mentors i tutorsDocents i estudiants

Digizens

FORMACIÓ

ASSESSORAMENT

INNOVACIÓ DIGITAL

GENER-MAIG 2014

23 cursos realitzats Telecentre370 assistents176,4 € ingressos1 curs realitzat Co-Work-TIC5 assistentsValoració promig curs: 7,1223 particiopants Programa Yuzz

5 assessoraments personalitzats realitzats 8 assistents als assessoramentsValoració promig assessoraments:9,259 Plans de Dinamització Digital d’Entitats realitzats

11 coworkers (amb facturació a 2014)1.863,50 € ingressos

1 Nova contractació de l’espai (per hores)

23 cursos ofertats Telecentre P.Falguera1 curs ofertat Co-Work-TIC

1 Jornada de Cap de Setmana realitzada (Campus Yuzz)1 Ponència en una Jornada Comarcal 1 Participació en projectes internacionals amb la Diputació de Barcelona (Suècia-Ecoop)

12 Pc’s lliurats a entitats 38 Notícies publicades al web SFI24 Assistents al Campus YuzzValoració promig del Campus Yuzz: 7,40

INDIC. INPUT

INDIC. OUTPUT

31 visites a l’espai

5 peticions assessoraments d’emprenedors o entitats9 peticions de Pla de Dinamització Digital (Punt TIC P.Falguera)

RESUM INDICADORS GLOBALS DELS SERVEIS SANT FELIU INNOVA

IDEES FORÇA: MECANISMES, INSTRUMENTS I METODOLOGIES

• Benchmarking com a eina d’avaluació: avaluar actuacions (difusió, comunicació, execució...) representants millors pràctiques comarcals, autonòmiques i estatals (procés d’aprenentatge i adaptació permanent).

• Seguiment: Qüestionaris avaluació, observació directa, entrevistes, xerrades grupals, anàlisi productes/treballs…

• Quadre comandament pel responsable polític i tècnic

• Avaluació participativa (té en compte tots els elements i persones que participen), continuada al llarg de tot el procès i qualitativa.

• Sistema de gestió de millora de processos que recull objectius de qualitat plantejats

• Dinàmica incorporada en tot el procès

• Planificació sistemàtica d’avaluació

CO-Work-TIC Sant Feliu en 1 infografia

La innovació social i el desenvolupament d’una cultura de la innovació i l’emprenedoria

CO-Work-TIC Sant Feliu en 1 imatge

Punts TIC i Coworking

UD1: Coworking: Concepto, origen y evoluciónUD2: ¿Cómo funciona un espacio de coworking? Día a día y tipologíasUD3: Creación, desarrollo y fidelización de la comunidad de coworkersUD4: Herramientas y recursos de colaboración

Kfé Innovació: debat i la reflexió entre agents innovadors del territori

Suport a l'emprenedoria i la innovació social digital. Transformació dels telecentres en espais de coworking.Xarxa Virtual física i Virtual de Innovadors

Antecedents: Kfé Innovación’06

Cal un espai de coworking a la ciutat?Quines dinàmiques de treball i

interacció són les més adequades?Com implantar la cultura de la co-

creació a la ciutat?Quines són les eines de treball

col·laboratiu rellevants? I els perfils candidats?

Es pot explorar el coworking virtual? I el crowdworking?

Què fan reunits un divendres al vespre un comerciant, una creadora audiovisual, un

fotògraf, una emprenedora cultura, un dissenyador web i així fins a 20 persones?

Coneixem la innovació de Sant Feliu?

Antecedents: Kfé Innovación’06

+ Innovació educativa

COMUNITAT EDUCATIVA: Sant Feliu Emprèn

http://youtu.be/tRoer-sDTDA

COMUNITAT EDUCATIVA: SNAPI!

Iniciatives locals d’ús de la tecnologia en els joves (1)

Presentació dins la jornada m-Talent i l’Smart City Expo

https://youtu.be/AaXsuDeUAuY

Iniciatives locals d’ús de la tecnologia en els joves (2)

ESCOLA, CIUTAT I TECNOLOGIAEls QRs dels carrers de Sant Feliu

Col·legi Verge de la Salut

•Els alumnes viuen envoltats de tecnologia.

•Els mestres volem donar resposta a aquesta realitat.

•Fusionar escola, ciutat i tecnologia

•Tot això emmarcat pels “valors” i per les “intel·ligències múltiples”.

Col·legi Verge de la Salut - QRs al carrer

UNA ESCOLA DE NADIUS DIGITALS

MOTIVACIÓ DEL PROJECTE

● facilitar l’accés a la història dels carrers en un nou format.

