informe d’impacte ambiental i estudi a conservació. d ......agrícoles d’antic, s’hi...
Post on 24-May-2020
3 Views
Preview:
TRANSCRIPT
E s t u d i C l i e n t
D a t a :
N o v e m b r e 2 0 0 9
INFORME D’IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI
D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ
El d
estin
atar
i nom
és p
odrà
util
itzar
el d
ocum
ent p
er a
ús
inte
rn.
En
cas
de c
òpia
o re
prod
ucci
ó es
pre
ga s
’info
rmi a
Nat
ural
ea C
onse
rvac
ió.
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 2
ÍNDEX
1. Descripció projecte......................................................................................... 3
2. Identificació i valorització dels impactes......................................................... 4
3. Mesures protectores, correctores i compensatòries....................................... 8
4. Programa de vigilància ambiental ................................................................ 11
Annex I. Fotografies...................................................................................... 12
Annex II. Fotomuntatge ................................................................................ 15
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 3
1. Descripció projecte
El Centre de Formació i Prevenció (CFP d’ara endavant) és una associació d’iniciativa
social declarada Entitat d’Utilitat Pública constituïda al 1979. El seu àmbit d’actuació és
la prevenció i el tractament dels problemes d’inadaptació psicosocial i de salut mental
de les persones, així com l’estudi, la investigació, la conscienciació i la difusió de la
problemàtica.
Dins aquest marc, el CFP explota i gestiona un viver de vegetació autòctona i horta
ecològica a la Finca de Sant Miquel de Mata. Actualment es veu amb la necessitat
d’ampliar les seves activitats per tal de poder atendre amb més mitjans als usuaris del
seu servei. La variabilitat de les característiques de les persones que hi pertanyen fa
necessari disposar dels recursos suficients per a desenvolupar el treball de suport
terapèutic i comunitari per tal de millorar la seva qualitat de vida.
El present informe estudia l’impacte ambiental generat per l’execució de les obres d’ampliació de les instal·lacions agropecuàries a la Finca de Sant Miquel de Mata, situada al vessant oriental del Corredor, i contigua al camí de Can Flequer (pista
forestal a Sant Martí de Mata i part del sender de llarg recorregut “Camí del nord”).
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 4
2. Identificació i valorització dels impactes
2.1 Geografia física
Els terrenys terrassats de la finca de Sant Miquel de Mata s’estenen per la carena que
actua de divisòria d’aigües de dues torrenteres situades a la capçalera de la conca
hidrogràfica de la Riera de Mata, al vessant oriental del massís del Corredor. Es tracte
d’una unitat de relleu ben definida que es disposa alineada en paral·lel a la costa,
formant part de la Serralada litoral i constituint una barrera natural entre la plana litoral
del Maresme i la depressió del Vallès.
El clima mediterrani subhumit d'aquestes contrades es caracteritza per ser més sec i
amb temperatures més suaus als vessants orientats cap a marina. El règim de pluges
presenta notables variacions interanuals, essent la mitjana climàtica d'uns 700 mm
anuals, amb precipitacions mitjanes d'uns 650 mm a l'extrem occidental del Corredor.
Cal destacar els episodis de fortes pluges i ruixats que, especialment a la tardor,
provoquen avingudes (rierades) en les conques del Maresme.
El substrat geològic és format per un gran cos granític que, per l'efecte de la humitat
ambiental i les temperatures benignes, es disgrega amb relativa facilitat, formant-se el
típic sauló i determinant el relleu més suau i arrodonit del Corredor.
Els granitoides en molts punts presenten un elevat estat de meteorització de la seva
part superficial, cosa que dóna com a resultat la formació del sauló, a partir del qual
s'han format sòls profunds i joves que han permès el desenvolupament del
recobriment boscós de pins i alzines i la implantació, des d'antic, de camps agrícoles,
sobretot de vinyes, oliveres, garrofers i avellaners.
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 5
Els sòls desenvolupats sobre els granitoides tenen una estructura simple i estan poc
edafitzats, presenten un perfil de tipus A-C, format per sauló i directament a sobre per
una capa d'acumulació de matèria orgànica. Aquests sòls se situen principalment en
les zones de pendent on s'estableix un equilibri entre l'erosió i la creació de nou sòl. En
els llocs més planers i estables es donen processos d'edafització més favorables, la
capacitat de concentrar matèria orgànica és major i es desenvolupen sòls més
evolucionats de perfil A-Bw-C, amb un horitzó estructural Bw que mostra variacions
estructurals i texturals com a conseqüència d'una moderada alteració.
2.2 Vegetació
La vegetació a l’àmbit de Sant Miquel de Mata destaca per les esplèndides pinedes de
pi pinyer (Pinus pinea) tan característiques del vessant litoral d’aquesta serralada, on
ocupen vinyes i conreus abandonats en els darrers 150 anys. Aquest tipus de pineda
es desenvolupa sobre brolles d’estepes i brucs.
Per dur a terme les obres previstes, s’ha hagut d’eliminar algun exemplar de pi pinyer i
realitzar petits moviments de terra (com explanació de l’actual terrassa) que han
comportat la pèrdua de la cobertura vegetal i de sòl.
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 6
2.3 Fauna
L'existència de masses forestals denses i ben conservades al llarg del massís, ha
afavorit la prosperitat de les espècies de caràcter forestal. És el cas del senglar, el
mamífer més gros d'aquestes serres, perfectament adaptat a la vida al bosc. Hi ha
espècies boscanes mediterrànies com la geneta, la rata cellarda, l'esquirol, l'astor, el
picot verd, el gaig o la serp blanca;
També destaca la presència de la típica comunitat mediterrània de carnívors: gat
mesquer, fagina, toixó i mostela. Tanmateix, cal esmentar una espècie d'herbívor
recentment introduïda: el cabirol, la població del qual ha experimentat un important
creixement en pocs anys.
Pel que fa a l'avifauna, cal tenir en compte que aquest massís se situa en una de les
principals rutes migratòries d'ocells a la Mediterrània occidental, essent de gran interès
per a fer-hi observacions durant les èpoques de pas.
Durant l’execució del projecte, no s’ha creat efectes sobre la fauna ja que no s’ha
generat sorolls, vibracions, olors ni emissions lluminoses que hagin pogut pertorbar-
los.
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 7
2.4 Paisatge
El bosc, des de les primeries del segle XX, ha anat augmentant en extensió amb el
progressiu abandonament de les terres de conreu i els masos. Solament es manté una
reduïda proporció d'espais oberts de gran importància ecològica (camps, erms,
pastures i prats naturals) que són el testimoni d'èpoques on l'activitat agrícola i
ramadera tingué molta més importància que a l'actualitat.
Els boscos de caràcter perennifoli marcadament mediterrani propi d’aquestes
contrades fan predominar els verds en el paisatge durant tot l'any.
Per tal d’assolir la màxima integració paisatgística de la nova infraestructura creada,
s’ha tingut en compte els dominis cromàtics i els usos tradicionals del sòl per aquestes
contrades.
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 8
3. Mesures protectores, correctores i compensatòries
En aquest apartat es descriuen les mesures previstes per a reduir, eliminar o
compensar els efectes ambientals negatius significatius, així com les possibles
alternatives existents a les condicions inicialment previstes al projecte.
3.1 Gestió de l’escorrentiu superficial
Per evitar la pèrdua de sòl per
arrossegament de l’aigua de pluja,
es proposa construir unes rases de
drenatge que ressegueixin tots els
coronaments i peus dels marges
reperfilats, així com unes trenques
al llarg dels replans i rampes
d’accés mancades de vegetació.
Aquests drenatges han de canalitzar
l’escorrentiu generat als talussos i a
la teulada cap uns pous d’infiltració,
forats 1x1x1 m3 excavats a terra
reomplerts de pedra.
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 9
Posteriorment a la construcció dels drenatge
pròpiament dits, amb una amplada aproximada
de 0,6 m. i 0,4 m. de fondària, es pot evitar
l’aparició de processos erosius mitjançant la
instal·lació d’una geomalla permanent
vegetable.