● Treballar de forma cooperativa amb l’equip de l’Ajuntament de “Emprenedoria i tecnologia”.

● Aplicar metodologies didàctiques més emprenedores a l’aula

● Col·locar codis Qr als carrers més emblemàtics del centre de la ciutat

● Apropar al ciutadà/na o visitant a la història i vida d’aquests carrers

● Facilitar l’accés a la informació digital

OBJECTIUS DEL PROJECTE

● Biografies

● Entrevistes

● Presentacions

● Línies del temps

● Fotos antigues i actuals

● Vídeos

● Escenificacions dels alumnes

CONTINGUT DIGITAL DELS QR

Antecedents: Voluntaris TIC

https://youtu.be/eqZ-WDVyN-I

Punt TIC de la Torre del Roser al Global Youth Summit

Foment de l’emprenedoria

Costa Rica, 9, 10 i 11 de setembre de 2014

BEYOND2015: Global Youth Summit joves d'arreu del món per compartir idees sobre com millorar el món a través de les TIC.

Videoconfèrencia amb joves europeus, dilluns 9 de setembre, tractant temes com l'ocupació, l'emprenedoria i el voluntariat.

https://youtu.be/xCzEHTt7Sno

El foment de l’emprenedoria de base tecnològica per a joves

Any 2012-2013 42 candidatures22 participants

Any 201431 candidatures20 participants

Any 201565 candidatures23 participants

Concurs de talent jove amb idees de base tecnològica

Participació de 20 joves entre 18 i 30 anys

Edicions: 3 2012-2013, 2014 i 2015 (Durada: 6 mesos)

Què es YUZZ? Un concurs?

https://youtu.be/bQozcdVV6uI

Què és de base TIC ?!?

Què és un projecte de base tecnològica?

(1) Sentit ampli del concepte digital i tecnològic: Internet, continguts, entreteniment, media i audiovisual, mobilitat, telecomunicacions...

(2) una idea "tradicional" que es recolza en les TIC, Internet o les xarxes digitals.

http://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=23912&newid=19261

En què consisteix

Què és un projecte de base tecnològica?

(1) Sentit ampli del concepte digital i tecnològic: Internet, continguts, entreteniment, media i audiovisual, mobilitat, telecomunicacions...

(2) una idea "tradicional" que es recolza en les TIC, Internet o les xarxes digitals.

Imatges Yuzz Sant Feliu

20142012-13

Recursos de la ciutat

Centre Yuzz equipat Coordinador/a Yuzz

Conveni Yuzz: 10.000 €

Partners i col·laboradors locals:

Centre referent. Difusió i repercussió a nivell nacional dels projectes participants, el centre YUZZ i de la ciutat que l’allotja.

CENTRE YUZZ SANT FELIU 2012-2013

Preparant l’edició YUZZ: CAMPUS Yuzz Sant Feliu?

6 Projectes presentats

24 Participants. Més del 80% del Baix Llobregat

15 Participants del Campus inscrits a la nova edició Yuzz

28 i 29 de Març de 2014

https://youtu.be/DiN3F7eboiY

Casos d’èxit d’emprenedoria de base tecnològica locals

Antecedents: Casa d’Oficis Sant Feliu Ciutat Digital

Què és una Casa d’Oficis ?!?

•Programa de formació-treball

•“Aprender trabajando y trabajar aprendiendo”

•Argument de “venda”:Vols treballar mentre aprens una professió?

Antecedents: Casa d’Oficis Sant Feliu Ciutat Digital

175 blocs, fotologs, videoblogs…

Recopilació des de finals 2006

Agregador des de 2008

http://santfeliusfera.blogspot.com

Antecedents: SantfeliuSfera, innovació en continguts

www.santfeliu.cat

"innovació i co-producció de serveis públics"

Government & Nonprofit

públics novembre 2009

innovació en el sector agroalimentari a catalunya:...

una innovació tàctil

dossierblocs.xarxanet.org/lesremeieres/files/2016/02/dossier... ·...

innovació en els indicadors d’anàlisi econòmica,...

decret convivÈncia centres pÚblics

innovaciÓ tradiciÓ emociÓ

marc de la innovació pedagògica a catalunya · innovació...

esmorzar innovació: biokit

agenda estrat.gica l2 web juliol 2013 · agenda...

sectors producció

públics abril 2010

projecte innovació educativa

innovaciÓ cientÍfica i producciÓ de fred artificial al...

públics març 2009

públics juliol - agost 2009

edificis públics

network@cinc: innovació

seminari innovació

innovant la innovació