3.2 Recuperació de la coberta vegetal
Durant el procés constructiu de tota la infraestructura s’ha realitzat moviments de terra
per ampliar la superfícies de dues terrasses. Aquest fet ha creat nous talussos que cal
revegetar, igual que la terrassa inferior. Per tal de dotar-la d’ombra, i recrear les feixes
agrícoles d’antic, s’hi plantarà arbres fruiters –veure el fotomuntatge-. Als talussos es
recrearà el sotabosc típic de la pineda de pi pinyer. Els arbres fruiters que es proposa
plantar són el magraner i la pomera. El primer és un dels conreus fruiters més antics.
És una planta exigent en calor a l'estiu, en canvi a l'hivern, sense fulles, pot resistir fins
els 15º sota zero. També és molt resistent a la secada però, per donar bones
produccions, necessita el regadiu. S'adapta a tot tipus de terres. Les feines de conreu,
llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita són les normals en fructicultura.
La pomera s'adapta fàcilment a diferents climes i sòls. Es tracta d’un arbre caducifoli
d'aproximadament 10 m d'alçada, de capçada rodona i oberta, que presenta
nombroses branques disposades quasi horitzontalment.
Ubicació Espècies vegetals
Talussos estepa negra (Cistus monspeliensis), bruc boal (Erica arborea), argelaga negra (Calicotome spinosa), bruguerola (Calluna vulgaris), caps d’ase (Lavandula stoechas), ginesta (Spartium junceum), farigola (Thymus vulgaris), etc.
Feixa inferior magraner (Punica granatum) i pomera ( Pyrus malus L.)
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 10
3.3 Minimització de l’impacte paisatgístic
Per tal d’integrar la nova construcció en l’entorn, s’ha escollit el color verd fosc per a la
teulada i per a les dues façanes, i també s’ha evitat instal·lar elements complementaris
a l’edifici que superin la seva alçada (com les típiques sitges per emmagatzemar el
pinso).
Finalment es proposa integrar les tanques metàl·liques perimetrals (la que delimita tota
la finca i la del dipòsit –veure foto1-) mitjançant la instal·lació d’una tanca de bruc a
curt termini, que es vagi cobrint per plantes trepadores a llarg termini.
Ubicació Espècies vegetals
Tanca lligabosc (Lonicera implexa), arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus), llentiscle (Pistacia lentiscus)
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 11
4. Programa de vigilància ambiental
Dins les tasques d’explotació i manteniment de les instal·lacions del viver i l’horta,
caldrà afegir les de consolidació i manteniment de les actuacions de minimització de
l’impacte realitzades.
Pla de manteniment
Refeta d’escocells: s’executaran els treballs manuals pertinents per tal de mantenir
els escocells en bon estat de funcionament, és a dir, amb la seva capacitat de retenir
l’aigua de l’escorrentiu i dels regs previstos.
Reg de les plantacions d’arbusts: es proposa el reg de les plantacions al llarg
dels mesos de juliol, agost i la primera quinzena de setembre.
És necessari que el reg es dugui a terme individu per individu i no per dispersió ja que
aquest darrer reg afavoreix la proliferació d’espècies de tipus ruderal i invasor amb
molt menys requeriment hídric i amb un creixement molt més ràpid que els arbres i
arbustos plantats.
El reg s’ha de fer amb poca pressió i lentament per tal d’evitar descalçaments d’arbres
i arbustos. Així, no es provocaran ni erosions ni rentatges de sòls.
Els regs es repartirien de la següent manera
-4 regs repartits entre els mesos de juliol i agost
-un reg a realitzar la primera quinzena de setembre
La dotació d’aigua serà de 20 litres per unitat d’arbust, tenint en compte que el número
aproximat d’arbusts és de 600 el volum de cada reg serà de 12.000 litres.
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 12
Annex I. Fotografies
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 13
foto 1
foto 2
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 14
foto 3
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 15
Annex II. Fotomuntatge
INFORME IMPACTE AMBIENTAL I ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC
Naturalea Conservació S.L. 16
top related